LA IMPORTNCIA DE HAMLET

Hamlet s una obra magistral de l'escriptor angls William Shakespeare, on

apareixen temes tan vigents com: la traci, l'amor, la venjana i l'amistat, els
quals es van desenvolupant d'una manera nica i incomparable. Probablement
s una de les obres teatrals ms representades i la pea ms llarga del
dramaturg. Lo millor, per, s el poder que t lenginys Shakespeare per fer
que en una nova lectura de lobra encara es trobin ms valors i ms
interpretacions, sempre podem descobrir noves possibilitats. T la grcia de fer
obrir la imaginaci i de seguir tocant lnima. Mostra uns valors que arriben a
tot el mn de tots els temps, tal com Salvador Oliva fa referncia al seu prleg,
Jonson va dir No va pertnyer [noms] a una poca, sin a tots els temps.
Shakespeare amb Hamlet es va distanciar de la convenci dramtica del
seu moment en diversos aspectes i va presentar certes innovacions. Per
exemple, en la seva poca, les obres seguien el rgid esquema imposat per
l'obra Potica d' Aristtil, que prioritzava abans de res l'enfocament de l'obra en
l'acci abans que en els personatges. En canvi, en Hamlet sinverteix aquest
plantejament

i podem veure com l'obra est plena d'aparents faltes de

continutat i irregularitats d'acci i es centra sobretot en els conflictes interns

dels personatges.
Hamlet, desprs de la mort del seu pare i de laparici del seu espectre, se
li canvia totalment la seva visi del mn. Abans havia segut un prncep feli,
amb totes les coses necessries, la herncia del tron de Dinamarca i lamor
d Oflia. I de sobte, tot aix el canvia radicalment, com si obrs els ulls i pogus
veure la realitat i la verdadera essncia de la vida i de les persones.
Pot ser si que s curis que una obra tan important com la de Hamlet,
estigui basada en un fet tan poc creble com laparici dun espectre. Ara
imaginem que en lloc daquest fet, en realitat hagus segut un somni de
Hamlet, canviaria llavors lobra? No, perqu Hamlet, encara que tingui aquest
fet sobrenatural est envoltada dun marc, fets i sentiments molt reals amb els
quals tothom pot conixer a travs de lexperincia prpia amb successos i
emocions semblants. Per aix William Hazlitt afirma: El mn de Hamlet (...) s
precisament la virtualitat que lobra ens demana que creem en la nostra
imaginaci. s a dir, quan llegim Hamlet hi ha que obrir la ment i encara que

laparici dun espectre sigui un fet no creble, el que tenim que mirar s la
realitat de les paraules de Hamlet perqu ens volen dir ms coses del que
podem veure a simple vista, sn paraules amb un significat molt hum. El que
ens vol dir amb aix s que Hamlet no s ni Dinamarca ni Anglaterra, sin que
s un munt de mons, com un poledre diamant capa de reflectir infinitat de
llums segons com i des d on ens el mirem.
Una altra afirmaci que destacaria de W. Hazlitt s la segent: La realitat
[de les paraules de Hamlet] est en la ment del lector. Hamlet som nosaltres.
Hamlet s, doncs, com un mirall, en el que podem observar ms que literatura
o art, podem tocar vida, per aix no s estrany sentir esgarrifances cada
vegada que llegeixes aquesta obra, perqu s com si fes que alguna cosa dins
d'un mateix s'encengus.
LA FOLLIA DE HAMLET
Lassassinat del seu pare pel seu germ Claudi i ladulteri de la seva mare
Gertrudis, fan que Hamlet es posi en contacte amb una realitat diferent de la
qual havia vist sempre, de sobte canvia la seva visi del mn i de les persones,
i fins i tot d ell mateix. Es produeix un descobriment de dades essencials sobre
aquestes identitats de veritat, ocultes per ell fins aquell moment. Aquesta
revelaci altera la seva conducta, i al fer-se una idea ms exacte sobre si
mateix i tot el que li envolta, decideix fer-se passar per boig. Aix adverteix al
seu amic Horaci dient-li que no es preocupi si dara en endavant veu que la
seva conducta s una mica estranya.
Poloni, el pare de Oflia, un manipulador que va dastut, que es creu
sabedor de lautntica realitat, i que en veritat no sap res, amb la seva mania
de voler controlar-ho tot, intenta separar a Oflia de Hamlet. Aquesta, que s
una noia ingnua e insegura fa cas del seu pare i es distancia d ell. Llavors
Poloni es creu que sap el motiu de la follia de Hamlet, i li diu als reis la seva
relaci amb Oflia. A partir daquest fet, intentaran controlar a Hamlet per
comprovar si aix s cert.
El rei envia a Rosencrantz i a Guildenstern per no aconsegueixen descobrir
gaire, la qual cosa ho podem comprovar amb el que diu en Guildenstern: Ni
accepta fcilment que sel sondegi: amb follia assenyada, posa traves cada

vegada que nosaltres lincitem a confessar amb sinceritat el seu estat. I es que
aquesta s la virtut de Hamlet, aquesta intelligncia que va subordinada de la
follia, com si volgus fer obrir els ulls als altres, dient les coses necessries,
creant jocs de paraules i mostrant una realitat disfressada de bogeria, ja que
encara que els altres no ho acabin dentendre, si que noten que les seves
paraules van amb un significat ms del que ell fa creure, tal com senyala
Poloni: Que plenes de sentit, a vegades, les seves respostes!
UN MN DAPARENCES
A tota lobra podem observar un seguit de jocs dessncies i aparences, tant en
els personatges com en les paraules daquests. Hamlet, com ja he dit abans,
ha sofert com una revelaci que li ha fet veure lautntica realitat de les coses. I
encara que sigui jove, ja est com a lanell de la vida perqu li ha llevat les
capes a la realitat, no com Poloni, que encara que sigui gran no sap res de la
vida. La maduresa no va lligada a ledat, sin a lexperincia. Per aquest fet no
s bo per ell, s com si de certa manera, es torns com un espectador i veis
les actuacions dels altres, mentre en ell mateix, es produeix una espcie de
dualisme intern, s a dir, ja sap que el seu oncle va matar el seu pare, llavors
perqu no es venja com li va demanar lespectre? Salvador Oliva, al prleg, ens
diu que Hamlet no s un personatge amb una naturalesa dacci, descartant
lopci de que aquest fet sigui leix central de lobra, ja que s ms aviat un
personatge reflexiu. Aix ho afirmaria lligant-lo amb el famosssim monleg de
Ser o no ser, aquest s el dilema, amb el qual podem observar tots els seus
dubtes existencials.
Comena amb el tema de la mort i del sucidi. Hamlet s com un expulsat
del parads, i ara intenta cercar el sentit a la vida i es debat en el dilema sobre
seguir lluitant o seguir sofrint*. Per la mort limposa massa respecte, s un
mn que desconeix, i per aix accepta els mals temps i continua aguantant tota
la corrupci i tots els enganys dels quals est envoltat. Hamlet s un
personatge ple de dubtes, els quals, limpedeixen actuar ja que necessita trobar
el punt on resideix la realitat i assegurar-se de que el que pensa s veritat i tal
* Hamlet proposa la lluita contra ladversitat, en oposici a les altres maneres deliminar les afliccions, com per exemple
la resignaci estoica o el sucidi.

com diu ell, s aquesta conscincia que fa que li resulti tan difcil decidir-se a
lhora de dur a terme la seva venjana. Segurament perqu encara que ell
pugui veure com sn realment les coses no creu que fent alguna cosa pugui
canviar el que ja s aix, un mn ple daparences.
LA MGIA DEL LLENGUATGE
La manera en qu est escrita aquesta obra s una de les coses que la fa tan
especial. Shakespeare recorre a molts jocs de paraules, repetint conceptes
amb formes diferents, o dient de manera igual dues coses totalment diferents.
Sense tots aquests recursos i jocs de simbolismes , pot ser no seria igual de
mgica la follia de Hamlet o tot el joc daparences i essncies, de miralls i
confusions, en el que predominen una ironia sagnant.
Ho podem comprovar amb aquest exemple, quan li diu a Poloni:
Perfectament sou un peixater, que per la visi daquest sembla que s boig,
per en realitat li est dient cavot. I daquesta manera el gran dramaturg de
tots els temps aconsegueix captar la nostra atenci, amb tots aquests jocs, i
utilitzant parallelismes i detalls que ens fan veure que en realitat aquesta obra
est ms elaborada del que sembla i feta amb un enginy especial.
Podrem senyalar en aquests detalls elaborats el tema de Fortimbrs, qui
volent el tron de Dinamarca, perqu Hamlet pare va matar a Fortimbrs pare,
veiem clarament amb ms duna lectura una anticipaci de que al final, sense
fer res, ser qui es quedi amb el poder. Shakespeare tamb fa referncia, amb
tot el joc daparences, una Dinamarca corrupte, utilitzant el terme de fastig
com a leit motiv per definir-la.
ELOGI A LAMISTAT
Per Hamlet el temps est desconjuntat, res encaixa. El mn no funciona com
hauria de funcionar. s un expulsat del parads i es troba en un mn al revs,
on abunda la ignorncia i la corrupci, mentre que la grandesa i la lleialtat
sovint sn menyspreats.
Per Hamlet, dintre de tot aquest mn sense sentit aconsegueix trobar lnic
valor que es salva: lamistat, el sentiment ms noble. Concretament la que sent

respecte Horaci, qui lajuda sempre i li guarda els seus secrets, amb qui pot
tenir una relaci de veritat, sense capes ni aparences.
Horaci no tan sols ajuda a Hamlet al llarg de lobra, sin que al final de tot,
quan ocorre la catstrofe i tots moren, Hamlet demana a Horaci, qui anava amb
la intenci de sucidar-se, un ltim favor, que sencarregui de contar la veritat a
tot el mn per sanar la seva memria: Horaci, em moro. Tu, que viurs, fes-me
justcia, a mi i als meus actes, davant dels que no en saben res.