EURPIDES

MEDEA
Literatura Universal
Claudia Ferrer Florit
2n B Batx.

Medea i loriginalitat de les tragdies d

Eurpides
Eurpides va ser un dels grans poetes trgics grecs antics de lpoca en que
Atenes va viure el seu Segle dOr, juntament amb Esquil i Sfocles. Per que el fa
especial a ell? Eurpides va viure a lpoca de la democrcia a Atenes, quan
habitaven a Grcia una srie de prejudicis i principis de lideal de viure, una societat
masclista, una gran admiraci dels Dus i una visi clara de superioritat dels
ciutadans grecs envers dels estrangers.

Sescrivien obres on es representaven els homes tal i com haurien de ser, en

canvi, Eurpides els representava tal com sn. Penetrant en el interior dels homes,
cercant una explicaci de la seva conducta i desconfiant de la grandesa humana.
Les seves obres sn com estudis psicolgics dels personatges, en els quals
descobreix els que sn capaos de fer per les seves passions i les seves ambicions.
Baixa els herois de dalt del mite i els representa amb les mateixes passions,
vacillacions i debilitats dels ciutadans de la seva societat grega.
Era un poeta innovador, encara que estigus interessat en poltica mai va
escriure sobre aquesta, li interessaven ms el temes morals i intellectuals, els quals
moltes vegades provocaven la incomprensi dels espectadors ja que aquest temes
plantejaven discrepncies amb la religi i la moral tradicionals. Per aix el seu xit
va ser ms valorat posteriorment, ja que el poble de la seva poca estava
acostumat a tragdies amb personatges heroics, no com les d Eurpides, les quals
mostraven personatges molt humans, i fins i tot miserables, s a dir, una realitat
quotidiana des duna ptica radicalment humana.
Les seves tragdies es caracteritzen per la seva reducci de la part coral i
musical, tant importants anteriorment. Tamb utilitza sovint els recurs del prleg,
amb el qual introdueix largument de lobra per poder entrar directament en el nus
del conflicte. Tamb s molt caracterstica la intervenci dels deus ex machina, que
consisteix en laparici un Du per a resoldre el final del conflicte.
Eurpides va escriure noranta-dues peces, de les quals en podem llegir divuit.
Medea s una de les ms representatives, de la qual, molts elements ja apareixen a
obres anteriors. Es va representar lany 431 aC.
Medea mostra moltes caracterstiques, les quals sn les que fan diferent a lautor.
Per comenar, Medea, la protagonista, s una dona i no un home, s una estrangera
i no grega, deixant a en Json ms secundari. Medea s una dona que ha estat
humiliada i enganyada, llavors Eurpides aprofita, amb aquest personatge, per
donar a conixer als espectadors les emocions interiors duna dona que reclama els
mateixos drets que els homes.
I com es qu es va poder representar un obra com aquesta a la societat grega
daquell temps? I es que s important destacar una altre vegada que Medea no era
grega, sin brbara. Una dona que desafia els principis grecs amb la seva fora e
intelligncia, desafia la virtut per excellncia dels grecs, la ra equilibrada.

Estructura de la tragdia i argument de Medea

Medea segueix una estructura fidel a la estructura de la tragdia grega, amb un
prleg, un prode, cinc episodis, cinc estsims i un xode. Lescena es situa a la
ciutat de Corint.

Prleg

(s la part que precedeix la entrada del Cor; s un monleg on sexplica largument i la

situaci inicial per desprs entrar directament en el nus del conflicte).

Comena amb un monleg de la Dida, la qual informa de la situaci de Medea, la

qual ha segut trada pel seu marit Json. Explica la histria dels argonautes, Json
va arrabassar el vell dor al pare de Medea amb lajuda daquesta, la qual la matar
al seu pare i als seus germans per la passi profunda que sentia per ell. I ara
Medea havia segut trada per en Json, el qual es casar amb la filla del rei Creont,
Glauce. Descriu a una Medea furiosa i violenta, desesperada i trista, qu ni tan sols
se nalegra de veure els seus propis fills. Tamb diu que s una fetillera. A
continuaci hi ha un dileg entre la Dida i el Preceptor (estan a favor de Medea), el
qual informa que Creont est a punt dexpulsar a Medea i als seus fills de Corint.

Prode (Cant del Cor).

Es senten els planys de Medea des de linterior. La Dida aparta els fills per por a
provocar encara ms fria a Medea, la qual cosa ens anticipa el final. Desprs
entren en escena el Cor, format per les dones de Corint, el qual mostra una
preocupaci per la situaci d ella, i tamb es mostren a favor daquesta, ja que
Json ha trat els seus juraments.

Episodi I (Avana la trama).

Aquest episodi es divideix en tres escenes. La primera surt Medea fent un
discurs sobre les desigualtats entre homes i dones, explicant la seva mala sort i el
seu desig de venjana. Parla de injustcia, ja que els humans es deixen endur per
prejudicis i diu que de tots els ssers amb intelligncia, les dones sn les ms
desgraciades ja que han de viure a submissi dels homes.
A la segona escena apareix Creont i li comunica que ha de sortir de Corint
immediatament juntament amb els seus fills, ja que t por d ella, ja que s una
bruixa, s hbil i experta en molts maleficis. Per ella, grcies a la seva
intelligncia, aconsegueix un dia ms, suficient per dur a terme la seva venjana.
Medea explica al Cor a la tercera escena la seva intenci de matar a Json, a
Creont i a Glauce.

Estsim I (Sn cants del cor des de lorquestra. s la part lrico-dramtica on lautor aprofita per
lexpressi de sentiments dels personatges).

El Cor planteja la situaci de la dona daquell temps. Lamenta la situaci de

Medea, ella que havia trat la seva casa, la seva famlia per en Json, ara ell lha
trada a ella, i lobliguen a sortir de la ciutat. No t a on anar.

3
Episodi II
Aquest episodi s clau, ja que surt el primer duel entre Json i Medea. Comena
parlant Json, tracta a Medea com una boja, com la culpable daquesta situaci, li
nega el seu propi criteri. Es mostra tranquil i fred perqu t el control de la situaci.
Es permet donar-li consells i es presenta com un triomfador, t el cinisme de
presentar-se com geners, mostra una compassi que no s sincera. Llavors ella li
acusa de covard, i li recorda la seva histria. Li diu que sap que ell s conscient de
la seva traci, no es deixa enganyar. Desprs Json deixa clar que mai li ha
importat, simplement li era til en aquell moment, i ara el que li s til es casar-se
amb la filla de Creont per assegurar-se una bona situaci social, la qual no pot
donar-li Medea perqu s una brbara. A ms a ms li lleva mrit, dient que si ella
el va ajudar va ser grcies a la seva passi amorosa. Tamb parlen dels fills, Json
t una mentalitat dels grecs daquella poca, consideraven que els fills eren del
pare i que la mare noms servia de recipient per guardar la llavor del pare.

Estsim II
El Cor lamenta la situaci de Medea i invoquen a la des de lamor Cipris per
evitar les passions massa intenses. Planteja lelement de desmesura.

Episodi III
Es divideix en dues escenes. La primera hi ha un dileg entre Egeu, rei dAtenes,
i Medea. Ell ve de loracle d Elfos, desesperat perqu no pot tenir fills. Ella li conta
la seva situaci desventurada i ell es mostra compassiu. Llavors arriben a un acord,
ell lacollir al seu palau i ella promet donar-li descendncia. Aquesta escena fa que
Medea es doni compte de la importncia de tenir fills per als homes, i per aix, a la
segona escena li conta el pla al Cor, pretn matar a Creont i a la seva filla, per a
ms a ms als seus propis fills, per aix fer de Json un mort en vida, deixant-lo
sense descendncia per a que el seu llinatge desaparegui. Llavors hi ha un canvi en
el Cor, ja que ja no es mostra a favor de Medea.

Estsim III
El Cor primer fa una lloana a Atenes i a lharmonia i desprs expressa el seu
horror cap el pla de venjana de Medea, el qual no entn.

Episodi IV
Torna ha tenir lloc un dileg entre Json i Medea amb algunes intervencions del
Cor. Ara s Medea qui controla la situaci amb enganys i Json es presenta com un
babau. Ella fa veure que sen penedeix i que ha rectificat, la qual cosa ell se la creu,
fet que mostra no gaire intelligncia i perspiccia. Ella es desf del regal del seu

avi, el deu Hlios, un peple fi i una corona dor treballat que vol donar-li a Creont i a
la seva futura esposa per matar-los.
4

Estsim IV

Lamentaci del Cor, mostra la seva compassi. Anticipa el que passar, la mort
dels fills. I encara que no estigui a favor de Medea, segueix veient a Json com el
gran culpable.

Episodi V
Aquest s el darrer episodi, el qual comena amb el Preceptor i Medea, ella li
explica el seu pla, per el dubta per un moment, no sap si val la pena matar els
seus propis fills, per es decideix i sacomiada dels fills, ja que considera que sn d
ella i no de Json, va ser ella qui els hi va donar vida, i per aix considera que ella t
el dret de llevar-se-la. A continuaci el Cor planteja un debat sobre si els que tenen
fills sn ms felios, massa responsabilitat, preocupats sempre per com estaran i
sempre amb langoixa de la possibilitat de qu la mort sels endugui abans dhora.
Apareix un missatger comunicant la mort del rei Creont i de la seva filla i conta com
ha passat tot (a les tragdies gregues mai sortien les escenes violentes o amb sang
dalt de lescenari). El missatger li diu que fugi, i Medea decideix que si que ha de
matar els seus fills, perqu si no ho fa ella ho faran uns altres per venjana.

Estsim V
Mescla acci amb part lrica. El Cor expressa el dolor i crida a la Terra i a Hlios
per aturar linfanticidi, per finalment Medea mata als seus fills.

xode (s lescena final).

Apareix Json, desesperat, ja no te res i deixa clar que no s a laltura de Medea,
la qual es troba dalt dun carro tirat per dragons alats enviat per Hlios, amb els
cadvers dels seus fills. I sen va, triomfadora, cap al reialme d Erecteu amb Egeu,
per fer una nova vida.

El duel entre Medea i Json

Medea s neta del Du Hlios i era de la ciutat d Ea, on regnava Eetes, el seu
pare, al qual Json amb lajuda d ella va arrabassar el vell dor, el qual li era
necessari per recuperar el tron. Ell promet a Medea casar-se amb ella si aquesta li
ajuda. Llavors ella va matar al seu pare i als seus germans, va trair al seu propi
casal per la passi desmesurada que sentia per ell. Per ara es en Json qui la traeix
a ella.
Medea s una estrangera a Grcia, s una brbara i se li compara amb un animal,
ja que la qualifiquen com a salvatge, ferotge i violenta. Encara que s una dona
intelligent, la qual cosa, com ella diu, resulta incmode per a certes persones. Ella
s conscient de la seva mala sort, dient que de tots els ssers amb intelligncia, les
dones sn les menys afortunades, ja que han de viure submises als homes. Tamb
sap que ella no li pot proporcionar el que Json cerca, una bona situaci social, ja
que ella s brbara.
5
Json s el tpic home grec, fill de Eson, rei de Iolcos. Representa lequilibri i el
Logos, no com Medea, que s ms passional. Ell noms utilitza a Medea per
aconseguir el vell dor, per quan sn a Corint, la traeix casant-se amb la filla del
rei Creont. Llavors, en un principi, es podria considerar que Json t el control, ja
que t unes condicions millors que les de Medea. Ell s home i grec i ara es casar
amb la filla del rei. En el primer dileg de lobra entre Medea i Json (II) ell es
mostra tranquil i ser, incls fred, davant duna Medea furiosa i desesperada. Ell t
el cinisme de presentar-se com a geners i utilitzant un to paternalista que
demostra una compassi gens sincera. Li nega el seu propi criteri i la fa culpable
duna situaci que ell ha creat. Utilitza el do de la paraula, intenta enganyar-la, per
ella li ataca dient que sap que ell s totalment conscient de que la trat, li diu que es
un covard, i aix es mostra ja la fora de Medea, la qual utilitza un to sarcstic.

Llavors, ell admet que noms lha utilitzada, simplement li va ser til en aquell
moment, i ara qui li s til es Glauce. Ell li lleva el mrit, dient que noms es va
deixar endur per un entusiasme en lloc de pel seny i la qualifica com boja.
En el segent dileg entre ells dos (IV), Medea ja ha negociat amb Egeu que ell li
acollir al seu palau a canvi de que ella li doni descendncia. Medea va creure a en
Json que sen penedeix del seu comportament anterior i fa veure que ha rectificat,
ara s ella qui controla la situaci amb enganys. Ell se la creu, la qual cosa
demostra molt poca intelligncia, s un crdul i mostra no gaire perspiccia. Medea
es venja de Json, fent d ell un mort en vida, ja que li lleva tot, la seva futura
esposa, el pare daquesta i els seus propis fills. Li ha llevat tot all que ell
necessitava per ser important i recordat, borra el seu llinatge. Llavors ella sen va
cap a la ciutat dEgeu, dalt dun carro, triomfadora.
La superioritat que va poder demostrar Json, en realitat, noms era grcies a
tenir assegurada la seva situaci social davant duna Medea impotent que sha
dexiliar, la qual, ms endavant mostra una clara superioritat aconseguint tot all
que vol, no com Json que lnic que demostra es poca intelligncia al creures a
Medea. Ella s una dona forta, s diferent, que reclama els mateixos drets que els
homes, sempre deixa clar que ella considera que els fills sn seus, en una societat
que considerava que la dona noms era el recipient que guardava els fills del pare.
s conscient de que la dona t mala sort, per les qualifica com a ssers amb
intelligncia, no es deixa enganyar. Ella guanya el duel, Json ja no t res, i ella ja
anticipa com morir. Medea, en canvi, trobar una nova vida.

De la interpretaci a lactualitat duna herona

[ Article Rosa Sala ]

L infanticidi que dur a terme Medea s incomprensible a lpoca d Eurpides i

actualment. Quin sentit pot tenir matar uns fills els quals Json ha desterrat? Per
hem de veure aix, no des dun punt de vista paternal, sin tenint en compte el
paper que jugava la descendncia en la collectivitat grega, ja que com diu Json a
lobra, no es tracta dafectes sin de necessitat. Incls lamenta la dependncia que
tenen els homes amb les dones, ja que depenen daquestes per tenir fills, per els
grecs noms les consideraven com un recipient per guardar-los, en un intent de
llevar importncia social a la dona. I matant a Glauce, sassegura de que ja ning
pugui proporcionar-li descendncia, ja que en el poble grec ja ning gosaria donar
en matrimoni a alg que ha caigut fins tal punt de desgrcia davant els dus.
Medea es justifica dient que s ella qui els ha engendrat i que per aix ella s qui t
dret a matar-los.
Per Medea mostra una diferenciaci envers de les dones gregues, ja que ella no
calla ni es queda en silenci resignada, sin que ella considera que s ella mateixa
qui t el poder de llevar o donar descendncia, ja que amb Egeu, en lloc de llevarse-la com a fet amb en Json i amb Creont, a ell se la proporcionar.
Segons en Json les dones sofreixen un encanteri damor que les impulsa a
sofrir-ho tot pels fills, tenen un desig sexual desmesurat i terrible, la dones no
estimen als seus fills, estimen als seus homes. El que sn virtuts per als homes
(intelligncia i capacitat de violncia) en una dona noms afegeix defectes a una
naturalesa ja de per si mateixa passional i perillosa, qualitats que Medea t. A ms
a ms Medea t coneixements de mgia, s una bruixa.
El Cor obre un debat sobre si val la pena tenir fills, ja que els qui tenen es passen
la vida amb una angoixa per la responsabilitat que creen, i per por de que la mort
sels endugui abans dhora. Medea s una obra que planteja ms duna debat que
sn d inters tamb actualment, com per exemple el masclisme o la xenofbia, per
aix no s destranyar que sigui considerat un clssic.