LA FILOSOFIA HELLENSTICA

Les arrels de la filosofia hellenista

La imatge de Scrates que ens ha arribat ha estat molt marcada per la
concepci socrtica de Plat per conv recordar que ni Plat era l'nic
deixeble de Scrates ni, segurament, el ms fidel al mestre.

Lescola de Mgara
Euclides de Mgara s el fundador d'aquesta escola. Era deixeble de Scrates
i rebutja especialment la teoria de les idees de Plat. De Scrates, Euclides
destaca la mxima: Noms se que no se res. Lsser hum t moltes
limitacions a lhora de conixer i per tant podem afirmar poques coses amb
seguretat. L'escola de Mgara mant la seva preocupaci per la lgica i el
llenguatge.

Els hereus de lescola de Mgara seran els escptics.

Lescola Hedonista
Fou fundada per Aristip de Cirene, deixeble de Scrates. Destaca del seu
mestre la preocupaci de la vida natural. Aristip defensa la recerca del plaer
fsic i espiritual, perqu diu que el plaer s all ms natural de lsser hum.
Aix s, tal i com va dir Scrates, shan de posseir els plaers per mai no ens
hem de deixar posseir per ells.

Els hereus daquesta escola seran els epicureistes.

Lescola Cnica
La va fundar Antstenes. Era deixeble de Scrates, fill d'un pobre i d'una
esclava, pertanyia a la classe social ms miserable i contrastava amb la resta
dels deixebles de Scrates.

Antstenes venerava a Scrates i destaca del seu mestre la desconsideraci

envers dels elements materials. La seva filosofia defensa el mxim control dun

mateix i la capacitat per suprimir totes les necessitats al mateix temps que es
viu una vida plena.

El cnic ms important era Digenes. Digenes presumia de no tenir casa,

ptria, de ser un rodamn i no tenir res. Predicava que cal endurir el cos i el
carcter per assolir un gran domini dun mateix.

Els hereus de lescola de Mgara seran els estoics.

HELENISME FILOSFIC

El perode hellenstic es situa en un mon poltic i cultural bastant diferent a

l'anterior. Amb les conquestes d'Alexandre el Gran, Egipte i Prsia formen part
de l'horitz grec que ha esdevingut en un imperi i ha oblidat la seva concepci
poltica de ciutat estat (polis) oberta al comer. D'aquesta manera, el mn grec
gira ara al voltant de dos eixos: Atenes i Alexandria. El primer continua lligat al
mn filosfic i el segon es converteix en el centre cientfic. D'aquesta manera,
les grans sntesis de cincia i pensament de Plat i Aristtil desapareixen i les
cincies particulars ja no tindran res a veure amb la filosofia.

En aquest context, la filosofia esdevindr en tica i moral: un cam a seguir dins

d'un nou mn que ha deixat als grecs en una crisi d'identitat. La filosofia s
converteix en una proposta individual cap a la felicitat.

L'epicureisme
Neix de la figura dEpicur de Samos (341-270 a.C.), fundador d'El Jard. Escola
filosfica de descans, relax i dileg en el que saprenia un estil de vida destinat
a la recerca de la felicitat.

Fruit de la seva infantesa, Epicur sentia un odi i una fbia envers tota mena de
supersticions i creences pseudo-religioses, per aix, esgrimeix el
"Tetrapharmakon" o "quatre remeis", un conjunt de consells contra la por als
Dus, la mort, el dest i la necessitat.

No sha de tenir por als Dus perqu si existeixen no se nocupen dels

assumptes dels humans, ni a la mort, perqu mentre som vius no est amb
nosaltres i quan arribi ja no hi serem, ni al dest, perqu la seva existncia s
dubtosa, ni tampoc es pot tenir por a les necessitats naturals ni als mals, les
primeres sn fcils de satisfer i els segons sn fcils d'evitar.

La filosofia dEpicur es divideix en 3 parts: la cannica, la fsica i l'tica.

La Cannica (teoria del coneixement) defensa el coneixement sensible i de les

sensacions com a criteri de veritat. Les sensacions es produeixen amb el
contacte del cos amb els efluvis emesos pels objectes. Existeixen tamb
afeccions que ens permeten distingir el b (plaer) i el mal (dolor). El tercer
criteri de veritat sn les anticipacions, que sn el conjunts dexperincies
anteriors guardades a la memria i que es van demostrar com a veritables.
Epicur diu que no es pot conixer tot ja que el nostre coneixement s limitat, a
ms a ms, existeix lerror, que prov dels nostres judicis. Lerror neix dels
judicis que fem dels conceptes o del raciocini.

La fsica. Epicur segueix la teoria dels atomistes, tot est fet dtoms i de buit,
fins i tot l'nima. Els toms i el buit expliquen els canvis. La separaci dels
toms produeix la mort igual que la separaci del cos i de lnima s la mort i,
per tant, la privaci de percepcions.

La tercera part de la seva filosofia s ltica. Epicur diu que el cos s la mesura
del B i del Mal. La recerca del plaer i l'absncia del dolor sn la clau i la fi de la
nostra felicitat. Tot passa per la satisfacci mesurada i equilibrada de les
nostres necessitats naturals.

Els desitjos sn els que proporcionen el benestar i constitueixen el motor de la

nostra existncia, cal organitzar-los i tenir en compte els que sn necessaris i
els que no. El benestar passa per escollir els bons desitjos i per fugir dels mals
desitjos.

Hi ha desitjos de tres tipus: naturals i necessaris, naturals i no necessaris, i ni

naturals ni necessaris. Els primers sn els que eliminen el dolor, el segons no
extirpen el dolor i els ltims sn plenament superflus.

Lobjectiu de ltica epicureista s arribar a latarxia: la serenitat de lnima, un

estat fsic i mental que consisteix en labsncia de dolor i de pertorbacions al
mateix temps que del benestar aconseguit a travs de la satisfacci dels plaers
indispensables (i la companyia damics).

Per arribar a latarxia el cam s lautarquia: lautogovern, l'autosuficincia. Cal

alliberar-se de tot all que ens pertorba, i sobretot, allunyar-se de la vida
poltica.

Epicur defensa els plaers compartits, entre ells lamistat, considera l'amistat
com un lla necessari per no natural perqu els toms ens configuren com
individus solitaris.

LEstocisme
Moviment filosfic que data del s.IV a.C. El pare de lescola s Zen de Ction,
un comerciant fenici que al arribar a Atenes queda impressionat pels cnics i
per la figura de Scrates, la seva calma immediata a la mort i la seva afirmaci
de que s preferible patir una injustcia que cometre-la.

Zen decideix abandonar la seva vida de comerciant per explicar els seus
ideals de vida. La seva filosofia rep el nom d'estocisme perqu el lloc de reuni
amb els seus deixebles era l'sto (un prtic pintat a l'gora) i eren coneguts
com "els del prtic".

A la mort de Zen, Crisip posar en ordre la filosofia del mestre i la dividir en

tres parts: la fsica, la lgica i l'tica.

A la fsica s'explica que lunivers s un sser viu integrat per dos principis: la
matria passiva i una nima que li dna fora, sentit i vida. Els estoics

identifiquen lunivers amb Du, tot s Du i el logos s el cosmos, lnima de

Du. El savi s qui comprn aquest logos i ho accepta.

El coneixement sensible neix de les impressions que els objectes deixen a

l'nima. Si la percepci s clara i evident s vertadera. Les percepcions
rebudes formen els records.

A la lgica s'explica que el principi i lordre de les coses s el logos i per poder
comunicar aquest logos cal fer-ho a travs del llenguatge i la ra.

Ltica es basa en l'acceptaci de tot el que esdev, abstenir-se de tot desig.

Tot el que succeeix al mn est regit pel logos i lacceptaci del dest s la
millor pauta tica. La virtut, lexcellncia, s viure d'acord a la naturalesa
segons el seu ordre i evitar els desitjos. L'ordre de la natura s el dest i s
inflexible.

El seu ideal de perfecci humana s l'apatheia: labsncia de passi i el rebutj

de tot tipus de desig. Lhome ideal s aquell que continua immutable davant
dels infortunis (tragdies). Des del punt de vista tic, no hi ha res que sigui
dolent, sin que tot depn de la intenci amb la que es fa.

LEscepticisme
El seu nom prov del grec "skeptomai" que significa analitzar les coses amb
atenci. Segons l'escptic no es pot conixer res amb exactitud i certesa. El
pare de lescepticisme s Pirr, que era deixeble dEuclides.

Pirr, desprs de recorre mig mn a les ordres d'Alexandre deia que no hi ha

cap fonament racional per preferir una pauta de conducta o una acci moral a
una altra.

El deixeble de Pirr va ser Tim. Tim deia que els humans no poden captar
les coses tal com sn, noms poden captar les aparences. Com mai no podem

conixer les coses tal com sn, no podem tenir certesa de cap tipus i, per tant,
no podem emetre judicis.

Si noms coneixem les aparences, la posici ms assenyalada s lepokh,

labstenci de judici, la renncia al saber i a la certesa. Els sentits no
s'equivoquen perqu no jutgen, el judici s la font de l'error.

Els escptics mostren les seves raons mitjanant "trpos" (petits raonaments
que justifiquen el seu escepticisme i la seva desconfiana davant del
coneixement). Per exemple, totes les opinions sn relatives perqu cada
persona considera que la seva opini s la bona i la resta estan equivocats
per tots no poden tenir la ra. Tamb afirmen que trobar la resposta a un
perqu sempre s el primer pas per a trobar un altre perqu que no podem
resoldre, per tant, mai no coneixerem el perqu de tot. Per ltim, acceptem que
es possible demostrar quelcom per abans hem d'acceptar que s possible
demostrar quelcom i aix no est demostrat. Hi ha alguns altres trpos que no
recollim aqu.

Tot i aix, asseguren que per poder viure en societat shan dacceptar unes
normes culturals i tiques sense ms fonament que el costum i la tradici.