LA MES FORTA7 Un rach d'un caf? per a dames, dues tadletes de be eK ferro, un banc entapissat de vermell i algunes cadires. Entra la Senvora X, vestit d’bivern (capell 1 mantel); una elegant cistella japonesa al brag. La Senvora Y esta asseguda, amb una ampolla de cervesa mig buida al davant, legint una revis- ta ilustrada, que canviard amb altres. Senvora X, actriu, casada. Senvorera Y, actrin, soltere. Senyora X: Bon dia, estimada Amélia... gCom és que ests tota sola com un conco, Ja nit de Nadal? 3 Senvorera Y (alga els ulls, acosta el cap en senyal dassentiment i reprén la lectura). Sznyora X: Em fa molta pena, saps, de veure’t tota sola en un café Ja nit de Nadal. Em fa tanta angé- nia com un casament que vaig veure en un restau- rant de Paris —la mévia legint un diari humorfs- tic, i el nuvi jugant al billar amb els testimonis—. Si ara ja estem aixf, vaig pensar, qué no seri d’s- quia un any! Mira que jugar al billar el dia del casament! Bs clar que ella legia el diari, em di- His, Per d no és ef mateix... (La cambrera entra, serveix una tassa de xoco- lata a la Sexvona X i surt.) Senvora X: Vols que tho digui, Amélia? Em sem- bla que hauries fet millor guardant-lo, —Reconeix 10 reque jo he estat la primera a dir-t’ho: perdona’l. Te’n recordes? Ara seties una dona casada, amb una lar... Eres tan felic, Pany passat, per Nadal! Quan estaves amb els pares del teu promés, al camp, Hoaves tant la felicitat de la lar, que este- ves a punt de deixar el teatre... Sf, sf, estimada Amdlia: una lar és la millor cosa del mén —des- prés del teatre— i les criatures, saps... No, no: no ho comprendras mai, aixd. Senvoreta Y (fa una ganyota de menyspreu). Senyora X (beu un glop de xocolate, obre la cistella 4 mostra els obsequis de Nadal): Té: mira el que acabo de comprar per als meus marrecs. (Mostra una nina.) Qué me’n dius? Es per a Lisa: mira com sap moure els ulls i com gira el cap: t’hi f- xes? I per a Maia, una pistola d’sire comprimit. (Carrega la pistola, apunta a la SentoreTa Y, i dispara.) Senvorera ¥ (¢é un gest de sobresalt), Senyora X: T’he espantat? Creies que volia matar- te, ch? Sf, sf; t’ho has ben pensat. Que fossis. tu qui em volgués matar a mi, no m’hauria estranyat: al cap i a la fi séc jo que m’he interposat en el teu camf, i aixd, s€ que no m'ho sabras perdonar mai, tot i que jo era completament innocent. Continues pensant que séc jo qui ha intrigat per fer-te eco- miadar del Gran Teatre. Doncs no és sixt per més que t’ho pensis. Ja sé que és indtil que t’ho digui i que continuar’s creient el mateix. (Trew de la cistella un parell de sabatilles brodades.) 1 sixd és per al meu maridet; —Les tulipes sén brodades meves, tot i que jo detesto les tulipes; perd ell vol tulipes per totes . 12 ‘Senronera Y (alga els ulls del diart i déna a la ‘Sexvora X, una mirada entre irdnica i encuriosi- da), Senyora X (amb una ma dins de cada sabatilla): éTadones de quins peus més petits que té, Bob? Eh? Hauries de veure quina clegincia quan ce mina! Tu no I’has vist mai amb sabatilles, oi? ‘SenvonzrA Y (riu obertament). Senyora X: Fixa-t’hi: veuras. (Fa caminar les saba- tilles sobre la taula.) Senvorera Y (esclata a riure). Senvora X: Perd després, quan s'enfada, dna cops amb el peu. Aixf, té: «Dimoni de minyones, quan 6 que sabran fer un café! Push! Ara aquestes beneites han tallat malament la metxa del quin- qué.» Després es queixa dels corrents dire i té fred als peus: «Oh, ob, i quin fred fa! Aquestes bledes no sén ni capaces de mantenir el foc en una estufa» (Frege la sola d’una de les sabatilles contra la part superior de Valtra.) Senyorera Y (riu estrepitosament). Senyors X: I quan torna i es posa a buscar les sa- batilles que la Maria ha desat sota el chiffonnier... Oh, estd molt mal fet ixd de tiure sixi del propi matit! Es molt gentil, tanmateix, i é tan bon ma- ridet... En necessitaves un aixi, Amélia, Per qué tius? Digues? Eh? I, de més a més, sé que m’és fidel, veus? Sf; ho sé: ell mateix m’ho ha dit, Per qué rius? Ell mateix m’ha contat que mentre jo era de tournée a Noruega, aquella fastigosa de la Frederica va provar de seduirlo. T’adones, quina infamia? (Pausa.) Si ho hagués provat mentre jo era aqui, li hauria arrencat els ulls. (Pausa.) Estic molt contenta que sigui Bob mateix qui m’ho he- 13gi dit; no m’agraden, les enraonies. (Pausa.) Perd la Frederica no ha estat I"énica, saps? No ho en- tenc; les dones estan completament guillades pel meu matit, Com que treballa al Ministeri, es deuen pensar que té influtncia en els contractes de teatre. Potser tu també Ji has anat al darrera, Abans no m’inspiraves gaire confianga... perd ara ja sé que, en el fons, no t’ha estimat mai, i sem- pre he tingut la impressié que li guardaves rancor. (Pausa. Es miren cobibides.) Vine # casa nostra aquesta nit, Amélia, encara que només sigui per provar-me que no ens guardes rancinia, o almenys que no me’n tens a mi. No sé per qué m’és espe. cialment penés d’estar enemistada amb tu. Potser és pel fet d’haverme interposat en el teu camt aquella vegada... (cada cop més lentament) o... no. En el fons... no sé ben bé per qua. (Pausa.) Senyoreta Y (observa la Senvora X, amb gran cu- riositat), Senvora X (pensarosa): Bs tan curiosa la manera com ens hem conegut ... La primera vegada que et vaig veure, em vas fer por; tanta por, que fins i tot no gosava deixar de mirar-te. Fes el que fes, © anés on anés, em trobava sempre al teu costat i, com que no volia ser la teva enemiga, vaig es- devenir la teva amiga. Perd cada vegada que ve- nies a casa nostra sentia una mena de malestar, perqué m’adonava que el meu home no et podia suportar. Em sentia estranya, com quan portes un vestit malgirbat —i em trencava el cap perqué fos amable amb tu; perd tot, era ii ; fins al dia del tev prometatge. Aleshores us va agafar com una rauxa d’amistat, i va semblar, pet un moment, que, per fi, us atrevfeu a mostrar els vostres veritables 14 sentiments, puix que tu ja estaves situada... —I qué va passar aleshores?... No em vaig sentir gens gelosa, que é estrany!... Recordo el bateig: tu eres Ia padrina del nostre fill, vaig fer que Bob tabracés, i ho va fer; perd tu vas restar tan torbada... Es a dir; de moment no m’hi vaig f xat... després, tampoc... no... fins ara. (S'alea brus- cament.) Per qué a0 dius res? No has dit ni un sol mot d’engd que séc aquf... em deixes que va- gi parlant. Només amb els teus ulls has fet sor- git tots aquests pensaments, com si anessin esti- rant un fil de seda... pensaments... potser aques- tes-sospites... Deixa’m veurehi clar, ¢Per qué has romput el prometatge? gPer qué no has tomat mai més a casa nostra d'aleshores engi? ¢Per qué no vols venir aquesta nit? Senvoreta Y (fa com si anés a parlar.) SenyoreTa X: Calla: no cal que diguis res. Ara ja ho he comprés tot jo mateixa: era per aixd i per aixd i per aixd. Sf, si: tot s'explica. Es aixf, eh?... no vull quedar-me a la mateixa taula que tu. (S’en- duu les seves coses a Valtra tauleta.) AixS, resulta que é& per aixd que volia a totes passades que li brodés tulipes sobre Jes sabatilles, jo que no les puc veure: tot perqué a tu t’agraden les tulipes; é per aixd... (Llenga les sabatilles per terra.) 1 que havfem de passar Vestiu vora el lac Orellan, perqué tu no suportaves Paire del mar; é& per aixd que el meu fill s’havia de dir Eskil, amb el nom del teu pare; i és pet aixd que m’he vist obli- gada a dur els teus colors, llegir cls teus autors preferits, menjar els teus plats predilectes, beu- re el que tu bevies... la teva xocolata, per exem- 15ple; és per aixd... Déu meu! ... Es horrible, quan i penso, quin horror! M’ho hes encomanat tot, tot, fins les teves passions... La teva anima s’ha introduit en la meva com el cuc dins Ia poms, i hha menjat tent i tan bé i hi ha fet un forat tan gran, que no en esta siné la carcasse amb una mica de farina negra a dins. Volia defugir-te, i no podia. Et quedaves aqu{ com ane serp, amb els teus grans ulls hipnotitzant-me... sentia batre les ales, perd no era siné per caure encara més avall; estava enfonsada dins Paigua, amb els peus ligats, i com més els meus bragos es debatien, més m'en- fonsava, cada vegada més avall, més avall, fins a at2- nyer ef fons on tu m’esperaves com un cranc ge- gantf, amb les enormes pinces obertes... i aqui em tens. T’odio, rodio! I tu et quedes aquf, sense dir un sol mot, tranquilla, indiferent; indiferent tant si plou com si neva, tant si & Nadal com.si é Cap d’Any; tant si els altres s6n feligos com desgraciats; a tu tant se te’n déna; ets incapag @estimar com d'odiar; immdbil com una cigonya que sotja un cau de rates; incapag de cagar tu mateixa Ia teva presa, ni de perseguirla: només sotjarla, sotjarla aferrissadament... I ara testis tota sola al teu tacé. gJa saps que Panomenen la ratera, a causa teva? Llegint els teus diatis per saber si ning t€ maldecaps, o s*ha arruinat o Phan tret del teatre; t’estds aquf, a Paguait de les teves victimes, avaluant les teves possibilitats (com un pilot després del naufragi), esperes que tothom et porti aguf el seu tribut. Pobra Amélia, Malgrat tot, em fas una certa pena, veus? perqué sé molt bé que no ets felig: com aquell que ha estat ferit i reacciona amb maldat... No puc estar 16 amb tu, encara que ho vulgui. Bs com si fossis la petita... S{; de tota aquesta histdria amb Bob, jo me’n ric... Al cap i a la fi, qué? Que siguis tu o una altra qui m’ha ensenyat a prendre xocolata, bah! Una mica més o una mica menys... (En bew un glop amb aire superior.) D'altra banda, la x0- colata és molt bona per a la salut. I si és gricies a tu que he aprés a vestir-me, millor que millor: no per aixd el meu home m’estima menys... tu per- dies a mesura que jo guanyava... Sf: si ho haig de jutjar per certs signes, em sembla que ja "has perdut... Perd de segur que pensaves que jo me waniria, com ho has fet tu. Com deus i te'n! I bé, no. Veus? No vull anar tan Iuny... No sha de ser tan mesqui. ¢Per qu? m’hauria d’acon- tentar amb les deixes? Després de tot, potser en aquest moment séc veritablement la més forta... No has rebut res de mi, i, en canvi, tu m’ho do- naves tot. Séc com el Madre del conte... Quan et despertes, jo posseeixo el que a tu et manca, Com pot ser que tot s‘hagi tornat insignificant i estril a les teves mans? Tu, amb totes les teves tulipes i totes les teves passions, no has estat ca- pag de conservar l'amor d’un home, i jo, si. Els teus dilectes autors no t’han ensenyat Tart de viure; a mi, s{, No has tingut cap petit Eskil, per bé que el teu pare es digui aixf... I, eper qué no dius mai res i et quedes com una carpa? D’antuvi creia que era una forga... petd potser és simple- ment que no tens res a dir. Perqué no ets res més que una gerra buida. (S’alga i recull les sabutilles.) . ‘Ara mea vaig a casa... emportant-me les tulipes... es teves tulipes. No has sabut aprendre res dels altres, no has sabut plegarte... i t’has trencat, 17com un jonc ressec... A mi, aixd no m’ha passat. Gracies, Amélia, per totes les teves Iligons. Gra- cies per haver ensenyat l’amor al meu marit. Me’n vaig a casa a gaudir-ne, (Surt.) 18