Aprendizaje Servicio

ndex
Imprimir
Crdits
Sortir
Coordinadors: Xus Martn i Garcia

Laura Rubio i Serrano
E x p e r i n c ies
d a p r e n e n t a t g e servei
OCTAEDRO
inici
ndex
Ttol: Experincies daprenentatge servei

Autors: Xus Martn, Laura Rubio, Charo Batlle, Josep Maria Puig, Albert
Camps, ngel Arroyes, Pilar Comes, Valeria Arantes, Merche Ros, Jaume
Trilla, Susagna Escardbul, Mara Laura Schiffrin
Primera edici: setembre de 2006

Xus Martn, Laura Rubio, Charo Batlle, Josep Maria Puig, Albert
Camps, ngel Arroyes, Pilar Comes, Valeria Arantes, Merche Ros,
Jaume Trilla, Susagna Escardbul, Mara Laura Schiffrin
D'aquesta edici:
Ediciones Octaedro i Fundaci JAUME BOFILL
Ediciones Octaedro, S.L.
Bailn, 5 - 08010 Barcelona
Tel.: 93 246 40 02 - Fax: 93 231 18 68
www.octaedro.com
Fundaci JAUME BOFILL

Provena, 324 - 08037 Barcelona
Tel.: 93 458 87 00
www.fbofill.cat - www.aprenentatgeservei.org
Queda rigorosament prohibida, sense l'autoritzaci escrita dels titulars
del Copyright, sota les sancions establertes per les lleis, la reproducci total
o parcial d'aquesta obra per qualsevol mitj o procediment.
ISBN: 84-8063-815-X
Disseny i producci:Ediciones Octaedro
Fotografia coberta: Arxiu de Minyons Escoltes
i Guies Sant Jordi de Catalunya
inici
ndex
ndex
Prleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Presentaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
Xus Martn i L aura Rubio
Qu s laprenentatge servei? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
Xus Martn, L aura Rubio, Charo Batlle i Josep Maria Puig
I. Laprenentatge servei a lescola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

Lassignatura Anlisi i acci social a lescola Sant Ignasi . . . . . . . . . . . . . . .
27
Xus Martn Garcia
Fem un jard, un programa de cooperaci entre escola

i ajuntament en la urbanitzaci dun espai pblic de Granollers . . . . . . . . . 46
Albert Camps Gir
Lecoauditoria a laula . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64
L aura Rubio Serrano i ngel Arroyes Martnez
Projecte Xarxa, TIC i educaci ciudadana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Pilar Comes Sol
inici
83
II. Laprenentatge servei a la universitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99

Laprenentatge servei en la formaci i la recerca universitries . . . . . . . . . 99
Josep M. Puig Rovira i Xus Martn Garcia
Resoluci de problemes i aprenentatge servei.

Una proposta pedaggica de vincle amb la comunitat
. . . . . . . . . . . . . . . . . 114
Valria Arantes
Les trobades socioesportives entre lalumnat de la Universitat de

Barcelona i els interns dels centres penitenciaris de Catalunya . . . . . . . . . . 131
Merche Ros Hernndez
III. Laprenentatge servei a leducaci no formal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 145

Lexperincia de Joaquim Franch als camps de treball dels Aiguamolls
de lEmpord: un cas daprenentatge servei avant la lettre? . . . . . . . . . . . . 145
Jaume Trilla i Bernet
Tots som meninos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 158

L aura Rubio Serrano i Susagna Escardbul Tejeira
Grups Comunitaris dEstudi: servei juvenil des duna experincia

dinclusi educativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 173
Mara L aura Schiffrin
Bibliografia
inici
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 189
Prleg
Amb profunda satisfacci accepto la delicadesa dels autors doferirme escriure el prleg daquesta obra.
Quan al juliol del 1997 el Ministeri dEducaci de lArgentina
em convidava com a ponent al seminari internacional Educacin y
Servicio Comunitario per aportar una certa perspectiva prosocial
a la llavors incipient experincia dimpulsar laprenentatge servei
en tot el sistema escolar argent liderat per Mara Nieves Tapia, jo
no coneixia la importncia, la significaci i labast daquesta meravellosa experincia formativa.
Per la preparaci daquesta ponncia que vaig titular: Fundamentos psicolgicos y pedaggicos del aprendizaje-servicio: La educacin a la prosocialidad, vaig haver daproximar-me tericament al
binomi aprenentatge servei a la comunitat.
A Buenos Aires vaig conixer de primera m diferents experincies daquesta innovadora orientaci provinents de les ms variades
regions de lArgentina i tamb testimonis dexperts nord-americans.
Vaig quedar impressionat per les diferents modalitats, i especialment, pels sorprenents resultats positius que aquestes iniciatives obtenien precisament en els nois i les noies ms difcilment adaptables al
sistema escolar reglat daquells pasos.
En aquestes iniciatives hi vaig trobar unes concrecions molt adients
al model teric i als programes per a loptimitzaci de la prosocialitat que, en aquells moments, el nostre equip tractava de desenvolupar,
experimentar i impulsar.
inici
ndex
Experincies daprenentatge servei
Aix doncs, quan vam tornar ens vam atrevir a comentar i proposar a la Direcci General respectiva de la Conselleria dEnsenyament de la Generalitat que poss en marxa algun pla experimental
daprenentatge servei pilot en centres de secundria de Catalunya.
Tot i que inicialment hi estaven interessats, la proposta no va prosperar. Recordo que un motiu important era la suposada desconfiana dels pares de permetre que el seus fills abandonessin les aules
per anar a mbits menys segurs i controlables.
Ara celebro que a casa nostra alguns especialistes i educadors procedents del sistema docent, de ladministraci i lacadmia Fundaci
Jaume Bofill, Diputaci de Barcelona, Fundaci Catalana de lEsplai,
Institut de Cincies de lEducaci de la Universitat de Barcelona i
Grup de Recerca en Educaci Moral de la mateixa universitat, shagin constitut en grup coordinador del Centre Promotor daprenentatge servei, una proposta pedaggica tan oberta i adaptable com rica en
influents factors per a una formaci integral de la persona. Aquesta
prctica educativa posa per sobre de tot com a matria per conixer i
viure, la solidaritat i els comportaments prosocials, per poder descobrir els beneficis i els avantatges personals de posar el jo al servei de
laltre i de la comunitat.
No vull deixar passar lavinentesa sense fer palesa una consideraci madurada des de ja fa temps: els anys de ladolescncia sn
una fase gaireb ms crtica, psicolgicament, que la infantesa. Els
educadors hem de prendre conscincia que en aquests moments
encara som a temps dendegar i suscitar trets positius en la personalitat del noi o noia, i redrear actituds negatives i fins i tot violentes.
Cal, per, que com a adults ens oferim prosocialment, com a possibles acompanyants en les seves perplexitats personals i socials. Un
adult significatiu pot influir en un capgirament vital.
I encara ms: tot jove, potser desorientat, desmotivat, cansat
duna vida errtica, massificada i amb manca de sentit, troba en el
primer contracte de treball la possibilitat dexperimentar lmbit
laboral com a mbit formatiu, s a dir, com una escola de relacions
si lempresari i el personal sn acollidors i comprensius.
El treball, doncs, esdev una activitat per reorientar-se en la
vida: pel sentit dutilitat, per la comprovaci de les prpies capacitats funcionals i eficients en el servei, per la retribuci econmica. Tots aquests factors tenen una gran importncia perqu suposen
aterrar en la vida real i constructiva i perqu els ajuda a consolidar
la seva autoestima.
inici
ndex
Prleg
La participaci dels joves i adolescents en lexperincia daprenentatge servei, a ms doferir-los una instrucci integral de coneixements, els proporciona una prova, una posada en escena de moltes seqncies relacionals orientades a una fita que els preparar
per a la inserci laboral. Una fita plena de valors i de lexperincia
de viurels.
El llibre que em plau prologar s un magnfic recull dexperincies dall que necessitem conixer per endinsar-nos en una apas
sionant innovaci educativa.
Robert Roche i Olivar
Director del Laboratori dInvestigaci Prosocial Aplicada
Universitat Autnoma de Barcelona
inici
ndex
Presentaci
Xus Martn i Laura Rubio
Per comenar
La inquietud i linters per vincular educaci i societat vnen de
lluny.1 Lescola activa ens va deixar un bon llegat didees i de maneres destablir lligams entre laula i el que passava al carrer. De totes
maneres, cada poca histrica, cada situaci sociopoltica, cada
entitat i, en definitiva, cada equip educatiu ha de tornar a pensar
com es pot fer aquesta connexi. Aix doncs, ha de tornar a dissenyar experincies i prctiques concretes que propicin aprenentatges vinculats a la vida i que intentin donar respostes enginyoses i
tils als problemes reals de cada comunitat.
En els darrers anys shan incorporat al nostre vocabulari educatiu expressions com ara participaci ciutadana, desenvolupament
comunitari, projectes dintervenci en la comunitat, voluntariat
social, entre daltres. Algunes daquestes expressions sovint shan
usat com a sinnims ja que, tot i tenir trets diferencials, tamb s
cert que comparteixen inquietuds, itineraris i sobretot realitats semblants. Moltes de les experincies de carcter social dutes a terme a
les escoles, esplais i agrupaments del nostre entorn han estat batejades en diferents moments amb alguna daquestes expressions.
1. Aquest treball sha realitzat grcies a lajut per al desenvolupament de projectes de Recerca i Innovaci en matria educativa i densenyament formal i no formal
(any 2005) que atorga lAgncia de Gesti dAjuts Universitaris i de Recerca de la
Generalitat de Catalunya.
inici
ndex
11
12
Daltres, no han estat conegudes amb cap daquests noms per shan
dut a terme amb la voluntat ferma dincorporar a la formaci dels
joves el comproms amb lentorn. Tenim una tradici llarga i densa
en aquesta direcci. Tamb s cert, per, que la majoria daquestes
prctiques no han estat generalitzades ni sistematitzades. Sovint,
shan plantejat com a activitats extres en els currculums escolars o
en els programes educatius dels centres deducaci no formal. Finalment, cal deixar constncia que totes aquestes propostes han sorgit
de sensibilitats ideolgiques, poltiques i educatives diferents.
Aquest llibre tracta sobre laprenentatge servei (APS), una activitat educativa planificada tant pel que fa als aprenentatges que es
pretenen assolir, com pel servei a la comunitat que es vol desenvolupar amb laplicaci daquests aprenentatges. Sn activitats amb prou
entitat per definir-les al marge daltres propostes, per que reconeixem que recullen, amplien o emfatitzen alguns dels elements presents en moltes de les experincies que es coneixen amb noms com
els esmentats anteriorment.
Ms concretament, aquest llibre presenta un conjunt dexpe
rincies que, tot i que moltes no han estat dissenyades ni pensades
com activitats dAPS, creiem que contenen els elements necessaris
per a poder ser considerades bones prctiques daprenentatge servei. Autors nord-americans i llatinoamericans2 pioners en el tema
de laprenentatge servei en els seus respectius pasos coincideixen
a afirmar que sovint els centres educatius han inventat de manera
ms o menys intutiva laprenentatge servei pel seu compte i que,
aquest s un fet universal. Tot i aix, la detecci, sistematitzaci,
anlisi i teoritzaci daquestes experincies suposa una aportaci
en un doble vessant. Duna banda, les bones prctiques permeten illustrar els elements fonamentals daquest tipus de projectes,
obren possibilitats per a revisar-ne daltres i sn inspiradores de
noves propostes. La fonamentaci terica, daltra banda, ens ajuda
a repensar projectes vigents en clau daprenentatge servei, incidir
en aquells aspectes menys desenvolupats i donar idees i eines per al
disseny de noves propostes que treballin en aquesta lnia.
A continuaci presentarem breument les experincies que cont
aquest treball i que desprs apareixen narrades amb detall. A ms,
2. Aquest tipus dactivitats tenen una llarga tradici als EUA, on es coneixen
com a projectes de service-learning. Des del Ministeri de lArgentina, i amb extensi a tot Llatinoamrica, sha optat pel terme aprendizaje y servicio solidario per
denominar les experincies dAPS.
inici
ndex
Presentaci
per tal dentendren el contingut, el segent captol exposa els trets

fonamentals de les propostes daprenentatge servei. Shi inclou, en
primer lloc, una definici dAPS que pretn situar aquest concepte en el nostre context i tamb establir els trets caracterstics que
creiem que ha de complir tot projecte dAPS. En definitiva, com
entenem laprenentatge servei, quina creiem que s la seva aportaci
a lmbit educatiu i en concret a leducaci en valors. En segon lloc,
tamb sexposen els trets caracterstics i les etapes metodolgiques
dels projectes daprenentatge servei. Com veurem, aquestes etapes
sidentifiquen amb les fases definides en la pedagogia per projectes,
si b la presncia dentitats receptores del servei inclou nous elements que cal tenir en compte.
Algunes experincies daprenentatge servei

En els captols que apareixen a continuaci trobareu una selecci
de bones prctiques dAPS que pretenen illustrar una mplia diversitat dactivitats educatives daquest tipus. Tal com ja advertem al
principi, moltes daquestes activitats no van ser concebudes com a
activitats daprenentatge servei prpiament, per el seu desenvolupament cont els elements fonamentals perqu les considerem fora
prximes o perqu les puguem batejar amb aquest nom.
En concret, el llibre cont un total de deu experincies narrades i sistematitzades de forma detallada, que hem classificat en tres
grans blocs: aprenentatge servei a lescola, a la universitat i a leducaci no formal. Aquesta diferenciaci posa lmfasi en el primer
dels trets caracterstics dels projectes dAPS que hem assenyalat al
llarg daquest captol: es tracta dactivitats educatives que es poden
desenvolupar des de leducaci formal, leducaci no formal i en les
diferents edats i etapes educatives.
El bloc daprenentatge servei a lescola inclou quatre experincies
diferents. La primera es titula Lassignatura Anlisi i acci social a
lescola Sant Ignasi i narra de forma vivencial lactivitat dAPS que
un grup de joves de Batxillerat duu a terme en el marc duna matria
inscrita en el seu currculum acadmic. A travs daquesta matria
matria, els joves entren en contacte i simpliquen en realitats diferents a la prpia: la infncia, els avis i les persones amb disminuci. El treball a laula des de lassignatura Anlisi i acci social permet dotar de contingut i reflexionar sobre el servei que es presta en
inici
ndex
13
14
aquestes entitats. Possiblement el punt fort daquesta experincia

s que es tracta duna activitat consolidada i reconeguda en el projecte educatiu del centre. En segon lloc, apareix lexperincia que
porta per ttol Fem un jard, un programa de cooperaci entre escola
i Ajuntament en la urbanitzaci dun espai pblic de Granollers. En
aquest cas, es tracta dun projecte bianual promogut des de lAjuntament de Granollers en qu han participat alguns centres escolars
de primria. Lactivitat preveu que els nens i les nenes simpliquin
directament en la urbanitzaci dun espai pblic del municipi; daltra banda, aquesta tasca sintenta vincular amb les programacions
establertes des del centre educatiu. Un element que cal destacar en
aquest projecte s el fet que la participaci dels i les alumnes no
es limita a la fase del disseny, sin que es preveu que simpliquin
en cadascun dels processos, tant a nivell tcnic com administratiu.
Lecoauditoria a laula s la tercera experincia del bloc daprenentatge servei a lescola. Hi collaboren el Centre Mediambiental lArrel, lAjuntament de Sant Joan Desp i algunes escoles de la poblaci. A travs daquest projecte, els alumnes sapropen al concepte de
sostenibilitat tot analitzant les causes i conseqncies dels actes de
consum energtic individuals i collectius i desenvolupant, posteriorment, millores ambientals en el centre. Daquesta manera, posen
en prctica i difonen en el conjunt de la comunitat escolar hbits de
vida respectuosos amb el medi ambient i les generacions futures.
Un dels punts forts de lecoauditoria s sense dubte, la interdisciplinarietat i el significat dels aprenentatges que es duen a terme a
travs daquest projecte. La darrera de les experincies daquest primer bloc porta per ttol Projecte Xarxa, TIC i educaci ciutadana.
Al llarg daquest captol sexposa el treball que en aquesta direcci
coordina la Fundaci Mart lHum de la Garriga. Tal com indica el
ttol, es presenten algunes idees i propostes que integren la metodologia del laprenentatge servei i les tecnologies de la informaci i el
coneixement com a suports educatius de mltiples possibilitats. Del
conjunt de projectes que sexposen, destaca el valor de la formaci
del professorat i el seguiment continuat dels projectes.
Ja en el bloc de laprenentatge servei a la universitat, trobem tres
experincies diferents. En primer lloc, apareix un conjunt dexperincies agrupades sota el ttol Laprenentatge servei en la formaci i
la recerca universitries. Es tracta dun conjunt dexperincies realitzades entorn a les assignatures relacionades amb leducaci en
valors que sofereixen des de la Facultat de Pedagogia de la Univer-
inici
ndex
Presentaci
sitat de Barcelona, dintre de la lnia de recerca i docncia del GREM

(Grup de Recerca en Educaci Moral). Un dels elements a destacar
daquest captol s lanlisi dels motius que han fet necessaris i
doten de sentit la introducci duna metodologia propera a lAPS. A
continuaci, apareix una experincia titulada Resoluci de problemes i aprenentatge servei. Una proposta pedaggica de vincle amb
la comunitat. Shi narra el procs de formaci dun grup dalumnes
universitries a travs de lassignatura de Psicologia de leducaci a
la Universitat de So Paulo (Brasil). La proposta pedaggica articula
dues metodologies innovadores: la resoluci de problemes i laprenentatge servei. Destaca fonamentalment pel fet dobrir un cam cap
a la prctica universitria dirigida a la formaci de professionals
compromesos contra les injustcies socials que els envolten. La darrera experincia del bloc daprenentatge servei a la universitat s
la de Les trobades socioesportives entre lalumnat de la Universitat
de Barcelona i els interns dels centres penitenciaris de Catalunya.
Aquesta prctica acosta els alumnes de les facultats de Pedagogia i
Formaci del Professorat de la Universitat de Barcelona a la realitat
penitenciria a travs de leducaci fsica. Els alumnes universitaris
continuen el seu procs de formaci fora de les aules collaborant en
la reinserci social dun grup dinterns. Un dels aprenentatges ms
valorats en aquest projecte ha estat com les relacions interpersonals
amb els reclusos permeten trencar estereotips i idees preconcebudes envers certs collectius.
Ja per acabar, el tercer i ltim bloc se centra en laprenentatge
servei a leducaci no formal. Tamb cont tres experincies, tres
exemples de bones prctiques dAPS fora de lmbit escolar. La primera s una experincia histrica que sha titulat Lexperincia de
Joaquim Franch als camps de treball dels Aiguamolls de lEmpord:
un cas daprenentatge servei avant la lettre? El marc sn uns camps
de treball de cracter naturalista en qu els joves havien de preparar
una exposici que expliqus com eren els aiguamolls. Un dels llegats ms importants daquesta proposta s la clara visualitzaci de
com un projecte que busca la participaci dels joves no resta valor
a les tasques de preparaci i planificaci que han de dur a terme els
educadors. En segon lloc, apareix narrada lexperincia que porta
per ttol Tots som meninos, un projecte de solidaritat entre la Fundaci Catalana de lEsplai i el Movimento Nacional de Meninos e
Meninas de Rua de Brasil. Aquesta activitat educativa permet que
un grup de joves catalans sacostin, durant uns quants dies, a la
inici
ndex
15
16
realitat dels nens del carrer daquest pas. Ms tard, sespera que
aquests joves simpliquin en la sensibilitzaci social i la denncia
de les condicions de vida dels nens del carrer. Sens dubte, el gran
potencial del projecte s la intensitat de la vivncia i els aprenentatges que es desprenen dun viatge a una realitat que encara lluita
per garantir el respecte per alguns dels drets humans fonamentals.
La darrera de les experincies del llibre s la de Grups comunitaris destudi: servei juvenil des duna experincia dinclusi educativa que desenvolupa la Fundacin SES (Sostenibilitat, Educaci i
Solidaritat) a lArgentina. Es tracta duna metodologia dacompanyament i suport per a adolescents i joves amb pocs recursos que inclou
algunes tasques comunitries com una activitat obligatria en el
marc del programa formatiu. La proposta palesa com laprenentatge
servei tamb s una via interessant a desenvolupar des dels programes dinclusi social i educativa.
La nostra intenci a lhora dintroduir el concepte daprenentatge
servei s contribuir al desenvolupament duna educaci per a la ciutadania basada en la participaci responsable i el comproms cvic.
Entenem que laprenentatge servei s una aposta clara deducaci
en valors, una prctica exigent i compromesa amb la formaci dels
nois i noies. Alhora tamb volem retre homenatge a tots els educadors i educadores que amb la seva intervenci diria dissenyen
prctiques i gestionen projectes basats en leducaci per a la vida i
en laprenentatge mitjanant lacci, una acci que reverteixi en la
millora de lentorn i en la comunitat.
inici
ndex
Qu s laprenentatge servei?
Xus Martn, Laura Rubio, Charo Batlle i Josep Maria Puig3
Una mica de definici

Tot i la pluralitat dexperincies que poden incloures dins daquest
gran paraiga que s lAPS, cadascuna de les quals amb accents i
sensibilitats diferents, entenem que hi ha un cert grau dunanimitat
a lhora de definir-lo com una activitat complexa que integra el servei a la comunitat amb laprenentatge de continguts, competncies,
habilitats o valors.4 En lAPS es fonen intencionalitat pedaggica i
intencionalitat solidria. Malgrat que s una proposta innovadora,
s alhora una proposta que parteix delements prou coneguts: el servei voluntari a la comunitat i ladquisici de nous aprenentatges.
Definim aprenentatge servei com:
Una proposta educativa que combina processos daprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat en qu els partici-
3. Xus Martn, Josep Maria Puig i Laura Rubio sn membres del GREM, Grup
de la Recerca en Educaci Moral de la Universitat de Barcelona, i professors del
Departament i Histria de lEducaci de la mateixa facultat (xusmartin@ub.edu,
joseppuig@ub.edu i lrubio@ub.edu); Charo Batlle s membre de la Fundaci Catalana de lEsplai. Tots ells formen part del Centre Promotor dAprenentatge Servei.
4. Les idees sobre APS que sapleguen al llarg daquest captol es troben ms
mpliament desenvolupades a PUIG, J.M.; BATLLE, R.; BOSCH, C. i PALOS, J.:
Aprenentatge servei. Educar per a la ciutadania. Barcelona, Octaedro, 2006.
inici
ndex
17
18
pants es formen tot treballant sobre necessitats reals de lentorn amb

lobjectiu de millorar-lo.
Laprenentatge servei s, doncs, un projecte educatiu amb utilitat social. La seva principal aportaci s vincular estretament
en una sola activitat educativa ben articulada i coherent, dos elements que ja coneixem, per que no sempre hem sabut fer jugar
alhora: laprenentatge i el servei. La relaci circular que sestableix
entre tots dos genera una nova realitat, que intensifica els efectes
de cadascun daquests per separat. El sistema que es crea supera la
suma de tots dos. Laprenentatge millora el servei, el que saprn es
pot transferir a la realitat en forma dacci i permet donar un servei de qualitat a la comunitat. Daltra banda, el servei dna sentit a
laprenentatge, li aporta una experincia vital, el torna significatiu
i permet extreuren nous aprenentatges, tant pel que fa a continguts, competncies i habilitats com en relaci amb els valors i el
canvi dactituds que suposa en molts casos. Amb relaci a aquesta
definici daprenentatge servei, destaquem els trets caracterstics
daquest tipus de projectes:
Aprenentatge servei en lunivers educatiu
Els projectes dAPS sn activitats que poden ser aplicades des de
lmbit de leducaci formal, leducaci no formal i la tasca que
duen a terme algunes organitzacions socials de la comunitat.
Tamb es considera que s possible treballar en les diferents edats
i etapes educatives, sempre que sadeqi el nivell dels aprenentatges i tamb el tipus de servei que es realitzi. Si b s cert que
cadascun daquests orgens pot determinar el carcter del projecte,
es tracta duna proposta educativa flexible que ha de poder donar
lloc a diferents combinatries. El ms important, per, s situar
els projectes daprenentatge servei dintre de les possibilitats reals
que ofereix la instituci educativa. Buscar un temps i un espai
concrets per a laprenentatge servei dintre del conjunt dactivitats
que es duen a terme en una instituci educativa, ajuda a donar-li
consistncia i entitat dintre del projecte educatiu del centre.
Un servei per aprendre i collaborar en el marc
de la reciprocitat
La tasca que es realitza a travs dels projectes daprenentatge servei
sespera que suposi un servei autntic, que respongui a necessitats
inici
ndex
Qu s laprenentage servei?
reals de la societat i en la mesura que sigui possible, sentides per

la comunitat. Lactivitat ha destar vinculada a la percepci de dificultats sobre les quals es pot intervenir i introduir alguna millora.
Laprenentatge servei parteix del convenciment que es pot fer alguna
cosa per millorar el medi. Lacci feta amb sentit permet transformar
la realitat. Aquesta s una acci responsable, que parteix de la lectura
informada de la realitat, que t com a rerefons el valor de la ciutadania activa, i que sallunya dintervencions assistencialistes o properes
a la beneficncia. El servei ha de partir duna relaci de reciprocitat
defugint mirades paternalistes de qui realitza el servei respecte qui
el rep. En cada cas concret, shaur de vetllar perqu sigui aix, i perqu el grup tingui una conscincia clara no noms del que aporta,
sin tamb del que rep i del que aprn en cada fase del procs.
Un procs dadquisici de coneixements i competncies
per a la vida
Ja amb relaci a laprenentatge, els projectes daprenentatge servei
han dafavorir el desenvolupament integral de les persones que hi
participen. No ens referim nicament a laprenentatge informal
que pot originar qualsevol tipus dacci o intervenci directa a la
comunitat. Es tracta de fer de manera conscient, planificar i sistematitzar el conjunt daprenentatges que es posen en joc en cadascun
dels passos dun projecte daquest tipus. Duna banda, aprenentatges
de contingut fets, procediments i valors implicats en el projecte,
daltres ms relacionats amb competncies i habilitats que suposa
la realitzaci dun determinat servei a la comunitat, finalment actituds i valors que impliquen la posada en marxa de la proposta educativa en qesti.
n pedagogia activa i reflexiva
U
Aquest aprenentatge es fonamenta en una pedagogia de lexperincia. LAPS fa seva una manera dentendre laprenentatge
que es caracteritza per lacci: saprn fent. Una acci que en
aquest cas surt fora dels centres educatius i hi torna en forma
de ref lexi, danlisi i de presa de conscincia de la realitat.
Aprendre a travs de lAPS suposa fer, actuar, implicar-se. Aix,
ladquisici de coneixements, el desenvolupament dhabilitats i
lapropiaci de valors tenen el seu punt de partida en lactivitat.
Es tracta duna activitat que defuig lactivisme, el fer per fer, i
que integra la ref lexi com a component inherent a la prpia
inici
ndex
19
20
prctica. Laprenentatge, perqu sigui actiu i significatiu, parteix de la problematitzaci de lexperincia dels alumnes. s,
per tant, un aprenentatge ref lexiu. La pedagogia per projectes
s un referent metodolgic i ha estat una de les concrecions ms
extenses de laprenentatge servei.
na xarxa de partenaires i instncies de connexi i suport
U
Resulta evident que, per la seva prpia naturalesa, aquest tipus
de projectes requereixen aliances entre institucions i entitats de
suport. Totes elles, treballant conjuntament, han de permetre combinar ambdues activitats aprenentatge i servei per tal de donar
una resposta de formaci ms integral i adequada. Dur a terme
aquest tipus dexperincies requereix una intensa collaboraci
entre el centre educatiu i lentitat en qu cristallitzar lacci
solidria. Es tracta duna relaci que no noms permet planificar
junts i compartir un projecte, sin que tamb escura distncies
entre lescola i la comunitat i, en definitiva, incideix en la idea que
el mn educatiu i les entitats socials formen part duna mateixa
realitat. Treballar en xarxa passa a ser, doncs, un dels elements
nuclears en projectes dAPS. Reconixer la responsabilitat educativa compartida i establir vies per treballar conjuntament sn punts
de partida per a aquest treball en xarxa.
ctivitats amb impacte formatiu i transformador
A
Finalment, laprenentatge servei suposa un aprenentatge que atn al
conjunt de les dimensions de la persona, tant pel que fa als aspectes
intellectuals, afectius i de comportament. Lexecuci dels projectes
daprenentatge servei intensifica la relaci dels nens o joves amb altres
membres de la seva comunitat, en valora socialment laportaci i incrementa daquesta manera la seva autoestima. De la mateixa manera, cada
experincia de servei exigeix la prctica de valors com la solidaritat, la
cooperaci, la responsabilitat, el dileg i lesfor. El punt de partida
daquesta proposta apunta directament a una opci de valor: difondre
la prctica de la solidaritat i el comproms social com a contingut educatiu.5 Parlem, doncs, dactivitats dimportant impacte formatiu i trans5. Segons Mara Nieves Tapia (coodinadora del Programa Nacional de Escuelas
Solidarias del Ministerio de Educacin de Argentina), la solidaritat s el valor que
sensenya per tamb la metodologia a travs de la qual saprn. TAPIA, M. N.: La
solidaridad como pedagoga. El aprendizaje-servicio en la escuela. Buenos Aires,
Ciudad Nueva, 2001.
inici
ndex
formador, tant pel que fa al desenvolupament personal de les persones

que hi participen, com pel que suposen quant a canvis en les institucions implicades i les millores en lentorn sobre el qual sactua.
Fins aqu hem presentat els trets caracterstics dels projectes
daprenentatge servei. Considerem, per, que definir laprenentatge servei suposa tamb comparar-lo amb altres pedagogies de lexperincia. Les prctiques de participaci comunitria permeten
concrecions diferents i cal tenir clar que no totes cristallitzen en
experincies dAPS. A entendre aquesta diversitat, ens pot ajudar
el grfic desenvolupat pel Service Learning 2000 Center,6 en qu
sidentifiquen els trets caracterstics de diferents tipus de projectes. El model t dues coordenades: una relacionada amb el servei i
laltra amb laprenentatge. El resultat de la seva combinaci sn els
quatre quadrants que presentem a continuaci.
El primer quadrant correspon a activitats dalt nivell de servei a la
comunitat per desconnectades dels aprenentatges que es plantegen
als centres educatius. Com en el cas de moltes activitats de voluntariat, lmfasi est en el servei. El segon, correspon als projectes igualment preocupats a oferir un servei de qualitat i un aprenentatge sistematitzat. Aquest s el cas dels projectes daprenentatge servei que ens
ocupen en aquest treball. El tercer quadrant s el que fa referncia a
projectes orientats bsicament a laprenentatge de continguts curriculars especfics, amb un baix nivell de servei a la comunitat. Algunes
recerques i treballs de camp esdevenen clarament propostes daquest
tipus. En darrer lloc, el quart quadrant inclou projectes de baixa qualitat de servei i daprenentatges poc sistematitzats. Iniciatives solidries asistemtiques en qu el servei est mal organitzat i en qu
gaireb no hi ha oportunitats per aprendre ni tampoc per reflexionar
serien les activitats representatives daquest ltim quadrant.
Com veiem el quadrant que es refereix a lAPS inclou un alt
nivell de servei i laprenentatge s sistemtic i integrat. A ms, es
distingeix daltres aproximacions per lintent de beneficiar, igualment, les persones que presten el servei i que a travs daquest
fan un seguit daprenentatges com als seus destinataris. En aquest
quadrant sinclouen tots els projectes que posen el mateix mfasi
tant en el servei que es presta com en laprenentatge que es produeix. Laprenentatge es planteja com un aprenentatge conscient,
6. SERVICE-LEARNING 2000 CENTER.: Service Learning Quadrants, Palo Alto,
C.A. 1996.
inici
ndex
21
sistematitzat, intencional i voluntriament organitzat. El servei s

un servei de qualitat, planificat i que parteix de necessitats reals
de la comunitat.
1. Qu s laprenentage servei?
Aprenentatge
Servei
22
Serveis comunitaris
(molt servei i poc aprenentatge)
Aprenentatge servei
(molt servei i molt aprenentage)
Iniciatives solidries asistemtiques

(poc servei i poc aprenentage)
Treball de camp
(poc servei i mot aprenentatge)
Etapes en laplicaci de projectes daprenentatge servei

Sistematitzar una metodologia mai no pot fer-se sense crrer dos
riscos: un, simplificar tant que quedi reduda al mnim per tal que
pugui ser aplicada a contextos i prctiques diferents; dos, presentar-la com una cosa uniforme i homognia, ignorant les peculiaritats, els accents i els aspectes ms destacables de cada experincia
concreta. Aquests riscos existeixen tamb a lhora de determinar
les etapes metodolgiques dels projectes dAPS. Malgrat aix, entenem que aquests tipus dactivitats permeten unificar un seguit de
criteris i aporten algunes maneres de fer especfiques a destacar
i que caldr saber adaptar en cada cas. Amb aquesta voluntat, a
continuaci presentem les fases daplicaci dels projectes APS.
Com veurem, hi ha una important coincidncia amb la proposta
de Dewey7 sobre el mtode de recerca cientfic i la seva aportaci de laprenentatge a travs de lexperincia, la qual, en el seu
moment, va ser inspiradora, juntament amb daltres, de la pedagogia per projectes.8 Lelement ms innovador que inclou lAPS s la
7. DEWEY, J.: Democracia y educacin, Buenos Aires, Losada, 1971, p. 164-165.
8. HERNNDEZ, F. i VENTURA, M.: La organizacin del currculum por proyectos de trabajo. Barcelona, Gra, 1992, p. 56-66.
inici
ndex
presncia de les entitats receptores del servei i les relacions que es

deriven daquesta incorporaci.
Les etapes metodolgiques en laplicaci de projectes daprenentatge servei inclouen les fases de treball que hauran de desenvolupar els nois i les noies en qualsevol projecte: planificaci, execuci
i avaluaci. La reflexi apareix com un eix transversal al llarg de
tot el procs. Finalment, tamb sincorpora a la proposta una etapa
de preparaci i valoraci de leducador. A continuaci, repassem les
etapes fonamentals dels projectes daprenentatge servei, i tamb les
diferents accions que suposen en cada cas:
1. Preparaci de leducador/a. Com en qualsevol altre tipus dactivitat educativa, els educadors han de destinar un cert temps a la
planificaci dels projectes dAPS. Aquesta suposa, en primer lloc,
fer una anlisi del grup i de cadascun dels participants. s a dir,
fer una radiografia del grup que inclogui lanlisi dels interessos
i motivacions dels nois i les noies, el seu nivell acadmic i lexperincia en projectes i la prpia dinmica del grup. Sentn, per,
que aquesta tasca est implcita en la nostra tasca diria com a
educadors i fora desenvolupada quan treballem amb un grup de
forma habitual. En segon lloc, cal tamb identificar les necessitats
socials que podrien motivar els nois i les noies a realitzar un projecte daprenentatge servei. A partir dels seus interessos, es tracta
dadvertir possibilitats de treball o projectes vigents que puguin
esdevenir activitats dAPS. En qualsevol dels casos, cal preveure
les vinculacions curriculars que podrien suposar aquests projectes; s a dir, les connexions amb els aprenentatges previstos dins
de la proposta educativa del centre. Finalment, no podem iniciar
el treball de definici i planificaci del projecte amb els nens o
joves sense planificar qu suposar posar en marxa el projecte.
Alguns aspectes que cal pensar en aquest sentit sn determinar
els objectius del projecte, preveure certs aspectes organitzatius,
establir les etapes de treball, determinar-ne la durada, establir
contacte amb entitats de lentorn, fer un pressupost del projecte,
pensar el lloc que hi poden tenir les famlies, etc.
2. P
lanificaci amb el grup. La tasca prvia realitzada per leducador es converteix en el marc que ha de permetre trobar indicis
per motivar el grup, tamb per facilitar el diagnstic de lentorn i
la definici del projecte. Sovint, pot ser la mateixa instituci edu-
inici
ndex
23
24
cativa que decideix treballar la solidaritat mitjanant prctiques

organitzades. Altres vegades, la proposta arriba de la comunitat
o duna entitat social. En altres casos, les vivncies quotidianes
dels nois i les noies, el contacte amb situacions problemtiques
o la presa de conscincia de determinats conflictes socials, s
el que els mou a actuar. En cada cas la motivaci haur de treballar-se de manera diferent. Amb independncia del punt de
partida, s important que els educadors ajudin el grup a detectar
necessitats reals de la comunitat i a imaginar serveis que estiguin
al seu abast. Els nois i noies haurien de poder implicar-se en la
definici del problema i en el diagnstic de la realitat sobre la
qual shaur dactuar. Un cop fet el diagnstic comena la tasca
dorganitzaci del treball. s en aquest moment que pren sentit el
projecte, quan el grup rep informaci rellevant dels destinataris
i de lentitat que oferir el servei, quan ha de mesurar les seves
possibilitats dacci i explicitar quin servei pot realitzar. Shaur de preveure un cert temps per tal de recopilar informaci i
apropar-se a la realitat en qu sha dintervenir. Altres qestions
que cal considerar en la planificaci sn: les responsabilitats que
assumeix cadasc, com es distribueixen les funcions, les persones encarregades de dur a terme cadascuna de les activitats, el
calendari aproximat i la durada del servei i els recursos de qu
es disposa. Tots aquests elements shauran de pactar amb lentitat
receptora del servei. Finalment, cal destinar un espai per a reflexionar sobre els aprenentatges realitzats durant letapa de la planificaci. No hem doblidar que aquesta s una fase dimportant
transcendncia pedaggica. s important que els joves prenguin
conscincia daquest fet.
3. Execuci amb el grup. En aquesta etapa, tal com indica el nom,
laspecte fonamental s lexecuci del projecte. Aix suposa
posar-se a treballar i la intensitat de la vivncia s el que la caracteritza. s el moment de dur a terme les diferents accions que han
estat planificades prviament. Aquesta posada en marxa sovint
requereix una preparaci terica i fins i tot tcnica. Tamb implica sortir de la dinmica habitual del centre i efectuar el servei
previst. Durant aquest procs i, en realitat al llarg de tot el projecte, s important nodrir constantment la motivaci envers lactivitat. No podem relegar aquesta tasca nicament a la primera etapa
del projecte. s per aix que leducador ha de fer un seguiment
inici
ndex
intens del grup, i tamb de vegades individualitzat. Un altre dels

elements que caracteritza aquesta etapa s la relaci amb lentorn.
Ens referim al treball en xarxa amb les entitats socials properes,
fonamentalment amb lentitat receptora del servei en qesti. Caldr tenir cura daquesta relaci des del primer moment, perqu
aquesta trobi sentit a lactivitat compartida amb el centre educatiu. Al llarg daquest procs tamb resulta important mantenir el
registre, la comunicaci i la difusi del servei i del projecte que
sest duent a terme. Recollir les accions i vivncies permet consolidar lexperincia i millorar la reflexi. Comunicar i difondre
el treball realitzat serveix perqu aquest sigui reconegut i valorat
per la comunitat. Finalment, destacar la reflexi sobre els aprenentatges realitzats durant lexecuci. Sens dubte, la reflexi
s un moment clau en lAPS perqu permet fer del projecte una
experincia educativa. Per tal com ja hem indicat abans, aquesta reflexi no pot deixar-se per quan ha finalitzat la intervenci.
A ms, shauran de compaginar activitats dautoavaluaci, amb
valoracions de grup i tamb daltres amb lentitat receptora del
servei.
4. A
valuaci amb el grup. La valoraci del projecte forma part
del procs dintervenci i en les diferents fases shan destablir
mecanismes de retroacci que permetin al grup valorar en quina
mesura sapropen o no als objectius plantejats. Shauria daprofitar qualsevol esdeveniment o vivncia extraordinria per realitzar exercicis de valoraci al voltant del que sest aprenent i
del que sest experimentant. Malgrat la presncia de lactivitat
avaluadora al llarg de tot el procs, tamb s interessant fer una
avaluaci ms global en finalitzar el projecte. Aquesta avaluaci,
en primer lloc, haur de permetre fer un balan dels resultats del
servei realitzat: caldr considerar tots els elements previstos en el
disseny, i tamb cadascun dels aspectes que ha introdut la prpia acci solidria al llarg del procs. La qualitat del servei i el
seu impacte en la comunitat sn alguns dels principals elements
que conv considerar. Daltra banda, tamb cal destinar un temps
i un espai a la reflexi i balan final dels aprenentatges, alguns
previstos des de la proposta del centre educatiu, daltres que shan
produt sense que ning hagus planificat o aprenentatges vivencials que, de vegades, arriben a convertir-se en els ms destacats.
Daltra banda, lavaluaci tamb obre perspectives de futur per
inici
ndex
25
26
continuar o mantenir algun tipus dacci en lentitat receptora del

servei o en daltres similars. Daquesta manera, lavaluaci permet dur a terme un exercici de projecci i perspectiva de futur.
En darrer lloc, la celebraci del projecte esdev una manera de
comunicar els resultats finals obtinguts a travs daquesta activitat educativa, difondre el treball realitzat i, per qu no, gratificar
els esforos esmerats i reforar lautoestima dels participants.
5. Avaluaci de leducador. Tancat i avaluat el projecte amb els nois
i noies, cal que leducador destini un cert temps a revisar alguns
dels aspectes fonamentals del projecte. El balan i les conclusions
extretes en aquest sentit han de servir per millorar la proposta
educativa en cas que es consideri oport replicar-la en un futur.
En primer lloc, ens referim a una avaluaci del grup i de cada noi
i noia participant. Partint de la tasca de preparaci realitzada a
linici del projecte, s important revisar levoluci dels interessos
del grup, del seu nivell acadmic o de la prpia dinmica al llarg
del procs. Daltra banda, la relaci establerta amb les entitats
implicades en el projecte tamb requereix una valoraci especfica; ens referim a lavaluaci del treball en xarxa amb les entitats.
s aquest el moment de qestionar-se per lidonetat de les entitats
escollides, tamb per reflexionar sobre la valoraci que aquestes
han fet del projecte en general i, en particular, de la participaci
dels joves en les seves activitats. Tamb es recomana dur a terme
lavaluaci de lexperincia com a projecte daprenentatge servei;
s a dir, revisar el projecte en relaci amb els trets caracterstics
dels projectes dAPS, valorar els encerts i les dificultats trobades i, en definitiva, valorar si es tracta duna activitat que val la
pena consolidar en la dinmica habitual del centre. Ja per acabar,
shauria de reservar un darrer moment per realitzar lautoavaluaci de leducador, que ha de tenir en compte aspectes diversos,
no nicament en relaci al seu rol densenyant. Aix doncs, ha de
valorar la seva implicaci en el projecte, la confiana dipositada
en els joves en cadascun de les fases del projecte o el seu paper
com a dinamitzador de lactivitat, entre altres aspectes.
inici
ndex
I. Laprenentatge servei a lescola
L assignatura Anlisi i acci social a lescola

Sant Ignasi
Xus Martn Garcia9
Introducci
El collegi Sant Ignasi, de la Companyia de Jess, s un centre dEducaci infantil, primria, secundria i Batxillerat, situat al barri de
Sarri de Barcelona. Lescola ofereix quatre lnies en els grups de parvulari i sis per a cada un dels nivells educatius des de primer de primria a segon de Batxillerat. Els alumnes que assisteixen pertanyen
majoritriament a famlies de classe mitja alta.
La preocupaci per la formaci social i cvica dels alumnes s un
dels trets definidors del centre, cosa que es fa explcita en el seu ideari
i en el projecte educatiu. Tot plegat es comunica a les famlies a lhora
de presentar el tarann de la instituci i tamb es concreta en propostes pedaggiques que tenen com a objectiu la sensibilitzaci dels nois i
noies davant de situacions de marginaci i dinjustcia social.
9. Xus Martn s membre del Grup de la Recerca en Educaci Moral de la Universitat de Barcelona (GREM), i professora titular del Departament de Teoria i Histria de lEducaci de la mateixa facultat (xusmartin@ub.edu).
inici
ndex
27
28
Lexperincia que descrivim en aquest captol va nixer el curs

1991-92 i des daleshores sha dut a terme ininterrompudament.
Shi fonen acci solidria i aprenentatge curricular i es tracta duna
de les apostes ms clares i explcites de lescola per tal dafavorir
la presa de conscincia i el comproms social en els joves. Daltra
banda, es tracta duna experincia que sha ests amb les modificacions i els canvis necessaris a altres centres educatius de la Com
panyia de Jess.
A partir de lassignatura Anlisi i acci social, es vincula els
alumnes a activitats de servei en institucions socials i en collectius
desafavorits. Com a qualsevol altra assignatura, disposa dun cert
temps en lhorari lectiu una hora setmanal, t una programaci
curricular prpia i diferenciada de la classe de tutoria, i s avaluada en diferents moments del curs. A ms de lhora lectiva, aquesta
assignatura requereix una dedicaci duna tarda setmanal. La complexitat daquesta matria, la seva doble finalitat daprenentatge i
dacci i la seva vinculaci amb entitats socials, fan daquesta experincia un bon exemple en laplicaci de la metodologia daprenentatge servei.
A continuaci, narrem com un grup dalumnes de primer de Batxillerat juntament amb el seu professor, lEduard Rovira, desenvolupen lassignatura Anlisi i acci social al llarg del curs 2004-05.
Les exigncies que imposa les dimensions del captol no ens permeten fer una descripci detallada de lexperincia, per tant, ens
limitarem a presentar alguns dels moments ms significatius que
van tenir lloc durant el procs.
Motivaci i presentaci de lassignatura al grup dalumnes

Som a mitjan setembre. Encara no fa una setmana que ha comenat lescola. A les 8.25 del mat els passadissos de les classes de
Batxillerat somplen de joves. Molts dells sagrupen al voltant
de les taquilles que tenen assignades per a cadascun, les obren i
salliberen dels cascos de les motos i de les carteres plenes de llibres. A la porta de la classe de 1r F un grup de nois i noies parlen
animadament. Arriba lEduard Rovira, el seu professor de lassignatura Anlisi i Acci Social. Tot i que no els ha impartit classes
anteriorment, la majoria dels joves ja el coneixen. s el director de
Batxillerat.
inici
ndex
I. Laprenentage servei a lescola
Bon dia, sou els de primer F, oi? pregunta lEduard en to

cordial.
La pregunta del professor serveix perqu els alumnes entrin a
classe. Avui s la primera sessi daquesta assignatura. Tot i que
noms simparteix a primer de Batxillerat, tots els alumnes nhan
sentit a parlar. En el centre hi ha tradici de campanyes de carcter
marcadament social, i s freqent que en cursos anteriors shagi fet
referncia a la matria de Batxillerat. Daltra banda, hi ha un bon
grapat dalumnes que tenen germans ms grans que ja han cursat
lassignatura.
Quan els nois seuen lEduard es presenta breument i passa llista:
Ara passar llista. s una manera de conixer-nos i de posar
cara als noms. Ja heu triat delegat? La resta de curs ser ell qui passi
llista. LEduard mira als nois i continua: Si us plau, quan sentiu
el vostre nom feu-me saber com voleu que us digui.
LEduard diu el nom de cada alumne i en molts casos fa un petit
comentari: Tu ets la cosina de, el teu germ ja ha acabat la carrera, oi?. Alguns nois li demanen que els digui pel nom abreujat.
Ell sho apunta a la llista al costat del nom complet.
LEduard destinar tres sessions a donar a conixer lassignatura, a introduir les feines que daquesta sen deriven i a facilitar la
informaci necessria per tal que els alumnes estiguin en condicions de triar lentitat social on faran el servei. No es tracta duna
matria ms. La seva incorporaci al currculum ha estat fruit de
tot un procs de reflexi i de presa de conscincia de lequip docent.
Actualment lassignatura s un dels trets didentitat del centre, una
expressi de la importncia que la instituci vol donar a la formaci
global dels alumnes i, en concret, a la seva sensibilitzaci davant de
situacions dinjustcia i de marginaci social. LEduard, en aquesta primera trobada amb la classe, explica lorigen de lassignatura,
com va sorgir i quines motivacions hi havia al darrere. Per fer-ho, es
remunta a la inquietud duns quants professors del centre per temes
de justcia social, i al seu convenciment que no nhi havia prou amb
analitzar el que passava al mn sin que calia lexperincia directa amb situacions de marginaci social per qestionar i modificar
actituds personals. LEduard usa contnuament expressions com ara
obrir els ulls o trencar la cuirassa per transmetre als nois la finalitat
de lassignatura.
Els alumnes escolten en silenci per es limiten a aix: a escoltar.
Durant lexplicaci del professor no hi ha cap reacci ni comentari.
inici
ndex
29
30
LEduard, una vegada ha situat don sorgeix i quines sn les finalitats

de lassignatura, passa a explicar-ne el vessant ms acadmica quines sn les parts de la matria, com es concreta cadascuna daquestes
parts i en qu consisteix lavaluaci. Comenta que lassignatura t dues
parts clarament diferenciades: lanlisi i lacci social. La part danlisi social es far a la classe, els divendres de 8 a 9 del mat, abans de
lhora de tutoria. Per presentar lanlisi social lEduard insisteix en dos
fets. Duna banda, la manipulaci meditica a qu tothom est sotms
i, daltra banda, la importncia que t conixer realitats diferents a la
prpia. Mentre parla, illustra la seva explicaci amb exemples. Aix,
anomena la prostituci infantil, la distribuci desigual dels recursos
entre nord i sud, lexplotaci a qu estan sotmesos alguns pasos, la
corrupci dalguns governs, o la gent que viu en absoluta soledat, entre
daltres. Finalment, lEduard presenta el material que faran servir a les
classes danlisi social: un dossier elaborat per lequip coordinador de
lassignatura. El dossier inclou lectures, enquestes, grfics i informaci
diversa per tractar els diferents temes. En el mateix dossier apareix la
llista de llibres optatius dels quals cada alumne haur de llegir-ne dos.
s el torn de preguntes daquesta part de lassignatura: cap ni una.
LEduard passa a presentar la segona part de lassignatura: lacci
social. Per comenar llana una pregunta al grup:
Alg de vosaltres ha fet mai una tasca de voluntariat?
Tres noies i dos nois aixequen la m. LEduard aprofita per ferlos parlar: On van anar? Qu feien? Qu en recorden? Per qu ho
van fer? Hi tornarien? Les respostes dels alumnes, tot i ser molt
breus, permeten al professor introduir els objectius bsics que es
volen aconseguir amb lacci social: dur a terme un servei que sigui
til a altres persones o collectius. Aquest servei, sobretot, aportar
informaci, vivncies i elements de reflexi a la persona que el fa, i
alhora permetr un coneixement ms ampli de la societat a qu pertanyen els joves i de la qual tenen una visi esbiaixada. La idea de
sortir de la bombolla i veure altres realitats es repeteix un parell
de vegades. Ara, els alumnes intervenen per aclarir aspectes formals
de lacci social: quan ho faran, quines entitats es poden escollir, si
poden anar uns quants companys junts, com es tria el centre, etc.
LEduard aprofita cada pregunta per aportar nova informaci dels
mbits dintervenci, de les residncies amb qu fa temps que treballen, daltres recursos que enguany sofereixen per primera vegada,
de la possibilitat que tenen de conixer persones i collectius dels
quals segurament saben ben poca cosa.
inici
ndex
Quan sacaben els comentaris el professor planteja el tema de

lavaluaci de lassignatura:
Dentrada, tots teniu un excellent, que es mant mentre no
demostreu el contrari comena dient lEduard.
El grup rep amb un riure la intervenci del professor. LEduard
insisteix:
Ho dic seriosament. El punt de partida de lassignatura s un
deu. Es tracta de mantenir-lo. Ara b, si alg t ganes de baixar la
nota tamb ho pot fer.
Els nois af luixen el riure per escoltar les explicacions de
lEduard.
Mantenir la nota suposa dues coses bsiques. Amb relaci al
servei, heu danar a lentitat els dies que us hagueu comproms i
collaborar en aquelles tasques que pacteu amb els coordinadors. s
clar, si alg falta contnuament sense cap motiu justificat i sense dir
res al centre o b fa una acci que perjudica lentitat, est fent punts
per baixar la nota.
LEduard sadrea als nois amb to afable per seris, mira que el
segueixin i continua parlant:
I aix que acabo de dir s molt important, perqu quan diem
que una acci perjudica lentitat estem dient que perjudica directament una o diverses persones. Les entitats les formen persones, i
sovint, persones que estan en una situaci de dificultat. La nostra
actitud ha de ser sempre respectuosa i cordial.
Una de les noies que havia fet el voluntariat al Casal del Raval
interv per parlar de la necessitat dassistir regularment a lentitat:
s cert que s important no faltar al centre, perqu encara que
a tu et sembli que no fas gaire cosa, els monitors compten amb tu, i
si no hi vas i no avises, han de canviar activitats a darrera hora, i a
vegades aix s un embolic.
LEduard continua explicant lavaluaci, ara de lanlisi social.
Lavaluaci de lanlisi social, de tot all que farem a classe, se
centra bsicament en escrits que manireu lliurant al llarg del curs
respecte els temes que tractem. Tamb farem una prova escrita dels
dos llibres que haureu triat. Us plantejar una pregunta i vosaltres
haureu de donar el vostre parer. Per daix ja en parlarem ms
endavant. Lhora de classe sacaba.
Abans que els joves abandonin laula, lEduard els recorda que
han de comprar el dossier de lassignatura.
inici
ndex
31
32
Lexperincia de servei de companys de cursos anteriors

La segona sessi de lassignatura la protagonitzen cinc alumnes de
segon de Batxillerat. Tenen lencrrec de donar a conixer el servei
que van fer lany anterior en lassignatura dAnlisi i acci social.
LEduard ha buscat alumnes que tenien expectatives ben diferents
davant lassignatura i que van obtenir resultats acadmics diversos.
Tamb ha vetllat perqu entre tots cinc poguessin parlar dels tres
mbits que es proposen en lacci social: infncia, avis i persones
amb disminucions.
Abans de comenar a parlar, cada un dels alumnes convidats diu
el seu nom, presenta lentitat en qu va dur a terme el servei, i explica en qu consistia la seva feina. LEduard, mitjanant preguntes,
intenta estirar al mxim lexperincia de cada jove. A mesura que
parlen, els alumnes de segon sanimen, perden la timidesa inicial i
introdueixen comentaris ms espontanis i vivencials. Els alumnes
de primer tamb es deixen anar progressivament i intervenen per
fer preguntes. A la classe sacaba establint un dileg flud. que es
desenvolupa a tres bandes: els alumnes experts, els alumnes novells
i el professor. En algun moment lEduard t la sensaci que les presentacions dels alumnes de segon de Batxillerat sn massa positives, que no es posen de manifest les dificultats, els entrebancs i els
problemes que els serveis a les institucions solen comportar. Aix,
el professor introdueix una tongada de preguntes destinades a fer
sorgir els aspectes ms dificultosos de lacci social: Aix s el que
penses ara per lany passat et va costar, oi?, Hi ha alguna cosa
que et va decebre?, Qu esperaves trobar, quines eren les teves
expectatives inicials?, Pots explicar ms mpliament perqu dius
que no ho repetiries?.
Les preguntes de lEduard ajuden els alumnes de segon a verbalitzar les dificultats amb qu es van trobar quan van dur a terme el
servei a les entitats: sentir-se poc til, que ning els indiqus ben
b qu havien de fer o com fer-ho, tenir molta vergonya perqu havien de parlar amb gent que no coneixien, que la entitat fos avorridssima, o que senzillament no tinguessin ganes danar-hi perqu
no podien enllestir la feina de lescola. Tamb apareix la desmotivaci i la mandra inicial davant lexperincia que es proposa i
amb la qual alguns alumnes de primer se senten identificats. En
les exposicions, dos joves comenten que tot i que mai haguessin fet
una tasca de voluntariat per prpia iniciativa, els va interessar quan
inici
ndex
lescola va proposar lactivitat i la van rebre amb una mica de por

per tamb amb ganes.
El dileg acaba centrant-se en lmbit dels disminuts. Hi ha
dos alumnes que lany anterior van estar amb joves amb parlisi
cerebral. Segurament es tracta dels dos testimonis ms rellevants.
Tots dos alumnes coincideixen en la seva ignorncia davant aquesta malaltia, en els seus prejudicis inicials, en el seu desconcert en
descobrir que la parlisi cerebral no suposa cap retard mental, en
la seva sorpresa per poder compartir una conversa amb nois de la
seva edat que han tingut la mala sort de tenir un accident en el
moment de nixer. Les ancdotes, els casos, els exemples dalguns
joves amb parlisi cerebral, les activitats que fan, la seva habilitat
per dur a terme tasques artstiques o intellectuals ocupen una bona
part dels comentaris dels que exposen i de les preguntes dels alumnes de primer curs.
En sortir de classe tinc la sensaci que els alumnes de primer
estan ms encoratjats, per sobretot ms tranquils. Aquest primer
contacte amb lacci social els ha ajudat a perdre la por i a rebaixar
langoixa. Avui han escoltat lexperincia propera de companys que
lany anterior estaven en la seva mateixa situaci i que se nhan sortit prou b; cap dells estava penedit dhaver fet un servei tot i que
ning continu com a voluntari. Els alumnes de primer tamb han
tingut loportunitat dimaginar-se quin tipus de tasques hauran de
fer, quines dificultats poden sorgir, i, en definitiva, a quins reptes
safronten. Avui, estan ms preparats per tirar endavant lacci social que fa una setmana.
Presentaci dentitats on dur a terme el servei

La tercera sessi de lassignatura sinicia amb un vdeo sobre lexperincia de lacci social. Shi mostren alguns exemples de servei en
entitats concretes, testimonis dalumnes que en el moment de lenregistrament estaven fent lexperincia, i comentaris docents sobre
el sentit daquesta. El vdeo es comenta poc. s una introducci a
lactivitat central de la sessi: presentar cadascuna de les entitats
que lescola ofereix per fer lacci social.
LEduard lliura a cada noi un full dividit en tres parts. A la part
superior del full hi ha un espai reservat per enganxar una fotografia de mida carnet i al seu costat es demanen les dades personals:
inici
ndex
33
34
nom i cognoms, DNI, telfon, i poblaci o barri. En la segona part

de la fitxa apareixen dues frases incompletes: El meu inters per
realitzar una acci social s. Les opcions de resposta sn molt alt,
hi collaborar, o no minteressa gaire. La segona frase diu Ja
faig una activitat de voluntariat a lentitat. Per tancar aquesta segona part hi ha un petit calendari setmanal on figuren marcades les
hores de classes: tots els matins i dues tardes. Es demana als alumnes que posin una creu en aquells altres espais que tinguin ocupats
amb activitats fora a de lescola i deixin en blanc el temps que, de
moment, tenen de lliure disponibilitat. A la tercera part de la fitxa
que comena a la cara del davant del full i continua a la cara de
darrere apareixen totes les entitats socials en qu es pot dur a terme
lacci social de lassignatura. Hi ha un total de dinou, ordenades per
mbits dintervenci: infncia, disminuts i tercera edat. Cada alumne ha de triar dos mbits dintervenci i assenyalar-los per ordre de
preferncia. Del primer mbit escollit, triar dues entitats, del segon
noms en triar una.
LEduard presenta el full amb deteniment, aportant el mxim
dinformaci de cadascuna de les entitats. Nhi ha moltes que les
coneix personalment, daltres no tant, i proposa als nois que si
necessiten ms informaci sadrecin a en Xavi Gar, el coordinador
de lacci social de tot el centre. s ell qui t el contacte ms directe
amb les entitats i qui finalment acabar assignant les places. La presentaci de la fitxa s interrompuda diverses vegades per preguntes
dels nois: necessiten saber lhorari de laboratori abans de contestar
de quines tardes disposen, quantes hores de dedicaci suposa lacci a cada entitat, si poden anar ms dun, o com es va en transport
pblic a un centre determinat, entre daltres. LEduard contesta amb
detall totes les preguntes. No t pressa. Sembla tenir conscincia
que cada pregunta serveix per augmentar la motivaci, que cada
comentari permet als alumnes entrar progressivament en lacci
social, una activitat que, s clar, la majoria dells fa perqu el centre
ho exigeix i davant la qual hi ha expectatives diverses.
Abans dacabar la classe, lEduard fa un seguit de recomanacions que poden ajudar els alumnes a contestar la fitxa que hauran
de retornar al llarg de la setmana: aniria b que parlessin entre
ells i que si alguns volen anar junts es posessin dacord per triar el
mateix centre; tamb seria convenient que parlessin amb companys
de segon que tenen recent la seva experincia. Insisteix que s molt
important que siguin sincers a lhora de contestar la pregunta: El
inici
ndex
meu inters per realitzar una acci social s. Hi ha tasques ms

exigents que daltres i no cal encarregar la tasca ms dura a la persona menys motivada per la feina. Per acabar, els recorda que la propera setmana comenaran lanlisi social. Caldria porta el dossier
de lassignatura. La majoria dels nois ja lha comprat.
En sortir de classe parlo un estona amb lEduard. Mexplica que
s molt important que cada noi estigui ms o menys convenut del
que far. Tot i que lassignatura no s optativa, intenten evitar que
sigui radicalment obligatria per a tothom. Aix, quan en algun
curs hi ha un parell dalumnes que no volen fer cap servei a una
entitat, des de la coordinaci de lassignatura sofereix una activitat
alternativa: fer un treball sobre un recurs, fer de reporters de les
activitats que fan els seus companys de classe, o implicar-se en la
gesti dalgunes de les campanyes socials que al llarg del curs sorganitzen a lescola. Tamb mexplica que la incorporaci dels nois
als centres s progressiva. Primer, comencen els ms convenuts,
de manera que els altres es vagin engrescant, o, si ms no, perdent
la por davant la novetat que els suposa anar a una entitat que no
coneixen. Desprs, i mica en mica, es va afegint la resta. Intenten
que els menys motivats hi arribin quan ja hi ha altres companys
fent lacci social a la mateixa entitat.
Quan parla dels alumnes, lEduard reconeix que, malgrat que el
professorat del centre est convenut de lassignatura, lexperincia
de lacci social s limitada, que podria ser ms intensa per a la
majoria dels joves. Posa com a prova del que diu el fet que molt pocs
queden vinculats a tasques de voluntariat, en acabar lacci social. Finalment, fa un breu comentari sobre la sorpresa que sempre
suposa laterratge de cada noi i cada noia en lentitat on finalment fa
el servei.
A vegades un alumne que s molt bo a classe, s poc actiu a lhora de fer lacci social. Ja sigui perqu li fa vergonya, perqu s molt
tmid, o perqu una vegada sha incorporat no acaba de connectar
amb les persones o amb les activitats que es fan. Altres vegades cada
curs en veiem uns quants casos, envies un alumne que penses que
s un trast i que, a ms, hi va sense ganes, i desprs resulta que a lentitat estan contentssims amb ell. Solen ser alumnes amb expedients
acadmics poc brillants i que tenen un posat distant per que a lhora
de fer coses tenen ms iniciativa i simpliquen ms que la resta.
Aquests comentaris de lEduard em vindran sovint al cap, quan vagi
a veure com alguns nois i noies del grup duen a terme lacci social.
inici
ndex
35
36
Laprenentatge curricular. Primera classe danlisi social

La primera classe danlisi social t com a finalitat introduir el conjunt de temtiques que sabordaran al llarg del curs de manera sistemtica i pautada. Daltra banda, tamb es pretn que cada noi i cada
noia prengui conscincia del nivell dinformaci que t respecte les
problemtiques socials que afecten la seva societat i la humanitat
en general.
En comenar la sessi lEduard planteja al grup les activitats que
faran avui.
Haurem denllestir la fitxa de lacci social. Suposo que tots
lheu contestat. LEduard mira els nois que ja treuen la fitxa de la
seva carpeta i continua parlant. Mentre jo parlo amb cada un de
vosaltres, la resta omplireu lenquesta que trobareu a la pgina onze
del dossier de lassignatura. Es tracta de veure quina s la informaci que tenim respecte alguns dels problemes ms punyents que
afecten el nostre mn i si la informaci que tenim s fiable o no.
Dacord? A la segona part de la classe comentarem tots junts lenquesta.
Els nois comencen a treballar en silenci. Lenquesta que han de
respondre planteja vint-i-una preguntes, cada una amb quatre respostes possibles, que els alumnes han de valorar i fer una creu al
costat de la que consideren correcta. Les preguntes estan distribudes en cinc apartats: migracions, deute extern deute etern,
condicions laborals, terror i terrorisme i, una breu reflexi sobre
la dona. Els tres primers apartats assumeixen la majoria dtems,
mentre que els dos ltims noms inclouen un parell de preguntes
cadascun.
El treball individual es converteix molt aviat en treball per parelles. De moltes de les preguntes que es formulen a lenquesta els
alumnes no tenen informaci suficient per decidir quina s la resposta correcta. Molts dells demanen opini al company del costat.
LEduard, quan veu que uns treballen en grup i altres individualment, proposa modificacions en la dinmica de treball.
S, potser s millor que feu lenquesta per parelles o en grups de
tres. Podeu comentar el vostre parer i la informaci que teniu per
optar per una o una altra resposta.
Els alumnes que estaven fent lenquesta sols, sagrupen amb
altres companys. Llegeixen cada pregunta amb les possibles respostes i proven dencertar-ne el resultat.
inici
ndex
La UE inverteix en la lluita contra lexclusi social un 0,4%.

Quan hi inverteix Espanya?
Quants ssers humans van morir de gana al mn lany 2000?
Quina direu que s la mitjana de la pensi de les dones vdues a Catalunya?
Quantes persones estan mancades de tota cobertura sanitria
als EUA?
En alguns grups riuen en adonar-sen de la seva ignorncia, de
no tenir criteri a lhora de decidir la resposta correcta. Alguns joves
sescandalitzen quan descobreixen nova informaci, encara que en
desconeguin la resposta bona.
La riquesa de les vuitanta-quatre persones ms riques de la
terra supera tot el PNB dun pas. Sabeu quin?
Per quina barra, vuitanta-quatre tios, superen el producte
nacional brut de tot un pas? Tant se val si s Espanya o la Xina!
En un parell de grups es dediquen a parlar sobre qu han fet el
cap de setmana i qu faran el proper. Han contestat algunes preguntes individualment per no nhan comentat cap.
La pregunta sobre terrorisme no t opcions de respostes formulades. Cada alumne ha de dir qu en pensa. Lexercici provoca mandra en la majoria dalumnes, que la deixen per contestar al final. La
pregunta diu: Segons linforme sobre el desenvolupament del Banc
Mundial, un de cada cinc habitants del planeta viu amb menys dun
dlar diari; cinc de cada cent nens no arriben a complir un any de
vida i vuit no arriben als cinc anys. Nou nens i catorze nenes de
cada cent no reben educaci primria. Pregunta: segons el teu parer,
mereixerien entrar aquestes dades en la definici de terrorisme?
Justifica la teva resposta.
Mentre els joves contesten lenquesta, lEduard crida individualment cada alumne per comentar amb ell la fitxa sobre acci social.
Quan dos o ms companys han triat un mateix centre, van junts a
parlar amb lEduard. Els comentaris de lEduard amb cada noi shan
allargat massa i ha faltat temps. Els alumnes que encara no han parlat amb el professor ho faran a lhora del pati o b en algun canvi
de classes. El proper dilluns, el coordinador de lassignatura ha de
tenir totes les fitxes dels alumnes de primer de Batxillerat un total
aproximat de cent cinquanta.
Resten vint minuts per acabar la classe. LEduard, abans no
comentin lenquesta collectivament, demana als nois que mirin les
respostes correctes a les preguntes formulades a lenquesta, i que
inici
ndex
37
38
apareixen en un altre full del dossier. Desprs que tots els alumnes
han fet lautocorrecci de lexercici, comenten junts quines respostes han encertat i quines no. Per, sobretot, comenten la sorpresa
que els ha causat conixer algunes respostes. El tema dels prejudicis
i de la ignorncia envers qestions socials agafa protagonisme en el
dileg collectiu. LEduard tanca la classe fent una reflexi respecte
la necessitat destar ben informat, dagafar lhbit de llegir diriament la premsa escrita els convida a llegir els diaris que cada dia
arriben a lescola i que estan a labast dels alumnes de Batxillerat,
de comentar les notcies a classe, i que siguin ells qui seleccionin
els esdeveniments que volen comentar.
La propera setmana lEduard destinar la primera part de la sessi a comentar amb detall els vint-i-un tems de lenquesta. Tamb
aprofitar per ampliar informaci de la majoria daquest. Es tracta
duna informaci significativa i colpidora que posa en dubte algunes
de les opinions ms arrelades a nivell social respecte a temes com
la immigraci, les dones o lajut dels pasos rics als pasos pobres.
En acabar, lEduard demanar al grup quins problemes socials han
trobat a faltar en lenquesta. Dues noies han trobat a faltar el tema
dels nens soldats i de la prostituci infantil.
Lacci social den Marc en un centre de persones

amb disminucions
En Marc s un alumne dels poc convenuts. Malgrat la seva fredor davant lassignatura dAnlisi i acci social, ha triat com a mbit
prioritari persones amb disminucions i com a primera opci el
centre que reclama ms hores de dedicaci: tres hores i mitja setmanals concentrades en una tarda i, si lalumne vol, algun dissabte
al mat. Quan li demano a en Marc per qu no ha escollit una acci
social menys exigent, em contesta que el centre que ha triat est a
prop de casa seva a una distncia de dues estacions de tren. En
Marc sincorpora a fer lacci social la segona setmana de novembre.
Tres companyes seves han assistit al mateix centre des de comenaments doctubre.
El primer dia que en Marc arriba al centre es troba amb leducadora que assumeix la coordinaci dels alumnes de lescola Sant
Ignasi. Es saluden cordialment i breu. Larribada contnua dusuaris
no permet allargar gaire la conversa. A la sala hi ha unes quinze
inici
ndex
persones amb diverses disminucions. Sn joves o adults, en qualsevol cas tots ms grans que en Marc. Hi ha un parell dusuries molt
extrovertides i sadrecen a en Marc per interrogar-lo: qui s, qu fa,
si coneix el centre, si es quedar, etc. En Marc, tot i mostrar-se una
mica tmid, no es limita a contestar les preguntes, ell tamb demana
a les joves com es diuen i qu els agrada fer. Tant aviat com pot en
Marc corre a reunir-se amb les seves companyes de classe.
La primera part de la sessi es destina a fer jocs collectius amb
pilota. Les dues educadores del centre, juntament amb dues dones
voluntries que collaboren els dimecres, en Marc i les altres alumnes de Sant Ignasi, formen una gran rotllana amb la resta dusuaris. El primer joc consisteix a dir el nom dun membre del grup
i passar-li la pilota. Lhabilitat fsica i motriu dels participants s
molt diferent. Per a molts es tracta dun joc difcil. Les educadores,
les voluntries i els alumnes de Batxillerat faciliten la feina: apropen pilotes, apunten noms, fan bromes, incorporen als que no volen
jugar i als que van arribant mica en mica. Els jocs se succeeixen un
a laltre: qui els proposa sn les tres alumnes de Sant Ignasi. Elles
sn les encarregades cada setmana de preparar lactivitat conjunta
de comenament de la tarda. Porten les seves propostes apuntades
en un full. Quan veuen que algun joc s massa difcil, es miren,
riuen i el canvien rpidament. Ara ja hi sn tots: una mica ms de
trenta usuaris.
Les educadores presenten les tres activitats que faran: treballs
manuals, jocs de taula i un partit de bsquet. Els joves trien. Alguns
no volen fer res. Les monitores miren de convencels per tal que provin de fer alguna activitat. En Marc, que tamb pot triar, no sho
pensa i safegeix a fer esport. Les seves companyes de classe es queden per donar suport als tallers que es fan a laula: treballs manuals
i jocs de taula. En Jaume un jove voluntari que assumeix dos cops
per setmana el rol dentrenador esportiu i en Marc reuneixen el
seu grup, agafen un parell de pilotes i abandonen la sala. Per arribar
al camp de bsquet han de caminar un quart dhora. Pel cam en
Marc no parla gaire.
En arribar al poliesportiu i mentre lentrenador va a buscar les
claus per obrir la porta del camp de bsquet, en Marc fa els equips.
Demana el nom a tots els joves, els diu que necessita dos capitans.
La Lola, una noia amb sndrome de Down i en Miquel, un noi amb
retard mental sofereixen immediatament. Ara, cadascun dells tria
r els companys dequip. En Marc escolta tots els comentaris dels
inici
ndex
39
40
joves sc molt bona, jo corro molt, a mi mai em prenen la

pilota, sempre encistello i els respon amb un somriure o amb
un breu caram, que b.
Quan arriba lentrenador els equips estan fets. El partit dura tres
quarts dhora. En Marc no parar en tota lestona de passar la pilota, danimar els seus companys dequip, de cridar Visca, molt be
desprs de cada cistella, de picar les mans i fer una abraada a cada
company que aconsegueix punts per al seu equip. Els nois aviat
imiten en Marc. Quan qui encistella s alg de laltre equip en Marc
tamb fa comentaris no mhavies dit que eres tan bo, quina cistella!, em fas por. En poques ocasions ell prova dencistellar. En
Marc s expressiu i espontani. Ja es veu que no li costa gaire relacionar-se amb aquests joves i que sha guanyat la seva simpatia en
pocs minuts. El partit acaba en to festiu. Acorden fer la revenja la
propera setmana. En Marc membre de lequip perdedor promet
entrenar-se a fons. La resta de joves diuen el mateix. De tornada
al centre, en Marc parla amb en Josep, un noi de quaranta anys que
li comenta que va tenir un accident de cotxe quan en tenia trenta i
ja no ha pogut tornar a treballar. Tamb se li apropa la Maria, una
noia amb sndrome de Down, que explica per qu s tan bona jugadora de bsquet: juga cada setmana en lequip femen del seu poble.
En acabar la sessi, en Marc i jo parlem una estona. Li demano
per lassignatura dAnlisi i acci social, pel servei que est fent en
el centre, qu en pensa.
Jo faig tot aix perqu mho mana lescola. I si alg et diu que ho
fa perqu vol no tel creguis, tho diu per quedar b. Tots ho fem per
obligaci em comenta contundent.
Segur? dic jo, amb cara de sorpresa.
B, potser hi ha alg que ja ha fet coses aix a lestiu i t ganes
de continuar, per la majoria no ho farem mai si no ens ho exigissin matisa en Marc, per sense desdir-se de la seva opini.
Per qu? li pregunto.
Doncs perqu no tenim gaire temps i qu vols que et digui?
Tenim altres coses a fer.
I avui com tho has passat? continuo demanant.
Ah! Molt b. A mi magrada lesport i aquests tios sn tope
enrotllats.
Et ve de gust venir la propera setmana?
Ni mho plantejo. S que he de venir i punt contesta en Marc
amb to de resignaci.
inici
ndex
Al llarg del curs anir a veure en Marc unes quantes vegades.

Si no fos perqu s molt jove acaba de fer disset anys i perqu s
que s alumne de lescola Sant Ignasi, pensaria que s un monitor
del centre. La seva afecci per lesport li ha ajudat enormement a
trobar una activitat concreta en qu participar. En Jaume tamb li
ha facilitat la feina. Li ha fet encrrecs concrets que han perms
a en Marc assumir responsabilitats i sentir-se til: explicar les
regles bsiques que permeten jugar a un esport, arbitrar un partit,
organitzar una activitat, etc. Daltra banda, el carcter desenfadat
i obert den Marc ha estat un element clau a lhora dintegrar-se en
un collectiu que li resultava completament nou.
Lavaluaci de les educadores respecte a lacci social den Marc
s molt positiva. No ha faltat cap dia i des del comenament sha
mostrat collaborador i participatiu, sha esforat per facilitar la
feina dels educadors i engrescar els usuaris en les activitats que es
proposaven. Tot i aix, no ha participat en cap ocasi en lactivitat
de dissabtes al mat: acompanyar els joves a la piscina i ajudar-los
a canviar-se i a entrar i sortir de laigua, activitat en qu s que han
collaborat dues de les companyes de curs den Marc.
El darrer dia que vaig a veure en Marc li ensenyo les fotos que
he fet en el centre durant aquests mesos. Les mira, les comenta i riu
amb la majoria. Em demana si lin puc donar alguna.
Per tenir un record diu.
Mentre escull fotografies tornem a parlar de la seva experincia
dacci social, ara a punt dacabar. Insisteix que lha fet perqu lescola li ha demanat, per que no pensa continuar, ni fer cap tipus de
voluntariat el proper curs.
Em sap molt de greu que lany vinent lescola no tobligui a
venir al centre. Crec que els nois et trobaran a faltar li comento
mig rient i emfatitzant lexpressi no tobligui.
En Marc somriu com si li fes vergonya escoltar el meu comentari
i continua parlant.
Home, ja que ho havia de fer, ho he intentat fer b. A ms, els nois
sn divertits i a mi magrada fer esport. No se mha fet gens feixuc. Daltra banda, les educadores i sobretot en Jaume mhan ajudat molt. Altres
companys de la classe han estat en residncies davis i no sabien qu
havien de fer. Ning els deia res. I a ms, es veu que alguns avis no parlen. Ja em dirs quin pla. Estar una hora en silenci al costat duna iaia!
En Marc tria quatre fotos. En la primera apareix ell abraat al
Manel, un dels joves del centre. La segona s un primer pla de la
inici
ndex
41
42
Lola rient. A la tercera es veu en Jaume explicant alguna cosa a un

grup de joves. I la quarta apareixen alguns membres del grup jugant
a bsquet.
Avaluaci danlisi social

Encara queda un mes per acabar el curs. Les converses dels joves se
centren en els exmens, el lliurament de treballs, les prctiques de
laboratori i la manca de temps, sobre tot en la manca de temps, per
poder tirar endavant amb totes les assignatures. Queixes que any
rere any es repeteixen i per tant ja estan informalment previstes en
el currculum escolar. Per tal devitar labsentisme i facilitar un bon
tancament de cada acci social, lescola ha pactat amb cada entitat que els alumnes acabaran la seva tasca la primera quinzena de
maig. Noms aquells nois i noies que ho demanin podran allargar
el servei fins a final de curs. Aquest calendari permet als alumnes
guanyar una tarda a la setmana que poden invertir en lestudi i la
preparaci dels exmens de final de curs.
Amb relaci a la part de lassignatura que es fa a classe, lanlisi social, sallargar fins a final de curs, com la resta de matries.
LEduard, per, vol que lavaluaci de lexperincia que cada alumne ha tingut en lentitat social on ha estat collaborant es faci en
calent. Per aix destina dues sessions de classe a posar en com qu
ha suposat el servei per a cada membre del grup.
En arribar, lEduard demana als nois que es colloquin en cercle.
Aix facilitar que tots es vegin la cara. Quan estan asseguts el professor presenta breument lactivitat, tot i que els joves ja saben qu
faran avui. LEduard insisteix en lobjectiu de la posada en com:
No es tracta nicament que expliqueu quines tasques heu fet en
lentitat en qu heu participat. Es tracta, sobretot, de compartir com
us ha anat en general, qu heu trobat de gratificant en lexperincia
o quines coses no us han anat prou b. Tamb podeu pensar quins
han estat els aspectes ms interessants, quins factors us han facilitat o dificultat la feina i quina evoluci personal heu fet al llarg
daquests mesos.
Lavaluaci de lacci social sestructura a partir dels tres mbits
dintervenci: infncia, avis i persones amb disminuci. Les vivncies dels alumnes han estat diverses. Mentre que per alguns ha estat
una activitat feixuga, per a la majoria ha estat una experincia molt
inici
ndex
ms agradable i lleugera del que semblava al comenament. Alguns

alumnes, pocs, fan una valoraci molt positiva en relaci amb el
descobriment personal que han fet dun collectiu desconegut per a
ells especialment els que han estat amb avis o amb persones amb
disminucions.
Si b no hi ha unes conclusions consensuades per tot el grup
lexperincia ha estat personal i intransferible, s que apareixen
alguns indicadors que semblen facilitar lacci social i que ajuden
el jove a integrar-se en la dinmica i la manera de fer de lentitat.
Entre els ms destacats trobem els segents:
El fet de tenir una responsabilitat concreta a dur a terme beneficia
lexperincia de lacci social i estimula un rol ms actiu i protagonista en lalumne.
En els casos que els coordinadors de les entitats han fet un seguiment proper de lalumne, el jove sha trobat ms a gust i ha donat
ms sentit a all que feia ell personalment i a all que feia lentitat.
A nar amb altres companys de classe afavoreix lassistncia regular i la reflexi conjunta i informal dall que es fa.
Trobar-se cada setmana amb les mateixes persones genera vincles personals i afavoreix la implicaci en la feina. En els casos
que lacci social consistia a fer un servei puntual per amb poca
continutat en la relacicom per exemple ajudar a donar el sopar
en una residncia davis, els alumnes es mostraven ms distants
amb lentitat.
Quan hi ha poca distncia entre casa i el lloc on es troba el centre
dacci social lalumne t ms possibilitats didentificar-se amb el
medi i de vincular-se a aquella comunitat que en els casos en qu
ha de fer desplaaments llargs.
Al llarg de la posada en com hi ha dos elements que es repeteixen contnuament. Duna banda, hi ha una gran coincidncia entre
els alumnes en qu lacci social ha estat ms enriquidora del que
inicialment imaginaven. Daltra banda, la immensa majoria de la
classe manifesta el seu neguit pels curs vinent segon de Batxillerat i les poques possibilitats reals que tenen de continuar vinculats
a les entitats on han fet lacci social. Tot i aix, alguns alumnes
pensen participar-hi en diverses activitats de voluntariat durant els
mesos destiu.
inici
ndex
43
44
Per acabar
Com ja hem dit al comenament del captol, lassignatura Anlisi i
acci social a lescola Sant Ignasi gaudeix a hores dara duna llarga trajectria. Tot i aix i com sempre passa en les experincies
que estan vives, lassignatura continua plantejant nous reptes i
exigint modificacions que permetin optimitzar-la. La seva complexitat, juntament amb les dimensions del Collegi Sant Ignasi, han
fet necessria la dedicaci duna persona contractada un quart de
jornada per tal de tirar endavant la infrastructura que es deriva de
la matria i, ms en concret, de la part dacci social. Si b inicialment va ser imprescindible cercar entitats interessades en la proposta que acceptessin alumnes tan joves, en lactualitat tamb hi ha
un volum de feina important que sha denllestir any rere any. Entre
els encrrecs prioritaris que assumeix el coordinador de lassignatura, trobem: mantenir el contacte amb les entitats i trobar-ne de
noves, discriminar aquelles que permeten fer un servei de qualitat
a joves de disset anys daquelles altres que no ho permeten, assignar
les places disponibles en funci de la demanda dels alumnes, fer el
seguiment dels joves i donar resposta als entrebancs que apareixen
en la vida quotidiana.
Per els aspectes de gesti no sn els nics que shan dactualitzar. La finalitat de lassignatura, laportaci que suposa a la formaci global de cada jove sn elements molt presents en la reflexi
del professorat. Aix, la qualitat dels serveis que es duen a terme
cada curs s una de les preocupacions docents ms explcites: la
collaboraci en una entitat s una experincia realment significativa en la vida dels alumnes? T alguna relaci lassignatura amb
la implicaci social dalguns joves quan ja estan a la universitat?
Laparent desinters dalguns joves s real o s un posat propi de
ledat?
Aquests i altres interrogants ajuden lequip educatiu a continuar
pensant una prctica escolar que malgrat les seves limitacions s
una aportaci important a la formaci cvica i compromesa dels
joves. Una prctica en qu es vincula aprenentatge curricular i servei a la comunitat. Un bon exemple, en definitiva, de la metodologia
daprenentatge servei.
inici
ndex
Referncies bibliogrfiques
COMAS, I.: Voluntariado social dins: Cuadernos de Pedagoga, 1996,
249, juliol-agost, p. 88-92.
COMAS, I. i GALLS, M.: Programa social del collegi Sant Ignasi. Fundaci Serveis de Cultura Popular, Col. Taleia, Barcelona, 1993.
ROVIRA, E.: El aprendizaje-servicio dentro del currculum dins: Aula,
2004, 129, febrer, p. 52-55.
inici
ndex
45
46
Fem un jard, un programa de cooperaci entre

escola i ajuntament en la urbanitzaci dun espai
pblic de Granollers
Albert Camps Gir10
Introducci
Fem un jard s un programa que promou lAjuntament de Granollers,
iniciat lany 2001, i que consisteix a proposar la urbanitzaci dun
espai pblic amb la participaci dun centre escolar de primria del
municipi. Fins a la data de publicaci daquest article, shan desenvolupat dos projectes: el Parc de les Cinc, entre els anys 2001 i 2003,
amb el CEIP Granullrius i el Parc de la Mediterrnia, en el perode
2004-2005, amb el CEIP Mestres Montaa. El que fa aquest programa diferent de la resta de propostes conegudes s que la participaci
dels alumnes no es limita noms al disseny o a la idea sin que els
escolars prenen part en tots i cadascun dels processos que comporta
la intervenci en un espai, tant a nivell tcnic com administratiu.
Una altra caracterstica del programa s la seva vinculaci amb els
aprenentatges que els alumnes poden assolir o reforar durant lexecuci de lactivitat, dacord amb les programacions establertes. T un
carcter bianual ocupa temporalment dos cursos escolars i noms
s possible grcies al treball conjunt i la implicaci del centre educatiu i lajuntament, dels educadors i tcnics municipals. A Fem un
jard els alumnes sn els protagonistes principals.
Aquest programa sha dinscriure en el context de promoci dactivitats que fomenten la participaci dels escolars de Granollers en
activitats que es desenvolupen a la ciutat, ja siguin impulsades per
lajuntament o per les entitats del municipi. No s lobjectiu daquest
article detallar aquestes activitats, per per citar-ne algunes, esmentarem la visi de la ciutat amb ulls dinfant del programa Petits, per
ciutadans, les activitats per als alumnes dEducaci infantil, primria
i secundria que organitza lentitat Associaci Cultural, el dinamisme de lesport base i de lleure o els programes ms vinculats amb el
10. Albert Camps s regidor de Medi Ambient, Obres i Projectes i Serveis Municipals de lAjuntament de Granollers (acamps@ajuntament.granollers.org).
inici
ndex
medi ambient i el patrimoni natural com les Escoles Verdes, la participaci a Projecte Rius o les promogudes ms directament per lajuntament com ara la Festa de lArbre, la Setmana del Medi Ambient,
Amics dels Arbres, etc. Projectes com el programa Compatir escola
en qu lalumnat dun CEIP i dun IES es relaciona amb els alumnes
de lescola del centre deducaci especial Montserrat Montero.
Cal destacar, per, dues iniciatives que en els seus objectius
tenen una relaci directa amb el programa Fem un jard. Es tracta
del Consell dels Infants, un rgan constitut a labril del 2001 i integrat per nens i nenes de 10 i 12 anys que representen a les escoles del
municipi, que expressa el punt de vista dels infants en relaci amb
diferents aspectes de la ciutat que els afecten. Les idees expressades
en el Consell dels Infants es concreten en propostes a incorporar en
els projectes municipals i, per altra part, els seus membres aprenen
tamb a dialogar i a consensuar diferents opinions.
Laltre referent s el Projecte Educatiu de Granollers (PEG), el
resultat dun procs participatiu obert a tots els ciutadans i ciutadanes i que sha concretat en lelaboraci dun document que ha de
servir per orientar les actuacions que han demprendre institucions, centres educatius i entitats en matria educativa. Un concepte
deducaci que t a veure amb els valors cvics i el model de ciutat.
Daquests principis, Fem un jard sen fa portador.
Tot aix ve a demostrar que la relaci entre lajuntament, la ciutadania i les entitats amb els centres educatius de la ciutat s intensa
i ve de lluny. Segurament sense aquesta cultura de collaboraci no
shauria pogut idear aquest programa. Fem un jard s un pas ms
endavant en la necessitat de continuar impulsant nous recursos de
participaci ciutadana, de donar a conixer el treball de lajuntament, dapropar la ciutadania en la presa de decisions que li pertoca a ladministraci local, de promoure lestima per la ciutat; en
definitiva: promoure un model de ciutat del qual tots ens en sentim
partcips. Tots aquests elements inspiren i formen els objectius de
Fem un jard.
Linici
La idea inicial del programa Fem un jard va nixer lany 2001. Per
a la concreci de la proposta resultaren dinters lexperincia de la
VI Audincia Pblica que es va celebrar a Barcelona entre els anys
inici
ndex
47
48
2000 i 2001, en la qual es plantejava que nois i noies de Barcelona

participessin en el disseny dun jard a cada districte i, tamb, el
projecte dut a terme a Reggio de lEmlia (Itlia) on els infants participaren en el disseny dun parc datraccions.
El nom que finalment es va acabar donant al programa s prou
explcit. Fem indica que es tracta dun projecte compartit i dacci, que noms s possible amb la participaci i laportaci efectiva
daquells que intervenen en el projecte; un jard, un espai verd, un
parc: la transformaci dun solar en un espai pblic per al lleure,
per a la relaci humana i per als actors del qual sempre ms tindr
un sentit especial, sel sentiran ms seu per ms que passin els anys.
Granollers disposa de bastants petits espais que es poden recuperar
per a ls social. Aquests solars, que podem trobar arreu de la ciutat,
tenen importncia per la millora que suposen en la qualitat de vida
del seu entorn ms immediat i per lequilibri ambiental conseqent,
per tamb pel valor de xarxa urbana i de connectivitat que aquests
petits espais acaben tenint.
Hi havia diferents motius que intervingueren en la motivaci i
posterior gestaci del programa Fem un jard.
En primer lloc, ser capa de formular un projecte de participaci
ciutadana adreat a la comunitat educativa en qu la participaci fos
realment activa i efectiva; amb altres paraules, el projecte noms arribaria a bon port si es produa la implicaci del collectiu escolar.
En segon terme, aprofitar loportunitat de disposar dun equip de
tcnics municipals obert a compartir els seus coneixements amb els
nens i nenes duna escola i acollir-ne les propostes. Es tractava, en
definitiva, de donar una altra visi dels projectes municipals que
la poblaci tendeix a veure com massa tcnics i especialitzats i, en
conseqncia, amb una certa distncia. Si b lespai es dissenya a
partir dels ulls dinfant, lalumnat ha de fer un esfor per pensar
en un espai que no s per al seu s exclusiu, sin que nhauran de
gaudir ciutadans ms joves que ells, per tamb la gent adulta i la
gent gran.
Des de lescola, Fem un jard ofereix loportunitat dobrir-se a
lexterior fent possible la transformaci dun espai proper al centre
escolar a partir de les propostes dels seus alumnes, per que s un
terreny que forma part de la ciutat. Per altra part, permet conixer
de primera m el procs que ha de seguir la urbanitzaci dun solar
i el treball dels tcnics municipals i de tots els oficis que intervindran en el procs de transformaci de lespai pblic.
inici
ndex
Un quart element que motiva Fem un jard neix de la constataci del poc respecte que alguns ciutadans mostren envers lespai
pblic. s habitual veure malms el mobiliari urb ms del que
seria necessari per ls o la brutcia excessiva dels espais per no
utilitzar adequadament les papereres. Aquesta despersonalitzaci
que massa sovint es genera a les nostres ciutats, aquesta manca de
valors cvics i de respecte per all que s de tots, tamb s present
en el projecte i hi vol donar resposta. Partim de la base que si els
participants en Fem un jard coneixen la complexitat duna actuaci a la ciutat, els recursos econmics que shan desmerar per a
fer-lo possible i els seus costos de manteniment aprendran a respectar-lo i esdevindran actius en la defensa de les actituds cviques. A
ms, si mitjanant programes com aquest aconseguim guanyar en
lestima i, per tant, en la necessitat de tenir cura de lespai pblic,
haurem assolit lobjectiu principal: la ciutat s de tots, la ciutat pot
esdevenir educadora.
La proposta es va anar configurant fins arribar a plasmar-la en
un document, elaborat al gener del 2002, que va ser exposat a lequip
de govern municipal i que feren seu els serveis dEducaci, Obres i
Projectes, Medi Ambient i Serveis Municipals de lAjuntament de
Granollers. Es tractava duna proposta que obliga al treball transversal i a la implicaci de tcnics i poltics de diferents rees de
govern; significava, per altra part, engegar un projecte que proposava una metodologia de treball fins aleshores desconeguda.
El darrer pas, imprescindible per a fer efectiu Fem un jard, era
trobar un espai on es pogus aplicar la teoria i una escola que es
volgus implicar en la proposta. Les dues coses no van ser gaire
complicades daconseguir: lacollida del CEIP Granullrius a Fem
un jard va ser entusiasta des del primer moment, i disposvem
dun solar sense s a tocar de lescola que es pretenia convertir en
un parc. Tot just acabat dinaugurar el Parc de les Cinc, el 2003, ja
tenem una altra proposta sobre la taula; aquesta vegada linters
provenia del CEIP Mestres Montaa: comenava a nixer el segon
projecte de Fem un jard, el Parc de la Mediterrnia, un espai inaugurat a mitjan de juny del 2005. I ja tenim altres propostes per ini
ciar el tercer programa, que ser amb el CEIP Pau Vila. Aquest s
per a nosaltres el millor indicador que Fem un jard ha acomplert
els objectius que shavia plantejat.
inici
ndex
49
50
El procs daprenentatge
El projecte consisteix a fer participar del disseny, la construcci i el
manteniment dun futur espai verd del qual els alumnes nhauran
de ser, en gran manera, els futurs usuaris. Aix doncs els infants
proposaran aquells continguts que tindr el futur parc, per desprs dun treball de recerca en qu shauran tingut presents el conjunt delements que hi intervenen, amb un objectiu ben clar: aconseguir dimplicar-los en el projecte, que es facin seu lespai i que en
el futur vetllin per la seva millora i conservaci i, per extensi, del
conjunt despais pblics del municipi. Es cerca, per tant, la implicaci dels escolars en un projecte que comportar ladequaci dun
espai que en un inici els s ali i marginal i que ha dacabar per
incorporar-se al seu entorn.
Lalumnat que participa en lexperincia rep una formaci, adequada al seu nivell de comprensi, de com els diferents serveis
municipals afronten el procs de creaci despais verds. Aquests
aprenentatges els seran dutilitat per a la seva formaci tant des
del punt de vista conceptual com de procediments i valors. Lxit
daquest projecte noms s possible amb el treball conjunt amb
lequip de mestres, la implicaci del centre escolar i, per qu no,
daltres collectius de la comunitat educativa com les mares i els
pares.
Fem un jard permet conixer la complexitat del disseny dun
espai verd urb, en el qual intervenen una muni de factors socials,
urbanstics, econmics, ldics, botnics, esttics, de manteniment,
de sostenibilitat, etc.
Lexperincia pretn fer reflexionar lalumnat sobre la vinculaci de lescola amb el seu entorn (carrer, barri, municipi), aix com
lassoliment daprenentatges a partir de lexperimentaci prctica i
fomentar ladquisici de valors cvics. En el document que elaborrem al mes de gener del 2002 relacionvem aquells aspectes que
havem de tenir presents perqu Fem un jard arribs a bon port.
Passats ms de tres anys i amb lexperincia que dna la culminaci de dos projectes, continuen essent plenament vigents. Aleshores
escrivem que calien un seguit daspectes:
Buscar la motivaci dels infants.
Saber compartir informaci en grup i saber escoltar.
Els tcnics municipals hauran de ser capaos de transmetre all
inici
ndex
que s possible decebent fer i no crear expectatives que poden

acabar els infants.
E
ls nens i les nenes hauran de desenvolupar la capacitat de preveure problemes i organitzar el treball.
E
stablir la capacitat dinteracci, de posada en com i de negociaci entre lalumnat i els tcnics municipals.
M
otivar els alumnes de tal manera que creixi en ells el plaer per
la descoberta.
F
omentar el sentit de pertinena a la comunitat escolar.
E
ls dos projectes de Fem un jard que fins a lactualitat shan dut a
terme els han endegat alumnes de cicle mitj i superior dEducaci primria. Creiem que aquesta s una edat ideal perqu tenen
prou capacitats per respondre als reptes que sels planteja i, alhora, es mostren especialment oberts i disposats a participar. Les
dues experincies han corroborat el que acabem de dir. Ara b,
Fem un jard no va ser pensat per a un nivell educatiu concret;
creiem que s un programa que ha de ser perfectament possible i
adaptable a altres nivells educatius en el primer cicle dEducaci
secundria obligatria, per exemple o a collectius no escolars,
com sn joves, gent gran o grups venals. En tot cas, cal disposar dun collectiu estable i ben coordinat que estigui disposat a
esmerar el temps necessari (recordem que el procs sol durar un
parell danys).
Shan tingut en compte els aprenentatges que els alumnes de
cicle mitj han dadquirir en les matries ms vinculades en el projecte (Coneixement del medi, Llengua i Matemtiques). De la mateixa manera, es tenen presents els aprenentatges que des dels serveis
municipals els alumnes poden assolir, com ara els que fan referncia a la representaci grfica de la realitat, el treball amb escala,
lelaboraci dun projecte i la seva concreci en un obra, la tramitaci administrativa i el coneixement de ladministraci municipal,
nocions de jardineria, criteris de sostenibilitat o b com installar
els serveis i el mobiliari urb.
Fins aqu hem parlat del naixement del programa Fem un jard,
de les seves caracterstiques principals, dels objectius que es pretenen assolir i de la planificaci terica. Ara s el moment dexplicar
els dos casos prctics: el Parc de les Cinc i el Parc de la Mediterrnia.
inici
ndex
51
52
El Parc de les Cinc. CEIP Granullrius

El solar on desenvoluprem el primer projecte de Fem un jard estava situat a tocar del CEIP Granullrius. De fet, la tanca nord del
pati limita amb lespai. El terreny es troba a lanomenada serra de
Llevant, al barri de la Font Verda, entre els carrers Maresme, Veneuela i molt a prop del lmit que separa els termes municipals de
Granollers i la Roca del Valls.
El terreny de titularitat municipal disposa duna superfcie de
791 m i abans dactuar-hi no tenia un s especfic i servia per a
lestacionament de cotxes. La configuraci inicial de lespai, en un
desnivell, i la seva forma irregular no feien fcil dentrada la intervenci.
Un altre element que calia tenir en compte s que les rees de
jocs infantils ms prximes es trobaven bastant allunyades de lescola i del lloc on viuen els alumnes. La zona ms propera al centre
escolar t unes edificacions de planta baixa, moltes de les quals van
ser construdes abans dels anys setanta; per altra part, lescola es
nodreix, en gran manera, dinfants que viuen en blocs dhabitatges
plurifamiliars situats a una certa distncia del CEIP Granullrius.
Tots aquests elements propiciaren que es proposs aquest solar per
iniciar el programa Fem un jard.
Els alumnes que prengueren part en lexperincia foren les dues
classes de 4t curs, un total de 48 alumnes. Quan finalitz el projecte, els mateixos alumnes estaven cursant 5.
El primer pas es va produir al mes de novembre del 2001. Desprs dexplicar al Servei dEducaci de lAjuntament de Granollers
les caracterstiques del projecte que es volia iniciar, es va mantenir una entrevista amb lequip directiu del CEIP Granullrius. En
aquesta reuni hi assistiren la regidora dEducaci i el regidor de
Medi Ambient, Obres i Projectes i Serveis Municipals i es pales
linters de lescola pel projecte. Lequip directiu sencarreg de parlar amb les dues educadores de 4t, ja que aquestes havien estat les
classes escollides.
En una segona trobada es va fixar amb les educadores les primeres activitats que farem amb els alumnes i es van comentar els
objectius de Fem un jard i el procs que siniciava. La propera actuaci seria el primer contacte amb els dos grups classe i linici del
treball.
Cal dir que sempre, llevat duna ocasi, les activitats es feren per
separat amb cada grup classe. El motiu era evident: treballar amb
inici
ndex
un grup de 48 nens i nenes alhora resultaria bastant complicat; lopci dactuar amb una classe dalumnes, tot i que suposava haver de
repetir la sessi, semblava ms adequada.
La primera trobada amb els alumnes tenia per objectiu semblava
visitar amb ells el solar on havem de construir el jard i deixar-los
uns plnols de lespai. En primer lloc, la cap destudis de lequip
directiu la persona del CEIP Granullrius que va coordinar el projecte fins al final va presentar a les persones que els havien anat a
visitar a laula: un arquitecte municipal del servei dObres i Projectes, una tcnica del servei de Medi Ambient, un tcnic especialista
en jardineria de la Unitat Operativa de Serveis, una tcnica del servei dEducaci i el regidor de Medi Ambient, Obres i Projectes i Serveis Municipals. Lalumnat va conixer qu hi feia tota aquella gent:
venien a proposar-los de participar en la construcci dun parc en
el solar del costat de lescola. Noms es posaven dues condicions:
com que el futur parc havia de tenir un aspecte que el fes singular
i el diferencis de la resta, es proposava que shi plantessin plantes
aromtiques i remeieres; per altra part, com que els ocells acudien
al pati de lescola a menjar-se les engrunes dels entrepans, shavia
de preveure la installaci de casetes docells en els arbres. Els tcnics municipals van mostrar-los uns plnols que situaven el solar
en el municipi, en el barri i en lentorn ms proper, i els va explicar
la representaci del plnol a escala i qu representaven les corbes
de nivell. Els alumnes havien daprendre que els elements que situessin a dins del plnol havien de conservar unes certes proporcions
i que calia tenir en compte el desnivell del terreny. Un daquests
plnols, de grans dimensions, es va deixar a la classe perqu shi
represents la proposta de parc que el grup acords i que, ms tard,
shauria de consensuar amb laltra classe. Abans de poder fer una
proposta collectiva calia que cada nen i nena penss com havia de
ser el parc; aix doncs, sels encarregava que escrivissin una redacci i representessin la idea en un dibuix. Finalment, la sessi es va
acabar fent una visita sobre el terreny. Aqu ja es van evidenciar
dues coses que val la pena comentar: duna banda, molts dels alumnes ja deixaven anar la imaginaci i parlaven de com ells veien el
parc; de laltra, la dinmica de treball dels dos grups, tot i haver fet
el mateix procs, havia resultat diferent.
Passades unes dues setmanes, lequip municipal va tornar a lescola. Els alumnes havien fet els deures. Sobre el plnol havien dibuixat la proposta acordada pel grup, a partir del treball individual. La
inici
ndex
53
54
sessi va consistir a escoltar i comentar per part dels infants la proposta de la classe i tamb les idees que cadascun dells havia tingut
a nivell individual. Un alumne, amb el suport de la mestra, va exercir de portaveu de la classe i va descriure el que havien redactat i
illustrat en el plnol de lespai. Durant lexplicaci es va establir un
dileg entre els tcnics municipals i els nens i nenes, de manera que
es comentaven les propostes que feien. Desprs es van llegir algunes
de les redaccions que a ttol individual els alumnes havien escrit.
De tot el procs, aquesta sessi va ser la que ens va permetre percebre que Fem un jard arribaria a bon port perqu shavia estat capa
de motivar els alumnes. Aix es demostrava per la riquesa i varietat
de les seves aportacions, perqu molts infants intervinguessin per
explicar-nos les seves propostes, i per la qualitat del treball previ i
el bon clima de participaci que shavia creat a laula... Reprodum
un dels textos que va escriure una alumna:
Hola, em dic Snia i els de lajuntament ens han escollit per fer un
parc i jo he pensat que posin quatre bancs perqu si ve gent que sasseguin als bancs, i ells fills puguin jugar amb un gronxador: uns per
als petits i els altres per als grans. Com que en tot aix ens cansarem,
posarem dues fonts. Uns quants arbres, plantes aromtiques perqu
olorin b i perqu els nens petits no les arrenquin hi posarem unes
tanques. Damunt dels arbres posarem unes cases docells, i si cauen
molles dels entrepans dels nens, que sho mengin els ocells. Tamb un
sorral per als nens petits, un rocdrom per escalar a dalt. Un tnel per
anar molt lluny, una tirolina, aparcaments de bicicletes, dos fanals i
cinc aspersors.11
Els elements que els alumnes volien collocar a dins de lespai i

que descrivien amb ms detall eren els jocs infantils i, entre aquests,
els relacionats amb laventura (tirolina, tnel, rocdrom, un castell
de dinosaures, una torre per escalar, etc.). Tamb proposaven la
installaci de mobiliari urb (papereres, bancs, font, aparcaments
de bicicletes, enllumenat) i cartells que prohibissin lentrada de gossos. Un aspecte positiu va ser que pensessin que el parc era un espai
pblic i que formulessin propostes adreades als ms petits (sorral,
gronxadors petits, jocs de molles) i que bastants nens fessin referncia als bancs per qu shi asseguessin els pares i els avis. Tamb hi
11. Snia, alumna de 4t A del CEIP Granullrius.
inici
ndex
havia propostes sorprenents, com ara la installaci duna caseta de

gelats, un quiosc, lavabos, un estany per a peixos o, fins i tot, destinar part del parc a aparcament de cotxes.
Si hagussim volgut aplegar en el projecte totes les propostes dels
nens i les nenes, ens hauria calgut un terreny unes quantes vegades
ms gran del que disposvem.
Els tcnics municipals van recollir la proposta consensuada de
les dues classes i els treballs individuals. Amb aquest material,
selaboraria un avantprojecte que es presentaria en una propera trobada amb els alumnes. Aquesta reuni va ser lnica que es dugu a
terme amb els dos grups junts i va ser la darrera de la primera fase
del projecte, que havia tingut per escenari el centre educatiu. Els
tcnics municipals representaren damunt dun plnol les propostes que havien rebut de lalumnat i explicaren que aquesta era la
idea inicial sobre la qual es bastiria el projecte executiu. Tamb es
va presentar una maqueta que va servir perqu els nens i les nenes
veissim en volum lespai i els elements que contindria. El comentari es va centrar en argumentar les decisions que shavien pres i per
qu sestimaven o desestimaven algunes de les proposicions. Tamb
sels va fer veure, com hem comentat ms amunt, que la superfcie
del parc feia impossible dassumir tot el que havien proposat, que
les condicions del terreny condicionaven algunes actuacions i que
shavia de tenir en compte el pressupost. Ara sobria un important
parntesi, mentre es comenava a redactar el projecte executiu des
de lajuntament. Els contactes amb els alumnes no es reprendrien
fins desprs de les vacances destiu, ja en el curs 2002-2003.
La segona etapa tenia per objectiu duna banda, donar a conixer
a les nenes i nens el procs delaboraci que segueix dins de ladministraci el procs de redacci dun projecte executiu i, de laltra,
la corresponent tramitaci administrativa. Per tant, es tractava de
saber de primera m en qu consisteix el treball dels tcnics municipals i els rgans de gesti que formen part de lajuntament.
El projecte executiu va ser redactat per arquitectes del servei dObres i Projectes de lAjuntament de Granollers. A finals de
setembre un primer grup duns deu alumnes visit les installacions
municipals per conixer com treballen els tcnics, com es dibuixen els plnols a lordinador amb el programa Autocad i com simprimeixen en un plter. Els tcnics van explicar-los les parts que
formen part dun projecte: la memria, els amidaments, el conjunt de plnols i lestudi de seguretat i salut. Un segon grup duns
inici
ndex
55
56
altres deu alumnes, una setmana desprs, va anar a lajuntament

per conixer el contingut del projecte: els diferents tipus de plnols
(situaci, topogrfic, installacions, jardineria, mobiliari, etc.), com
es calcula el cost de lobra amb els amidaments (coneixement del
programa informtic Presto i el treball amb els catlegs de productes), la memria, etc. De retorn a lescola, cadascun daquests grups
havia dexplicar a la resta de companys qu sels havia explicat a
lajuntament.
Un cop analitzat el projecte, ara havien de conixer el trmit
administratiu que segueix tot projecte executiu. Saprofitava lassistncia als diferents rgans per explicar-ne el funcionament, les
competncies i les persones que els integren. Aix, un tercer grup
va assistir a la Comissi Informativa de lrea Territorial. En lordre
del dia hi figurava el Projecte executiu de lespai pblic dels carrers Osona i Veneuela. El regidor i larquitecte municipal explicaren el projecte del programa Fem un jard als membres de la comissi, on hi ha representats tots els grups municipals del consistori.
El segent trmit administratiu era laprovaci inicial del projecte per la Junta de Govern. Lordre del dia daquesta junta sestableix
amb els punts que aporten les diferents comissions informatives de
les rees municipals. Un altre grup dalumnes va assistir a la Junta
de Govern, sessi en la qual es va tractar de laprovaci inicial del
projecte que una setmana abans havia estat informat a la Comissi
Informativa de lrea Territorial. Sense lassistncia dalumnes, una
altra Junta de Govern acordava iniciar la licitaci de lobra, la qual
era adjudicada a lempresa IMES, SA per un import de 159.012,92
i un termini dexecuci de lobra de tres mesos. Es va lliurar a lescola un projecte de lobra.
Al llarg del mes de febrer siniciaren les obres del futur jard i
sentr en una tercera fase. Ara lescenari ja no es trobava ni a lescola
ni a lajuntament: era al solar on els operaris i les seves mquines
comenaven a transformar lespai. De la mateixa manera que shavia
fet anteriorment, organitzrem cinc visites a les obres perqu tots
els alumnes participessin daquesta activitat. El dia escollit fou els
divendres perqu coincidia amb la visita a lobra dels tcnics municipals. Daquesta manera, els infants podien fer el seguiment i levoluci de lobra en diferents moments dexecuci. Els alumnes havien
de fer una redacci en qu expliquessin com havien vist lobra, qu
els havien comentat els tcnics i illustrar-la amb fotografies. Amb
aquesta informaci es podia elaborar una espcie de diari sobre la
inici
ndex
construcci del parc. La primera de les visites va coincidir amb lActa

de replantejament, un dels trmits obligats en tota obra i que significa el tret de sortida. La darrera de les visites, lgicament, va permetre
conixer el projecte prcticament convertit en realitat.
Mentre lobra sestava executant, shavia de resoldre un dels
aspectes que planteja el programa: donar nom a lespai. Correspon
a lescola portar a la Comissi Municipal de Nomencltor una proposta de denominaci per al futur jard. Desprs de tenir en compte
diverses propostes dels alumnes, el CEIP Granullrius propos que
lespai situat entre els carrers Veneuela, Maresme i Osona ports el
nom de Parc de les Cinc. Ho justificaven dient que seria a les cinc de
la tarda, quan sortissin de classe, que els alumnes podrien gaudir
del parc. Era un nom que, per la seva originalitat, savenia amb el
programa Fem un jard: una proposta gens usual per a un programa poc habitual. La Comissi de Nomencltor hi va donar el vistiplau i va traslladar la proposta al ple municipal, rgan competent
en aquest tema. A la sessi plenria hi va assistir una representaci
dalumnes, membres de lequip directiu i pares i mares, i la proposta es va aprovar per unanimitat.
Els mitjans de comunicaci local (escrits, rdio i televisi) sinteressaren en diferents ocasions pel desenvolupament del projecte.
Tamb, des del servei dEducaci, sorganitzaren unes jornades al
Centre Cvic de Can Bassa, en una de les quals prengueren part una
representaci dels alumnes, el regidor dObres i Projectes i la pedagoga Rosa Vidiella per explicar el programa Fem un jard.
Ara ja noms quedava un trmit: preparar la inauguraci i oferir a la comunitat educativa del CEIP Granullrius i a la ciutat de
Granollers el nou Parc de les Cinc. Per a la inauguraci, els alumnes
de lescola elaboraren uns cartells que senyalitzaven els diferents
tipus de plantes aromtiques i remeieres que shavien plantat en el
parc. A dins del pati de lescola sexposaren en uns plafons dibuixos, redaccions, documents, plnols, reculls de premsa i fotografies
que mostraven tot el procs. La inauguraci del Parc de les Cinc,
que es va celebrar el dia 5 de maig del 2003 a les cinc de la tarda, va
tenir un gran nombre dassistents, la majoria membres de la comunitat educativa i vens, i tamb tcnics i regidors municipals. En el
pati de lescola, van prendre la paraula la directora i la cap destudis del CEIP Granullrius, una representaci dalumnes, el regidor
dObres i Projectes i lalcalde de Granollers. Com a cloenda, els participants a lacte acudiren a visitar el nou Parc de les Cinc. Un nen
inici
ndex
57
58
que assistia a la inauguraci va dir als seus companys: Que b! Ara

ja tenim un lloc on anar el meu avi, la meva cosineta i jo. Us ha quedat molt b, felicitats!
El Parc de la Mediterrnia. CEIP Mestres Montaa
El segon dels programes de Fem un jard va comenar al mes de
febrer del 2004, a partir de linters que mostr el CEIP Mestres
Montaa. Com en el cas del Parc de les Cinc, disposvem a tocar
de lescola dun solar de 4.365 m2 on es podia desenvolupar perfectament el projecte dactuaci. Les caracterstiques del terreny eren,
per, ben diferents: la superfcie era unes cinc vegades superior i
shavia dactuar compatibilitzant el projecte del futur parc amb les
obres durbanitzaci dun nou sector residencial de la ciutat, dins
del qual es trobava el solar.
La metodologia ha estat molt semblant a la que se segu amb el
Parc de les Cinc; en tot cas, el programa sha consolidat i shan reforat aquells punts que es considerava interessant de potenciar amb
lexperincia acumulada. No tornarem a reproduir el procs pas a
pas; centrarem lexplicaci en aquells aspectes diferents i innovadors.
Una de les diferncies ha estat que els alumnes pertanyien al
cicle superior de primria: quan van comenar el projecte estudiaven 5 i 6 en acabar lobra. Aquest canvi va ser una decisi del
centre escolar i no ha comportat cap diferncia a nivell prctic. El
nombre dalumnes era semblant: una cinquantena. Les feines de
coordinaci han estat assumides per la directora del CEIP Granullrius. I un darrer aspecte que cal valorar positivament: hem pogut
disposar dun equip de mestres ms estable que en el cas del CEIP
Granullrius pel fet de pertnyer al mateix cicle educatiu.
Una altra variaci era la simplificaci dels serveis municipals
que intervenien ms directament en el projecte. Ha estat assumit
pel servei dObres i Projectes arran de la incorporaci dun tcnic
municipal expert en jardineria i en ladopci de mesures de sostenibilitat. Aquest fet ha comportat una major agilitat i coordinaci del
programa.
Linici del projecte al CEIP Mestres Montaa va ser de la mateixa
manera que en lexperincia anterior. Pel febrer es produa la primera
visita a les classes. Desprs de les presentacions i dexplicar els objectius que es pretenien, sexposava als alumnes com shavia desenvolupat el primer projecte de Fem un jard: el Parc de les Cinc que havien
inici
ndex
dissenyat nens i nenes, com ells, del CEIP Granullrius. A la segona trobada es va fer una explicaci sobre la situaci de lespai en el
municipi i en el barri, i es donaren una srie dorientacions per poder
fer b la feina que els encarregvem: a partir de la reflexi individual shavia delaborar una proposta collectiva. Es deixava un plnol
de lespai pblic i finalment van anar a visitar-lo. Com que tamb es
tractava de dues classes, el procs es va haver de repetir.
En la trobada segent, sexposava la proposta de cada classe,
es plantejava la necessitat de trobar un element que fes el futur
parc diferent de la resta despais, i es recollien els dibuixos i les
redaccions fetes pels infants. En aquest cas es feia la proposta de
preveure la installaci de jocs tradicionals, com ara el marro, els
escacs i les dames i la xarranca. Pel que feia a la jardineria, shavien
de representar les diferents rees de clima mediterrani que hi ha
al mn: Xile, Sud-frica, Austrlia, Califrnia i la Mediterrnia. La
idea va sorgir perqu en un taller de les jornades culturals shavia
elaborat un mosaic de cermica de la Mediterrnia i el tenien exposat a laula. Ara aquest mosaic formaria part del nou parc. En una
de les sessions el tcnic en jardineria va deixar una planta a cada
classe un cactus i una atzavara, perque els alumnes la cuidessin:
acabaria per plantar-se en el parc.
De la proposta de les classes sha de dir que sassemblaven bastant a les del projecte del Parc de les Cinc; posaven laccent en els
jocs infantils i preveien un espai de jocs per als ms petits.
Acabava la primera fase del projecte, la del treball a laula. El
contacte amb lescola no es reprendria fins al curs segent, desprs
de les vacances destiu.
Una de les variacions ha consistit en la sistematitzaci de les
visites a lajuntament de Granollers, al Servei dObres i Projectes.
Sorganitzaren un total de tres sessions: en la primera es va explicar
el procs delaboraci del projecte, que tot comena amb uns dibuixos fets a m, unes primeres idees que aniran madurant i que es
concretaran en uns plnols; en la segona, es presentaven el conjunt
de plnols ja acabats que formen part del projecte; i en la tercera,
sexplicava la memria, el plec de condicions, els amidaments i el
pressupost. Abans de la reuni explicativa, cada grup dalumnes
feia un recorregut per les installacions del servei, sels mostrava
com sorganitza la feina i sels presentaven els diferents tcnics.
Aquestes persones sencarregaven dexplicar en qu consisteix el
seu treball, mostraven exemples i sarribaren a preparar algunes
inici
ndex
59
60
activitats prctiques, com ara situar sobre un plnol dibuixat amb

el programa informtic Autocad mobiliari en una aula de la seva
escola. Les sessions destinades a explicar les caracterstiques dun
projecte constructiu sampliaren, sillustraven amb presentacions
Power Point i es prepararen alguns exercicis de motivaci, sobretot
a lhora de treballar els amidaments. Segurament ha estat en aquest
bloc on sha notat ms el valor que hi ha afegit lexperincia i sha
millorat en molts aspectes en relaci amb el projecte anterior. Una
alumna explica la seva experincia en una redacci:
El dia 5 de novembre del 2004 vrem anar a les oficines de lajuntament per parlar sobre el jard. Vrem pujar a la quarta planta que era
de les construccions. Ens van explicar qui dirigia cada oficina, com el
de les plantes, els mapes, els sistemes de reg... Desprs vrem anar a les
reunions i ens van ensenyar un vdeo creat per ells on sortien les fotos
dabans i desprs: des dun full en blanc fins al projecte ja tot dibuixat,
passant per tots els dibuixos que havem fet el curs passat del procediment de la zona, els mapes, etc. Al final ens vam acomiadar i vam
marxar amb autobs cap a lescola.12
Una nota aclaridora sobre les fotos dabans i desprs: a la primera sessi explicrem la transformaci dun espai a partir dimatges del Parc de les Cinc.
A la Comissi Informativa de lrea Territorial es presentava el
projecte executiu dAdequaci de la zona verda a lentorn de lEscola Mestres Montaa, Fem un Jard-2, de Granollers. Aprovat inicialment per la Junta de Govern, el pressupost ascendia a 257.300,13 . A
les dues sessions hi van assistir un grup dalumnes, als quals sels va
ensenyar ledifici municipal.
El trmit administratiu continuava amb laprovaci de les clusules administratives per fer el concurs dadjudicaci de lobra. Acabat
el termini per a la presentaci dofertes per les empreses interessades a executar lobra, eren adjudicades a lempresa Construcciones y
Rebajes rids per un import de 257.300,13 i un termini dexecuci
de lobra de dos mesos. Es posava fi a la segona etapa del projecte, la
que shavia desenvolupat a lajuntament. A partir de linici de lactuaci van comenar les visites dels alumnes a lobra:
12. Paraules textuals de la redacci de lalumna Noem Alczar.
inici
ndex
El divendres van venir de lajuntament lAlbert Camps, larquitecta i el

jardiner. En un grup de deu persones ens van portar a veure com anaven les obres del nostre parc. Per comenar ens van explicar com feien
els murs que serviran per seure i per posar plantes. I es fa aix: primer
posaven formig dins dun motlle, i quan sassecava, el posaven al lloc
corresponent. Desprs van fer venir un obrer perqu ens expliqus com
posaven els tubs subterranis per a lelectricitat, laigua... Tamb ens va
explicar que posaven dues cabines als obrers: una de vestidor i una
altra amb un lavabo i un petit despatx. Ens van explicar com posaven
el terra, i no s tan fcil com sembla, perqu primer han de posar sorra,
desprs una altra capa de sorra per aquesta era de pedretes (mitjanes,
eh! no petitones), ms tard posaven ciment i ho comprimien tot amb
una esclafadora. A sobre de tot aix posaven totes les rajoles de formig. Tamb ens van explicar que aprofitarien un pou dall a la vora, i
les aiges subterrnies i aix estalviarien aigua i regarien les plantes. I
aqu va concloure la nostra visita.13
Sha programat que el divendres al mat els alumnes visitin

lobra i, fins a la data delaboraci daquest text, shan fet un total
de cinc visites i sen preveuen un parell ms. Acompanyen al grup
duns deu alumnes, larquitecta municipal, el tcnic en jardineria,
el regidor i el cap dobra, que sencarreguen de comentar lestat de
les obres.
Conv destacar que amb aquesta actuaci, vinculada a la urbanitzaci del sector de Pla de Baix, sobtindr un nou i millor accs
a lescola. Saccedir a una entrada a travs duna mplia zona per a
vianants. Laltre aspecte, citat pels alumnes en la redacci que acabem de llegir, s que les zones verdes del jard seran regades amb
laigua dun pou, una mesura que exemplificar laprofitament de
recursos hdrics del subsl i una gesti ms sostenible de laigua.
A mitjan maig del 2005, lescola va fer arribar la proposta de
denominaci de lespai: el Parc de la Mediterrnia. s un nom molt
interessant per al nomencltor local i sinspira en les plantacions
que hi haur al parc. La Comissi Municipal de Nomencltor va
tractar la proposta i la va elevar al ple municipal. A la sessi plenria hi assistiren membres de la comunitat educativa del CEIP Mestres Montaa: alumnat, pares i mares i membres de la direcci.
13. Ressenya del grup que va assistir el primer dia a lobra.
inici
ndex
61
62
La consellera dEducaci de la Generalitat de Catalunya visit el

CEIP Mestres Montaa i les obres del Parc de la Mediterrnia. Uns
alumnes explicaren brillantment a la senyora Marta Cid i a la resta
de persones presents el projecte que sestava executant. Tamb,
grcies a Fem un jard, tcnics municipals i crrecs electes participaren en la jornada dexplicaci de contes que el centre escolar
organitza per Sant Jordi. Daltra banda, el CEIP Mestres Montaa ha
estat el primer centre de la ciutat que ha participat en el programa
Amics dels Arbres, tot afillant un lledoner centenari que es va traslladar amb motiu de les obres.
La inauguraci va coincidir amb la cloenda del curs escolar 20042005. Tamb signific ladu a lescola de primria dels alumnes que
han participat en el programa Fem un jard. Desprs de tants anys,
va ser una bona manera de deixar lescola!
La visi de Fem un jard des de les escoles

Desenvolupar el programa Fem un jard ens ha perms iniciar un
cam junts alumnat, mestres i tcnics municipals que ens ha
donat loportunitat de participar en el disseny, construcci i manteniment dun espai verd del barri, molt proper a lescola. Per altra
part, creiem que hem aconseguit implicar lalumnat perqu es faci
seu lespai, per qu en facin un bon s i vetllin per la seva conservaci. Creiem que ho hem assolit a partir del coneixement de primera m de la complexitat de tot el procs delaboraci duna obra en
un espai pblic, des del treball dels tcnics, a lexecuci, aix com
les diferents fases i ritmes... El nostre alumnat ha conegut de prop
el treball dels diferents sectors professionals que intervenen en la
construcci dun espai pblic, i ho ha fet participant en el projecte
des dun primer moment; ja sn protagonistes de tot el procs, sels
ha informat de tots els passos que es van fent i hi han intervingut
puntualment, a vegades amb suggeriments i en daltres, preguntant.
Mitjanant aquest projecte shan pogut treballar amb lalumnat
una srie de capacitats, com ara la producci de textos de tipologia
diversa: narratiu (com vull que sigui el jard), com redactar una
instncia, com formular una petici... Els ha perms treballar lexpressi verbal ja que en moltes situacions calia comunicar lopini
o explicar-se formulant missatges orals, formals i informals (exposici, debat, conversa...) i qestionar, demanar aclariments, fer sug-
inici
ndex
geriments... Calia saber explicar-se, per tamb saber escoltar per

poder participar duna manera activa.
Durant el desenvolupament del programa el marc canvia cada
vegada: primer els tcnics vnen a lescola, desprs els alumnes es
desplacen a lajuntament a diferents dependncies, i finalment es
fan visites dobres conjuntes sobre el terreny.
La valoraci que es fa des dels dos centres escolars que han
intervingut en el programa Fem un jard s que lalumnat ha pensat el jard des duna ptica collectiva. No noms han pensat com
volien el parc, sin que han tingut molt present quin tipus de parc
necessiten els nens i les nenes ms petits, els seus pares i mares, les
persones grans... s per aix que shan vist en la necessitat darribar
a acords entre ells i elles, de collaborar en diverses situacions. Els
nens i nenes shan posat en el lloc dels tcnics i han ents la dificultat de concretar alguna de les propostes seves, que immediatament
retiraven, i han conegut el treball que hi ha darrere de la urbanitzaci dun determinat espai, per petit que sigui. Lespai pblic ha
adquirit, als seus ulls, un valor desconegut fins ara, i que els porta a
una actitud de respecte difcil de generar amb altres activitats.
Per acabar, el mitj de comunicaci local es feia ress de la inauguraci del Parc de les Cinc:
Inauguren un parc dissenyat pels alumnes de lescola Granullrius. Els
alumnes de cinqu de primria de lescola Granullrius de Granollers
van poder veure, finalment, aquest dilluns, com els seus dibuixos i les
seves idees es convertien en una cosa palpable. Aquest dilluns es va
inaugurar el Parc de les Cinc, un espai pblic situat just al costat de
lescola i que ha estat dissenyat conjuntament entre lajuntament i els
alumnes de lescola.
De fet, el nom del parc ha estat triat pels alumnes, que lhan anomenat com lhora en qu el podran fer servir, a partir de les cinc de la
tarda.
Lalcalde Josep Pujadas va afirmar que el parc s un dels projectes
ms bonics dels ltims anys. El regidor dObres i Projectes va felicitar
els alumnes participants en el projecte, ja que no anaven desencaminats amb les seves idees i la majoria de coses que van proposar shan
pogut fer realitat, va dir.14
14. La crnica del 9 Nou resumeix molt b el sentit del projecte.
inici
ndex
63
64
Lecoauditoria a laula
Laura Rubio Serrano i ngel Arroyes Martnez15
Introducci
El projecte de Lecoauditoria a laula s una activitat en qu col
laboren el Centre Mediambiental lArrel (CMA), lAjuntament de
Sant Joan Desp i algunes escoles daquesta poblaci des de fa dos
anys.16 Ms concretament, es tracta dun projecte adreat als alumnes de cicle superior de primria a travs del qual es pretn que
prenguin conscincia de la responsabilitat de tenir la cura del
mediambient. El treball es realitza directament a les aules i hi intervenen tcnics de lArrel.
Lecoauditoria suposa una tasca de recollida dinformaci, registre i anlisi de dades protagonitzat pels propis alumnes, que els
aproxima al concepte de sostenibilitat de manera reflexiva, participativa i significativa. En primer lloc, descobrint i analitzant les causes i conseqncies dels actes de consum individuals i collectius
en el si del centre i la prpia llar. Desprs, planificant i desenvolupant mesures per a la millora ambiental en el centre, el barri i
Sant Joan Desp. Es tracta de compromisos realistes a travs dels
quals els infants posen en prctica hbits de vida respectuosos amb
el mediambient i les generacions futures.
El naixement del projecte

Lecoauditoria a laula va nixer com a projecte el curs 2003-2004 de
la collaboraci entre lAjuntament de Sant Joan Desp, les escoles
de la zona i el teixit associatiu local, representat pel CM lArrel. En
15. Laura Rubio s membre del Grup de la Recerca en Educaci Moral de la Universitat de Barcelona (GREM), professora del Departament de Teoria i Histria de
lEducaci de la mateixa universitat, i forma part del Centre Promotor daprenentatge servei (lrubio@ub.edu). ngel Arroyes s un dels tcnics de lentitat mediambiental lArrel de Sant Joan Desp (angelarroyes@terra.es).
16. Fins aquest moment, el projecte sha ofert als centres pblics i concertats de
Sant Joan Desp.
inici
ndex
aquest marc, el projecte suposa un exemple de collaboraci entre

diferents entitats que, situades en un mateix espai i amb una mateixa comunitat de referncia, comparteixen tamb interessos al voltant de leducaci. De la mateixa manera, posa de manifest el paper
que ladministraci pblica pot arribar a adquirir a lhora de promoure projectes daprenentatge servei en el marc local.
LArrel sorgeix, a linterior de lesplai El Tricicle del barri de les
Planes de Sant Joan Desp. Un redut nombre de persones que hi
participaven activament i compartien linters pel mediambient
van decidir unir els seus esforos. Lobjectiu era omplir el buit que,
dintre del mn associatiu de la poblaci, hi havia en relaci amb
lmbit de lecologia i leducaci mediambiental. Al llarg de la seva
histria, lArrel tamb ha treballat per promoure activament la descoberta i difusi dels valors naturals de Sant Joan Desp.
El curs 1992-93 el centre va posar en marxa el primer projecte
deducaci mediambiental centrat en la problemtica dels residus
urbans, a partir duna demanda explcita de lAjuntament de Sant
Joan Desp. Aix va ser com es va iniciar una estreta relaci entre
el Centre lArrel, duna banda i lAjuntament de Sant Joan Desp de
laltra. En aquest punt, val a dir que lajuntament daquesta poblaci
ha mostrat sempre una intensa preocupaci per la cura del mediambient i una gran disposici a treballar amb altres entitats de
lentorn. Tamb ha destacat pel seu inters a lhora de fer arribar
aquesta sensibilitat a diferents sectors de la poblaci, en especial
als ms menuts. Daqu va nixer la necessitat destablir vincles de
collaboraci amb els centres educatius de la zona.
Des daquell primer contacte, la collaboraci sha mantingut a
travs de projectes i actuacions diverses. En aquest marc de col
laboraci, shan desenvolupat cinc edicions del projecte titulat Qu
fem amb les deixalles? que treballa sobre la problemtica dels residus slids urbans al municipi de Sant Joan Desp i que es va du a
terme a diferents escoles de primria. Destaca tamb lorganitzaci
del premi Arrel de Mediambient, destinat a guardonar els treballs
de recerca sobre temes decologia als instituts de Sant Joan Desp.
Aquest sha dut a terme en dues ocasions. De la mateixa manera, des
de lArrel es realitzen xerrades i sortides centrades en el medi natural a lAula Cultural de la Gent Gran (en relaci amb la Regidoria de
Gent Gran). A ms, es participa a la Setmana Ecosolidria de Sant
Joan, la Diada dEntitats de Sant Joan Desp, i tamb en altres activitats dmbit local. A ms, el Centre Mediambiental lArrel tamb ha
inici
ndex
65
66
participat en projectes fora de la seva poblaci. Un exemple s la seva

participaci al projecte Rius, adreat a la realitzaci duna diagnosi
de lestat dels rius catalans. Un altre sn els viatges a Galcia amb
voluntaris i voluntries de Sant Joan Desp, per recollir chapapote a
les costes gallegues a conseqncia de la catstrofe del Prestige. Tot i
aix, no va ser fins el curs 2000-2001 que lArrel va signar per primer
cop un conveni de collaboraci amb la Regidoria de Mediambient.
Sostenibilitat i participaci en el marc escolar

De les diferents activitats promogudes conjuntament per lArrel i
lAjuntament de Sant Joan Desp, el de Lecoauditoria a laula s un
projecte encarregat per la Regidoria de Mediambient en collaboraci
directa amb la Regidoria dEducaci. Aquest projecte sofereix als
centres escolars de la poblaci que sespera que shi impliquin de
forma voluntria i que, enguany sha dut a terme en sis escoles.17
Lecoauditoria a laula s un projecte pluridisciplinari que pretn
treballar a laula el respecte vers el medi i contribuir directament
a la millora de la qualitat de vida de la poblaci. A ms, pretn ferho posant lmfasi en la participaci dels infants en la planificaci i
posada en prctica daccions concretes que repercuteixin en la millora mediambiental. Aquestes accions pretenen esdevenir quelcom ms
que mesures localistes per sensibilitzar en pro de la cura del mediambient des duna ptica global que ens implica a tots i totes. En el fons,
lecoauditoria consisteix en un conjunt dactivitats que faciliten la
identificaci de la problemtica ambiental especfica de cada centre
educatiu. A ms, tamb fa possible establir mecanismes per minimitzar els impactes ambientals que es generen al seu interior. Els alumnes
es converteixen aix en protagonistes capaos de generar canvis. Els
dos eixos sn, per tant, la sostenibilitat i la participaci dels ms joves.
El projecte consta de dues parts: la seva presentaci a les escoles
i el treball directe amb els alumnes. Duna banda, la presentaci del
projecte als centres educatius suposa un conjunt de trobades que
han de servir per donar a conixer el projecte i establir els vincles
que lhan de fer possible.
17. El curs 2003-04 hi van participar un total de 4 escoles i 74 alumnes. El curs
2004-05 hi han participat 6 centres i 288 infants. Aquestes sn CEIP La Uni, CEIP
Pascual Cas, CEIP Espai 3, CEIP Joan Perich Valls, CEIP Sant Francesc dAsss i
CEIP Pau Casals.
inici
ndex
Daltra banda, el treball directe amb els alumnes consta tamb

de sis fases diferenciades: la de sensibilitzaci i organitzaci; la de
recerca i diagnosi; la de comunicaci i pla dacci; la de realitzaci
de la proposta; la de seguiment i avaluaci, i, finalment, una novetat denguany que podem anomenar la Festa Sostenible. Les tres primeres fases requereixen tot un mat de treball a laula (separats per
una setmana cadascun). La darrera es dur a terme un dissabte i en
un espai pblic de la poblaci. De totes maneres, cada etapa implica
treball de planificaci, organitzaci i recerca que lalumnat haur
de realitzar fora de la classe.
Tal com indica el nom, durant la fase de sensibilitzaci i organitzaci es treballa una primera aproximaci i reflexi al voltant del
concepte de sostenibilitat. Tamb sorganitza la tasca de recollida
de dades que servir per al posterior diagnstic de la situaci mediambiental del centre. En la fase de recerca i diagnosi, sapleguen i
sanalitzen les dades prviament recopilades per tal destablir les
conclusions corresponents. En tercer lloc, en la sessi de comunicaci i pla dacci els alumnes proposen mesures correctores i es
comprometen a posar-les a la prctica. La segent fase, doncs, suposa la realitzaci de la proposta establerta. Posteriorment, aquestes
accions es revisaran i savaluaran en la sessi de seguiment i avaluaci. I, en darrer lloc, la Festa Sostenible s lactivitat de cloenda del
projecte. Una trobada que alumnes de diferents centres planifiquen
conjuntament i que es caracteritza perqu est pensada amb criteris
sostenibles.
ECOAUDITORIA A LAULA
Part I
Presentaci del projecte a les escoles

Treball directe amb els alumnes:
Sensibilitzaci i organitzaci
Recerca i diagnosi
Part II
Comunicaci i pla dacci

Seguiment i avaluaci
Realitzaci de la proposta
La Festa Sostenible
A continuaci, intentarem aprofundir en cadascuna de les fases

prviament presentades. Els educadors que lhan dissenyat adme-
inici
ndex
67
68
ten, amb total sinceritat, que quan van definir i comenar a aplicar
aquest projecte, no havien sentit parlar mai de laprenentatge servei.18 Desprs dhaver observat lexperincia, la idea s poder analitzar amb detall els aspectes que el configuren com un projecte
daprenentatge servei i que poden esdevenir lnies de treball per a
la promoci dactivitats daquest tipus. Considerem que lmbit del
mediambient ofereix mltiples possibilitats en aquest sentit.
Establir vincles amb les escoles

Tal com succeeix en tots els projectes que impliquen entitats diverses, cal destacar especficament el temps destinat i la forma de dur
a terme la presentaci de lecoauditoria a les escoles de Sant Joan
Desp. Recordem que el projecte sofereix com una activitat voluntria i que, per tant, s important planificar vies per involucrar-hi
directament els centres educatius del municipi. Calen maneres de
transmetre el valor de lexperincia, despertar linters per part dels
educadors i comprometre a les escoles, no nicament com a consumidores de les activitats sin com a protagonistes del projecte.
La presentaci del projecte a les escoles la realitzen els tcnics de
lArrel i de lAjuntament de Sant Joan Desp i sorganitza fonamentalment a travs de dues sessions amb els professionals dels centres. La
finalitat daquestes sessions no s nicament exposar els objectius,
la metodologia de treball i les activitats que es proposen a travs del
projecte. Cal tamb implicar-hi els seus professionals. Noms amb el
seu comproms s possible dotar de sentit al projecte i involucrar els
alumnes en accions i transformacions reals de lentorn.
La primera trobada es duu a terme conjuntament amb els caps
destudis i/o directors de tots els centres. Shi exposen els fonaments
filosfics del projecte i alguns aspectes tcnics que li donen forma.
La segona reuni es duu a terme directament a les escoles participants i hi participen els mestres tutors involucrats i els directors
dels centres. En aquest cas, la sessi es destina a concretar el plantejament del projecte, les diferents activitats i el suport tcnic que
requereix.
18. ARROYES, A.: Aprenentatge Servei: un nou concepte per a vells projectes. Dins: Senderi: butllet electrnic deducaci en valors, 2005, 21 (experincies)
a www.senderi.org.
inici
ndex
Des de la coordinaci del projecte es vol treballar amb els centres vers la coresponsabilitat i un comproms dels mestres i els
equips directius. En aquest sentit, de bon principi, es mostra una
gran disposici a lhora dampliar les activitats proposades o cercar ms recursos per tal daprofundir en el tema. La participaci
dels professionals del centre s fonamental ats que el desenvolupament del projecte sespera que sigui noms la primera fase
dun treball continuat que es consolidar en la vida quotidiana de
lalumne.
Presentaci del projecte a les escoles
1. Trobada conjunta amb directors i caps destudis dels centres
2. Reuni als centres participants amb directors i tutors implicats
Sensibilitzar i organitzar-se
Quant al treball directe amb els alumnes, la primera sessi del projecte a les aules est destinada a la sensibilitzaci i lorganitzaci
del treball de recerca. A travs dun conjunt dactivitats dinmiques
i participatives sintrodueix lalumnat en la problemtica mediambiental i la necessitat de desenvolupar actituds i comportaments sostenibles. La mateixa sessi serveix tamb per organitzar els grups de
treball que desenvoluparan la recerca sobre el consum energtic i el
seu impacte en el mediambient. En tot moment, es tracta dacostar
el contingut a lentorn proper dels alumnes, i que es converteixin en
veritables protagonistes del projecte.
La sessi comena amb una presentaci general del projecte i la
metodologia de treball que sutilitzar a partir de llavors. La idea
s que els nois i noies ho vagin descobrint per si mateixos a mesura
que savanci en les diferents activitats previstes.19 Aquest fet es converteix en un element important de motivaci. Tamb ho s la bona
relaci que rpidament sestableix entre educadors i infants. Molts
alumnes els coneixen danys anteriors, perqu els han vist per lescola, o b han anat a lesplai o simplement perqu sn del barri.
19. Totes les activitats han estat dissenyades per lequip de treball de Centre
Mediambiental lArrel.
inici
ndex
69
70
Aquest fet facilita el treball tot i que sn persones de fora de lescola

les que sencarreguen de dinamitzar les sessions.
Un cop presentada la sessi, comena la primera activitat. En
primer lloc, cal que educadors i alumnes modifiquin la disposici
de laula. Al mig dun cercle els tcnics despleguen un taulell ple de
caselles i imatges relacionades amb el mediambient. Els nois i noies
aviat ho reconeixen: es tracta del conegut joc de lescala adaptat
a la temtica del projecte. La introducci delements ldics genera
una gran expectaci entre lalumnat.
Per comenar sorganitzen els grups, es reparteixen els daus i es
comena a jugar. Els alumnes van caient en les diferents caselles,
moltes de les quals tenen fotografies o icones que representen petites proves que han de resoldre o preguntes que han de respondre.
Aix, davant duna fotografia de xemeneies, la pregunta s: Qu produeix els fums? A partir dimatges docells, els fan recordar algunes
de les espcies que es poden trobar fcilment a Sant Joan Desp.
Tamb pot ser que els toqui identificar algun dels smbols referents
al reciclatge. En tots els casos, leducador procura fer referncies
prximes a la realitat dels nois i noies, i aprofita les seves aportacions i coneixements previs. Tamb s molt important la tasca de la
mestra, ja que pot ajudar a connectar el contingut de lactivitat amb
matries o treballs de classe.
Les caselles amb pregunta es combinen amb daltres que, amb el
smbol duna escala que va amunt o avall, permeten seguir endavant
o tornar enrere, respectivament. Al final de la partida, tant se val
quin s lequip guanyador. El joc ha servit per introduir els alumnes
en lmbit del mediambient, repassar alguns coneixements, transferir continguts a la seva poblaci i vida diria i, en definitiva, posar
les bases del projecte de forma motivadora.
Ara b, la sensibilitzaci de tenir cura del mediambient no acaba
aqu. La segent activitat pretn aquest mateix objectiu: els educadors endinsen els nens i nenes en una nova aventura, els proposen
un viatge engrescador. A travs de lexplicaci duna histria, els
alumnes es traslladen al futur. El seu planeta sha convertit en un
lloc on no es pot viure. Davant daquesta situaci, sels proposa convertir-se en un grup de cientfics a la recerca duna soluci. El viatge els dur al planeta blau, que s on viuen els Serinus, uns ssers
amables i acollidors que els expliquen la seva forma de vida. La
seva moneda sn els kopecks, unes figures fetes de plantes seques
que poden bescanviar per aliment. Els Sarinus donen algunes fus-
inici
ndex
tetes als joves de la terra, amb qu podran formar kopecks, guanyar

aliment i conixer una manera de sobreviure que potser podrien
traslladar a la terra.
En aquest moment comena prpiament el joc. Es formen diferents grups i cadascun sels dna el mateix nombre de fustetes per
fer els kopecks (que es formen amb 5 fustetes que en aquest cas sn
escuradents) que poden bescanviar per galetes. Cada grup per tria
una targeta i seguir una consigna diferent a lhora del canvi. Segons
la consigna que els ha tocat, un dels grups obt tres galetes per cada
tres kopecks. A un altre grup, per cada tres kopecks els donen una
sola galeta per els reparteixen 15 fustetes de ms. Finalment, hi ha
un ltim grup que obt una galeta i mitja cada 3 kopecks i 25 escuradents per cada 10 kopecks fabricats.
En acabar el joc, comena el ms important: lespai per a la reflexi. Grup per grup es revisa la situaci viscuda, els alumnes expliquen qu els ha passat durant la jugada i com han intentat sortirsen. En aquests moments, hi ha un grup que t un munt de galetes
per que sha quedat sense fustes per construir nous kopecks. Nhi
ha un altre que no t tantes galetes per que encara t material per
seguir treballant. Finalment, hi ha un grup que t galetes suficients
per sobreviure per que, sobretot, t fora matria primera per seguir
endavant. Es tracta que a travs del joc i la posterior posada en com,
els alumnes visualitzin i interioritzin la importncia dun consum
responsable i respectus amb les generacions futures. Si es trasllada
la lli del joc a la vida quotidiana, lalumnat viu en primera persona
i reconeix la importncia dels recursos i daquesta estranya paraula
que s la sostenibilitat. Lactivitat finalitza amb lanlisi del concepte en qesti que apareix de forma destacada en un gran cartell.20
Aquest no s lnic concepte clau daquesta primera sessi. Tamb ho
sn els de crisi ambiental, participaci i ecoauditoria.
Desprs del viatge espacial, els nois i noies sadonen que hauran
de treballar per a la sostenibilitat del seu planeta. Aix, es comprometen a fer una ecoauditoria a lescola. El primer pas ser fer una
acurada recerca dinformaci. Aix doncs, els alumnes shan dorganitzar en grups de treball i repartir les tasques que hauran de rea-
20. Desenvolupament sostenible com el model de creixement que satisf les

necessitats del present sense comprometre la possibilitat de les futures generacions
per a satisfer les seves prpies necessitats, i es basa en la capacitat de sustentaci
del medi natural.
inici
ndex
71
72
litzar. Entre tots hauran dinvestigar les condicions mediambientals

de lescola i delimitar les possibilitats dactuaci en aquest sentit.
Cal doncs, realitzar un bon diagnstic de la situaci.
Sensibilitzaci i organitzaci
1. Breu presentaci de la sessi
2. Joc de lescala i el mediambient
3. Viatge a la recerca de solucions per al planeta Terra
4. Comproms en la realitzaci duna ecoauditoria
5. Organitzaci dels grups per dur a terme la recerca
Recerca i diagnosi
La segona sessi de treball amb els alumnes permet revisar la recerca que han dut a terme en altres espais els dies abans, i tamb analitzar el conjunt de la informaci recopilada. s aquest el moment
dintegrar aprenentatges diversos i de preparar lescenari per al
servei. Lalumnat es torna a convertir en protagonista del projecte;
seran ells els que experimentin i diagnostiquin la situaci mediambiental del centre i descobreixin vies dacci transformadores al seu
abast.
Aix doncs, lecoauditoria endinsa els alumnes en un procs de
recerca en el seu centre orientat per un conjunt de preguntes i fitxes
de recollida de dades previstes pels educadors. Aquests els proposen que, durant una setmana, cerquin informaci i apleguin dades
relacionades amb algun dels vectors en qu saprofundir al llarg
de la sessi de diagnosi. Els alumnes duran a terme aquest procs
de recerca fora de la classe o en espais que el tutor pugui trobar per
treballar aquests temes.
Els vectors que serveixen per treballar el concepte de sostenibilitat a laula i a lescola sn els segents: els residus que es generen
a la mateixa escola, lenergia que shi consumeix, les emissions a
latmosfera que shi produeixen i laigua que sutilitza. Tots aquests
aspectes formen part del currculum dels cursos a qui va adreat el
projecte. Cada any se nescullen un o dos per treballar a laula. Mig
grup treballar a partir de preguntes sobre un dells i mig grup sobre
laltre vector. Daquesta manera, si lany segent el centre torna a
inici
ndex
implicar-se en el projecte, els alumnes poden participar-hi sense

haver de repetir el contingut de treball.
Imaginem que enguany shan escollit els temes de residus i el
demissions a latmosfera. La part de la classe que treballa sobre el
primer tema ha de donar resposta a qestions del tipus: esbrineu
quins sn els residus slids urbans; destaqueu mtodes per eliminar els diferents tipus de residus; quina s la quantitat de residus
que es generen a Sant Joan Desp, a Catalunya i a Espanya?; o feu
lexperiment de recollir i analitzar els tipus de residus que es generen a lescola a lhora de lesbarjo. Pel que fa al tema de les emissions a latmosfera, algunes de les qestions que orienten la recerca
sn: qu s i qu produeix la pluja cida?; recolliu i analitzeu
dades envers els mitjans de transport amb qu els alumnes del centre van cada dia a lescola; fins i tot, tamb sels proposa fer un
experiment (que poden realitzar amb un adult) per veure la contaminaci que genera la posada en marxa dun cotxe posant-hi durant
uns segons un mitj al tub descapament.
Els nens i nenes organitzats en petits grups de treball intentaran
donar resposta a les qestions plantejades. Com podem comprovar
aquestes sn diverses. Algunes sn de carcter ms teric per tal
que lalumnat hagi de dur a terme tasques de revisi bibliogrfica.
Daltres sn de carcter ms prctic i experimental, ja que pretenen aproximar els alumnes als continguts que caldr treballar de
manera significativa. Tamb sacostaran a lmbit del centre, barri
i poblaci. Sn els mateixos educadors els que orienten als alumnes sobre els espais i recursos del propi municipi on es pot trobar
la informaci que sels demana (per exemple, la secci decoteca
de la biblioteca municipal). Com un grup ms de treball, aquests
tamb aportaran informacions poc accessibles pels alumnes com s
el cas del consum de les calderes del centre i lemissi a latmosfera de partcules contaminants que aquest suposa. En aquest sentit,
durant tot el procs resulta fonamental la collaboraci de la direcci del centre aportant dades concretes i facilitant el procs dinvestigaci dels alumnes. Com ms persones simpliquen en el projecte
ms extenses seran les dades recopilades i ms possibilitats tindr
la seva anlisi.
La recollida i organitzaci del conjunt de dades recollides permet,
al llarg de la sessi, una primera posada en com, reflexi conjunta i diagnstic de la situaci en aquest cas els dos grups fan el seu
treball per separat. Els alumnes acostumen a mostrar una gran sor-
inici
ndex
73
74
presa davant dalgunes daquestes dades. Sovint no sn conscients

dels nivells de consum energtic de lescola. Durant la reflexi
sobre aquest tema es combinen les informacions que aporten els
alumnes i les que selaboren a laula grcies a la intervenci dels
educadors i el mestre del grup. De vegades, fins i tot, cladr utilitzar frmules matemtiques per calcular algunes dades dinters. Daquesta manera, lorganitzaci i el treball en equip, la participaci i el consens dels alumnes i les matemtiques aplicades
al mediambient es converteixen en els conceptes clau en aquesta
segona fase del projecte.
Per tal de finalitzar el procs de recerca, cada grup elabora un
mural que recull visualment els elements principals del treball realitzat al voltant del vector en qesti. La idea s compartir amb la
resta de la classe el treball realitzat durant el procs dinvestigaci.
A ms, aquestes dades seran el punt de partida per dissenyar plans
dacci i mesures correctores davant la situaci mediambiental
diagnosticada a lescola. Finalment, els murals restaran exposats en
algun espai visible de laula com el conjunt daprenentatges realitzats i un dels productes del projecte.
Recerca i diagnosi
1. Presentaci de les preguntes sobre els vectors mediambientals
2. Recollida dinformaci i realitzaci dexperiments per a la diagnosi
3. Posada en com i anlisi de les dades
4. Elaboraci de conclusions i un mural de sntesi

En la darrera sessi es duen a terme fonamentalment les tasques
de comunicaci de la informaci i el disseny dun pla dacci. Per a
la primera tasca, lobjectiu s que els diferents grups comparteixin
la informaci recollida durant el procs de recerca. El disseny del
pla dacci unifica de nou el grup classe per planificar i comprometres en la millora de la situaci diagnosticada. Per a fer-ho, sn els
mateixos alumnes els qui estableixen mesures i accions concretes
per dur a terme al centre. s, doncs, moment dintegrar els aprenentatges realitzats fins aleshores per tal de donar forma al servei.
inici
ndex
Daquesta manera, s partir de lanlisi de dades i el diagnstic

de la situaci que cada grup comunica a la resta de la classe les
dades recopilades en relaci amb el vector que ha estat investigant
les setmanes anteriors. Els murals realitzats agiliten lexposici per
donar pas a la segent tasca. El grup sencer extreu conclusions al
voltant dels vectors analitzats i es compromet en un Pla dAcci
Sostenible. s important, doncs, treballar amb els alumnes la idea
que tots som capaos de generar canvis, que la modificaci de petites conductes poden arribar a suposar, amb la implicaci de tots,
grans millores mediambientals.
En aquest punt, els educadors proposen als alumnes recuperar
la histria del viatge que dies abans havien realitzat. Rpidament
els nois i noies sengresquen amb lactivitat. La seva s una missi
complexa: es tracta de tornar a la terra per explicar a la resta dels
seus habitants com es pot viure de manera sostenible. Durant el
viatge de tornada, per, a la nau espacial amb qu viatgen se li acabar el fuel i es veuran obligats a parar per repostar. Aquest cop
els joves cientfics aterren en un altre planeta on viuen els Mergus. Aquests ssers savenen donar fuel als cientfics de la Terra
per a canvi que aquests cientfics els construeixin unes figures
geomtriques. Daquesta manera, vint cubs es converteixen en el
passaport segur per aconseguir el fuel necessari i tornar a casa per
complir la seva missi.
Sense cap ms instrucci i organitzats segons els grups de taula
de la classe, a cadascun dells sels dna materials diversos per poder
elaborar els cubs (en aquest cas sn de paper). Algun dels grups t
tots els recursos que serien necessaris per elaborar rpidament els
cubs: pega, llapis, tisores, fulls de paper, regle i un model de la figura. Daltres grups tenen alguns dels elements per no tots. Quan els
nens i nenes es posen a confeccionar els cubs aviat es troben amb
algunes dificultats. Sovint, no entenen que aquesta s una tasca
encomanada a tota la classe, que no han de competir i que poden
establir formes de collaboraci per superar les situacions de desigualtat que ha establert el repartiment del material. En el moment
de la reflexi conjunta, tots aquests aspectes es fan evidents, cosa
que permet apuntar un dels principals eixos del projecte: la participaci i la cooperaci. Junts podem assolir fites que no podrem
aconseguir de forma individual.
s daquesta manera com es configura lescenari idoni per establir conjuntament mesures correctores i comprometres a posar-les
inici
ndex
75
76
en prctica. Comena prpiament el treball envers el servei que han

de realitzar. Aix doncs, els educadors pregunten directament als
alumnes qu creuen ells que poden i volen fer per aconseguir una
escola ms sostenible. Ells sn els protagonistes del projecte i els
que han danalitzar i definir accions concretes i avaluables per a la
millora ambiental del centre. Per fer-ho, primer pensen individualment un parell de mesures de cadascun dels vectors estudiats. La
posada en com servir per valorar la viabilitat de les propostes, i
tamb per prioritzar-les.
Seguint amb aquest cas, per al vector de les emissions a latmosfera els alumnes van escollir dues mesures senzilles per alhora de
gran valor. La primera va ser plantar dintre i als voltants de lescola plantes que servissin per contrarestar les emissions que lescola
produeix. La segona va ser garantir el tancament hermtic de portes
i finestres de lescola a lhivern. La idea era assegurar que no sescaps la calefacci i que no calgus un consum ms elevat del necessari. Ja en relaci amb el segon vector, els residus slids del centre,
tamb es van acabar establint dues mesures: promoure la recollida
selectiva de deixalles a lescola i utilitzar la deixalleria.
Tal com podem comprovar, la millora ambiental proposada
pels nens i nenes pot comprendre accions molt diverses, tant pel
que fa al contingut concret (que t a veure amb els vectors i el
mateix procs de recerca) com a lmbit dactuaci (aula, centre,
casa o municipi). Totes aquestes accions, per, queden recollides en el que sanomena el Pacte per la Sostenibilitat: un full
que lalumnat de la classe signa comprometent-se aix a posar en
prctica les mesures escollides. s important, doncs, que es tracti de mesures a labast dels infants i que es puguin comprovar
ms endavant.
1. Comunicaci de les dades a tot el grup classe
2. Continuaci del viatge a la recerca de solucions
3. Establiment de mesures correctores
4. Comproms del grup a travs del Pacte per la Sostenibilitat
inici
ndex
Dur a terme les accions previstes

Quan els tcnics de lArrel marxen del centre, el protagonisme
dels alumnes es fa encara ms pals. Sn ells els responsables de
dur a terme les accions proposades i els compromisos establerts.
Hauran dorganitzar-se, buscar el temps i lespai per complir-los,
treballar en equip i esforar-se. A ms, cal esperar que el mestre
tutor del grup simplicar directament perqu les propostes acordades es converteixin en accions reals, visibles i amb resultats exitosos. Des de lArrel tamb sels donar el suport necessari. Organitzar, preveure i dur a terme les tasques que caldr realitzar per a
cadascuna de les mesures establertes sn aspectes fonamentals en
aquesta fase del projecte.
Aix doncs, per tal de plantar a lescola espcies que permetessin
contrarestar els efectes que generen les emissions a latmosfera produdes des del centre, els alumnes i el mestre del grup van determinar que calia realitzar diverses tasques. Caldria contactar amb
lAjuntament, aconseguir plantes i tenir-ne cura. Aix, els infants
van escriure una carta a la Regidoria de Mediambient demanant
100 plantes per tal dambientar lescola. Desprs es destinaria un
cert temps a plantar-les i fer-ne el seguiment.
Pel que fa al tancament hermtic de portes i finestres de lescola
a lhivern, els alumnes van considerar necessari transmetre aquestes idees a la resta de classes. Per tal de fer-ho visible, van destinar
alguns espais de classe a elaborar i penjar cartells que difonguessin
la necessitat dun consum responsable denergia.
En relaci amb el vector dels residus slids del centre, els
alumnes van dissenyar i repartir per lescola contenidors de diferents tipus. Tamb van realitzar una campanya informativa en
aquesta direcci. Per tal de promoure ls de la deixalleria van
demanar fullets informatius per repartir-los al centre i tamb a
les famlies. A ms, els alumnes de 6 van ser els encarregats de
portar al llarg del curs diferents objectes a la deixalleria municipal.
Tal com es pot comprovar, poden ser diverses les frmules que
cada grup determina a lhora de concretar els compromisos presos. En tots els casos, per, resulta imprescindible disposar dun
cert temps i un espai per organitzar i dur a terme la proposta de
treball al centre. El currculum i el calendari escolar sovint no
faciliten destinar sessions a temes no previstos. En aquest sentit,
inici
ndex
77
78
s important que els mestres sadonin que es tracta dun projecte

transversal que permet incidir i reforar continguts de matries
diverses.
Realitzaci de la proposta
1. Determinar les tasques que suposen les accions previstes
2. Preveure un cert temps i un espai per realitzar-la
3. Dur a terme la proposta
Algun temps desprs dhaver realitzat el projecte, la darrera sessi
a laula serveix com a recordatori del treball dut a terme i avaluaci
de les accions realitzades pels infants al llarg daquest perode. Un
espai per revisar els aprenentatges fets per tamb els compromisos
presos com a grup, les accions i el servei realitzat fins aleshores i
els resultats obtinguts. Tant si les accions shan pogut dur a terme
com si no, i siguin quins siguin els resultats obtinguts, aquest s un
moment privilegiat per a la reflexi conjunta i la reorientaci del
pla dissenyat, en cas que es consideri oport.
Els tcnics de lArrel tornen a laula, desprs dun mes per fer
un seguiment del projecte. s el que ells anomenen una sessi de
recordatori. Daquesta manera, comencen preguntant als infants
pels conceptes, les experincies i les qestions treballades durant
el procs de sensibilitzaci, recerca i diagnosi. Els alumnes acostumen a recordar el sentit general del projecte, tamb algunes idees
fonamentals, activitats i ancdotes.
La segona part de la sessi serveix per revisar els compromisos
que com a grup classe i com a persones individuals van prendre uns
quants dies abans i van signar amb el Pacte per la Sostenibilitat. s
el moment danalitzar qu han pogut fer i qu no; quins problemes
han trobat a lhora de posar-lo en prctica; qu han fet o qu haurien
de fer per a solucionar-los; o qu creuen que haurien de fer a partir
dara. Sobre, per tant, un espai per a la reflexi en qu els nens i
nenes prenen conscincia de la seva responsabilitat davant del pla
establert. Tot i aix, no es pretn en cap cas que aquesta sessi tingui un to fiscalitzant. Lacci i el servei sanalitza sempre des dun
inici
ndex
prisma positiu i partint del treball realitzat i les possibilitats reals

per dur-lo a terme.
Algunes de les accions ms destacables i tamb ms habituals
han estat les tasques de difusi i sensibilitzaci per a la reducci
del consum energtic en el centre. Les ms rellevants han estat la
distribuci de cartells per tota lescola, lexplicaci del tema en les
diferents classes i, fins i tot, la creaci duna petita obra de teatre
per representar al conjunt de lescola la problemtica mediambiental del centre. Daltres vegades, les mesures han traspassat les parets
de lescola. Ens referim, per exemple, a la redacci dun article en
alguna publicaci local o a lenviament dinstncies a la Regidoria
de Mediambient demanant canvis en el tipus denllumenat o daixetes utilitzades al centre. En aquest sentit, s important que sescoltin i estudin les propostes dels nens i nenes. En alguns casos, fins
i tot poden esdevenir criteris a lhora de dissenyar els nous centres
educatius de la poblaci.
Un curs acostuma a ser insuficient per dur a terme les accions
previstes i recollir-ne els fruits. En dos anys, per, el projecte de
lecoauditoria ha aconseguit reduir substancialment el consum
anual daigua o de llum. s important tamb, que els alumnes
puguin assabentar-se daquests resultats i que, en la mesura que
puguin, traslladin els comportaments apresos tamb a les seves
cases i amb les seves famlies.
Finalment, aquesta darrera sessi a laula tamb ha de servir per
poder valorar el projecte. Per a aquesta tasca, els educadors tenen
prevista un full de valoraci, tant per als infants com per als mestres. A travs daquest, els diferents implicats en el projecte han de
destacar-ne els aspectes positius i negatius, tamb si canviarien
alguna cosa, quina i per qu. Daquesta manera, des de lArrel es
fa una revisi de les activitats, els recursos i les metodologies utilitzats. Aquest s el punt de partida per planificar modificacions i
millores del projecte per a lany segent.
Abans de marxar definitivament, per, els tcnics de lArrel cada
any obsequien els grups amb algun regal relacionat amb la temtica
del projecte. Enguany els han regalat un reductor de cabal a cada
nen i a cada mestre. Aix, els han encoratjat a continuar a casa seva
amb la tasca iniciada. Lany passat els van obsequiar amb unes caixes niu que ells mateixos van ajudar a collocar en els arbres de lescola. La idea s felicitar els infants per la feina feta i engrescar-los a
continuar treballant en la mateixa lnia.
inici
ndex
79
80
1. Recordatori del projecte
2. Revisi dels compromisos presos
3. Obsequi al grup participant
Una Festa Sostenible

Al llarg daquest curs ha sorgit la idea dincorporar una darrera activitat per al tancament conjunt i la celebraci del projecte. s el que
sha anomenat la Festa Sostenible, que es preveu incorporar dintre
de la Setmana Ecosolidria de Sant Joan Desp. La idea s que el
projecte surti del marc escolar i que prengui un sentit en el conjunt
de la poblaci.
La Festa Sostenible s una activitat que pretn aplegar les diferents escoles implicades en el projecte, tamb les famlies o qualsevol persona que vulgui participar-hi. La festa es realitza un dissabte en un espai pblic de la poblaci i inclou activitats diverses
que tenen com a centre dinters el mediambient. Lobjectiu s que
aquesta sigui una celebraci oberta, un espai on poder descobrir,
conixer, participar i compartir mesures i hbits de consum responsable duna manera ldica i divertida.
De nou, hauran de ser els alumnes els encarregats de dissenyar
aquesta festa que ha de basar-se en criteris sostenibles. Per fer-ho,
caldr escollir alguns representants de cada centre. Aquests es
reuniran durant algunes jornades per tal destablir les bases i les
propostes per a la festa. Algunes idees poden ser plafons informatius, gimcanes, jocs de pistes o altres. Totes aquestes propostes
les podran haver planificat prviament amb el seu grup classe. En
aquest sentit, els educadors de lArrel intervindran per tal dajustar les activitats a lespai i el temps previstos per a la festa, i tamb
per a garantir que es compleixin els criteris de sostenibilitat prviament establerts.
El dia de la celebraci servir, doncs, per tancar el projecte denguany, celebrar conjuntament els resultats obtinguts i obrir a la resta
de la poblaci els aprenentatges realitzats. A ms, sestar oferint un
servei a la comunitat: un servei que t com a nucli les accions de
difusi i sensibilitzaci que els infants hauran de dur a terme en el
inici
ndex
si de la festa en relaci amb la situaci mediambiental i la responsabilitat que tots tenim.

La Festa Sostenible
1. Selecci dels nois i noies de la comissi organitzadora
2. Planificaci de la festa amb criteris sostenibles
3. Participaci en una festa oberta al conjunt de la poblaci
Sobre laprenentatge i el servei en el projecte

La descripci acurada del projecte ens ha servit per comprovar com
lecoauditoria a laula incorpora aspectes daprenentatge servei que
sentrellacen al llarg del seu desenvolupament. A ms, som conscients
que, com en tots els casos, aquest projecte suposa aprenentatges als
diferents implicats ms enll dels que estaven previstos en un primer
moment. Tot i aix, ens agradaria acabar aquest captol apuntant els
que considerem sn els principals nuclis daprenentatge servei i que
ens permeten considerar-lo com una mostra daquesta metodologia
de treball. El fet de tractar-los de manera separada no significa que
es donin de manera independent. Com b sabem, laprenentatge servei
combina ambds elements i els integra en una sola activitat.
En primer lloc, en relaci amb laprenentatge, haurem de destacar que el projecte permet treballar conceptes concrets al voltant de
lmbit del mediambient. Sostenibilitat, ecoauditoria o crisi ambiental en sn alguns clars exemples. Daltres sn relatius a cadascun
dels vectors ambientals; ens referim a conceptes com la pluja cida,
el boirum fotoqumic o lefecte hivernacle. A ms, es pretn que
aquests aprenentatges de carcter cientfic es construeixin des de
la prpia experincia, a travs del procs de recerca i la realitzaci
dexperiments diversos.
No hem doblidar, per, com en molts altres casos de projectes
deducaci ambiental, la temtica del projecte es converteix en un
eix transversal que permet treballar aprenentatges de diferents disciplines del currculum escolar. Daquesta manera, sutilitzen frmules matemtiques per calcular els consums energtics del centre,
coneixements de cincies naturals per treballar alguns conceptes, i
tamb alguns aspectes de lrea de cincies socials.
inici
ndex
81
82
Finalment, tamb representen aprenentatges el conjunt dactituds i valors que es treballen al llarg de les diferents sessions i
activitats del projecte. El respecte envers el medi, el comproms, la
responsabilitat individual i collectiva i la prpia sostenibilitat en
sn exemples. Tamb ho sn la participaci i el treball en equip que
suposa la realitzaci del projecte. Es tracta dactituds i valors que
hauran de convertir-se en la base perque els alumnes es comprometin a establir daccions i mesures de carcter mediambiental.
En relaci amb el servei que sofereix al llarg del projecte, podem
destacar dues lnies de treball. La primera s la que t lloc en lmbit escolar i que es desprn directament de les accions consensuades pels mateixos alumnes. En aquest sentit, els infants es comprometen a difondre la situaci mediambiental del centre i intervenir
per millorar-la. De manera indirecta tamb ho acabaran fent a casa
seva i amb les seves famlies. La creativitat i la motivaci es converteixen en elements de gran valor en aquest punt del projecte. A ms,
ja hem destacat la importncia que aquestes accions siguin viables i
realistes, i tamb que els nens i nenes puguin veuren els resultats.
En segon lloc, la Festa Sostenible obre un altre espai per al servei
a la comunitat. En aquest cas, ja no es tracta dun servei centrat en
lmbit escolar. Les tasques de difusi de la problemtica mediambiental i la intervenci a travs de criteris sostenibles samplien a
lmbit local. Els infants simpliquen aix per oferir als habitants
de la seva poblaci els aprenentatges realitzats al llarg del projecte. Tamb per presentar possibles mesures de reducci del consum
energtic que desprs es podran aplicar a cadascuna de les llars.
En definitiva, aprenentatge i servei es combinen en un projecte
que pretn implicar els nens i nenes en la millora mediambiental de
la seva ciutat. Daquesta manera, els infants esdevindran ciutadans
i ciutadanes actius, capaos danalitzar i transformar la realitat en
qu viuen.
ARROYES, A.: Aprenentatge-Servei: un nou concepte per a vells projectes, dins: Senderi: butllet electrnic deducaci en valors, 2005, 21
(experincies) a www.senderi.org.
www.sjdespi.com/publicacions/butlleti143.pdf (Article al Butllet Municipal de Sant Joan Desp, 2004, 143, febrer).
inici
ndex
Projecte Xarxa, TIC i educaci ciudadana

Pilar Comes Sol21
Laprenentatge servei s un antdot essencial per al mn creixentment

allat de la realitat virtual i simulada que els nens experimenten [...]
Donar als joves loportunitat duna participaci ms profunda en la
comunitat els ajuda a desenvolupar el sentit de la responsabilitat i solvncia personal, anima lautoestima i el lideratge, i sobretot, permet que
creixin i floreixin el sentit de la creativitat, iniciativa i empatia.
Jeremy R ifkin
Introducci
Lobjecte daquest captol s justificar lencaix de laprenentatge servei (APS) a leducaci formal. En fer-ho, hem emfatitzat tres aspectes: un, ladequaci dels projectes dAPS com enfocament educatiu
que fomenta leducaci de la ciutadania participativa; dos, el paper
que les tecnologies digitals poden fer com a potents suports dels
projectes dAPS, i tres, les potencialitats de lAPS en leducaci formal a partir de lexperincia en curs del projecte Xarxa.
Les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC) sn uns
potents suports educatius de possibilitats gaireb illimitades. Per
els suports tecnolgics digitals innovadors des del punt de vista dinteractiviat, autonomia i facilitat daccs a la informaci, no garanteixen per ells mateixos la innovaci i la millora de la qualitat del procs densenyament i aprenentatge. La innovaci tecnolgica ha danar
acompanyada duna adaptaci i actualitzaci didctica que respongui als reptes educatius actuals i als interrogants ms significatius i
inclusius que sens generen. En primer lloc, com podem aconseguir
captar latenci i linters del alumnat per aprendre a lescola o a linstitut, miralls del context social complex en qu vivim i on semblen
concentrar-se les problemtiques i els conflictes? Segon, com educar
la responsabilitat i la cooperaci en un mn on simposa lindividualisme, la necessitat duna recompensa immediata a lesfor, daltra
21. Pilar Comas s professora de Didctica de les Cincies Socials de la UAB. Tamb
coordina el Projecte Xarxa, TIC i educaci ciutadana (coordinaci@fmhlagarriga.org).
Per a ms informaci, visitar la segent pgina: www.fmhlagarriga.org/proxarxa
inici
ndex
83
84
banda cada vegada menys valorat? Finalment, com fer compatible

leducaci en els valors democrtics i la instrucci duns mnims
continguts conceptuals i procedimentals?
Des de la premissa plantejada i els interrogants anteriors, defensem essencialment un enfocament educatiu que interrelaciona les
possibilitats creatives i comunicatives de les TIC amb una intencionalitat educativa vinculada al desenvolupament de la ciutadania
participativa. Aquest enfocament educatiu, que constitueix la nostra lnia de recerca actual, el defensem en parallel no noms des
de la reflexi terica sin tamb des de laplicaci prctica a travs
del projecte Xarxa. En el procs de recerca per trobar un enfocament de leducaci de la ciutadania participativa funcional i adaptat al nostre context social, hem reconegut en laprenentatge servei
(APS) unes potencialitats que ens han fet decidir per centrar-noshi i aprofundir en les possibilitats que pot tenir lAPS amb laplicaci de les TIC a lhora de desenvolupar projectes innovadors a
leducaci formal.
En aquest captol hem tractat de recollir els primers passos fets
en aquest sentit a travs del projecte Xarxa. Es tracta dun projecte
de recerca, innovaci i formaci permanent del professorat que ha
estat impulsat per la Fundaci Universitria Mart lHum com a
projecte pilot. T com a objectiu bsic del seu contingut introduir
de lAPS amb laplicaci de les TIC a leducaci formal a diferents
centres pblics del Valls Oriental i el sud dOsona.
Laprenentatge servei amb el suport de les TIC: unes bones

ulleres per al foment de leducaci de la ciutadania participativa
Un dels reptes ms transcendents de leducaci del segle xxi s
fomentar els valors democrtics propis de lexercici de la ciutadania
participativa. El foment de la ciutadania participativa suposa essencialment incrementar el sentiment de pertinena de les persones a
la comunitat i la seva quota dimplicaci social en els afers pblics.
Des de leducaci formal aix implica, entre altres coses, que el centre educatiu intensifiqui la relaci amb la comunitat.
La ciutadania participativa entesa com un enfocament educatiu
que prioritza leducaci dels valors socials democrtics entenem
que no ha de ser objecte duna rea de coneixement determinada,
sin que implica el conjunt de lacci educativa i es fonamenta en
inici
ndex
un estil densenyar i aprendre. Un estil docent i discent basat en

la prctica ms que en la proclama dels valors socials desitjables.
La participaci, la coresponsabilitat, la implicaci social sn valors
que sensenyen i saprenen bsicament amb la modelitzaci i amb
lacci. Sn valors que es poden posar en prctica des de qualsevol de les rees, per safavoreixen especialment des de projectes
interdisciplinaris, funcionals per a la comunitat i que apliquin les
potencialitats de les TIC com a eines que facilitin la creaci i comunicaci de la informaci i el coneixement.
Aquesta perspectiva educativa es troba en els fonaments del projecte Xarxa, en qu laprenentatge servei sens representa com lenfocament educatiu ja formalitzat que ms shi adapta. Ara b, en el
nostre cas ens va semblar prou interessant afegir al component de
lAPS el del suport de les TIC. Aix podem dir que lAPS amb el
suport de les TIC forma les ulleres que ens faciliten un reenfocament de leducaci formal en qu el foment de la ciutadania participativa i el desenvolupament de la societat xarxa es retroalimenten
i afavoreixen una major implicaci dels joves en la comunitat, al
mateix temps, la comunitat tamb canvia la perspectiva dels joves
i els centres educatius passen de ser serveis de la comunitat, que
en molts casos sn ms aviat focus de conflictes, a ser considerats
nodes importants de la societat del coneixement a nivell local.
Eixos de reenfocament de leducaci

Foment de
la ciutadania
participativa
Foment
de la
societat xarxa
APS
TIC
Aplicaci
de les TIC
a laula
Implicaci
social
intensificar la relaci escola-comunitat
inici
ndex
85
86
El marc dexperimentaci: el projecte Xarxa

El projecte Xarxa, TIC i educaci ciutadana, impulsat per la Fundaci
Universitria Mart lHum de la Garriga (FUMH), suposa una experincia complexa de foment de laplicaci de lAPS a leducaci formal,
tot atenent objectius dinnovaci docent, de recerca educativa, i implica
lexperimentaci dun model de formaci permanent del professorat.
La Fundaci Universitria Mart lHum va nixer la primavera del
2003 amb la voluntat de ser un servei universitari de proximitat. A la
societat actual li fa falta una resposta rpida a les necessitats concretes
de formaci permanent de cada persona, de cada empresa. Aix requereix que les universitats sacostin a la societat local i alhora implica que
la societat local sorganitzi per articular aquesta relaci dins una aplicaci prctica de la societat del coneixement. Amb lobjectiu de voler
ser un instrument que faciliti la relaci entre la societat de lrea del
Valls Oriental i el sud dOsona i la comunitat cientfica i/o universitria, la FUMH dissenya programes formatius adaptats a les necessitats
de diferents collectius. Per al desenvolupament daquests programes
t la collaboraci dempreses, institucions universitries, ajuntaments,
mitjans de comunicaci i especialment de les persones que van constituint aquesta extensa xarxa dimplicacions. La cooperaci i el servei
a la comunitat es troben en els fonaments de la FUMH. Heus ac que
lAPS no noms es desenvolupa en el projecte Xarxa, sin que es troba
en la base ideolgica duna concepci deconomia social, fonamentada
en la cooperaci que tenyeix el conjunt dactivitats que es fan des de la
FUMH. No s estrany, doncs, que la FUMH es proposs impulsar un
ambicis projecte dintroducci de lAPS a leducaci formal en el marc
dun programa pilot de formaci permanent del professorat.
En lmbit dels programes formatius de disseny propi de la
FUMH i impulsats des daquesta entitat, el projecte Xarxa s un dels
ms emblemtics i ambiciosos, tant per la seva durada, els costos,
pels agents implicats, com per la juxtaposici dobjectius de formaci, innovaci i recerca que es proposa.
La durada i les fases del treball
La durada del programa formatiu s de dos anys (gener 2005-desembre 2006). En el captol de suports necessaris per dur a terme el projecte hem aconseguit formar un ampli consorci en qu collaboren
econmicament i tecnolgicament diverses empreses de la comarca,
i tamb institucions com el mateix Departament dEducaci de la
inici
ndex
Generalitat, la Universitat Autnoma de Barcelona, la Diputaci de

Barcelona i alguns ajuntaments, i la Fundaci Jaume Bofill.
Fases del projecte
Abril-octubre
2004-2005
Octubre-desembre
2004
Gener-juny 2005
Setembre-juny
2005-2006
Disseny del projecte i organitzaci del consorci
D
efinir els actors i primer predisseny del projecte que far
cada centre
Disseny, preparaci de cada projecte

Seminaris i grups de treball per facilitar-ne lelaboraci
Aplicaci dels projectes i seguiment

Formaci del professorat
Setembre-desembre
Primera jornada dAPS i TIC
2006
La fase activa del projecte es va iniciar el dia 20 de gener de 2005

quan va tenir lloc a la seu de la FUMH la primera sessi del seminari del professorat implicat en el projecte Xarxa. Amb aquesta sessi
sencetava el procs de treball efectiu amb el professorat dels centres, per la fase activa estigu precedida de dues fases preparatries. Per una banda, un procs llarg de disseny del projecte i creaci
de la xarxa de complicitats per fer-lo viable, aix com un treball acurat de contacte amb el professorat innovador de cadascun dels centres seleccionats i de comunicaci entre els propis equips docents
de cada centre, que els dur a decidir la seva implicaci o no en
el projecte Xarxa. Inicialment estava previst que fossin sis centres,
per poder dur a terme mitja dotzena de projectes diferenciats dAPS
inici
ndex
87
88
amb el suport de les TIC. Per la major demanda des dels mateixos
centres va implicar lampliaci del nombre de centres a vuit. Aix,
un total de vuit centres pblics de la comarca del Valls Oriental i
del sud dOsona participen en el projecte Xarxa, TIC i educaci ciutadana. Set centres de secundria i un de primria.
Del gener al juny del 2005 el procs de treball previst consisteix en definir i preparar el projecte dAPS amb suport de les TIC
que cada centre defineix amb lajut de lequip de la FUMH. Aix es
preveu lobjecte de cada projecte, els recursos tecnolgics i daltre
tipus que seran necessaris, i es dissenyen els instruments i material
que els fa falta. Aquesta feina es fa a travs de sessions de treball
amb cada centre (grup de treball), en qu es va avanant en el projecte propi i en sessions conjuntes (seminari); ms de lintercanvi
de lexperincia que va vivint cada equip en el procs de definici
i concreci del projecte del seu centre (interformaci), es van fent
sessions de treball prctiques sobre aspectes innovadors, tant de
lAPS com de les TIC, que desprs duna manera o altra tracten dintegrar en el seu projecte. Parallelament i de manera conjunta amb
les empreses collaboradores, shan anat resolent les adequacions
dels espais i de les installacions daccs a la xarxa i de recursos
informtics perqu a partir del curs vinent sigui possible aplicar el
projecte amb els alumnes.
Al llarg del curs 2005-2006 est previst que cada centre desenvolupi de manera experimental el seu projecte amb un grup dalumnes. I en parallel a laplicaci a laula, el professorat participar en
un programa formatiu daprofundiment (postgrau modular i semipresencial). Aquest programa de postgrau amb reconeixement universitari t un doble objectiu formatiu: per una banda, aprofundir
en els aspectes de noves tecnologies i potencialitats de lAPS i daltra banda, garantir una aplicaci reflexiva del projecte a laula.
Finalment, es preveu la difusi del projecte Xarxa a travs dunes
jornades previstes per al novembre-desembre del 2006, en qu, a
ms a ms, podrem conixer i contrastar la nostra experincia amb
daltres que tinguin lAPS com a eix conductor. Si s possible es
publicar la memria de lexperincia, i tamb es difondran els projectes per tal que puguin ser aplicats en altres centres educatius.
El model i els objectius del projecte Xarxa
El model aplicat en el projecte Xarxa tracta dinterrelacionar de
manera efectiva els objectius dinnovaci que es proposa amb els
inici
ndex
formatius i de recerca educativa. Sentn que les tres dimensions

de la reflexi-acci educativa s convenient que sintegrin al ms
estretament possible.
Obstacles i potencialitats de lAPS amb les TIC a leducaci formal.
Categoritzaci dels projectes dAPS a leducaci formal <> comunitat local
Innovaci didctica
APS amb les TIC
a leducaci formal
RECERCA
EDUCATIVA
FORMACI
PERMANENT DEL
PROFESSORAT
FORMACI vinculada al disseny i

aplicaci dels projectes dinnovaci
VALIDACI del model de formaci

del PROFESSORAT
Innovaci: retroalimentaci entre lAPS i les TIC.

El projecte Xarxa t com a objectiu facilitar la innovaci didctica vinculada a projectes daprenentatge servei amb aplicaci de tecnologies digitals. Es tracta dafavorir la integraci de les TIC a laula a travs de projectes dAPS, de manera que laprenentatge servei
sintegri en el currculum escolar i no siguin activitats solidries
allades o paralleles al procs densenyament i aprenentatge a laula. Daltra banda, es pretn generar contextos densenyament i aprenentatge innovadors pel que fa a les TIC, per laplicaci de suports
tecnolgics innovadors es far de manera funcional, com a eines de
lobjectiu social i daprenentatge de cada projecte que es compromet
a dur a terme cada centre.
Recerca: avaluaci de lexperincia, emfatitzant en la tipologia de
projectes dAPS i detecci dobstacles i potencialitats en la seva aplicaci a leducaci formal.
El projecte Xarxa sinscriu en la lnia de recerca TIC i Educaci
Ciutadana, que t com objectiu la investigaci de les possibilitats creatives i comunicatives de les TIC a laula, des duna intencionalitat
educativa vinculada al desenvolupament duna ciutadania participativa basada en estratgies didctiques que afavoreixen la relaci entre
escola i comunitat. Des daquesta perspectiva es plantegen dos objec-
inici
ndex
89
90
tius de recerca especfics respecte lAPS amb aplicaci de les TIC:

duna banda, analitzar els obstacles i les potencialitats que tenen els
projectes daprenentatge servei amb aplicaci de les TIC a leducaci
obligatria i postobligatria i, daltra banda, assajar una categoritzaci dels projectes dAPS susceptibles daplicar a leducaci formal.
Formaci permanent del professorat: experimentaci dun model
de formaci permanent del professorat atent al context, que garanteix la innovaci a laula i aplica la interformaci i la formaci semipresencial.
El projecte Xarxa tracta de ser una experincia de formaci permanent en qu sexperimenta un model de formaci per al professorat en activitat. Les premisses bsiques del nostre model sn:
Assajar una alternativa al model de transmissi encara predominant fins ara en els programes de Formaci Permanent del professorat.22 En aquest sentit, el procs formatiu previst inverteix les frmules aplicades normalment. Els grups de treball i els seminaris en
qu predomina la interformaci i lassessorament en relaci amb un
projecte prctic forma la primera fase formativa, mentre que laprofundiment en un context ms propi de laprenentatge amb intervenci directa dun expert queda per a la segona fase de formaci.
Una atenci especial al context educatiu. La formaci en TIC i APS
sintegra en el procs de definici, aplicaci i avaluaci de cadascun
dels projectes dinnovaci que sha comproms a dur a terme cada
centre. La dotaci de recursos i lassessorament s especfic per
a cada projecte, per a lhora que lequip de la FUMH treballa amb
cada equip de professors de cada centre per tirar endavant cada projecte, s vital acompanyar aquest procs duns seminaris en qu es
comparteixen les experincies i es va avanant en aspectes formatius
relatius tant a la introducci de les TIC com de lAPS. La formaci
es fonamenta amb un procs dintroducci en el mn de les TIC i
de lAPS a partir dun procs inductiu i contextualitzat en laplicaci
directa en cadascun dels projectes dinnovaci, tant de les eines tecnolgiques com de les estratgies didctiques adients.
Sapliquen criteris doptimitzaci de les sessions presencials i sassagen models formatius modulars i semipresencials, amb suport
22. Aix ho indica el Pla Marc de Formaci Permanent 2005-2010 presentat pel
Departament dEducaci, p. 33.
inici
ndex
en lnia. La formaci permament destinada a professorat en activitat s important que sigui altament significativa i funcional. El
seu temps professional est actualment molt carregat de tensi i
responsabilitat, cosa que demana tenir cura perqu els projectes
nous i la formaci siguin percebuts i viscuts com una aportaci i
no com una crrega obligada ms.
E
s potencien les noves tecnologies. Per la seva aplicaci est
plantejada com un suport a la innovaci i no com un objecte de
coneixement per se. Sha tingut cura perqu a cadascun dels vuit
projectes que inclou el projecte Xarxa sapliquin aspectes diferents
tecnologies digitals. Aix, mentre un projecte suposa innovaci en
laplicaci de la pissarra digital interactiva, en un altre sapliquen
les possibilitats duna web participativa, en daltres saplica la tecnologia digital cartogrfica (sistemes dinformaci geogrfica i el
GPS) i la utilitzaci de les bases de dades. Aquests i altres suports
tecnolgics sapliquen de manera funcional i directa en el projecte
dinnovaci didctica dAPS.
Es preveu una avaluaci rigorosa de lexperincia i limpacte de la
formaci permanent realitzada, i tamb de la innovaci a les aules.
El fet que es prevegi una recerca parallela al desenvolupament del
projecte formatiu facilita que sen pugui fer un seguiment rigors i
una avaluaci de les seves potencialitats i obstacles.
Saplica un model alternatiu de gesti del projecte, tot exercint
la FUMH com a centre impulsor i coordinador del conjunt de
suports que requereix la seva realitzaci. Aix mateix el projecte
es fa possible grcies a la cooperaci de mltiples agents (empreses, Departament dEducaci, universitat...), de manera que els
centres poden disposar duns recursos materials, assessorament
i suports que ajuden a fer realitat els projectes. La proximitat geogrfica dels centres amb la FUMH en facilita la gesti, i tamb
laccessibilitat del professorat.
Les potencialitats dels projectes dAPS amb el suport de les TIC

El projecte Xarxa parteix dun seguit de premisses relacionades
amb les potencialitats de lAPS a leducaci formal. A continuaci presentem cadascun daquests supsits i lillustrem amb una
exemplificaci dalgun dels projectes que en aquests moments
estan endegats.
inici
ndex
91
92
LAPS ajuda a fer comunitat: comencem per potenciar

la comunitat educativa
Massa sovint els alumnes ens manifesten que tenen la sensaci de
perdre el temps a linstitut. Lescola ha perdut la seva hegemonia
com a centre de coneixement, entre altres coses perqu lextraordinari dinamisme de la societat actual i la revoluci tecnolgica del
mn digital han deixat els docents en una situaci de relativa feblesa, especialment si mantenen els esquemes clssics dun academicisme periclitat. Els alumnes tenen mltiples oportunitats daprendre fora de les aules, per aquest aprenentatge sovint no saprofita
en el context educatiu formal. Les TIC ens poden oferir escenaris
alternatius en qu es doni reconeixement i funcionalitat a les aportacions voluntries, en qu es demostri que la cooperaci s molt
ms que la suma dels individus.
Els projectes daprenentate servei estan relacionats amb una concepci comunitarista de leducaci, des don es planteja la necessitat que la cultura de la cooperaci tenyeixi leducaci formal i la
consideraci de laula com a comunitats de recerca. Des de lAPS
els alumnes aprenen no noms atenent al seu objectiu curricular
personal, sin que el seu esfor escolar adquireix una revaloritzaci
social, ats que lalumnat li veu la funcionalitat, el sentit i la convenincia.
Linstitut Villa Romana de la Garriga es planteja aplicar les tecnologies digitals com a instrument que els faciliti la conscincia de
comunitat educativa i a nivell prctic incrementi la comunicaci
entre pares, alumnes i professorat del centre. El servei previst s
entre la mateixa comunitat educativa.
Sovint parlem de comunitat educativa, per amb el dia a dia
aquesta comunitat queda sovint reduda al triangle llibre de text,
professor i alumne. La creaci duna comunitat virtual, dun espai
web amb mltiples funcions: materials per a la docncia, informacions i notcies del centre... un espai obert i accessible per a la
comunicaci i la participaci en el centre pot servir per comenar a dibuixar nous escenaris de comunicaci i daprenentatge. La
introducci de continguts a la pgina web pels alumnes podr ser
considerada acadmicament i valorada socialment per la mateixa
comunitat. Des de la comunitat virtual pot projectar-se al centre cap
inici
ndex
a lexterior, a la comunitat local i a daltres nivells. I amb tot aix

saconseguir incrementar la cohesi de la comunitat i millorar la
qualitat de leducaci.
Els centres educatius poden ser nodes de coneixement estratgic

per a la comunitat local
La intensificaci de la relaci entre escola i comunitat local s el
cam natural i amb ms potencialitats per afavorir unes vivncies
dels alumnes que els reforcin la seva identitat com a individus que
formen part duna comunitat. Com afirma Joan Subirats:
Ben segur que les escoles poden fer millor la seva tasca si la inserci
al barri, a la comunitat local es fa duna manera natural i plena. s a
lmbit local qu la proximitat adquireix tot el seu valor i genera ms
fcilment vincles entre la gent. Des daquesta aproximaci, el sentiment
de comunitat, de sentir-sen part, ser important.23
Mitjanant els projectes daprenentatge servei els centres docents

sobren a la comunitat en la que estan inscrits, normalment es tracta
de lmbit comunitari local.
Es canvia de manera substancial la relaci entre escola i comunitat, els centres educatius poden convertir-se en nodes generadors
de coneixement estratgic i de serveis a la comunitat. Val a dir que
hi ha molts projectes innovadors vinculats a la collaboraci amb la
comunitat que es fan actualment als centres educatius, per aquests
projectes es duen a terme normalment des duna perspectiva allada
i puntual, en general al marge del currculum. Des de lAPS simpulsa que aquest enfocament sintegri en el projecte educatiu de
centre. Es tracta dun enfocament actiu, ben contrari a considerar
els serveis educatius com un mbit en crisi, que xucla energia de
la comunitat, en molts casos pous de conflictes. Ben al contrari, es
tracta ms aviat de considerar els centres educatius com uns generadors de nova energia per a la comunitat, uns autntics nodes de la
societat del coneixement; creen contextos densenyament i aprenentatge innovadors pel que fa a laplicaci de les possibilitats de les
23. SUBIRATS, J.: Ciudadana y escuela dins: Revista Compartir. Fundacin

Espriu, 2002, 45, p. 23-24.
inici
ndex
93
94
tecnologies de la informaci i la comunicaci amb una finalitat de

servei a la comunitat.
Linstitut de Lli es planteja fer el projecte ELI (Espai Lli Interactiu), una revista virtual de periodicitat mensual que informi de
les notcies del seu municipi: Lli de Munt.
Lli de Munt s un poble afectat pel fenomen de lurbanisme difs, un conjunt durbanitzacions que taquen el seu territori,
segones residncies que shan fet fixes. Famlies que no tenen les
seves arrels ni la seva histria en aquest territori i que senten envers
aquesta poblaci un feble sentiment de pertinena.
Des de linstitut, a travs de la revista virtual es facilitar un instrument de comunicaci entre els ciutadans, per tal que se sentin
ms partcips del que es cou al poble on viuen.
Alguns grups dalumnes dESO dedicaran un quant temps lectiu de lrea de Cincies socials a omplir de continguts la web que
contindr la revista, com una part del treball escolar daquesta rea.
Per fer-ho hauran de treballar el plnol del municipi, tot situant-hi
els serveis i tota aquella informaci dutilitat pels ciutadans. Aplicaran molts conceptes de les cincies socials. Shauran dexpressar
correctament. Hauran de fer reportatges dels actes que shi celebrin,
redactar les notcies dels fets ms rellevants, informar de les activitats que es preveuen. Coneixeran de prop les entitats i les persones
responsables de les diferents iniciatives que es duen a terme. Col
laboraran amb els poltics locals, coneixeran de prop lajuntament...
i per tant aprendran tot prenent conscincia del poble on viuen,
fent un servei a la comunitat.
LAPS pot ajudar a la inserci social i fomentar la cultura
de la cooperaci
Els projectes daprenentatge servei es poden veure com uns potents
instruments per educar la conscincia social de lalumnat i com
un mecanisme dinserci social, especialment interessant en el cas
dalumnes amb risc de marginalitat. Com sassenyala des de la vehemncia de lAPS: ning s massa petit, ni massa pobre, com per no
tenir alguna cosa per oferir a la comunitat.
El treball per projectes s una de les estratgies didctiques ms
adients per treballar amb petits grups dalumnes amb dificultats
daprenentatge. LAPS enriqueix aquest enfocament amb la satisfacci de fer quelcom que serveix als altres. El procs de treball a laula en un projecte daprenentatge servei sorganitza per tasques. Els
inici
ndex
alumnes sn els actors del seu aprenentatge i treballen per proporcionar una alternativa a una necessitat real de la comunitat. En aquest
sentit, considerem que pot tenir molt inters analitzar les potencialitats dels projectes daprenentatge servei com a suports pedaggics
amb els alumnes anomenats conflictius, amb risc de marginalitat
social, nouvinguts (aules dacollida), i fins i tot, amb alumnes que
tenen necessitats educatives especials.
LIES Lauro de les Franqueses del Valls es planteja aplicar lAPS
en lestudi de la toponmia del seu municipi. Lestudi de lorigen
dels noms, letimologia, la seva localitzaci, recopilaci dinformaci a travs de fonts escrites, grfiques i orals evita que es perdi
aquest patrimoni i alhora refora el sentiment de pertinena dels
alumnes al municipi.
Laplicaci duna base de dades ja experimentada, 24 permetr
que els alumnes de primer curs dESO collaborin amb els alumnes
dunes aules amb necessitats educatives especials (Unitat de Suport
a lEducaci Especial), tot evitant que aquests nois i noies formin
un collectiu allat i marginat en el mateix centre. En aquest cas es
fa un servei a la comunitat local, pel que fa al producte resultant
(una base de dades de coneixement de lentorn municipal), per
tamb a la prpia comunitat educativa (es potecia la collaboraci
dels alumnes daules ordinries amb alumnes daules especials).
Pot consultar-se una versi demo a ladrea segent:
http://fmhlagarriga.org/rastres.
I una versi de la nova edici per aplicar al projecte Xarxa (versi de prova) a: http://bloomdido.net/rastres.
Les tecnologies digitals al servei de la comunitat a travs

dels projectes dAPS
La introducci de les tecnologies digitals a leducaci pot fer-se des
duna perspectiva tcnica i individualitzada o ms aviat potenciantne la funci social i comunitria. Des daquesta orientaci entenem
les TIC com a possibles facilitadors per al desenvolupament de projectes daprenentatge servei, mitjanant les oportunitats i nous contextos que aquests suports brinden a lorganitzaci de la informaci
24. Projecte RASTRES, CD editat amb el suport del Consell Comarcal del Valls
Oriental, 2000.
inici
ndex
95
96
i, sobretot, com a nous escenaris comunicatius que estimulen la creativitat i la cooperaci, tot vencent jerarquies i perjudicis socials.
Sovint en els centres educatius shan assimilat les TIC a lordinador, per les tecnologies digitals suposen un mn amplssim daplicacions. Un dels objectius del projecte Xarxa s precisament introduir
escenaris daplicacions tecnolgiques encara poc freqents al nostre
pas, com ara els sistemes dinformaci geogrfica (SIG), els GPS, la
fotografia digital i daltres que es precisin segons el context. Per
aquesta introducci deines digitals sha de fer en projectes prctics,
funcionals. LAPS ens fa preguntar-nos no noms qu volem ensenyar, sin tamb per a qu ho ensenyarem i a qui podr ser til.
LIES Pere Barnils de Centelles ja fa anys que enfoca els treballs de
recerca de Batxillerat cap al desenvolupament daspectes funcionals per als municipis dels quals procedeixen els seus alumnes.
En aquest sentit, amb lAjuntament de Centelles, cada final de curs
sorganitza una presentaci pblica dels millors treballs, i lalumnat rep de la comunitat local el reconeixement de la seva feina.
En el marc del projecte Xarxa, aprofundeixen en aquest enfoca
ment a travs de dos treballs de recerca de Batxillerat. En un, en
grup, selaboren tres rutes turstiques i culturals pels municipis
de Baleny i Tona; en laltre, individual, selabora un nomencltor
i sestudien els carrers ms histrics de Centelles. Tots dos seran
presentats en format web.
Tamb lIES Manuel Blancafort de la Garriga est preparant
unes unitats didctiques en el marc dun projecte dAPS en qu el
SIG i el GPS saplicaran en la confecci duna proposta de rutes en
bicicleta per conixer el municipi, entre altres possibles propostes.
Es plantegen aplicar aquest projecte dAPS amb un grup dalumnes
de quart dESO poc motivats pel context acadmic.
Els projectes dAPS poden ajudar a enriquir projectes ja

encetats als centres educatius
Es fan moltes iniciatives als centres que es queden a mig gas perqu
falten recursos econmics, de temps o b tan sols perqu les urgncies de cada dia no ens permeten arrodonir els projectes iniciats.
El projecte Xarxa ofereix la possibilitat de cobrir aquesta mancana ja que des de la FUMH es dinamitza una xarxa de cooperaci
inici
ndex
entre empreses de la comarca i altres institucions amb el projecte,

que faciliten tot els suports necessaris. Aix ens permet millorar els
projectes encetats o noms somiats, i amb lenfocament de lAPS es
reforcen amb la funci de suport a la comunitat.
El projecte de lIES Manel Carrasco i Formiguera de Sant Feliu de
Codines t com objectiu optimitzar el crdit variable de Meteorologia que realitzen des de fa alguns cursos de manera continuada. El
projecte Xarxa els permetr tenir el suport tecnolgic necessari per
activar una estaci meteorolgica digital, que els facilitar el Departament dEducaci incloent-los en la xarxa Edumet. A ms, des de
la FUMH, els facilitem lassessorament tcnic, de gesti del projecte
i de lequipament informtic necessari perqu els alumnes puguin
processar les dades. Atesa la volada del projecte es plantegen que
els alumnes facin dhomes del temps i informin a la comunitat local
a travs de lemissora de rdio i de la premsa del poble. Tamb est
previst que els alumnes collaborin amb avis i pares que tenen inters i dades histriques recollides de meteorologia local.
La integraci dels mitjans de comunicaci i les tecnologies

digitals en els projectes dAPS
El mn audiovisual i especialment la televisi s un mitj mgic per
a lalumnat. Els dibuixos animats sn per als alumnes de primria una de les programacions que veuen ms. Actualment les televisions locals tenen fora implicaci social amb el seu entorn, per
aix en el projecte Xarxa hem pensat daprofitar aquestes sinergies
i mirar dintroduir els mitjans de comunicaci i els suports digitals
que estan associats a la producci dun programa de dibuixos animats a lescola com a estratgia didctica que impliqui els alumnes
en la generaci de continguts televisius.
A lescola de primria CEIP Giroi de la Garriga sha definit un projecte
delaboraci de diferents programes de dibuixos animats amb continguts deducaci en valors de ciutadania. Un grup dalumnes de 5 o b
inici
ndex
97
98
de 6, confeccionen unes narracions i les illustren adequadament per

tal que amb el suport dun equip de tcnics especialitzats en el muntatge
de dibuixos animats sacabin obtenint unes petites histries animades
que es passaran per les televisions locals. Es tracta, doncs, daprofitar
les tecnologies digitals aplicades al mn audiovisual com a canals per
afavorir leducaci de la ciutadania a travs de programes creats pels
propis alumnes.
LIES Antoni Cumella de Granollers ha definit el seu projecte dAPS
entorn de leducaci alimentria i la difusi dels productes alimentaris propis de la comarca del Valls Oriental. Tractaran de facilitar a les
famlies dels nostres alumnes una eina que permeti lautodiagnstic
de lalimentaci familiar i doni pautes per millorar els hbits alimentaris. Donaran a conixer els criteris que shan dadoptar per manipular
i conservar els aliments i tamb les necessitats de reciclar els residus
que es generen a lentorn de lalimentaci. Familiaritzaran els alumnes i els professors amb el treball en un entorn virtual daprenentatge
Moodle. Facilitaran a les famlies la comunicaci dels treballs realitzats mitjanant un gestor de continguts PostNuke i planificaran una
pgina web dinformaci alimentria. A banda dels materials didctics
en lnia, els mateixos alumnes prepararan un programa de difusi per
les televisions sobre aquests continguts.
COMES, P.: Tecnologies digitals per a una educaci de la ciutadania participativa. Leducaci ciutadana des de la perspectiva duna aplicaci de les
TIC integrades a lenfocament educatiu dAprenentatge i Servei. Comunicaci presentada al Simpsium De la Teoria ...a lAula. Formaci del
professorat i ensenyament de les Cincies Socials. UAB, 2004, setembre,
p. 403-409.
EPPER, R. M. i BATES, A.W.: Ensear al profesorado cmo utilizar la tecnologa.
Buenas prcticas de instituciones lderes. Barcelona, Editorial UOC, 2004.
LPEZ, J. i LEAL, I.: Cmo aprender en la sociedad del conocimiento.
Barcelona. Gestin 2000, 2002.
SUBIRATS, J.: Ciudadana y escuela dins: Revista Compartir. Fundacin
Espriu, 2002, 45, p. 23-24.
inici
ndex
II. Laprenentatge servei a la universitat
Laprenentatge servei en la formaci i la recerca

universitries
Josep M. Puig Rovira i Xus Martn Garcia25
Introducci
Lobjectiu daquest article s doble: duna banda, presentar unes
experincies daprenentatge servei, o molt properes a laprenentatge
servei, realitzades en lmbit universitari i, de laltra banda, analitzar les motivacions que han aproximat la tasca habitual de recerca i
formaci universitria al format de laprenentatge servei.
Les experincies, o la forma de treballar que volem presentar, es
van comenar a perfilar a meitat dels anys vuitanta per un grup de
professors i professores de la Facultat de Pedagogia de la Universitat
de Barcelona. De manera majoritria els treballs shan realitzat i es
duen a terme encara ara a lentorn de les assignatures relacionades
amb leducaci en valors que sofereixen en els diferents plans des25. Josep Maria Puig i Xus Martn sn membres del Grup de Recerca en Educaci Moral de la Universitat de Barcelona (GREM), i professors del Departament i
Histria de la mateixa facultat (joseppuig@ub.edu i xusmartin@ub.edu).
inici
ndex
99
100
tudis de la Facultat i a linterior de les lnies de treball del Grup de

Recerca en Educaci Moral (GREM).
Com correspon a la dedicaci prpia dels impulsors, el que presentarem t a veure amb la tasca habitual de la universitat: la recerca i la formaci. Per tant, veurem de quina manera la feina de recerca ens ha acostat a formats metodolgics cada vegada ms propers
a laprenentatge servei i tamb constatarem com buscant la millora
dels sistemes de formaci de lalumnat ens hem trobat molt prop
daquesta activitat. Per tant, veurem els motius que ens han aproximat, tant pel que fa a la recerca com a la formaci, a una manera
de fer propera a laprenentatge servei. Es tracta, doncs, dun escrit
sobre projectes acabats o en curs de realitzaci i no dun treball teric sobre recerca, formaci o aprenentatge servei.
Les pgines que segueixen les destinarem a les segents qestions: primer, presentar les dificultats que des de la pedagogia ens
han acostat a laprenentatge servei; segon, veure com hem aplicat
una metodologia propera a laprenentatge servei a la mateixa formaci i a les tasques de recerca realitzades pel professorat universitari implicat en lexperincia; tercer, veure com hem utilitzat
una maneres de fer semblants en la formaci de lalumnat, i quart,
presentar una nota sobre el vessant metodolgic de laprenentatge
servei.
Teoria i prctica
Sacostuma a dir que tot intent de fer les coses de manera diferent a
com sestava acostumat comena amb la detecci dalguna dificultat que gaireb obliga a provar noves alternatives que millorin la
situaci problemtica. En el cas que ens ocupa aquesta norma sha
confirmat del tot. Les experincies que presentarem parteixen de
la constataci dun conflicte que es viu en el camp de la pedagogia, i potser dun conflicte compartit amb molts altres camps del
coneixement. Ens referim als problemes de tota mena que presenta
la relaci entre el coneixement teric i laplicaci prctica daquest
coneixement. La relaci entre teoria i prctica s una de les dificultats ms importants amb qu sha trobat la pedagogia en les darreres dcades. Segons el nostre punt de vista, el cam que hem fet en
direcci a laprenentatge servei sha de relacionar directament amb
aquesta qesti. Com a metodologia, laprenentatge servei pot ser
inici
ndex
II. Laprenentage servei a la universitat
una bona resposta a les dificultats clssiques per vincular correctament la teoria amb la prctica pedaggica.
Per mirem amb una mica ms de detall el que hem dit fins ara.
A qu ens referim quan parlem del problema de la relaci entre teoria i prctica? De fet, volem dir coses diferents encara que molt relacionades. En primer lloc, es tracta dassenyalar la divisi del treball
que sha establert amb molta fora entre els investigadors que es
dediquen a fer teoria i els professionals de leducaci que condueixen la prctica quotidiana dels seus centres. Una divisi de responsabilitats discutible, per en qualsevol cas molt exagerada. Una
especialitzaci que tendeix a empobrir la feina dels dos protagonistes perqu els separa, els divideix, els alla i, a vegades, els oposa.
Cal, almenys, impulsar lacostament i la collaboraci.
En segon lloc, la separaci entre la teoria i la prctica no s nicament una dificultat que es viu entre persones, sin tamb un problema relatiu a lobjecte de coneixement que uns i altres valoren
com a ms rellevant. Dit duna altra manera, es crea una distncia
excessiva i sovint insalvable entre els temes que estudien els terics i les preocupacions que planteja la realitat quotidiana. Es ben
evident que no es tracta que tothom valori com a ms rellevants les
mateixes temtiques, per tampoc es tracta que la diferncia vingui
donada per un allunyament de la prctica i de les seves dificultats,
per part duns, i duna prdua de confiana en la reflexi, per part
dels altres. Ens sembla que cal partir dels problemes reals, analitzar-los i portar-los al nivell de reflexi que sembli oport, per que
tot plegat no impedeixi finalment contribuir a millorar la realitat
que ens havia preocupat.
En tercer i darrer lloc, el problema de la relaci entre teoria i
prctica t a veure amb dos cares dun mateix fenomen: lescassa
rellevncia del saber teric per millorar la prctica i les dificultats
per aplicar la teoria a la realitat. Aqu ens trobem de ple amb un
tema epistemolgic. No es tracta noms de preocupar-se per problemes realment rellevants, sin tamb de produir un tipus de saber
que ajudi a optimitzar la realitat i que sigui aplicable en situacions delevada complexitat, com ho sn sense excepci les situacions
educatives. Dit amb enorme simplicitat, es tracta menys de descobrir lleis que ens permetin dissenyar processos tecnolgics cam
poc fructfer en camps humans i molt difcil de convertir en bona
pedagogia i ms delaborar conjuntament, terics i prctics, una
millor comprensi de la realitat educativa i de les maneres dinter-
inici
ndex
101
102
venir-hi. Per tant, ens cal de nou collaboraci per comprendre i per
actuar millor en el mn complex de leducaci.
A manera de sntesi podem dir que el problema de la teoria i la
prctica es concreta en la divisi del treball entre uns i altres, en
lallunyament dels problemes reals del mn de leducaci, i en la
irrellevncia i poca aplicabilitat de cert tipus de saber pedaggic.
Per contrarestar aquesta situaci ens sembla que cal incrementar
la proximitat entre tots els professionals de leducaci, cal centrarse de manera prioritria en els problemes que planteja la realitat
educativa, cal establir formes de cooperaci entre terics i prctics durant tot el procs de producci i aplicaci del coneixement
i, finalment, cal buscar un coneixement que ens ajudi a entendre
i actuar en situacions delevada complexitat. Com a metodologia,
creiem que laprenentatge servei pot contribuir a minimitzar les
anteriors dificultats tot avanant pel cam de les propostes que
acabem dapuntar.
Una mica de sentit com

Un advertiment abans de comenar a explicar-nos: la manera com
vam intentar actuar per tal de minimitzar el problema de relaci
entre la teoria i la prctica no parteix duna posici mpliament
fonamentada, sin ms aviat de la voluntat de viure de prop realitats educatives que noms coneixem de lluny. Per tant, no espereu
grans propostes ni novetats sorprenents perqu noms hi trobareu
una mica de sentit com.
La manera com ens va semblar que podem minimitzar la distncia i les dificultats entre teoria i prctica va encadenar tres passos: primer, anar amb freqncia a la situaci educativa que ens
interessava i estar-hi prou temps com per adquirir familiaritat;
segon, no noms anar-hi a observar i a obtenir dades, sin anar-hi
a collaborar en tasques tils pel centre i alhora formatives per a
qui les realitzava; tercer, destinar temps a la reflexi, a lestudi i,
quan sigui possible, a la redacci de treballs sobre la realitat considerada.
Hem comenat parlant de sentit com perqu no sens acut com
qualificar un fet molt simple: la millor manera de conixer una cosa
desconeguda s simplement anar i passar tanta estona com sigui
possible en aquesta realitat. El millor sistema de vincular-se a la
inici
ndex
prctica s convertir en un principi de treball quotidi lactitud

etnogrfica danar al camp.
La segona decisi va ser demanar i, en cas que sens permets,
acordar la collaboraci en les tasques habituals del centre, de la
classe o de la situaci en qu havem entrat. Es tractava dassolir
diverses fites: evitar la simple recollida de dades i implicar-se en
feines dajuda fer algun tipus de servei; aconseguir experincia
personal sobre les dificultats concretes amb qu dia a dia es troben els professionals; adquirir experincia sobre la manera de treballar en el medi que ens ha interessat, i dur a terme un pla conjunt
de recerca i intervenci amb els professionals del medi que intenti
donar resposta a la problemtica prviament detectada. Fer del treball de collaboraci i de lajut una manera de servir i una manera
daprendre.
La tercera decisi tamb resulta evident, tant durant com desprs
de lexperincia danar i collaborar cal reflexionar, llegir i elaborar
aportacions que ens ajudin a entendre millor el que hem estudiat i
a intervenir-hi tamb millor. Si no aconseguim generalitzar i difondre els resultats de la feina anterior ens haurem quedat a mig cam.
Fer del treball de reflexi una feina que permeti oferir a tothom el
que hem aprs.
Podrem resumir aquestes tres lnies dient simplement que busquem obtenir experincia directa tot collaborant amb els protagonistes de la situaci estudiada. Per sortir de la prpia situaci professional, collaborar activament amb altres educadors i reflexionar
sobre el que hem viscut sn notes fonamentals de laprenentatge servei.
A partir dara veurem com hem aplicat aquests criteris en dos
situacions: en les feines de recerca dels professorat universitari i en
la formaci de lalumnat de la Facultat de Pedagogia. Comencem pel
primer dels casos: la feina de recerca del professorat universitari.
Aprenentatge servei i professorat universitari

Si un dels horitzons del treball universitari s fer front a nous problemes, plantejar-se nous temes o preveure noves respostes a vells
interrogants, es lgic pensar que mai es disposa de prou experincia i, daltra banda, lestructura i les exigncies professionals del
professorat universitari tendeixen a separar-nos i allar-nos dels
inici
ndex
103
104
problemes concrets de la feina quotidiana de leducaci, es lgic

pensar que no es t prou experincia i que cal adquirir-la per dur
a terme correctament les tasques de recerca i formaci que tenim
encomanades. La constataci daquests dos fets en relaci amb
el tema de leducaci en valors ens va preocupar i vam intentar
posar-hi soluci.
Dacord amb el que ja hem dit, lobjectiu que pretenem era incrementar lexperincia directa en relaci amb leducaci en valors i ferho a travs de processos de collaboraci amb el professorat de primria i secundria. Volem adquirir ms experincia en collaboraci
per dos motius: primer, com a formaci personal que ens enriqus i
ens permets fer correctament la tasca docent que tenem encomanada formaci inicial del futur professorat i formaci permanent del
professorat en exercici; i en segon lloc, per establir un marc de familiaritat i coneixement per dur a terme amb garantia diferents recerques relacionades amb leducaci en valors. En definitiva, adquirir
ms experincia per formar millor i per investigar millor.
Establerts ja els objectius que pretenem assolir, estem en disposici denumerar algunes regularitats comuns a totes les accions concretes que shan realitzat. Per tant, de manera rpida assenyalarem
els punts recurrents que fins ara han pautat les accions empreses.
La primera caracterstica com de totes les accions que hem definit com dacumulaci dexperincia en collaboraci sobre educaci
en valors va ser constituir projectes de formaci del professorat en
exercici o dinnovaci en centres. s a dir, no es va tractar daccions fetes exclusivament per adquirir noves experincies per part
del professorat universitari, sin que eren accions formatives dirigides al professorat en exercici, el qual tamb van tenir un paper
fonamental en la formaci del professorat universitari que tenia
formalment el rol docent en els projectes en qesti. El que nosaltres, professors universitaris, hem viscut com a formaci personal
per millorar la feina docent i investigadora, legal i realment va ser
tamb formaci del professorat de primria i secundria implicat
en els projectes. Sembla que els millors projectes tenen ben definit
aquest doble vessant: sn projectes de formaci del professorat en
exercici que tamb formen els mateixos formadors. Perqu un bon
projecte de formaci tingui xit ha de formar tots els implicats, tinguin el rol que tinguin.
Tal com ja hem dit, la millor manera de formar-se i formar s
incloure en qualsevol projecte un espai per entrar i estar en la situ-
inici
ndex
aci educativa que es considera i, sobretot, per participar activament en el seu desenvolupament. En tots els projectes es van definir
espais i moments de collaboraci entre el professorat universitari
i el professorat de primria o secundria; moments on era possible
compartir tasques docents i assajar propostes noves. Aquest espai
va resultar essencial per a la formaci de tots i sovint, va ser una
bona ajuda o al menys aix ho vam intentar per a les aules i els
centres en qu intervenem. Formaci de tots grcies a lentrada i la
collaboraci a les aules per compartir la feina. bviament, a ms
daquest moment dimmersi i treball conjunt, els projectes van
tenir altres moments i sistemes de formaci i reflexi.
Finalment, en aquests projectes tots els implicats dels centres
coneixien i en molts casos van participar amb diferents intensitats
en tasques posteriors de reflexi, destudi i de redacci descrits o
elaboraci de materials. A ms, lexperincia adquirida va proporcionar tamb una comprensi prvia de les situacions educatives del
tot imprescindible per a conduir de la millor manera possible nous
processos de recerca. De tots els projectes van sortir publicacions
que han perms difondre alguns dels aspectes ms generalitzables
de cada un dels casos.
Els projectes ms rellevants conduts dacord amb criteris que
ens acosten a laprenentatge servei sn: Formaci en valors a primria, els Valors a la ESO i Educar millor s possible! Tot seguit
veurem breument els trets bsics de cada un dells.
Formaci en valors a primria
El tema daquest projecte, com apunta el ttol, tenia com a objectiu
proporcionar formaci per tal dimplantar procediments deducaci en valors en les escoles de primria. Aquest tema central es
podia subdividir en dos objectius parcials: formar el professorat
daquestes escoles per conduir correctament el treball en valors a
les seves aules i, en segon lloc, proporcionar experincia al professorat universitari per educar en valors en el moment que es va
dur a terme el projecte, sobre aquests temes gaireb ning tenia
experincia. A ms, el projecte havia de permetre endegar algunes recerques i diverses proves de cara a dissenyar un currculum
deducaci moral i preparar uns materials adients per a les aules
de primria.
El projecte es va realitzar en nou escoles de Cornell de Llobregat,
va tenir una durada de tres anys (1989-1992), va implicar uns trenta
inici
ndex
105
106
mestres i va ser condut per lequip del GREM de la Universitat de

Barcelona.
El projecte va tenir els segents moments: les sessions de seminari formatiu, que es componien duna estona de presentaci i de
simulaci prctica de les metodologies deducaci en valors que es
volien aplicar a laula, una estona de revisi de les activitats que ja
shavien aplicat i una estona de planificaci de les properes sessions de classe; les sessions daplicaci de les propostes a laula de
manera conjunta entre el professorat dels centres i el professorat i
els becaris de la universitat, un moment privilegiat daprenentatge mutu i de collaboraci, i finalment les reunions de treball de
lequip conductor del procs per tal de reflexionar sobre els diferents aspectes del procs i per tirar endavant les recerques que
shavien previst.
El projecte, a ms dels resultats relatius a la formaci de tots els
implicats professorat de primria i de la universitat, va desembocar en diferents treballs sobre la introducci de leducaci en valors
en el currculum de primria26 i en la confecci duns materials per
treballar els valors a les aules.27
Valors a la Educaci secundria obligatria
Aquest projecte s fora semblant a lanterior; la principal diferncia s que anava destinat a treballar amb el professorat dESO. Lobjectiu tamb es va centrar en la implantaci de leducaci en valors
en els centres de secundria, i com en lanterior cas, tamb podem
subdividir la seva finalitat en dos interessos complementaris: formar el professorat de secundria sobre com portar les sessions de
tutoria, en especial pel que fa al tema dels valors, i proporcionar
experincia al professorat universitari sobre el mateix tema, i tamb
crear un marc per a la recerca i lelaboraci de materials.
El projecte va implicar cinc instituts de la ciutat de Barcelona,
va tenir una durada de dos anys (2000-2002), hi van participar unes
vint-i-cinc persones, va estar impulsat per la Fundaci Bofill i el va
conduir lequip de GREM de la Universitat de Barcelona.28
26. PUIG, J.M.: La educacin moral en la enseanza obligatoria. Barcelona, Horsori, 1995.
27. GREM: Projecte Transversal. Educaci Moral 6-12. Barcelona, Enciclopdia
Catalana, 1994-1997.
28. IES lAlzina, IES Consell de Cent, IES Pau Claris, IES Mil i Fontanals i IES
Miquel Taradell.
inici
ndex
Els moments ms caracterstics del projecte van ser les sessions

de seminari amb tots els participants, les sessions de planificaci
fetes en cada institut amb el professorat implicat daquell centre i
amb altres membres del claustre que sincorporaven a aquest nivell
de treball, les sessions daplicaci conjunta realitzades entre els
membres de la universitat i els que ho desitjaven de cada centre, i
finalment, les sessions de lequip conductor destinades a la reflexi
i a lelaboraci de diversos treballs.
El projecte va produir els resultats formatius que es desitjaven,
va facilitar la implantaci dalguns plans dacci tutorials i va permetre la publicaci duna obra sobre la tutoria en aquesta etapa29 i
uns materials per treballar valors en lEducaci secundria.30
Educar millor s possible!
Aquest tercer projecte va tenir un objectiu ms ampli que en els
casos anteriors. La voluntat que va animar els participants va ser
endegar un procs de reflexi sobre tots els aspectes del funcionament dun centre de secundria amb una alta taxa dalumnes procedents de la immigraci i situat en un barri amb perill desdevenir
un gueto i dexcloure lalumnat. Novament podem dir que partem
duna complementarietat dobjectius: impulsar un procs dinnovaci en un centre i adquirir experincia sobre un conjunt daspectes relatius als instituts de secundria que no coneixem prou. Una
altra vegada ens trobem en una situaci de cooperaci i reciprocitat:
tots els participants aporten alguna cosa en benefici dels altres.
El projecte es va realitzar a lIES Tarradell situat al barri del
Raval de Barcelona, va tenir una durada de dos anys, va implicar
per acord tot el claustre, va ser impulsat per la Fundaci Bofill i va
tenir la collaboraci de Jaume Funes i de membres de lequip del
GREM de la Universitat de Barcelona.
s del tot impossible resumir en unes quantes lnies tot el procs de treball desenvolupat i totes les accions que es van dur a
terme, per en relaci amb el que aqu ens preocupa prioritriament la proximitat a laprenentatge sevei duna manera de treballar en lmbit de la formaci i la recerca creiem que es poden
29. MARTN, X.; PUIG, J.M.; PADRS, M.; RUBIO, L. i TRILLA, J.: Tutora. Tcnicas, recursos y actividades. Madrid, Alianza, 2003.
30. PADRS, M.; RUBIO, L.; MARTN, X.; PUIG, J.M. i TRILLA, J.: A MIDA. Materials deducaci en valors per a fer de tutor/a a lESO. Barcelona, Fundaci Jaume
Bofill, 2002. Premi Serra i Moret 2001. (Pot consultar-se a: http://www.senderi.org).
inici
ndex
107
108
destacar novament diferents elements: es va pactar la possibilitat

que tots els membres de lequip poguessin assistir a totes les classes i reunions que es feien en el centre i van assistir a moltes, es
va pactar que tots els membres poguessin participar a les classes
i tamb es va fer servir mpliament aquesta possibilitat, es va
oferir especialment a dues persones que estaven becades la possibilitat de dedicar una part substancial del seu temps a realitzar
diverses feines tils per tirar endavant les innovacions que el centre havia decidit implantar oferiment que es va dur a la prctica
plenament, es va treballar de manera cooperativa i es van elaborar alguns productes en part publicats.31
Si per acabar aquest apartat hagussim de resumir el punt central de tot el que hem dit i que en bona part justifica la vinculaci
daquestes experincies amb laprenentatge servei com a activitat
per millorar el treball universitari, haurem de dir que per aprendre, formar i formar-se, i investigar conv crear una situaci que
permeti lexperincia directa i la collaboraci (o servei) del professorat universitari en tasques dutilitat per a loptimitzaci de la realitat educativa en qu sest intervenint.
Aprenentatge servei i formaci de lalumnat

Si els problemes de relaci entre teoria i prctica sn determinants
en la formaci i la recerca, i si acostar-se a la realitat educativa, col
laborar en tasques tils i reflexionar sn la millor manera daprendre
i investigar, s lcit conjecturar que en la formaci inicial tornarem a
trobar els mateixos fenmens: hi ha tendncia a quedar-se amb una
formaci massa llibresca i abstracta, i una bona manera de combatre
aquest dficit s implicar-se en la feina habitual de les institucions
educatives, ajudar a realitzar-la i reflexionar sobre la tasca feta.
Una bona formaci depn de laplicaci de criteris propers a
laprenentatge servei: sortir de la prpia instituci de formaci, col
laborar en tasques educatives tils, i reflexionar sobre tot el que
sha fet. Estem convenuts que aquest s un bon cam per millorar la
formaci inicial dels futurs educadors i educadores, pensem tamb
que s una bona manera de contrarestar la natural manca dexperi31. PADRS, M.; ZAFN, A.; FUNES, J. i PUIG, J.M.: Educar millor s possible.
Un projecte dinnovaci a lIES Miquel Tarradell. Barcelona, Fundaci Jaume Bofill,
2004 (Finestra Oberta 40).
inici
ndex
ncia de lalumnat de formaci inicial, i finalment pensem que s

una bona manera de fer una formaci inicial basada en lexperincia prctica i els problemes de la realitat, sense oblidar la lectura i
la reflexi ms acadmiques. Vinculaci a la realitat i estudi en profunditat no soposen sin que sn magnituds que es complementen.
Convenuts daquestes premisses ens vam plantejar la convenincia daplicar-les a la formaci inicial dels futurs educadors i,
en concret, a un dels seus vessants formatius: leducaci en valors.
Malgrat tot, i malauradament, no han estat propostes que haguem
pogut oferir a tot lalumnat, ni tan sols a tot lalumnat que ho ha
demanat, noms a una petita part que ha ocupat les escasses places
de qu hem pogut disposar. En contrast, i com veurem a continuaci, la formaci obtinguda ha estat intensa i profitosa.
Per assolir els objectius formatius previstos hem anat perfilant
una manera de treballar fora recurrent i que podem sintetitzar en les
etapes que a continuaci presentem. Abans que res, tots els projectes
per impulsar la formaci inicial dels alumnes han comenat establint
un acord entre la direcci dels centres que els havien de rebre i el
professorat responsable del procs formatiu. Es tracta dun acord que
sol incloure el tipus dexperincia que es dur a terme en la majoria
de casos han estat temes relacionats amb les assignatures deducaci
en valors i la tutoria, les condicions concretes de la implicaci de
lalumnat, tant pel que fa a la immersi com al tipus de collaboraci,
i la forma de treballar conjuntament: periodicitat de les reunions,
continguts a tractar, possibles recerques o altres aspectes propis de
cada projecte. Una vegada establert aquest primer acord marc, estem
en disposici de comenar prpiament lexperincia formativa.
El primer pas ha estat sempre dedicat a formar lequip dalumnes que seguir lexperincia de formaci. La constituci de lequip
suposa convocar els alumnes que hi participaran, normalment
alumnes que han cursat alguna de les assignatures relacionades
amb leducaci en valors que ofereix la facultat. Un cop determinat lequip, cal assegurar una informaci mnima relativa al centre
en qu intervindran i al tipus de tasca que hauran de dur a terme,
tamb cal establir el sistema de treball i de reunions de lequip, i
tamb crear un clima de grup positiu que afavorir desprs la realitzaci dun treball exigent.
La segona etapa sol estar destinada a concretar el projecte dintervenci entre totes les parts implicades: els alumnes, el professorat del centre i el professorat de la universitat. Tot i que el tema
inici
ndex
109
110
bsic ja est concertat amb anterioritat, cal precisar la distribuci

dels alumnes en les diferents classes, la feina que en cada cas sha
de fer, el material de qu es disposa, el pla de treball que es preveu i
un seguit de qestions prctiques el bon funcionament de les quals
sol garantir lxit del projecte.
La tercera fase s la central i es destina a la realitzaci de les
feines de collaboraci i reflexi que els alumnes shan comproms
a dur a terme en els centres. Aquesta fase sol comportar un seguit
daccions que es van repetint i que sn la causa de laprenentatge
dels alumnes. Ens referim a les reunions peridiques de planificaci i revisi amb el professorat del centre, les reunions habituals
amb la resta dalumnes i amb el professorat de la universitat per
debatre els diferents tombants de lexperincia, la realitzaci prpiament de la intervenci dels alumnes, que sol tenir un moment dacci a laula i un moment de preparaci daquesta acci, i per acabar
la reflexi personal normalment a travs de la redacci dun diari
personal sobre lexperincia viscuda.
El darrer pas del procs es dedica a lavaluaci i les reflexions
finals; normalment hi ha una avaluaci amb la direcci del centre,
amb tot el professorat implicat, i amb lequip dalumnes i el professorat de la universitat. Per poc que sigui possible, aquesta fase es
tanca amb alguna celebraci de final de curs.
Les accions condudes dacord amb aquests criteris sn: el projecte CEIP Sant Miquel i el projecte IES Tarradell. Tot seguit veurem
breument els trets bsics de cada un dells.
Projecte CEIP Sant Miquel
Aquesta proposta t com a objectiu proporcionar formaci prctica sobre com treballar els valors a les classes de primria tot col
laborant amb el professorat del centre en les sessions de tutoria
destinades expressament a leducaci en valors i a la realitzaci de
lassemblea de classe.
De tercer a sis de primria cada aula t fixada aproximadament
una hora de tutoria setmanal durant tot el curs. A cada grup classe
se li assignen un o dos alumnes que treballaran conjuntament amb
la persona responsable del grup. Per tant, i ats que el centre t dues
lnies, cada any hi han participat entre vuit i setze alumnes.
El pla de treball s molt semblant al que acabem dexplicar: formaci del grup, reunions espordiques al centre per programar i
avaluar, comentaris informals amb els mestres gaireb cada setma-
inici
ndex
na, reunions setmanals amb lequip de la facultat, preparaci personal de les sessions, realitzaci de les classes de valors i participaci
a les assemblees, treball personal de reflexi, avaluaci final del
curs i celebraci.
Laprenentatge que reben els alumnes de la facultat s variat i difcil denumerar, per cal destacar almenys lagilitat que adquireixen
en el control i la conducci duna classe, lexperincia en laplicaci
de les diferents estratgies deducaci en valors, i lacostament a les
peculiaritats del dia a dia dun aula i dels seus alumnes. En definitiva, una experincia escolar viscuda directament i experimentada
amb tots els seus problemes i les moltes satisfaccions que produeix
veure que aconsegueixes fer les classes cada vegada millor.
Pel que fa a lajuda que rep el centre, creiem que se centra fonamentalment a mantenir la conscincia que cal treballar els valors
amb insistncia i de manera sistemtica anar cada setmana obliga
a no saltar-se el temps dedicat a valors, tamb cal valorar lajut que
rep cada professor grcies a la presncia duna altra persona a laula
i, sobretot, pel fet que aquesta persona prepara i porta a terme les
sessions deducaci en valors.
Finalment, les reflexions setmanals que lequip dalumnes i professorat de la facultat porten a terme permet, a ms de comentar
algunes lectures apropiades, analitzar les diferents circumstncies
que es produeixen en el conjunt de lexperincia. s un moment de
vinculaci del que sha viscut amb el que sestudia a la carrera, un
moment per aprofundir-ho, i un moment per expressar les angnies
i animar-se.
La clau de la durada de aquest projecte catorze anys creiem
que rau en el fet que els alumnes aprenen fent i sentint-se de veritat
tils, i el centre viu tamb com una ajuda desitjable la presncia
anual duna nova fornada dalumnes.
Projecte IES Tarradell
Aquesta proposta vol proporcionar formaci prctica als alumnes
universitaris sobre diferents aspectes del treball en els instituts a
travs de la seva implicaci en tasques dutilitat pel seu professorat.
Com ja hem dit amb anterioritat, el centre es caracteritza per lalt
nombre dalumnes immigrats, per la situaci de risc social en qu
viuen molts dells i per lelevada diversitat de nivells del seu alumnat. Pel que fa a lalumnat de la universitat, fins ara han participat
inici
ndex
111
112
alumnes matriculats al prcticum i alumnes matriculats a lassignatura dEducaci moral.

A partir dun acord entre la direcci del centre i el GREM, sofereix al professorat del centre que ho desitgi la possibilitat dacollir
un alumne per posar en marxa una proposta de millora dalgun
aspecte de les seves classes. Lacolliment suposa deixar-lo entrar a
classe, deixar-lo participar i portar algunes sessions, i realitzar conjuntament la tasca concreta dajuda, que la majoria de vegades ha
estat relacionada amb la preparaci de materials de diversificaci.
Fins ara, entre daltres, shan realitzats treballs sobre tutoria, matemtiques, racons diversificats de llengua i de socials, i materials per
treballar cooperativament.
El procs ha estat el segent: precisar lacord i el pla de treball
entre les parts, realitzar reunions i comentaris informals entre
lalumne/a i el professor/a que lacull, reunions de lequip dalumnes participants i del professorat de la facultat, treball individual
de preparaci, participaci a laula, treball reflexiu a partir de lescriptura dun diari de lexperincia, moments davaluaci i de final.
No s possible precisar les adquisicions de cada alumne, per
voldrem destacar la idea daprendre fent i alhora sentir-se til, i pel
professorat del centre la possibilitat de treballar amb un interlocutor i un collaborador, que a ms completa una feina difcil de dur
a terme pel professorat del centre a causa de les hores de dedicaci
extra que suposa. Una situaci de reciprocitat en qu totes les parts
ajuden i reben alguns beneficis.
Per acabar noms un parell de comentaris sobre aquests projectes. El primer sobre els resultats obtinguts: vam comenar les experincies mirant-les com un mtode per assolir una millor formaci
i hem anat veient que tot aconseguint aquest objectiu tamb es va
adquirint una conscincia ms aguda dels valors que es posen en
joc en la feina educativa. Creiem que hem contribut a fer professionals millors i ms cvics. El segon comentari t a veure amb la
implantaci de lexperincia: van comenar de manera exclusivament voluntria, en el primer cas, mentre que en laltra lexperincia ja es va integrar en matries o moments formatius establerts en
el pla destudi que ofereix la facultat. En el futur esperem integrar
plenament aquest recurs formatiu en les assignatures ms adequades del pla destudis.
inici
ndex
Laprenentatge servei com a mtode

El que hem volgut dir en aquest article, i el que creiem haver reconegut en les diferents experincies que hem presentat, s que laprenentatge servei s una manera de fer efica per realitzar un ampli
espectre de coses relacionades amb ladquisici de coneixements.
Mirem-ho pas a pas. Primer, ens referim a lAPS dient que s un
activitat que vincula estretament aprenentatge, servei i reflexi.
Segon, hem vist que laprenentatge el podem entendre com a formaci inicial, formaci permanent o recerca: en tots els casos es
produeix un guany de coneixement. Tercer, tant la formaci com la
recerca milloren si es lliguen a la realitzaci de tasques tils de col
laboraci amb els professionals que treballen en la realitat sobre la
qual volem aprendre. Quart, encara es guanya ms si lexperincia
saprofundeix amb lexercici de la reflexi.
Laprenentatge servei s un mtode en la mesura que ens proposa entendre ladquisici de coneixements laprenentatge com el
resultat que sobt grcies a lexperincia directa la participaci
en la realitat que es considera, la realitzaci duna tasca til a
linterior daquesta realitat el servei, i la consideraci personal i
collectiva realitzada sobre el conjunt del procs la reflexi. Fins
i tot es podria dir que laprenentatge servei s la manera que tenen
els humans de millorar la seva adaptaci a lentorn. El que hem
intentat s que all que utilitzem espontniament i naturalment
ho aprenguem a fer amb plena conscincia en el mn de leducaci
formal.
Equip de mestres de lescola Sant Miquel de Cornell de Llobregat: Aprendre a conviure. Barcelona, Romany i Valls SA, 2000.
PADRS, M.; ZAFN, A.; FUNES, J. i PUIG, J. M.: Educar millor s possible. Un projecte dinnovaci a lIES Miquel Tarradell. Barcelona, Fundaci Jaume Bofill, 2004 (Finestra Oberta 40).
PUIG, J. M.: Feina deducar. Relats sobre el dia a dia duna escola. Barcelona,
Edicions 62, 1999.
inici
ndex
113
114
Resoluci de problemes i aprenentatge servei.

Una proposta pedaggica de vincle amb la comunitat
Valria Arantes32
Introducci
Les demandes socials sn cada cop ms fortes; aix doncs, la universitat i els professionals que shi formen shan docupar de la ciutadania,
la recerca de solucions davant dels problemes socials i larticulaci
entre els coneixements cientfics i els interessos quotidians de la majoria de la poblaci. Per tal datendre aquestes demandes, cal promoure
una iniciaci acadmica de lalumnat en propostes interdisciplinars
adreades a la realitat de la societat i que, a ms, els puguin oferir una
visi ms complexa de la societat, de la cultura i de la cincia.
Promoure la iniciaci acadmica i cientfica mitjanant la resoluci de problemes s una de les aproximacions innovadores sorgides
en els darrers anys, que ve ocupant cada cop ms espai en algunes
de les universitats ms importants del mn. La proposta de resoluci de problemes adopta com a principi el paper actiu dels estudiants en la construcci de coneixements. Treballant en petits grups i
collectivament, els estudiants han dinvestigar i resoldre problemes
complexos, relacionats amb la realitat del mn en qu viuen.
Una definici clssica del model educatiu basat en el PBL aprenentatge basat en resoluci de problemes establerta per Barrows
(1984), un dels seus primers formuladors en la McMaster University Medical School, diu: Un mtode fonamentat en ls de problemes s un punt de partida per a laprenentatge. Una altra definici important estableix: laprenentatge basat en la resoluci de
problemes s una estratgia pedaggica per plantejar situacions del
mn real, significatives i contextualitzades, tot donant recursos,
orientaci i instrucci als estudiants per desenvolupar continguts
de coneixement i habilitats de resoluci de problemes.33
32. Valria Arantes s psicloga, doctora en Psicologia per la Universitat de
Barcelona i professora de la Facultat dEducaci de la Universitat de So Paulo
(varantes@usp.br).
33. MAYO, P.; DONNELLY, M.B.; NASH, P.P. i SCHWARTZ, R.W.: Student Perceptions of Tutor Effectiveness in Problem Based Surgery Clerkship a Teaching
and Learning in Medicine, 1993, 5(4), p. 227-233.
inici
ndex
A partir daquestes premisses, la resoluci de problemes, articulada amb el concepte daprenentatge servei, ofereix noves perspectives a la relaci entre ensenyament i aprenentatge, ms ajustades a
les demandes del mn contemporani i del mercat de treball en qu
hauran dinteractuar els futurs professionals.
Laprenentatge servei es defineix com el servei solidari desenvolupat pels estudiants, destinat a cobrir necessitats reals duna
comunitat, planificat institucionalment de forma integrada amb el
currculum, en funci de laprenentatge dels estudiants.34 Dacord
amb Andrew Furco,35 laprenentatge servei s una estratgia pedaggica mitjanant la qual els estudiants obtenen millor comprensi del contingut acadmic, aplicant competncies i coneixements
en benefici de la societat. s important destacar que el concepte daprenentatge servei no t com a principi convertir les institucions educatives en centres assistencials, sin adoptar el protagonisme de lestudiant per oferir un servei solidari i efica a la
comunitat, sempre amb vista a la seva formaci. A ms, fa possible
desenvolupar en lestudiant la sensibilitat davant dels problemes
de la comunitat regional i nacional, promovent el desenvolupament dactituds de respecte, pluralisme, solidaritat i responsabilitat social.
Aix, desenvolupar projectes daprenentatge servei pressuposa
apostar pel protagonisme dels estudiants i pel que sn capaos de
fer servint, al mateix temps, a la comunitat i al seu aprenentatge.
En aquest sentit, es busca laplicabilitat i optimitzaci dels coneixements adquirits en la instituci escolar.
Enfrontar-se a problemes interdisciplinars contextualitzats en
la vida quotidiana i professional, de forma collectiva i mitjanant
el servei a la comunitat, obre camins innovadors per a la manera de tractar la producci de coneixements i laprenentatge dels
alumnes en lacadmia. Amb aquest cam, creiem que la universitat pot contribuir de manera ms efectiva a la construcci de la
justcia social.
Si concebem larquitectura del programa duna disciplina a partir daquestes idees, podem pensar que el desenvolupament de pro34. Programa Nacional Escuela y Comunidad, La propuesta pedaggica del aprendizaje-servicio, Actas del III y IV Seminario Internacional de Escuela y Comunidad,
Secretara de Educacin Bsica, Ministerio de Educacin de la Nacin, 2001.
35. Director del Service-Learning Research and Development Center de la Universitat de Califrnia-Berkeley.
inici
ndex
115
116
jectes concebuts com a estratgies per a la resoluci de problemes

socials s un cam possible per a treballar els processos densenyament i aprenentatge en lmbit de les institucions universitries.
Des del nostre punt de vista, aquesta perspectiva ha de preveure
i articular dos vessants diferents i complementaris en la formaci
dels estudiants: la slida i mplia formaci acadmica i cientfica
(mitjanant la investigaci PBL) i la formaci tica, amb sentit de
responsabilitat i participaci social (en els serveis que atenguin
a les necessitats de la comunitat). Les paraules del Documento
del Programa Liceo para Todos sembla que es refereixen al que
busquem:
Lensenyament per al desenvolupament est basat en la implementaci
dexperincies daprenentatge que facin possible que els estudiants participin, prenguin decisions, experimentin, resolguin problemes i treballin en comunitats amb prctiques qu puguin fer un s autntic del
coneixement aprs. 36
Aquest va ser el cam escollit i recorregut en lassignatura Psicologia de leducaci que vaig impartir en el primer curs de Pedagogia
de la Facultat dEducaci de la Universitat de So Paulo, el 2004.
Tot seguit descrivim el treball desenvolupat per un grup de set
alumnes daquest curs.37 A partir daquesta experincia relatada
per mi mateixa, docent, i per elles, discents, esperem apuntar
camins per inserir, en el dia a dia de les universitats, els principis
de la resoluci de problemes i laprenentatge servei, promovent la
realitzaci de projectes que contribueixin efectivament a la formaci de nous professionals i la transformaci de la nostra societat.
Lobjectiu del present text s, essencialment, descriure el procs de
formaci daquestes alumnes durant la realitzaci del treball proposat; fer pbliques algunes histries que han tingut lloc en lmbit universitari i que han provocat canvis significatius en un grup
destudiants. Sense gaires pretensions, creiem que els relats pre36. Programa Liceo Para Todos, La apuesta en el Desarrollo Pedaggico para
enfrentar el desafo de los Liceos Para Todos, Documento Programa Liceo Para
Todos, Santiago, 2000.
37. Bianca Rodrguez Corsi, Celene Rodrigues Batista, Clarissa Machado Vignolo, Iara Haasz, Lesly Monteiro Ratinho, Luciana Frana Leme i Viviane de Almeida
Silva, a qui agraeixo per la seva disponibilitat, serietat, entusiasme, coratge i, especialment, pel desig que les mou a transformar la societat brasilera en una societat
ms justa i solidria.
inici
ndex
sents en aquest article sempre des de les nostres interpretacions,

s clar poden obrir cam a una prctica universitria dirigida a la
formaci de professionals competents i compromesos amb la lluita
contra les injustcies socials presents en la societat brasilera. En
altres paraules, ciutadans conscients del seu deure cvic.
Lassignatura de Psicologia de leducaci i lestratgia dels

projectes
Un dels objectius daquest curs s comprendre com la psicologia i la
investigaci sobre les qestions contempornies ajuden a entendre
els fenmens del desenvolupament hum, de laprenentatge i de les
relacions interpersonals en el si de les institucions socials. Per a
aix, falta tractar la qesti del fracs escolar, entre altres temes.
Pel fet de tractar-se dun obstacle del sistema educatiu brasiler que
duu a lexclusi social, el fenomen del fracs escolar i tots els problemes que sen deriven, des del nostre punt de vista mereix ser
estudiat i discutit pels estudiants de pedagogia. En el context de
lassignatura de Psicologia de leducaci, sespera que lalumnat
entengui com els estudis en el camp de la psicologia contribueixen
a la comprensi daquesta problemtica i a lelaboraci destratgies
per a superar-la.
En aquest sentit, proposem a les alumnes una aproximaci a
la temtica mitjanant la recerca dinformacions i el plantejament
dhiptesi i solucions que els permetin abordar-la en un futur. Tal
proposta hauria de dur al desenvolupament dun projecte col
lectiu com a part dels requisits per aprovar lassignatura. Estaven
previstes dues etapes diferents, complementries i articulades: la
primera, delaboraci i desenvolupament duna enquesta, mitjanant la resoluci de problemes; la segona, delaboraci dun projecte dintervenci, mitjanant laprenentatge servei. Finalment, destaquem que, per desig i inters de les alumnes que avui cursen
segon curs de pedagogia, el projecte dintervenci es troba en fase
preparatria, per a una posterior implementaci en la poblaci estudiada. Mantenim reunions peridiques (les alumnes i jo), per tal de
planificar i detallar les futures accions.
inici
ndex
117
118
Lelaboraci del projecte dinvestigaci

Desprs de presentar el programa de lassignatura i les etapes delaboraci dun projecte de recerca, calia esperar que el grup sorganitzs per comenar les activitats. Veiem com les alumnes han reaccionat davant del repte que sels presentava:38
La professora havia presentat el treball de forma tan singular i competent que aquell podria ser el treball ms complex i gratificant del semestre... Mencantava la possibilitat de realitzar un treball fora de lmbit
escolar i de les limitades cadires de laula.
Existeix en mi una necessitat molt gran de donar assistncia i aquell
podria ser el treball generador per a aquesta prctica. En els meus pensaments nocturns estaven presents llocs on el treball es podria realitzar i
de seguida mhan vingut a la ment adolescents de la FEBEM.39 Des dall
podrien venir nombroses respostes al problema de levasi escolar...
Ms enll de totes les expectatives i sentiments (positius i negatius) generats en les alumnes, feia falta comenar el treball. Aix va
ser com van comenar a elaborar un repertori bibliogrfic sobre el
tema del fracs escolar. Els estudis realitzats han estat essencials
perqu elles senteressin de qu s lestat de lart en fracs escolar: Ai, no els hauria pogut comptar, tots els llibres que he buscat
a la biblioteca sobre fracs i xit escolar!, Quants autors, quantes
idees, quntes troballes! Treballo en una escola i moltes daquestes
idees morienten...
Letapa destudis i troballes va ser imprescindible per despertar
en elles linters pel tema i, particularment, per a la investigaci:
... per on est el fracs? No es tracta dun judici? Un judici que
est dintre de les persones?, El tema general del treball era el
fracs escolar... per... quins parmetres tenem per classificar els
nens com a fracassats o exitosos i, llavors, estudiar els casos? Em
semblava injust i prematur qualificar els nens daquesta manera...
38. Tots els relats que apareixen en aquest article shan obtingut en processos
dautoavaluaci.
39. Fundao Estadual de Bem-Estar do Menor. Es tracta duna instituci subordinada a la Secretara de Estado de la Justicia y Defensa de la Ciudadana (So
Paulo), que promou estudis i planifica solucions dirigides a latenci de nens i adolescents infractors en el grup dedad de dotze a divuit anys.
inici
ndex
Darrere de moltes lectures i debats, havia delaborar-se col

lectivament, un problema relacionat amb el fracs escolar, el qual
hauria de resoldres al llarg del curs.40 Es tractava dun moment
extremament important: si les alumnes no shaguessin apropiat del
projecte, si no shaguessin sentit participants en el procs, resultaria molt difcil viure una experincia enriquidora. Comenava, llavors, una experincia que els hauria de propiciar prctiques democrtiques: capacitat de generar consens, de debatre amb tolerncia,
de conviure amb la diversitat i danteposar el b com als interessos
individuals. En una cultura marcada pel treball individualitzat,
aquestes prctiques, que pressuposen respectar lopini de tots els
membres del grup, sovint sn difcils dencarar. I aix va ser com va
passar:
Ella tenia idees esbaladores... Lescoltava i la meva ment deia: no prejutgis, escolta-la, escolta-la... Intenta comprendre les seves idees. Considera si no sn interessants i digues-li que torni a la realitat si es perd
en foteses. Volia ser ponderada. Per, que difcil em resultava aix! Ella
semblava no que no hi sentia...
Sem removia el ventre noms descoltar parlar del tema de la FEBEM,
crec que els seus problemes (de la FEBEM) tenen el seu origen ms enll
de leducaci escolar... i jo exposava la meva opini, una vegada que
semblava que a tots els havia agradat la idea de realitzar lestudi en la
FEBEM... jo no volia anar a contra corrent...
Va haver moltes reunions dedicades a delimitar el problema, a

investigar. Cal destacar que, en la resoluci de problemes, per aconseguir laprenentatge real i el comproms docent i discent, el bon problema s aquell la soluci del qual no la coneixen ni els estudiants ni
els professors. Aix condueix a la creativitat i a la producci de nous
coneixements i evita la reproducci de treballs anteriors. Al mateix
temps, els problemes han de ser simples i objectius perqu un no es
desvi del tema a estudiar, i tamb motivadors i interessants pel grup
involucrat en el treball.
40. Cal destacar que treballar amb resoluci de problemes no implica que els
estudiants hagin de resoldre el problema en un sentit literal, ja que sovint ho impedeix la mateixa complexitat dels temes. Tot i aix, es pot aspirar a una aproximaci
als problemes buscant informacions i plantejant hiptesis i solucions per a enfrontar-shi.
inici
ndex
119
120
Els camins recorreguts per les alumnes per elaborar el problema

els han perms adquirir experincia, efectivament, del dileg i la
cooperaci. Van haver denfrontar-se i respectar les diferncies. El
treball collectiu va ser una manera democrtica de reglar les relacions de les persones amb elles mateixes i amb els altres:
Assegudes a les seves taules, en cercle, cada una delles semblava treure
del seu cap les primeres idees, que eren senzilles, en brut, sense polir.
Quan una llanava una idea, immediatament laltra semblava cosir-la a
una idea diferent o a una idea seva. Molt aviat era com si hi hagus una
costura, una xarxa didees interrelacionades. Eren les primeres aproximacions a la tasca. Com hem aconseguit fer-ho sense prvia investigaci? Jo crec que tot aix va passar perqu totes elles tenien vivncies
relacionades amb la investigaci abans dingressar a la facultat. I qu
es pot dir dels diaris, revistes, programes de televisi, que ens mouen
amb dades, enquestes deleccions, opinions sobre poltics? I les nostres enquestes diries en els mercats, magatzems i botigues? A ms, en
aquell moment, llegem textos que tenien a veure amb la investigaci.
Necessitvem lapidar algunes idees, reflexionar, verificar, llegir sobre
el tema i complementar, desenvolupar les nostres idees...
... En aquell instant va sorgir la veu duna altre collega, oposada a la
somniadora. Va tenir una reacci contrria vehement i va argumentar: s que els alumnes de la FEBEM fracassen? Qui ho ha dit? Li he
donat suport. Era una idea que compartia. Vaig percebre que hi havia
un gran prejudici en aquella reuni. La proposta danar a la FEBEM
tenia a veure amb el tema: el fracs escolar. Vaig tenir la impresi que
la paraula fracs va fer sorgir el nom de la FEBEM. En aquell instant
vaig comenar a argumentar amb el suport de la collega amb seny.
Quin objectiu t la nostra feina? Nosaltres sabem de veritat qu s el
fracs escolar? Qu significa? El debat es va fer fervors. Estava realment molt entusiasmada amb tot all. Vaig percebre que totes se sen
tien segures per parlar, apuntar, argumentar, excepte una collega, molt
callada. Tot el que feia era escoltar, rarament parlava i, quan ho feia, era
a mitja veu...
Del fracs escolar a latur: la delimitaci del problema

Dacord amb les instruccions donades a les alumnes, el problema a
investigar punt de partida per a lelaboraci del projecte havia de
ser un problema real i social. El grup va convergir en una proble-
inici
ndex
mtica que incideix no noms a Brasil sin tamb a la majoria dels

pasos: latur.
Recordem que, segons dades de la Pesquisa Nacional por Amostra
de Domicilios (PNAD) de lInstituto Brasileiro de Geografia e Estadstica (IBGE), el nombre daturats al Brasil va passar de 4,4 milions
el 1993 a 8,5 milions el 2003, cosa que equival a un augment del
95%, o 4,1 milions de persones. En la regi metropolitana de So
Paulo, tot i que es va registrar una disminuci durant el gener del
2005, les taxes datur representen el 16,7% de la poblacin econmicament activa (PEA). A ms daquestes dades, cal destacar que, del
2001 al 2003, el guany mitj dels habitants de So Paulo va baixar
el 18,8%, mentre loferta de treball va baixar el 22%. Com afirma
Carneiro,41 creuant unes dades socioeconmiques i criminals es
va comprovar que lextrema necessitat pot representar un incentiu
al crim. La universitat propiciava laproximaci de les alumnes a
la dura realitat brasilera: la relaci entre latur i la criminalitat. Es
tracta dun problema de gran rellevncia social. Apuntant els seus
propis coneixements i experincies sobre el tema, les alumnes van
buscar informacions sobre latur (la psicologia social va ser un camp
molt visitat), i aix s com van arribar a delimitar lobjecte destudi:
Volem descobrir inicialment si els aturats establirien relacions entre la
seva situaci en lautor i lescolaritzaci, destacant novament que aix
representaria noms les idees, limaginari de cadascun dells; no seria
una resposta a la qesti qu s fracs o xit, sin la seva manera de
veure la qesti i relacionar-la amb la seva situaci actual.
El problema estava finalment definit: quina representaci tenen

els aturats sobre la relaci entre fracs escolar i la vida professional?
El grup va comenar, llavors, a elaborar hiptesis i estratgies per
resoldre el problema. Tenia clar que, abans de proposar una intervenci (la segona etapa del treball), hauria de conixer qu pensa la
poblaci sobre lescola i qu els podria oferir lescola. Calia un diagnstic participatiu de la realitat: donar veu a qui sha doferir latenci o servei. Al cap i a la fi, noms daquesta manera es podrien
identificar les demandes efectivament presentades i sentides per la
comunitat. Cal destacar que les alumnes ja desitjaven un intercanvi
41. Professor de la Facultat de Cincies Poltiques de la Universidad de So
Paulo (USP).
inici
ndex
121
122
social i educatiu, conscients de les seves responsabilitats socials, i

vides dactituds participatives i solidries:
Lanhel dajudar el meu pas, vctima de la negligncia i cansat dinjustcies, es va fer present des de linici del treball; encara que no sabs
exactament on em duria; aix em va aportar una mirada diferent i primordialment ltil i ja veia el treball com un treball curricular ms del
curs de pedagogia.
Sota la meva orientaci i desprs de moltes reunions de treball,

les alumnes van elaborar el projecte dinvestigaci (introducci,
justificaci, objectius, pla de treball, cronograma dexecuci, instrument, mostra, forma danlisi dels resultats, etc.) i sen van anar
al camp, equipades amb una gravadora i un llarg gui per a lentrevista. Van comenar, doncs, a recollir dades.
El treball de camp i la realitat descoberta
Desprs dalgunes entrevistes amb aturats i aturades, les alumnes
van identificar errades en lelaboraci de linstrument, al mateix
temps que van descartar hiptesis, establertes prviament; aix
doncs, es van topar amb una srie dobstacles a superar en el curs
de lenquesta:
En el fons, tenem al pensament que arribarem a vincular latur amb el
fracs escolar; per aix vam acabar per orientar les nostres preguntes
cap a la confirmaci daquesta creena en el primer qestionari. Tots
els nostres paradigmes van aparixer i vaig percebre que totes les integrants del grup tenien la mateixa visi carregada de prejudicis. Feliment, ens vam adonar de lerror.
El grup va refer tot linstrument i va retornar altra vegada al camp.

Vam decidir realitzar 50 entrevistes, i aix ho vam fer. El lloc escollit va ser la seu de la Fuerza Sindical.42 Durant la recollida de dades
les alumnes es van anar adonant dels canvis del qestionari. El que
abans semblava induir el subjecte a una determinada resposta, es presentava ara realment com una pregunta oberta. Davant daquest nou
escenari, mentre se sentien els subjectes sanaven esmicolant algunes
42. Seu del Centro de Auxilio al Trabajador, que ofereix llocs de treball.
inici
ndex
de les hiptesis centrals del grup que la baixa escolaritat predominaria entre aquelles persones,43 que ells atribuirien labsncia dxit
professional bsicament al fracs escolar i a la famlia.
...Vaig arribar a tmer que no trobarem cap relaci entre la situaci
daquelles persones i la seva vida escolar. En part, va ser el que va passar.Realment quan preguntvem als investigats a qui atribuirien la responsabilitat per la seva situaci datur, ells culpabilitzaven qualsevol
altra rea, excepte lescola. No es va mencionar la qualitat de lensenyament en els centres escolars ni tan sols un cop; tampoc es va parlar de
la manca destudis de laturat com a principal causa de la seva situaci
datur.
Tot i que la producci cientfica obtinguda amb lanlisi de les

dades recollides t relleu i importncia, no la descriurem aqu per
ra dels lmits imposats pel text, i tamb perqu no s el nucli de la
discussi que proposem. Tot i aix, ens agradaria registrar, un cop
ms, letapa segent, una etapa que va exigir de les alumnes molt de
treball i valor:
Aquella va ser la part ms complicada, penosa, desgastadora i... rica,
molt rica en tots els aspectes! En aquest estadi, aconseguir dormir ms
de tres hores per nit era un mrit. Les idees bullien en la meva ment
sense parar. Si abans la dificultat estava a recollir les informacions, el
pitjor havia de venir, perqu no tenem ni idea del complicat que seria
entendre tot all, analitzar les informacions i buscar les tan esperades
relacions...
Un resultat obtingut a travs de la investigaci ens va semblar

especialment rellevant per a les reflexions en el camp dinters de la
disciplina i per a la formaci dopinions daquelles alumnes: qestionats sobre el que contribueix per lxit escolar duna persona, la
majoria dels entrevistats (59%) es va referir a factors externs al subjecte (suport rebut de les persones, qualitat de lescola, bons profes43. Una dada interessant relacionada amb el tema va ser divulgada pel diari
Folha de So Paulo, el 24/02/2005. El reportatge anunciava que latur t un major
ndex entre els ms escolaritzats. Dacord amb dades del IBGE (Instituto Brasileiro
de Geografia e Estadstica), latur avana amb major intensitat entre els que han
estudiat durant ms de vuit anys, principalment amb els que ms van estudiar,
joves i dones. Cal destacar, a ms, que aquesta situaci pot variar en les diferents
regions del Brasil.
inici
ndex
123
124
sors, etc.); quan la pregunta sorientava cap a les causes del fracs
escolar, la majoria (66%) va referir-se a factors interns del subjecte
(dificultat de comprensi, desinters, manca dempenta, etc.). Els
nmeros de ms amunt, sumats a altres dades obtingudes, han exigit de les alumnes una lectura acurada de la realitat descoberta, a
ms duna anlisi crtica de les presumptes certeses exposades en
els articles estudiats i en les seves prpies creences. Per fi, el treball
realitzat fins aleshores no noms semblava haver ofert una formaci
acadmica i cientfica, sin tamb havia servit per a desenvolupar
un fort sentit crtic:
En un perode de dos mesos, una part significativa de les meves creences (idees) es va desfer davant meu. No tenia millor prova que les
entrevistes, les conclusions que comenvem a treuren, per mostrar
que alguna cosa estava equivocada, que hi havia potser quelcom dil
lusori, ingenu, de sentit com, en qu jo creia...
...no vam trobar bibliografia que ens dons una lnia de pensament dintre del retall escollit. No vam trobar cap teoria especfica en aquest sentit, cosa que ens va deixar en la foscor, ja que les conclusions que vam
treure no es basaven en cap teoria preexistent.
Tots els relats presentats semblen no deixar dubtes quant al

protagonisme de lestudiant supsit central en la resoluci de
problemes al llarg del desenvolupament del treball. Les alumnes
sempre amb acompanyament, s clar han estat efectivament responsables del desenvolupament del treball. Arribava lhora, doncs,
de socialitzar els resultats obtinguts. Linforme cientfic produt per
les alumnes estava disponible amb antecedncia, perqu els altres
estudiants poguessin llegir-lo i preparar-se per als seminaris, en
qu es produren molts debats, reflexions i satisfaccions:
Em vaig omplir dorgull. Desprs de la presentaci, algunes persones
han vingut a comentar el treball i a dir que els havia agradat el resultat;
que la presentaci havia estat interessant (i nosaltres havem temut que
no ho fos...).
Els meus paradigmes van caure per terra diverses vegades... i el fet que
em posessin en joc va resultar fonamental perqu reflexions i trobs
respostes ms profundes...
inici
ndex
Si el treball va permetre a les alumnes veure latur com un

problema complex, la qesti que es va presentar llavors va ser
aquesta: com anar ms enll de la constataci de la realitat? Com
transcendir la resoluci del problema daquell projecte dinvestigaci amb tota la seva rellevncia, i pensar en un projecte dintervenci? Comenava, doncs, la segona part del treball.
Lelaboraci del projecte dintervenci

Hi ha persones que es refereixen amb freqncia als joves davui en
dia com aquells que no es motiven amb res, a qui no els importa ning, els egoistes que noms sinteressen per ells mateixos.
La convivncia amb aquelles set alumnes, interessades per conixer
qu pensen els aturats sobre el fracs escolar i lescola, ens ha ensenyat que els joves tenen una gran disposici per al treball dinvestigaci i un enorme potencial de comproms solidari i responsabilitat
social. El treball els havia sensibilitzat, i ha despertat en ells un fort
desig de transformar la realitat de la gent que est a latur:
...Un dia un dels primers, en la seu de la Fuerza Sindical, una senyora que venia pats ens observava; em va cridar i em va preguntar qu
estvem fent; em va preguntar (gaireb afirmant) si estvem all per
ajudar els aturats... De quina manera ho farem? En aquell moment em
vaig quedar tota parada, no sabia qu contestar ni qu pensar. Feia molt
que ja no es tractava dun treball de facultat. Per, qu podrem fer?
En aquell moment, vaig ser conscient de la dimensi del que estava
passant; de com la nostra presncia podria dalguna manera torbar les
idees i els sentiments dels que estaven al voltant, inclosos els nostres.
Qu podem fer? Vaig comenar a pensar-hi...
Ensenyament i extensi: trencant la dicotomia de la universitat

Laprenentatge servei t com a principi superar lantagonisme establert, en les prctiques universitries, entre lacadmic i les activitats extraescolars o dextensi. Ha de permetre, per tant, que
els estudiants construeixin i apliquin coneixements en situacions
reals. A ms, cal esperar que a partir daquesta relaci entre universitat i comunitat sadoptin posicions creatives i es prenguin iniciatives que beneficin, simultniament, la formaci dels estudiants i
la comunitat.
inici
ndex
125
126
Un cop desenvolupat lestudi de la representaci que tenen els

aturats sobre lescola i el fracs escolar, va arribar per a les alumnes
el moment davaluar les condicions reals que t la instituci escolar
per treballar amb la poblaci que es troba a latur, i com hauria de
ser aix. Era important preservar, en lelaboraci del projecte dintervenci, la identitat de la universitat com una instituci educativa; el projecte, per a les alumnes, hauria de ser una eina efica
per aprendre a aprendre, en el sentit de permetre laplicaci dels
coneixements que posseen en situacions reals, atorgant sentit a
aquests i motivaci per estudiar el que encara no sabien.
A ms del coneixement de la realitat, el projecte hauria denglobar una proposta amb possibilitat de ser modificada, fent un servei
a la comunitat estudiada; al cap i a la fi, es tractava duna estratgia
efectiva de formaci en valors i desenvolupament dactituds prosocials. Malgrat tot, calia estar molt atents per no caure en iniciatives
solidries asistemtiques:44 tot i ser meritries, aquestes iniciatives
no promouen cap integraci amb laprenentatge formal.
Dacord amb estudis realitzats,45 es considera baixa la qualitat de
servei en aquest tipus diniciatives perqu una acci asistemtica
t poques possibilitats de generar solucions duradores a problemes
socials, tamb perqu no suposen un comproms personal dels estudiants per solucionar els problemes. A ms, es considera pobra la
qualitat de laprenentatge perqu, tot i que els alumnes poden arribar a adquirir una certa conscincia sobre problemes com la pobresa
o limpacte de les catstrofres naturals en la vida quotidiana, aquest
tipus dacci no sarticula amb els aprenentatges disciplinars.
En aquest sentit, durant lelaboraci del projecte dintervenci a
partir de laprenentatge servei, conv tenir en compte alguns elements. En primer lloc, i per tal de no causar frustracions i/o desnim en els estudiants, no sha dalimentar la illusi que una activitat escolar podria superar, per si mateixa, les conseqncies de
fenmens econmics i socials de la magnitud de latur al Brasil,
per exemple. En segon lloc, les accions proposades necessriament
44. Activitats ocasionals que responen a una necessitat puntual. En general,
sorgeixen espontniament, no estan planificades com a part del projecte educatiu
institucional i no transcendeixen el nivell purament assistencial. Cal destacar, a
ms, que les iniciatives asistemtiques solidries difereixen de laprenentatge servei, bsicament perqu no proposen una articulaci entre lactivitat solidria dels
estudiants i els continguts apresos a la universitat. TAPIA, M. N.: La Solidaridad
como Pedagoga. Buenos Aires, Ciudad Nueva, 2000.
45. Id.
inici
ndex
shan darticular amb el projecte pedaggic de la instituci. Finalment, les accions proposades han de tenir una doble intencionalitat:
pedaggica i social.
Recerca dalgunes accions...
El treball es troba, actualment, en aquesta fase: recerca daccions a desenvolupar juntament amb la poblaci que es troba a latur. Conscients
dels lmits duna intervenci daquest tipus, les alumnes han promogut
reflexions sobre la dimensi dels projectes que volen elaborar:
... la soluci s bastant mplia. Latur s una conseqncia de la situaci
poltica i econmica global del pas. Per em sembla possible fer que
aquestes persones pensin sobre si mateixes, sobre el seu potencial, i a
sentir-se menys sotmeses i passives...
...els aturats parlen dels seus problemes com quelcom extern, no propi,
que un dia shaur de solucionar. Necessiten tenir conscincia general
de les qestions que embolcallen el problema. Amb una visi parcial,
difcilment obtindran resultats. I la universitat pot i ha de promoure...
aquesta conscienciaci...
Aquestes reflexions han condut les alumnes a elaborar un projecte dintervenci que pressuposa tres lnies de treball diferents i
complementries. La primera s la creaci despais perqu la poblaci a latur exposi els seus coneixements a linterior de la universitat. En aquest cas, lobjectiu hauria de ser que la poblaci que est
en situaci datur ensenys als estudiants de la universitat i a les
persones de la comunitat all que saben fer millor. Aix hauria de
donar-se en el context de seminari, en horaris extraclasse. Als estudiants de la universitat els tocaria, dacord amb lorientaci dels
professors, prendre el rol deducadors, amb la funci fonamental de planificar i avaluar les activitats desenvolupades durant els
seminaris.
La segona lnia de treball fa referncia a conferncies, cursos i
activitats culturals per a la poblaci a latur. Lobjectiu principal
seria oferir als aturats una formaci enfocada a temes de relleu com
ara: poltica governamental, qestions socials, educaci, legislaci,
drets humans, ciutadania, constituci brasilera, etc. Aquesta oferta es donaria sota la responsabilitat dalumnes de diferents cursos
Gesti de poltiques pbliques, Cincies socials, Histria, Peda-
inici
ndex
127
128
gogia, Filosofia, Psicologia, etc., sempre orientats per docents de

la universitat. A partir daquesta formaci, hauria de superar-se la
visi presentada per la gran majoria dels subjectes participants en
lenquesta que la soluci al problema viscut sempre est fora del
seu abast. Sespera tamb oferir estratgies per reflexionar i formar
opinions sobre el problema, ats que molts dells han afirmat, simplement, no haver pensat o no tenir una opini formada sobre la
qesti de latur. Per tant, la inserci dactivitats culturals (presentaci de pellcules, lectures dobres literries, obres de teatre, etc.)
pot ser una bona via per encetar debats i reflexions sobre el tema.
Finalment, la darrera lnia de treball s la creaci de cooperatives de treballadors a latur. Lobjectiu principal seria oferir als aturats coneixements sobre lleis, mercat de treball, projectes capaos
de competir amb els monopolis comercials, etc. Per tant, es promourien trobades dintercanvi dexperincies. Des daquesta perspectiva, tocaria als estudiants de diferents rees planificar, programar, organitzar i avaluar cada sessi, perqu resultessin accessibles
i enriquidores per a tots els participants.
Amb ms incerteses que veritats, les alumnes segueixen buscant
camins per oferir serveis efectivament benfics per a la poblaci que
est a latur. Es qestiona leficcia dels intercanvis dexperincies
; es desconfia de la qualitat dels cursos oferts (moltes vegades els
cursos que la universitat ofereix sn lluny de la realitat de la poblaci no universitria); se suggereix tenir cura especialment amb el
llenguatge utilitzat (caldr traduir el llenguatge utilitzat per ambdues poblacions, la universitria i la no universitria; si no s aix,
lintercanvi que busquem no succeir)... Finalment, uns quants
mesos desprs del final de lassignatura de Psicologia de leducaci,
el dileg entre aquelles set alumnes segueix essent intens...
Comentaris finals
Reprenent el recorregut fins aquest punt, vam iniciar el text anunciant una proposta pedaggica que tindria com a principi larticulaci
entre dos aproximacions innovadores en lmbit educatiu: resoluci
de problemes i aprenentatge servei. Tot seguit, hem descrit les diferents etapes dun projecte desenvolupat amb aquest principi, en el
marc duna assignatura del curs de Pedagogia: Psicologia de leducaci.
inici
ndex
Malgrat que el treball encara est en curs, esperem haver mostrat

als nostres lectors i lectores un projecte que ens va exigir el trencament amb prctiques establertes i amb veritats solidificades. Vam
haver dadoptar postures investigadores i dialgiques permanents,
cosa que ens va permetre veure la universitat de forma diferent: com
un espai de producci de coneixements i de construcci de justcia
social. Organitzar el treball des daquesta perspectiva ha donat un
nou sentit i significat a la formaci de les nostres alumnes. Lexperincia presentada permet reafirmar que lescola i els coneixements
que vehicula han destar al servei de la formaci del ciutad i no
noms del professional. La ciutadania saprn; no sadquireix ni per
osmosi ni per herncia.
Amb aquest carcter cientfic, social i poltic, la proposta darticular la resoluci de problemes i laprenentatge servei sembla enfortir la capacitat de les alumnes per treballar en equip, desenvolupar
el sentit de la iniciativa personal i la resoluci de problemes, a ms
denfortir les seves competncies per intervenir en la realitat. Creiem
que aquestes alumnes senfrontaran als reptes del seu camp professional amb una visi ms complexa de la societat, de la cultura i de la
cincia.
Per finalitzar larticle, hem seleccionat algunes paraules que ens
permeten valorar en termes qualitatius la percepci de les alumnes
sobre el treball realitzat. Les experincies i relats daquestes estudiants suposen una valoraci altament positiva de larticulaci promoguda entre resoluci de problemes i aprenentatge servei o per qu
no? activitats densenyament, investigaci i servei a la comunitat.
Es tracta del primer treball en grup en qu no es poden dividir les tasques. Aix ens permet veritablement treballar en grup, intercanviar
idees, conixer millor les persones, identificar on cal una ajuda, i tot
aix enriqueix el treball. Les idees que el configuren tenen una part
de cadascuna de nosaltres; resulta difcil, per, en aquest sentit, hem
tingut sort...
Aquest treball ha canviat la meva vida, no tinc paraules per definir
tot el que he aprs, va ser un enriquiment a nivell de cultura, idees,
comproms amb una nova realitat que potser mai ms podr definir ni
explicar. Es tracta dun pas molt important no noms en la meva vida
escolar, acadmica, sin tamb en la meva vida personal. Que diferent
es veu el mn! s molt ms complex i interessant del que mhagus
inici
ndex
129
130
pogut imaginar! Quantes qestions t en si mateix lsser hum, quantes representacions dun mateix objecte! Quants enigmes hi ha en tot
aix! I quina meravella s endinsar-se en aquest camp, intentar desvetllar, entendre una mica ms les accions i reaccions de les persones
que ens envolten, aquelles persones que som tamb nosaltres mateixos!
Doncs, cada dia que passa percebo tot el que hi ha per descobrir sobre
mi mateixa i madono de com em desconec...!
ARANTES, V. A.; ARAJO, U. F. i KRASICHIK, M.: Universidade de So
Paulo Leste: princpios gerais e o ciclo bsico, So Paulo, Mimeo, 2005.
BARROWS, H.: A Specific Problem-Based, Self-Directed Learning
Method. Designed to Teach Medical Problem-Solving Skills and
Enchance Knowledge Retention, dins: H. SCHMIDT i DE VOLDER, M.
(eds): Tutorials in Problem-Based Learning, Maastricht, Netherlands,
Van Gorcum, 1984, pp. 16-32.
Programa Liceo Para Todos, La apuesta en el desarrollo pedaggico para
enfrentar el desafo de los Liceos Para Todos, Documento Programa
Liceo Para Todos, Santiago, 2000.
inici
ndex
Les trobades socioesportives entre lalumnat

de la Universitat de Barcelona i els interns
dels centres penitenciaris de Catalunya
Merche R os Hernndez46
Introducci
La present aportaci recull onze anys dexperincia en la formaci
dalumnat de les facultats de Pedagogia i de Formaci del Professorat en qu han participat ms de dos mil alumnes de la Universitat
de Barcelona (UB). LEducaci fsica es presenta com un recurs en
la intervenci social, mitjanant el qual es facilita laproximaci a la
realitat penitenciria, i sofereix el coneixement daquest context com
un possible escenari professional de futur. Parallelament, es pretn collaborar en el procs de rehabilitaci i reinserci social dels
interns privats de llibertat, i reduir la dissocialitzaci del collectiu.
Utilitzar una metodologia participativa on el saber universitari
depassa les quatre parets de laula, pretn ser una aposta ms en la
producci daprenentatges significatius, allunyant-se de la recepci
passiva dels continguts, amb la finalitat dafavorir coneixements,
canvis dactituds i el comproms envers els collectius amb desavantatges socials.
Lorigen de les trobades socioesportives

La meva vinculaci professional amb els centres penitenciaris ve de
lluny. Un cop vaig haver acabat els estudis per llicenciar-me en Educaci fsica, lany 1983, van oferir-me desenvolupar el primer programa dEducaci fsica a lantic centre de la Trinitat (actualment
centre penitenciari de joves), que en aquell moment acollia la pres
de dones de Barcelona. Llavors era una experincia pionera, ja que
no hi havia antecedents daquest tipus de programes a Catalunya (ni
tampoc a la resta de lEstat). Lnic que existia era alguna prctica
46. Merche Ros s doctora i professora de la Facultat de Formaci del Professorat de la Universitat de Barcelona (mercherios@ub.edu).
inici
ndex
131
132
esportiva allada o taules de gimnstica desenvolupades per educadors, per no un programa establert, amb objectius i continguts
propis de lEducaci fsica.
Entrar en contacte amb les persones privades de llibertat ha estat
un dels aspectes essencials en la meva trajectria professional i,
encara ms, ha estat i segueix essent una experincia humana i formativa dinqestionable valor.
Vaig informar-me que en centres de la resta dEuropa era freqent organitzar partits amb equips de lexterior, i va ser aix com
vam organitzar el primer partit de bsquet entre un equip dinternes i un equip format bsicament per companyes de la meva promoci de lINEFC,47 el que podrem denominar lembri de les trobades socioesportives. Si una cosa ens caracteritzava no era precisament la vlua com a jugadores de bsquet, de manera que el resultat
daquell primer partit entre internes i un grup de lexterior va ser
senzillament espectacular: 29 a 29.
Lany 1987 vaig decidir ampliar la meva experincia i vaig proposar que engegussim el projecte al Centre Penitenciari dHomes de
Barcelona (Model), amb el qual no he deixat destar en contacte fins
a lactualitat. Vaig comenar desenvolupant un programa de preparaci fsica per als interns de la segona i cinquena galeries (on hi
ha les celles dallament) i un per a lequip de bsquet Libertad.
Respecte a aquest darrer, una experincia que vull destacar (de fet,
un altre antecedent de les actuals trobades socioesportives) va ser
el primer partit, organitzat per la Federaci Catalana de Bsquet,
que un equip de la Model va jugar a lexterior del centre. Compartir
la sortida va ser una experincia inoblidable, en observar limpacte
que aquestes va provocar als interns.
Passat el temps, el 1993, la meva trajectria professional va durme a la docncia universitria a la UB. Els meus alumnes provenien
principalment dels estudis dEducaci social (Facultat de Pedagogia) i de mestres dEducaci fsica (Facultat de Formaci del Professorat, en aquell moment Escola Universitria). Les assignatures
en qu inicialment va plantejar-se lexperincia van ser LEducaci
fsica en leducaci social (optativa) i Didctica de lEducaci fsica
III (troncal de tercer curs).
Vaig plantejar als alumnes que, si hi estaven interessats, podien
participar de manera voluntria en una experincia que, tot i estar
47. Institut Nacional dEducaci Fsica de Catalunya (Barcelona).
inici
ndex
vinculada a lassignatura, no seria avaluativa. Vaig parlar-los per

primera vegada de la possibilitat dentrar a un centre penitenciari i tenir loportunitat de conixer el centre i relacionar-se amb els
interns mitjanant les activitats esportives. La seva resposta va ser
molt entusiasta i, sincerament, no lesperava: tots els alumnes volien participar-hi! A partir daquell moment va iniciar-se aquest cicle
dexperincies que ja fa dotze anys que dura i el procediment del
qual intentar resumir a continuaci.
Les trobades socioesportives: un model dintervenci social

La primera precisi que cal fer s terminolgica. Si b el nom de trobada socioesportiva ha fet fortuna i ja forma part de la cultura de les
nostres facultats com dels centres penitenciaris participants, caldria
dir que el nom que ms escau al tipus dactivitats que sorganitzen s
Trobada ldica motriu, ja que principalment sinterv mitjanant el joc
motor. El component socialitzador del joc facilita molt ms les interrelacions entre els alumnes i els interns que la prctica esportiva, en qu
la formaci dequips contraris amb la victria com a objectiu (malgrat que els equips estiguin formats alhora per alumnes i interns), est
ms mediatitzada per models socials competitius. Lorigen daquesta
opci va ser que en les primeres edicions els alumnes dEducaci social proposaven jocs motors (perqu no tenien assumida una cultura
esportiva) i els dEducaci fsica, esports. Lobservaci va dur-nos a
constatar (als docents, als educadors dels centres, als alumnes i als
mateixos interns) que el joc era una eina molt ms til per afavorir
lacostament entre ambds collectius, a priori tan distants.
Les assignatures on sinscriu lexperincia sn, a Educaci social,
LEducaci fsica en leducaci social (optativa) i a lespecialitat de
mestres dEducaci fsica, Del joc a la iniciaci esportiva (troncal de
segon curs). A banda, hi participen els alumnes inscrits al seminari LEducaci fsica en la prevenci de les conductes de risc,48 curs
reconegut amb 3 crdits de lliure elecci, constitut per alumnes
dambdues facultats.
En lactualitat, es considera obligatori per als alumnes dEducaci social participar en dues de les set trobades que es programen
48. Organitzat pel Departament de Didctica de lExpressi Musical i Corporal
(DEMC) i lAssociaci mbits-Esport, reconegut amb 3 crdits de lliure elecci.
inici
ndex
133
134
cada curs. Paradoxalment, van ser els mateixos alumnes que van
proposar aquesta obligatorietat una vegada havien viscut lexperincia, ja que les trobades han esdevingut el fil conductor de lassignatura LEducaci fsica en lEducaci social. Aquesta matria gira
al voltant del joc com a activitat que facilita la mediaci amb col
lectius en risc dexclusi social. Una eina que permet el contacte
entre iguals i que, alhora, educa les capacitats motrius, cognitives,
emocionals, socials, incentivant la comunicaci. Cal dir, per, que
un dels aspectes ms importants de lassignatura s la implicaci
de lalumnat en tot el procs de preparaci i desenvolupament de
les trobades, on el comproms personal de cadascun dels alumnes
s clau per a lxit de lexperincia. Aix, lassistncia a classe suposa una obligatorietat amb la resta de companys, ja que es treballa
amb la perspectiva duna acci collegiada, on es potencia la corresponsabilitat, lautonomia i la collaboraci, des de lhoritzontalitat i
la transversalitat, en oposici a lestructura clssica, jerarquitzada
verticalment. Es pretn aconseguir, doncs, la interactivitat, consistent a facilitar la presa de decisions consensuades pel grup classe,
un treball en equip que sadapta al context dintervenci i on tothom t un paper actiu i creatiu.
En sntesi, es tracta daconseguir que leducador o educadora social tingui competncies didctiques respecte a lrea dEducaci fsica
i adopti un comproms moral que es materialitzi en la collaboraci
per reduir els desavantatges socials. En definitiva, es pretn formar
un estudiant que sigui crtic, reflexiu, actiu, dialctic i comunicatiu.
Tal com reflecteix el programa de lassignatura, els seus objectius
sn: proporcionar els coneixements bsics que permetin la intervenci en grups amb dificultats socials mitjanant lEducaci fsica; adquirir actituds favorables vers una concepci educativa que
valori lEducaci fsica com una eina educativa dintervenci social;
i experimentar en el propi cos situacions de prctica activa.
En el cas dels alumnes de lespecialitat de mestre en Educaci
fsica, es treballa amb la mateixa intencionalitat, tot i que lactivitat
s exclusivament voluntria, ja que la densitat del programa no permet dedicar temps a laula per preparar les trobades, i els alumnes
shan de reunir fora de lhorari lectiu.
Quant al seminari sobre prevenci de conductes de risc, sintenta
que les trobades celebrades en el seu marc siguin al centre penitenciari de joves de Barcelona (Trinitat), i es consideren una activitat
obligatria.
inici
ndex
Si centrem latenci en els objectius concrets de les trobades,

sn els segents: oferir als alumnes la possibilitat de conixer la
realitat penitenciria, ampliant el seu horitz professional; facilitar el coneixement entre un grup destudiants de la UB i un
dinterns, collaborant en el seu procs de reinserci social, disminuint la dissocialitzaci; afavorir un marc de reflexi sobre la
delinqncia i les mesures penals de privaci de llibertat, potenciant canvis dactituds i el comproms envers els collectius amb
desavantatges socials; i adquirir actituds favorables vers una concepci educativa que valora lEducaci fsica com un recurs pedaggic dintervenci social.
Partim, doncs, de la premissa que lEducaci fsica no ha de limitar-se noms a lmbit escolar, sin que tamb pot desenvolupar-se
en centres de joves, adults o de gent gran que veuen els diversos
continguts propis de lEducaci fsica des dun vessant pedaggic,
tal com afirma Snchez Bauelos:
LEducaci fsica pot contemplar-se com un concepte ampli que tracta del desenvolupament i la formaci duna dimensi bsica de lsser hum, el cos i la seva motricitat. Dimensi que no pot deslligar-se
dels altres aspectes del seu desenvolupament, evoluci-involuci. Per
tant, no sha de considerar que lEducaci fsica est vinculada exclusivament a unes edats determinades ni tampoc a lensenyament formal
duna matria en el sistema educatiu, sin que representa una lacci
formativa sobre uns aspectes concrets a travs de la vida de lindividu,
s a dir, constitueix un element important dintre del concepte deducaci contnua de la persona.
Els objectius de lEducaci Fsica, avui en dia, es mouen al voltant
de parmetres educatius impregnats dun carcter integral i vivencial,
vinculats amb la formaci i el desenvolupament dels aspectes essencials de la motricitat humana. Una motricitat entesa no en si mateixa ni
per si mateixa, sin amb una estreta vinculaci amb les relacions interpersonals, socials i ambientals de la persona.49
49. Snchez Bauelos, F.: La actividad fsica orientada hacia la salud. Madrid.
Biblioteca Nueva, 1996, p. 88.
inici
ndex
135
136
Lestructura de les trobades socioesportives

Lorganitzaci de les trobades es divideix en dos fases. La primera
s la de la rebuda al campus de la UB dun grup dinterns del Centre
Penitenciari Quatre Camins. La segona fa referncia a lentrada amb
els alumnes als centres: Centre Penitenciari Quatre Camins, Departament dAtenci Especialitzada50 (DAE) del Centre Penitenciari
Quatre Camins, Centre Penitenciari dhomes de Barcelona (Model) i
Centre Penitenciari de joves de Barcelona (Trinitat).
Rebuda al campus de la UB dun grup dinterns
del Centre Penitenciari Quatre Camins51
Com a primera acci, es desenvolupen a laula tres sessions de contextualitzaci dirigides als alumnes. La primera, a crrec de la professora, en qu sexpliquen els efectes de la privaci de llibertat. La
segona, a crrec dels educadors Clia vila i Xavier Busc (del Centre Penitenciari Quatre Camins i coimpulsors de lexperincia des
del seu inici), facilita als alumnes el coneixement del context penitenciari. La tercera s a crrec de leducador o educadora del DAE.
Aquestes sessions faciliten una anlisi crtica sobre les mesures
penals de privaci de llibertat, sexplica el funcionament del rgim
penitenciari, com sestructura la vida quotidiana als centres, el sistema disciplinari i sintenta trencar amb les idees preconcebudes i
els tpics fomentats pels mitjans de comunicaci i el cinema.
Posteriorment sorganitza la comissi organitzadora. En formen
part: de 8 a 10 estudiants dEducaci fsica i Educaci social (torns
de mat i tarda); la Dra. Merche Ros, Professora del Departament
de Didctica de lExpressi Musical i Corporal i coordinadora de
les trobades; el Dr. Conrad Vilanou, director del Departament de
Teoria i Histria de lEducaci; el Sr. Xavier Busc i Sra. Clia
vila, educadors del Centre Penitenciari Quatre Camins, i el Sr.
Jordi Urgel i Sra. Emiliana Serrano, representants del PAS (Personal dAdministraci i Serveis del Campus).
50. Mdul independent de deshabituaci a les drogodependncies que acull 38
interns que shi inscriuen voluntriament.
51. Les dues facultats participants (Pedagogia i Formaci del Professorat) subvencionen a parts iguals les despeses originades per la trobada (esmorzar i dinar
dalumnes i interns, ms el material fungible). La Fundaci Solidaritat de la UB
tamb dna suport a lorganitzaci del conjunt de les trobades socioesportives, aix
com el Departament de Didctica de la Expressi Musical i Corporal, origen de la
iniciativa.
inici
ndex
Aquesta comissi consensua les activitats que es realitzaran a

proposta dels alumnes tutoritzats per la coordinadora de les trobades,52 i s la comissi dalumnes lencarregada de dur a terme les
activitats proposades.
Un cop tancada la proposta dactivitats, es rep un grup dinterns
acompanyats deducadors53 i al llarg de tot un dia (des de les 9 a
les 18 hores) sorganitzen activitats de tipus ldicomotriu i de dinamitzaci sociocultural. Sinicia la Trobada amb la recepci oficial
del grup dinterns i dalumnes participants pels degans dambdues
facultats i a continuaci, i per tal de facilitar la interrelaci entre els
interns i lalumnat, t lloc lactivitat ldicomotriu.
Les activitats habituals consisteixen en diverses propostes de jocs
motrius habituals en Educaci fsica en forma de gimcana recreativa que permet conixer fsicament el Campus Mundet, interaccionar
amb la vida quotidiana que hi ha i tamb facilitar la interrelaci entre
els interns i lalumnat. A cada equip hi ha interns i alumnes, i saconsegueix un bon nivell dinterrelaci i de collaboraci, trencant amb
les distncies inicials, ja que les activitats pretenen que hi hagi socialitzaci. Per exemple, la carrera dels objectes, en que es tracta de
fer una cadena humana mitjanant objectes. Un primer jugador busca
un objecte que el lligar a un altre. Tots dos van a buscar un segon
objecte i a un tercer company, i aix successivament fins que tots els
membres de lequip estan units. Aix permet la comunicaci, establir
acords, respectar el ritme dels ms lents, la proximitat fsica, i tot en un
context ldic sense la recerca dun resultat o dun equip guanyador.
Un cop el grup es coneix i sha trencat el gel mitjanant els
jocs, es proposen activitats de tipus cultural. Una activitat que t
molt xit s la tutoritzaci dels alumnes als interns en una navegaci per Internet, activitat impossible de realitzar per raons bvies en
un centre penitenciari. Posteriorment, t lloc el dinar al menjador
del campus, on participen alumnes i interns en un espai que permet
observar la vida habitual universitria. Insistim en qu alumnes i
interns es barregin a les taules, per tal de facilitar la comunicaci
dambds collectius. s una experincia interessant adonar-se de
les reticncies inicials al principi de la trobada i que, posteriorment
als jocs i les activitats, lambient es torna dists i espontani.
52. Durant un mes i mig hi ha una reuni setmanal entre els alumnes i la coordinadora.
53. Aquesta visita s considerada com a sortida programada pel rgim penitenciari, i la formen entre 14 i 16 interns que ja han complert 2/3 de la pena imposada pel jutge.
inici
ndex
137
138
Desprs de dinar es deixa un espai lliure de passeig pel campus i desprs sorganitzen ms activitats de socialitzaci (activitats
motrius, tallers de plstica o msica, entre daltres), fins que els
interns han de marxar al centre.
Amb aquesta primera fase es facilita un primer contacte dels
alumnes amb els interns, amb la finalitat que a lanada als centres
els alumnes ja hagin pres un primer contacte i, per tant, la visita al
centre penitenciari sigui menys tensa i es redueixi sensiblement la
por generada pel desconeixement i els prejudicis. No oblidem que
lentrada a un centre penitenciari s un procs ple de normes de
seguretat, portes de control que es van tancant amb soroll a mesura
que es va accedint al poliesportiu del centre. Un cop all, en un
ambient hostil (no oblidem que som en una pres), hi ha un grup
dinterns que els espera. Poder saludar-ne a algun que ha visitat
prviament el campus permet presentacions, salutacions i, dalguna
manera, que es redueixi de la inevitable tensi del moment.
Visita als centres penitenciaris
La segona fase consisteix a desplaar-se a un centre penitenciari i compartir mitja jornada (mat o tarda, en funci dels torns de
lalumnat), excepte en el cas del DAE (Departament dAtenci Especialitzada del CP Quatre Camins), en qu lactivitat dura una jornada sencera i es dina amb els interns.
Com a primer pas sorganitzen tantes comissions dalumnes com
centres penitenciaris participen. Aquestes tenen lobjectiu de dissenyar els continguts de les trobades a cadascun dels centres, amb
lassessorament de la professora. En primer lloc es presenten vdeos
daltres trobades, tant per conixer les dinmiques com per trencar
amb lestigmatitzaci i la por al desconegut. Sinsisteix en la dimensi recreativa de lEducaci fsica, i es presenta el joc motor com una
eina dintervenci social que no coneix edats i que permet la socialitzaci sense caure en linfantilisme. A les sessions prctiques al poliesportiu es treballen jocs motors socialitzadors de manera vivencial,
que seran el punt de partida per a la proposta definitiva dactivitats,
i es facilita bibliografia sobre el tema. El ms important s que els
mateixos alumnes valorin els efectes socialitzadors del joc, que constatin que la predisposici a jugar permet no noms les interrelacions
interpersonals sin tamb lexpressi lliure democions.
Desprs, a laula, cada alumne haur de proposar cinc jocs
motrius a la seva comissi. De forma collegiada, amb la tutoria de
inici
ndex
la professora, es trien les activitats que definitivament formaran

part de la proposta que es presentar al centre corresponent.
Posteriorment es desplaa al centre penitenciari una representaci dalumnes acompanyats per la professora, amb lobjectiu de negociar les activitats amb una comissi dinterns i un representant dels
educadors. Aquesta participaci de la comissi dinterns suposa una
possibilitat ms que aquests prenguin contacte amb lexterior, assumint parallelament protagonisme en la presa de decisions.
Un cop hi ha acord en el disseny de lactivitat, els alumnes (com
que sn un grup redut) tenen loportunitat de visitar el centre amb
ms detall que quan ho faran amb la resta de companys el dia de la
trobada.
La trobada consisteix en dues hores dactivitats ludicomotrius per
apropar ambds collectius. En primer lloc les comissions dalumnes
i interns preparen al poliesportiu vuit zones on es practicar un joc
diferent a cadascuna amb el material corresponent. Mentre fan aix,
la resta dalumnat visita part del centre penitenciari (tallers i escola).
Quan el grup dalumnes entra al poliesportiu lactivitat ja est preparada i el grup dinterns ja hi ha estat traslladat. Aquests moments sn
especialment tensos, ja que ambds grups sobserven a distncia i en
general no fan cap gest dapropar-se els uns als altres (parlen entre
ells, evitant les presentacions inicials). Perqu aquest moment no es
dilati, sinicia rpidament lactivitat. Es forma un cercle entre tots
dos grups (on es mant espontniament la separaci entre alumnes
i interns, excepte entre els de les comissions que ja es coneixen) i un
intern i un alumne de la comissi donen la benvinguda a la resta.
Posteriorment, es proposa un joc dorganitzaci de grups de 8-10
persones, formats proporcionalment i de manera mixta per interns
i alumnes. Cada grup desenvolupa jocs de coneixement dinamitzats
pels alumnes i desprs cada grup es reparteix per les diverses zones
de joc motor. No es determinen temps a cada zona, cada grup decideix lliurement a qu juga i quanta estona, pacta amb la resta de
grups, convida els dun altre a compartir lactivitat...
Es finalitza la trobada amb un aperitiu per tal que la conversa amb
els interns es mantingui de forma natural i espontnia. En aquest
sentit, s habitual que cada alumne porti una truita de patates per
compartir amb els interns. El centre posa la beguda i altre menjar. s
en aquest moment que observem que interns i alumnes ja no estan
separats i comparteixen converses de manera natural. Com diuen els
alumnes: toblides que s un intern. s una persona ms.
inici
ndex
139
140
Finalitzada la trobada, es continua la visita guiada a la resta

dinstallacions del centre, i si la direcci ho considera oport per
raons de seguretat, pot visitar-se algun mdul de celles.
Posteriorment, a laula, es fa una valoraci de la trobada conjuntament amb els educadors de cada centre, els quals faciliten al grup,
a banda de les seves observacions, les dels interns.
Les valoracions
Com a valoraci general daquests dotze anys dexperincia, podem
confirmar la consolidaci daquesta iniciativa. En primer lloc,
hem de valorar la participaci i la implicaci de lalumnat en lorganitzaci i desenvolupament del projecte. En total, sn aproximadament 2.100 alumnes els que han participat fins a lactualitat a
lexperincia.
Sha aconseguit un intercanvi real entre lalumnat i els interns,
amb una intensitat difcil dexplicar quan ens trobem davant dambds collectius tan diferents i que conviuen de manera fluda al llarg
de les trobades. Sha fet realitat un apropament significatiu entre els
collectius participants, un contacte basat en el respecte i el coneixement mutu.
Per part de la comunitat universitria, en la valoraci que realitzen els professors i representants del PAS participants en la comissi organitzadora, destaca especialment la convenincia de la continutat daquestes trobades pel seu carcter formador i hum.
En la valoraci que realitza lalumnat participant, es destaca que
lexperincia s molt positiva, ja que poden conixer una realitat
sovint estigmatitzada socialment i de difcil accs. Daltra banda,
valoren conixer un mbit dactuaci professional que fins aleshores
els era lluny i quasi desconegut. Destaquen tamb el valor dels programes educatius com una eina dintervenci social i el sentiment de
responsabilitat per haver dissenyat i dut a terme lactivitat en grup,
negociant, acceptant crtiques i noves propostes, afavorint el coneixement de nous recursos, participant a ms en una comissi, on hi
s representada tota la comunitat universitria, incloent companys i
companyes daltres especialitats (interdisciplinaritat).
Opinen que les relacions interpersonals amb els interns, trencant amb les idees preconcebudes, ensenya a veure la persona ms
enll del fet de ser un condemnat, i es reconeix el dret a la reeduca-
inici
ndex
ci i a disposar duna segona oportunitat. Aquest contacte i la visita

al centre tamb faciliten un marc de reflexi individual i grupal
sobre les penes privatives de llibertat, la seva utilitat i la possibilitat dalternatives, i savaluen obstacles i necessitats. Consideren que
s una experincia molt significativa i formativa en el seu itinerari
acadmic, a ms de ser un bon recurs per reduir la dissocialitzaci
dels interns.
En definitiva, lexperincia ha contribut a fer desaparixer
tpics i idees preconcebudes, hi ha facilitat una major comunicaci
entre la universitat i la societat en el sentit ms ampli. Aix, opinen
que facilita el canvi dactituds i el comproms social.
Quant a lassignatura, valoren lEducaci fsica com un recurs
que facilita la comunicaci social a banda de la seva aportaci al
desenvolupament de les capacitats motrius, cognitives i emocionals.
Evidencien que mitjanant el joc es trenquen les distncies inicials
tal com hem comentat anteriorment, es facilita la interrelaci, saugmenta la confiana, es facilita la cooperaci i la cohesi del grup,
safavoreix un clima dists i es trenca amb la rutina del centre, de
manera que es redueix lefecte de lestigma social i del context fsic.
Per part dels interns, la seva valoraci s tamb positiva, i es
basa fonamentalment en:54
Lassistncia de lalumnat i el contacte amb aquest: poder estar
amb gent que tescolta, et comprn, i no et rebutja, la injecci
dillusi i entusiasme que rebem, vaig parlar de temes no
relacionats amb la pres.
Trenca amb la rutina diria i relativitza el tancament: vaig
estar amb gent que no eren ni professionals ni funcionaris,
sem va passar el dia volant i s una forma devasi de la realitat quotidiana: em vaig oblidar que era a la pres, feia molt
temps que no mho passava tan b, em vaig oblidar dels meus
problemes durant tot el dia.
A ltres frases significatives: tadones que fora hi ha un mn
de coses per les quals val la pena lluitar, la realitat de veurem a mi mateix participant en activitats que no em plantejava
fer, no es necessita cap tipus de droga per participar amb la
gent.
54. Les frases entre cometes sn textuals de les valoracions dels interns.
inici
ndex
141
142
Com a coordinadora de les trobades, considero molt important

aquest tipus de propostes a lalumnat ja que no noms beneficien el
seu procs formatiu, sin que tamb collaboren en la socialitzaci i
en el procs de reinserci dels interns, ja que tenen present la cultura de les trobades. Es creen unes expectatives que la instituci
valora molt des del punt de vista reeducatiu.
Considero tamb important el foment del contacte amb altres
institucions que implica nous canals de coneixement, collaboraci
i comunicaci. La trobada permet a lalumnat la connexi amb una
realitat que sovint desconeixen i a una especial repercussi en la
seva formaci en relaci amb les actituds i els valors. Tot plegat els
ajuda a formar un pensament crtic.
Crec tamb rellevant el foment duna actitud de responsabilitat
entre lalumnat i els interns (pensar, planificar, dur a terme i avaluar lactivitat), en definitiva, els protagonistes de lactivitat.
Per finalitzar voldria comentar que la consolidaci del sistema
dorganitzaci en comissions permet un estret contacte entre tots
els implicats en lorganitzaci i un evident enriquiment de les propostes. Es treballa de forma transversal, recollint propostes i idees
independentment de la seva procedncia (interns, alumnat, professorat, representants del PAS, educadors i psiclegs del centre, entre
daltres), de manera que simplica tota la comunitat universitria i
als professionals dels centres penitenciaris.
Perspectives de futur
Lxit de les trobades amb centres penitenciaris ha perms obrir lexperincia a altres escenaris dintervenci. Aix, des del 1997 sestan
duent a terme les trobades socioesportives amb el Complex Assistencial en Salut Mental Benito Menni de Sant Boi de Llobregat amb
estudiants de lassignatura LEducaci fsica en lEducaci social,
i pacients crnics mentals en rgim tancat (majoritriament amb
esquizofrnia). El model dintervenci i les valoracions sn tamb
positives per part de tots els agents implicats. Desprs de vuit anys
de trobades, podem afirmar que tamb s una experincia consolidada.
La darrera transferncia daquest model dintervenci ha tingut
lloc a Nicaragua. Mitjanant un programa de cooperaci internacional desenvolupat per lONG Pedagogia Sense Fronteres, de la UB,
inici
ndex
amb la qual lautora, conjuntament amb la Dra. Carme Panchn de la

Facultat de Pedagogia, coordinen el programa Educar y socializar
en centros penitenciarios y de salud mental de Nicaragua des de
lany 2003. En aquest projecte, alumnes de la UB i de la Universidad Nacional Autnoma de Nicaragua, a Len, comparteixen lorganitzaci de tallers educatius i trobades socioesportives al Sistema
Penitenciario Nicaragense (centres penitenciaris de Chinandega,
Tipi-Tapa al mdul psiquitric i lEsperanza centre de dones) i
al centre de salut mental Jos Dolores Fletes de Managua. Les valoracions sn similars a les presentades en aquest article, la qual cosa
ens duu a pensar que el model s vlid i que es pot adaptar a realitats llunyanes.
Per finalitzar, conv comentar que la visi de lalumnat com a
objecte passiu no pot fonamentar la universitat del segle xxi. Amb
aix no vull donar a entendre que la metodologia presentada sigui
millor que. El que plantejo s que ha demostrat ser til als escenaris on sha aplicat i en la forma que sha descrit. Crec que la universitat ha dafavorir el canvi social, redunt els desavantatges i col
laborant en la formaci de persones autnomes i responsables, capaces de reflexionar crticament, interioritzar i aprendre constantment.
Aquesta proposta pretn ser una manera ms daconseguir-ho.
BENEDITO, V.; FERRER, V. i FERRERES, V.: La formacin universitaria a
debate. Barcelona, Publicacions Universitat de Barcelona, 1995.
ROS, M.: Memria de les XI Trobades Socioesportives entre la Universitat
de Barcelona i els serveis penitenciaris i de rehabilitaci de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Universitat de Barcelona, 2005.
ROS, M.: Memria de les VIII Trobades Socioesportives entre la Universitat de Barcelona i el Complex Assistencial en salut mental Benito Menni
de Sant Boi de Llobregat. Barcelona, Universitat de Barcelona, 2005.
ROS, M.: La aproximacin a la realidad en el currculum universitario:
encuentros sociodeportivos con internos de centros penitenciarios y
con pacientes con trastorno mental severo dins: Actas del XIX Congreso Nacional de Educacin Fsica. Facultades de Educacin y Escuelas
de Magisterio, Universidad de Murcia, Mrcia, 2001, pp. 483-492.
inici
ndex
143
III. L aprenentatge servei a leducaci

no formal
Lexperincia de Joaquim Franch als camps de treball

dels Aiguamolls de lEmpord: un cas daprenentatge
servei avant la lettre?
Jaume Trilla i Bernet55
Introducci
La invitaci a parlar sobre els camps de treball dirigits ja fa ms de
vints anys per Joaquim Franch als Aiguamolls de lAlt Empord,
com un cas del que ara sanomena aprenentge servei obliga a algunes consideracions prvies.
La primera s que lexperincia que aqu sexplicar i comentar,
lautor daquestes pgines no la va conixer directament. La coneix
noms per mitj del que Joaquim Franch va escriure sobre ella, i
tamb a travs del testimoni dalgunes altres persones que hi van
participar. s a dir, la nostra presentaci daquesta experincia ser
de segona m, amb tots els lmits que indefugiblement aix comporta. Aquests lmits, s clar, fan referncia no noms a la major o
55. Jaume Trilla s membre del GREM, i catedrtic de Teoria de leducaci de la
Universitat de Barcelona (jtrilla@ub.edu).
inici
ndex
145
146
menor objectivitat que hom pugui apreciar en la narraci dels fets,

sin tamb a la interpretaci que assajarem daquests fets.
La segona consideraci ha de ser sobre la pertinena de considerar lexperincia en questi com un exemple daprenentge servei. Ni Joaquim Franch ni els seus collaboradors van utilitzar mai
aquesta expressi per caracteritzar aquells camps de treball, entre
altres coses perqu llavors, els anys vuitanta del segle passat, ning
parlava al menys aqu daprenentatge servei. En qualsevol cas,
desprs de llegir aquest text el lector podr valorar pel seu compte
si aquelles realitzacions daleshores sadiuen poc o molt al que ara
sanomena aprenentatge servei, i si aquest etiquetatge retrospectiu
es adequat o no.
I la darrera consideraci ha de ser sobre el factotum daquesta
experincia. Tot i que algun llibre de Joaquim Franch encara circula, en ven i es reedita; tot i que el seu nom bateja algun premi de
pedagogia; i tot i que ha estat un dels pedagogs catalans ms productius i innovadors de la segona meitat del segle xx..., segurament
no sel coneix prou en relaci amb el valor real de les seves aportacions. s per aix que resulta gaireb obligat fer-ne una breu presentaci: el requadre que segueix acomplir amb aquesta funci.
Sobre la feina pedaggica de Joaquim Franch i Batlle (Barcelona,

1944 Celr, 1987)
En una nota necrolgica titulada Com fer justcia a un pedagog (Diari
de Barcelona, 11 de novembre de 1987), el periodista Jaume Fabre deia que
Joaquim Franch havia estat una de les personalitats clau de la renovaci
pedaggica a Catalunya a partir dels anys seixanta. Malgrat la seva curta
vida pedaggica (va morir als 43 anys) va tenir temps de desenvolupar una
tasca molt intensa i creativa en el decurs de la qual va interpretar gaireb
tots els papers de lauca educativa: mestre descola, monitor i director dactivitats de lleure, psicopedagog, formador de mestres, animadors, i gestors
culturals, ecologista militant, promotor diniciatives pedaggiques diverses, responsable de lrea deducaci a ladministraci municipal, creador
de materials didctics i autor de llibres de pedagogia.
En el terreny de leducaci en el lleure va desenvolupar una de les
obres personals, sens dubte, ms rellevants de la Catalunya de les darreres dcades: creador de la primera escola de formaci danimadors
(lEscola de lEsplai a finals dels seixanta) i daltres posteriors de ben
inici
ndex
III. Laprenentage servei a leducaci no formal
significatives (IMAE de lAjuntament de Barcelona i Escola de Formaci dEducadors del Lleure de Girona), innovador de la metodologia de
lescoltisme catal (finals dels anys setanta), promotor i director dels
camps de treball naturalistes als Aiguamolls de lEmpord que comentem aqu mateix, i autor de llibres de referncia ineludible en la histria de la pedagogia del temps lliure i encara en la actualitat, com, per
exemple, Lanimaci de grups desplai i de vacances (1984, amb Alfons
Martinell) o El lleure com a projecte (1985, premi Artur Martorell).
En el camp de leducaci escolar, la seva obra no s menys notria:
fent de mestre a lescola Costa i Llobera va ser un dels introductors
a casa nostra (tericament i prctica) dels plantejaments de lautogestogesti pedaggica i leducaci no directiva (Lautogesti a lescola,
1971, premi Antoni Balmanya); fou professor de lEscola de Mestres
de Sant Cugat i collaborador assidu de les escoles destiu dels anys
setanta i vuitanta; des de lAjuntament de Girona va impulsar el desenvolupament de recursos pedaggics per a lescola; i, tanmateix, alguns
dels seus llibres referits a la instituci escolar (especialment el pstum, amb Pere Darder, El grup-classe. Un potencial educatiu fonamental, 1991) constitueixen aportacions teoricoprctiques de considerable
valor i originalitat.
Potser, per a caracteritzar en poques paraules la personalitat pedaggica de Joaquim Franch, podriem dir que en ell es donava aquesta
conjunci, tan necessria com infreqent, entre una facultat reflexiva molt notable i una gran capacitat dacci; entre el realisme imprescindible per dur a terme eficament els projectes que emprenia i una
tensi utpica per innovar i no renunciar mai a les possibilitats de
transformmaci del real en una direcci progressista.
Algunes de les publicacions de Joaquim Franch

Clubs dEsplai per a infants i adolescents. El cicle de lany, Barcelona,
Hogar del Libro, Col. Esplai, Srie Especial, 1969.
Lautogesti a lescola. Barcelona, Ed. Nova Terra, Col. Sntesi, Srie
Documents a la Recerca, 1972, 8.
Vers un medi educatiu. Barcelona, Ed. Nova Terra, Quaderns dEducaci, 1973, 1.
Comunicaci-educaci. Barcelona, Ed. Nova Terra, Quaderns dEducaci, 1973, 3.
El grup-classe. Barcelona, Ed. Nova Terra Quaderns dEducaci, 1974, 6.
inici
ndex
147
148
El mestre en el grup-classe. Barcelona, Ed. Nova Terra, Quaderns

dEducaci, 1974, 7.
A laguait duna aventura. Barcelona, Minyons Escoltes-Guies Sant
Jordi de Catalunya, 1980.
(amb A. Martinell), Lanimaci de grups desplai i de vacances. Fer de monitor. Barcelona, Ed. Laia, Col. Cuadernos de Pedagogia, nm. 12, 1984.
(Edici revisada i ampliada, amb el ttol Animar un proyecto de educacin social. La Intervencin en el tiempo libre, Barcelona, Paids, 1994.
El lleure com a projecte. Barcelona, Direcci General de la Joventut,
Generalitat de Catalunya, 1985.
(amb J. Plach) Construir un projecte descola. Vic, Eumo, Col. Interseccions, nm. 3, 1986.
(amb R. Forti) Els Aiguamolls del Baix Empord., Girona, Diputaci
de Girona-Caixa de Barcelona, 1987.
(amb R. Forti) Els Aiguamolls de lAlt Empord., Girona, Diputaci de
Girona-Caixa de Barcelona, 1989.
(amb P. Darder, C. Coll, J. Plach) El grup-classe. Un potencial educatiu
fonamental. Vic, Eumo Ed., Col. Interseccions, nm. 13, 1991.
Sobre Joaquim Franch

Revista de Girona, 1987, 125 (amb articles de Ramon Canals i Francesc
Carbonell, Eduard Delgado, Alfons Martinell, Joaquim Nadal).
Trilla, J.: Pedagogia del grup i del projecte. Una aproximaci a lobra de
Joaquim Franch. Barcelona, Edicions 62-Eumo Editorial, 2000.
Lexperincia dels camps de treball dels Aiguamolls

de lEmpord56
La histria daquestes activitats als Aiguamolls de lAlt Empord
sinicia lany 1982 amb un campament per a 35 nois i noies organitzat
per la Instituci Alt Empordanesa per la Defensa i Estudi de la Natu56. Aquesta descripci de lexperincia procedeix, gaireb fil per randa, dun dels
apartats del llibre que vam dedicar a lobra pedaggica de Joaquim Franch (Pedagogia
del grup i del projecte. Una aproximaci a lobra de Joaquim Franch, Barcelona, Edicions 62-Eumo Editorial, 2000); concretament, de lapartat titulat Natura i educaci:
lexemple del Aiguamolls de lAlt Empord, pp. 136-150.
inici
ndex
ra (IAEDEN). A lestiu segent (1983) sorganitz un altre campament

ms nombrs (75 nois i noies),57 dirigit ja per Joaquim Franch i amb la
participaci daltres institucions: lAssociaci dAntics Alumnes de
Catal (ADAC), lAssociaci de Naturalistes de Girona, lAjuntament
de la mateixa ciutat que incorpora aquest campament a la seva programaci dactivitats i destiu, i lAjuntament de lArmentera. A lestiu del 1984, quan ja s vigent la llei del Parlament de Catalunya per
protegir aquell indret, el nombre de campaments que shi realitzen
es multiplica per quatre (280 nois i noies). s llavors que la Direcci
General de la Joventut sincorpora a lorganitzaci dels campaments,
i fa possible la progressiva ampliaci de loferta i, a la vegada, segons
explica Joaquim Franch, provoca una certa reorientaci del sentit inicial daquestes activitats.58 A lestiu del 1985 foren ja vuit campaments
els que es realitzaren (aproximadament 400 participants). En el text
Ecos ms llunyans, Joaquim Franch anunciava que per lestiu del
1986 es pretenien dur a terme 12 campaments. Ell, des de lAjuntament de Girona, continu, fins a la seva mort a lestiu del 1987, prenent part lorganitzaci dels campaments, encara que ja no particip
en la seva realitzaci directa com a director o animador.
De totes les tandes de campaments o camps de treball, la que est
ms ben documentada s la corresponent a lestiu del 1983, ja que s
aquesta la que Joaquim Franch va narrar en el llibre El lleure com a
projecte. Per tant, ens referirem sobretot a aquesta experincia, si b
incorporarem algunes valoracions generals que en textos posteriors
va fer sobre el conjunt de lexperincia dels Aiguamolls.
El campament destiu de lany 1983, amb nois i noies de vuit a
dotze anys, parteix duna intencionalitat educativa que Joaquim
Franch resumia de la manera segent:
57. Aquesta xifra lhem tret del llibre de Joaquim Franch El lleure com a projecte
(Barcelona, Generalitat de Catalunya p. 73). En el text indit (Ecos ms llunyans,
document mecanografiat de 25 p.) que Joaquim Franch va escriure amb la intenci
dincorporar-lo a lanterior, es parla de 80 nois i noies.
58. Parallelament, i en la mesura que el que era inicialment un projecte privat ha
anat convertint-se en una oferta pblica, sha donat un procs desvament de lesquema ideolgic i del projecte educatiu que, en el primer moment, era molt precs. Aquest
esvament sembla apuntar a la neutralitzaci dels components ideolgics ms aguts.
(Ecos ms llunyans, doc. cit., p. 9). En aquest document i en algun altre, Joaquim
Franch relata i analitza, amb pls i senyals, la no sempre fcil collaboraci amb la
Direcci General de la Joventut o lInstitut Catal de Serveis a la Joventut de la Generalitat de Catalunya. Veure tamb lInforme sobre els Camps de Treball als Aiguamolls de
lEmpord, document indit amb membret de lAjuntament de Girona, datat al setembre del 1984 i sense signatura, per inconfusiblement redactat per Joaquim Franch.
inici
ndex
149
150
volem que els nois sho passin b fent una experincia tan rica com
sigui possible;
volem que la qualitat de les relacions personals mantingui un nivell
molt elevat;
volem fer explcites tres lnies de fons que marcaran la nostra actuaci:
larrelament i la sensibilitat al pas
una gesti democrtica
una convivncia solidria.59
El contingut temtic o, com diu Joaquim Franch, la trama argumental que es proposava als nois i les noies era de carcter naturalista, i es concretava en la preparaci duna exposici que expliqus
com sn els Aiguamolls. Aix implicava centrar lactivitat del campament en una tasca de descoberta i recerca, i en la preparaci dels
materials de lexposici.
Cal fer un incs i dir que, durant aquells anys, Joaquim Franch es
va anar convencent de linters de les activitats destiu que proposessin als participants projectes dacci real sobre el medi:
Les activitats destiu especialitzades tenen futur: la colnia i el campament convencionals toquen sostre i manifesten limitacions. Dentre les
activitats especialitzades, hem comprovat que les relatives a lecologia
obtenen un ress molt profund en nens, adolescents i joves; ho atribuiria a dues raons: la natura atrau; la problemtica ecolgica s sentida
amb facilitat pels nois i, a ms a ms, els permet una acci que no s
noms ldica sin que els compromet amb construir el seu pas.60
Sobre les bases esmentades, el campament en qesti fou minuciosament preparat per lequip danimadors dirigit per Joaquim
Franch. Daquest procs previ cal fer mfasi en tres aspectes que
ens semblen importants.
En primer lloc, el fet delaborar un projecte molt acurat, tant en
el nivell estrictament pedaggic com en el nivell tcnic i cientfic
pel que fa a la tasca naturalista que forniria de contingut el campament. Val a dir que, en comparaci amb la tnica general de les activitats destiu daleshores i, segurament, dara, el que reflecteix la
59. El lleure com a projecte, op. cit. , p. 74.
60. Informe sobre els Camps de Treball als Aiguamolls de lEmpord, doc.
cit., p. 15.
inici
ndex
narraci de Joaquim Franch s un grau de qualitat certament fora

inslit en totes les dimensions que han de ser presents en un projecte daquest tipus: un model processual de la intervenci, una metodologia de treball, una proposta dorganitzaci de la vida quotidiana (grups, espais, calendaris i horaris...), un disseny tcnic de les
activitats concretes i la seva preparaci material, lelaboraci dun
imaginari motivador i que confers un cert carcter daventura a
lexperincia que es proposaria als nois... Noms una simple ullada
a la documentaci (fitxes dobservaci, llistes dactivitats, protocols
organitzatius, cartes, plnols...) que Joaquim Franch adjunta a la
narraci de lexperincia evidencia la cura i la qualitat del projecte.
En segon lloc, tamb cal fer esment que, malgrat aquesta minuciosa preparaci prvia del campament per part de lequip deducadors, i coherentment amb una de les constants ms nuclears de la
pedagogia de Joaquim Franch, el projecte havia de restar obert a la
participaci dels destinataris:
Els animadors hem preparat un projecte i loferirem als nois. Si els nois
no el fan seu, val ms deixar-ho crrer: s un projecte mort abans de
nixer. [...] En conseqncia, el primer nivell de la intervenci consisteix a: fer les propostes dactivitat de forma engrescadora i fent-los veure
el lligam amb la idea global del projecte del camp; deixar que els nois i
noies vagin apropiant-se de la realitzaci i observar si aquesta s fluda
o si es produeixen situacions sense sortida. [...] Des del moment en qu
els nois prenen ms formalment la direcci de lactivitat s probable
que aquesta es diversifiqui, que grups diferents la realitzin de maneres
diferents. Aquesta contingncia ha dacceptar-se.61
Es pot pensar que quan es pretn endegar un procs en resulta

fonamental la participaci dels nois en la gesti de les prpies activitats, la preparaci prvia del projecte per part dels animadors s
poc important o, fins i tot, contradictria amb aquella intenci. Dit
duna altra manera, si sn els destinataris els qui han de fer seu i
gestionar el projecte, els monitors ms val que restin a lexpectativa i preparin noms el mnim necessari. Lexperincia que estem
comentant ens mostra ben b el contrari: un projecte de participaci
requereix la preparaci ms acurada. No es tracta de dissenyar una
srie dactivitats que indefectiblement es duran a terme en la forma
61. El lleure com a projecte, op. cit., p. 76.
inici
ndex
151
152
exacta que els monitors han decidit, sin que es tracta doferir un
projecte concret i restar obert a les modificacions o reorientacions
que els destinataris hi introduiran, la qual cosa afegeix a la dificultat del disseny previ la necessitat duna actitud flexible, acollidora,
amatent i previsora. Un projecte seris de participaci s sempre
molt ms difcil delaborar i de realitzar que qualsevol programaci
directiva.
I encara hi ha un tercer aspecte que tal ressaltar en la preparaci
daquell campament. Un aspecte que trobem en moltes altres tasques que Joaquim Franch va dur a terme: la formaci dun equip
ampli, integrador, diversificat quant a les especialitzacions i, no cal
dir-ho, engrescat i competent per dur a terme el projecte.
Un cop planejat el campament i realitzada la inscripci dels participants, tingueren lloc una srie de trobades amb els pares (una) i
amb els nois i noies (dues), ja que molts dells no es coneixien abans
ni tampoc coneixien els animadors. Les reunions amb els nois ja es
van fer en petits grups. Del relat que Joaquim Franch fa daquestes
trobades prvies potser cal destacar dues qestions. La primera s
que tamb aqu shi feia ben pals un considerable grau de preparaci. Per exemple, selaborar un muntatge audiovisual expressament
per presentar el projecte dels campaments: La qualitat de les imatges nhi ha de fabuloses i la narraci implicada [...] varen captivar
amb facilitat nens i pares [...] i obriren encara ms, si s possible, les
perspectives daventura i dacci que havien de tenir els resultats
que cada noi intua.62
La segona qesti que cal remarcar s que aquestes reunions
no eren solament informatives, sin que tenien una funcionalitat
realment preparatria: aplegar el material necessari comptant amb
les aportacions dels pares i dels nois i, sobretot, anar creant entre
aquests i en el si de cada grup el clima relacional desitjable. Per a
tal fi es redactaren un fulls que contenien les propostes destil de
vida que els monitors feien als nois i noies. Aquests fulls, presentats i discutits amb els participants, desglossaven en una srie de
formulacions concretes sobre diversos aspectes de la vida quotidiana tres propostes bsiques: conixer i estimar el pas; fer-te responsable de tu mateix i participar en les decisions de tot el grup, i saber
estar pels altres i fer amics.63
62. Id, p. 88.
63. Id, p. 135 a 137.
inici
ndex
Explicada la fase prvia del campament, Joaquim Franch es

dedica a donar compte del seu desenvolupament, amb un estil que
entrelliga la narraci amb lanlisi. Explica els treballs que realitzaven els nois, les variacions que calgu introduir sobre la marxa, latmosfera social i de convivncia que san creant i ancdotes plenes
de significaci. Fra massa llarg de resumir tot aix, i ens contentarem a seleccionar un parell dinstantnies que permetin fer-se una
mica la imatge global daquell campament.
La primera ens mostra el clima dactivitat que shi respirava:
Entre els testimonis grfics del camp nhi ha un que s especialment
apreciable: una gravaci en vdeo daquestes hores de la tarda en la qual
shi veu prop de noranta persones grans i petites que van fent la seva
sense molestar-se. Per tot arreu hi ha moviment, per tots els moviments tenen un sentit; arreu hi ha calma, aquella calma que es dna
en una collectivitat de nens quan cadasc est fent all que li plau i
que t un sentit: shi poden veure nens pintant, teixint, observant al
laboratori, escrivint poemes, llegint a la biblioteca, berenant, cantant,
passejant, seguint un animal, discutint amb un monitor, arranjant una
tenda, donant menjar a un ocell petit que havien trobat, explicant-se
coses, discutint un pla de treball, fent un mural... i tot aix sense que
ning hagi de controlar res ni donar cap ordre en cap sentit.64
La segona instantnia ens exemplifica un petit moment de lelaboraci de limaginari del campament.65 Fou a partir duna de les tasques de salvaguarda previstes en el campament: la reintroducci als
Aiguamolls de la tortuga daigua gaireb extingida a lEmpord:
Lacte va ritualitzar-se discutint qui i com deixaria anar les tortugues a
laigua i aprofitant lavinentesa per fer alguns discursos.
Entre tots vrem decidir que, com que hi havia nois i noies de molts
indrets de Catalunya, el millor fra que dos de cada poble o ciutat el
ms gran i el ms petit deixessin anar conjuntament una tortuga, com
si de cada indret nhagus arribat una. [...]
Amb tot aix va arribar el moment solemne danar tornant les tortugues al llac: de primer hi havia una mica dexcitaci i el neguit de
64. Id., p. 102.
65. En la construcci de lelement mtic i imaginari daquella tanda, hi tingu un
paper destacat la llegenda recreada per Maria ngels Anglada El bruel de lestany.
Es troba reproduda en un annex dEl lleure com a projecte, op. cit., pp. 142-146.
inici
ndex
153
154
saber si la de Celr nedava millor que la de Banyoles, per a poc a poc

va fer-se una calma inslita: vuitanta persones, assegudes incmodament al pends del llac, varen restar-hi una bona estona quietes, en
silenci, mirant i mirant un animal tan quiet com una tortuga. El sol va
voler-hi contribuir amb una llum diferent, i aquells minuts cobraven
molts significats. Algunes bombolles van advertir que havem de tornar al campament, ja feia fred i la darrera de les tortugues senfonsava
per menjar.
Al vespre no era pas dia de deixar-se perdre locasi, vrem
improvisar un altre conte que simbolitzava la mateixa situaci viscuda
per tota la collectivitat al llarg daquells dies: un indi petit havia marxat del seu poblat per tal de cercar qu era el que els feia passar tanta
gana. Rodava i rodava fins que una veu antiga li va dir que desxifraria
lenigma quan hagus seguit el cam de locell que vola ms amunt i el
de lanimal de quatre potes que camina ms a poc a poc per la terra: un
esparver va menar-lo a la vora dun llac on, a la riba tranquilla, una
tortuga caminava lentament vers laigua.
Al moment que lanimal shi havia enfonsat i quan el nen deixava
vagar la mirada per les petites onades concntriques com si penss que
la vida creix en cercles..., llavors, de lindret dels estanys, des de laigua
quieta i enigmtica, la melodia duna gralla son acostant-se on rem per
convidar-nos a ballar. Un solemnssim esperit de les aiges, amb un ajudant igual de solemnssim, venia a dir moltes grcies i continueu si us
plau. Evidentment, els nens no sn ingenus i de seguida varen conixer
Pere i Fina actors de Tripijoc, per varen ballar ben contents.66
Dues instantnies ms per copsar la vivncia que daquells campaments en feren els nois i les noies:
Un noi amb qui podia parlar amb certa profunditat va dir-me quelcom
que compensa tots els esforos daquells dies: mai no hauria dit que es
pogus ser tan feli; s com si no fos veritat tot aix.67
... Magrada recordar una pregunta que va fer-me una nena petita:
En Jordi diu que els ocells volen llibertat.
Qu vol dir: que volen (voler) o que volen (volar)?
66. Id., p. 109-110.

67. Id., p. 121.
inici
ndex
Era sorprenent perqu resumia, potser, la seva experincia duns dies: com
tots els ssers vivents, com els ocells que havien pres a les xarxes per anellar-los i deixar-los anar, els nens volen llibertat. I com els ocells lexpressen volant, els nens tamb volen la llibertat, tamb lexpressen pels camins
indefinits en els quals la pols es confon amb la boira, els arbres sassemblen a les muntanyes o una petita bassa un estany perdut, que diu un
poema del Jordi R. pot esdevenir el mn ms meravells i suggeridor.
Amb aquest vol de llibertat que comporta la voluntat de la llibertat
alguns nens han signat un pacte amb el seu pas: algun dia, i no falta
tant, tornar a haver-hi cigonyes que des dels campanars de lEmpord
beneiran la gent de b, en el dir de Carner.68
Mesos desprs, en una entrevista per a Presncia, referint-se a

aquell campament, Joaquim Franch encara digu:
...jo crec que all innovador era dir: nois, no us venim a dir passeu
vacances, feu pnxing, sin que us venim a dir: penqueu molt, que
esperem moltes coses de vosaltres, i aix en un context de joc i de fantasia. [...] I vam ser molt exigents: comenvem a quarts de set, sortem a
les set a treballar, tornvem tard, i aix en dies que estvem a quaranta
graus, per la constataci per a mi xocant s la resposta: els nanos als
quals els fas una proposta ambiciosa responen, per a un nivell altssim! Tenen una propensi elevadssima a respondre a lexigncia, quan
aquesta s raonada. Fins i tot anaven ms lluny... hi ha una cosa significativament reveladora i s el fet de que els nens es posessin a escriure
poesia, a propsit del que estaven vivint i fent; i no sols aix sin que
posaven msica als poemes. [...] Llavors penses, quan un collectiu de
vuitanta arriba a ser capa descriure i cantar la seva composici, ha
arribat a un nivell de qualitat de vida impressionant.69
En un informe a lAjuntament de Girona, no ja sobre els campaments del 1983 sin tamb sobre els de lany segent, afegeix:
Els campaments alteren els nois: els deixen diferents. La riquesa i la
intensitat de lexperincia que hi poden viure no els deixa de cap forma
68. Id, p. 122.

69. Quim Franch i Alfons Martinell: el lleure, des de lAjuntament, dins: Presncia, 1984, 641, any XX, 2 de juny, p. 19 (lentrevistador s J.C. Guerrero).
inici
ndex
155
156
insensibles. [...]70 Aix no hem de considerar-ho un mrit noms nostre. Ho

atribuiria, certament, a que els camps combinen correctament lexperincia
sensible amb lexperincia cientfica o tcnica, el treball amb la descoberta
...de tal manera que lexperincia global s equilibrada i enriquidora.71
Tot i que acabem de citar un informe en qu, segurament, es

tractava de fer una certa autopropaganda per tal que lAjuntament
de Girona decids continuar i estendre aquelles experincies als
Aiguamolls, certament Joaquim Franch nestava molt orgulls:
Crec que Girona est donant la pauta pel que fa a la filosofia i lorganitzaci dels esplais i de les activitats destiu. [...] No hi ha a Catalunya cap
altra activitat preparada amb tanta precisi. [...] Vull dir que, en aquest
terreny, hi ha escola prpia: sens demana amb freqncia articles,
conferncies i participaci a jornades o congressos i diria que se sol
esperar molt de nosaltres i que aquestes activitats, tal i com les organitzem, serveixen de pauta a molts daltres. [...] Per b que opino que
el nivell qualitatiu que sassoleix s molt per sobre de la mitjana de les
activitats que es desenvolupen al nostre pas, tamb crec que encara
fem curt i que caldr un esfor ms intens de persuasi dels monitors
en el sentit que han datendre ms globalment els nois.72
Per exposar aquests camps de treball naturalistes als Aiguamolls hem multiplicat les cites deixant parlar directament Joaquim
Franch, ja que quan es posa lric val ms fer-ho aix. Ell els va viure
amb tanta o ms intensitat que els nois i noies que hi van assistir.
Li va saber greu que en una daquelles tandes queds destrossat el
motor dun Land Rover de la seva propietat, la reparaci del qual va
haver de costejar-se ell mateix. Per, sigui com vulgui, com ha dit fa
un moment, li semblava que tots els esforos valien la pena. Va ser
una experincia vivencialment productiva com expressa el lirisme
amb qu la narra, per tamb va ser pedaggicament, productiva. En
escrits datats els anys 1985 i 1986 va arribar a formalitzar uns interessantssims models genrics de recerca i dacci ambientalista que
fonamentava explcitament amb autors com J. Dewey, W. Kilpatrick,
70. Aqu Joaquim Franch exposa casos concrets de nois que desprs dels camps
han seguit treballant en activitats ambientalistes.
71. Informe sobre els Camps de Treball als Aiguamolls de lEmpord, doc.
cit., p. 13-14.
72. Id., p. 13-14.
inici
ndex
G. M. Kerchensteiner, A. Ferrire, J. Piaget, R. Cousinet, C. Freinet i el

Moviment de Cooperaci Educativa dItlia, per que es referenciaven
sobretot en aquelles realitzacions als Aiguamolls.73 Trobem aqu ben
exemplificada aquesta capacitat, tan infreqent com necessria en el
treball pedaggic, de lligar lexperincia viscuda amb la reflexi, la
implicaci personal amb les lectures, lacci amb la conceptualitzaci.
I per cloure el relat dels campaments, tornarem a la lrica. LAnna,
una noia que particip en el campament de lestiu del 1983, va escriure
un poema que, segons Joaquim Franch, durant aquells dies va haver de
llegir repetides vegades perqu a tothom agradava descoltar-lo:
Les seves ales sn lombra,
els seus ulls encenen la nit, el seu cos s un raig de lluna
i senvola cada mat.
Fusell en m,
la mirada enlaire,
i un soroll eixordador
apaga la calma.
El vent sha parat,
el riu ja no canta,
el murmuri de les fulles
s un record lluny...
Per ella encara s blanca.
Jo vull que el vent torni a bufar,
que gronxi les oliveres de plata,
que la remor del riu no es deturi mai
73. Models de processos de recerca i dacci, document indit sense capalera, datat a loctubre del 1985 i amb signatura QF, 27 p. La part dedicada al model
dacci, amb alguns afegits de presentaci, s la que va donar lloc a larticle Por el
retorno de las cigeas, Cuadernos de Pedagoga, nm. 142, novembre del 1986, pp.
26-31. Es tracta duns textos, realment elaborats, en els que exposa una metodologia
fora minuciosa. Si b, com hem dit, els models provenen de la seva experincia
recent en activitats deducaci en el lleure com les esmentades, sn perfectament
aplicables a contextos escolars: de fet, les referncies dautors apuntades pel que fa
al primer model sn bsicament escolars. Probablement aquells models responen a
la decantaci de Joaquim Franch durant aquests anys vers activitats especialitzades
de lleure; activitats en qu laprenentatge (sota un paradigma de recerca) i lacci
real i constructiva (sobretot ambientalista) hi fossin molt rellevants.
74. El lleure com a projecte, op. cit., pp. 122-123.
inici
ndex
157
158
i que hi hagi cigonyes blanques.74
Tots som meninos
Laura Rubio Serrano i Susagna Escardbul Tejeira75
Introducci
Tots som meninos s un projecte de cooperaci i solidaritat entre la
Fundaci Catalana de lEsplai i el Movimento Nacional de Meninos
e Meninas da Rua (MNMMR) del Brasil. En un conjunt daccions
diverses, el projecte permet que joves catalans sacostin a la realitat
que viuen els nens del carrer daquest pas. Tamb que simpliquin
de manera directa en la sensibilitzaci i denncia de les seves condicions de vida i dels drets humans en general.
Leix vertebrador del projecte s el viatge dun grup de joves
al Brasil i la seva participaci a lEncontro Nacional de Meninos
i Meninas da Rua que se celebra peridicament. Les possibilitats
de treball, per, esdevenen moltes ms quan, un cop han tornat,
els joves participants difonen les experincies viscudes i uneixen
esforos amb la resta de companys i altres sectors de la comunitat
per fer-se ress de la injustcia social que viuen milers de nens als
carrers de les grans ciutats brasileres.
Una mica dhistria

Va ser al 1994 quan es comen a gestar el projecte de solidaritat
Tots som meninos que agermana dues entitats llunyanes en la distncia per properes en objectius i ideals pedaggics: la Fundaci
Catalana de lEsplai i el Movimento Nacional de Meninos e Meninas da Rua del Brasil.
La Fundaci Catalana de lEsplai s una entitat sense afany de
lucre que es caracteritza pel fet dimpulsar leducaci en el lleure
en infants, joves i adults i el desenvolupament de la vida associati75. Laura Rubio s membre del GREM de la Universitat de Barcelona, professora
del Departament de Teoria i Histria de lEducaci de la mateixa universitat, i forma
part del Centre Promotor dAprenentatge Servei (lrubio@ub.edu). Susagna Escardbul
s la coordinadora de lmbit de formaci i projectes educatius de la Federaci Catalana de lEsplai (sescardibul@esplai.org).
inici
ndex
va a Catalunya. Els seus eixos sn: cercar la utopia, avanar des de

la solidaritat, prendre la iniciativa i viure la felicitat. Actualment
aplega gaireb 100 centres desplai i gestiona serveis educatius per a
escoles i altres institucions. A ms, t una escola de formaci per al
lleure i es relaciona amb altres organitzacions de lmbit espanyol i
xarxes que actuen a nivell internacional.
Per la seva banda, el Movimento Nacional de Meninos e Meninas
da Rua del Brasil s una ONG que treballa perqu es compleixin els
drets dels infants del carrer que, en aquests moments ascendeix a
la xifra de 7 milions dun total de 170 milions dhabitants que hi
ha en el pas. El MNMMR actua a 25 dels 27 estats brasilers i sorganitza a travs dels seus 187 nuclis de base. Aquests sn espais
a linterior de les faveles on els educadors impulsen activitats per
debatre i combatre la condici social dels nens del carrer i es desenvolupa una formaci educativa i en el lleure. Les tasques principals
del moviment sn les activitats de lleure amb infants i adolescents,
la lluita davant les diferents formes de violncia, la formaci deducadors, la defensa dels drets dels infants, la proposta de lleis i la
formulaci de poltiques pbliques en aquesta direcci.
El primer contacte es va dur a terme aprofitant lestada a Barcelona
del coordinador general del MNMMR en aquells moments, Mario
Volpi. Des del primer moment, ambds moviments van considerar interessant iniciar un projecte de cooperaci i solidaritat. Lany
segent, la collaboraci directa entre totes dues entitats ja era efectiva, es va configurar una comissi del projecte i es va signar el conveni de cooperaci que ha servit com a escenari de mltiples accions compartides. Darrerament, la Fundaci Catalana de lEsplai ha
elaborat una maleta pedaggica per poder treballar el projecte en
les diferents edats i entitats. La idea de fons s que esdevingui un
projecte global i de tots.76
Des de llavors fins a lactualitat shan succet diferents tipus dacci que estructuren el projecte. En primer lloc, activitats de suport
econmic a travs de les quals la Fundaci Catalana de lEsplai contribueix a finanar cada any al MNMMR. Segonament, els intercanvis deducadors dels estius per tal de compartir experincies i meto76. FUNDACI CATALANA DE LESPLAI (ESCARDBUL, S. i REY, M.): Maleta
pedaggica Tots Som Meninos. Barcelona, Fundaci Catalana de lEsplai, 2004.
Editada amb el suport de la Diputaci de Barcelona, el Gabinet de Relacions Internacionals i la collaboraci del MNMMR. La maleta cont una guia didctica, un
DVD amb reportatges del projecte i un CD amb exposicions virtuals.
inici
ndex
159
160
dologies de treball. Tamb les colnies per a infants i joves de les

faveles que es van dur a terme el 2000 i el 2001. Sens dubte, la participaci dun grup de joves catalans als Encontros Nacionals que
organitza el Movimento, com espai on nens i nenes del carrer reflexionen i reivindiquen els seus drets. I, finalment, diverses campanyes de difusi i sensibilitzaci social adreades a donar a conixer
la realitat dels infants i joves del Brasil.
De les diferents accions que configuren el projecte, en aquest
cas, ens centrarem en la participaci dels joves catalans als Encontros Nacionals com una clara posada en prctica de la metodologia
daprenentatge servei. La collaboraci entre les dues entitats sha
establert, des de lmbit de leducaci no formal, com un projecte
que combina laprenentatge de continguts, habilitats i valors amb
un servei de qualitat de manera recproca.
Una experincia de solidaritat

Els Encontros Nacionals sn esvedeniments simblics i efectius
que, aproximadament cada tres anys, uneixen nens i nenes del carrer de diversos estats per lluitar conjuntament per la millora de la
seva situaci. Fins aquest moment hi han participat tres grups de
joves de la Fundaci Catalana de lEsplai (les IV, V i I trobades, al
1995, 1998 i 2002 respectivament). Cadascuna de les edicions de la
trobada sha presentat sota un lema diferent per a reivindicar els
drets dels infants del carrer: prou violncia, ens cal educaci
per ser ciutadans, volem viure i no sobreviure, en sn alguns
exemples. A ms de conixer la realitat dels nens i nenes del carrer,
la participaci de joves catalans a les trobades permeten aprofundir
en el sentit daquests lemes i ofereix tamb la possibilitat de sumarse a la seva lluita.
El fet que un grup de joves catalans viatgi al Brasil i participi en
la trobada en representaci de lentitat desplai de qu forma part pot
esdevenir una veritable experincia de solidaritat. Una oportunitat
que, sens dubte, cal aprofitar al mxim des del principi. Daquesta
manera, el projecte Tots som meninos vol representar ms que el
simple viatge dun grup de nois i noies a terres brasileres. La seva
preparaci, el viatge en si i el comproms amb una tasca de sensibilitzaci envers la realitat dels nens i nenes del carrer sn moments
de valor educatiu en si mateixos. Diferents espais per compartir
inici
ndex
amb la resta de companys de lentitat i explorar les possibilitats

dun projecte global que implica aprenentatges diversos, per tamb
la reflexi i difusi de lexperincia.
El projecte sestructura en tres grans moments, cadascun dels
quals amb diferents elements: el treball previ, el viatge i la participaci dels joves a la trobada i, finalment, el treball que es realitza
posteriorment. En la tasca prvia al viatge, el que hem anomenat
pretrobada, es duu a terme la presentaci del projecte, la selecci
dels joves i monitors que formaran el grup participant i, finalment,
el perode de formaci i preparaci del viatge. Pel que fa a lestada al Brasil, se succeiran diferents activitats i espais educatius que
sinicien ja a laeroport durant un intens comiat al grup participant.
Aquests espais es prolongaran durant els tallers, xerrades i activitats diverses que ofereix la trobada, tamb els espais de reflexi i les
visites institucionals que all es desenvoluparan. El tercer i ltim
moment s el treball posttrobada i suposa, fonamentalment, la valoraci del viatge i les diferents tasques i campanyes de difusi i sensibilitzaci envers la realitat dels nens del carrer al Brasil.
En els apartats que venen a continuaci, intentarem illustrar
cadascuna daquestes etapes del procs. Partint de la recollida dinformaci a travs dentrevistes a participants en diferents trobades
i la revisi de documentaci corresponent, volem fer un recorregut
per lexperincia que combini els estils descriptiu i narratiu. La
intenci s integrar en la planificaci del projecte aspectes vivencials i aprenentatges personals que sen desprenen.77
El treball previ a la trobada

Dalguna manera, a totes les entitats es coneix el projecte Tots som
meninos, perqu algun jove ha participat en anteriors trobades, perqu algun monitor ha anat a lintercanvi de lestiu o simplement
77. Durant el procs de la recerca hem tingut loportunitat dentrevistar persones que han estat des de linici a lequip de treball del projecte com Marga Rey
i Nria Valls. Tamb hem parlat amb alguns educadors i joves participants en
diferents trobades o intercanvis deducadors, com s el cas de Caterina Parpal,
lex Medrano, Isa Santero i Marta Guirao. Finalment, sha aprofitat lestada de
coordinadors del MNMMR a Barcelona per complementar algunes dades referents
als Encontros Nacionals. Sense tots ells, per tant, no hauria estat possible aquest
captol. Tamb cal destacar la revisi dexercicis de valoraci escrits pels joves
participants en diferents trobades.
inici
ndex
161
162
perqu en activitats collectives shan compartit campanyes de sensibilitzaci envers el tema. Tot i aix, un any abans de la trobada,
just quan comena la seva preparaci, sincideix en aquesta informaci en el si de les entitats. Un projecte daquestes caracterstiques
requereix una tasca de planificaci prvia important.
Molt aviat comena, doncs, la selecci de monitors i joves per
participar en la trobada. En el primer cas, s la junta directiva la
que els tria, convoca i convida a formar part del viatge. s aix com
es configura el grup deducadors participants. Per la seva banda, la
selecci de joves suposa una tasca important en el conjunt del projecte. En aquest cas, sn els monitors i monitores de cada entitat
els que, amb criteris prviament consensuats, escullen els joves
que participaran en el projecte. Entre els principals elements que
cal tenir en compte cal que siguin joves entre quinze i disset anys
amb capacitat de lideratge; habilitats comunicatives per garantir
la posterior difusi de lexperincia; resistncia, maduresa i fortalesa per enfrontar-se a una realitat dura i desconeguda; sensibilitat davant de certs valors; i una certa continutat i possibilitats de
projecci dins lentitat. Sens dubte, una elecci difcil que lequip
de monitors ha de decidir conjuntament. s important que les persones que finalment participin en el projecte tinguin la capacitat
de resistir lexperincia i comprometres en les posteriors campanyes de difusi.
Un cop sha escollit als joves des de cada entitat, cal informar-ne els diferents interessats. Les primeres a saber-ho sn les
famlies. s aquest moment de contrastar lelecci i treballar amb
ells possibles pors o dubtes. Aquest ser el primer espai de col
laboraci amb les famlies per, en cap cas, lltim. El projecte
preveu activitats diverses perqu pares i mares simpliquin directament. Un cop informades les famlies, els segons a assabentarse de la tria sn els mateixos joves. Des del primer moment cal
recollir les seves inquietuds i pensar en com shaur dinformar
la resta del grup de lentitat. En aquest sentit, s important preparar la manera de donar la notcia i insistir, des del principi, en la
idea que el jove que participar en la trobada ho far en representaci, com a ambaixador, del seu grup, lentitat a qu pertany i la
fundaci en general. Finalment, tamb sinforma linstitut en qu
estudia el jove, al seu tutor/a. Caldr tenir la seva collaboraci, ja
que el viatge es realitza en poca de classes i, sovint, dexmens.
Tamb es comena a pensar conjuntament en les possibilitats que
inici
ndex
linstitut simpliqui directament en el projecte, i es busquen espais

per difondre lexperincia o es participa directament en alguna de
les campanyes previstes. s daquesta manera com, des del comenament, es pretn que aquest sigui un projecte que integri i comprometi els diferents sectors de la comunitat.
Un cop constitut el grup (uns 15 aproximadament), sinicia el
procs de formaci en qu participen joves, monitors i, en alguns
moments, tamb les famlies. Es tracta destar preparat per entendre
la realitat que es visitar, la situaci dels nens i nenes del carrer i el
sentit dun projecte daquestes caracterstiques. s aix com, al llarg
de gaireb un curs, el grup participant es reuneix peridicament per
dur a terme sessions de formaci algunes de les quals es fan en cap
de setmana per tal denfortir els llaos damistat (recordem que els
joves pertanyen a entitats diferents). Els continguts daprenentatge
sn diversos i van des de classes de portugus fins a aspectes dorganitzaci i normativa durant el viatge. Els principals temes de treball sn: coneixement i anlisi crtica de la realitat socioeconmica
del Brasil, situaci dels nens i nenes del carrer, el MNMMR, nocions
de la llengua portuguesa, lEstatuto de Criana e da Adolescena,78
el lema de la trobada, aspectes bsics referents a la situaci poltica i dels menors al nostre pas, habilitats comunicatives, qestions
organitzatives i normativa per al bon funcionament de lexperincia. Aquests sn, doncs, els aprenentatges planificats i previstos en
el treball previ al viatge. Durant aquest, sesdevindran molts ms
que, en aquest moment, sn encara inconscients. Ja durant aquest
perode, per, es preveuen espais de treball introspectiu perqu els
joves tinguin loportunitat de reflexionar i integrar loportunitat que
sels planteja.
Durant el mateix procs de formaci, els joves sencarregaran de
difondren els aspectes fonamentals a la resta del seu grup i a les
seves entitats. La informaci sobre el projecte es combina amb campanyes econmiques, impulsades pels monitors, que hauran de permetre cofinanar, juntament amb les entitats, els viatges dels joves.
Aquestes campanyes de sensibilitzaci permeten que els joves es
posin en contacte amb diferents agents de la comunitat i prenguin
alguns compromisos per desprs del viatge. Tot plegat es dur a
terme mentre es preparen qestions prctiques en relaci amb el
78. s una petita edici de butxaca que recull els drets establerts per a la defensa de les condicions de vida dels nens i nenes del carrer.
inici
ndex
163
164
viatge. El grup participant tamb aprofitar aquest moment per a

organitzar la presentaci de la delegaci catalana a la trobada. En
definitiva, es tracta daspectes organitzatius que suposen un treball en petites comissions que fomenten el treball en equip, la col
laboraci i la companyonia.
Pretrobada
1. Presentaci del projecte
2. Selecci de nois i monitors
3. Formaci amb nois i famlies
Dest: el Brasil
Quan arriba el dia, tot s illusi ganes, alegria. Tamb algunes pors
i molt desconcert. Els dies abans shan ultimat els preparatius i
shan compartit comiats amb famlies, entitats i amics de lesplai.
Aquests darrers han regalat a cadascun dels joves un diari perque
anotin totes les seves vivncies durant el viatge. Aquest ser un bon
refugi davant la intensitat del que viuran, tamb una manera dassegurar que recordaran tots els detalls que experimentaran durant la
seva estada al Brasil.79
Tot plegat sembla un somni per ha arribat el dia, lavi est
a punt de sortir per encara manca per compartir un moment
important. El comiat a laeroport est protagonitzat per persones
de les diferents entitats i t un to ldic i festiu. Vol convertir-se en
un acte simblic que recordi al grup de joves que marxa de viatge
que no ho fan sols, que des daqu sels dna suport i que ja sels
espera amb nsia per tal de compartir lexperincia. Per a molts es
tracta del primer viatge amb avi o el primer vol intercontinental,
un viatge que encara no saben qu els depara per que s ple duna
gran emoci.
Quan arriben al Brasil, una comissi del MNMMR espera a la
delegaci catalana. La idea s explicar al grup de Catalunya aspectes fonamentals sobre el pas i lorganitzaci del seu moviment,
compartir amb ells lexperincia i acompanyar-los tant a la trobada
79. La participaci del grup de joves al I Encontro (1995) es va recollir en un
programa de TV3 Les coses com sn sota el ttol El viatge de la solidaritat, guanyador del premi Ondas 1996 en la categoria dinternacional.
inici
ndex
com en les diferents visites que se succeiran al llarg de la seva estada en terres brasileres. Hi seran durant uns deu dies, temps suficient perqu el viatge es converteixi en una veritable aventura, en una
experincia que ha canviat la vida dalg, que li ha fet modificar la
prpia escala de valors.
La trobada dura tres dies, durant els quals els joves catalans conviuen i comparteixen totes les activitats de la jornada amb els nens
i nenes del carrer. La trobada es duu a terme en una esplanada presidida per una gran carpa de circ i daltres de ms petites en les
quals es desenvolupen les diverses activitats per a joves. Cal tenir
en compte que una trobada pot aplegar a un total de 3000 participants.
Els Encontros Nacionals de Meninos i Meninas da Rua acostumen a iniciar-se amb un acte dobertura en qu es succeeixen parlaments de diversos representants del Movimento. A partir daquest
moment, la trobada sobre com un espai lliure i amb mltiples possibilitats en qu joves i monitors darreu del pas comparteixen activitats diverses. Tamb shi barrejaran els membres de la delegaci
catalana i, en alguna ocasi, persones daltres pasos. Fonamentalment ens referim a tallers (de ball, capoeira, etc.) i xerrades (sobre
els drets dels infants o similars) que cadascun dels participants
prviament podr seleccionar dentre una mplia llista de possibilitats.
A ms, durant la trobada tamb sorganitzen activitats conjuntes en qu es treballen aspectes concrets envers el lema de la trobada daquell any. Parallelament es van succeint les presentacions
de les delegacions dels diferents estats participants, tamb la del
grup de joves de Catalunya. Aquest, cada any ha preparat durant el
procs de formaci previ al viatge una actuaci que permets donar
a conixer la cultura catalana. Aix doncs, ha estat recurrent la presentaci de segments dactivitats tan tpiques com poden ser la sardana, els castells, els diables, els gegants o els cap-grossos. En tots
els casos, la presentaci de la delegaci catalana ha estat observada
amb gran expectaci. Finalment, tamb saprofita la trobada per sortir conjuntament al carrer, manifestar-se i reivindicar els drets dels
nens i nenes del carrer. Amb els anys, la manifestaci pels carrers
dalguna de les grans ciutats del Brasil sha convertit en una de les
activitats emblemtiques de la trobada.
La trobada esdev aix una experincia de gran intensitat en qu
els joves de Catalunya coneixen directament els nens i nenes, els
inici
ndex
165
166
posen nom i cognoms i comparteixen amb ells vivncies inoblidables. Sestableixen llaos damistat que no havien arribat a imaginar i sadonen que, a laltra banda de loce, viuen joves de la seva
mateixa edat, per en condicions per a ells impensables. Aquest fet
els permet dotar de significat cadascun dels aprenentatges que realitzen i desperta en ells el desig de contribuir a la causa i els fa relativitzar els conflictes propis de ladolescncia.
En definitiva, es tracta dun procs de maduraci i creixement
que es fonamenta en els espais de reflexi que els monitors reserven
al final de cadascuna de les jornades del viatge. Saben que la intensitat de les vivncies pot dificultar la gesti de sentiments i experincies i cal buscar espais per compartir, de manera ms conjunta o
individualitzada, tot el que els est passant per dintre. Ens referim
a espais de reflexi per explicitar les emocions viscudes, tamb per
verbalitzar els aprenentatges i comenar a imaginar les possibilitats
de treball quan tornin a Barcelona.
A ms de la trobada, durant la seva estada al Brasil, el grup de
joves t loportunitat de dur a terme algunes visites que complementen el viatge. Ens referim a visites directament relacionades amb
les instncies i organismes del MNMMR, altres visites de carcter
ms institucional i, finalment, algunes de carcter turstic. Amb
relaci a les primeres, les visites que sorganitzen per conixer de
ms a prop la dinmica i el funcionament del Movimento, destaca
la seva diversitat. Conixer en primera persona faveles, nuclis de
base o centres per a joves en situaci de risc poden ser-ne alguns
exemples.
Les visites de carcter institucional, per la seva banda, sorganitzen per tal daprofitar la presncia de la delegaci catalana davant
les institucions i els responsables del pas. El Movimento considera
que la pressi que sexerceix serveix perqu els rebin i sescoltin les
propostes legals i de poltiques pbliques que es discuteixen a nivell
del MNMMR. s en aquest sentit que, a ms de ser ambaixadors del
seu pas, fundaci i entitat, els joves catalans collaboren directament en la denncia de la situaci dels nens i nenes davant dinstitucions poltiques. Un o dos representants del grup acompanyen
membres del Movimento i presenten un manifest a favor dels drets
dels nens del carrer davant de personalitats poltiques del Brasil.
Finalment, seria imperdonable ser al Brasil i no fer una mica de
turisme. El recorregut pot variar segons lany i el lloc on finalment
es realitzi la trobada, per resulta important un espai de distensi i
inici
ndex
tranquillitat en el conjunt dun viatge dominat per la intensitat.

La tornada a casa no ser fcil. El cansament, per tamb el
cmul de vivncies, les amistats que es deixen enrere i mil sentiments a flor de pell fan que larribada a Barcelona acostumi a
estar carregada de contradiccions. En aquest sentit, la rebuda i
acollida que es dur a terme des de les entitats sn moments que
permeten expressar tot el viscut i, tamb, anar recuperant a poc
a poc la normalitat.
TROBADA
1. Comiat al grup participant
2. Viatge al Brasil
3. Tornada i benvinguda
La feina comena ara

Els joves saben que desprs del viatge el projecte no ha fet ms que
comenar. El treball posttrobada s un dels seus eixos principals
i ms concretament del servei que es pretn dur a terme a travs
daquest. Ens referim a la difusi de la realitat dels meninos i meninas al Brasil i del projecte en qesti, campanyes de sensibilitzaci
a la comunitat i de recaptaci econmica per la causa. A ms, aquest
tamb s el moment de valorar el conjunt de lexperincia i traspassar-la a les entitats.
Sn diversos els espais i formes de valoraci que duu a terme el
grup participant desprs del viatge. Potser una de les ms caracterstiques s la sessi que, un cop a casa, serveix perqu el grup es retrobi
i revisi conjuntament, i amb una mica de distncia, lexperincia. Un
espai per expressar verbalment, per tamb a travs dalgunes activitats escrites, tot el viscut. Hi ha, a ms, les sensacions que desperta
tornar a la vida de cada dia desprs de les vivncies experimentades a
Brasil. Sens dubte aquesta no s una tasca fcil i requereix un seguiment continuat. Les ganes de canviar el mn que pot provocar una
experincia com la viscuda han de gestionar-se correctament per tal
que no arribin a originar frustraci o sentiment dimpotncia. Tamb
cal atorgar un espai i ajudar els nois i noies a posar nom als canvis
que han experimentat per dintre. Aprendre a valorar el que tenen,
enfrontar-se a situacions difcils i superar reptes, admetre una certa
ignorncia sobre el que passa al mn, comenar a pensar en el futur,
inici
ndex
167
168
saber que es pot fer alguna cosa per ajudar als altres, saber tamb que
sempre existeix alg que ens pot ensenyar o ajudar en alguna cosa,
sn alguns dels ms recurrents.
A ms de la valoraci del projecte prpiament i del trasps que
pugui fer-sen a les diferents entitats desplai, s clar que el principal treball desprs del viatge s la difusi del projecte. Campanyes
de sensibilitzaci envers la situaci dels nens i nenes del carrer que
joves i monitors planifiquen i desenvolupen conjuntament. En molts
casos, a travs de xerrades o exposicions en qu es dna a conixer
lexperincia. Algunes daquestes activitats responen a compromisos que es van prendre abans de marxar amb instituts, ajuntaments,
centres cvics o altres institucions de la comunitat. Aquests espais
per sensibilitzar la societat entorn a la problemtica dels nens del
carrer del Brasil han generat, amb el temps, diferents recursos que
permeten visualitzar la realitat i el projecte de cooperaci amb
aquest pas. Alguns dels ms clars sn les exposicions itinerants, els
vdeos i reportatges que recullen lexperincia, trptics del projecte o postals de Nadal amb missatges solidaris. De vegades, aquests
sn materials que tamb formen part de campanyes de recaptaci
de diners que es donen de forma parallela a la tasca de difusi. Els
diners, fruit de la venda darticles diversos o altres activitats solidries, es destinaran a contribuir directament amb el MNMMR. La
creaci de nous nuclis de base o lenviament de material educatiu
en sn alguns clars exemples. En definitiva, la tasca de difusi i
les campanyes econmiques que sentrellacen en aquesta part del
projecte sespera que no impliquin nicament els membres del grup
participant a la trobada.80 Ben al contrari, aquestes han de convergir
en un projecte global, que integri la fora de joves, entitats, famlies
i els diferents sectors de la comunitat. Daquesta manera, Tots som
meninos esdev un veritable projecte de cooperaci, tant en el contingut, com en la forma.
Val a dir que, un dels principals reptes i preocupacions des de la
Fundaci Catalana de lEsplai durant tots aquests anys ha estat la
80. Una de les campanyes de sensibilitzaci i recaptaci econmica ms emblemtiques del projecte va ser el que es coneix amb el nom de guardioles solidries.
Sota aquest ttol, joves de diferents entitats van pintar guardioles de fang que desprs es van distribuir pels comeros de la zona. Aquestes guardioles anaven acompanyades dun fullet informatiu del projecte Tots som meninos i dades referents a
la realitat i les condicions de vida dels nens i nenes del carrer del Brasil. Aquesta
campanya va tenir una gran acceptaci per part de la comunitat. El moment culminant va ser una trencada general daquestes guardioles solidries.
inici
ndex
continutat de treball en el projecte a les entitats. Aix acostuma a

ser ms possible en aquelles en qu un dels seus joves ha format part
del grup participant a la trobada. En aquest sentit, sovint el projecte
ha adquirit un carcter gaireb cclic. s a dir, un projecte en qu se
succeeixen les campanyes de difusi del treball posterior al viatge
i la tasca que es realitzar prvia a la propera trobada. A ms, els
materials didctics elaborats en relaci amb el projecte permeten
tamb continuar treballant-hi amb nens i nenes de diferents edats a
travs dactivitats dinmiques i motivadores. Finalment, tamb cal
destacar que, de vegades, alguns dels joves i monitors participants
a la trobada han generat comissions de solidaritat i cooperaci per
seguir treballant en aquesta direcci.
POSTTROBADA
1. Valoraci del projecte
2. Difusi i campanyes de sensibilitzaci
El projecte en clau daprenentatge servei

Al llarg de les pgines anteriors, hem recorregut les diferents activitats que suposa el projecte Tots som meninos. Una lnia de treball
que neix com un projecte de solidaritat i cooperaci i que, un cop
analitzat, tamb esdev un projecte daprenentatge servei. A continuaci, intentarem destacar els elements fonamentals del projecte
en clau de la metodologia que aqu ens ocupa.
En primer lloc, pretenem destacar els aprenentatges que possibilita la proposta desenvolupada. Alguns dells ja han aparegut en
apartats anteriors ats que es tracta de continguts daprenentatge
prviament establerts i planificats. Aprenentatges pels quals sha
dissenyat una etapa prpiament de formaci al llarg del projecte.
Ens referim a temes com: la situaci geogrfica, social, poltica i
econmica del Brasil; aspectes culturals del pas; la realitat dels
meninos i meninas i les seves condicions de vida; nocions de portugus; lEstatuto de Criana e da Adolescena com a reglamentaci dels drets dels infants al Brasil; qestions bsiques del Movimento Nacional de Meninos e Meninas da Rua; el contingut del
lema de la trobada en qesti; uns mnims fonaments de situaci
poltica i econmica de Catalunya; la realitat dels menors al nostre
pas; qestions organitzatives i de funcionament de la Fundaci
inici
ndex
169
170
Catalana de lEsplai; habilitats comunicatives, de participaci i

autogesti; i algunes normes, aspectes que cal tenir en compte per
a la bona convivncia, i altres. Com es pot comprovar, els continguts daprenentatge durant el procs de formaci sn fonamentalment de tres tipus: els primers, referents a la situaci del Brasil i
el que hi trobaran durant el viatge; en segon lloc, aspectes referents al seu propi entorn que els hauran de permetre compartir
amb els brasilers la nostra realitat quotidiana, i, finalment, altres
habilitats que seran necessries per a lorganitzaci, funcionament
i dinmica de la seva estada en terres brasileres.
Els aprenentatges planificats no sn, per, els nics que es desprenen dun projecte daquestes caracterstiques. Com en molts altres
casos, les activitats i vivncies del propi projecte acaben suposant
aprenentatges no previstos i, fins i tot, aprenentatges que es donen
de manera inconscient. Noms el temps els far sortir a la llum. Aix,
diversos protagonistes de lexperincia han expressat que la participaci en aquest projecte els ha perms assimilar que existeixen realitats diverses, gestionar la por davant del desconegut i el que sescapa
del propi control, valorar el que tenen, relativitzar altres conflictes
propis de ladolescncia o saber que podem ajudar altres persones,
tot i que no cal anar al Brasil per fer-ho. En definitiva, el fet de reconixer que sortir de la prpia realitat permet mirar-la amb uns altres
ulls, ampliar les ganes daprendre i de fer coses pels altres ja que es
creu que en deu dies que dura el viatge un pot arribar a aprendre
ms que en tota una vida a lescola. Aquests tipus daprenentatges es
barregen amb la multiplicitat de sentiments i emocions que suposa
una vivncia daquest tipus. Daquesta manera, es converteixen en el
nucli de treball dels espais de reflexi i en aprenentatges del mateix o
ms alt valor als previstos a linici del projecte.
Tamb podem dir que el servei que els joves realitzen a travs
de la seva participaci en el projecte sn diversos. Hi ha un primer
bloc que t a veure amb el fet que el grup participant a la trobada esdev representant i fa dambaixador dun moviment de lleure.
Un cop al Brasil, a ms, aquests joves collaboren directament en la
denncia davant dinstitucions pbliques. I, dalguna manera, aconsegueixen que els meninos i meninas se sentin importants, que sels
tracti com a persones, que es creguin que sn alg. Ja a la tornada
del viatge, el servei amplia les seves mires. Ja no seran els joves del
grup participant els nics protagonistes. A partir de llavors, ells,
juntament amb monitors i la resta de membres de la seva entitat,
inici
ndex
sinvolucraran en la tasca de divulgar lexperincia, el projecte i les

possibilitats de suport en aquesta direcci. Una tasca que sespera
que tingui un efecte multiplicador, sensibilitzi a la societat i pensi
conjuntament frmules per contribuir per aquesta causa en concret
i pel respecte dels Drets Humans en general.
s important deixar clar que ni aprenentatge ni servei tenen lloc
en una nica direcci, sin que sempre es donen de manera recproca
i integrada. Aix doncs, un dels principals aprenentatges dels joves s
el fet de reconixer que ells tamb tenen molt a aprendre dels nens
del carrer, de la seva situaci de vida i de la seva lluita per millorar.
Tamb el servei t lloc en una doble direcci. No oblidem que sn els
nens i nenes del Brasil els que acullen en la seva trobada els joves
catalans i obrien davant dells una nova manera de veure les coses.
En definitiva, Tots som meninos esdev un projecte que permet
practicar i viure en primera persona valors de carcter individual i
propis del treball en equip, i fa possible despertar en els altres sentiments i valors que cal tenir en compte. En el cas dels valors individuals potser cal destacar aspectes com el comproms, la responsabilitat, la participaci, lentrega, lesfor i lemoci. De la mateixa
manera, el projecte suposa espais de treball en equip i, per tant,
la posada en prctica de valors com la convivncia, la cohesi, la
collaboraci i lamistat, tant en la relaci amb els companys de lesplai com amb els nous amics del Brasil. Finalment, considerem que
la participaci dun grup de joves a la trobada pot arribar a suposar, dalguna manera, la vivncia de lafecte, la recuperaci de certa
esperana en la lluita i una millora de lautoestima pels nens i nenes
del carrer. Nens i nenes que, almenys per uns quants dies se senten
importants, respectats i amb ganes de seguir lluitant per millorar
les seves condicions de vida.
FUNDACI CATALANA DE LESPLAI (ESCARDBUL, S. i REY, M.): Maleta pedaggica Tots Som Meninos. Barcelona, Fundaci Catalana de
lEsplai, 2004. Editat amb el suport de la Diputaci de Barcelona, el
Gabinet de Relacions Internacionals i la collaboraci del Movimento
Nacional de Meninos e Meninas de Rua del Brasil.
MOVIMENTO NACIONAL DE MENINOS E MENINAS DE RUA: Organizaao de Meninos e Meninas de Rua. A Arte para Educar para a Vida.
inici
ndex
171
172
Recife, Movimento Nacional de Meninos e Meninas de Rua, 2002.

MOVIMENTO NACIONAL DE MENINOS E MENINAS DE RUA: O que
temos aprendido. A formaao de educadores com practica na construao da cidadania de crianas e adolescentes. Recife, Movimento Nacional de Meninos e Meninas de Rua, 2002.
inici
ndex
Grups Comunitaris dEstudi: servei juvenil

des duna experincia dinclusi educativa81
Mara Laura Schiffrin82
Vaig descobrir que, fins i tot amb aquells que no sn els meus amics,
podia fer coses importants per a mi i per a altres.
(Un adolescent de 16 anys participant en el projecte)
Introducci
En el present article volem compartir dos aspectes duna mateixa
experincia. Duna banda, presentar un programa que la Fundacin
SES ha desenvolupat des de fa uns deu anys el programa Grups
Comunitaris dEstudi i, daltra banda, entendre com en aquest programa est present la metodologiapedagogia daprenentatge servei,
amb les prctiques especfiques i experincies realitzades. Aquest
doble propsit no resulta senzill perqu ambds aspectes tenen la
seva prpia complexitat i es necessiten mtuament per assolir una
comprensi adequada. Abans de presentar el programa en qesti,
comenarem fent una breu descripci de les caracterstiques de lentorn, per desprs endinsar-nos ms especficament en all referit a
laprenentatge servei.
Un dels problemes ms greus de la joventut dArgentina s el fracs escolar dels adolescents i joves ms pobres. Noms en la zona
que envolta Buenos Aires, ciutat capital del pas, hi ha 83.951 joves
de quinze a vint-i-quatre anys, majoritriament homes, que no estudien i ni tan sols busquen feina (8% de la poblaci total daquesta
zona). 66.000 dells encara no han complert els vint anys. Pertanyen
a llars on lingrs familiar s menor als 150 euros mensuals. En
81. El present article s el resultat duna elaboraci personal a partir de diversos documents, sistematitzaci dexperincies i materials elaborats en la Fundacin
SES per integrants de diversos dels seus equips tcnics i dorganitzacions involucrades en la introducci del programa Grups Comunitaris dEstudi.
82. Mara Laura Schiffrin s llicenciada i professora en Cincies de lEducaci de la Universitat Nacional de Buenos Aires (UBA). Actualment s responsable
de programes de formaci i capacitaci en lideratge juvenil de la Fundacin SES
(mlshiffrin@ciudad.com.ar).
inici
ndex
173
174
aquestes famlies, noms un de cada tres membres en condicions

de treballar troba feina, dels quals, ms de la meitat no tenen un
treball regular.
A Argentina, de cada 100 adolescents que ingressen a lescola secundria 8 repetiran el curs. En els sectors ms pobres, seran
aproximadament 12 els que repetiran per cada 100. Les dificultats
que tenen aquests joves per mantenir lescolaritat sn ms grans que
les dels altres sectors socials, i aix sevidencia amb els alts ndexs
daband escolar. Noms la meitat dels joves pobres comencen el
cicle secundari comparat amb el 80% de joves no pobres. Dels joves
pobres que inicien lescolaritat secundria, noms el 20% lacaben i
noms un 14% inicia cicles superiors. Els motius daband, segons
el testimoni dels mateixos joves sn: perqu no tenia diners per
anar a lescola (30%), perqu no magradava (10%) o per no tenir
els elements necessaris per poder estudiar (10%).
El programa Grups Comunitaris dEstudi

La Fundacin SES (Sostenibilitat, Educaci i Solidaritat)83 de-senvolupa diferents programes per aconseguir la inclusi social i educativa daquests adolescents i joves amb menys oportunitats. Els
programes esmentats, en tots els casos, es realitzen en aliana amb
diferents actors que sumen forces i recursos per aconseguir els
objectius que es proposen.
Un daquests programes, que ha rebut ja diferents reconeixements nacionals i internacionals, s el programa Grups Comunitaris dEstudi. Els Grups Comunitaris dEstudi sn una metodologia
dacompanyament i suport per a adolescents amb pocs recursos econmics, que tenen la finalitat de donar suport als seus esforos per
continuar estudiant, i enforteixen les possibilitats que li permetran
lxit en aquest objectiu.
Els adolescents que participen del programa viuen en barris molt
pobres perifrics a les grans ciutats o localitats en qu es desenvolupa. Cada Grup Comunitari dEstudi est integrat per cinc o sis adolescents els quals escullen com a tutor un voluntari adult del seu
barri amb qui es reuniran setmanalment durant unes dues hores,
83. Es pot trobar informaci sobre les activitats, programes i objectius de la
Fundacin SES a la seva pgina web (www.fundses.org.ar).
inici
ndex
per estudiar conjuntament. Els joves reben una beca que els ajuda a
poder continuar els seus estudis. Per aix han de tenir un cert rendiment escolar i realitzar activitats de servei a la seva comunitat.
La proposta es complementa amb activitats de suport escolar i
acompanyament pedaggic i tallers, lliurament de materials bsics
i la realitzaci daltres activitats recreatives, esportives, culturals
i dintegraci, com ara passejades, torneigs esportius i diferents
visites educatives, que enforteixen els vincles entre els participants. Totes les activitats sn coordinades per lequip responsable
del programa que, a ms, en realitza la supervisi, monitoritzaci
i administraci.
En cadascuna de les comunitats dels barris en qu el programa
es desenvolupa, funcionen entre cinc o quinze grups daquest tipus;
actualment participen uns 350 joves en el programa.
El programa es fonamenta principalment en dos tipus daliances:
duna banda, les organitzacions que funcionen en cadascun daquests
barris i, daltra banda, algunes empreses que aporten els recursos que
possibiliten el finanament del programa i la participaci de voluntaris de les mateixes empreses en diferents activitats.
En el programa participen diferents actors que cal reconixer per
entendren la dinmica i fortalesa:
E
n primer lloc, els joves, principals destinataris del programa.
Han destar cursant el tercer cicle de lEGB o lescola Polimodal.
(Entre catorze i divuit anys dedat).
L
es organitzacions del barris. A cada barri on es duen a terme els
Grups Comunitaris dEstudi sn les mateixes juntes venals, cooperatives del barri, grups de mares, etc., que, motivats pel desig
dajudar els joves dels seus barris, es comprometen amb el projecte oferint el suport i el marc institucional adequats. Constitueixen
equips de treball que realitzen la seva tasca de forma voluntria.
Els tutors, els responsables dacompanyar els grups. Sn proposats per
cada Grup Comunitari dEstudi i avalats per lorganitzaci del barri.
Desenvolupen tasques voluntries i sn majoritriament dones.
Una organitzaci solidria: una empresa, una fundaci o un grup
de particulars que creuen en aquests joves, valoren el seu esfor i
aporten els recursos necessaris per a lexecuci del projecte.
Lequip responsable del programa, supervisa, monitoritza, coordina i acompanya tcnicament el procs de cada grup, garantint
el mxim daprofitament dels recursos. Aquest equip est actual-
inici
ndex
175
176
ment integrat per professionals de la Fundacin SES i per educadors populars i dirigents del barris.
A vegades, enfrontar-se a les dificultats daltres, s a dir, donar suport,
serveix de molt. Quan tadones que serveixes a alg altre, s com una
cadena, com una baula... unir-se amb altres per fer quelcom til...84
Com ja hem assenyalat breument algunes lnies ms amunt, en

el programa es desenvolupen diferents tipus dactivitats. Algunes
daquestes estructuren tot el programa i tamb requereixen la nostra atenci:
En primer lloc, les reunions setmanals en qu les integrants del
grup es reuneixen en lhorari i lloc preestablerts i acordats amb
lorganitzaci del barri i amb lequip responsable del programa
(la casa dun dels integrants, el centre comunitari, la capella, la
societat de foment, etc.) per compartir un moment destudi. Els
acompanya a la reuni un tutor del barri, generalment algun ve
de la comunitat del barri designat per lorganitzaci. En aquesta
reuni setmanal els joves realitzen les tasques escolars pendents i
comparteixen el procs daprenentatge escolar amb les seves fites i
dificultats. Pot ser un moment destudi o de reflexi; el contingut
el donen els joves i els seus tutors. Daquesta manera, es generen i
enforteixen els vincles personals entre ells, i es configura un espai
que permet fomentar la solidaritat i la companyonia. Peridicament, un professor visita el grup i dna suport als seus integrants
en alguns temes en qu ell mateix podria tenir majors dificultats.
Aix mateix, sels ofereixen oportunitats dexercitar alguns coneixements bsics com la comprensi de textos i les operacions aritmtiques fonamentals.
Una altra activitat important sn les tasques comunitries. Sobre
aquestes parlarem de manera ms extensa en aquest article, ja que
es tracta dun dels aspectes que ens interessa especialment a lhora
danalitzar la temtica general daquest treball.
Els integrants dels grups tamb participen en altres activitats
especials al llarg de lany: tallers de capacitaci especfics (metodologia destudi, treball en equip, etc.), festes, visites, jornades esportives, en les quals es procura enfortir lintercanvi i el sentiment de
pertinena al programa per part de tots els seus integrants.
84. Paraules textuals dun adolescent de catorze anys.
inici
ndex
Tamb s important destacar que, en el marc que possibilita el

programa de Grups Comunitaris dEstudi, han sorgit altres programes complementaris. Aquests sn el programa Joves en Cam i
Tutors en Cam. El programa de Joves en Cam inclou els joves que,
un cop finalitzada letapa de secundria, decideix realitzar algun
tipus destudi universitari o terciari no universitari. En aquests
casos, el programa preveu algunes estratgies que permeten facilitar recursos als joves per a que puguin realitzar aquests estudis.
En el cas del programa Tutors en Cam, es tracta duna metodologia que possibilita que els tutors dels grups, que com vam veure
sn adults de les mateixes comunitats del barri a qu pertanyen els
joves, poden realitzar o finalitzar estudis que haurien quedat interromputs o pendents. En aquests moments, ms de deu adults estan
realitzant algun tipus destudis, des de la finalitzaci dels estudis
primaris fins a lestudi de carreres docents.
Laprenentatge servei en el programa Grups Comunitaris dEstudi

La tasca comunitria s fer quelcom pel barri. Personalment a mi em va
tocar estar en el grup de ladministraci, que tracta dadministrar els
materials dels joves, fer les compres.85
El programa Grups Comunitaris dEstudi funciona des de la perspectiva dun programa sorgit dorganitzacions socials. En aquest
marc, si b dna suport a la possibilitat que els joves realitzin els
seus estudis en lmbit de leducaci formal, es tracta duna activitat
educativa no formal.
Des de linici, els qui van dissenyar el programa van tenir clar
que el seu objectiu no podia limitar-se a aconseguir una bona
empenta en els estudis formals: era necessari tamb desenvolupar
altres tipus dactituds personals i grupals, que tinguessin a veure
amb el desenvolupament de la personalitat i de les prpies comunitats, tenint en compte les immenses necessitats a qu han denfrontar-se dia a dia els qui participen del programa.
Per aix, es van incorporar al programa les anomenades tasques
comunitries. Les tasques comunitries sn una activitat obligatria
en el marc del programa. Els integrants del Grup Comunitari dEs85. Un adolescent de quinze anys participant en el projecte.
inici
ndex
177
178
tudi han de realitzar algunes tasques de servei a les seves comunitats mentre participen en altres activitats del programa.
Per tal de descobrir la relaci entre aquestes tasques comunitries i laprenentatge servei, ens aproximarem a aquesta qesti responent a tres preguntes fonamentals: qu es fa en les tasques comunitries? Per qu es fan? i qu hem aprs daquesta prctica?
Qu es fa en les tasques comunitries?
Hi ha quelcom fonamental en ladministraci: per primera vegada els
joves es van fer crrec dadministrar els seus propis diners. A ms,
s difcil per a una organitzaci delegar aquesta responsabilitat dels
diners. Malgrat tot, no hi ha paraules per descriure com de b ho han
fet.86
El programa Grups Comunitaris dEstudi t deu anys de vida. Durant

aquest temps hi ha hagut diferents moments i diferents modalitats
daplicaci de les diverses metodologies. Les tasques comunitries
no en van ser una excepci.
La dinmica del seu desenvolupament ha anat variant dacord
amb els aprenentatges que hem anat fent al llarg dels anys. Inicialment cada grup definia una tasca comunitria que dels cinc integrants del grup havien de fer conjuntament durant tres mesos. En
un segon moment, les organitzacions del barris proposaven una
srie de tasques possibles i els joves sinscrivien individualment
per a participar-hi durant tot lany. Actualment, les organitzacions
identifiquen activitats que duraran uns tres mesos cadascuna, i els
joves sinscriuen per realitzar-les en grups diferents als de les seves
reunions de Grups Comunitaris dEstudi. En aquests nous grups
sn acompanyats per alguns joves grans (poden ser Joves en Cam)
o altres vens dels seus barris que es denominaran coordinadors de
la tasca comunitria.
El tipus dactivitats que shan anat desenvolupant poden ser: participar en lorganitzaci dalguna activitat proposada per les organitzacions del barri (per exemple, una enquesta o un cens del barri);
desenvolupar una revista o butllet del barri; participar en lorganitzaci de festivitats del barri; participar en lorganitzaci de les
sortides recreatives del programa; collaborar en activitats educati86. Un referent adult del barri participant en el projecte.
inici
ndex
ves/recreatives amb els nens del barri; administrar i organitzar una

biblioteca per al barri.
En tots els casos, sintenta que els joves no noms realitzin lactivitat sin que, a ms, la planifiquin i la duguin a terme dacord amb
un pla dacci preestablert, en qu han hagut didentificar necessitats, recursos, responsabilitats.... Per poder fer-ho sintenta seguir
la metodologia de projectes. Els joves dediquen una mitjana de dos
a cinc hores setmanals a aquestes tasques, que se sumen a les dues
hores de reuni setmanal per estudiar.
Des del programa, la participaci en les tasques comunitries
t tanta importncia com lassistncia a les reunions setmanals i el
rendiment escolar. Si un jove no compleix amb la seva participaci
en aquestes tasques, no podr rebre la seva beca trimestral.
Per qu es fan?
En les tasques que realitzen els joves, desenvolupen capacitats pel que
fa a lorganitzaci, al treball en una biblioteca del barri o la posada en
marxa dun projecte en el barri. Tamb aprenen a situar-se polticament
davant aquesta crisi, en la lluita quotidiana, en el treball de tots els dies
per a millorar el barri.87
Des de la Fundacin SES estem convenuts que la formaci integral comprn el desenvolupament de diverses actituds i poten
cialitats, tant en les persones com en els grups socials dels quals
es forma part. La formaci en els valors de la solidaritat i la prosocialitat es considerada per nosaltres com a eix transversal de
tota formaci humana que permeti als joves integrar-se positivament a la seva comunitat. En el cas dels joves que participen en
aquest programa, aquests valors sn, a ms, absolutament necessaris per poder enfrontar-se a situacions extraordinriament
difcils imposades per la seva condici de vida. En els barris en
qu viuen moltes vegades manca all bsic per poder garantir
condicions de vida digna. Noms la participaci i lorganitzaci
permeten canviar en part aquestes circumstncies; per, perqu
sigui possible, cal formar-se i capacitar-se a nivell integral. Les
tasques comunitries busquen ser un espai que permeti als joves
descobrir i valorar el treball en els seus barris, i brindar oportu87. Un referent adult del barri participant en el projecte.
inici
ndex
179
180
nitats concretes de participaci en les solucions possibles en el

seu entorn.
Alhora, un altre objectiu important daquest recurs didctic s
apropar els joves als referents adults dels seus barris i afavorir que
sintegrin a les organitzacions de la seva comunitat. En general,
noms un 10% dels joves dun barri tenen alguna relaci amb les
seves organitzacions. A partir daquesta estratgia, aquest percentatge augmenta considerablement en les comunitats en qu treballem.
Perqu es realitzin els aprenentatges, s necessari recrrer a la
metodologia daprenentatge servei. s a dir, no es tracta noms de
realitzar un servei o una tasca a favor de la comunitat. Cal poder
reflexionar i aprendre de la comunitat perqu la tasca en qesti
pugui assolir els objectius prviament citats. Els tutors i els educadors que acompanyen el projecte, guien aquesta reflexi en reunions
grupals i en algunes jornades especials que es realitzen en aquesta
direcci. En aquestes, es revisa la planificaci, sidentifiquen dificultats, savaluen els resultats i sorganitzen les continutats de
les accions. Tamb es registren algunes daquestes circumstncies
en els quaderns dactes que cada grup posseeix o en els butlletins
peridics que els grups solen publicar.
Qu hem aprs daquesta prctica?
Una adolescent de tretze anys del grup Minimestres respon a aquesta pregunta: El que ms magrada s que quan ensenyo aprenc jo
tamb, he de pensar cada cop que el meu alumne em pregunta com
fer la tasca. Una adolescent de setze anys diu: Si em pregunten
alguna cosa que no s, primer penso i, si jo no ho s i no ho puc pensar sola, li ho pregunto a les tutores.
El ms important que hem aprs al llarg daquests deu anys s el
valor dhaver incorporat aquestes tasques comunitries en la metodologia dels Grups Comunitaris dEstudi. Sens dubte, s un dels
aspectes que li donen a aquest programa un perfil particular i que
han fet possible diferenciar-se respecte altres programes de suport a
estudiants joves en sectors de pobresa similars.
Les tasques comunitries suposen una mirada confiada i valorativa daquests joves que ens exigeixen deixar de veurels noms com
a beneficiaris de programes socials, per a convertir-los en protagonistes de la seva prpia comunitat i responsables en la construcci
duna societat millor.
inici
ndex
Per, a ms, considerant aspectes ms puntuals, hem aprs

que: s important que aquests processos estiguin acompanyats
per adults de la seva comunitat i pels responsables de lorganitzaci del barri; cal buscar recursos per realitzar tasques concretes...
Sense un mnim de recursos no s possible dur-les a terme; els
projectes no han de ser massa extensos, per poder transmetre als
participants la sensaci davanar i assolir les fites previstes; s
important fer projectes en qu cada jove i cada grup es percebin
com a tils per a la seva comunitat partint de limpacte real de
les tasques de servei en les seves comunitats; les tasques comunitries han de sorgir del mateix jove o grup i no duna indicaci
externa que les redueixi a una simple exigncia programtica,
i finalment, els joves necessiten el reconeixement explcit de la
comunitat en qu desenvolupen les seves tasques de servei.
En el desenvolupament i implementaci de les tasques comunitries hem tingut algunes dificultats al llarg daquests anys. En
alguns moments, per alguns Grups Comunitaris dEstudi, les tasques comunitries es van tornar una tasca ms o una crrega i
van perdre lentusiasme i el comproms inicials. Lacompanyament
dels tutors va ser de vital importncia perqu els acords generats a
linterior dels grups es respectessin. En altres casos, les activitats
comunitries planificades pels membres dun grup comunitari destudi no es van poder fer perqu exigien un cost en materials al qual
no es podia fer front.
Altres vegades no va ser possible tenir el suport de les organitzacions que era necessari. En algunes ocasions els joves es van quedar
sols realitzant les tasques sense la presncia i el comproms dels
adults. Una dificultat operativa s la inconstncia dels joves per tal
de sostenir un comproms relatiu a una srie de tasques que exigeixen algun tipus de continutat i perseverana. Si b aix no ha
de sosprendrens, a vegades pot causar dificultat perqu els adults
no sempre estan en condicions de comprendre aquesta peculiaritat
dels adolescents.
Els aprenentatges realitzats en aquest i altres programes que
vinculen laprenentatge amb el servei ens han dut a desenvolupar una metodologia pedaggica que hem anomenat: servei juvenil integral. Aix doncs, nassenyalem una srie de passos i eines
didctiques que permetin aprendre de i en la planificaci duna
activitat de servei comunitari, de la seva execuci i de la seva avaluaci.
inici
ndex
181
182
Entre els aprenentatges ms importants que procurem promoure

hi ha: el desenvolupament en valors, la promoci dactituds de prosocialitat, la sensibilitzaci davant de problemtiques de la comunitat del barri, la identificaci i comprensi de problemes socials, la
incorporaci i la utilitzaci deines per planificar, executar i avaluar un projecte de servei comunitari.
La idea bsica s donar suport als nois en la decisi destudiar perqu
nosaltres estem convenuts que la primera fora transformadora la t
cada persona al seu interior i que la nostra tasca s ajudar a treure-la a
fora, que puguin posar-la en prctica, que realment puguin dur a terme
el seu somni a partir duna tasca comunitria; amb un fort acompanyament de les organitzacions del barri que es comprometin i dels seus
tutors.88
A tall de conclusi, una paraula dels protagonistes

El programa em va ajudar a tenir esperances de poder seguir una carrera, ja que abans noms pensava a acabar els estudis primaris i desprs
treballar. Per va aconseguir que desprs de quasi deu anys acabs la
secundria i em trobi estudiant a la universitat.89
Grcies a les eines que els joves adquireixen per les tasques comunitries, van comprenent amb ms claredat que el nostre pas t esperana
si els joves tenen una educaci de qualitat, i que aquesta educaci de
qualitat serveixi perqu els mateixos joves puguin trobar els camins
junt amb els adults per fer una Argentina diferent.90
Els joves tamb tensenyen coses perqu tadones que sn comunitaris,
solidaris; i aix es contagia. A ms, s bo apostar pels joves perqu ells
sn el futur del nostre pas.91
88. Alberto Croce, president de la Fundacin SES.

89. Una jove de vint-i-dos anys, actualment estudiant universitria del grup Joves
en Cam.
90. Una referent adulta del barri participant en el projecte.
91. Un tutor adult, tamb participant.
inici
ndex
Fitxes de sistematitzaci de les experincies92

1. T
asques comunitries del barri San Lorenzo: suport escolar Minimestres.
2. T
asques comunitries del barri Malaver: biblioteca del barri.
3. T
asques comunitries del barri San Roque: revista del barri.
1. Tasques comunitries del barri San Lorenzo: suport escolar Minimestres

CONTEXT DAPLICACI
Barri San Lorenzo.
Organitzaci: Grup de Mares del Barri de San Lorenzo.
MODALITAT DAPLICACI
Sagrupen els joves que han escollit realitzar com a tasca comunitria el
suport escolar a nenes i nens de primer curs dEGB (Educaci General Bsica). Un cop agrupats sels assigna un coordinador (preferentment un adult),
que els ajudar en la realitzaci de la tasca.
Moment 1: Recerca
El grup de joves realitza una recerca en el barri per saber la quantitat i els
noms dels nois que estan cursant el primer curs de lEGB.
Els joves i el coordinador visitaran les cases dels nois que estan en condicions de participar en el suport i parlaran amb els pares per informar-los
sobre qu s i com funcionar el suport escolar.
Moment 2: Planificaci
Un cop coneguda la quantitat de nois que participaran i les seves possibilitats horries, els participants del programa Grups Comunitaris dEstudi determinaran els horaris en qu funcionar el suport escolar, tenint en
compte la seva disponibilitat.
Sinforma els nois dels horaris datenci i del lloc en qu es realitzar. El
suport funciona una vegada per setmana, durant dues hores.
92. Les presents fitxes dexperincies pertanyen a la Carpeta de Bones Prctiques Metodolgica del Servei Juvenil Integral SJI (Sistematizaci de prctiques
daprenentatge servei en els programes de la Fundacin SES i de les seves organitzacions associades que treballen amb joves de contextos populars, en 16 localitats
de lArgentina). Aix mateix, integren el Manual de formaci de PaSo Joven: Participaci Solidria per a Amrica Llatina Programa de Voluntariat Juvenil per a
les Amriques del BID, implementat pel Centro Latinoamericano de Aprendizaje y
Servicio Solidario, (CLAYSS) i Fundacin SES, a Bolvia, Repblica Dominicana i
lArgentina.
inici
ndex
183
184
Moment 3: Execuci
La tasca de servei comunitari consisteix en una trobada setmanal de dues
hores de durada en qu cadascun dels nois dEGB reben el suport escolar.
Ells assisteixen amb els seus materials escolars i realitzen les seves tasques
amb lajuda dels participants de programa Grups Comunitaris dEstudi que,
un a un, els pregunten per un procs setmanal a lescola. Conversen sobre
les seves dificultats, dates de proves, notes escolars, els ajuden a preparar
les llions, dictats i altres tasques quotidianes.
Es tracta que els nois i noies puguin incorporar hbits destudi i organitzaci de les seves activitats per respondre de la millor manera a les exigncies de lescola.
El coordinador de la tasca comunitria segueix lassistncia dels participants del programa que realitzen el suport i els acompanya en el procs
solucionant dubtes i responent a les necessitats que puguin sorgir.
ACTORS QUE HI INTERVENEN
Joves participants del programa Grups Comunitaris dEstudi.
Coordinadors de la tasca comunitria.
Nois que reben el suport escolar.
Referents del barri (representants de lorganitzaci davant del programa).
ENCERTS EN LA PRCTICA
El jove participant del programa Grups Comunitaris dEstudi ajuda altres
membres del seu barri i alhora aprn:
D na suport a la retenci escolar dels nens i nenes del seu barri que
necessiten que alg els acompanyi en les tasques escolars.
R
eviu lexperincia de suport que reb del programa que lajuda a continuar
a lescola.
A
favoreix la valoraci de les famlies i de la comunitat en relaci amb els
aprenentatges curriculars.
PROBLEMES TROBATS DURANT LAPLICACI
La manca de recursos per dur a terme les tasques, en particular problemes
en relaci amb lespai adequat per a les reunions de suport, i manca de
materials escolars com ara llibres, fulls i llapis.
L
a manca dinters dels adults, especialment els pares o familiars propers, per acompanyar i aconsellar els joves en la realitzaci de les tasques
comunitries.
F
alta dassistncia i continutat dels nens/es que reben el suport.
Absncia sense previ avs dels adolescents que realitzen el suport.
inici
ndex
2. Tasques comunitries del barri Malaver: biblioteca del barri

CONTEXT DAPLICACI
Barri Malaver.
Organitzaci: Cooperativa Malaver-Villate.
MODALITAT DAPLICACI
Sagrupen els joves que han escollit com a tasca comunitria lorganitzaci
i ladministraci de la biblioteca del barri. Un cop agrupats sels assigna el
coordinador, que els ajudar en la realitzaci de la tasca.
Els joves es reparteixen les tasques que realitzar cadasc:
Recopilaci de llibres: Els encarregats de recopilar llibres i materials van
realitzar la planificaci del que farien per tal dagrupar el mxim de materials. Entre les coses que van planificar hi ha les segents: recorreguts pel
barri, en cases de famlia i locals comercials, en qu sollicitaven tot tipus
de llibres, especialment llibres de text, tamb cassets dudio i vdeos; disseny de plantilles de recepci dels materials, horaris per fer els recorreguts
i per treballar en la classificaci dels materials recollits, etc.
Restauraci dels llibres: Els que van realitzar la restauraci dels llibres van
haver daconseguir els materials necessaris per poder dur a terme aquesta
tasca.
A
tenci de la biblioteca: Els joves que van atendre la biblioteca van elaborar una plantilla amb els horaris de la biblioteca.
Capacitaci especfica per a ladministraci de la biblioteca (a crrec duna
voluntria tcnica de lescola parroquial).
Moment 2: Execuci
Es donen a conixer en el barri els horaris datenci.
Recopilaci de llibres: En els horaris acordats els joves surten a recrrer
els carrers assignats en la plantilla i solliciten llibres i materials en dess,
o b els agafen en aquell moment o acorden un nou horari per passar a
recollir-los. Registren aquesta informaci en una plantilla. Quan reben els
llibres, els lliuren als participants que sencarreguen de reparar-los.
Restauraci

dels llibres: A partir del moment en qu reben els llibres, observen el seu estat, identifiquen quin tipus de restauraci necessita cada exemplar i el reparen. A mesura que utilitzen els materials per a la restauraci i
aquests es van acabant, en solliciten ms a la referent del barri.
inici
ndex
185
186
A
tenci de la biblioteca: Un cop els llibres han estat restaurats, sen registren les dades bibliogrfiques en una plantilla elaborada amb aquest objectiu i desprs es distribueixen a les prestatgeries segons la classificaci que
ells mateixos han realitzat.
R
eferents del barri (representants de lorganitzaci en el programa).
Voluntari tcnic en biblioteconomia.
El jove participant del programa Grups Comunitaris dEstudi ajuda a altres
membres del seu barri i, alhora, aprn un seguit de coses:
Organitzar, inventariar, restaurar llibres i administrar el funcionament de la
biblioteca.
Valora lespai per a lestudi i la lectura i la possibilitat de consultar llibres
per poder realitzar les tasques escolars.
A
ugmenta la seva preocupaci en la cura dels llibres que ells mateixos van
reparar i de lespai necessari per a concentrar-se i poder estudiar.
L a manca de recursos per dur a terme aquestes tasques, especialment
dificultats a lhora daconseguir lequipament adequat: prestatgeries, taules i cadires cmodes per estudiar, etc.
La manca dinters dels adults a lhora dacompanyar i aconsellar els joves
en la realitzaci de tasques comunitries.
Absncia sense previ avs dels adolescents encarregats de latenci de la
biblioteca.
inici
ndex
3. Tasques comunitries del barri San Roque: revista del barri

CONTEXT DAPLICACI
Barri San Roque.
Organitzaci: Associaci Civil San Roque.
MODALITAT DAPLICACI
Sagrupen els joves que han escollit realitzar la revista del barri com a tasca
comunitria.
Un cop agrupats sels assigna un coordinador, que els ajudar en la realitzaci de la revista.
Es determina amb quina freqncia sortir la revista.
Sestableix quina tasca realitzar cada jove dintre de la revista, per exemple: qui realitzar les notes, qui en far el disseny, qui lescriur.
Es fixa un dia de reuni setmanal.
Moment 2: Execuci
Els joves realitzen lactivitat que els correspon i es reuneixen per comentar-la entre ells i donar la seva opini.
Un cop seleccionat el contingut de la revista, sentreguen tots els borradors a la persona que realitzar loriginal.
Quan es finalitza loriginal, es fotocopia per poder repartir-lo pel barri.
Es distribueix la revista pel barri i ja es comena a pensar en el proper
exemplar.
Referents del barri (representants de lorganitzaci en el programa).
Joves voluntaris universitaris amb formaci en comunicaci i disseny grfic.
El jove participant del programa Grups Comunitaris dEstudi ajuda altres
membres del seu barri i aprn un seguit de coses:
El procs delaboraci duna eina de comunicaci interna del barri que
inclou notcies, horaris dactivitats comunitries, missatges entre els integrants de la comunitat.
E xpressar-se i compartir a travs dun mitj escrit les seves experincies
de vida, desigs i sentiments, aportacions i reclams davant la comunitat en
qu viu.
inici
ndex
187
188
E
xperimenta la possibilitat concreta dexpressar-se amb formes de difcil
accs en contextos populars (prosa, poesia, canons, etc.).
La manca de recursos per dur a terme aquestes fitxes. La producci de la
revista requereix xifres que en aquest moment de crisi econmica a lArgentina resulten massa costoses.
La manca dinters dels adults per acompanyar i aconsellar els joves en la
realitzaci de tasques comunitries.
La dificultat dacceptaci dels adults davant les expressions espontnies
dels joves.
CROCE, A.C.: Desde la esquina. Aprendiendo junto a los adolescentes
con menos oportunidades. Fundacin SES, Ciccus, 2001.
FREIRE, P.: Pedagoga de la Esperanza. Ciclo de conferencias en Buenos
Aires, Escuela de Psicologa Social Pichn Riviere, 1993, 30-31 agost i
setembre.
FUNDACIN SES: Protagonismo Social Juvenil: de beneficiarios a jvenes
a jvenes protagonistas. Buenos Aires, Seminario Latinoamericano,
2001, novembre.
NOVOA, B. i VALENTINO, M.: Los jvenes en las organizaciones comunitarias. Espacio de inhibicin o de facilitacin del protagonismo. Lima,
Publicacin del Instituto Jos Cardijn, 2000.
inici
ndex
Bibliografia
Centre Promotor dAprenentatge Servei: http://www.aprenentatgeservei.org

DEWEY, J.: Democracia y educacin, Buenos Aires, Losada, 1971.
Diversos autors: El servicio a la comunidad como aprendizaje escolar (Actas
del 1r y 2o Seminario Internacional Escuela y Comunidad). Buenos
Aires, Ministerio de Educacin de la Nacin, 1998.
Diversos autors: La propuesta pedaggica del Aprendizaje-Servicio (Actas
del 3r y 4o Seminario Internacional Escuela y Comunidad). Buenos
Aires, Ministerio de Educacin de la Nacin, 2001.
Diversos autors: Monogrfic Aprendizaje y Servicio dins: Cuadernos de
Pedagoga, maig del 2006, 357, pp. 56-57.
EYLER, J. i GILERS, D.E.: Wheres the Learning in Service-Learning? San
Francisco, Jossey-Bass, 1999.
FURCO A.; BILLING SH. (eds.): Service-Learning. The Essence of the Pedagogy. Greenwich, Information Age Publishing, 2002.
HERNNDEZ, F. i VENTURA, M.: La organizacin del currculum por
proyectos de trabajo. Barcelona, Gra, 1992.
JACOBY, B. (comp.): Building Partnership for Service-Learning. San Francisco, Jossey-Bass, 2003.
KAYE, C.B.: The complete guide to Service-Learning. Minneapolis, Free
Spirit, 2004.
KENDALL, J.C. (comp.): Combining Service and Learning (vol. I). Raleigh
(North Carolina), National Society for Internships and Experiential
Education, 1990.
inici
ndex
189
190
MARYLAND STUDENT SERVICE ALLIANCE: Spinning Interdisciplinary

Service Learning webs: A Secondary Education Aproach. Maryland
State Departament of Education, 1995.
MARTNEZ ODRA, A.: Service-Learning o Aprendizaje-Servicio: Una propuesta de incorporacin curricular del voluntariado. Pamplona, 2005
(Tesi doctoral).
National Service Learning Clearinghouse: http://www.servicelearning.org.
National Youth Leadership Council: http://www.nylc.org.
Programa Nacional de Educacin Solidaria del Ministerio de Educacin de
la Nacin de la Repblica Argentina: http://www.me.gov.ar/eduso.
PUIG, J. M. (coord.): Educacin para la ciudadana dins: Aula de Innovacin Educativa, 2004, 129, gener.
PUIG, J. M.; BATLLE, R.; BOSCH, C. i PALOS, J.: Aprenentatge servei. Educar per a la ciutadania. Barcelona, Octaedro, 2006.
RHOADS, R. A. i HOWARD, J. (eds.): Academic Service-Learning: A Pedagogy of Action and Reflection (New Directions for Teaching and Learning, 73). San Francisco, Jossey Bass, 1998.
ROCHE, R.: Educacin prosocial de las emociones, valores y actitudes positivas. Barcelona, Blume, 1988.
ROCHE, R.: Desarrollo de la inteligencia emocional y social desde los valores
y actitudes prosociales en la escuela. Buenos Aires, Ciudad Nueva, 2004.
SERVICE-LEARNING 2000 CENTER: Service Learning Quadrants, Palo Alto,
C.A. 1996.
TAPIA, M. N.: La solidaridad como pedagoga. Buenos Aires, Ciudad Nueva,
2000.
inici
ndex

Aprendizaje Servicio

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Aprendizaje Servicio

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ndex

Coordinadors: Xus Martn i Garcia

Ttol: Experincies daprenentatge servei

Primera edici: setembre de 2006

Fundaci JAUME BOFILL

I. Laprenentatge servei a lescola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

Xus Martn Garcia

Fem un jard, un programa de cooperaci entre escola

Projecte Xarxa, TIC i educaci ciudadana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

II. Laprenentatge servei a la universitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99

Resoluci de problemes i aprenentatge servei.

Les trobades socioesportives entre lalumnat de la Universitat de

III. Laprenentatge servei a leducaci no formal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 145

Tots som meninos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 158

Grups Comunitaris dEstudi: servei juvenil des duna experincia

Experincies daprenentatge servei

Experincies daprenentatge servei

per tal dentendren el contingut, el segent captol exposa els trets

Algunes experincies daprenentatge servei

Experincies daprenentatge servei

aquestes entitats. Possiblement el punt fort daquesta experincia

sitat de Barcelona, dintre de la lnia de recerca i docncia del GREM

Experincies daprenentatge servei

Una mica de definici

Experincies daprenentatge servei

pants es formen tot treballant sobre necessitats reals de lentorn amb

reals de la societat i en la mesura que sigui possible, sentides per

Experincies daprenentatge servei

formador, tant pel que fa al desenvolupament personal de les persones

Experincies daprenentatge servei

sistematitzat, intencional i voluntriament organitzat. El servei s

Iniciatives solidries asistemtiques

Etapes en laplicaci de projectes daprenentatge servei

presncia de les entitats receptores del servei i les relacions que es

Experincies daprenentatge servei

cativa que decideix treballar la solidaritat mitjanant prctiques

intens del grup, i tamb de vegades individualitzat. Un altre dels

Experincies daprenentatge servei

continuar o mantenir algun tipus dacci en lentitat receptora del

I. Laprenentatge servei a lescola

L assignatura Anlisi i acci social a lescola

Experincies daprenentatge servei

Lexperincia que descrivim en aquest captol va nixer el curs

Motivaci i presentaci de lassignatura al grup dalumnes

I. Laprenentage servei a lescola

Bon dia, sou els de primer F, oi? pregunta lEduard en to

Experincies daprenentatge servei

LEduard, una vegada ha situat don sorgeix i quines sn les finalitats

I. Laprenentage servei a lescola

Quan sacaben els comentaris el professor planteja el tema de

Experincies daprenentatge servei

Lexperincia de servei de companys de cursos anteriors

I. Laprenentage servei a lescola

lescola va proposar lactivitat i la van rebre amb una mica de por

Presentaci dentitats on dur a terme el servei

Experincies daprenentatge servei

nom i cognoms, DNI, telfon, i poblaci o barri. En la segona part

I. Laprenentage servei a lescola

meu inters per realitzar una acci social s. Hi ha tasques ms

Experincies daprenentatge servei

Laprenentatge curricular. Primera classe danlisi social

I. Laprenentage servei a lescola

La UE inverteix en la lluita contra lexclusi social un 0,4%.

Experincies daprenentatge servei

III. Laprenentatge servei a leducaci no formal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 145

L assignatura Anlisi i acci social a lescola

Comunicaci i pla dacci