Nmero 18.

Any 2012

Revista electrnica del Servei dEspais Naturals i Biodiversitat

Contacte: infobiodiversitat@gva.es

El noticiari del BDBCV

Hbitats singulars Estanys temporals meditarranis
Espcies invasores Silur i Centurea difusa

LIFE Trachemys
Participaci social
Novetats de Biodiversitat

Noves publicacions: Manual para la conservacin de germoplasma y

el cultivo de la flora valenciana amenazada
Participaci en el grup de treball dexperts en microrreserves de flora a Xipre
Cria campestre de xoriguer menut 2012
Dos noves microreserves de flora a Alacant
El foc i la tramussera valenciana
Millora i adequaci de les installacions del CRF La Granja del Saler
Collocaci de recipients de recollida de tortugues marines
Cursos sobre biodiversitat al CEACV Sagunt

Si vols subscriuret a BIOdiversitat, envia un missatge indicant ALTA en lassumpte a ladrea electrnica: infobiodiversitat@gva.es

El noticiari del BDBCV

VII Setmana de la Biodiversitat. Parc Natural de laTinena de Benifass.
Des de fa 7 anys se celebra la Setmana de la Biodiversitat, organitzada i coordinada pel Banc de Dades de Biodiversitat de la Comunitat Valenciana.
Ledici corresponent a enguany es va celebrar entre
els dies 28 i 31 de maig a la quadrcula UTM10 x 10,
31TBF50. Lrea comprn part dels termes municipals de la Pobla de Benifass, Vallibona, Castell de
Cabres i Rossell, aix com part del Parc Natural de la
Tinena de Benifass, una zona de gran inters per
lalta diversitat dambients que all se citen.

foto-trampeig de mamfers, trampes de llum per a

insectes, estudi de cavitats, presa de mostres daigua
per a anlisi de plncton, prospecci de fongs, entre
altres.

El principal objectiu desta macroactivitat s augmentar i avaluar el coneixement de la biodiversitat

valenciana, aglutinant a diferents especialistes en
lestudi de la vida silvestre, a ms de promoure la
seua difusi i conservaci, dinamitzant els diferents
actors socials de la zona estudiada, entre ells, la Diputaci de Castell, el Parc Natural de la Tinena
de Benifass i els ajuntaments els termes municipals
dels quals han sigut objecte destudi.
Durant els quatre dies, i en jornades de mat, vesprada i nit, els 90 participants van realitzar les diferentes activitats, com, per exemple: prospecci
de flora vascular, seguiment daus, prospecci de
lquens, detecci de rates penades, pesca elctrica,

Anlisi de plncton

En lrea triada es tenia constncia de 948 espcies de les quals hi havia 3.892 citacions. Desprs
dels quatre dies destudi les espcies censades van
ascendir a 1.618 i les citacions a 12.614. (Vore
Taula 1).

Taula 1. Biodiversitat en la Tinena de Benifass ABANS i DESPRS de la celebraci de la VII Setmana de la Biodiversitat
ABANS
GRUP

DESPRS

N espcies

N dades

N espcies

N dades

Vertebrats

134

193

144

1.412

Invertebrats

86

143

307

668

Flora vascular

501

2.500

853

8.910

16

44

112

Fongs i Lquens

218

1.040

270

1.512

TOTAL

948

3.892

1.618

12.614

Flora no vascular

Noves aplicacions Android i

iPhone per al DBDCV
Aprofitant la celebraci de la VII Setmana de la Biodiversitat sha posat a disposici dels participants
i collaboradors del BCBCV les noves aplicacions
dintroducci de dades per a iPhone i Android.

Ac teniu els enllaos que descriuen laplicaci
2 BIOdiversitat18

per a Android en Google Play

en castell: https://play.google.
com/store/apps/details?id=com.
vaersa.gva&feature=search_
result#?t=W10.
Podeu descarregar la versi per a
Android en PLAY STORE i per a
iPhone en APPLE STORE, buscant
per BDB, Banc de Dades o GVA.

Hbitats
Singulars

Estanys temporals mediterranis

(Isoeto-nanojuncetea, hbitat prioritari per a la Uni Europea)

Caracterstiques de lhbitat
Tolles, llacunes i altres cossos daiges que patixen
un cicle anual de dessecaci per evaporaci (completa o parcial) durant lestiu. Aquetes basses esdevenen ambients nics, amb una gran complexitat, que
cal conservar per la seua diversitat i originalitat. En
estes basses la vegetaci no sols t un gran nombre
despcies, sin que moltes delles noms apareixen
en estos indrets a tota la Comunitat, la qual cosa els
fa uns ambients nics.

Distribuci
A la Comunitat Valenciana a penes
hi ha representacions deste hbitat.
Lexemple ms clar
i espectacular, per
la diversitat i raresa
despcies, el trobem
als Lavajos de Sinarcas. Als afloraments
arenosos de Castell
i Valncia es localitzen altres dos exemples de llacunes temFont: BDBCV
porals: la Balsa de la
Dehesa (Soneja) i la
muntanya del Cavall (Albalat dels Tarongers).

Flora
Prolifera la vegetaci acidfila hidroftica i heloftica. Les espcies ms caracterstiques sn falagueres
aqutiques
com
els trvols de quatre fulles (Marsilea
strigosa) o Isoetes
velatum, o altres
espcies lligades a
este hbitat, com
Myriophyllum alterniflorum, Littorella uniflora, Juncus
pygmaeus, Mentha
cervina, o Damasonium polyspermum.
E. Laguna
Marsilea strigosa
3 BIOdiversitat18

Fauna associada
Destaquen
les
comunitats
damfibis (ofegabous, gripau cavador o desperons)
i dinsectes com
xinxes
daigua
(Notonecta,
V. Ciscar
Nepa) escarabats
(Gyrinus, Ditiscus) o parotets (Agrion).

Gripau cavador

Actuacions de conservaci
Durant la durada del projecte LIFE Restauraci
dHbitats Prioritaris per als Amfibis entre els anys
2006 i 2009 es van estudiar les comunitats vegetals i
animals destos hbitats i es van realitzar accions de
restauraci.
Des de lequip del Servici dEspais Naturals i Biodiversitat del CIEF, i en coordinaci amb el CIP del
Palmar i el Banc de Germoplasma, shan arreplegat
llavors de les plantes amb major inters conservacionista per a incloure-les en el Banc de Germoplasma i estudiar els mtodes de germinaci i plantaci
ms adients. Posteriorment shan multiplicat en les
installacions del CIEF i el CIP del Palmar i han sigut
utilitzades per a revegetar les parts ms degradades
dels Lavajos de Sinarcas amb 120 plantes de trvols
de quatre fulles (Marsilea strigosa), 150 de Eleocharis multiacaulis i 390 plantes i 6.400 llavors de Mentha cervina.

V. Sancho

Lavajo de Arriba (Sinarcas)

Espcies invasores

Noves espcies invasores

Silur (Silurus glanis)

Centurea difusa (Centaurea diffusa)

El silur s un peix de creixement rpid, que pot arribar

a 2,5 metres de longitud i viure fins a 20 anys. Pels
seus hbits predadors s una espcie que provoca
greus alteracions de les comunitats pisccoles de les
masses daigua on s introdut, ja que manifesta un
comportament oportunista i agressiu.

Una de les dificultats ms acusades amb qu es

troben els tcnics de flora a lhora didentificar
noves espcies invasores s la complicada determinaci de diferents taxons dins del mateix gnere, sent un dells autcton i un altre allcton
amb carcter invasor. Este s el cas de la Centaurea diffusa, una de les ltimes espcies invasores
identificades en el territori de la Comunitat Valenciana. Va ser al juliol del 2011, a Jarafuel, on es
va realitzar una recollecci inicialment determinada com a formes de Centaurea castellanoides.
Desprs duna segona recollecci realitzada al
juliol del 2012 i davant de les sospites fundades
que la identificaci no podria ser del tot exacta,
es va procedir a la revisi del material.

Les primeres captures a la Comunitat Valenciana

tenen lloc a lembassament de Forata (Valncia) a
loctubre del 2009 (quatre exemplars). Fins a setembre del 2011 no es tornen a capturar exemplars de
lespcie, a lembassament de M Cristina (Castell).
La primera captura al riu Xquer t lloc el 2 de juny
del 2012 a lassut de Fortaleny durant la celebraci
dun concurs de pesca esportiva. En este cas es captura un exemplar duns 40 cm (aproximadament un any
dedat). Dues setmanes ms tard, el 16 de juny, un
pescador de la Confraria de Catarroja troba un exemplar de les mateixes dimensions en un mornell a la
partida del Brossar de lAlbufera (en les rodalies del
port de Catarroja). El 25 de juny, un altre pescador,
en este cas de la Confraria del Palmar, troba un nou
exemplar, tamb duns 40 cm, a la mata de lAlter.

El potencial invasor de Centaurea diffusa s molt

elevat a causa de lestratgia biolgica de la planta, que viu a les vores de carreteres i ambients
semblants i els seus fruits podrien dispersar-se fcilment en quedar adherits als pneumtics dels
vehicles servint-se de les seues espines.
El risc que genera esta espcie es deu ms que a
la seua capacitat fsica invasora a la seua elevada
potencialitat dhibridaci amb espcies autctones del mateix gnere. Sest revisant el material
dherbaris oficials atribut fins ara a Centaurea
castellanoides per si poguera contindre mostres
poblacionals de Centaurea diffusa.

Federaci de pesca

Silur peiscat a Forata

Arran destes ltimes captures en la conca del Xquer, la Conselleria dInfraestructures, Territori i Medi
Ambient comena a coordinar una srie dactuacions
amb lobjecte de detectar la possible expansi desta
espcie invasora en lentorn del Parc Natural de
lAlbufera. Des del Servici dEspais Naturals i Biodiversitat es du a terme una campanya intensiva de
prospeccions en la xarxa de squies del parc per a
descartar la presncia dexemplars de silur.
En total es prospecten 29 punts diferents, utilitzant
les mateixes arts de pesca que les confraries. Durant
la campanya es capturen un total de 1.131 peixos,
dels quals noms 110 (10%) sn espcies autctones,
mentre que 1.021 (90%) sn allctones. No es captura cap silur.
4 BIOdiversitat18

Daltra banda, ja ha sigut realitzada una primera

actuaci deliminaci per part dagents mediambientals a mola de Juey (Jarafuel), lnica que ha
pogut ser localitzada in situ de les dos que es t
constncia. En esta localitat shan arrancat ms
de 500 plantes en flor.

M. Piera

Exemplars de eradicats Centaurea diffusa

Estratgia i tcniques demostratives per

a leradicaci de tortugues invasores
TRACHEMYS
estrategia de control de tortugas invasoras

Segueix-nos en Facebook

LIFE Trachemys

Collaboradors del LIFE: Fundaci

BIOPARC i BIOPARC Valencia

Campus Prctic Ferramentes de control de tortugues daigua extiques

El BIOPARC de Valncia sha unit al LIFE Trachemys com a collaborador amb una campanya que inclou les accions segents:

El LIFE Trachemys organitza el Campus Prctic Ferramentes de Control de Tortugues

dAigua Extiques que se celebrar els dies
27 i 28 de setembre del 2012 a les marjals de
la Safor i Almenara. El preu del campus sn
30 , i inclou el transport i lesmorzar i dinar
dels dos dies.

Recollida de tortugues daigua extiques.

Conscienciaci dels visitants del BIOPARC
amb xerrades, activitats i un programa educatiu
orientat a les visites descolars.
Manteniment de cries de tortuga destany
(Emys orbicularis) en condicions controlades
durant els dos primers anys de vida.Desta manera es pretenen evitar les baixes que es produxen al medi natural durant estos anys crtics.
Posteriorment, seran alliberades per tal de reforar les poblacions silvestres desta espcie
amenaada.

Lobjectiu desta reuni s posar en com diferents experincies en el control i eradicaci

de tortugues extiques invasores per part del
mateix equip del LIFE Trachemys i oferir la
possibilitat a altres gestors o equips que treballen en este tema, perqu presenten els seus
mtodes de treball.

A finals de juliol es van portar les 23 primeres

cries de tortuga destany a les installacions del
Bioparc.

LIFE

Revisi duna trampa flotant

El programa del campus inclou:

tcniques de captura de tortugues,
maneig de tortugues,
mtodes de localitzaci de nius,
gesti de tortugues extiques, i
cria en captivitat de tortugues autctones.
Si ests interessat pots demanar ms informaci o inscriuret en :
lifetrachemys@gva.es
Installacions del Bioparc per a les tortugues destany

5 BIOdiversitat18

Si vegeu cap exemplar de tortuga invasora, per favor aviseu en la nostra Xarxa dalerta

Participaci social
Alliberaments de tortugues daigua al Tancat de Milia
El Tancat de Milia s un antic arrossar que en
lactualitat sha transformat en una zona de reserva natural i un filtre verd amb lobjectiu de millorar la qualitat de laigua de lAlbufera. La gesti
deste espai correspon a la Fundaci Global Nature, Acuamed i la UTE Comsa-Sedesa.

Arran de la collaboraci del Tancat de Milia i el
Servici dEspais Naturals i Biodiversitat, el 24 de

juliol denguany es van alliberar quatre tortugues

destany (Emys orbicularis) (dos mascles i dues
femelles) dotades amb un emissor que permet
conixer els moviments dels individus i la seua
adaptaci a lhbitat. Una vegada verificada la
seua aclimataci es dur a terme una segona fase,
desprs de lestiu del 2012, amb la introducci
de ms tortugues.
Este projecte de reintroducci se suma a altres reintroduccions desta espcie amenaada dutes a
terme a la marjal de Rafalell i Vistabella, el Tancat
de la Pipa i lullal de Baldov.

Emys orbicularis amb marcada un emisor

Voluntariat Parotets: el valor de la participaci social

Lany 2006 es va publicar el llibre Las liblulas de
la Comunitat Valenciana dins de la srie Biodiversitat de la Generalitat Valenciana. Va ser el
resultat de lestudi destos insectes que es va realitzar durant dos anys consecutius i que va permetre actualitzar les dades de parotets per al nostre
territori. La repercussi del llibre fou immediata:
va ser lorigen de diferents grups de voluntaris que
eixien al camp, generalment els caps de setmana,
amb lobjecte de fotografiar i/o registrar libllules.
Desta manera naix el Voluntariat Parotets lany
2007 impulsat en el seu inici per la Fundaci Enrique Montoliu i posteriorment per la Fundacin
Entomolgica Torres Sala.
El Voluntariat Parotets, amb aportaci econmica
anual de la CAM, es va executar durant els anys
2008 al 2011, amb 27 voluntaris inicials arribant als
66 en 2011. Durant estos quatre anys es van aportar
4.801 observacions de parotets a la Comunitat Valenciana, totes accessibles en la plataforma web del
BDBCV, mentre que les observacions de libllules
abans del voluntariat ascendien a unes 3.000.

6 BIOdiversitat18

En tan sols quatre anys, els voluntaris han augmentat en un 60% el que es coneixia de libllules.
A ms, mereix especial menci el descobriment
de noves poblacions despcies catalogades com
Oxygastra curtisi, Gomphus graslini i Coenagrion
mercuriale i el despcies noves per al nostre territori mai citades abans en la Comunitat Valenciana,
com el cas de Brachytron pratense.
Actualment el Voluntariat Parotets, compta amb
ms de 60 collaboradors i una pgina web:
http://voluntariatparotets.blogspot.com.es/

J.A. Tovar

Oxygastra curtisi

Novetats de Biodiversitat
Nova poblaci de la falaguera
Phyllitis sagittata a Vinars

Phyllitis sagittata s un falaguera

de fins a 35 cm que habita en
clavills amples i talussos terrosos
de naturalesa calcria en coves, murs,
pous o altres ambients ombrvols dhumitat
elevada i escs contrast trmic.
Esta espcie, que es pensava a la vora de
lextinci a la Comunitat Valenciana, ens
ha donat una agradable sorpresa ja que
sha trobat una nova poblaci en un pou de
reg en el terme municipal de Vinars en la
qual shan comptabilitzat entre 200 i 300
exemplars.
A la vista de la troballa, cal tindre en compte
este tipus dhbitat per a la recerca de noves
poblacions.

D. Mesa

Phyllitis sagittata en un pou de Vinars

Reproducci de larpella de marjal

(Circus aeruginosus) en lAlbufera
Encara que la presncia dindividus
adults darpella de marjal (Circus
aeruginosus) durant el perode
nupcial s habitual en el Parc Natural
de lAlbufera, no ha sigut fins esta temporada
quan sha pogut confirmar la reproducci
dos parelles: una al Tancat de la Pipa i un
altra a la Mata del Fang. Aix sespera que
en un futur puga establir-se una poblaci
reproductora estable desta rapa tpica de
les zones humides, tant costaneres com
dinterior.

M. Lassalle Niu darpella de marjal al Tancat de la Pipa

Daltra banda, durant esta temporada de

cria, tamb sha pogut confirmar laugment
de les parelles nidificants en una altra de
les poblacions de la provncia de Valncia,
la de lembassament de Cofrentes, passant
duna nica parella existent durant els ltims
anys a les dos que han criat en lactualitat.
No sn nmeros molt espectaculars per
alimenta lesperana dun futur augment de
la poblaci nidificant darpella de marjal.
M. Lassalle

7 BIOdiversitat18

Imatge de detall dels pollastres

Nova poblaci de Parentucellia

viscosa a Oliva

Fa un any es va trobar una molt xicoteta

poblaci de quatre exemplars de Parentucellia viscosa en el terme municipal
dOliva. La identificaci de la planta es va
convertir en un verdader exercici de botnica
forense perqu la planta es trobava ben morta
i resseca.
Els tcnics de flora del Servici dEspais Naturals
i Biodiversitat van haver desperar a la segent
temporada per a rastrejar, cartografiar i censar
amb ms fiabilitat esta localitat. I aix ha sigut
que els que eren noms quatre exemplars shan
convertit en 133 en la recent prospecci del
2012.

X. Xxxxxx

Eixemplar de Parentucellia viscosa

Que la poblaci nidificant de la gavina corsa (Larus audouinii) en territori valenci va

en augment s una evidncia que sha constatat al llarg de les ltimes temporades de cria. La
dada ms espectacular que confirma este fet, s
laugment de parelles nidificants en la colnia establida en el port de Castell, que ha passat de 303
parelles reproductores en 2011, quan va comenar
a criar, a 1.642 en tan sols un any. A ms, tamb
ha augmentat el nombre de parelles al Parc Natural
de lAlbufera en ms de 100 respecte a les xifres de
lany passat i sha pogut confirmar el nou establiment duna parella al Parc Natural del Prat de Caba-

J. Greo

8 BIOdiversitat18

Per, un rastreig ms ampli per la contornada,

buscant pels hbitats a priori ms favorables,
ha donat els seus fruits: sha trobat un nucli de
ms de 3.000 exemplars en uns quants centenars de metres. Tamb ha sigut important la
identificaci dalgunes possibles hostes desta
espcie hemiparsita com Trifolium campestre
i Lotus corniculatus.

Gavina corsa (Larus audouinii)

en el port de Castell
nes-Torreblanca que ha tret avant dos pollastres.
La notcia dels nous establiments de poblaci reproductora de la Comunitat Valenciana repartida
en diferents colnies de cria, millora lestat de
conservaci general de lespcie al no concentrar-se els efectius reproductors en una nica colnia, millorant les possibilitats de supervivncia
davant duna hipottica afecci negativa en algun
dels nuclis de cria.

Colonia de Gavina corsa en el port de Castell

Noves
publicacions

Manual para la conservacin de germoplasma

y el cultivo de la flora valenciana amenazada

La collecci Manuals Tcnics de Biodiversitat pretn mostrar el treball del Servici dEspais Naturals i
Biodiversitat en la recerca de respostes prctiques
per a la conservaci i gesti despcies i hbitats.
Lobjectiu final s estendre les bones prctiques de
conservaci fora de lmbit de ladministraci pblica, entenent que el protagonisme i la responsabilitat
de la conservaci de lentorn ha de recaure en els diferents collectius, entitats i persones que conformen
la societat valenciana.
Lltim llibre publicat desta srie Manual para la
conservacin de germoplasma y el cultivo de la flora
valenciana amenazada, pretn mostrar el resultat de
ms de 15 anys de treball continuat dels tcnics del
Servici dEspais Naturals i Biodiversitat en la recerca
dels mtodes ex situ ms adequats per a la conservaci de la flora valenciana amenaada, tot a en
collaboraci amb les altres institucions valencianes:
CIEF, Jard Botnic de Valncia (Universitat de Valncia), IVIA i CIBIO (Universitat dAlacant).
El manual oferix una llarga part introductria on es
desenrotllen temes com la recollecci al camp de

material vegetal, la
seua conservaci, el
cultiu i la viveritzaci. Seguidament, es
presenten 60 fitxes
despcies amenaades on sindiquen el
mtodes emprats per
a la seua recollecci,
germinaci i cultiu.
El llibre es pot aconseguir a les Llibreries
Llig de la Generalitat
Valenciana en suport
Portada de la nova publicaci
CD o descarregar-se
en lapartat de descrregues/Manuals tcnics de Biodiversitat del web del Servici:
http://www.cma.gva.es/biodiversidad
o directament en este enlla:
http://www.cma.gva.es/web/indice.
aspx?nodo=82491&idioma=C

Participaci en el grup de treball dexperts

en microrreserves de flora a Xipre
El passat 4 dabril, tcnics del Servici dEspais Naturals i Biodiversitat van participar a Nicsia en
la segona reuni del comit cientfic del projecte
LIFE+ per a la creaci duna xarxa de microreserves de flora a Xipre.
Es va revisar el desplegament de les activitats programades, observant-se que shan complit prou b
els terminis i objectius i que els nics aspectes
dubtosos o pendents -en especial la creaci duna
microreserva per a lendemisme xipriota Astragalus macrocarpus subsp. lefkarensis- van trobant
soluci.La representaci del Servici dEspais Naturals i Biodiversitat s lnica externa als propis
beneficiaris del projecte. En eixe dia tamb es va
aprofitar per a una altra reuni per a planificar la
redacci del llibre sobre microreserves de flora a
Europa.
Com a continuaci de la seua participaci en la
reuni del comit cientfic els dos representants
valencians van presentar sengles ponncies sobre
9 BIOdiversitat18

la gnesi del concepte de microreserva de flora i

la seua gesti, dins del simposi internacional Expert workshop on plant microreserves, organitzat
per les entitats beneficiries de lesmentat projecte, i especialment per la Universitat Frederick, de
Nicsia, i el Departament de Medi Ambient del
Ministeri de Medi Ambient i Recursos Naturals,
de Xipre.

M. Andreou

Grup de treball durant la visita

Cria campestre de xoriguer menut 2012

El xoriguer menut (Falco naumanni) s una de les rapinyaires ms amenaades a la Comunitat Valenciana, i es troba catalogada com en perill dextinci en
el Catleg Valenci dEspcies de Fauna Amenaades (DECRET 32/2004).

M. Romero

Cries de xoriguer menut (Falco naumanni)

La Conselleria dInfraestructures, Territori i Medi

Ambient desplega des de 1997 un programa de reintroducci i seguiment desta espcie per a tractar
daconseguir un augment de les seues poblacions.
Va ser en 2005, amb laprovaci del Pla dAcci per
a la Conservaci de les Aus de les Estepes Cerealistes, i en 2009, amb la declaraci de zona ZEPA (Zones per a Especial Protecci per a les Aus) de MecaMugrn-San Benito, quan es va impulsar de manera
definitiva la conservaci deste inofensiu falconet.
Desprs de diversos anys de seguiment i reintroducci dexemplars criats en captivitat per personal del
Centre de Recuperaci de Fauna La Granja del Saler, ens trobem que la poblaci desta espcie est
experimentant un lent per constant augment, arribant en lactualitat a comptar per a la temporada de
cria del 2012 amb prop de 100 parelles amb xit reproductor que han tret avant ms de 300 pollastres.
Els pollastres criats en captivitat salliberen en el
medi mitjanant la tcnica dalliberament assistit o
cria campestre. Es tracta dun procs dalliberament
suau, en qu els exemplars, criats a m fins que arriben als 20-25 dies dedat, sn duts a unes gbies
localitzades en el mateix hbitat en qu hagueren
nascut de forma natural. Durant els primers dies les
gbies romanen tancades, familiaritzant-se els seus
ocupants amb lecosistema habitual per a esta espcie i convivint amb altres exemplars que viuen
en llibertat. Desprs, quan ja shan acostumat a
lentorn, sobrin els gbies perqu els pollastres pu10BIOdiversitat18

guen exercitar la seua recent adquirida capacitat de

vol i puguen explorar el terreny que els servir com
a zona dalimentaci i potser, futura reproducci.
Laportaci daliment durant esta primera etapa s
constant i necessria, ja que encara no han aprs les
tcniques de caa i noms sinterromp quan es t
la constncia que els jvens xoriguers alliberats sn
capaos de procurar-se el suport per si mateixos.

Torre dalliberament assistit

Un dels punts de
reintroducci
s
lembassament de
San Diego, situat a
Villena
(Alacant),
el qual pertany a
la
infraestructura
del transvasament
Xquer-Vinalop,
que des del 2011
i en unes torres
dalliberament assistit, construdes a este
efecte com a mesura
compensatria, es
realitza la reintroducci dexemplars mitjanant lesmentat
mtode.

Grcies a la collaboraci de la societat estatal

Acuamed i a la inestimable ajuda dels treballadors
de lempresa gestora Acuagest S.A. (grup Agbar),
que sencarreguen de la vigilncia i de laportaci
daliment, enguany shan reintrodut 35 exemplars
dels quals 33 van aconseguir volar sense problemes.
Es dna la circumstncia que enguany s la primera vegada que parelles silvestres han utilitzat estes
installacions lliurement per a niuar, i han sigut un
total de tres parelles silvestres les que han tret 16
pollastres amb xit.
Tamb durant esta primavera shan alliberat 24 pollastres en laltre punt de reintroducci que est localitzat en la ZEPA Meca-Mugrn-San Benito, concretament en la Reserva de Fauna Palancares de Meca,
els terrenys de la qual estan dedicats a lagricultura
ecolgica. Es tracta duna zona apropiada per a
lespcie: zones mplies de camps extensius de cereal de sec en forma de mosaic, a causa de la mescla
de cultius de sec i taques de vegetaci natural. En
estos cultius abunda la seua font principal daliment:
els insectes i micromamfers.

Dos noves microreserves de flora a Alacant

El passat 7 de juliol va eixir publicada en el Diari
Oficial de la Comunitat Valenciana lOrde 10/2012
per la qual es declararen dos noves microreserves
de flora a la provncia dAlacant: la Penya de la Font
Vella, a Benifato, i la Punta de la Glea, a Oriola.

La Penya de la Font Vella es troba a una zona de
muntanya de la serra dAitana de propietat municipal
i les espcies prioritries que han dut a la seua
declaraci com a microreserva sn:
Boixerola (Arctostaphyllos uva-ursi).

Argelaga menuda (Genista longipes).

Teix (Taxus baccata).
Cadireta de pastor (Vella spinosa).
En el cas de la Punta de la Glea es tracta duna franja
litoral de titularitat municipal i de domini pblic
martim terrestre. Les espcies prioritries desta
microreserva sn:
Romer moix (Helianthemum caput-felis).
Erophaca baetica subsp. baetica.
Helianthemum viscarium.
Cachrys sicula.

Localitzaci de la MR Penya de la Font Vella

Localitzaci de la MR Punta de la Glea

El foc i la tramussera valenciana

A principis de juny es va realitzar una sembra
experimental de tramussera valenciana (Lupinus
mariae-josephae) a la microreserva de la Lloma de
Coca (serra del Cavall). Tant esta microreserva,
com prcticament tota la resta de la serra, va resultar
cremada per lincendi de finals de juny de Cortes
de Palls. Desprs de lincendi es va inspeccionar
la zona i es va comprovar que el foc degu passar
rpid i havien quedat petits rodals amb planta, que
ja estava en fase dispersiva.
El malaurat incendi servir per complementar,
tant en camp com en laboratori, lefecte del foc
sobre les llavors de la plantes i el seu presumible
comportament pirfit. Aprofitant la visita dinspecci
es recolliren llavors de la planta que es sotmetran
a proves de germinaci coincidint amb lpoca de
germinaci natural al camp (setembre-octubre). Per
a espcies de comportament similar hom suposa que
a la debilitaci de les cobertes de les llavors a causa
del foc seguix una latncia temporal curta, per tal
que la planta no intente germinar immediatament
desprs del pas del foc i espere a les pluges.
Tericament les llavors dispersades al terreny, en
11 BIOdiversitat18

E. Laguna

Recollida de llavors desprs de lincendi

condicions de mancana dincendis, podrien estarhi durant molts anys sense germinar, esperant a
escarificar-se suficientment. Hom suposa que el
pas del foc podria facilitar que algunes llavors hi
germinen la propera tardor, sobretot aquelles que
sense haver-se cremat hagen quedat cobertes per
capes de cendra i restes de vegetals cremats.

Millora i adequaci de les installacions

del CRF La Granja del Saler
El passat 12 de juny va tindre lloc la inauguraci de
les noves installacions del Centre de Recuperaci
de Fauna La Granja del Saler, obra executada pel
Ministeri dAgricultura i Medi Rural i Mar, dins del
Conveni subscrit amb la Generalitat Valenciana i cofinanada pels fons FEDER (Fons Europeu de Desenrotllament Regional) de la Uni Europea.

Com a actuacions dinfraestructura general sha realitzat ladequaci dels vials principals daccs i circulaci interna, que es trobaven en molt mal estat, i
la naturalitzaci duna llacuna artificial, localitzada
en linterior del centre de recuperaci, que s utilitzada habitualment com a zona de refugi i reproducci per aus aqutiques locals.
Amb estes obres es refora la missi principal del
centre: lacollida i rehabilitaci dels exemplars
de fauna salvatge que, per diverses causes -principalment dorigen antrpic- arriben a les seues
installacions de m de particulars o dorganismes
oficials. En lactualitat s el centre que possex la major capacitat dacollida per al tractament i maneig de
fauna silvestre protegida dEspanya.

J. Blasco

Cambres de cria de xoriguer menut

Entre altres actuacions que comprn este projecte dadequaci i millora, shan construt diverses
installacions per a la reproducci en captivitat i recuperaci despcies amenaades com el xoriguer
menut, la tortuga mediterrnia, la fotja banyuda i els
programes de cria en captivitat de recent posada en
marxa per a lnec capblanc i la rosseta, pioners a
nivell nacional.
Tamb sha construt una nova sala de necrpsies i
depsit de cadvers, ms gran que lexistent anteriorment i separada daltres installacions per a garantir al mxim les mesures higiniques i sanitries
que shan dobservar per a gestionar estos tipus de
residus orgnics.

J. Blasco

12BIOdiversitat18

Barraca i llacuna naturalitzada

J. Blasco

Installacions reproducci tortuga mediterrnea

Des de la seua creaci a lany 1988 ha ats a ms

de 90.000 exemplars despcies de fauna silvestre.
Al mateix temps el centre desenrotlla nombrosos
programes de reproducci en captivitat i reintroducci despcies extingides o en imminent perill
dextinci. Entre elles destaquen el gall de canyar
(Porphyrio Porphyrio), la fotja banyuda (Fulica cristata), la rosseta (Marmaronetta angustirostris), lnec
capblanc (Oxyura leucocephala), el xoriguer menut
(Falco naumanni) o la tortuga mediterrnia (Testudo
hermanni). Molts destos treballs es duen a terme en
collaboraci amb universitats, centres dinvestigaci
i altres entitats dedicades a la conservaci.

Collocaci de recipients de
recollida de tortugues marines
A lagost de lany 2011 es van collocar 4 recipients
d1,5 m de dimetre (cedits per lOceanogrfic de
Valncia) en 4 dels 5 ports pesquers de la provncia
de Castell: Benicarl, Penscola, Castell de la
Plana i Borriana, en collaboraci amb la Federaci
de Confraries de Pescadors de la provncia de
Castell. Recentment sha collocat lltim que
faltava a la Confraria de Vinars, i aix tindre
cobertes totes les confraries de la provncia (les
dades desta confraria no shan tingut en compte
a lhora de realitzar les estadstiques ms avant
indicades).

Naturals i Biodiversitat, encara que sintenta

que els tcnics estiguen al port en el moment de
desembarcament.
En els 10 mesos que van des de l1 setembre del
2011 fins al 30 de juny del 2012 han ingressat en
lARCA del Mar un total de 32 tortugues marines
procedents de pescadors professionals, de les quals
20 (un 62%) han sigut entregades per pescadors
de la provncia de Castell. Els recipients no sols
han funcionat com a lloc de recollida de tortugues
sin com un punt dinformaci a les confraries, on
recordar la necessitat de telefonar al 112 sempre
que es capture una tortuga marina.
En la taula segent sindiquen les entrades per
mesos de tortugues de les Cofradies de Castell. Cal
recalcar que el 70% de les entregues shan produt
entre els mesos de gener i mar. El significat desta
dada ser objecte destudi.
Taula 1. Total de tortugues ingressades en
lARCA del Mar de les Confraries de la provncia de Castell

Collocaci de la cuba a Castell

En tots els casos es van collocar en llocs visibles i

accessibles, a lentrada de la zona de la llotja, on els
pescadors depositen la pesca diria. Els recipients
servixen com a lloc on deixar la tortuga fins que
siga recollida pels tcnics del Servici dEspais

Perode

Total de tortugues

Setembre 2008-juny 2009

12

Setembre 2009- juny 2010

17

Setembre 2010- juny 2011

12

Setembre 2011- juny 2012

20

Cursos sobre biodiversitat

al CEACV Sagunt
El Centre dEducaci Ambiental de la Comunitat
Valenciana ha tret enguany una nova oferta de
cursos anomenada Activat. Des del Servici
dEspais Naturals i Biodiversitat sha collaborat amb
ledici de quatre cursos. Dos destos es realitzaren
abans de lestiu:
Conservaci w de germoplasma i cultiu de flora
amenaada valenciana.
Estratgies de comunicaci i participaci social
en programes de conservaci de la biodiversitat
amenaada.
13 BIOdiversitat18

Prximament simpartiran dos ms:

25 de octubre, de 9 a 14 hores. Taller de lluita
contra espcies invasores
Del 6 al 22 de novembre. Introducci a la
biodiversitat valenciana i la seua gesti
Si esteu interessats a apuntar-vos i voleu ms
informaci dels cursos la trobareu a lenlla
segent:
http://www.cma.gva.es/web/indice.
aspx?nodo=80805&idioma=C