Maria

Cardona

Francs Francesc

12/02/15

TEMA 3: TANATOLOGIA I

1. INTRODUCCI

1.1. Concepte de mort

Tanatologia ve de thnatos = mort i logos = cincia
La tanatologia s la cincia que estudia la mort, i els fenmens que sesdevenen desprs de la mort,
s a dir, el seu diagnstic.
La mort t un oposat, que s el naixement; la vida no t oposat, s le naixement el contrari de la
mort. Els pacients naixen i moren, i no ha de ser res especialment traumtic. La vida no t un oposat, i si
entenem a podem tractar molt millor els nostres pacients. Hem de deixar que sen vagen tranquils, sense
patiment i, moltes vegades, nosaltres com a famlia o com a metges, provoquem un patiment innecessari al
no voler acceptar la mort.
La mort sentn de formes molt diferents en funci del lloc de la terra on estiguem. Ac hi ha un
component positivista de la mort, materialista, i ens han ensenyat que la mort s lletja, que no sha de parlar
della, fa 100 anys no ocorria a. Ara no es fan velatoris, els xiquets no miren als morts. La mort hauria
destar considerada com una cosa natural, normal, present en la societat. En canvi, en la societat occidental
la mort s un tab, la tenim apartada i, bviament, li tenim ms por, i sobrevenen ms traumes ja que no
tenim conscincia della.

2. DIAGNSTIC DE LA MORT (examen)

El sndrome de la mort s el cessament de les funcions
vitals i lestabliment dels fenmens cadavrics. Immediatament
apareixen els signes de cessament de les funcions vitals, i al cap de
poc de temps (minuts, hores...), apareixen els fenmens cadavrics,
que no sn ms que la manifestaci de que qui mana del cos ja no
s la biologia, sin la fsica i la qumica. Les funcions vitals que
cessen sn la funci respiratria, cardiocirculatria i neurolgica.
Hem de tindre clar el diagnstic de mort per a evitar que ocrrega
el sndrome de Lzaro.

Sndrome de Lzaro: desprs de falla

la reanimaci cardiopulmonar, es el
retorn espontani de la circulaci
desprs de varis intents fallits de
ressuscitaci. Pren el nom de Lzaro,
qui, en el relat del Nou Testament, va
ser ressuscitat de entre els morts per
Jess.

3. CESSAMENT DE LES FUNCIONS VITALS

Els sistemes respiratori, circulatori i nervis constitueixen el trpode vital o trpode de Bichat, i ser
all que es valore per a fer el diagnstic de mort.

3.1. Funci respiratria

Absncia de moviments - activitats respiratoris, que es pot verificar amb:
1

Maria Cardona

Francs Francesc

12/02/15

Auscultaci: intentarem escoltar el murmuri vesicular. Cal tindre en compte que poden haver
atelectsies importants que impedisquen lentrada i eixida de laire i ens poden confondre.
Al: ens acostarem a la boca del pacient i sentirem laire; tamb podem posar un espillet per veure
si sentela.
Auscultaci
EMG
Radiologia: estudia el moviment de la caixa torcica.
El tipus de tcnica que utilitzem no s important, el que cal s evidencia labsncia de moviments
respiratoris. Com si posem un got daigua damunt del pit per vore si el lquid es mou o no. Moltes vegades la
respiraci s filiforme, en lagonia, en la fase final, pel que hem danar en compte per no confondrens.

3.2. Funci cardiocirculatria

Absncia de circulaci i btec cardac, que es pot verificar amb:
Pols central ( mai radial): els polsos filiformes no es notaran a nivell perifric, cal prendre el carotidi.
Temperatura: la sang s vehicle transportador de calor, de manera que una aturada en la circulaci
sevidenciar rpidament amb una disminuci de la temperatura.
Transilluminaci: si posem una llanterna a travs de la m no est roig com passaria de normal, sin
pllid, blavs-blanquins, ja que el cadver no t sang circulant.
stasi vascular: per exemple, parem el retorn vens amb un garrot al bra i veiem si sacumula la
sang a les venes o no; en un cadver, no hi haur stasi vascular.
Animals hematfags: si duen un indigent al dipsit, al cap de poc de temps est ple de bitxets que
estan abandonant el cos perqu no hi ha ms que menjar, ja no hi ha circulaci i per tant no poden
alimentar-se.
Auscultaci cardaca
ECG
Cardiopunci: serveix per al diagnstic de la mort i per a vore la presncia de btec cardac. Si
inserim lagulla al cor i vegem que puja i baixa s que el cor est bategant.

3.3. Funci neurolgica

Coma: quan el cervell no funciona es manifesta amb una prdua de conscincia i coma. Sense cap
tipus de resposta motora o vegetativa al estmul algsic produt en el territori dels nervis craneals;
no deuen existir postures de descerebraci ni de decorticaci.
Atonia muscular
Midriasi
Areflxia dels reflexes ceflics: tussgen, nausgen, fotomotor, corneal, oculoceflic, oculovestibular.
Absncia de resposta al Test datropina: desprs de ladministraci intravenosa de 004 mg/kg de
sulfat datropina no deu existir un increment superior al 10% de la freqncia cardaca basal.
Apnea: demostrada amb el test dapnea, comprovant que no existeixen moviments respiratoris
torcics ni abdominals quan la PCO2 en sang arterial siga superior a 60 mmHg.
La funci neurolgica s la que, al final, mana. A lannex 1 es parla del test datropina, el qual necessita,
per a poder fer-se, que hi haja batec cardac. Pot haver mort cerebral i que el sistema cardiorespiratori
funcione, per ja s cadver.

Maria Cardona

Francs Francesc

12/02/15

4. FENMENS CADAVRICS

Els fenmens cadavrics, que apareixen desprs de la mort, sn:
o Deshidrataci
o Refredament
o Livideces
o Rigidesa
o Putrefacci
La manca doxigen a lorganisme genera la mort de totes les cllules, que sautolisen. A lautlisi
tenen molt a vore els enzims lisosomials; hi ha manca doxigen, el ATP cau, les bombes no funcionen b, es
trenquen les membranes i surten els enzims lisosomials que digereixen les cllules. Aquest fenomen est

Maria Cardona

Francs Francesc

12/02/15

mediat bsicament per lautodigesti duna cllula anxica. Per tant, podem dir que es produeixen canvis
cellulars:
Al cadver autlisi.
Al viu apoptosi, necrosi i heterlisi.

La utilitat mdico-forense dels fenmens cadavrics s directament proporcional al temps que sha
dedicat a estudiar-los i interpretar-los F. Verd

Tenim una gran quantitat dexemples de pseudoprofessionals que es limiten a dir que el cadver
est fred, un poc rgid i satreveixen a dir que ha mot fa 2 hores i 34 minuts. No te ni cap ni peus, sha de
dedicar-li el temps suficient. Una cosa est freda en funci de la temperatura externa, de la seva prpia, etc.

4.1 Refredament algor mortis -

El sistema de termoregulaci ja no funciona, el cadver no es pot mantindre a 36C. A la llarga, la
temperatura del cos arribar a igualar-se a la del medi per lintercanvi de temperatura. Els cadvers no es
refreden exactament, sha de dir que es produeix una equiparaci trmica. Si un cadver es troba al desert,
en compte de refredar-se es calfar, arribant a 50C, s a dir, la temperatura ambiental.
Hi ha factors modificadors:
Generals:
o Temperatura ambiental: oscillacions trmiques de lambient. Si la temperatura externa s
de 20C i la del cadver era de 37C, haur de passar un temps perqu arribe a abastar els
20C. Tamb hem de tindre en compte que no s el mateix que per la nit baixe la
temperatura ambiental a 10C que a -5C.
o Aireaci: quan ms ventilaci, ms rpid es refredar el cadver. Comena a perdre calor
des de linterior fins a la superfcie, passa al medi, a la pellcula daire que el recobreix. Si hi
ha vent, la pellcula que sha calfat es recanvia per una nova freda, accelerant, per tant, el
refredament. Si no hi ha vent, el procs senlenteix.
o Humitat: laigua condueix millor el calor t un coeficient calorfic major que laire de
forma que si hi ha humitat el cadver es refredar ms rpidament que si no hi ha.
Particulars:
o Factors fisiolgics: pot influir quantitat de panicle adips.
o Factors patolgics: si sha mort per una sepsis a 42C tardar ms en refredar-se. Tamb
influeixen les colps de calor, els dessagnament, etc.
o Factors circumstancials: si abans de la mort va fer exercici per lluita o estar fugint .

4.2 Deshidrataci
Depn dels mateixos factors que el refredament. Els factors modificadors sn:
Generals:
o Temperatura: a major temperatura, major prdua.
o Aireaci: a major aireaci, major prdua.
o Humitat: a major humitat, menor prdua.
Particulars:
o Factors fisiolgics: la proporci superfcie-pes s ms desfavorable en un nen, que es
deshidratar ms rpid que un adult.
o Factors patolgics: si va morir deshidratat, la deshidrataci ser ms rpida.
o Factors circumstancials: si abans de la mort va fe exercici, ocorrer el mateix.
4

Maria Cardona

Francs Francesc

12/02/15

Els efectes de la deshidrataci sn:

Manifestacions generals:
o Prdua de pes: ms evident als xiquets.
o Deshidrataci cutnia.
Manifestacions locals:
o Fenmens oculars: podem vore la taca de Somerlache que s una taca
negra entre lull i el nas. En la deshidrataci lesclera es fa transparent i
deixa vore la melanina de la coroides. Lull es deshidrata ms per la
fenedura palpebral, per on comena, encara que acabar per tot. A ms
hi ha prdua de lquid ocular, de to ocular.
o Fenmens cutanis restringits: apareix apergaminament
cutani. Ocorre especialment en rees ms fines que perden
aigua ms rpid, i, si hi ha agut erosi, ms rpid encara. A les
mucoses la pell s ms fina encara: boca, llavis vaginals, escrot,
etc.

4.3 Livideses i hipstasi livor mortis (examen)

La sang sacumula a les rees declius per efecte de la gravetat. Si la vctima ha mort cap a munt la
sang anir a lesquena; si sha sucidat penjant-se anir als peus. La fixaci de la lividesa es produeix a les 13
hores. El srum va eixint dels vasos per no dels hematies, de forma que a les 13 hores de la mort ja no
canvia. Fins a aquest moment podem prmer alguna part del cadver i es tornar blanc, per a partir de les
13 hores ja no canvia.

A ms, ens dona informaci sobre si el cadver ha sigut mogut del lloc o no. El problema s que si
moguem el cadver abans de les 13 hores la lividesa canviar de lloc.
Examen extern de les livideses:
o Repleci capillar visible a travs de la pell.
o Formaci temprana desprs de la mort.
o No apareixes en zones on existeix pressi: escpules, plecs dels
llenols, etc.
Examen intern de la hipostasi:
o Diferenciar de patologia.
o Coincidncia topogrfica amb lividesa.
Per tant, lestasi i el dipsit gravitatori de sang en les vsceres origina les
hipstasi i a la pell els canvis de coloraci anomenats livideses.

Les livideses poden orientar sobre:
ltima posici del cadver.
La data de la mort: augmenten a mesura que passa el temps. Comencen sent puntets, com
petquies, fins a ser com un llenol.
La causa de la mort: si no hi ha sang (exsanguinaci) no hi ha livideses. Per exemple, si sha
mort per intoxicaci de CO, hi haur un color cirera. Si hi ha metahemoglobina hi haur color
blau fosc.
Les livideses dels rgans i vsceres es denominen hipstasi.

5

Maria Cardona

Francs Francesc

12/02/15

4.4 Rigidesa i espasme rigor mortis -

Els cadvers es flexionen perqu la musculatura flexora s ms forta que lextensora, per al coll
predomina lextensi (posici de boxa). La rigidesa no t que vore res amb el to!
Hi ha 4 fases:
Latncia: des de la mort fins a les 2-4 hores, s molt variable.
Comenament: la rigidesa comena cefalocaudal, habitualment al maseter, i des dah evoluciona.
Permanncia: la rigidesa no es vencible, est molt dur.
Lisi: safluixa.
Per perqu apareix el rigor mortis? Tenim clar, que la contracci muscular s un fenomen que
requereix energia. Doncs el que ms energia requereix s la relaxaci muscular, a ms de calci. Quan ocorre
el fenomen dautlisi hi ha energia? No. Hi ha calci? A manta, degut a la rotura de les membranes. Per tant,
tenim un estmul dacurtament que a ms no desapareix

4.5 Autolisi i Putrefacci

AUTOLISI
Les principals manifestacions externes sn per la desnaturalitzaci de les proteines que fan que es
vena la rigidesa. Aquells teixit que requereixen molt doxgen seran els que primer safectaran.
Les principals manifestacions internes sn:
Sang: es trenquen els hematies i hi ha tinci del srum.
Timus: prdua de consistncia.
Encfal: prdua de consistncia.
Fetge i bufeta biliar: les sals biliars mascaren i tatuen el fetge. El tatuatge del fetge s una
manifestaci autoltica.
Pncrees: prdua de consistncia i canvi de coloraci.
Estomac i budells: lautlisi fa que els intestins sofrisquen putrefacci. La barrera intestinal ja no
funciona i fa que els germens passen rpidament als capillars.
Cpsules suprarrenals: es destrueixen molt rpidament. s un mecanisme semblant al que ocorre a
la sndrome de Waterhouse-Friederischen.
PUTREFACCI
s la destrucci cellular tissular i corporal originada per agents biolgics externs. No s una autlisi, sin
que s una destrucci mitjanant agents vius, interns i externs. Predominen els agents interns, s la flora
intestinal la que destrueix.
Hi ha diferents fases (examen):

Colorativa o cromtica: la putrefacci provoca canvis coloratius que

sinicien amb laparici al voltant de les 24 hores de la mort duna taca

verda a nivell de la fossa ilaca dreta. s verda perqu la producci de

sulfhdric actua sobre lhemoglobina, donant-li eixe aspecte verds, i t eixa
6

Maria Cardona

Francs Francesc

12/02/15

localitzaci perqu al cec i al apndix s on ms densitat de grmens hi ha.

Emfisematosa: hi ha insuflaci del cadver daire, de gasos de la
putrefacci. Vorem exoftalmos, protrusi lingual, onfalocele, prolapses
anals, prolapses escrotals, hiperpressi abdominal i torcica, tot degut als
gasos. La fase cromtica evoluciona a cara de negre. La putrefacci arriba
tan rpid a la cara perqu hi ha circulaci postmortal: els grmens entren
als vasos sanguinis des de lintest, augmentant la pressi a al cavitat
abdominal, de manera que la sang esplncnica sexprimeix cap a membres, trax i cap, extenent-se
la putrefacci a rees allunyades del focus primari.
Si a alg li tallen un bra i aquest queda en bones condicions en el fred apareix el miracle de Sant
Vicent (que no s miracle: com no hi ha circulaci postmortal no arriben els agents interns i les
condicions ambientals inhibeixen el creixement dels externs).
Colliquativa: la putrefacci segueix evolucionant, el gas sescapa, es trenca la
cavitat abdominal i es va perdent, es destrueix el teixit.
De reducci esqueltica: acaben quedant tendons i ossos.

Hi ha tamb una srie de factors modificadors:

Ambientals:
o Lloc: no s el mateix caure a una piscina amb un lquid estril que a lAlbufera, on els agents
externs seran ms importants que els interns pot ser que la taca verda no aparega en la
fosa ilaca dreta.
o Temperatura: temperatures baixes inhibeixen el procs de putrefacci, mentre que a ms
altes lacceleren.
o Humitat: a ms humitat ms putrefacci. Pensar que els pernils els posen a maurar en llocs
secs per a que no se podrisquen.
o Accessibilitat: laccs de carronyers s diferent en una casa que en un descampat.
Particulars:
o Causa de la mort: una sepsis accelera el procs de putrefacci perqu el cadver estar ple
de grmens.
o Constitucionals: en edats extremes la putrefacci s ms rpida.
o Circumstancials: el restrenyiment accelera la putrefacci per la proliferaci excessiva de les
bactries a lintest.

Pallidesa cadavrica pallor mortis
Refredament cadavric algor mortis
Livideses cadavriques livor mortis
Rigidesa cadavrica rigor mortis