Indicadors Zones Humides 2010

Avaluaci de lestat
ecolgic de les zones

humides i ajust dels
indicadors de qualitat
ndexs QAELSe2010, ECELS i EQAT
Informe final, agost del 2010
Segons convingui, aquest informe pot ser citat per instituci o per autor.
Es mostren dos exemples:
Agncia Catalana de lAigua. 2010. Avaluaci de lestat ecolgic de les zones humides i
e
ajust dels indicadors de qualitat. ndexs QAELS
2010,
ECELS i EQAT. Departament de
Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya. Barcelona. 209 pg
Boix, D., Caiola, N., Caedo-Argelles, M., Gascn, S., Ibez, C., Nebra, A., Quintana,
X.D., Rieradevall, M., Sala, J. Snchez-Millaruelo, N., Sol, C. & Munn, A. 2010.
Avaluaci de lestat ecolgic de les zones humides i ajust dels indicadors de qualitat.
ndexs QAELS
2010,
ECELS i EQAT. Agncia Catalana de lAigua, Departament de Medi

Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya. Barcelona. 209 pg.
NDEX
Prembul ...................................................................................... ............................ 3
1. Localitzaci i caracterstiques ambientals de les zones humides
estudiades ......................................... .................................................. .................... 7
2. Estudi de les comunitats biolgiques de les zones humides
estudiades (microcrustacis i macroinvertebrats) .............................................. 22
3. Validaci del protocol de mostreig ECOZO. Comparaci del
resultat dels indicadors entre els tres equips de treball ................................... 32
4.
Clc ul i validaci de l'ndex QAELS ............................................................. 38
5.
Elaboraci d'un nou ndex QAELS: QAELS2010 ........................................... 61
6.
Determinaci de l'estat ecolgic de les zones humides estudiades ........ 84
7. Elaboraci d'un ndex de qualitat de l'aigua en zones humides

basat en la composici de la comunitat de dpters quironmids:
ndex EQAT ................................................................................. ........................... 97
8. Comparaci de la diagnosi destat ecolgic obtinguda de
laplicaci dels ndexs QAELSe2010 i EQATg ......................................... ............ 137
9.
Condicions de referncia i zones humides de referncia ........................ 145
10. Delimitaci de les masses daigua i avaluaci del seu estat ecolgic ... 156
11. Proposta de masses d'aigua fortament modificades. Criteris per
definir-les i objectius de qualitat ............. ............................................ .............. 162
Referncies bibliogrfiques ..................................................... .......................... 165
Annex I: Protocol davaluaci de la qualitat de laigua en ecosistemes
lentics soms a partir dels invertebrats (ndex QAELSe2010) ............................. 171
Annex II: Protocol davaluaci de lestat de conservaci dels
ecosistemes lentics soms a partir de lindicador ECELS ............................... 183
Annex III: Protocol davaluaci de lestat ecolgic daiges de transicizones humides a partir dexvies pupals de quironmids (ndex EQAT) ..... 189
Equip de treball ....................................... .................................................. .......... 209
1
Estat ecolgic de les Zones Humides
Barcelona, agost del 2010
2
Avaluaci de lestat ecolgic de les zones humides i

ajust dels indicadors de qualitat. ndexs QAELSe2010,
ECELS i EQAT.
Dacord amb la directiva Marc de lAigua 2000/60/CE (DMA DOCE, 2000) de la Uni
Europea, s necessria lavaluaci de lestat ecolgic de les masses daigua de
Catalunya, per tal de poder determinar si aquestes masses daigua acompleixen els
objectius de la DMA o, en cas contrari, si cal implementar o no mesures de gesti.
Dacord amb la DMA, lavaluaci ha de permetre classificar les masses daigua en cinc
nivells de qualitat (molt bo, bo, mediocre, deficient, dolent) i lassignaci a un nivell o
altre de qualitat determinar la gesti a realitzar en cada una de les masses daigua. Els
diferents estats membres han dintercalibrar i harmonitzar els criteris que utilitzen en
aquesta avaluaci de lestat ecolgic, de manera que tots els estats membres avalun de
manera similar lestat ecolgic de les seves masses daigua.
Per a les zones humides de Catalunya, en concret per als ecosistemes lentics soms,
lany 2004 es van desenvolupar uns ndexs per avaluar el seu estat ecolgic. Lestudi
promogut per lAgncia Catalana de lAigua el va realitzar lInstitut dEcologia Aqutica
de la Universitat de Girona (Boix et al., 2004a). El resultat fou la creaci de dos ndexs
per a lavaluaci de lestat ecolgic en aquests ecosistemes: lndex QAELS per a
lavaluaci de la Qualitat de lAigua en Ecosistemes Lentics Soms (Boix et al., 2005) i
lndex ECELS davaluaci de lEstat de Conservaci dels Ecosistemes Lentics Soms
(Sala et al., 2004). La publicaci daquests treballs, per, s anterior a linici del procs
dintercalibraci amb altres pasos mediterranis, de manera que s necessari revisar i
adaptar aquests ndexs dacord amb la DMA un cop completat el procs
dintercalibraci. Parallelament, i dacord tamb amb la DMA, s responsabilitat de
lAgncia Catalana de lAigua desenvolupar el Programa de Seguiment i Control, que ha
de permetre anar recollint dades de lestat ecolgic de les masses daigua. Tamb ha de
definir, dins dels Plans de Gesti de Conques, els Programes de Mesures necessries
per garantir el manteniment del bon estat ecolgic de les diferents masses daigua.
3
Per a la realitzaci daquestes tasques de revisi i adaptaci dels ndexs, es va signar el

CONVENI DE COLLABORACI ENTRE LAGNCIA CATALANA DE LAIGUA, LES
UNIVERSITATS DE GIRONA I BARCELONA, I LINSTITUT DE RECERCA I
TECNOLOGIA AGROALIMENTRIES PER AVALUAR LESTAT ECOLGIC DE LES
ZONES HUMIDES I AJUSTAR I INTERCALIBRAR ELS INDICADORS DE QUALITAT
que s'ha realitzat entre els anys 2007 i 2010, del qual aquest s linforme final.
Les finalitats daquest conveni sn: determinar lestat ecolgic de les zones humides per
al programa de seguiment i control; definir els indicadors destat ecolgic de les zones
humides, en base als ndexs QAELS i ECELS, dacord amb els requeriments i les
definicions normatives de la DMA; participar en el procs dintercalibraci europeu a fi
que les decisions tinguin en compte els ecosistemes catalans.
Dacord amb el mateix conveni, els objectius especfics sn:
1. Assistncia activa en el grup de treball dintercalibraci europea.

2. Definici i ajust dels indicadors de qualitat de zones humides.
3. Estudi de les caracterstiques ambientals i de les zones humides seleccionades.
4. Estudi de les comunitats biolgiques de les zones humides seleccionades
(microcrustacis i macroinvertebrats).
5. Validaci del protocol de mostreig ECOZO per a lobtenci de mostres de
microcrustacis i macroinvertebrats.
6. Ajust dels ndexs QAELS i ECELS.
7. Elaboraci i comparaci dun indicador de qualitat de laigua basat en la
composici de dpters quironmids.
8. Determinaci de lestat ecolgic de les zones humides seleccionades.
9. Definici de les condicions de referncia de cada zona humida, segons la seva
tipologia natural. Definici dels objectius del bon i el molt bon estat ecolgic per
aquestes zones.
10. Determinaci de la tipologia actual de les zones humides tenint en compte les
modificacions degudes al tipus de gesti. Proposta de masses molt modificades i
criteris per definir-les. Definici dels objectius de qualitat per aquests casos: bon i
mxim potencial ecolgic.
4
11. Comparaci de leficcia de mostreig i del resultat dels indicadors entre diferents
equips de treball. En aquest sentit es realitzar un estudi previ dintercalibraci
entre els tres equips de treball.
En aquest document sexposen els treballs realitzats per definir els indicadors de destat
ecolgic dels ecosistemes lentics soms, aix com la valoraci de les diferents localitats i
masses daigua. No shi inclou la informaci generada en o arrel de les reunions
nacionals i internacionals dintercalibraci per tractar-se de documents molt especfics.
Al final del document, en forma dannexos independents, sexposen detalladament els

protocols per a la determinaci dels diferents indicadors presentats al document, per tal
que puguin ser emprats, de forma prctica, com a eines de valoraci de lestat ecolgic
dels ecosistemes lentics soms.
5
6
Captol I: LOCALITZACI I CARACTERSTIQUES AMBIENTALS

DE LES ZONES HUMIDES ESTUDIADES
Com ja sha comentat, un dels objectius dels treballs emmarcats dintre del conveni era
proporcionar dades sobre lestat ecolgic de les masses daigua delimitades per
lAgncia Catalana de lAigua en compliment de la DMA, dintre del Programa de
Seguiment i control de lACA (DOG, 2008). Tanmateix, les zones humides inicialment
incloses com a massa daigua (ACA, 2005), s a dir, aquelles unitats de gesti en qu
els sn daplicaci els objectius de qualitat de la DMA, no representaven suficientment el
gradient ambiental necessari per poder calibrar un bon indicador destat. Per aquest
motiu, es va optar per ampliar el nmero de localitats mostrejades i situant punts tamb
en zones humides no delimitades com a massa daigua. Al llarg de tot aquest document,
semplear el nom massa daigua per referir-se exclusivament a aquelles zones
delimitades a efectes de la DMA, mentre que es parlar de localitats, zones humides,
llacunes, etc., per referir-se a qualsevol zona, estigui o no delimitada als efectes de la
DMA.
La selecci dels punts de mostreig es va fer, en un disseny inicial, considerant la seva

repartici en el territori, de manera que representessin adientment els gradients
deutrfia i de salinitat de les zones humides de Catalunya i tenint cura dincloure
llacunes tempornies amb una durada variable de l'hidroperode. Com a conseqncia
de la sequera que va patir el principat els anys 2007 i 2008, aquest disseny va ser
modificat parcialment. En algun cas es va procedir a endarrerir un any el mostreig. En
daltres la sequera fou ms prolongada i les localitats triades inicialment van haver de
ser substitudes per daltres. Daquesta manera, totes les localitats de lAlbera i el Cap
de Creus es van excloure i foren substitudes per basses tempornies de les comarques
de l'Urgell, Segri i Baix Ebre. Aix tamb va provocar que en algunes de les masses
daigua no sels pugus realitzar, finalment, cap mostreig.
7
Les localitzacions dels 105 punts de mostreig en els que s'avalu l'estat ecolgic, en el
marc d'aquest estudi, es mostren a la Taula 1.1 i les caracterstiques fsiques,
qumiques i biolgiques de l'aigua de cadascun dels punts de mostreig, a la Taula 1.2.
La representativitat de les tipologies de les zones humides en el total de les 105

localitats mostrejades rest de la manera segent: 49 talassohalines (TA), 13
dolces-oligohalines tempornies (DT), i 43 dolces-oligohalines permanents (DP). La
tipologia de cada localitat pot consultar-se a la Taula 1.1.
8
Taula 1.1. Localitzaci dels punts de mostreig de lestudi (cordenades UTM en datum ED50 i fus 31T). Els punts de mostreig no delimitats com a massa d'aigua a
efectes de la DMA shan indicat amb (1) en la columna de les masses daigua. En la columna "TIP." s'indica la tipologia de cada punt de mostreig: TA, talassohalines;
DP, dolces-oligohalines permanents; DT, dolces-oligohalines tempornies.
Codi punt de mostreig

CODI I NOM DE LA MASSA DAIGUA
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
H2300040
H2300040
H2300040
(1)
(1)
(1)
(1)
(1)
(1)
H1500020
(1)
(1)
H1002040
H1002050
(1)
H1030060
(1)
(1)
(1)
Basses de Si
Basses de Si
Basses de Si
LLACUNA/BASSA
TIP. UTM-x
Bassa de Comaferrera DT
Bassa del Sala
DT
Clot de Reguers (petita) DT
Bassa del Pla
DT
Bassa de l'Astor
DT
Bassa de la Cogullada DT
Bassa petita de Borrs DT
Bassa de la Cabossa
DT
Bassa d'en Fuster
DT
Sorrals de Can Pomac
Can Pomac
DP
Garrigues I
DP
Garrigues II
DP
Aiguamolls de l'A.E.-Estany del Tec
Ullal del Tec III
TA
Aiguamolls de l'A.E.-Aiguamolls de la Rubina Nord Bassa Angula
TA
Clot de la Lldriga
TA
Aiguamolls de l'A.E.-Estany d'en Tries
Estany d'enTries
TA
Connectada
TA
Salicorniar
TA
Bassa dels necs Blancs TA
345525
346895
350470
307537
306244
305923
306184
302902
309349
516097
511716
511833
510452
512000
512180
509498
509482
509670
509670
UTM-y
MUNICIPI
COMARCA
4621973
4621441
4622047
4600911
4599724
4602193
4529998
4527644
4526762
4682021
4681421
4681150
4679588
4678950
4678795
4676204
4675648
4675540
4675053
Oss de Si
Oss de Si
Els Plans de Si
Artesa de Lleida
Lleida
Lleida
El Perell
El Perell
El Perell
Roses
Palau-saverdera
Palau-saverdera
Castell dEmpries
Castell dEmpries
Castell dEmpries
Castell dEmpries
Castell dEmpries
Castell dEmpries
Castell dEmpries
Urgell
Urgell
Urgell
Segri
Segri
Segri
Baix Ebre
Baix Ebre
Baix Ebre
Alt Empord
Alt Empord
Alt Empord
Alt Empord
Alt Empord
Alt Empord
Alt Empord
Alt Empord
Alt Empord
Alt Empord
9
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
LLACUNA/BASSA
H1030070
H1040050
H1040050
H1040060
H1006010
H1006010
H1006010
H1100020
(1)
(1)
H1100030
H1618010
(1)
(1)
(1)
(1)
(1)
(1)
(1)
(1)
La Rogera
TA
Font Moixina
DP
Estany d'en Broc 1
DP
Bassa nova
DP
Ullal Safareig
DP
Ullal Camp
DP
Ullal Cam
DP
Ter Vell 1
TA
Pletera nova mig
TA
Bassa del Pi
TA
Bassa de Fra Ramon
TA
Llacuna Platja Castell
TA
Bassa de Cal Rector I
DP
Bassa de Cal Rector II DP
Bassa de Can Puig
DP
Pea del Forn
DT
Bassa de Can Capana DT
Bta de Verneda (petita) DT
Bassa gran de Can CunillDP
Bassa de Can Tort
DP
Aiguamolls de l'A.E.-la Rogera, la Serpa i la Fonda

Basses d'en Broc i Aiguamoixos de la Du Vella
Basses d'en Broc i Aiguamoixos de la Du Vella
Basses de Can Jord
Estanyets de Pals
Estanyets de Pals
Estanyets de Pals
Aiguamolls del B. E.-El Ter Vell
Aiguamolls del B.E.-Bassa del Frare Ramon

Platja Castell
TIP. UTM-x
509139
457708
457815
459261
513526
513489
513517
515899
516027
515757
516044
512924
505817
505736
507447
497604
491385
494509
472990
474476
UTM-y
MUNICIPI
COMARCA
4674608
4668522
4668461
4666148
4649474
4649467
4649434
4655109
4653414
4653257
4653186
4635031
4643879
4643816
4639125
4630207
4635517
4635937
4631564
4630267
Castell dEmpries
Olot
Olot
Santa Pau
Pals
Pals
Pals
Torroella de Montgr
Torroella de Montgr
Torroella de Montgr
Torroella de Montgr
Palams
Forallac
Forallac
Forallac
Santa Cristina d'Aro
Cass de la Selva
Cass de la Selva
Riudarenes
Riudarenes
Alt Empord
Garrotxa
Garrotxa
Garrotxa
Baix Empord
Baix Empord
Baix Empord
Baix Empord
Baix Empord
Baix Empord
Baix Empord
Baix Empord
Baix Empord
Baix Empord
Baix Empord
Baix Empord
Girons
Girons
La Selva
La Selva
10

LLACUNA/BASSA
40
41
42
43
44
45
46
47
(1)
H1050030
H1050050
H1050040
H1050060
(1)
H2300020
H1050070
Can Calada
DP
Estany de la Jlia
DT
Can Raba
DP
Bra esquerre
DP
Can Torrent
DP
Gorg d'en Puigverd
DP
Pant de l'Arrs
DP
Desembocadura Tordera DP
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
H2300030
H2300030
(1)
(1)
H1789010
H1789020
H1789040
H1789030
(1)
H1789060
H1789060
Utxesa A
Utxesa B
Can Dimoni Petita
Can Dimoni Gran
Ca l'Arana
Cal Tet
La Ricarda
La Magarola
Reguerons
Bra Vidala
Remolar
Estanys de Tordera-Estany de la Jlia

Estanys de Tordera-Estany de Can Raba
Estanys de T.-Bra esquerre de l'illa del Tordera
Estanys de Tordera-Estany de Can Torrent
Pant de l'Arrs
Desembocadura del riu Tordera
Utxesa
Utxesa
Delta de Llobregat-Ca l'Arana

Delta de Llobregat-Cal Tet
Delta del Llobregat-Estany de la Ricarda
Delta del Llobregat - La Magarola
Delta del L.-El Remolar, les Filipines i la Vidala
TIP. UTM-x
DP
DP
DP
TA
TA
TA
TA
TA
TA
TA
DP
UTM-y
MUNICIPI
COMARCA
475300
474309
476994
475936
476379
478690
290686
481480
4629890
4619314
4617675
4617501
4617201
4615003
4613818
4611403
292417
292417
420402
420305
427164
426508
425901
426252
419453
421322
422311
4596731
4596731
4573452
4573796
4572916
4573131
4571709
4571898
4571627
4570984
4570524
Riudarenes
Tordera
Tordera
Tordera
Tordera
Palafolls
Alcarrs
Blanes
Malgrat de Mar
Aitona
Aitona
Viladecans
Viladecans
El Prat de Llobregat
Viladecans
Viladecans
Viladecans
La Selva
Maresme
Maresme
Maresme
Maresme
Maresme
Segri
La Selva
Maresme
Segri
Segri
Baix Llobregat
Baix Llobregat
Baix Llobregat
Baix Llobregat
Baix Llobregat
Baix Llobregat
Baix Llobregat
Baix Llobregat
Baix Llobregat
11
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
LLACUNA/BASSA
H1789060
H1789050
H1800010
H1800020
H1900010
(1)
H1833010
H1833010
H1833010
H1833010
H1015010
(1)
(1)
(1)
H1913010
H1944010
H1944020
(1)
H1944030
H2400030
Bassa del Pi
La Roberta
Sant Climent
Murtra
Squia Major
Desembocadura Foix
Saler
Sol
Clar
Gaianet
Desembocadura Gai
Riera de Ribes
Riera de Maspujols
Riera Riudecanyes
Desemb. del riu Llastres
Torrent del Pi
Torrent de l'Estany
Santes Creus (petita)
Santes Creus (gran)
Olles

Delta del Llobregat-La Roberta
Delta del Llobregat-Riera de Sant Climent
Delta del Llobregat-Estany de la Murtra
Squia Major
Platja de Torredembarra
Desembocadura del riu Gai
Desembocadura del riu Llastres

Desembocadura del torrent del Pi
Desembocadura del torrent de l'Estany
Desembocadura del torrent de Santes Creus
Delta de l'Ebre-les Olles
TIP. UTM-x
DP
TA
TA
DP
TA
TA
TA
TA
TA
TA
DP
TA
DP
DP
TA
DP
TA
DP
TA
DP
421376
423441
421773
419560
346828
389116
368342
367479
367625
367862
362923
398090
338938
333712
326082
316636
313921
313150
313065
306692
UTM-y
MUNICIPI
COMARCA
4571053
4570669
4570018
4570049
4549180
4561968
4556954
4556545
4556626
4556743
4555104
4564546
4548157
4546880
4540146
4530147
4527020
4526220
4526081
4517768
Viladecans
Viladecans
Viladecans
Vila-seca
Cubelles
Torredembarra
Torredembarra
Torredembarra
Torredembarra
Tarragona
Sitges
Cambrils
Mont-roig del Camp
Vandells-L'Hospitalet
L'Ametlla de Mar
L'Ametlla de Mar
L'Ametlla de Mar
L'Ametlla de Mar
L'Ampolla
Baix Llobregat
Baix Llobregat
Baix Llobregat
Baix Llobregat
Tarragons
Garraf
Tarragons
Tarragons
Tarragons
Tarragons
Tarragons
Garraf
Baix Camp
Baix Camp
Baix Camp
Baix Ebre
Baix Ebre
Baix Ebre
Baix Ebre
Baix Ebre
12
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
LLACUNA/BASSA
H2400020
H2400040
H2400050
H2400060
H2400060
H2400060
H2400070
(1)
H2400150
H2400150
H2400150
H2400150
H2400070
H2400070
H2400150
H2400070
H2400090
H2400080
H2400120
H2400100
Ullal de la Carrova 1
Canal Vell
Garxal
Calaixos Illa de Buda
Lloent 1 Illa de Buda
Lloent 1 Illa de Buda
Alfacada
Gola de Migjorn
Ullals de Baltasar 2
Alfacada
Alfacada
Ullals de Baltasar (Teix)
Alfacada
Riet Vell
Platjola
Clot
Tancada
Ullals de la Carrova
Delta de l'Ebre-El Canal Vell
Delta de l'Ebre-El Garxal
Delta de l'Ebre-Illa de Buda
Delta de l'Ebre-L'Alfacada
Delta de l'Ebre-Ullals de l'Arispe i Baltasar
Delta de l'Ebre-Riet Vell
Delta de l'Ebre-La Platjola
Delta de l'Ebre-El Clot
Delta de l'Ebre-La Tancada
TIP. UTM-x
DP
TA
TA
TA
TA
TA
TA
TA
DP
DP
DP
DP
TA
TA
DP
TA
DP
DP
TA
TA
293669
313331
319048
319669
318010
318614
317864
318678
296655
296637
296725
296789
316995
316207
296892
316457
312094
313370
304474
307357
UTM-y
MUNICIPI
COMARCA
4513457
4512930
4510426
4507727
4507062
4506833
4506317
4506208
4506129
4506045
4505916
4505556
4505437
4505386
4505252
4505247
4503838
4503764
4503761
4502785
Amposta
Deltebre
Deltebre
Sant Jaume d'Enveja
Sant Jaume d'Enveja
Sant Jaume d'Enveja
Sant Jaume d'Enveja
Sant Jaume d'Enveja
Amposta
Amposta
Amposta
Amposta
Sant Jaume d'Enveja
Sant Jaume d'Enveja
Amposta
Sant Jaume d'Enveja
Amposta
Sant Jaume d'Enveja
Amposta
Amposta
Montsi
Baix Ebre
Baix Ebre
Montsi
Montsi
Montsi
Montsi
Montsi
Montsi
Montsi
Montsi
Montsi
Montsi
Montsi
Montsi
Montsi
Montsi
Montsi
Montsi
Montsi
13
99
100
101
102
103
104
105
LLACUNA/BASSA
H2400130
H2400140
H2400140
(1)
H2400110
H2400110
H2400110
Encanyissada
Erms de Vilacoto 3
Erms de Vilacoto 4
Salines de Sant Antoni
Punta de la Banya 1
Punta de la Banya 3
Punta de la Banya 2
Delta de l'Ebre-L'Encanyissada
Delta de l'Ebre-Erms de Casablanca o Vilacoto
Delta de l'Ebre-Erms de Casablanca o Vilacoto
Delta de l'Ebre-Punta de la Banya
TIP. UTM-x
TA
DP
DP
TA
TA
TA
TA
300542
298810
299452
309209
303464
302098
302180
UTM-y
MUNICIPI
COMARCA
4502022
4501738
4501514
4501287
4496118
4495527
4495518
Amposta
St. Carles de la Rpita
Amposta
Montsi
Montsi
Montsi
Montsi
Montsi
Montsi
Montsi
14
Conductivitat
(Scm-1)
pH
Oxigen dissolt
(mgL-1)
Oxigen dissolt
(%)
Fsfor total
(mg PL-1)
Nitrogen total
(mg NL-1)
Fosfat
(mg PL-1)
Nitrat
(mg NL-1)
Nitrit
(mg NL-1)
Amoni
(mg NL-1)
Clorofilla a
(gL-1)
Bassa de Comaferrera
28/05/2008
19.7
445.0
7.28
5.6
64.5
0.30
1.81
0.07
0.00
0.00
0.08
5.01
Bassa del Sala
24/05/2008
18.9
284.0
7.87
6.9
78.6
0.18
1.28
0.00
0.08
0.00
0.20
2.06
Clot de Reguers petita
28/05/2008
18.9
4390.0
8.72
10.8
123.1
0.85
36.83
0.71
27.06
0.69
2.51
7.61
Bassa del Pla
28/05/2008
25.6
423.0
8.29
9.3
119.1
0.07
1.51
0.00
0.00
0.00
0.05
4.08
Bassa de l'Astor
28/05/2008
23.3
452.0
10.70
15.1
184.7
0.27
3.90
0.00
0.00
0.00
0.02
58.31
Bassa de la Cogullada
28/05/2008
24.3
374.0
7.98
5.5
68.4
0.74
4.39
0.54
0.11
0.02
1.97
0.43
Bassa petita de Borrs
17/06/2008
29.5
403.0
8.34
6.6
110.5
0.03
0.96
0.00
0.00
0.00
0.02
2.11
Bassa de la Cabossa
17/06/2008
23.2
148.8
9.81
8.0
122.7
0.12
0.76
0.00
0.01
0.00
0.02
2.22
Bassa d'en Fuster
17/06/2008
22.7
103.3
10.28
9.0
132.1
0.04
0.82
0.01
0.03
0.00
0.02
0.29
10
Bassa del Sorral de Can Pomac
15/06/2007
26.5
245.0
8.28
8.3
113.0
0.04
0.56
0.01
0.00
0.00
0.06
1.49
11
Bassa de les Garrigues I
15/06/2007
27.1
763.0
8.51
7.0
95.0
0.08
1.64
0.01
0.00
0.00
0.02
5.23
12
Bassa de les Garrigues II
15/06/2007
26.0
617.0
7.91
3.9
53.0
0.05
1.41
0.02
0.00
0.00
0.03
3.11
13
Ullal del Tec III
14/06/2007
26.8
19980.0
9.00
7.0
95.0
0.17
2.19
0.02
0.00
0.00
0.02
7.39
14
Bassa de l'Angula
14/06/2007
29.4
79400.0
7.79
5.2
99.0
0.14
6.03
0.01
0.01
0.00
0.02
0.92
15
Clot de la Lldriga
14/06/2007
25.3
53100.0
8.22
7.1
104.0
0.04
0.94
0.01
0.00
0.00
0.02
2.38
Codi punt de
mostreig
Temperatura
(C)
Taula 1.2. Caracterstiques fsiques, qumiques i biolgiques de l'aigua dels 105 punts de mostreig inclosos en l'estudi.
NOM DEL PUNT DE MOSTREIG
DATA
15
Oxigen dissolt
(mgL-1)
Oxigen dissolt
(%)
Fsfor total
(mg PL-1)
Nitrogen total
(mg NL-1)
Fosfat
(mg PL-1)
Nitrat
(mg NL-1)
Nitrit
(mg NL-1)
Amoni
(mg NL-1)
Clorofilla a
(gL-1)
Estany d'en Tries
07/03/2008
6.5
44700.0
8.93
9.2
93.8
0.23
7.06
0.02
0.00
0.00
0.02
5.01
17
Connectada
07/03/2008
6.2
45200.0
8.74
8.9
89.7
0.10
4.52
0.03
0.00
0.00
0.04
1.72
18
Salicorniar
07/03/2008
5.8
45600.0
8.70
9.4
93.6
0.10
6.12
0.02
0.00
0.00
0.02
1.48
19
Bassa dels necs Blancs
14/06/2007
25.0
43900.0
8.40
5.1
75.0
0.32
2.83
0.03
0.01
0.00
0.02
15.76
20
La Rogera
14/06/2007
25.1
31900.0
8.27
2.8
39.0
0.12
1.58
0.08
0.03
0.02
0.07
2.05
21
Font Moixina
13/06/2007
13.3
510.0
8.38
4.9
64.0
0.09
5.20
0.10
5.28
0.00
0.04
5.09
22
Estany d'en Broc 1
13/06/2007
19.9
552.0
8.22
7.7
114.0
0.18
1.49
0.02
0.00
0.00
0.06
50.49
23
Estany Nou de Can Jord
13/06/2007
23.3
184.0
8.45
7.1
112.0
0.04
1.02
0.00
0.00
0.00
0.02
1.15
24
Ullal del Safareig
23/04/2008
14.3
1075.0
7.49
4.0
38.7
0.03
18.88
0.00
14.78
0.08
0.03
25.05
25
Ullal del Camp
23/04/2008
13.5
987.0
7.70
3.7
35.4
0.06
6.42
0.00
5.04
0.07
0.06
8.36
26
Ullal del Cam
23/04/2008
14.1
926.0
8.08
12.7
123.4
0.08
4.94
0.00
2.53
0.26
0.03
56.25
27
Ter Vell 1
08/06/2007
24.7
5360.0
7.62
3.4
39.0
0.62
0.69
0.42
0.01
0.00
0.12
51.66
28
Pletera Nova mig
11/06/2007
23.1
26700.0
9.67
2.1
27.0
0.09
1.66
0.02
0.00
0.00
0.02
12.66
29
Bassa del Pi
11/06/2007
26.4
54500.0
8.92
10.5
165.0
0.31
6.57
0.03
0.00
0.00
0.02
12.08
30
Fra Ramon
08/06/2007
29.9
23100.0
9.10
4.3
54.6
0.32
2.42
0.05
0.00
0.00
0.03
7.79
31
Llacuna de Platja Castell
01/06/2007
21.2
10520.0
9.28
11.9
138.0
0.65
1.32
0.13
0.00
0.00
0.09
164.44
DATA
pH
Conductivitat
(Scm-1)
16
Codi punt de
mostreig
Temperatura
(C)
Taula 1.2. (continuaci). Caracterstiques fsiques, qumiques i biolgiques de l'aigua dels 105 punts de mostreig inclosos en l'estudi.
16
Conductivitat
(Scm-1)
pH
Oxigen dissolt
(mgL-1)
Oxigen dissolt
(%)
Fsfor total
(mg PL-1)
Nitrogen total
(mg NL-1)
Fosfat
(mg PL-1)
Nitrat
(mg NL-1)
Nitrit
(mg NL-1)
Amoni
(mg NL-1)
Clorofilla a
(gL-1)
32
18/06/2007
25.3
600.0
8.27
6.1
80.0
0.06
0.95
0.00
0.00
0.00
0.04
4.71
33
Bassa de Cal Rector II
18/06/2007
26.3
525.0
8.04
6.1
76.0
0.06
1.35
0.00
0.00
0.00
0.07
4.28
34
Bassa de Can Puig
18/06/2007
20.0
224.0
7.11
0.7
8.0
0.24
2.46
0.03
0.00
0.00
0.07
18.96
35
Bassa de la Pea del Forn
25/04/2008
26.0
101.8
7.63
7.0
86.2
0.07
1.10
0.00
0.00
0.00
0.02
0.97
36
Bassa de Can Capana
25/04/2008
28.2
56.2
7.69
10.2
131.5
0.03
1.26
0.06
0.00
0.00
0.03
1.86
37
Bassa de Can Bta de Verneda
04/06/2008
18.8
192.0
7.02
2.4
33.3
0.39
4.22
0.18
0.00
0.00
0.29
5.80
38
Bassa gran de Can Cunill
13/06/2007
22.1
161.0
7.34
0.2
3.0
0.20
2.33
0.01
0.01
0.00
0.02
22.52
39
Bassa de Can Tort
22/06/2007
27.9
470.0
8.50
8.3
107.0
0.03
0.40
0.00
0.00
0.00
0.02
4.86
40
Bassa de Can Calada
13/06/2007
19.9
240.0
7.62
0.1
2.0
0.33
3.20
0.02
0.01
0.00
0.16
0.00
41
Estany de la Jlia
21/06/2007
25.8
789.0
8.70
9.8
119.8
1.84
10.10
0.55
0.01
0.01
0.03
230.28
42
Bassa de Can Raba
21/06/2007
33.8
1286.0
7.94
19.9
181.6
0.51
7.90
0.38
0.01
0.01
0.17
177.84
43
Bra esquerre illa de la Tordera
21/06/2007
27.2
348.6
8.22
8.8
109.9
2.08
7.90
0.57
0.34
0.02
0.03
64.60
44
Estany de Can Torrent
21/06/2007
26.4
367.9
8.34
7.0
85.3
11.80
5.80
0.08
0.00
0.00
0.15
1.52
45
Gorg del Mol d'en Puigverd
22/06/2007
29.3
1055.0
7.69
3.7
48.7
0.43
19.60
0.42
2.77
0.01
2.57
34.20
46
Pant de l'Arrs
20/06/2007
26.9
1330.0
8.19
7.5
92.4
5.95
5.90
0.12
0.04
0.00
0.00
28.50
47
Desemb. Tordera
22/06/2007
26.4
296.1
8.98
8.7
107.3
2.57
3.00
2.50
0.00
0.00
0.53
22.04
Codi punt de
mostreig
Temperatura
(C)
DATA
17
Conductivitat
(Scm-1)
pH
Oxigen dissolt
(mgL-1)
Oxigen dissolt
(%)
Fsfor total
(mg PL-1)
Nitrogen total
(mg NL-1)
Fosfat
(mg PL-1)
Nitrat
(mg NL-1)
Nitrit
(mg NL-1)
Amoni
(mg NL-1)
Clorofilla a
(gL-1)
48
Utxesa A
20/06/2007
21.6
458.9
8.22
9.2
111.6
6.05
9.40
0.48
1.06
0.07
0.01
78.28
49
Utxesa B
20/06/2007
21.3
703.0
8.33
8.8
97.1
0.64
15.79
0.19
4.37
0.07
0.00
8.55
50
Bassa petita de Can Dimoni
14/06/2007
26.8
2220.0
8.47
9.0
111.4
3.40
5.50
0.15
0.10
0.01
0.00
31.92
51
Bassa gran de Can Dimoni
14/06/2007
26.6
6280.0
8.64
8.8
117.4
2.00
3.40
0.08
0.02
0.02
0.08
2.51
52
Estany de Ca l'Arana
13/06/2007
27.8
5290.0
8.48
7.5
95.5
1.49
6.00
0.34
0.02
0.00
0.03
22.80
53
Estany de Cal Tet
13/06/2007
29.0
5770.0
9.01
14.3
188.8
1.66
3.90
0.12
0.04
0.01
0.08
2.51
54
Llacuna de la Ricarda
15/06/2007
26.2
14290.0
8.52
7.3
90.7
1.68
4.00
0.67
0.11
0.01
0.00
43.32
55
Llacuna de la Magarola
15/06/2007
30.3
53100.0
8.32
8.9
117.6
2.80
4.60
0.04
0.06
0.01
0.00
9.69
56
Els Reguerons
14/06/2007
25.8
22210.0
9.18
6.5
79.3
2.18
13.60
1.98
0.01
0.02
1.29
111.72
57
Estany de la Vidala
13/06/2007
27.1
6080.0
8.18
6.9
86.7
2.34
4.10
2.27
0.20
0.32
0.96
169.86
58
Llacuna del Remolar
13/06/2007
27.4
1782.0
8.48
9.4
117.5
13.70
68.40
0.38
19.78
0.11
0.00
84.36
59
Bassa del Pi (Llobregat)
13/06/2007
25.9
710.0
7.80
5.8
71.5
1.07
5.20
0.57
0.01
0.01
0.07
101.46
60
Estany de la Roberta
15/06/2007
29.2
14200.0
9.23
13.0
167.1
0.19
4.40
0.13
0.04
0.01
0.06
1.37
61
Riera de Sant Climent
13/06/2007
29.7
5620.0
7.98
3.1
41.0
6.00
9.40
1.35
2.36
0.05
0.65
8.27
62
Estany de la Murtra
14/06/2007
27.3
3828.0
8.37
21.2
214.3
4.19
9.30
4.10
2.70
0.05
14.98
150.48
63
Squia Major
19/06/2007
17.7
13010.0
8.52
12.8
162.4
0.73
3.00
0.19
0.12
0.05
0.00
6.84
Codi punt de
mostreig
Temperatura
(C)
DATA
18
Oxigen dissolt
(mgL-1)
Oxigen dissolt
(%)
Fsfor total
(mg PL-1)
Nitrogen total
(mg NL-1)
Fosfat
(mg PL-1)
Nitrat
(mg NL-1)
Nitrit
(mg NL-1)
Amoni
(mg NL-1)
Clorofilla a
(gL-1)
Desemb. Foix
18/06/2007
22.0
47500.0
8.18
7.7
87.5
6.00
17.10
0.04
0.20
0.01
0.00
75.24
65
Llacuna del Saler
18/06/2007
23.6
13950.0
9.22
4.2
50.1
7.80
3.00
7.38
0.02
0.01
0.00
4.56
66
Llacuna del Sol
18/06/2007
26.4
9350.0
8.19
8.8
108.7
1.29
3.00
0.06
0.02
0.01
0.01
1.14
67
Clar
18/06/2007
30.0
14820.0
9.21
7.5
91.6
0.39
3.00
0.27
0.05
0.01
0.28
33.06
68
Gaianet
18/06/2007
28.0
19960.0
8.72
7.0
88.5
2.80
9.90
1.39
0.01
0.01
0.00
42.18
69
Desemb. Gai
18/06/2007
25.7
3440.0
8.22
10.1
122.7
12.30
13.10
0.80
0.49
0.01
0.01
22.80
70
Desemb. Riera de Ribes
19/06/2007
25.2
29380.0
8.06
12.9
156.0
2.13
14.20
0.08
3.60
0.15
0.00
23.56
71
Desemb. Riera Maspujols
19/06/2007
24.5
1535.0
8.16
10.3
125.6
0.38
15.20
0.06
30.33
0.29
0.00
17.10
72
Desemb. Riera Riudecanyes
19/06/2007
27.1
1599.0
8.19
14.3
184.3
1.43
3.20
0.13
0.15
0.01
0.00
26.22
73
Desemb. Riu Llastres
27/06/2007
21.8
42061.9
8.44
7.8
104.8
0.12
0.83
0.02
0.50
0.01
0.02
2.12
74
Desemb. Torrent del Pi
27/06/2007
21.8
5298.7
7.68
9.8
113.1
0.09
0.49
0.00
0.17
0.00
0.01
4.21
75
Desemb. Torrent de l'Estany
27/06/2007
20.0
42703.1
7.73
5.6
74.0
0.10
0.48
0.00
0.23
0.01
0.04
0.68
76
Llacuna de Santes Creus (petita)
27/06/2007
21.4
3293.7
8.29
7.3
83.8
0.08
0.72
0.01
0.11
0.00
0.00
1.03
77
Llacuna de Santes Creus (gran)
27/06/2007
23.1
24740.2
7.96
5.9
75.1
0.21
0.57
0.00
0.16
0.01
0.08
1.17
78
Olles
28/06/2007
19.5
2417.1
7.70
6.3
68.9
0.22
2.94
0.09
1.07
0.20
0.43
2.63
79
26/06/2007
17.0
603.0
7.25
5.1
52.9
0.22
2.84
0.00
2.71
0.01
0.01
1.46
DATA
pH
Conductivitat
(Scm-1)
64
Codi punt de
mostreig
Temperatura
(C)
19
Oxigen dissolt
(mgL-1)
Oxigen dissolt
(%)
Fsfor total
(mg PL-1)
Nitrogen total
(mg NL-1)
Fosfat
(mg PL-1)
Nitrat
(mg NL-1)
Nitrit
(mg NL-1)
Amoni
(mg NL-1)
Clorofilla a
(gL-1)
Canal Vell
28/06/2007
21.6
19938.0
8.35
7.5
90.3
0.09
1.06
0.01
0.25
0.04
0.14
11.80
81
Garxal
28/06/2007
20.3
8258.3
8.63
7.4
82.6
0.09
0.99
0.01
0.08
0.00
0.03
15.71
82
Calaixos de l'Illa de Buda
29/06/2007
19.2
12555.4
8.53
7.1
81.2
0.09
0.92
0.00
0.08
0.01
0.06
3.39
83
Lloent 1 Illa de Buda (A)
29/06/2007
25.0
7971.5
8.05
5.4
66.6
0.28
3.98
0.03
0.07
0.01
0.04
3.62
84
Lloent 1 Illa de Buda (B)
29/06/2007
25.4
24284.2
8.09
3.6
47.4
0.08
1.05
0.00
0.07
0.00
0.03
3.56
85
Alfacada (A)
28/06/2007
27.7
6392.8
8.19
5.9
75.9
0.13
1.20
0.01
0.10
0.00
0.02
47.44
86
Gola de Migjorn
29/06/2007
28.0
7460.3
7.90
3.4
43.8
0.15
0.43
0.00
0.11
0.01
0.03
6.11
87
26/06/2007
19.1
1885.2
7.23
5.1
55.9
0.27
4.62
0.00
4.29
0.01
0.01
10.62
88
26/06/2007
17.4
1772.3
7.15
4.8
50.9
0.25
3.95
0.00
3.56
0.01
0.02
4.67
89
26/06/2007
18.7
1824.5
7.27
5.5
59.4
0.26
3.29
0.01
2.98
0.01
0.01
1.05
90
26/06/2007
18.0
1876.7
7.14
4.3
46.1
0.26
4.25
0.01
3.91
0.01
0.04
0.36
91
Alfacada (B)
29/06/2007
27.0
15580.9
8.25
4.7
61.3
0.47
1.04
0.00
0.09
0.00
0.05
5.12
92
Alfacada (C)
29/06/2007
30.9
18528.5
8.00
5.0
71.1
0.22
1.26
0.00
0.13
0.00
0.02
11.30
93
Ullals de Baltasar 5 (Teix)
26/06/2007
18.2
1932.4
7.39
6.4
68.0
0.15
4.18
0.01
3.51
0.01
0.02
3.97
94
Alfacada (D)
29/06/2007
32.3
24206.6
7.92
6.6
97.0
0.36
0.89
0.01
0.11
0.00
0.01
0.59
95
Riet Vell
27/06/2007
29.4
5246.9
7.49
4.1
54.7
0.14
1.39
0.01
0.23
0.01
0.50
5.05
DATA
pH
Conductivitat
(Scm-1)
80
Codi punt de
mostreig
Temperatura
(C)
20
Oxigen dissolt
(mgL-1)
Oxigen dissolt
(%)
Fsfor total
(mg PL-1)
Nitrogen total
(mg NL-1)
Fosfat
(mg PL-1)
Nitrat
(mg NL-1)
Nitrit
(mg NL-1)
Amoni
(mg NL-1)
Clorofilla a
(gL-1)
Platjola
25/06/2007
22.7
2424.1
8.11
8.9
103.8
0.39
2.29
0.34
0.67
0.10
0.38
3.36
97
Clot
25/06/2007
23.7
21631.8
7.74
3.7
46.7
0.06
1.69
0.01
0.33
0.03
0.12
17.96
98
Tancada
25/06/2007
24.9
24562.1
8.27
8.5
112.1
0.07
1.47
0.02
0.24
0.09
0.35
0.71
99
Encanyissada
25/06/2007
24.2
37225.7
8.19
6.0
81.9
0.11
1.29
0.02
0.38
0.04
0.13
0.95
100 Erms de Vilacoto 3
26/06/2007
31.7
2992.2
8.52
9.4
128.6
0.64
2.48
0.02
0.13
0.01
0.01
9.37
101 Erms de Vilacoto 4
26/06/2007
28.4
5461.7
7.68
1.7
22.6
0.62
1.21
0.01
0.07
0.00
0.02
10.55
102 Antigues salines de Sant Antoni
28/06/2007
31.1
42373.8
8.15
6.8
104.3
0.16
0.98
0.01
0.28
0.02
0.14
3.78
103 Punta de la Banya 1
03/07/2007
28.8
63613.6
8.18
8.3
134.4
0.25
1.70
0.07
0.10
0.00
0.05
12.49
03/07/2007
32.3
74041.5
8.23
6.0
104.7
0.07
0.54
0.01
0.11
0.00
0.12
4.23
03/07/2007
32.0
119750.2
8.10
4.7
97.2
0.21
2.49
0.04
0.10
0.01
0.38
5.80
DATA
pH
Conductivitat
(Scm-1)
96
Codi punt de
mostreig
Temperatura
(C)
21
Captol II: ESTUDI DE LES COMUNITATS BIOLGIQUES DE

LES ZONES HUMIDES ESTUDIADES (MICROCRUSTACIS I
MACROINVERTEBRATS)
La composici faunstica de les mostres incloses en aquest estudi ha seguit un patr
caractersitic pel que fa a la relaci entre la riquesa dels diferents grups i el gradient de
salinitat. Aix, cadascun dels tres grups de microcrustacis ha mostrat un patr diferent
pel que fa als mxims de riquesa. Els cladcers han mostrat un mnim en les aiges
talassohalines, mentre que els coppodes han presentat un mxim en aquesta
mateixa tipologia (Taula 2.1). En el cas dels ostracodes, sha verificat una riquesa
similar entre les tres tipologies malgrat que el nombre de masses d'aigua estudiades
s molt diferent, essent molt ms baix en el cas de les localitats dolces-oligohalines
tempornies. La limitaci en la distribuci dels cladcers que suposa la salinitat ha
estat mpliament documentada (Frey, 1993 i bibliografia que inclou; Moss, 1994) i
tamb s coneguda en llacunes de Catalunya (Boix et al., 2007; Brucet et al., 2009).
Pel que fa als coppodes, val a dir que est documentat que en masses d'aigua de
Catalunya els diversos grups han manifestat relacions diferents amb la salinitat:
mentre que la riquesa d'harpacticoides i calanoides s'han associat a aiges salades, la
riquesa de ciclopoides s'ha relacionat negativament amb la salinitat (Boix et al., 2008;
Brucet et al., 2009).
Per la seva banda, la riquesa de macroinvertebrats tamb es pot interpretar pel

gradient de salinitat, si b el gradient de temporanetat tamb s clau a lhora d'explicar
el patr de la riquesa dels grans branquipodes, ja que aquestes espcies es
distribueixen quasi exclusivament en ambients temporanis (Hartland-Rowe, 1972).
Precisament l'excepci ms coneguda s el gnere Artemia, que habita ambients
hiperhalins i permanents (Alonso, 1996), i que ha estat capturat en aquest estudi. Com
ja s'ha comentat, per, el gradient de salinitat explica el patr diferencial de composici
faunstica entre les tipologies de masses d'aigua (p.e. riquesa alta dels malacostracis i
riquesa baixa dels insectes associades a ambients salins; Williams & Hamm, 2002;
Boix et al., 2007; Boix et al., 2008; Caedo-Argelles & Rieradevall, 2009).
22
Taula 2.1. Riqueses taxonmiques dels diferents grups faunstics identificats en aquest estudi.
TOTAL Talassohalines
(n =105)
(n = 49)
Dolces-oligohal. Dolces-oligohal.
permanents
tempornies
(n = 43)
(n = 13)
MICROCRUSTACIS
CLADCERS (N d'espcies)
COPPODES (N d'espcies)
OSTRACODES (N d'espcies)
38
50
25
12
31
13
32
20
15
14
10
12
4
25
1
23
0
12
3
0
13
11
11
10
21
13
12
43
27
36
20
MACROINVERTEBRATS
GRANS BRANQ. (N de gneres)
MALACOSTRACIS (N de gneres)
HETERPTERS (adults)
(N de gneres)
COLEPTERS (adults)
(N de gneres)
INSECTES (estadis immadurs)
(N de famlies)
Pel que fa a les ocurrncies dels grups de microcrustacis (Taules 2.2, 2.3 i 2.4),
s'observa que els mxims d'ocurrncia sn diferents tant pel que fa al grup faunstic
com per la tipologia de zona humida, si b en tots els casos noms una o dues
espcies tenen ocurrncies altes. Aix, els cladcers tenen ocurrncies molt baixes en
les aiges talassohalines (ocurrncia mxima < 15%), aspecte que no s'observa en les
altres dues tipologies. Les espcies Daphnia magna, Chydorus sphaericus i Alona
rectangula han estat els cladcers amb una ocurrncia major en les aiges
talassohalines, dolces-oligohalines permanents i dolces-oligohalines tempornies,
respectivament (Taula 2.2). El coppode Acanthocyclops gr. robustus-vernalis ha estat
un txon d'alta ocurrncia en les tres tipologies (Taula 2.3). Ara b, com el seu nom
indica es tracta d'un complex en el que s'inclouen diverses espcies (presents a les
llacunes estudiades), algunes d'elles considerades com a espcies fa relativament poc
(Mirabdullayev & Defaye, 2002; Mirabdullayev & Defaye, 2004). En el cas de les
aiges dolces-oligohalines tempornies, i a diferncia de les altres dues tipologies, A.
gr. robustus-vernalis no ha estat el txon amb major ocurrncia, ja que una espcie,
Metacyclops minutus, ha presentat ocurrncies superiors. En el cas dels ostracodes, i
de forma similar al dels cladcers, les espcies amb mxima ocurrncia sn diferents
en les diferents tipologies de zones humides: Cyprideis torosa i Loxoconcha elliptica en
les aiges talassohalines, Cypridopsis vidua en les dolces-oligohalines permanents, i
Heterocypris incongruens en les dolces-oligohalines tempornies (Taula 2.4).
23
Les ocurrncies dels macrocrustacis (Taula 2.5) han posat de manifest l'afinitat dels
malacostracis a aiges talassohalines (els tres txons ms comuns presenten
ocurrncies mximes >70%, >35% i >25%), mentre que en les tipologies dolcesoligohalines la seva presncia s clarament menor (ocurrncies mximes <15% en les
permanents i absncia en les tempornies). Comentar que l'absncia de malacostracis
en les localitats tempornies, si b est influenciada pel baix nombre de llacunes
d'aquesta tipologia mostrejades, cal considerar-la normal ja que aquests grups
faunstics no estan especialment adaptats als assecatges (Wiggins et al., 1980).
Daquesta manera els fenmens d'assecatge en llacunes permanents afecten
considerablement les seves poblacions (p.e. Gascn et al., 2007), i la seva presncia
en aiges tempornies a vegades s'explica per l'existncia d'aports d'altres ambients
propers com sistemes ltics o subterranis (p.e. Boix et al., 2001).
Un tema interessant a comentar pel que fa als gneres d'insectes s que el total de
gneres d'heterpters s molt similar a la riquesa observada en cadascuna de les tres
tipologies decosistemes (Taula 2.1); s a dir que els mateixos txons sn als tres tipus
de llacunes (de fet, dels 11 gneres trobats en aiges talassohalines, 10 tamb s'han
capturat en aiges dolces-oligohalines; Taula 2.6). En canvi, els colepters tenen un
patr molt diferent: el nombre total de gneres s gaireb el doble del que hi ha a
cadascuna de les tipologies (Taula 2.1), s a dir hi ha una exclusivitat de certes
espcies per a certes tipologies (dels 13 gneres trobats en aiges talassohalines
noms 6 tamb s'han capturat en aiges dolces-oligohalines; Taula 2.6). Finalment,
pel que fa a les ocurrncies de les famlies d'insectes (Taula 2.7), si b ja s'ha
comentat que en ambients talassohalins la riquesa ha estat menor, les ocurrncies
mximes observades han estat similars a les de les aiges dolces-oligohalines.
24
Taula 2.2. Ocurrncies de les espcies de cladcers en les tres tipologies de zones humides
(N, nombre de localitats; % percentatge de localitats).
Talassohalines
N
0
0
0
0
0
2
0
0
0
0
0
0
1
4
0
1
0
0
6
0
1
1
0
0
0
1
0
0
0
0
1
1
0
0
0
4
2
0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
4.1
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
2.0
8.2
0.0
2.0
0.0
0.0
12.2
0.0
2.0
2.0
0.0
0.0
0.0
2.0
0.0
0.0
0.0
0.0
2.0
2.0
0.0
0.0
0.0
8.2
4.1
0.0
tempornies
permanents
N
%
N
%
CLADCERS
Alona affinis
Alona azorica
Alona costata
Alona guttata
Alona quadrangularis
Alona rectangula
Alonella excisa
Camptocercus rectirostris
Ceriodaphnia dubia
Ceriodaphnia laticaudata
Ceriodaphnia pulchella
Ceriodaphnia quadrangula
Ceriodaphnia reticulata
Chydorus sphaericus
Daphnia bolivari
Daphnia curvirostris
Daphnia galeata
Daphnia longispina
Daphnia magna
Daphnia obtusa
Daphnia pulicaria
Dunhevedia crassa
Ilyocryptus sordidus
Leydigia acanthocercoides
Macrothrix cf. pseudospinosa
Macrothrix gr. rosea
Megafenestra aurita
Moina brachiata
Moina micrura
Moina salina
Oxyurella tenuicaudis
Pleuroxus aduncus
Pleuroxus laevis
Pleuroxus sp.
Scapholeberis mucronata
Simocephalus exspinosus
Simocephalus vetulus
Tretocephala ambigua
3
2
1
4
1
4
4
2
0
8
1
1
3
20
0
2
1
1
2
0
3
0
2
1
0
1
3
0
4
1
2
7
2
1
2
6
12
2
7.0
4.7
2.3
9.3
2.3
9.3
9.3
4.7
0.0
18.6
2.3
2.3
7.0
46.5
0.0
4.7
2.3
2.3
4.7
0.0
7.0
0.0
4.7
2.3
0.0
2.3
7.0
0.0
9.3
2.3
4.7
16.3
4.7
2.3
4.7
14.0
27.9
4.7
0
0
0
0
0
4
0
0
1
0
0
1
2
2
1
0
0
0
2
3
0
2
0
2
1
0
0
3
1
0
0
0
0
0
0
0
1
0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
30.8
0.0
0.0
7.7
0.0
0.0
7.7
15.4
15.4
7.7
0.0
0.0
0.0
15.4
23.1
0.0
15.4
0.0
15.4
7.7
0.0
0.0
23.1
7.7
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
7.7
0.0
25
Taula 2.3. Ocurrncies de les espcies de coppodes en les tres tipologies de zones humides
Talassohalines Dolces-oligohal. Dolces-oligohal.
tempornies
permanents
N
%
N
%
N
%
COPPODES
Acanthocyclops gr. robustus-vernalis
18
36.7
29
67.4
4
30.8
1
2.0
0
0.0
0
0.0
3
6.1
0
0.0
0
0.0
0
0.0
2
4.7
0
0.0
Attheyella crassa
0
0.0
1
2.3
0
0.0
Bryocamptus echinatus
Bryocamptus sp.
0
0.0
2
4.7
0
0.0
17
34.7
5
11.6
0
0.0
Calanipeda aquaedulcis
0
0.0
1
2.3
0
0.0
Canthocamptus staphylinus
6
12.2
0
0.0
0
0.0
Canuella perplexa
8
16.3
0
0.0
0
0.0
Cletocamptus confluens
Cyclopina cf. esilis
1
2.0
0
0.0
0
0.0
Cyclops sp.
1
2.0
7
16.3
1
7.7
0
0.0
1
2.3
3
23.1
Diacyclops bicuspidatus
0
0.0
0
0.0
1
7.7
Diacyclops bisetosus
1
2.0
0
0.0
0
0.0
Diaptomus cyaneus
0
0.0
4
9.3
0
0.0
Ectocyclops phaleratus
0
0.0
1
2.3
0
0.0
Elaphoidella gracilis
1
2.0
9
20.9
0
0.0
Eucyclops serrulatus
Eucyclops sp.
0
0.0
2
4.7
0
0.0
5
10.2
0
0.0
0
0.0
Eurytemora velox
10
20.4
0
0.0
0
0.0
Halicyclops rotundipes
5
10.2
0
0.0
0
0.0
Harpacticus littoralis
1
2.0
0
0.0
0
0.0
Heterolaophonte stroemi
2
4.1
0
0.0
0
0.0
Leptocaris brevicornis
0
0.0
11
25.6
0
0.0
Macrocyclops albidus
0
0.0
1
2.3
3
23.1
Megacyclops viridis
2
4.1
0
0.0
0
0.0
Mesochra heldti
2
4.1
0
0.0
0
0.0
Mesochra lilljeborgi
Mesochra sp.1
1
2.0
0
0.0
0
0.0
0
0.0
0
0.0
5
38.5
Metacyclops minutus
1
2.0
0
0.0
0
0.0
Metis ignea
0
0.0
3
7.0
0
0.0
Microcyclops rubellus
0
0.0
0
0.0
4
30.8
Mixodiaptomus incrassatus
0
0.0
0
0.0
1
7.7
Mixodiaptomus kupelwieseri
Neocyclops cf. mediterraneus
1
2.0
0
0.0
0
0.0
1
2.0
0
0.0
0
0.0
Neocyclops salinarum
Taula 2.3. (continuaci). Ocurrncies de les espcies de coppodes en les tres tipologies de
zones humides (N, nombre de localitats; % percentatge de localitats).
Acartia clausii
Amonardia cf. normani
26
Talassohalines
N
0
4
1
0
1
0
1
1
3
0
1
3
1
1
1
2
8
0.0
8.2
2.0
0.0
2.0
0.0
2.0
2.0
6.1
0.0
2.0
6.1
2.0
2.0
2.0
4.1
16.3
tempornies
permanents
N
%
N
%
COPPODES (cont.)
Neolovenula alluaudi
Nitokra lacustris
Nitokra typica
Onychocamptus mohammed
Paracartia grani
Paracyclops chiltoni
Paracyclops fimbriatus
Paronychocamptus nanus
Pseudonychocamptus proximus
Thermocyclops dybowskii
Tisbe furcata
Tisbe longicornis
Tisbe sp.
Tropocyclops prasinus
Calanoida imm.
Cyclopoida imm.
Harpacticoida imm.
0
0
0
4
0
2
0
0
0
2
0
0
0
4
0
12
1
0.0
0.0
0.0
9.3
0.0
4.7
0.0
0.0
0.0
4.7
0.0
0.0
0.0
9.3
0.0
27.9
2.3
3
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
2
6
0
23.1
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
15.4
46.2
0.0
27
Taula 2.4. Ocurrncies de les espcies d'ostracodes en les tres tipologies de zones humides
Talassohalines
N
1
0
0
0
23
9
1
1
0
0
0
1
15
1
1
21
0
0
0
0
0
2
1
0
6
0
2.0
0.0
0.0
0.0
46.9
18.4
2.0
2.0
0.0
0.0
0.0
2.0
30.6
2.0
2.0
42.9
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
4.1
2.0
0.0
12.2
0.0
tempornies
permanents
N
%
N
%
OSTRACODES
Aurila cf. convexa
Candona candida
Cyclocypris ovum
Cypria ophtalmica
Cyprideis torosa
Cypridopsis vidua
Darwinula stevensoni
Eucypris virens
Fabaeformiscandona fabaeformis
Herpetocypris chevreuxi
Heterocypris barbara
Heterocypris incongruens
Heterocypris salina
Ilyocypris gibba
Limnocythere inopinata
Loxoconcha elliptica
Plesiocypridopsis newtoni
Potamocypris arcuata
Potamocypris variegata
Potamocypris villosa
Pseudocandona albicans
Sarscypridopsis aculeata
Tonnacypris lutaria
Trajancypris clavata
Xestoleberis sp.
Cyprididae imm
0
1
1
3
5
27
0
1
1
5
0
3
6
3
0
1
0
0
1
0
1
0
0
2
0
2
0.0
2.3
2.3
7.0
11.6
62.8
0.0
2.3
2.3
11.6
0.0
7.0
14.0
7.0
0.0
2.3
0.0
0.0
2.3
0.0
2.3
0.0
0.0
4.7
0.0
4.7
0
0
0
1
0
3
0
1
0
2
3
5
0
1
0
0
2
2
0
1
2
1
0
0
0
5
0.0
0.0
0.0
7.7
0.0
23.1
0.0
7.7
0.0
15.4
23.1
38.5
0.0
7.7
0.0
0.0
15.4
15.4
0.0
7.7
15.4
7.7
0.0
0.0
0.0
38.5
28
Taula 2.5. Ocurrncies dels gneres de macrocrustacis (N, nombre de localitats; % percentatge de
localitats) en les tres tipologies (TA, talassohalines; DP, dolces-oligohalines permanents; DT, dolcesoligohalines tempornies).
TA
N
DP
N
DT
N
GRANS BRANQUIPODES
Anostracis
Artemia
Branchipus
Streptocephalus
Notostracis
Triops
1
0
0
0
2.0
0.0
0.0
0.0
0
0
0
0
0.0
0.0
0.0
0.0
0
5
3
1
0.0
38.5
23.1
7.7
MALACOSTRACIS (gneres)
Misidacis
Mesopodopsis
Praunus
Tanaidacis
Heterotanais
Tanais
Ispodes
Cyathura
Idotea
Lekanesphaera
Proasellus
Sphaeroma
Amfpodes
Corophium
Echinogammarus
Erichthonius
Gammarus
Leptocheirus
Melita
Microdeutopus
Orchestia
Talitroides
Decpodes
Atyaephyra
Carcinus
Crangon
Pagurus
Palaemon
Palaemonetes
Procambarus
5
2
1
3
8
6
19
1
2
14
0
4
35
4
1
5
1
2
2
3
1
1
7
5
0
10.2
4.1
2.0
6.1
16.3
12.2
38.8
2.0
4.1
28.6
0.0
8.2
71.4
8.2
2.0
10.2
2.0
4.1
4.1
6.1
2.0
2.0
14.3
10.2
0.0
0
0
2
0
0
0
6
2
0
4
5
0
3
1
0
0
1
0
1
0
0
0
1
2
3
0.0
0.0
4.7
0.0
0.0
0.0
14.0
4.7
0.0
9.3
11.6
0.0
7.0
2.3
0.0
0.0
2.3
0.0
2.3
0.0
0.0
0.0
2.3
4.7
7.0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
29
Taula 2.6. Ocurrncies dels gneres d'heterpters i colepters (N, nombre de localitats; %
percentatge de localitats) en les tres tipologies (TA, talassohalines; DP, dolces-oligohalines
permanents; DT, dolces-oligohalines tempornies).
TA
N
DP
N
DT
N
HETERPTERS adults (gneres)

Gerridae
Gerris
Aquarius
Hydrometridae Hydrometra
Mesoveliidae
Mesovelia
Veliidae
Microvelia
Notonectidae
Anisops
Notonecta
Pleidae
Plea
Naucoridae
Naucoris
Corixidae
Corixa
Micronecta
Sigara
Saldidae
Halosalda
2
1
0
4
1
3
0
5
4
2
9
18
2
4.1
2.0
0.0
8.2
2.0
6.1
0.0
10.2
8.2
4.1
18.4
36.7
4.1
8
1
1
2
2
3
1
1
3
0
8
6
0
18.6
2.3
2.3
4.7
4.7
7.0
2.3
2.3
7.0
0.0
18.6
14.0
0.0
1
1
0
1
0
3
1
4
1
1
1
7
0
7.7
7.7
0.0
7.7
0.0
23.1
7.7
30.8
7.7
7.7
7.7
53.8
0.0
COLEPTERS adults (gneres)

Noteridae
Noterus
Dytiscidae
Agabus
Cybister
Dytiscus
Eretes
Hydroglyphus
Hydroporus
Hydrovatus
Hygrotus
Laccophilus
Hydrophilidae Anacaena
Berosus
Coelostoma
Enochrus
Helochares
Hydrobius
Paracymus
Helophoridae
Helophorus
Hydraenidae
Ochthebius
Elmidae
Normandia
Curculionidae Tanysphyrus
0
0
1
2
0
3
2
0
1
0
1
4
0
11
2
0
4
2
4
1
0
0.0
0.0
2.0
4.1
0.0
6.1
4.1
0.0
2.0
0.0
2.0
8.2
0.0
22.4
4.1
0.0
8.2
4.1
8.2
2.0
0.0
1
0
0
0
0
4
0
1
0
3
0
1
1
4
4
1
0
2
3
0
1
2.3
0.0
0.0
0.0
0.0
9.3
0.0
2.3
0.0
7.0
0.0
2.3
2.3
9.3
9.3
2.3
0.0
4.7
7.0
0.0
2.3
0
3
0
0
1
0
0
0
0
1
0
2
0
0
1
1
0
5
0
0
0
0.0
23.1
0.0
0.0
7.7
0.0
0.0
0.0
0.0
7.7
0.0
15.4
0.0
0.0
7.7
7.7
0.0
38.5
0.0
0.0
0.0
30
Taula 2.7. Ocurrncies de famlies d'altres insectes (N, nombre de localitats; % percentatge de
localitats) en les tres tipologies (TA, talassohalines; DP, dolces-oligohalines permanents; DT,
dolces-oligohalines tempornies).
INSECTES larves i pupes (famlia)

Aeshnidae
Odonats
Coenagrionidae
Gomphidae
Lestidae
Libellulidae
Platycnemidae
Baetidae
Efemerpters
Caenidae
Leptophlebiidae
Corixidae
Heteroptera
Gerridae
Hydrometridae
Naucoridae
Nepidae
Notonectidae
Pleidae
Veliidae
Sialidae
Megalpters
Dytiscidae
Colepters
Elmidae
Haliplidae
Hydraenidae
Hydrophilidae
Scirtidae (=Helodidae)
Ecnomidae
Trichoptera
Hydroptilidae
Crambidae (=Pyralidae)
Lepidpters
Ceratopogonidae
Dpters
Chaoboridae
Chironomidae
Culicidae
Dixidae
Dolichopodidae
Empididae
Ephydridae
Limoniidae
Muscidae
Psychodidae
Scathophagidae
Sciomyzidae
Simulidae
Stratiomyidae
Tipulidae
TA
N
DP
N
DT
N
3
25
0
1
5
0
10
2
0
6
1
1
1
1
1
0
0
0
4
0
0
0
12
1
0
0
3
10
0
42
3
1
1
0
12
4
1
1
0
2
0
1
0
6.1
51.0
0.0
2.0
10.2
0.0
20.4
4.1
0.0
12.2
2.0
2.0
2.0
2.0
2.0
0.0
0.0
0.0
8.2
0.0
0.0
0.0
24.5
2.0
0.0
0.0
6.1
20.4
0.0
85.7
6.1
2.0
2.0
0.0
24.5
8.2
2.0
2.0
0.0
4.1
0.0
2.0
0.0
8
28
1
7
8
1
30
5
3
4
4
0
3
0
2
0
0
1
12
2
2
0
15
2
2
2
2
12
6
41
5
1
0
1
2
6
0
2
1
2
2
2
3
18.6
65.1
2.3
16.3
18.6
2.3
69.8
11.6
7.0
9.3
9.3
0.0
7.0
0.0
4.7
0.0
0.0
2.3
27.9
4.7
4.7
0.0
34.9
4.7
4.7
4.7
4.7
27.9
14.0
95.3
11.6
2.3
0.0
2.3
4.7
14.0
0.0
4.7
2.3
4.7
4.7
4.7
7.0
1
2
0
3
2
0
5
0
0
4
0
0
1
1
4
1
1
0
7
0
0
1
4
0
0
0
0
4
4
11
6
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
3
1
7.7
15.4
0.0
23.1
15.4
0.0
38.5
0.0
0.0
30.8
0.0
0.0
7.7
7.7
30.8
7.7
7.7
0.0
53.8
0.0
0.0
7.7
30.8
0.0
0.0
0.0
0.0
30.8
30.8
84.6
46.2
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
23.1
7.7
31
Captol III: VALIDACI DEL PROTOCOL DE MOSTREIG ECOZO.

COMPARACI DEL RESULTAT DELS INDICADORS ENTRE ELS
TRES EQUIPS DE TREBALL.
A l'inici del projecte es va considerar adient dissenyar un exercici que permets, per
una banda, harmonitzar la metodologia de mostreig i processament de mostres dels
tres equips de treball (EA-IRTA, DE-UB i IEA-UdG) per tal dassegurar la
comparabilitat de les dades obtingudes, i per l'altra, posar de manifest si el protocol de
mostreig ECOZO (Agncia Catalana de l'Aigua, 2006a) requeria de modificacions per
tal de considerar si era necessari mostrejar per separat els diferents hbitats que es
poden distingir en una llacuna.
METODOLOGIA
L'exercici es va realitzar a lestany de Cal Tet (punt de mostreig 53; vegeu Taula 1.1
per la seva localitzaci i Taula 1.2 per les caracterstiques fsiques, qumiques i de
clorofilla de l'aigua; ms detalls sobre lestany i la seva comunitat a Caedo-Argelles
(2009)).
El mostreig es va realitzar el 12 de juny de 2007 i va consistir en la realitzaci de tres

captures per cadascun dels equips de treball: una entre la vegetaci submergida, una
entre els helfits (Phragmites australis (Cav.) Trin ex Steudel) i una darrera on es
realitzava part de la captura en la vegetaci submergida i l'altra part en els helfits (que
anomenarem "mixta"), tal i com proposa el protocol ECOZO (Agncia Catalana de
l'Aigua, 2006a). A cada captura es va realitzar el mateix esfor i aquest va consistir en
la realitzaci de 20 passades (o escombrades) rpides de salabre, tal i com tamb
defineix el protocol ECOZO.
32
A partir dels inventaris obtinguts, es van calcular els diferents ndexs de qualitat
desenvolupats a partir dun estudi realitzat lany 2004 (Boix et al., 2004a; Boix et al.,
2005) i descrits al protocol ECOZO: ndex ACCO, RIC i QAELS. Donat que en aquest
estudi shan revisat i modificat alguns daquests ndexs, a partir dara els anomenarem
ACCO2004, RIC i QAELS2004 a fi de diferenciar-los de la versi presentada en aquest
informe (que anomenarem amb el subndex 2010).
Es van comparar els valors obtinguts pels tres ndexs entre les tres tipologies de
captura (helfits, vegetaci submergida i mixta) i entre els tres equips mitjanant el test
de l'ANOVA (prviament s'havien validat els supsits d'aquest test) i les respectives
proves post hoc aplicant la correcci de Bonferroni per comparacions mltiples.
33
RESULTATS
En la Taula 3.1 es mostren les proporcions de les espcies indicadores de

microcrustacis amb els que s'ha estimat els valors dels ndexs ACCO2004 de cada tipus
de captura i per cada equip. Per la seva banda a la Taula 3.2 es mostren la composici
faunstica de cadascuna de les mostres i els valors obtinguts per l'ndex RIC.
Finalment, a la Taula 3.3 es mostren els valors obtinguts per les diferents mostres dels
ndexs RIC, ACCO2004 i QAELS2004.
Els resultats de l'ANOVA (Taula 3.4) mostren que no hi ha diferncies entre els valors
dels tres ndexs obtinguts per cadascun dels equips. Val a dir, per, que hi ha espcies
indicadores que no han estat observades per algun dels tres equips (p.e. Alona o
Cypridopsis), o b d'altres noms han estat observades per un nic equip (p.e.
Cyclops o Ceridaphnia).
Pel que fa a les tres tipologies de mostreig, no es van detectar diferncies

significatives (Taula 3.4) per a cap dels ndexs. Cal comentar que els valors mxims
dels ndexs ACCO2004 i QAELS2004 per a dos dels equips es van detectar en la captura
"mixta". Pel que fa al valor del RIC, altre cop dos equips van obtenir el valor mxim en
la captura "mixta".
Taula 3.1. Proporcions de les espcies indicadores estimat en cada tipus de captura i
per cada equip. E1, equip EA-IRTA; E2, equip DE-UB; E3, equip IEA-UdG.
ESPCIES
INDICADORES
CLADCERS
Simocephalus
Ceriodaphnia
Chydorus
Alona
Oxyurella
COPPODES
Cyclops
Acanthocyclops
OSTRACODES
Heterocypris
Cypridopsis
E1
HELFITS
E2
E3
VEG. SUBM.
E1
E2
E3
E1
MIXTA
E2
E3
0.03
0.07
0.44
0.27
0.01
0.05
0.03
0.20
0.01
0.09
0.02
0.23
0.20
0.22
0.30
0.18
0.06
0.03
0.02
0.20
0.07
0.00
0.18
0.14
0.29
0.06
0.02
0.003
0.03
0.09
0.17
0.14
0.18
0.13
0.20
0.29
0.23
0.07
0.28
0.49
0.17
0.04
0.24
0.38
0.05
0.24
0.11
0.27
0.10
0.05
0.31
0.06
0.04
0.15
0.11
0.39
0.32
0.04
0.18
34
Taula 3.2. Composici faunstica de les mostres i determinaci de l'ndex RIC. E1,
equip EA-IRTA; E2, equip DE-UB; E3, equip IEA-UdG.
HELFITS
E2
E3
E1
CRUSTACIS
Macrothrix
Ceriodaphnia
Simocephalus
Alona
Chydorus
Oxyurella
Dunhevedia
Calanipeda
Acanthocyclops
Cyclops
Microcyclops
Harpacticoida indet.
Cypridopsis
Heterocypris
Palaemonetes
Palaemon
INSECTES
Baetidae
Caenidae
Coenagrionidae
Aeshnidae
Libellulidae
Micronecta (adult)
Corixa (adult)
Corixidae (ninfa)
Naucoridae (nimfa)
Naucoris (adult)
Plea (adult)
Mesoveliidae
Dytiscidae
Hydrophilidae
Chironomidae
Scatophagidae
Limoniidae
Crambidae
VEG. SUBM.
E1
E2
E3
MIXTA
E1
E2
E3
1
0
1
0
1
1
0
1
1
0
0
0
0
1
0
0
0
1
1
1
1
1
1
1
1
1
0
0
1
1
0
0
1
0
1
1
1
1
0
1
1
0
1
0
1
1
0
0
1
0
0
0
1
1
0
1
1
0
0
0
0
1
1
0
1
1
1
1
1
1
0
1
1
1
0
0
1
1
0
1
1
0
1
0
1
1
1
1
1
0
1
1
1
1
0
0
1
0
0
0
1
1
0
1
1
0
0
0
0
1
1
0
1
1
1
1
1
1
0
1
1
1
0
0
1
1
0
1
1
0
1
0
1
1
1
1
1
0
1
0
1
1
0
0
1
0
1
0
1
0
0
0
1
0
1
0
0
0
1
0
1
1
1
1
1
1
1
1
0
0
0
1
1
0
0
0
1
0
0
0
1
0
1
1
1
0
0
0
1
0
1
0
0
0
1
0
0
0
1
0
1
0
1
0
0
1
1
0
0
0
0
0
1
0
0
0
1
1
1
0
1
1
0
0
0
1
0
0
0
0
1
0
0
0
1
0
1
1
1
0
1
0
1
0
0
1
0
0
0
0
0
0
1
0
1
0
1
0
0
1
1
1
1
0
0
0
1
1
0
1
1
1
1
0
1
0
0
0
0
1
0
0
0
0
1
0
1
0
1
0
1
0
1
0
0
1
1
0
1
1
1
1
1
0
1
0
15
20
17
13
19
18
17
19
21
35
Taula 3.3. Valors dels ndex RIC, ACCO2004 i QAELS2004 i categories d'aquest
darrer ndex obtinguts per cadascuna de les mostres.
RIC
ACCO2004 QAELS2004
Categoria
QAELS2004
HELFITS
EA-IRTA
15
6.4
8.9
DE-UB
20
6.4
9.8
IEA-UdG
17
4.9
7.4
I
I
II
VEGETACI SUBMERGIDA
EA-IRTA
13
6.1
8.1
DE-UB
19
5.9
9.0
IEA-UdG
18
5.8
8.7
EA-IRTA
17
5.8
8.5
DE-UB
19
8.0
11.7
IEA-UdG
21
6.0
9.3
I
I
I
MIXTA
I
I
I
Taula 3.4. Resultats del test ANOVA pel que fa als valors dels tres ndexs entre
equips de treball i tipus de captures. * p < 0.05.
EQUIPS
TIPUS DE CAPTURES
gl
sign.
RIC
5.65
0.42
ACCO2004
2.00
QAELS2004
2.82
gl
sign.
0.63
0.57
0.22
0.64
0.56
0.14
0.97
0.43
36
CONCLUSIONS
1. S'haur d'incrementar la cura en el processat i identificaci de les mostres de

l'estudi, ja que s'ha observat diferncies en la identificaci de les espcies indicadores
a l'hora d'estimar l'ndex ACCO2004. Donat que un dels objectius de lestudi s la revisi
i, si sescau, lelaboraci duna nova versi de lndex ACCO2004, la precisi taxonmica
s de gran importncia per poder obtenir uns valors indicadors i de tolerncia de les
espcies al ms acurats possibles.
2. Al final de les campanyes de mostreig, i un cop processades les mostres, s'haur de

revisar les identificacions taxonmiques per tal d'homogenetzar el nivell d'identificaci
i revisar aquelles identificacions que puguin plantejar dubtes. Una harmonitzaci
completa de la taxonomia, s a dir que un mateix grup revisi la totalitat de les
identificacions de totes les masses d'aigua, ni es contempla ni es pot realitzar en el
marc d'aquest estudi.
3. Les captures "mixtes", les que integren els diferents hbitats de les masses daigua,
han mostrat que representen adientment els subgrups d'espcies dels diferents
hbitats i que permeten obtenir un valor indicatiu correcte amb l'ndex QAELS.
4. La metodologia de mostreig descrita al protocol ECOZO s vlida per a una correcta

aplicaci dels ndexs biolgics i determinaci de la qualitat de les zones humides. No
cal fer-hi, per tant, cap modificaci.
37
Captol IV: CLCUL I VALIDACI DE L'NDEX QAELS2004

Lany 2004 es van elaborar els ndexs QAELS2004 i ECELS2004 de qualitat i estat de
conservaci dels ecosistemes lentics soms (Boix et al., 2004a; Sala et al., 2004; Boix
et al., 2005) descrits posteriorment al protocol ECOZO davaluaci de lestat ecolgic
de les zones humides (Agncia Catalana de lAigua, 2006a). Aquests ndexs es van
elaborar a partir de les dades preses durant els anys 2002 i 2003, per encara no
havien pogut validar-se amb dades independents de les usades per dissenyar-lo. Per
tant, en primer lloc es fa necessari aplicar aquests indicadors amb altres dades de
camp, de les mateixes o diferents localitats, com les obtingudes en aquest estudi 4 o 5
anys desprs.
38
4.1. CLCUL DELS NDEXS QAELS2004, ACCO2004 i RIC ELABORATS AL 2004

Per realitzar la validaci de lndex QAELS2004 primerament es van calcular els valors
de QAELS2004, ACCO2004 i RIC per les mostres recollides durant els anys 2007 i 2008.
En la Taula 4.1 es mostren els resultats obtinguts. Posteriorment (apartat 4.2)
sanalitz la relaci daquests valors amb les diferents variables indicadores destat
trfic.
Taula 4.1. Valors dels ndexs RIC, ACCO2004, QAELS2004 i ECELS, aix com l'Estat Ecolgic
estimat a partir d'aquests ndexs de cada punt de mostreig.
LOCALITAT
Categoria
RIC ACCO2004 QAELS2004
Categoria
ESTAT
ECELS
ECOLGIC
ECELS
QAELS2004
10
6.68
7.99
II
94
II
Bassa del Sala
13
5.00
6.87
II
91
II
Clot de Reguers (petita)
6.39
7.05
II
73
II
II
Bassa del Pla
4.00
3.49
IV
55
III
IV
Bassa de l'Astor
24
5.64
9.29
94
12
3.30
4.80
III
64
III
III
13
6.51
8.60
98
Bassa de la Cabossa
12
3.42
4.93
III
65
III
III
Bassa d'en Fuster
28
2.25
4.75
III
67
III
III
10
B. Sorral de Can Pomac
14
6.83
9.21
36
IV
III
11
Basses de les Garrigues I
12
6.52
8.37
70
III
II
12
Basses de les Garrigues II
13
6.26
8.32
47
IV
III
13
Ullal del Tec III
13
6.81
8.96
47
IV
III
39
Taula 4.1. (continuaci). Valors dels ndexs RIC, ACCO2004, QAELS2004 i ECELS, aix com
l'Estat Ecolgic estimat a partir d'aquests ndexs de cada punt de mostreig.
LOCALITAT
Categoria
Categoria
ESTAT
ECELS
ECOLGIC
ECELS
QAELS2004
14
Bassa Angula
0.00
0.48
60
III
15
Clot de la Lldriga
2.00
2.71
IV
95
III
16
Estany d'enTries
7.21
6.94
II
98
II
17
Connectada
8.00
8.59
100
18
Salicorniar
6.51
5.25
III
100
II
19
11
5.96
7.51
II
100
II
20
La Rogera
3.52
3.82
IV
100
III
21
Font Moixina
18
6.80
9.97
70
III
II
22
Estany d'en Broc 1
16
5.71
8.26
66
III
II
19
5.48
8.43
100
Bassa nova de Can

23
Jord
24
Ullal Safareig
14
5.08
7.15
II
49
IV
III
25
Ullal Camp
23
5.57
9.07
64
III
II
26
Ullal Cam
15
5.07
7.31
II
64
III
III
27
Ter Vell 1
6.71
7.71
II
62
III
III
28
Pletera nova mig
12
5.64
7.39
II
93
II
29
Bassa del Pi
7.04
7.67
II
86
II
II
30
Bassa de Fra Ramon
7.23
6.40
II
55
III
III
31
19
4.93
7.72
II
45
IV
III
32
6.05
5.96
III
67
III
III
33
12
5.26
6.97
II
28
IV
40
LOCALITAT
34
Bassa de Can Puig
Categoria
Categoria
ESTAT
ECELS
ECOLGIC
ECELS
QAELS2004
15
4.84
7.03
II
75
II
II
12
5.72
7.49
II
78
II
II
19
3.47
5.72
III
90
II
III
19
4.84
7.59
II
68
III
III
Bassa de la Pea del

35
Forn
36
Bassa de Can Capana

Can Bta de Verneda
37
(petita)
38
Can Cunill (gran)
12
3.03
4.48
III
57
III
III
39
Bassa de Can Tort
14
6.30
8.58
30
IV
40
Can Calada
17
7.31
10.44
55
III
II
41
Estany de la Jlia
10
5.00
6.25
II
65
III
III
42
Can Raba
7.00
6.23
II
40
IV
III
14
3.50
5.29
III
90
II
III
10
6.49
7.80
II
67
III
III
3.90
3.42
IV
45
IV
IV
Bra esquerre illa del

43
Tordera
44
Can Torrent
Gorg del mol d'en
45
Puigverd
46
Pant de l'Arrs
11
5.81
7.35
II
40
IV
III
47
Desembocadura Tordera
0.00
0.70
57
III
48
Utxesa A
10
5.99
7.28
II
42
IV
III
49
Utxesa B
10
6.31
7.61
II
46
IV
III
50
Can Dimoni Petita
14
5.99
8.23
32
IV
III
51
Can Dimoni Gran
17
6.18
9.01
42
IV
III
52
Ca l'Arana
12
6.60
8.47
58
III
II
53
Cal Tet
22
5.41
8.72
85
II
II
41
LOCALITAT
Categoria
Categoria
ESTAT
ECELS
ECOLGIC
ECELS
QAELS2004
54
La Ricarda
8.00
7.61
II
56
III
III
55
La Magarola
6.83
7.47
II
100
II
56
Reguerons
2.00
2.86
IV
49
IV
IV
57
Bra Vidala
13
4.94
6.81
II
73
II
II
58
Remolar
12
5.82
7.60
II
25
IV
59
Bassa del Pi
4.26
4.45
III
83
II
III
60
La Roberta
7.00
6.76
II
42
IV
III
61
Sant Climent
12
6.66
8.54
73
II
II
62
Murtra
11
3.42
4.77
III
63
Squia Major
14
5.35
7.47
II
25
IV
64
Desembocadura del Foix
4.00
4.77
III
35
IV
IV
65
Saler
12
2.00
3.34
IV
71
II
III
66
Sol
10
2.59
3.74
IV
46
IV
IV
67
Clar
13
2.00
3.44
IV
49
IV
IV
68
Gaianet
11
2.00
3.24
IV
19
69
Desembocadura del Gai
14
4.17
6.08
II
71
II
II
70
Riera de Ribes
7.00
8.00
37
IV
III
71
Riera de Maspujols
14
5.83
8.03
37
IV
III
72
Desemb. riera Riudecanye 14
4.06
5.95
III
30
73
5.56
7.08
II
62
III
III
11
42
LOCALITAT
Categoria
Categoria
ESTAT
ECELS
ECOLGIC
ECELS
QAELS2004
74
Torrent del Pi
17
2.91
4.90
III
89
II
III
75
Torrent de l'Estany
16
4.36
6.59
II
57
III
III
11
6.70
8.31
88
II
II
13
2.02
3.46
IV
70
III
IV
Llacuna de Santes
76
Creus (petita)
Llacuna de Santes
77
Creus (gran)
78
Olles
10
6.10
7.39
II
56
III
III
79
16
6.94
9.78
49
IV
III
80
Canal Vell
17
2.61
4.53
III
86
II
III
81
Garxal
12
5.55
7.30
II
86
II
II
82
11
2.02
3.26
IV
88
II
III
83
15
6.97
9.59
71
II
II
84
10
2.38
3.52
IV
88
II
III
85
Alfacada (A)
18
8.95
12.72
73
II
II
86
Gola de Migjorn
15
6.11
8.56
80
II
II
87
18
6.30
9.33
65
III
II
88
18
6.89
10.09
63
III
II
89
12
6.82
8.71
35
IV
III
90
15
6.41
8.92
43
IV
III
91
Alfacada (B)
11
2.23
3.48
IV
89
II
III
92
Alfacada (C)
21
6.25
9.73
68
III
II
93
29
6.78
11.49
57
III
II
43
LOCALITAT
Categoria
Categoria
ESTAT
ECELS
ECOLGIC
ECELS
QAELS2004
94
Alfacada (D)
21
6.18
9.64
76
II
II
95
Riet Vell
27
2.74
5.41
III
63
III
III
96
Platjola
6.87
7.87
II
45
IV
III
97
Clot
20
7.72
11.54
45
IV
III
98
Tancada
15
7.33
10.03
48
IV
III
99
Encanyissada
17
2.17
3.97
IV
47
IV
IV
100
Erms de Vilacoto 3
22
5.98
9.51
75
II
II
101
Erms de Vilacoto 4
6.43
5.78
III
58
III
III
21
5.26
8.41
81
II
II
Antigues salines de
102
Sant Antoni
103
Punta de la Banya 1
15
5.30
7.58
II
80
II
II
104
Punta de la Banya 3
14
4.93
6.97
II
70
III
III
105
Punta de la Banya 2
2.00
2.33
IV
60
III
IV
44
4.2. VALIDACI DELS NDEXS QAELS2004, ACCO2004 i RIC ELABORATS AL 2004

4.2.1. Procediment
Amb les mostres realitzades durant la campanya del 2007 sha portat a terme la
validaci de lndex QAELS2004, ACCO2004 i RIC descrit en els protocols de lACA per a
lavaluaci de la qualitat de laigua en zones humides somes (Agncia Catalana de
l'Aigua, 2006a).
El primer pas per a una correcta validaci de lndex s comprovar que les espcies de
microcrustacis utilitzades per a lelaboraci de lndex ACCO2004 estiguin ben
representades en les mostres agafades durant el treball del 2010. En cas contrari,
lndex elaborat el 2004 no seria til actualment ja que les espcies representades en
les mostres no serien les mateixes i per tant no es podria valorar adequadament la
qualitat de laigua.
En un segon pas, la validaci ha consistit en estudiar si existeix o no relaci entre

diferents variables relacionades amb lestat trfic de sistemes aqutics i els valors de
ACCO2004, RIC i QAELS2004 obtinguts per les diferents localitats. Com a variables
indicadores destat trfic sha tingut en compte el contingut en nitrogen total (NT) i
fsfor total (PT) de laigua i les seves formes dissoltes (nitrogen inorgnic dissolt (DIN)
i fosfat (PO4)), la quantitat de clorofilla a en aigua (Chla) i finalment una variable
integradora (TRIX) especificament dissenyada per a avaluar lestat trfic daiges de
transici (Vollenweider et al., 1998).
El TRIX sha calculat per cada tipologia per
separat seguint la segent equaci:
TRIX = [log10 (Chla aD%O DIN PT ) + 1.5]/ 1.2

On Chla, DIN i PT shan mesurat en mgL-1 i aD%O correspon a la
desviaci absoluta del percentatge de saturaci doxigen i sha
calculat com a valor absolut de la diferncia entre 100 i el
percentatge doxigen dissolt.
Els valors obtinguts per aquest ndex (TRIX) shan estandarditzat (TRIXe) de manera
que el valor mnim s 0 (condicions oligotrfiques) i el mxim
10 (condicions
45
eutrfiques). A partir daquest TRIXe sha creat una nova variable categrica
(TRIX_qualitat) en la que sha donat 3 valors de qualitat seguint el suggeriment fet per
Penna et al. (2004): TRIXe fins a 4 correspon a sistemes poc productius i oligotrfics
(1); superiors a 6 correspondria a sistemes molt productius i eutrfics (3), i els valors
entre 4 i 6 a situacions intermdies (2). Les concentracions de nutrients i de clorofilla a
han estat transformades amb el logaritme natural (Ln(var+1)) abans de realitzar les
anlisis de correlacions per minimitzar, al mxim, possibles efectes de dades
anmales o valors extrems.
4.2.2. Anlisis estadstiques
Per tal de comprovar la similitud entre les associacions de microcrustacis de les

mostres de l'estudi del 2004 i les del 2010, sha utilitzat lanlisi multidimensional
(MDS). Aquestes anlisis es basen en la comparaci de mostres en funci de la seva
similitud pel que fa a la composici faunstica. Sha utilitzat una matriu amb 143
espcies de microcrustacis i 268 mostres (163 del 2004 i 105 del 2010). Labundncia
de les espcies sha transformat ( 4 sp ) abans de crear la matriu de similituds entre
mostres. Aquesta transformaci s necessria a causa de la gran quantitat de 0 que
cont la matriu. Com a mesura de similitud sha utilitzat Bray-Curtis. Un cop creada la
matriu de similitud entre mostres ja es pot realitzar lMDS. Per tal de comprovar
estadsticament el nivell de similitud entre les comunitats mostrejades en l'estudi del
2004 i les del 2010, s'ha realitzat un ANOSIM aniuat (any dins tipologia). S'ha triat una
anlisi aniuada perqu les diferncies entre les comunitats de cadascuna de les
tipologies no emmascaressin possibles diferncies causades pels anys de mostreig.
Per altra banda, sha comprovat la relaci existent entre la valoraci de la qualitat de
laigua realitzada a partir dels ndexs creats amb les dades recollides el 2004
(QAELS2004, ACCO2004 i RIC) i diferents variables relacionades amb lestat trfic de les
zones humides. Les anlisis estadstiques realitzades en aquest sentit sn senzilles i
es basen en correlacions paramtriques (Pearson) entre els valors de QAELS2004,
ACCO2004 i RIC aplicats a les mostres generades en el mostreig del 2010 i les diferents
variables indicadores de lestat trfic del sistema mesurades en el mateix mostreig.
46
Tamb shan realitzat correlacions no paramtriques (Spearman) i anlisis de la

varincia (ANOVA) entre les categories de qualitat establertes utilitzant el QAELS2004 i
les diferents variables indicadores de lestat trfic. Les correlacions no paramtriques
shan realitzat per estudiar si els lmits de tall emprats per crear les categories de
qualitat en el QAELS2004 funcionen de manera adequada, s a dir, segueixen una
tendncia lgica respecte les variables indicadores destat trfic (positiva en el cas dels
nutrients i la clorofilla a, i negativa en el cas del TRIXe). Les anlisis de varincies
acompanyades de proves post-hoc (Scheff) shan utilitzat per identificar les
categories de qualitat que presenten diferncies significatives entre elles. Per poder
realitzar totes aquestes anlisis estadstiques sha utilitzat el software SPSS 15.0,
PRIMER v6 (Clarke & Gorley, 2006) i R 2.7.0 (R-Development-Core-Team, 2007).
La validaci daquests ndexs sha realitzat en dues etapes: (1) considerant totes les
tipologies de zones humides conjuntament i (2) per cada tipologia per separat. Les
tipologies de zones humides utilitzades corresponen a les identificades en el treball de
Boix et al., 2005: aiges talassohalines (TA), aiges dolces-oligohalines permanents
(DP) i aiges dolces-oligohalines tempornies (DT), i poden consultar-se per cada
localitat a la Taula 1.1.
4.2.3. Resultats i discussi
4.2.3.1. Comparativa de les associacions de microcrustacis del 2004 vs. 2010
En comparar la similitud entre les mostres de microcrustacis dels estudis realitzats el

2004 i el 2010 sobserva com algunes mostres del 2010 sn diferents de la resta
(Figura 4.1). Les diferncies se centren en dos tipus de masses daigua, DT i TA, i
especialment en les darreres (Figura 4.1A). Aix podria afectar la validesa de lndex,
ja que la qualitat de laigua daquestes mostres pot veures mal valorada al presentar
una composici de microcrustacis particular, absents en lestudi del 2004. Tot i aix,
aquest possible efecte noms hi seria si en les mostres del 2010 no shagus trobat
cap txon indicador. En aquest sentit, val a dir que de les 7 mostres separades del
nucli de punts configurat per la resta de mostres, noms en 1 cas no es va trobar cap
txon indicador (Bassa de lAngula; TA en la posici ms extrema, vegeu Figura 4.1).
Per la resta de localitats, lndex ACCO2004 es va poder calcular sense dificultats. Aix,
si b en aquest estudi es van capturar espcies noves a les capturades al 2004, es
47
van recollectar espcies amb valor indicador per lACCO2004. A ms, el resultat de
l'ANOSIM aniuat no mostra diferncies significatives entre les comunitats mostrejades
en els estudi del 2004 i les mostrejades per aquest estudi (R global=0.444; p=0.1).
Considerem, doncs, que el mostreig del 2004 va ser prou extens com per permetre
una visi general de la composici de microcrustacis de les diferents tipologies
daiges assegurant aix disposar duna bona representaci de txons indicadors.
Figura 4.1. (A) MDS realitzat a partir de la similitud de les mostres de microcrustacis
del 2004 i del 2010. El requadre indica lampliaci (B).
2D Stress: 0.15
2D Stress: 0.16
DP2004
DP2010
DT2004
DT2010
TA2004
TA2010
48
La importncia relativa dels microcrustacis indicadors, especialment en nombre de

txons (entre 50 i 75%), s inferior a lobtinguda en el mostreig de l'estudi del 2004
(Figura 4.2). A ms es pot observar com en el mostreig del 2010 la variabilitat tant en
el nombre dindividus com de txons indicadors s molt superior a la registrada en el
mostreig de l'estudi del 2004 (Figura 4.2). Aquesta major variabilitat podria explicar-se
per la inclusi a lestudi del 2010 de localitats amb un ventall ms ampli de condicions
ambientals. Cal remarcar que les diferncies ms acusades sobserven a la tipologia
DT on la riquesa de txons indicadors observada en les mostres del 2010 s molt
inferior a les del 2004 (Figura 4.2).
La comparaci entre les condicions ambientals del 2004 i 2010 dna diferncies
significatives (MANOVA; Pillais Trace=0.092, F=3.940, p=0.001). Ara b, aquestes
diferncies sn bsicament causades per canvis en el nitrogen total (Figura 4.3), que
presenta una concentraci significativament superior a les mostres del 2010 (ANOVA;
F4,238=4.144, p=0.043).
Figura 4.2. Importncia relativa (%) dels txons indicadors a les mostres.
N individus
Riquesa
160
160
2004
2004
120
120
80
80
40
40
0
DP
DT
DP
TA
160
DT
TA
160
2010
2010
120
120
80
80
40
40
0
DP
DT
Cladcers
DP
TA
Coppodes
Ostracodes
DT
TA
Microcrustacis
49
Figura 4.3. Concentraci de nitrogen total (NT), en mgL-1, per

tipologia i any en totes les masses d'aigua incloses en l'estudi. Es
mostra la mitjana error estndard.
any
2,0
2004
2010
Ln(NT + 1)
1,5
1,0
0,5
0,0
DP
DT
TA
tipologia
4.2.3.2. Validesa dels valors de qualitat obtinguts aplicant els ndexs del 2004
A la Taula 4.2 es mostren els resultats de les variables ambientals i de laplicaci dels
ndexs a les localitats agrupades per tipologia (49 TA, 13 DT i 43 DP). Hi ha
diferncies significatives pel que fa a lestat trfic global per les diferents tipologies de
zones humides (MANOVA; Pillais Trace=2.14, F=1.959, p=0.030). Aquestes
diferncies es poden atribuir a diferent contingut en nitrogen inorgnic dissolt (DIN;
F2,4.2=7.678; p=0.001) i diferent estat trfic (TRIXe; F2,12.4=3.942; p=0.022). Al realitzar
proves post-hoc (Scheff), sobserva que en el cas del nitrogen inorgnic dissolt s la
tipologia TA la que presenta un contingut significativament menor a la resta (p<0.05).
En el cas de lndex destat trfic (TRIXe) sobserva com la tipologia DT s la que
presenta els sistemes amb un valor significativament ms baix que la resta (Scheff;
50
p<0.05), i per tant tenen un millor estat trfic (Taula 4.2). Aquestes petites diferncies
en lestat trfic no es veuen reflexades en la valoraci de la qualitat de laigua feta a
partir dels ndexs del 2004 (Taula 4.2), ja que QAELS2004, ACCO2004 i RIC no presenten
diferncies significatives entre tipologies (MANOVA; Pillais Trace=0.68, F=1.176,
p=0.32).
Taula 4.2. Mitjana desviaci estndard de les diferents variables mesurades durant lestudi
del 2010, per cada tipologia considerada: aiges talassohalines (TA), aiges dolcesoligohalines tempornies (DT) i aiges dolces-oligohalines permanents (DP).
DP
(N=43)
DT
(N=13)
TA
(N=49)
RIC
13.53 5.47
14.15 6.63
12.02 4.94
ACCO2004
5.50 1.51
4.79 1.40
5.02 2.20
QAELS2004
7.39 2.08
6.53 1.71
6.57 2.65
Clorofilla a (gL-1)
26.04 39.55
24.69 63.67
20.46 37.19
Fsfor total (mgL-1)
1.67 3.37
0.38 0.51
0.98 1.66
Nitrogen total (mgL-1)
7.12 11.46
5.30 9.82
3.58 3.73
Nitrogen inorgnic dissolt (mgL-1)
3.15 6.24
2.56 8.34
0.35 0.70
Fsfor reactiu soluble (mgL-1)
0.27 0.73
0.16 0.26
0.36 1.14
TRIXe
5.17 1.97
3.85 1.87
4.34 1.56
Tot i aix, les anlisis de correlaci considerant totes les tipologies conjuntament
mostren una relaci negativa amb el fosfat (Figura 4.4) tant del RIC (r=-0.219;
p=0.025), com de lACCO2004 (r=-0.292; p=0.003) i el QAELS2004 (r=-0.327; p=0.001). A
ms, el RIC tamb presenta una relaci significativa i negativa respecte al nitrogen
total (r=-0.239; p=0.014). El fet que totes les relacions significatives siguin negatives
indica que aquests ndexs mostren de manera directa la resposta dafectaci de la
comunitat biolgica analitzada, de manera que la comunitat empitjora quan la qualitat
de laigua empitjora (augmenta la concentraci de nutrients). A ms, val a dir que la
utilitzaci del dos ndexs RIC i ACCO, per acabar obtenint el QAELS, sembla ser molt
til ja que permet millorar la relaci amb les variables d'estat trfic. Aix, la relaci entre
fosfat i QAELS2004 s millor que les relacions entre el fosfat i els dos ndexs, RIC i
ACCO2004, per separat. Ara b, el fet de no trobar relacions significatives amb ms
51
nutrients o amb lndex destat trfic (TRIXe) podria estar indicant problemes en
laplicaci de la versi de lndex desenvolupat al 2004 en mostres d'aquest estudi.
Aquests problemes no vnen donats per les diferncies en la composici taxonmica
entre les comunitats aqutiques dels estudis del 2004 i les del 2010, ja que (1) ja sha
vist que tot i petites diferncies de composici despcies, totes les mostres menys una
presentaven txons indicadors, i (2) sha comprovat que les relacions no milloraven
quan les mostres de l'actual estudi mal representades en el mostreig del 2004 eren
eliminades de les anlisis.
RIC2004
QAELS2004
ACCO2004
LnDIN
TRIXe
LnChla
LnPT
LnPO4
LnNT
Figura 4.4. Relacions entre els ndexs 2004 (ACCO2004, RIC, QAELS2004) i les
variables indicadores de lestat trfic. Els colors i les formes de les ellipses
indiquen el sentit de la relaci (positiu: colors blaus; negatiu: colors vermells) i la
fora de la mateixa, de manera que si lellipse s estreta i amb un to de color ms
fort sindica que hi ha molta relaci i si s rodona i amb un to de color ms suau
sindica que hi ha poca relaci. Les variables apareixen ordenades segons la
relaci que existeix entre elles (de positives, blau, a negatives, vermell).
LnNT
LnPO4
LnPT
LnChla
TRIXe
LnDIN
ACCO
2004
QAELS
RIC
2004
2004
52
Cal tenir en compte, per, que al considerar les tres tipologies juntes sest provocant
un cert soroll, ja que la dinmica de nutrients i dels organismes en aquestes tres
tipologies de zones humides no t perqu ser la mateixa. Per exemple, en aiges
talassohalines, el nutrient limitant s el nitrogen, mentre que en aiges dolces ho s el
fsfor (Hecky & Kilham, 1988; Taylor et al., 1995; Howarth & Marino, 2006). Pel que fa
als organismes, la riquesa de txons tamb pot ser diferent en funci de la tipologia de
zona humida. Diversos estudis han demostrat com la salinitat i la temporanetat de
laigua afecten la riquesa i la composici de txons (p.e. Remane & Schlieper, 1971;
Williams & Williams, 1998; Basset et al., 2006; Boix et al., 2008; Caedo-Argelles &
Rieradevall, 2009). Per tant, es podria millorar la valoraci de la qualitat de laigua en
aquests sistemes si es pogus tenir en compte aquesta limitaci, per exemple
ponderant de manera diferent la importncia de lndex RIC en les diferents tipologies.
Al separar per tipologies, sobserva com els ndexs del 2004 funcionen b en la
tipologia DP, per presenten mancances en la DT i TA (Figura 4.5). En la tipologia DP,
totes les relacions dels ndexs amb les variables trfiques sn negatives (colors
vermells; Figura 4.5), excepte pel DIN en qu no hi ha tendncia clara. Daquestes
tendncies sn significatives pel RIC i lACCO2004 les associades al fsfor reactiu
soluble (r=-0.38; p=0.011 i r=-0.58; p<0.001, respectivament) i la clorofilla a (r=-0.31;
p=0.04 i r=-0.42; p=0.005, respectivament). El QAELS2004, a ms de presentar
relacions significatives amb el fsfor reactiu soluble (r=-0.59; p<0.001) i la clorofilla a
(r=-0.52; p<0.001), tamb sha relacionat significativament amb lndex destat trfic
(TRIXe: r=-0.31; p=0.041). Aix doncs, els ndexs desenvolupats a partir de l'estudi del
2004
es
relacionen
de
manera
adient
amb
lestat
trfic
de
les
aiges
dolces-oligohalines permanents (DP).
Pel que fa a les tipologies DT i TA, els ndexs desenvolupats a partir de l'estudi del
2004 no es relacionen amb les variables indicadores destat trfic. Noms per la
tipologia TA el RIC presenta una relaci significativa i negativa amb el nitrogen total
(r=-0.44; p=0.002). La manca de relaci s ms gran en la tipologia DT que en la TA.
En TA, tot i no tenir relacions significatives, les tendncies generals dels ndexs
respecte a les variables trfiques sn negatives (colors rosats; Figura 4.5). En canvi,
en DT noms el RIC presenta tendncies negatives amb els indicadors destat trfic
(colors rosats; Figura 4.5), mentre que lACCO2004 fins i tot en alguns casos presenta
tendncies molt febles per positives respecte aquests indicadors (colors blaus; Figura
53
4.5). Aquest mal funcionament de lACCO2004 en la tipologia DT es podria atribuir a

l'escassa representaci de txons indicadors (tant en nombre dindividus com de
txons; Figura 4.2) que sha observat en les mostres d'aquest l'estudi. En aquest sentit
val a dir que les mostres d'aquest estudi provenen de sistemes temporanis diferents
dels utilitzats en la creaci dels ndexs, cosa que es posa de manifest en les
diferncies pel que fa a la presncia i abundncia de txons indicadors. Aix, no s
destranyar que els ndexs del 2004 no donin una bona valoraci de la qualitat de
laigua daquests sistemes, ja que en les dades del 2004 no hi estaven ben
representats.
LnPO4
ACCO2004
ACCO
2003
LnChla
LnPT
DP
LnChla
QAELS2004
QAELS
2003
QAELS2004
QAELS
2003
RIC2004
2003
RIC
RIC2004
2003
RIC
RIC
RIC2004
2003
2003
QAELS
QAELS 2004
LnChla
TRIXe
LnNT
RIC
2004
RIC2003
LnDIN
QAELS
2004
QAELS2003
TRIXe
TRIXe
ACCO2004
ACCO
2003
LnDIN
LnNT
LnChla
TRIXe
LnPO4
LnDIN
LnPT
LnNT
LnNT
LnDIN
LnPO4
DT
LnPO4
ACCO
ACCO 2004
LnPT
LnPT
RIC
RIC2004
2003
ACCO
ACCO2003
2004
2003
QAELS
QAELS 2004
LnDIN
ACCO
ACCO 2004
TRIXe
LnNT
LnPT
LnChla
LnPO4
Figura 4.5. Relacions entre els ndexs 2004 (ACCO2004, RIC, QAELS2004) i les variables
indicadores de lestat trfic. Els colors i les formes de les ellipses indiquen el sentit de la relaci
(positiu: colors blaus; negatiu: colors vermells) i la fora de la mateixa (ellipse estreta i color
fort, molta relaci; rodona i color suau, poca relaci). Les variables apareixen ordenades
segons la relaci que existeix entre elles (de positives, blau, a negatives, vermell).
LnNT
LnPT
LnPO4
TA
LnChla
LnDIN
TRIXe
ACCO
ACCO
2004
2003
QAELS
QAELS
2004
2003
RIC
RIC
2004
2003
54
4.2.3.3.Funcionament de les categories de qualitat de laigua creades pels ndexs 2004
De les 105 localitats mostrejades per aquest estudi noms 2 es van classificar com a
categoria V (dolenta) de qualitat daigua (Desembocadura de laTordera (DP) i bassa
de lAngula (TA); Taula 4.3). La concentraci de nutrients, clorofilla a, i el valor de
lndex TRIXe estarien dacord en la posici de la localitat DP (p.ex. TRIXe=6), per no
en la TA (TRIXe=1). La classificaci de la localitat TA (Bassa de lAngula) en la
categoria V podria ser un artefacte, ja que, com sha vist al comparar les comunitats de
microcrustacis de l'estudi del 2004 i l'actual, aquesta massa daigua s la que
presentava una comunitat de microcrustacis ms diferenciada. Aix, els txons
indicadors utilitzats per a lobtenci del valor de QAELS2004 en aquesta localitat poden
no ser representatius.
Taula 4.3. Nombre de localitats per tipologia incloses en cada categoria de qualitat.
categories de qualitat
QAELS2004
I
II
III
IV
V
Molt bona
Bona
Mediocre
Deficient
Dolenta
DP
19
13
9
1
1
tipologia
DT
2
6
4
1
-
TA
15
17
3
13
1
El redut nombre de localitats classificades en les categories IV (deficient) i III

(mediocre) podria estar indicant problemes en els criteris utilitzats per lestabliment
daquestes categories. En lestudi del 2004, el criteri emprat va ser el ms senzill
possible i les localitats es van distribuir en diferents categories a partir del valor de
QAELS2004, i cada categoria tenia un nombre similar de valors (Boix et al., 2004a).
Actualment, diferents protocols per a lavaluaci de la qualitat de laigua realitzats en
compliment de la Directiva Marc de lAigua (Directiva 2000/60/EC) utilitzen un criteri
basat en percentils (Wallin et al., 2003). Daquesta manera es pot ponderar millor la
importncia de les categories de qualitat.
Per altra banda, considerant totes les tipologies juntes, sobserva que no hi ha
diferncies significatives en lestat trfic pel que fa a les categories de qualitat daigua
obtingudes a partir del QAELS2004 (MANOVA; Pillais Trace=0.157, F=0.811, p=0.701).
55
Ara b, tal i com passava amb les correlacions, aquesta manca de significaci es
podria explicar pel fet de considerar les tipologies totes juntes. De fet, a l'analitzar cada
tipologia per separat sobserva com les categories de qualitat mostren diferncies
significatives per DP (MANOVA; Pillais Trace=0.804, F=1.860, p=0.019), per no per
DT (MANOVA; Pillais Trace=0.781, F=0.493, p=0.918) i TA (MANOVA; Pillais
Trace=0.488, F=1.196, p=0.263). Aquest resultat era desperar donada la manca de
correlacions del QAELS2004 amb les variables trfiques observades en lapartat
anterior. Dins la tipologia DP, noms sha pogut mirar si les diferncies eren
significatives entre les categories de qualitat I (molt bona), II (bona) i III (mediocre), ja
que les categories IV (deficient) i V (dolenta) noms tenien 1 localitat cadascuna i no
s factible realitzar proves post-hoc sense rpliques. Aix, es pot observar com, en
general, els valors de les variables trfiques no segueixen una tendncia lgica
respecte les categories (Figura 4.6, Figura 4.7 i Figura 4.8). Noms en el cas de la
tipologia DP, les categories semblen funcionar correctament pel que fa al contingut en
clorofilla a de laigua (Figura 4.6). Aix, en aquest cas s que sobserva una tendncia
positiva i significativa, i a ms, hi ha diferncies significatives pel que fa a la
concentraci clorofilla a entre les categories, de manera que la categoria I s la que
presenta menor concentraci, mentre que la II i III les que presenten major
concentraci. Tot i aix, la resta de relacions sovint no mostren tendncies positives
amb les categories del QAELS2004.
56
2.5
3.0
2.5
2.0
ln(DIN+1)
1.5
0.5
I
II
III
III
IV
(0.34*)
TRIXe
3
2
ln(Chla+1)
1.0
0.5
0.0
ln(PO4+1)
II
(0.49***)
(0.50***)
IV
10
IV
III
II
1.5
0.0
0.0
0.5
1.0
1.0
ln(PT+1)
3
2
ln(NT+1)
(0.02)
(0.39**)
2.0
(0.15)
1.5
3.5
Figura 4.6. Diagrames de caixa mostrant els valors de les variables trfiques mesurades per
les diferents categories del QAELS2004 en la tipologia DP. Entre parntesi es mostra el valor del
coeficient de correlaci de Spearman, indicant si la tendncia s significativa (p<0.001 ***;
p<0.01**;p<0.05*).
II
III
IV
II
III
IV
II
III
IV
57
1.0
ln(DIN+1)
2.0
2.5
0.8
0.6
ln(PT+1)
0.4
3.0
2.5
2.0
(0.23)
3.0
(-0.17)
II
III
IV
0.5
I
II
III
IV
II
III
IV
10
0.5
0.0
0.5
0.0
1.0
0.2
1.0
1.5
3.5
(-0.23)
1.5
ln(NT+1)
3.5
les diferents categories del QAELS2004 en la tipologia DT. Entre parntesi es mostra el valor del
p<0.01**;p<0.05*).
(-0.41)
(-0.18)
TRIXe
ln(Chla+1)
0.3
0.2
0.1
0.0
ln(PO4+1)
0.4
(0.01)
II
III
IV
II
III
IV
II
III
IV
58
1.0
(-0.12)
0.5
1.0
ln(PT+1)
ln(DIN+1)
1.5
2.5
2.0
1.5
II
III
IV
2.0
III
TRIXe
0.0
0.5
ln(Chla+1)
(-0.13)
(-0.10)
1.5
IV
(0.07)
1.0
II
10
IV
III
II
0.0
0.0
0.5
0.5
1.0
ln(NT+1)
ln(PO4+1)
(-0.04)
2.0
(-0.02)
1.5
3.0
les diferents categories del QAELS2004 en la tipologia TA. Entre parntesi es mostra el valor del
p<0.01**;p<0.05*).
II
III
IV
II
III
IV
II
III
IV
59
4.2.4. Conclusions de la validaci
1. El mostreig realitzat durant lestudi del 2004 fou prou representatiu ja que en general
les espcies indicadores identificades el 2004 estan presents en la gran majoria de
localitats (totes menys una) mostrejades durant el 2007. Aix, es pot concloure que la
metodologia usada per identificar aquestes espcies indicadores s ladient per
assegurar un mnim de representativitat en mostres futures.
2. La validesa dels ndexs s desigual per les diferents tipologies. Els ndexs generats
el 2004 indiquen correctament un empitjorament de la qualitat de laigua en aiges
dolces-oligohalines permanents (DP), mentre que en aiges dolces-oligohalines
tempornies (DT) i en aiges talassohalines (TA) la relaci entre els ndexs i la qualitat
de laigua no s tan clara.
3. El baix nombre de localitats pertanyents a la tipologia de tempornies (DT) en el
primer treball, i tamb en aquest segon treball, afecta a la representativitat dels txons
indicadors, provocant que els ndexs generats siguin poc eficients quan samplia el
ventall de sistemes temporanis analitzats.
4. La separaci en categories de qualitat a partir de lndex QAELS2004 proposada en el
treball del 2004 sembla massa permissiva entre les categories de molt bo (categoria I)
i bo (categoria II), i en canvi s massa restrictiva per la categoria de mediocre
(categoria III) i deficient (categoria IV).
4.2.5. Consideracions finals
Els resultats obtinguts en aquesta validaci apunten el fet que, si b la metodologia

emprada per crear els ndexs del 2004 sembla funcionar adientment (assegurant, per
exemple, una bona representativitat dels txons indicadors), els valors de qualitat
daquests txons en alguns casos (DT i TA) podrien sser millorats augmentant el
nombre de zones humides utilitzades. Per tant, es proposa dissenyar una nova versi
dels ndexs ampliant la base de dades de localitats, afegint les mostrejades el 2007. La
nova proposta haur de millorar els aspectes que mostraven un malfuncionament de
lndex, en concret: (1) els criteris que permeten determinar les categories de qualitat
daigua, i (2) el pes del RIC en lndex QAELS per les diferents tipologies de zones
humides.
60
Captol V: ELABORACI D'UN NOU NDEX QAELS: QAELS2010
5.1. MODIFICACIONS EN L'ELABORACI DEL QAELS2010

El disseny de la nova versi QAELS2010 sha realitzat amb una metodologia molt similar
a la utilitzada en l'elaboraci del QAELS2004 (Boix et al., 2004a; Boix et al., 2005), per
amb algunes variacions pel que fa al procs de la determinaci dels coeficients de
qualitat de l'ndex ACCO, i a l'aplicaci dels valors de l'ndex RIC.
La matriu de dades utilitzada per l'elaboraci del QAELS2010 s la compilaci de les

105 localitats d'aquest estudi i duna selecci de 163 localitats estudiades anteriorment
(Boix et al., 2004a). Per tal dafavorir i dassegurar una major equitativitat en la
representativitat territorial de la base de dades de generaci del nou ndex, shan
aplicat dos criteris de selecci de localitats: 1) evitar la concentraci de localitats en
una zona del territori, i, 2) en el cas de disposar de ms dun mostreig al llarg de lany,
considerar noms les dades dun mxim de dos mostrejos (finals d'hivern i finals de
primavera) de cada localitat. En concret, s'han seleccionat 54 mostres de zones
humides talassohalines (27 punts mostrejats dues vegades), 71 mostres de zones
humides dolces-oligohalines permanents (35 punts mostrejats dues vegades i 1 punt
nicament mostrejat una vegada) i 38 mostres de zones humides dolces-oligohalines
tempornies (6 punts mostrejats dues vegades i 26 punts nicament mostrejats una
vegada).
5.1.1. Determinaci del QAELS2010 en masses d'aigua talassohalines

Respecte als canvis proposats per l'ndex RIC, aquests es limiten a les zones humides
talassohalines. En aquests sistemes els aports d'aigua dola suposen pertorbacions
que afecten l'estructura de les comunitats (Stora & Arnoux, 1983; Frantzen et al., 1994;
Gamito, 2006; Caedo-Argelles, 2009), i el seu resultat pot comportar un enriquiment
del nombre d'espcies (Gascn et al., 2005). Aix, un augment del nombre d'espcies
en aquests ambients tant pot estar relacionat amb una millora de la qualitat de l'aigua
com als efectes d'una pertorbaci. Per aix, s'ha considerat que el ms adient s que
61
en aquesta tipologia no s'utilitzi el valor de l'ndex RIC en l'estimaci del valor de

QAELS2010.
El fet que una de les tres tipologies de zona humida no inclogui lndex RIC, fa
recomanable que el valor de QAELS2010 s'hagi d'estandarditzar considerant el valor
mxim de QAELS2010 estimat per la tipologia de la localitat en qesti (QAELSe2010), a
diferncia del que passava amb el QAELS2004 (Boix et al., 2004a). Els valors mxims
del QAELS2010 per a cada tipologia han estat:
Talassohalines
10,97 (*)
Dolces-oligohalines permanents
12,44
Dolces-oligohalines tempornies
11,08
(*) El clcul del QAELS2010 per aquesta tipologia no utilitza l'ndex RIC.
5.1.2. Determinaci dels coeficients de qualitat de l'ACCO2010

L'ndex ACCO2010, i concretament la determinaci dels coeficients de qualitat de les
espcies de microcrustacis, continua basant-se en els resultats obtinguts a partir
d'anlisis de correspondncies parcials (PCCA). En aquests PCCA, la matriu de
variables ambientals estava constituda per les variables de qualitat de l'aigua (oxigen
dissolt, concentraci de nutrients i de clorofilla a), mentre que temperatura, pH i
conductivitat eren utilitzades com a covariables (Boix et al., 2004a). En el citat estudi, i
tamb en aquest, s'han considerat espcies indicadores aquelles que han tingut >1%
de pes en l'anlisi. S'han realitzat, per, dues innovacions en el procs de
determinaci dels coeficients de qualitat.
Per una banda, la utilitzaci de totes les variables de qualitat de l'aigua per tal
d'identificar l'eix relacionat amb l'eutrfia plantejava dubtes quan les diferents variables
s'associaven a diferents eixos. Per solucionar aquest punt es va pensar en la utilitzaci
d'una nica mesura del grau d'eutrfia que combina les diferents variables de qualitat
de l'aigua: l'ndex TRIX (Vollenweider et al., 1998). Aquest ndex ja ha estat utilitzat en
aiges de transici (p.e. Coelho et al., 2007; Salas et al., 2008; Caedo-Argelles,
2009). En l'apartat anterior ja s'ha comentat com es determina el valor d'aquest
indicador. Prviament a l's del TRIX com a nica variable en els PCCA, es va decidir
validar si el gradient que marcava era coherent amb el de les variables de qualitat de
l'aigua.
62
Per l'altra, s'havia detectat en el QAELS2004 que el coeficient de qualitat d'algunes

espcies es veia molt influt per unes poques mostres on l'aigua presentava un estat
trfic molt allunyat de la mitjana. Per corregir aquest artefacte es va decidir estimar el
coeficient de qualitat de cadascuna de les espcies a partir de la mitjana ponderada
del coeficient de qualitat obtingut en 100 anlisis de PCCA. En cadascuna d'aquestes
anlisis un 5% de les mostres, triades aleatriament per cada PCCA, no s'inclourien en
les matrius d'espcies i de variables.
5.1.3. Anlisi de la resoluci taxonmica a utilitzar
Per tal de disminuir l'exigncia respecte a la resoluci taxonmica, s a dir, determinar

si el QAELS2010 s vlid a nivell de gnere, es compar el grau de coincidncia entre el
valor de l'ndex ACCO2010 obtingut a nivell d'espcie i l'obtingut a nivell de gnere (com
ja es va fer en l'estudi de Boix et al. (2004a)). Per aix va ser necessari repetir el
procs per determinar els coeficients de qualitat (100 anlisis de PCCA on a cadascun
es traieren de les matrius aleatriament el 5% de les mostres), per a partir de matrius
on les abundncies no corresponien a espcies sin a gneres.
5.2. RESULTATS I DISCUSSI
5.2.1. Anlisi de la idionetat de l's del TRIX per determinar el gradient d'eutrfia
En les Figures 5.1, 5.2 i 5.3 es mostra el resultat del PCCA a partir de les variables de
qualitat de l'aigua (grfiques A) i a partir de la variable integradora TRIX (grfiques B)
per les localitats talassohalines, dolces-oligohalines permanents i dolces-oligohalines
tempornies, respectivament. Com es pot apreciar comparant les grfiques A amb les
B de les Figures 5.1, 5.2 i 5.3, l'assignaci de l'eix que marca el gradient d'eutrfia s
molt ms fcil a partir dels PCCA realitzats amb el TRIX com a variable. Per exemple,
en el cas de les localitats dolces-oligohalines permanents (Figura 5.2), les
concentracions de fsfor total i fosfat s'associen a un eix, les de les formes dissoltes de
nitrogen i el nitrogen total al mateix eix per en sentit contrari, i la concentraci de
clorofilla a i l'oxigen dissolt a un altre eix. Per altra banda, els PCCA realitzats amb el
63
TRIX (vegeu grfiques B de les Figures 5.1, 5.2 i 5.3) identifiquen un nic eix com a
gradient d'eutrfia en el que les concentracions de nutrients i de clorofilla tamb
incrementen. Aix, aquests dos aspectes han determinat que el QAELS2010 s'hagi
elaborat a partir dels PCCA obtinguts amb el TRIX com a nica variable i la
temperatura, pH i conductivitat com a covariables.
1.0
0.8
Figura 5.1. Resultats dels PCCA de les localitats talassohalines obtinguts utilitzant les variables de qualitat
de l'aigua (A) i per la variable integradora TRIX (B). En cada grfic es mostren les variables utilitzades en
l'anlisi (en vermell) i tamb es representen les que no s'han considerat en l'anlisi (en blau). Llegenda:
Chla, clorofilla a; aD.O2, oxigen dissolt; DIN, nitrogen dissolt; NT, nitrogen total; PO4, fosfat; PT, fsfor total.
LnDIN
TA2
TA3
TA18
LnPT
LnPO4
TA17
TA75
TA85
TA63
TRIXe
TA76 TA73
TA81
TA74
TA61TA23
TA71
TA77
TA37
TA38
TA41 TA83
TA78TA25
TA24
TA39
TA59TA82
T A35
TA87
TA10
TA75
TA14
TA26 TA8
TA28
TA47
TA33
TA44 TA67
TA54
TA16TA42
TA22
TA72
TA3
TA56
TA64
TA12
TA46
TA43
TA50 TA30
TA13
TA48
TA69
TA27
TA32 TA60
TA55
TA80
TA19
TA1
TA40
aD.O2
LnNT
TA44
TA84
TA9TA58
TA86 TA36
TA4
TA7
TA45
TA66
TA51
LnChla
TA68 TA57
TA31
TA79
TA52
TA29
TA15
TA11
T A49
-0.2
TA53
TA88
-0.6
TA15
TA19 TA78
TA21
TA14TA80TA81 TA88
TA77TA17
TA45
TA13
TA22
TA18
TA16
TA29TA6
TA35
TA72
TA4
TA31 TA24
TA84
TA9
TA43
TA64
TA32
TA48TA70
TA86
TA68
TA66
TA83
TA58
TA73
TA5
TA82
TA71
TA67
TA27
TA36 TA40
TA59
TA69
TA52TA85
TA50
TA55
TA54 TA39
TA34
TA57
TA56
TA74 TA7
TA87
TA76
TA51 TA79
TA65TA49
TA46
TA11
TA12
TA53
TA41
TA23
TA1 TA37
TA10
TA47TA61
TA38
TA8
TA26
TA33
TA20
TA60
TA25
TA42
TA28 TA30
TA63
TA62
LnPO4LnPT
LnDIN
LnChla
TA2
TA65
TA20
TA70
-0.4
LnNT
TA6
T A34
TA62
TA21
TA5
1.0
TRIX
aD.O2
-0.4
1.0
64
Figura 5.2. Resultats dels PCCA de les localitats dolces-oligohalines permanents obtinguts utilitzant les
variables de qualitat de l'aigua (A) i per la variable integradora TRIX (B). En cada grfic es mostren les
variables utilitzades en l'anlisi (en vermell) i tamb es representen les que no s'han considerat en l'anlisi
(en blau). Llegenda: Chla, clorofilla a; aD.O2, oxigen dissolt; DIN, nitrogen dissolt; NT, nitrogen total; PO4,
fosfat; PT, fsfor total.
DP51
DP26
1.0
1.0
DP17
B
DP88
DP56
DP74
DP53
DP25
DP55
DP54
DP35
DP1
DP6
DP31
DP50DP104DP83
DP34 DP15
DP38
DP85
DP6
DP46
DP66
DP48
DP70
DP102
DP57
DP30
DP81
DP29
DP11
LnPO4 DP16
DP71
DP19
DP14
DP72 DP3
DP10
DP2
LnPTDP18DP55
DP75
DP103
DP28
DP44
DP96
DP82
DP43
DP60
DP84
DP20
DP63
DP36
DP81
DP64
DP62
DP33
DP105
DP4
DP22
DP37
DP52 DP73
DP32
DP15
DP67
DP98
DP92
DP86
DP42
DP80
DP40
DP49
DP45
DP100
DP61
DP97
DP5
DP90
DP26
DP13
DP101
DP65
aD.O2
DP27
DP94
LnDIN
LnNT
DP8
DP88
DP104
DP29
DP79
LnNTLnChlaTRIX
LnDIN
DP22
DP38
DP7
TRIXe
DP87
LnPO4
aD.O2
LnPT
DP10
DP46
DP13 DP67
DP16
DP102 DP1
DP103
DP40
DP3
DP21
DP62
DP98
DP39DP8DP17
DP5
DP65
DP85
DP78
DP45
DP66
DP61
DP31
DP75
DP64DP50 DP30
DP27 DP79
DP28
DP53
DP51
DP35
DP14
DP9
DP33
DP82
DP56
DP63
DP7
DP84
DP34
DP105
DP32
DP4
DP57DP47DP36
DP83
DP71
DP59
DP41
DP78
DP76
DP21
DP99
DP23 DP93
DP95DP39
DP91DP12DP77
DP47
DP100
DP54
DP41
DP72
DP74
DP49
DP37
DP70
DP94
DP73
DP96 DP80
DP48
DP19
DP87
DP99
DP12
DP18
DP97
DP43
DP89
DP91
DP60
DP20
DP23
DP93 DP58
DP90
DP52
DP86
DP11
DP95
DP92
DP101
DP77
DP59
DP76
DP2
DP42
DP44
DP89
DP58
DP9
DP25
-1.0
-1.0
LnChla
-0.8
1.0
-0.8
1.0
DT49
DT5
DT6
1.0
1.0
Figura 5.3. Resultats dels PCCA de les localitats dolces-oligohalines tempornies obtinguts utilitzant les
variables de qualitat de l'aigua (A) i per la variable integradora TRIX (B). En cada grfic es mostren les
variables utilitzades en l'anlisi (en vermell) i tamb es representen les que no s'han considerat en l'anlisi
(en blau). Llegenda: Chla, clorofilla a; aD.O2, oxigen dissolt; DIN, nitrogen dissolt; NT, nitrogen total; PO4,
fosfat; PT, fsfor total.
B
DT4
LnChla
aD.O2
DT23
DT33
DT34
TRIXe
DT29
DT12
DT22
DT52
DT31
LnNT
DT45
LnDIN
DT 21
DT 19
DT42
DT50
DT2 DT30
DT48
DT28
DT30
DT 38
LnPO4
LnPT LnDIN
DT50
DT47
DT20
DT1
DT44
DT3 DT17
DT 16 DT4DT 32
DT51
DT37
DT24
DT39
DT8
DT27
DT2
DT10
DT11
DT36
LnPT
DT9
LnPO4
DT41
DT7
DT25
DT18
DT36
TRIX
DT40
DT40
LnNT
DT46
DT35
DT41
DT26
-0.4
DT14
DT13
DT6
DT15
DT43
aD.O2
DT7
DT33
DT18
DT48 DT22
DT46
DT45
DT17
DT13
DT14
DT28
DT34
DT43
DT9
DT1 DT42
DT19
DT51
DT35
DT27
DT24
DT25
DT21DT23 DT8
DT10
DT31
DT47
DT29
DT49
DT20
DT32 DT37
DT5
DT3
DT16
DT44 DT52
DT12
DT38
DT39 DT26
DT11
LnChla
1.0
-1.0
-1.0
-0.8
DT15
1.0
65
5.2.2. Determinaci dels coeficients de qualitat de les espcies indicadores

En la Taula 5.1 es llisten les espcies indicadores de cada tipologia de zona humida i
els seus coeficients de qualitat. Aquest coeficient sobt de la mitjana ponderada dels
coeficients de qualitats obtinguts a partir dels 100 PCCA realitzats per a cada tipologia.
La mitjana ponderada sha arrodonit a la part entera. A les Figures 5.4, 5.5 i 5.6 es
mostren els coeficients de qualitat obtinguts, per a cada espcie indicadora i per a
cada tipologia, en les 100 iteracions de PCCA, on a cadascuna de les iteracions
s'eliminaven aleatriament el 5% de les mostres.
Taula 5.1. Coeficients de qualitat de les espcies indicadores de cada tipologia de zona humida.
TALASSOHALINES (TA)
Espcies indicadores
Codi
CLADCERS
Chydorus sphaericus
Daphnia magna
CHSP
DAMA
SIEX
SIVE
5
1
6
2
COPPODES
Canuella perplexa
Cletocamptus confluens
Cyclops sp.
Eurytemora velox
Halicyclops rotundipes
Harpacticus littoralis
Mesochra heldti
Nitokra lacustris
Tisbe longicornis
ACRO
CAAQ
CAPE
CLCO
CYSP
DIBI
EUSE
EUVE
HARO
HALI
MEHE
NILA
TILO
TRPR
3
6
4
4
7
7
3
7
5
7
10
7
3
9
OSTRACODES
Cyprideis torosa
Cypridopsis vidua
Eucypris virens
Heterocypris salina
Loxoconcha elliptica
Sarscypridopsis aculeata
Xestoleberis sp.
CYTO
CYVI
EUVI
HESA
LOEL
SAAC
XESP
5
7
6
4
5
1
6
Coeficient de qualitat
66
Taula 5.1. (continuaci). Coeficients de qualitat de les espcies indicadores de cada

tipologia de zona humida.
DOLCES-OLIGOHALINES PERMANENTS (DP)

Espcies indicadores
Codi
CLADCERS
Alona rectangula
Bosmina longirostris
Ceriodaphnia laticaudata
Chydorus sphaericus
Daphnia magna
Daphnia pulicaria
Moina micrura
Oxyurella tenuicaudis
Pleuroxus aduncus
Pleuroxus denticulatus
Pleuroxus laevis
Scapholeberis rammneri
ALRE
BOLO
CELA
CEQU
CERE
CHSP
DAMA
DAPU
MOMI
OXTE
PLAD
PLDE
PLLA
SCRA
SIEX
SIVE
3
5
5
7
4
3
3
2
1
8
5
1
7
5
6
8
COPPODES
Cyclops sp.
Ectocyclops phaleratus
Macrocyclops albidus
Megacyclops viridis
ACRO
CAAQ
CYSP
ECPH
EUSE
MAAL
MEVI
TRPR
5
7
8
7
5
8
10
6
OSTRACODES
Cypria ophtalmica
Cypridopsis vidua
Eucypris virens
Heterocypris salina
CYOP
CYVI
EUVI
HECH
HESA
3
8
9
5
2
67
Taula 5.1. (continuaci). Coeficients de qualitat de l'espcies indicadores de cada

tipologia de zona humida.
DOLCES-OLIGOHALINES TEMPORNIES (DT)

Espcies indicadores
Codi
CLADCERS
Alona rectangula
Chydorus sphaericus
Daphnia magna
Daphnia obtusa
Daphnia pulicaria
Moina brachiata
ALRE
CEQU
CERE
CHSP
DACU
DAMA
DAOB
DAPU
MOBR
SIEX
SIVE
3
5
3
6
10
3
1
7
5
6
7
COPPODES
Cyclops sp.
Diaptomus cyaneus
Megacyclops viridis
Metacyclops minutus
ACRO
CAST
CYSP
DIBI
DIBS
DICY
MEVI
MEMI
MIIN
MIKU
NEAL
5
9
5
8
4
10
5
7
7
6
4
OSTRACODES
Cyclocypris ovum
Cypridopsis vidua
Eucypris virens
CYOV
CYVI
EUVI
HECH
HEBA
HEIN
PLNE
4
8
5
7
4
5
4
68
40
40
60
HES A
TRPR
LO EL
20 40 60
40
80
HARO
60
40
60
40 60
40
20
20
40
40
60
20 40 60
20
20
CLCO
60
T IL O
0 20
20
20
40
S IV E
60
20 40 60
20 40 60
60
20 40 60
0 20
S IE X
0 20
40
20 40 60
20
EUV E
20 40 60
CAPE
40 60
40
DAM A
0 20 40 60
EUV I
20 40 60
20
20
N IL A
EUS E
20 40 60
20
20
ACRO
Figura 5.4. Coeficients de qualitat de les espcies indicadores per les zones humides
talassohalines (TA). Les columnes corresponen als valors enters dels coeficients de qualitat
estandarditzats entre el valor 1 (columna de l'esquerra) i el valor 10 (columna de la dreta).
L'alada de les columnes indica el nombre de PCCA en els que l'espcie ha obtingut un
determinat coeficient de qualitat. Els codis de les espcies es mostren a la Taula 5.1.
CHSP
CYS P
HALI
CYTO
SAAC
CAAQ
D IB I
M EHE
CYV I
X ES P
69
50
0 20
CYVI
MAAL
EUVI
MEVI
HECH
0 20 40 60
20
40
40
50
TRPR
80
20 40 60
40
50
20 40
0 20
0 20
MOMI
80
PLLA
40
CAAQ
20 40 60
80
20 40 60
40
50
DAPU
ACRO
0 20
PLDE
50
60
0 20 40 60
30
80
DAMA
0 20
EUSE
80
40
SIVE
40
50
PLAD
0 20
20 40
CHSP
50
50
50
0 20
50
0 20 40 60
0 20
0 20
0 20
CELA
20 40
50
0 20
BOLO
50
0 20
Figura 5.5. Coeficients de qualitat de les espcies indicadores per les zones humides dolcesoligohalines permanents (DP). Les columnes corresponen als valors enters dels coeficients
de qualitat estandarditzats entre el valor 1 (columna de l'esquerra) i el valor 10 (columna de la
dreta). L'alada de les columnes indica el nombre de PCCA en els que l'espcie ha obtingut
un determinat coeficient de qualitat. Els codis de les espcies es mostren a la Taula 5.1.
ALRE
CEQU
CERE
SCRA
CYSP
OXTE
SIEX
ECPH
CYOP
HESA
70
60
50
30
0 20
HECH
HEBA
CYO V
H EIN
20 40
M EV I
40
50
CAST
60
NEAL
0 20
50
80
0 20
50
50
80
60
20 40
40
30
0 20
DAPU
30
40
0 20
50
50
50
50
40 80
30 60
0 20
0 20
0 20
CERE
D IC Y
50
40
80
0 20
ACRO
0 20
20
40
20 40
DAOB
50
CEQ U
0 20
80
M IK U
20 40
20 40
40
D IB S
S IV E
50
30 60
DAM A
0 20
Figura 5.6. Coeficients de qualitat de les espcies indicadores per les zones humides dolcesoligohalines tempornies (DT). Les columnes corresponen als valors enters dels coeficients
de qualiitat estandarditzats entre el valor 1 (columna de l'esquerra) i el valor 10 (columna de
la dreta). L'alada de les columnes indica el nombre de PCCA en els que l'espcie ha
obtingut un determinat coeficient de qualitat. Els codis de les espcies es mostren a la Taula
ALRE
CHSP
DACU
M OBR
S IEX
CYS P
D IB I
M EM I
M IIN
CYV I
EUV I
PLNE
71
5.2.3. Determinaci dels coeficients de qualitat dels gneres indicadors

De forma similar a com s'han determinat els coeficients de qualitat per la resoluci a nivell
d'espcie, s'han determinat els coeficients a nivell de gnere. A laTaula 5.2 i a les Figures
5.7, 5.8 i 5.9 apareixen els coeficients de qualitat obtinguts en els 100 PCCA per a
cadascun dels gneres indicadors i per a cada tipologia de zona humida.
Taula 5.2. Coeficients de qualitat de les espcies indicadores

de cada tipologia de zona humida.
TALASSOHALINES (TA)
Gneres indicadors
CLADCERS
Chydorus
Daphnia
Pleuroxus
Simocephalus
5
1
3
4
COPPODES
Acanthocyclops
Calanipeda
Canuella
Cletocamptus
Cyclops
Diacyclops
Eucyclops
Eurytemora
Halicyclops
Harpacticus
Mesochra
Nitokra
Pseudonychocamptus
Tisbe
Tropocyclops
4
6
4
4
7
7
3
7
5
7
10
7
5
3
9
OSTRACODES
Cyprideis
Cypridopsis
Eucypris
Heterocypris
Loxoconcha
Sarscypridopsis
Xestoleberis
5
7
6
4
5
1
6
72
Taula 5.2. (continuaci). Coeficients de qualitat de les espcies

indicadores de cada tipologia de zona humida.
DOLCES-OLIGOHALINES PERMANENTS (DP)

Gneres indicadors
CLADCERS
Alona
Bosmina
Ceriodaphnia
Chydorus
Daphnia
Moina
Oxyurella
Pleuroxus
Scapholeberis
Simocephalus
8
5
4
3
2
1
8
5
8
7
COPPODES
Acanthocyclops
Calanipeda
Cyclops
Ectocyclops
Eucyclops
Macrocyclops
Megacyclops
Tropocyclops
4
6
8
7
4
8
10
6
OSTRACODES
Cypria
Cypridopsis
Eucypris
Herpetocypris
Heterocypris
Paracyclops
3
8
8
4
1
1
73
Taula 5.2. (continuaci). Coeficients de qualitat de les espcies

indicadores de cada tipologia de zona humida.
DOLCES-OLIGOHALINES TEMPORNIES (DT)

Gneres indicadors
CLADCERS
Alona
Ceriodaphnia
Chydorus
Daphnia
Moina
Simocephalus
2
3
5
5
4
6
COPPODES
Acanthocyclops
Canthocamptus
Cyclops
Diacyclops
Diaptomus
Megacyclops
Metacyclops
Mixodiaptomus
Neolovenula
4
8
4
7
10
3
6
5
3
OSTRACODES
Bradleystrandesia
Cyclocypris
Cypridopsis
Eucypris
Herpetocypris
Heterocypris
Plesiocypridopsis
Potamocypris
1
3
8
4
6
4
3
5
74
20
60
40
60
Tropocyclops(9)
Diacyclops(7)
Eurytemora(7)
Calanipeda(6)
Harpacticus(7)
60
20
20
20
40
60
40
40
Heterocypris(4)
0 20
50
20
40
40
40
60
40
60
Tisbe(3)
20 40 60 80
20
20
20
0 20
Eucyclops(3)
0 20 40 60 80
Loxoconcha(5)
20 40 60
20 40 60
30
40
Cletocamptus(4)
0 10
20
40
Pleuroxus(3)
20 40 60
0 20 40 60 80
Cyprideis(5)
20 40 60 80
20
Daphnia(1)
Cyclops(7)
0
20 40 60 80
60
Canuella(4)
20 40 60 80
0 20
Acanthocyclops(4)
0 20 40 60 80
0 20 40 60 80
Pseudonychocamptus(5)
0 20
Figura 5.7. Coeficients de qualitat dels gneres per les zones humides TA. Les columnes
corresponen als valors enters dels coeficients de qualiitat estandarditzats entre el valor 1
(columna de l'esquerra) i el valor 10 (columna de la dreta). L'alada de les columnes indica el
nombre de PCCA en els que el gnere ha obtingut un determinat coeficient de qualitat. Entre
parntesi es mostra la mitjana ponderada dels coeficients de qualitat.
Sarscypridopsis(1)
Chydorus(5)
Eucypris(6)
Nitokra(7)
Simocephalus(4)
Halicyclops(5)
Xestoleberis(6)
Cypridopsis(7)
Mesochra(10)
75
Macrocyclops(8)
Cypridopsis(8)
Oxyurella(8)
Eucypris(8)
40 60
20 40 60 80
20 40 60 80
Calanipeda(6)
20
60
40
40 60
40
60
20 40 60
20
60
20 40 60 80
20
0 20
Acanthocyclops(4)
Alona(8)
40
20
60
40
Pleuroxus(5)
20
0 20
20
Ceriodaphnia(4)
60
Ectocyclops(7)
20 40 60 80
40
Bosmina(5)
20
20 40 60
Cypria(3)
60
100
20 40 60
20 40 60 80
20 40 60
0 20 40 60 80
0 20
Heterocypris(1)
60
20 40 60
Paracyclops(1)
0 20
20 40 60
60
0 20
Figura 5.8. Coeficients de qualitat dels gneres per les zones humides DP. Les columnes
Moina(1)
Daphnia (2)
Chydorus(3)
Eucyclops(4)
Herpetocypris(4)
Tropocyclops(6)
Simocephalus(7)
Scapholeberis(8)
Cyclops(8)
Megacyclops(10)
76
20
0
40
C y c l o p s( 4 )
20
30
0
60
M i x o d i a p t o m u s( 5 )
20
20
40
40
60
40
H e r p e t o c y p r i s( 6 )
D i a c y c l o p s( 7 )
40
0
20
20
0
20 40 60
60
20
0
60
40
60
40
20
0
20 40 60
0
0 10
D a p h n i a (5 )
M e t a c y c l o p s( 6 )
40
60
M e g a c y c l o p s(3 )
80
D i a p t o m u s( 1 0 )
40
30
C y p r i d o p si s( 8 )
0 10
40
20
A c a n t h o c y c l o p s( 4 )
C h y d o r u s(5 )
20
40
20
0
20
40
60
S i m o c e p h a l u s(6 )
C a n t h o c a m p tu s( 8 )
N e o l o v e n u l a (3 )
60
40
0
40
60
H e t e r o c y p r i s( 4 )
0 10
P o t a m o c y p r i s( 5 )
M o i n a (4 )
60
P l e si o c y p r i d o p s i s( 3 )
20
20
0
30
E u c y p r i s( 4 )
C e r i o d a p h n i a (3 )
20 40 60
A l o n a (2 )
0 20
60
0 20
40
C y c l o c y p r i s( 3 )
Figura 5.9. Coeficients de qualitat dels gneres per les zones humides DT. Les columnes
B r a d l e y s tr a n d e si a ( 1 )
77
5.2.4. Anlisi de la resoluci taxonmica a utilitzar
A la Figura 5.10 es mostren les correlacions entre els valors de l'ndexs ACCO2010
obtinguts a partir de la resoluci d'espcies (vegeu subapartat 5.2.2) i de la resoluci de
gneres (vegeu subapartat 5.2.3) per a cada tipologia de massa d'aigua.
Figura 5.10. Correlacions entre els ndexs ACCO2010 estimats a partir de les matrius de txons
resolts a nivell d'espcie i a nivell de gnere. Les correlacions s'han realitzat per a cada tipologia
per separat (DP, dolces-oligohalines permanents; DT, dolces-oligohalines tempornies; TA,
talassohalines).
DT
6
4
ACCO espcie
7
6
5
4
3
ACCO espcie
10
DP
(r=0.61)
(r=0.92)
ACCO gnere
ACCO gnere
6
4
2
ACCO espcie
TA
(r=0.95)
10
ACCO gnere
78
Com es pot veure a la Figura 5.10, mentre que per les zones humides talassohalines (TA)
i dolces-oligohalines permanents (DP) s'obt una bona correlaci entre els ndexs
ACCO2010 determinats a nivell d'espcie i de gnere, la correlaci no s tan bona per a les
dolces-oligohalines tempornies. De fet, les zones humides daquesta tipologia han estat
poc mostrejades en aquest estudi (13 punts de mostreig enfront dels 49 i 43 punts de
talassohalines i dolces-oligohalines permanents, respectivament) a causa de les
condicions de sequera ja esmentades. A ms, aquests ambients presenten un canvi en la
composici i estructura de les comunitats molt acusat en el temps (p.e. Bazzanti et al.,
1996; Boix et al., 2004b; Boix et al., 2009; Bagella et al., en premsa) que fa difcil poder
establir la relaci entre l'estructura de la comunitat i el gradient deutrfia a partir d'un nic
mostreig. Per aquesta ra s'ha considerat que les zones humides dolces-oligohalines
tempornies requereixen d'un posterior estudi amb un disseny mostral ms adequat per
capturar aquesta variabilitat. Mentre no es realitzi aquest estudi, cal considerar que el
clcul de l'ndex ACCO2010 s'haur de fer a partir dels coeficients de qualitat obtinguts de
les matrius de txons resolts a nivell d'espcie (a diferncia de les altres dues tipologies,
en qu s suficient una resoluci taxonmica a nivell de gnere).
Aix doncs, les frmules finals per a lobtenci de lndex QAELS2010 sn:
DP (masses d'aigua dolces-oligohalines permanents)
QAELS2010 = (1+ACCO2010)+log10(RIC+1)
On sha dutilitzar els valors indicadors de gneres obtinguts en aquest estudi
(Taula 5.2) per al clcul de lACCO2010
TA (masses d'aigua talassohalines)
QAELS2010 = (1+ACCO2010)
On sha dutilitzar els valors indicadors de gneres obtinguts en aquest estudi
DT (masses d'aigua dolces-oligohalines tempornies)
QAELS2010 = (1+ACCO2010)+log10(RIC+1)
On sha dutilitzar els valors indicadors despcie obtinguts en aquest estudi
79
El clcul del RIC no ha variat respecte el proposat en lestudi desenvolupat al 2004 (Boix
et al., 2004a). De tal manera que el RIC sobt de sumar:
a) nombre de gneres de crustacis
b) nombre de famlies de nimfes, larves i pupes dinsectes aqutics
c) nombre de gneres dadults de colepters i heterpters aqutics
Malgrat que pugui donar-se el cas de trobar larves i adults duna mateixa espcie,
aquests es consideraran com a dos txons diferents.
5.3. RELACIONS ENTRE L'NDEX QAELSe2010 I LES VARIABLES INDICADORES

DESTAT TRFIC
Un cop obtinguts els nous ndexs (QAELSe2010 i ACCO2010) es va voler comprovar si
aquests presentaven millores respecte als anteriors. Per poder realitzar una correcta
comparaci entre les relacions obtingudes amb els ndexs desenvolupats en el treball del
2004 (Boix et al., 2004a) i els desenvolupats en aquest treball, sha utilitzat la mateixa
metodologia descrita en el captol IV. Aix, s'han analitzat les relacions entre els valors
dels ndexs QAELSe2010 i ACCO2010 amb les variables indicadores d'estat trfic (Figura
5.11). Els dos ndexs s'han relacionat amb l'ndex TRIX i les concentracions de clorofilla i
de nutients, si b cal dir que les formes dissoltes del nitrogen i el nitrogen total han
mostrat una menor relaci que el fosfat i el fsfor total. Si es compara aquests resultats
amb els obtinguts a partir del QAELSe2004 i ACCO2004 (Figura 4.5) s'observa que les
relacions entre els nous indicadors i les variables indicadores de l'estat trfic milloren.
Els nous ndexs es relacionen millor, tant pel que fa a la intensitat de la relaci (colors
ms intensos) com en el nombre de relacions (tots es relacionen amb ms variables
indicadores destat trfic) que els ndex anteriors (Figura 5.11 i Figura 4.5). La millora ms
destacable es pot observar en els sistemes talassohalins (TA). En aquests sistemes,
utilitzant els ndex anteriors en qu el QAELS sobtenia considerant ACCO i RIC
conjuntament, les relacions amb els nutrients eren molt febles (Figura 4.5). En canvi, el
fet de no considerar el RIC en aquests sistemes ha fet millorar la relaci del QAELS amb
els diferents indicadors destat trfic, indicant aix la millora que ha implicat la nova versi
(QAELSe2010).
80
Val a destacar que la millora no es limita a aquesta tipologia de zones humides, ja que
laplicaci dels nous ndexs en la resta de tipologies ha implicat un augment en el nombre
de relacions significatives observades per cada una delles (Taula 5.3).
Taula 5.3. Comparativa de les relacions significatives amb els ndex desenvolupats en lestudi del
2004 i els desenvolupats en aquest treball. Es mostren el coeficients de correlaci de Spearman.
Nivells de significaci: - no significatiu; p<0.05*; p<0.01**; p<0.001***
ACCO
DP
QAELSe
ACCO
DT
QAELSe
ACCO
TA
QAELSe
2004
2010
2004
2010
LnNT
-
LnPT
-0.27***
-0.35***
LnPO4
-0.58***
-0.20*
-0.59***
-0.31***
LnDIN
-
LnChla
-0.42***
-0.32***
-0.52***
-0.34***
TRIXe
-0.38***
-0.31*
-0.36***
2004
2010
2004
2010
-0.42**
-0.40*
-0.27*
-
-0.26*
-0.32*
-0.42**
-0.39*
-0.28*
-0.34*
-0.57***
-0.57***
2004
2010
2004
2010
-0.48***
-0.49***
-0.22*
-0.24*
-0.42***
-0.43***
-0.43***
-0.41***
81
TRIXe
TRIXe
LnChla
LnPT
LnPT
LnNT
DP
LnPO4
LnChla
RIC
LnDIN
LnDIN
RIC
LnNT
LnChla
LnPO4
ACCO 2010
LnPT
ACCO 2010
TRIXe
QAELSe 2010
ACCO 2010
QAELSe 2010
RIC
LnChla
LnDIN
QAELSe 2010
RIC
QAELSe 2010
ACCO 2010
LnDIN
LnPO4
DT
LnPO4
LnNT
LnNT
LnPT
TRIXe
ACCO 2010
QAELSe 2010
RIC
LnDIN
LnNT
LnPO4
LnChla
LnPT
TRIXe
Figura 5.11. Relacions entre els ndexs daquest estudi (ACCO2010, RIC, QAELS2010) i les variables
indicadores de lestat trfic. Els colors i les formes de les ellipses indiquen el sentit de la relaci
(positiu, colors blaus; negatiu, colors vermells) i la fora de la mateixa (ellipse estreta i color fort,
molta relaci; rodona i color suau, poca relaci). Les variables apareixen ordenades segons la
relaci que existeix entre elles (de positives, blau, a negatives, vermell).
TRIXe
LnPT
LnPO4
LnChla
TA
LnNT
RIC
LnDIN
ACCO 2010
QAELSe 2010
82
5.4. CONCLUSIONS I CONSIDERACIONS
1. El QAELS2010 per les zones humides talassohalines es calcula nicament a partir de

lndex ACCO2010, s a dir, sense tenir en compte el valor de l'ndex RIC. Aix fa que
l'assignaci a les categories de qualitat s'hagi de fer a partir de lndex estandarditzat
(QAELSe2010), s a dir, a partir del quocient entre el valor del QAELS2010 de la mostra i el
valor mxim per la tipologia de la localitat en qesti.
2. Per les zones humides dolces-oligohalines tempornies, l'ndex ACCO2010 es

determinar a partir dels coeficients de qualitat obtinguts per les espcies indicadores. En
canvi, tant per les zones humides talassohalines com per les dolces-oligohalines
permanents l'ndex ACCO2010 es determinar a partir dels coeficients de qualitat obtinguts
pels gneres indicadors.
3. A lannex I, dintre del protocol complert de determinaci de lestat ecolgic de les zones
humides, pot consultar-se el detall de com aplicar els ndexs en cada cas.
83
Captol VI. DETERMINACI DE L'ESTAT ECOLGIC DE LES

ZONES HUMIDES ESTUDIADES
6.1. CATEGORIES DE L'NDEX QAELS2010
A partir de les propostes recollides en el document REFCOND (Wallin et al., 2003), sha
replantejat l'assignaci dels valors de l'ndex QAELSe2010 en les cinc categories de
qualitat: molt bona, bona, mediocre, deficient i dolenta. Aquest canvi s'ha considerat
adient desprs de constatar que l'anterior proposta de valors llindar (Agncia Catalana de
l'Aigua, 2006a) tendia a atorgar categories de bona qualitat a localitats amb evidents
smptomes d'eutrfia. Aix, es va optar per testar lefectivitat de 5 propostes diferents per
crear aquestes categories de qualitat (Taula 6.1). A la Figura 6.1 es recullen els resultats
de QAELSe2010 observats, per a cada categoria de qualitat i per a cada una de les
propostes de categoritzaci. Tots els sistemes es basen en directrius suggerides pel
REFCOND i es van desenvolupar per cada tipologia per separat.
Taula 6.1. Diferents propostes de categoritzaci testades. Llegenda: P: percentil
Categoritzaci
Explicaci del funcionament de la proposta
En consideren totes les localitats duna tipologia conjuntament ja

siguin, o no, de referncia
MOLT BO:
QAELSe2010 > P90
BO:
P75 < QAELSe2010 < P90
MEDIOCRE: P50 < QAELSe2010 < P75
DEFICIENT: P25 < QAELSe2010 < P50
DOLENT:
QAELSe2010 < P25
Noms esconsideren les localitats de referncia (ref) i es calcula

el seu percentil 90 i la seva desviaci estndard (DE)
MOLT BO:
QAELSe2010 > P90ref
BO:
P90ref 1 DE < QAELSe2010 < P90ref
MEDIOCRE: P90ref 2 DE < QAELSe2010 < P90ref 1 DE
DEFICIENT: P90ref 3 DE < QAELSe2010 < P90ref 2 DE
DOLENT:
Noms esconsideren les localitats de referncia (ref) i es calcula

MOLT BO:
QAELSe2010 > P90ref
BO:
La resta de talls sobtenen agafant els valors de lndex restants i
dividint a parts iguals
Proposta 1
Proposta 2
Proposta 3
84
Proposta 4
Noms es consideren les localitats de referncia (ref) i es calcula

el seu percentil 90. Per la resta de talls es calcula el percentil 75,
50 i 25 de les localitats que no sn de referncia (no ref).
MOLT BO:
QAELSe2010 > P90ref
BO:
P75no_ref < QAELSe2010 < P90ref
MEDIOCRE: P50no_ref < QAELSe2010 < P75no_ref
DEFICIENT: P25no_ref < QAELSe2010 < P50no_ref
DOLENT:
QAELSe2010 < P25no_ref
1.0
1.0
Proposta 5
Noms es consideren les localitats de referncia (ref) i es calcula

MOLT BO:
QAELSe2010 > P90ref
BO:
Per la resta de talls, es calcula el percentil 50 i 25 de les localitats
que no sn de referncia (no_ref)
MEDIOCRE: P50no_ref < QAELSe2010 < P90ref 1 DE
DEFICIENT: P25no_ref < QAELSe2010 < P50no_ref
DOLENT:
QAELSe2010 < P25no_ref
0.8
0.6
0.2
0.4
QAELSe 2010
0.8
0.6
0.4
0.2
0.8
QAELSe 2010
0.6
Proposta 3
0.2
0.2
0.4
0.4
0.6
QAELSe 2010
0.8
0.8
1.0
1.0
Proposta 2
0.2
QAELSe 2010
1.0
Proposta 1
0.6
0.4
QAELSe 2010
Figura 6.1. Resultats de

les diferents propostes
de categoritzaci. Es
mostren
totes
les
tipologies conjuntament.
Proposta 4
Proposta 5
85
Alhora es va realitzar la categoritzaci seguint una nova metodologia descrita recentment

en un treball sobre quironmids (Ruse, 2010). Aquest nou sistema dobtenci de
categories es basa en la identificaci de txons sensibles i tolerants a lestat trfic de les
zones humides. Com a sensibles es van considerar tots aquells txons amb un coeficient
de qualitat superior a 7 i com a tolerants aquells txons amb un coeficient de qualitat
inferior a 3. A partir de la identificaci daquests txons tolerants cal establir la seva
proporci relativa en cada mostra i utilitzar un mtode de regressi (lineal o quadrtica, el
que millor ajustament obtingui) per poder descriure la relaci entre aquestes proporcions
relatives i lndex del qual es volen crear les categories (en el nostre cas, el QAELSe2010;
vegeu la Figura 6.2 com a exemple daplicaci daquesta metodologia). Un cop
obtingudes les dues regressions que prediuen la proporci relativa de txons tolerants i
sensibles cal trobar la intersecci de les dues regressions. Aquesta intersecci,
conjuntament amb la desviaci tpica de les espcies tolerants i sensibles, serveix per
establir les categories de qualitat. Aquesta metodologia sha daplicar per separat per
cada tipologia per obtenir els diferents valors de tall. Val a dir que per alguna de les
tipologies la dispersi observada va ser molt elevada implicant una elevada desviaci
tpica (Figura 6.2), impossibilitant el fet destablir categories de qualitat (obtenci de punts
de tall negatius en alguns casos). Lelevada variabilitat en els valors de qualitat observada
en els sistemes de referncia, en part atribuble a una elevada variabilitat intra e
interanual (vegeu captol IX) pot explicar, en part, aquesta dispersi. Aix doncs, finalment
es va descartar la utilitzaci daquesta metodologia, ja que no permetia obtenir valors de
tall utilitzant els mateixos criteris per totes les tipologies considerades en aquest estudi.
86
Figura 6.2. Proporci relativa despcies tolerants i sensibles en aiges dolces-oligohalines

permanents (DP) en funci de la qualitat de laigua (QAELSe2010).
DP
sensibles = -0.1573+0.4396*QAELSe 2010+0.6774*QAELSe20102
tolerant = 0.7767-2.0254*QAELSe2010+1.2964*QAELSe20102
1.0
0.8
0.6
0.4
0.2
0.0
0.0
0.2
0.4
0.6
0.8
1.0
sensibles
tolerants
QAELSe 2010
Per testar la validesa de les diferents propostes que finalment es van poder calcular de
manera adient per cada tipologia (Taula 6.1), es van realitzar correlacions de Spearman
entre els diferents indicadors destat trfic (variables trfiques, clorofilla a, TRIX) i les
categories. Totes les propostes van obtenir relacions significatives amb els indicadors
destat trfic, indicant una bona sensibilitat del nou ndex (QAELSe2010) a la qualitat de
laigua. La proposta escollida per crear les categories va ser doncs la que va obtenir uns
valors de correlaci ms elevats, que en el nostre cas va ser la Proposta 5 (Figura 6.3). El
fet de trobar aquestes bones relacions quan es consideren totes les tipologies
conjuntament informa de la robustesa de lndex elaborat, i de que, tot i considerar
tipologies de zones humides diferents, un cop estandarditzat el valor del QAELS2010 i
obtingudes les categories de qualitat amb el talls pertinents (Taula 6. 2), els resultats
segueixen mostrant una relaci significativa amb els indicadors destat trfic. A ms,
aquests resultats indiquen que el fet de considerar diferents tipologies no afecta el
resultat final. Per tant, la categoritzaci realitzada per les localitats de diferents tipologies
s coherent amb els diferents estats trfics de laigua, sigui la tipologia que sigui.
87
Taula 6.2. Valors de tall per les diferents categories de qualitat obtinguts en la proposta amb
millor resoluci (proposta 5).
Nivell de
qualitat
DP
DT
TA
MOLT BO
QAELSe2010 0.86
QAELSe2010 0.89
QAELSe2010 0.72
BO
0.58 QAELSe2010 < 0.86
0.68 QAELSe2010 < 0.89
0.62 QAELSe2010 < 0.72
MEDIOCRE
0.51 QAELSe2010 < 0.58
0.56 QAELSe2010 < 0.68
0.55 QAELSe2010 < 0.62
DEFICIENT
0.39 QAELSe2010 < 0.51
0.45 QAELSe2010 < 0.56
0.46 QAELSe2010 < 0.55
DOLENT
QAELSe2010 < 0.39
QAELSe2010 < 0.45
QAELSe2010 < 0.46
Figura 6.3. Resultats de les correlacions de Spearman (entre parntesi) per a la proposta 5
respecte els diferents indicadors destat trfic mesurats considerant totes les tipologies de
zones humides. En leix de les abscisses es mostren les 5 categories de qualitat de laigua
(1=Molt bo; 2=Bo; 3=Mediocre; 4=Deficient; 5=Dolent). Nivell de significaci p<0.01**;
p<0.001***.
3.5
3.0
2.0
2.5
(0.21***)
2.0
10
0.0
0.0
0.5
0.5
1.0
1.5
ln(DIN+1)
2.0
1.0
1.5
ln(PT+1)
ln(NT+1)
(0.41***)
2.5
3.0
(0.17**)
Proposta 5
(0.31***)
(0.42***)
TRIXe
ln(Chla+1)
1.0
0.5
0.0
ln(PO4+1)
1.5
(0.37***)
88
Si es comparen aquests resultats amb els obtinguts en el captol IV daquest mateix

informe es pot observar la millora que ha implicat la nova proposta de categories, ja que
totes les tipologies mostren relacions significatives amb la majoria dindicadors destat
trfic. De manera ms concreta, si sanalitzen els resultats obtinguts daquesta proposta
per cada tipologia per separat sobserva com els indicadors habituals deutrfia com el
fsfor i la clorofilla a surten relacionats significativament amb totes les tipologies, i noms
per alguna tipologia en concret les formes de nitrogen no surten relacionades de manera
significativa amb les categories obtingudes en aquesta proposta. Tot i aix, cal destacar
que en tots els casos el TRIX (la variable que sha considerat que millor avalua lestat
trfic de les zones humides) sha relacionat de manera significativa amb les categories
obtingudes per cada una de les tipologies (Figura 6.4).
Figura 6.4. Relacions entre les categories obtingudes per la proposta 5 i les diferents variables
indicadores destat trfic per cada tipologia per separat. En leix de les abscisses es mostren les 5
categories de qualitat de laigua (1=Molt bo; 2=Bo; 3=Mediocre; 4=Deficient; 5=Dolent). Els coeficients
de Spearman es mostren en negreta. Nivell de significaci: p>0.1 n.sig; p<0.1; p<0.01**; p<0.001***.
2 3 4 5
1 2 3
4 5
Categories de qualitat
10
TRIXe
0.41***
0.26**
Ln(Chla+1)
0.39***
0.0 0.5 1.0 1.5 2.0
Ln(PO4+1)
1.5
1.0
Ln(DIN+1)
0.0
0.0
1
n.sig.
0.5
2.0
Ln(PT+1)
1.5
0.46***
1.0
2.5
n.sig
0.5
Ln(NT+1)
3.0
TA
1 2 3 4 5
1 2 3 4 5
1 2 3 4 5
1 2 3 4 5
1 2 3
4 5
10
8
6
TRIXe
1
2 3 4 5
0.0
0.0
0.0
0.0
1
0.60***
0.36**
Ln(Chla+1)
0.8
1.2
0.37**
0.4
2.0
Ln(PO4+1)
0.42**
1.0
Ln(DIN+1)
3.0
0.45***
1.0
2.0
Ln(PT+1)
1.5
0.5
0.24
1.0
Ln(NT+1)
3.0
DT
1 2 3 4 5
1 2 3 4 5
1 2 3 4 5
1 2 3 4 5
10
TRIXe
0.38***
2 3 4 5
1 2 3
4 5
0.0
0.0
0.0
0.31***
Ln(Chla+1)
1.0
1.5
0.36***
0.5
Ln(PO4+1)
3.0
2.0
Ln(DIN+1)
n.sig.
1.0
3.0
2.0
Ln(PT+1)
0.36***
1.0
n.sig
Ln(NT+1)
DP
1 2 3 4 5
1 2 3 4 5
1 2 3 4 5
1 2 3 4 5
89
6.2. CATEGORIES DE L'NDEX ECELS
Pel que fa a l'ndex ECELS, s'utilitzaran els mateixos valors llindar per les categories que
hi ha vigents per l'ECELS (Boix et al., 2004a). s adient recordar, per, que els valors
llindar que figuren a l'informe de Boix et al. (2004a) van ser modificats en una posterior
publicaci (Sala et al., 2004), i recollits en el protocol existent (Agncia Catalana de
l'Aigua, 2006a). Els valors llindar es mostren a la Taula 6.2.
Taula 6.2. Valors llindar de cada categoria de
lndex ECELS
CATEGORIES DE L'NDEX ECELS

90
70 - 89
50 - 69
30 - 49
< 30
I (molt bona)
II (bona)
III (mediocre)
IV (deficient)
V (dolenta)
6.3. DETERMINACI DE L'ESTAT ECOLGIC
La determinaci de l'estat ecolgic s'ha fet segint la taula de doble entrada proposada en
l'estudi anterior (Boix et al., 2004a). La Taula 6.3 reprodueix la taula de l'anomenat
informe. A la Taula 6.4 es mostren les estimacions de l'estat ecolgic per els 105 punts
mostrejats en aquest estudi, aix com els valors dels ndexs RIC, ACCO2010, QAELSe2010 i
ECELS.
Taula 6.3. Establiment de lestat ecolgic mitjanant la informaci aportada per lndex QAELSe2010
(avaluador de la qualitat de laigua) i lndex ECELS (avaluador de lestat de conservaci de la
massa daigua).
Categories del
QAELSe
Categories de l'ECELS
I
II
III
IV
MOLT BO
BO
BO
MEDIOCRE
DEFICIENT
II
BO
BO
MEDIOCRE
MEDIOCRE
DEFICIENT
III
BO
MEDIOCRE
MEDIOCRE
DEFICIENT
DOLENT
IV
MEDIOCRE
MEDIOCRE
DEFICIENT
DEFICIENT
DOLENT
DEFICIENT
DEFICIENT
DOLENT
DOLENT
DOLENT
90
Taula 6.4. Valors dels ndexs RIC, ACCO2010, QAELSe2010 i ECELS, aix com l'Estat Ecolgic
estimat a partir d'aquests ndexs de cada punt de mostreig.
RIC
LOCALITAT
ACCO2010 QAELS
e
2010
Categoria
Categoria
ESTAT
ECELS
ECOLGIC
ECELS
QAELS2010
10
5.06
0.57
III
94
II
Bassa del Sala
13
5.21
0.64
III
91
II
Clot de Reguers (petita)
6.21
0.62
III
73
II
III
Bassa del Pla
7.00
0.50
IV
55
III
IV
Bassa de l'Astor
24
5.00
0.76
II
94
II
12
3.86
0.49
IV
64
III
IV
13
7.84
0.91
98
Bassa de la Cabossa
12
4.58
0.56
III
65
III
III
Bassa d'en Fuster
28
4.41
0.71
II
67
III
III
14
7.59
0.81
II
36
IV
III
Bassa del Sorral de

10
Can Pomac
11
Basses de les Garrigues I
12
6.86
0.70
II
70
III
III
12
Basses de les Garrigues II
13
6.69
0.71
II
47
IV
III
13
Ullal del Tec III
13
6.21
0.66
II
47
IV
III
14
Bassa Angula
9.97
1.00
60
III
II
15
Clot de la Lldriga
8.57
0.87
95
16
Estany d'enTries
6.55
0.69
II
98
II
17
Connectada
7.00
0.73
100
18
Salicorniar
6.15
0.65
II
100
II
19
11
4.14
0.47
IV
100
III
20
La Rogera
5.00
0.55
III
100
II
91
Taula 6.4. (continuaci). Valors dels ndexs RIC, ACCO2010, QAELSe2010 i ECELS, aix com l'Estat
Ecolgic estimat a partir d'aquests ndexs de cada punt de mostreig.
RIC
LOCALITAT
ACCO2010 QAELS
e
2010
Categoria
Categoria
ESTAT
ECELS
ECOLGIC
ECELS
QAELS2010
21
Font Moixina
18
3.95
0.51
III
70
III
III
22
Estany d'en Broc 1
16
4.56
0.55
III
66
III
III
23
Bassa nova de Can Jord
19
4.68
0.59
II
100
II
24
Ullal Safareig
14
3.18
0.40
IV
49
IV
IV
25
Ullal Camp
23
4.26
0.58
II
64
III
III
26
Ullal Cam
15
3.07
0.39
IV
64
III
IV
27
Ter Vell 1
5.60
0.60
III
62
III
III
28
Pletera nova mig
12
5.33
0.58
III
93
II
29
Bassa del Pi
4.11
0.47
IV
86
II
III
30
Bassa de Fra Ramon
5.37
0.58
III
55
III
III
31
19
3.99
0.45
45
IV
32
4.21
0.35
67
III
33
12
6.83
0.70
II
28
IV
34
Bassa de Can Puig
15
3.39
0.42
IV
75
II
III
35
12
5.28
0.63
III
78
II
III
36
Bassa de Can Capana
19
3.18
0.49
IV
90
II
III
19
3.68
0.55
IV
68
III
IV
Can Bota de Verneda

37
(petita)
38
Can Cunill (gran)
12
4.35
0.48
IV
57
III
IV
39
Bassa de Can Tort
14
6.06
0.67
II
30
IV
40
Can Calada
17
8.91
1.00
55
III
II
92
RIC
LOCALITAT
ACCO2010 QAELS
e
2010
Categoria
Categoria
ESTAT
ECELS
ECOLGIC
ECELS
QAELS2010
41
Estany de la Jlia
10
6.00
0.66
III
65
III
III
42
Can Raba
8.00
0.56
III
40
IV
IV
43
Bra esquerre illa del Torde
14
3.58
0.43
IV
90
II
III
44
Can Torrent
10
5.55
0.55
III
67
III
III
45
Gorg del mol d'en Puigverd
4.10
0.29
45
IV
46
Pant de l'Arrs
11
5.36
0.55
III
40
IV
IV
47
0.00
0.06
57
III
48
Utxesa A
10
3.42
0.37
42
IV
49
Utxesa B
10
5.72
0.56
III
46
IV
IV
50
Can Dimoni Petita
14
4.36
0.51
III
32
IV
IV
51
Can Dimoni Gran
17
4.61
0.51
IV
42
IV
IV
52
Ca l'Arana
12
6.53
0.69
II
58
III
III
53
Cal Tet
22
5.06
0.55
III
85
II
III
54
La Ricarda
6.00
0.64
II
56
III
III
55
La Magarola
6.75
0.71
II
100
II
56
Reguerons
4.00
0.46
IV
49
IV
IV
57
Bra Vidala
13
3.84
0.44
73
II
IV
58
Remolar
12
4.53
0.50
IV
25
59
Bassa del Pi
4.00
0.34
83
II
IV
60
La Roberta
5.00
0.55
III
42
IV
IV
93
RIC
LOCALITAT
ACCO2010 QAELS
e
2010
Categoria
Categoria
ESTAT
ECELS
ECOLGIC
ECELS
QAELS2010
61
Sant Climent
12
1.27
0.21
73
II
IV
62
Murtra
11
1.44
0.21
63
Squia Major
14
4.75
0.52
IV
25
64
Desembocadura del Foix
7.00
0.73
35
IV
III
65
Saler
12
4.00
0.46
IV
71
II
III
66
Sol
10
4.00
0.46
IV
46
IV
IV
67
Clar
13
4.00
0.46
IV
49
IV
IV
68
Gaianet
11
4.00
0.46
IV
19
69
Desembocadura del Gai
14
5.94
0.66
II
71
II
II
70
Riera de Ribes
5.00
0.55
III
37
IV
IV
71
Riera de Maspujols
14
4.00
0.47
IV
37
IV
IV
14
3.16
0.39
30
Desemb. riera
72
Riudecanyes
73
11
5.44
0.59
III
62
III
III
74
Torrent del Pi
17
3.09
0.41
IV
89
II
III
75
Torrent de l'Estany
16
4.79
0.53
IV
57
III
IV
11
6.40
0.64
II
88
II
II
13
5.09
0.56
III
70
III
III
Llacuna de Santes Creus

76
(petita)
Llacuna de Santes Creus
77
(gran)
78
Olles
10
4.25
0.44
IV
56
III
IV
79
16
7.39
0.83
II
49
IV
III
80
Canal Vell
17
5.02
0.55
III
86
II
III
94
RIC
LOCALITAT
ACCO2010 QAELS
e
2010
Categoria
Categoria
ESTAT
ECELS
ECOLGIC
ECELS
QAELS2010
81
Garxal
12
4.71
0.52
IV
86
II
III
82
11
5.15
0.56
III
88
II
III
83
15
4.03
0.46
IV
71
II
III
84
10
5.38
0.58
III
88
II
III
85
Alfacada (A)
18
4.13
0.47
IV
73
II
III
86
Gola de Migjorn
15
5.36
0.58
III
80
II
III
87
18
6.14
0.73
II
65
III
III
88
18
5.96
0.72
II
63
III
III
89
12
5.50
0.58
III
35
IV
IV
90
15
6.22
0.70
II
43
IV
III
91
Alfacada (B)
11
5.00
0.55
IV
89
II
III
92
Alfacada (C)
21
4.53
0.50
IV
68
III
IV
93
29
6.48
0.89
57
III
II
94
Alfacada (D)
21
6.36
0.67
II
76
II
II
95
Riet Vell
27
3.45
0.52
III
63
III
III
96
Platjola
7.02
0.64
II
45
IV
III
97
Clot
20
5.90
0.63
II
45
IV
III
98
Tancada
15
5.02
0.55
III
48
IV
IV
99
Encanyissada
17
4.97
0.54
IV
47
IV
IV
100
Erms de Vilacoto 3
22
4.81
0.64
II
75
II
II
95
RIC
LOCALITAT
ACCO2010 QAELS
e
2010
Categoria
Categoria
ESTAT
ECELS
ECOLGIC
ECELS
QAELS2010
101
Erms de Vilacoto 4
5.71
0.42
IV
58
III
IV
102
Antigues salines de Sant An 21
5.09
0.55
III
81
II
III
103
Punta de la Banya 1
15
5.04
0.55
III
80
II
III
104
Punta de la Banya 3
14
4.92
0.54
IV
70
III
IV
105
Punta de la Banya 2
5.33
0.58
III
60
III
III
96
Captol VII: ELABORACI D'UN NDEX DE QUALITAT DE L'AIGUA

EN ZONES HUMIDES BASAT EN LA COMPOSICI DE LA
COMUNITAT DE DPTERS QUIRONMIDS: NDEX EQAT
7.1. INTRODUCCI
7.1.1. Els dpters quironmids: qui sn i perqu estudiar-los
Dentre tots els grups de macroinvertebrats aqutics, els dpters quironmids sn dels
ms abundants i dels que presenten ms espcies. Aix, la seva identificaci a un bon
nivell de resoluci taxonmica s important per a lestabliment de la biodiversitat dels
ecosistemes aqutics.
El seu cicle vital passa per vries fases. Els adults (mascle i femella) constitueixen la fase
aria. Els ous es dipositen agrupats en una massa de gelatina a les vores de laigua. La
primera fase larvria s semiplanctnica i cerca el lloc adequat per installar-shi. Les
fases de larva II, III i IV sn prpiament bentniques i habiten els sediments o b fan tubs
sobre les pedres o les plantes aqutiques, i s el perode ms llarg de la vida del
quironmid i durant el qual salimenta. La fase de pupa s bentnica en algunes espcies
o b nedadora. Consisteix en un perode de transformaci en el que es forma ladult a
linterior duna pell (lanomenada exvia) que t morfologia diferent per a cada espcie.
Quan est madura neda fins la superfcie de laigua per a qu ladult nemergeixi. Per
capturar els quironmids necessitarem, doncs, diferents mtodes per a cadascuna de les
fases, donat que es desenvolupen en medis diferents.
Als ecosistemes aqutics ms alterats, la comunitat de macroinvertebrats aqutics sol

estar molt reduda, i els quironmids, junt amb els oligoquets (cucs) poden ser-ne els
nics o b els components ms importants. Per aquest motiu el seu estudi detallat s fa
imprescindible si es pretn valorar la biodiversitat del compartiment bentnic.
97
7.1.2. Macroinvertebrats, quironmids i mtriques de qualitat: antecedents i

justificaci
La major part dels ndexs de macroinvertebrats proposats per a la valoraci de la qualitat

de laigua usen el nivell taxonmic de famlia, especialment en els que sapliquen a rius
(Prat et al., 2008) i a llacs (Catalan et al., 2003; Moss et al., 2003; Agncia Catalana de
l'Aigua, 2006b). Aquesta resoluci pot ser suficient en ecosistemes amb gran varietat de
grups taxonmics diferents, com s el cas dels rius, per en els ecosistemes lentics
(llacs, embassaments, llacunes, aiguamolls) la importncia relativa dels quironmids pot i
sol ser major (Prat et al., 1992; Caedo-Argelles, 2009). Daltra banda, com sha dit, als
ecosistemes aqutics ms alterats, la reduda comunitat de macroinvertebrats aqutics
sol estar dominada per quironmids i oligoquets (cucs). Daqu la importncia dun estudi
detallat si es pretn valorar la biodiversitat del compartiment bentnic. Els quironmids,
pel seu ampli espectre ecolgic, abundncia i diversitat, poden constituir ells sols un bon
bioindicador, ja que sn molt sensibles a les variacions ambientals i en permeten una
bona interpretaci dels canvis (Armitage et al., 1995). Els ndexs basats en aquest grup
resulten molt tils per al seguiment i control de lestat ecolgic decosistemes que es
veuen afectats per alts nivells destrs (per exemple, per entrada important de
contaminants orgnics).
Tot i aix, els quironmids presenten una certa dificultat en la seva identificaci
taxonmica. Duna banda el treball de preparaci de les larves per a la seva identificaci
s laboriosa, i a ms no sempre es poden identificar a nivell despcie, per manca de
descripcions o b perqu els carcters diferenciadors funcionen a nivell de gnere, i no
despcie. Per la seva banda, les exvies pupals presenten caracterstiques que
permeten una identificaci ms precisa, i una resoluci taxonmica a nivell despcie. A
ms, sn molt ms senzilles de recollectar i de preparar al laboratori que les larves. Les
mostres dexvies pupals integren tots els hbitats de lecosistema estudiat i per tant
aporten informaci que els mtodes de recollecci de larves de quironmids no
permeten per ser especfics per a cada hbitat. Tamb hi ha, per, inconvenients com s
que la riquesa especfica trobada depn de lpoca de lany en relaci amb els diferents
perodes demergncia dels adults de cada espcie i dels processos de deriva i
acumulaci local de material per lacci del vent i les corrents superficials.
98
Per aquests motius shan fet propostes de diagnosi de la qualitat de laigua a partir de la
composici i abundncia de les espcies de quironmids identificades mitjanant les
exvies pupals (Laville, 1979; Ferrington et al., 1991; Kuijpers et al., 1992; Wilson &
Ruse, 2005). La proposta ms recent de Wilson & Ruse (2005) del "protocol CPET" s
aplicable tant a rius com a llacs, i es fonamenta en latribuci dun valor indicador a cada
gnere o grup despcies dacord a la seva autoecologia a partir dun criteri expert.
Tanmateix aquella proposta sorgeix de lestudi dels sistemes aqutics oligohalins del
Regne Unit, i la seva validesa encara no ha sigut provada en altre tipus dambients, com
ara les diferents zones humides de Catalunya.
A Catalunya, lestudi de les comunitats de quironmids i la seva relaci amb les

caracterstiques ambientals ja va ser aplicat als rius (Rieradevall & Prat, 1986), i ms
recentment sha fet alguna prova de la seva adequaci i inters a les llacunes litorals
(Snchez-Millaruelo et al., 2009); tot i que no shavia desenvolupat mai un ndex especfic
per a la determinaci de la qualitat de laigua, sin que en cada cas es feren servir les
propostes angleses o franceses (Laville, 1979; Wilson & Ruse, 2005).
En el present estudi es pretn testar la validesa del protocol CPET (Wilson & Ruse, 2005)
per a zones humides de Catalunya (incloent aiges de transici) i en el seu cas dissenyar
i proposar un nou ndex fonamentat en les abundncies relatives dels txons en relaci
als gradients ambientals de pressi que sestableixin. Aquest ndex pot constituir una eina
molt necessria per lavaluaci de lestat trfic de les zones humides, on encara no sha
trobat cap ndex que doni resultats totalment satisfactoris (Zaldvar et al., 2008),
endarrerint i dificultant laplicaci de les mesures establertes en la Directiva Marc de
lAigua (Directiva 2000/60/EC).
99
7.2. METODOLOGIA
7.2.1. Localitats estudiades
Es van mostrejar un total de 24 localitats repartides equitativament entre els 3 equips de

treball (tal i com estava previst en el conveni daquest estudi) que pretenien incloure un
rang deutrfia i salinitat el ms ampli possible. Donat que lunivers de 24 mostres s
relativament petit, la base de dades per a la confecci de lndex es complet amb
localitats provinents dels treballs previs realitzats a les llacunes de la zona del Delta del
Llobregat per lequip de la UB (Snchez-Millaruelo et al., 2009) fins a disposar duna base
de dades de 38 localitats (Taula 7.1). Les localitats que no disposaven de codi en el
present estudi van ser anomenades de manera correlativa 108, 109 i 110.
7.2.2. Recollecci dexvies
La recollecci dexvies es dugu a terme seguint la proposta de Wilson & Ruse (2005),
en la qual sestandarditza un protocol de mostreig (Chironomid Pupal Exuvial Technique) i
es fa una proposta de valor indicador de lestat trfic de laigua pels gneres de
quironmids. El mtode de mostreig i preparaci del material est reconegut a lestat
espanyol per la norma AENOR UNE-EN 15196: 2007. En el Quadre 7.1 es mostren els
detalls del material necessari i de la metodologia. Wilson & Ruse (2005) proposen fer un
mostreig en tres ocasions a lany (durant els mesos de maig, juliol i setembre en el cas
del Regne Unit) o quatre ocasions durant linterval dabril i setembre (Ruse, 2002). En el
present estudi ens vam adaptar als requeriments del protocol establint tres mostrejos
(maig, juny i octubre) que coincidien amb els mesos de mxima emergncia reportats a
un estudi previ de les comunitats de quironmids del Delta del Llobregat (SnchezMillaruelo et al., 2009).
100
Taula 7.1. Localitats incloses en aquest estudi. Sindica el codi i la tipologia (DP = dolces
permanents; TA = talassohalines). Els codis de les localitats es corresponen als de lAnnex 1,
excepte en el cas de les localitats 106, 107 i 108, que es corresponen amb localitats de lestudi de
Snchez-Millaruelo et al. (2009).
Lloc
Codi Tipologia
Estany d'en Broc 1
22
DP
23
DP
32
DP
Can Cunill
38
DP
Bassa de Can Raba
42
DP
44
DP
Desemb. Tordera
47
DP
Bassa petita de Can Dimoni 50
DP
Estany del Remolar
58
DP
59
DP
Estany de la Murtra
62
DP
Olles
78
DP
Platjola
96
DP
Prat
106
DP
Bassa Fartets
107
DP
Bassa Pollancres
108
DP
Lloc
Codi
Ullal del Tec III
13
Clot de la Lldriga
15
Bassa del Pi
29
Bassa de Fra Ramon
30
Bassa gran de Can Dimoni 51
52
Estany de Cal Tet
53
Estany de la Ricarda
54
Els Reguerons
56
Estany de la Vidala
57
60
61
Llacuna del Saler
65
Llacuna del Sol
66
Canal Vell
80
Garxal
81
82
Clot
97
Tancada
98
Encanyissada
99
Tipologia
TA
TA
TA
TA
TA
TA
TA
TA
TA
TA
TA
TA
TA
TA
TA
TA
TA
TA
TA
TA
Les exvies pupals es recolliren amb una xarxa amb porus de malla de 250 m i 25 cm
de dimetre. La recollida es va fer passant la xarxa per la superfcie de laigua en
diverses zones litorals de cada localitat, especialment all on el vent estigus acumulant
material i restes orgniques particulades a la superfcie de laigua. Daquesta manera
sobtenia una nica mostra integrada per cada localitat i data de mostreig. Les mostres
contenien restes orgniques i exvies pupals de quironmids que havien emergit en les
ltimes 48 hores anteriors al mostreig (Coffman, 1973). El material recollit es va
conservar en etanol de 70.
101
7.2.3. Manipulaci de mostres al laboratori, muntatge despcimens, identificaci i

harmonitzaci taxonmica
Una vegada al laboratori es va dipositar el material en una placa de Petri, i sobserv amb
una lupa binocular a 10x. Les exvies es separaven manualment amb unes pinces fines
de la resta de matria orgnica particulada grollera (restes de fulles, branquillons, exvies
daltres insectes, inflorescncies, ). Quan les mostres eren molt abundants es va
procedir a analitzar-ne submostres. Si les exvies trobades en una submostra no
arribaven a 200 el procediment de separaci es va repetir amb una altra submostra fins
arribar a assolir aquesta quantitat o b analitzar el total de la mostra.
Un cop separades les exvies, es va fer una primera classificaci a nivell de subfamlia i
posteriorment es van agrupar els exemplars segons la seva morfologia macroscpica
(mida i color). Per dur a terme la determinaci taxonmica a nivell despcie, un
determinat nombre dexvies es van deshidratar amb etanol 96 i posteriorment es van
muntar en Euparal com a medi permanent en preparacions per a la seva observaci al
microscopi ptic. La identificaci taxonmica es va realitzar a 400x amb un microscopi
ptic POLYVAR Reichert-Jung 6526-04. Els exemplars van ser identificats a nivell
despcie principalment seguint les claus didentificaci de Langton (1991), de Langton &
Visser (2003), de Wilson & Russe (2005) i Simpson et al. (1983) mitjanant lobservaci
dels carcters morfolgics propis de les exvies. Les espcies del gnere Chironomus
han demanat un esfor important per a la seva identificaci, fent servir els carcters
morfolgics proposats per Langton & Visser (2003) i Wilson & Ruse (2005) i lassignaci
de morfoespcies en concordana amb els treballs previs per la zona del Delta del
Llobregat de Snchez-Millaruelo, 2007 i Snchez-Millaruelo et al., 2009. En el cas de que
ms dun operador hagus fet identificaci especfica, es realitz un exercici
dharmonitzaci de taxonomia guiada per la Dra. Rieradevall (UB).
102
Quadre 7.1.
PROTOCOL DE RECOLLECCI DEXVIES PUPALS DE QUIRONMIDS
Nota: El present protocol est adaptat del document norma AENOR UNE-EN 15196:
2007.
Equipament de mostreig
Xarxa de m Mida del porus de la malla de 250m. Millor si la xarxa t un pal llarg i
extensible per poder operar des de la vora del llac o llacuna (opcional).
Seds groller: 30cm de dimetre, malla de 4mm (Opcional)
Seds fi: 30cm de dimetre, malla de 250m o inferior (Opcional)
Recipient (galleda): 30cm dimetre de boca, aproximadament 10 litres (Opcional)
Pots hermtics per mostra: 100 a 250 mL
Etanol 96 per fixar a concentraci aproximadament del 70-80 %
Procediment
1. Identificaci de la zona de mostreig:
Abans diniciar el mostreig shan didentificar les zones a on podem recollectar una
riquesa elevada dexvies de quironmids.
Les exvies pupals de quironmids es troben surant a laigua o b acumulades en zones
arrecerades en el litoral.
Hbitats potencials:
- Zones dacumulaci de restes de
vegetaci i matria orgnica grollera.
- Cmuls descumes en la zona de
batuda de laigua a la vora o entre la
vegetaci litoral emergent
- Marges arrecerats del vent; s
important observar la direcci en que bufa el
vent i mostrejar de manera preferencial en el
litoral situat a contravent.
2. Recollecci de mostres:
Des del litoral, loperador recull el material amb varis cops de salabre filtrant els
centmetres superficials daigua (sense remoure gaire o gens el fons) pels hbitats
identificats abans.
103
En el cas de llacunes en les que laccs al litoral noms es pugui fer en barca (per
exemple, quan hi ha un cinyell de vegetaci heloftica important), el procediment s el
mateix.
Cal obtenir un nombre suficient dexvies (mnim desitjable: 200 exemplars). Per aix,
s convenient anar comprovant que es recull una mostra suficient de material, per
continuar el mostreig fins a obtenir-lo (sempre que sigui possible). La comprovaci es
pot realitzar buidant regularment el contingut de la xarxa en un recipient per visualitzar les
exvies.
No s necessari anotar o controlar el temps de mostreig.
(OPCIONAL)
Procediment de pretractament: (Extracci de la fracci orgnica ms grollera).
En el cas de que es recullin restes orgniques en excs la mostra pot resultar
excessivament gran pels pots de qu es disposa i a ms la bona fixaci del material pot
veures afectada. Per aquest motiu pot ser convenient pretractar la mostra en el camp.
Un cop acabada la recollida de material, la mostra es posa en un recipient duns 8-10 L
de capacitat, amb aigua. Desprs es filtra per un conjunt de dos sedassos de 4 mm i 250
m respectivament. Els material retingut en el seds groller es torna a diluir en aigua en
el recipient i es repeteix el procs 3 vegades (o el que calgui). Finalment es descarten les
restes grolleres i el contingut del seds fi es fixa en etanol 96.
Aquest procs es pot fer en el laboratori si es desitja i es creu necessari. En el cas de que
es vulgui fer immediatament en arribar del camp, guardar la mostra en una bossa de
plstic hermtica, sense addici de conservants i guardada en fresc.
Mostra
de
salabre
Recipient 8-10 L
+
Aigua
seds de 4 mm
residu
seds de 250 m
Pot
+
etanol
3x
104
A la figura 7.1. es pot veure un esquema general de la metodologia emprada.
Figura 7.1. Esquema metodolgic de la recollecci, separaci i preparaci

de les mostres dexvies.
7.2.4. Anlisi de dades
La caracteritzaci de la variabilitat de les dades fsico-qumiques es va fer mitjanant una

anlisi de components principals. Aquesta anlisi t com a objectiu ordenar els vectors
propis (variables ambientals) i les respectives projeccions dels valor propis (localitats) en
un sistema deixos ortogonals de dimensi reduda que continguin el mxim de la
variabilitat observada (components principals). La correlaci entre les variables
ambientals i les components principals, dna informaci sobre els gradients ambientals i
sobre el pes de cada variable per a cada gradient. La relaci dels txons amb els
gradients sexplor fent s de tcniques restrictives dordenaci (RDA i CCA). La selecci
de lanlisi de redundncia (RDA) o de lanlisi de correspondncies canniques (CCA)
es bas en lamplitud del gradient ambiental (), que ve donat per lanlisi de
correspondncies amb eliminaci de tendncies (DCA). Lexploraci de la relaci de les
espcies amb les variables ambientals es complet amb una anlisi BIOENV, que s una
105
tcnica multivariant mitjanant la qual se seleccionen les variables ambientals que

expliquen un major percentatge de la varincia en la matriu despcies.
La diferncia entre les comunitats de quironmids associades a zones humides dolces

(DT i DP) i salades (TA) es va testar amb una anlisi de similitud no paramtrica ANOSIM
(software PRIMER 6.0, Clarke & Gorley, 2006). Aquesta anlisi s la ms indicada per a
dades que no tenen distribuci normal com les daquest estudi, i permet avaluar les
diferncies entre grups de mostres fets a priori (com per exemple, mostres de llocs
oligohalins i mostres de llocs talassohalins). Lanlisi dna com a resultat un nivell de
significaci en tant per cent i un valor de lestadstic R, que s indicatiu de la robustesa de
lanlisi. Els valors de R van des de -1 fins a 1, de manera que els valors negatius
indiquen una major similitud entre mostres intergrupals que entre mostres intragrupals i
els valors positius del contrari. Les espcies associades a cada grup es seleccionaren
dacord al seu valor indicador segons lanlisi INDVAL (software PC-ORD 4.0, McCune &
Mefford, 1999). Aquesta anlisi dna un valor indicador per a espcies associades a
grups de mostres fets a priori tenint en compte les seves freqncies i les abundncies
relatives a cadascun dels grups.
7.2.5. Disseny dun ndex destat ecolgic basat en la composici integrada de la

comunitat de quironmids a partir de mostres dexvies
Per al disseny de lndex (que vam nomenar EQAT = Exvies pupals de Quironmids en
Aiges de Transici) es va fer una primera exploraci del gradients ambientals dominants
a lrea destudi, amb una anlisi de components principals, i es van identificar les
variables que tenien un major pes dins del gradient deutrfia. Les variables identificades
(vegeu resultats) es corresponien amb les variables que integren lndex TRIX
(Vollenweider et al., 1998), que va ser especficament dissenyat per avaluar lestat trfic
daiges de transici. Malgrat que presenta algunes restriccions per a lavaluaci de
llacunes costaneres (Coelho et al., 2007; Salas et al., 2008; Caedo-Argelles, 2009)
(sha de tenir en compte que fou implementat per primera vegada a les aiges
oligotrfiques costaneres de lAdritic) lndex t lavantatge dintegrar tant variables
trfiques primries (fsfor total i nitrogen total) com secundries o de resposta (clorofilla
fitoplanctnica i oxigen dissolt en forma de percentatge de desviament respecte a la
saturaci). Per aquesta ra va ser escollit com a variable integradora del gradient
106
deutrfia per al desenvolupament daquest ndex. El disseny de lndex dexvies de

quironmids va seguir els segents passos:
i)
Es calcul el valor de lndex destat trfic TRIX per cadascuna de les

localitats. Una vegada calculat lndex es van agrupar totes en les 5 categories
proposades per Vollenweider et al. (1998).
TRIX = (log10 (chl a x TP x TN x [DOsat]) + 1.5)/ 1.2

on:
chl a = mg l-1 de clorofilla a fitoplactnica.
TP = mgP l-1 de fsfor total.
TN = mgN l-1 de nitrogen total.
[DOsat] = valor absolut de la resta de la concentraci d'oxigen en saturaci
(100 %) i la concentraci d'oxigen mesurada (%).
ii)
Es realitz una anlisi INDVAL de les espcies amb les mostres agrupades
segons les categories definides en el punt i).
iii)
Es calcul un valor indicador per a cada espcie segons la frmula:

38
82
Valor indicador sp = (abrelativa spi * (INDVAL spi/ ))

i=1
per a les categories 1 i 2 (molt bona i bona) del TRIX,

38
82
Valor indicador sp = (abrelativa spi * (INDVAL spi * ))

i=1
per a les categories 3, 4 i 5 (mediocre, deficient i dolenta); on:

abrelativa sp = abundncia relativa de cada espcie.
INDVAL sp = valor indicador de la espcie i segons lanlisi INDVAL.
= significaci de lanlisi INDVAL per a cada espcie.
iv)
Es reescal el valor indicador de les espcies per a cada categoria segons la

frmula:
Valor indicador sp*ix = (valor indicador spi valor ind minx) / (valor ind maxx
valor ind minx)
on:
107
Valor indicador sp*ix = valor indicador de la espcie i reescalat per a la

categoria x (x aniria en el nostre cas de 1 a 5, ja que tenim 5 categories).
Valor ind min = mnim valor indicador enregistrat per a la categoria x.
Valor ind max = mxim valor indicador enregistrat per a la categoria x.
v)
Es ponder el rang de variaci de cada categoria en funci del nombre

despcies assignades a cadascuna per lanlisi INDVAL segons la frmula:
Qx = (Sx / S)*10
on:
Qx = valor ponderat de la categoria x.
Sx = nombre despcies que tenen la categoria x assignada com a mxim
grup de pertinena segons lanlisi INDVAL.
S = nombre total despcies.
vi)
Per ltim es calcul el valor de lndex per a cada localitat segons la frmula:
82
38
37
Valor ndex = [Qx] + (Qx * Valor indicador sp*ix)

i = 82
1
on
[Qx] = 10 (Qx + Qn)essent Qn el valor ponderat de totes les categories

n=5
per sobre de x (per exemple, x = categoria 3, Qn = Q1 + Q2).
Per a les localitats dolces-oligohalines permanents (DP), donat que la riquesa despcies
es va correlacionar de manera significativa amb el gradient deutrfia (ndex TRIX), es va
fer una correcci del valor de lndex segons la frmula:
Valor ndexsa = (Valor ndexa + ((Sa So) / (Max So So))*20)

on:
Valor ndexsa= valor de lndex per a la localitat a corregit per el nombre despcies.
Valor ndexa = valor de lndex sense corregir per a la localitat a.
Sa = riquesa despcies de la localitat a.
So = riquesa mitjana despcies de les localitats dolces-oligohalines permanents.
Max So = mxim nombre despcies a les localitats dolces-oligohalines permanents.

Els punts de tall per a les categories finals de lndex dissenyat (un total de 5, seguint el
model de la Directiva Marc de lAigua (DMA, DOCE, 2000)) es van calcular de dues
maneres diferents:
108
A) Per una banda es va seguir el protocol establert pel grup de treball CIS dintre del
projecte REFCOND, adreat a trobar criteris de selecci de llocs de referncia i de
lmits de qualitat ecolgica per a les masses daiges continentals europees. Les
localitats de referncia per a cada tipologia (dolces-oligohalines permanents i
talassohalines) es seleccionaren dacord als resultats obtinguts en laplicaci de
lndex destat de conservaci ECELS (aquest mateix informe) i de lndex destat
trfic TRIX. Per tal de fer el tall entre les categories 1 (molt bona) i 2 (bona) es va
fer servir el percentil 90 i per al tall entre les categories 2 (bona) i 3 (mediocre) el
percentil 75. Els talls entre les categories 3 (mediocre), 4 (deficient) i 5 (dolenta)
es van fer de manera equitativa.
B) Per una altra banda es van calcular els punts de tall dacord amb les abundncies
relatives despcies sensibles i tolerants a la polluci orgnica adaptant la
metodologia de Ruse (2010):
Es calcul el valor EQR per a cada localitat segons la frmula:
EQR = (EQATg/ EQATg ref) * 100

EQATg = Valor de lndex EQAT a nivell de gnere per a la localitat.
EQATg ref = Mitjana dels valors de lndex EQAT a nivell de gnere per a les localitats
de referncia (en el nostre cas Can Jord i Clot de la Lldriga)
Es calcul labundncia relativa de txons sensibles (valor indicador percentil 80

dels valors indicadors) i de txons tolerants (valor indicador percentil 20 dels
valors indicadors) per a cada localitat.
Es grafic lEQR vs labundncia relativa de txons sensitius (Ts) i labundncia

relativa de txons tolerants (Tt).
Es calcul la recta de regressi dels Ts i els Tt amb el EQR (en el nostre cas, de
la mateixa manera que en el cas de Ruse (2010), vam triar la quadrtica per ser la
que millor sajustava als valors de Ts i Tt).
Es calcul el punt de trobada (valor EQR) de les dues rectes de regressi i

labundncia relativa de txons per aquest EQR.
109
Es van seleccionar totes les localitats amb valors de EQR 5 punts per sota i 5
punts per a dalt de lEQR de trobada entre les dues rectes de regressi.
Es calcul la mitjana de labundncia relativa de txons tolerants per aquest rangs

de EQR i la desviaci estndard.
Finalment es van calcular els lmits entre categories:

Molt Bona/Bona: lEQR corresponent a labundncia relativa de Ts del punt de
trobada de les dues rectes ms la desviaci estndard.
Bona/Mediocre: lEQR corresponent a labundncia relativa de Ts del punt de
trobada de les dues rectes menys la desviaci estndard.
Mediocre/Deficient: el 0 % estimat de Ts.
Deficient/Dolenta: el 0% real de Ts amb EQR suficientment ms baixos (criteri
expert) que els de referncia.
7.2.6. Validaci de lndex
Per tal de validar lndex de qualitat ecolgica amb exvies pupals de quironmids es van
testar les correlacions de Spearman (un tipus de correlaci que no assumeix la relaci
lineal entre les variables) dels valors obtinguts dEQAT amb les variables trfiques
primries (fsfor reactiu soluble, fsfor total, nitrat, nitrit, amoni i nitrat total) i les variables
trfiques de resposta (clorofilla fitoplanctnica i oxigen dissolt), aix com amb lndex
TRIX. La fortalesa de la relaci sexpress mitjanant lestadstic rs (que oscilla entre -1 i
0 per a relaciones negatives i entre 0 i 1 per a relacions positives) i el nivell de significaci
de lanlisi ( 0.05 es considera significatiu).
A ms es va aplicar el protocol CPET per tal de comparar els resultats de la seva

aplicaci amb els resultats de lndex dexvies de quironmids elaborat en la present
proposta. El protocol CPET assigna a cada gnere o grup despcies de quironmid un
grau de tolerncia a la contaminaci orgnica, segons quatre categories alfanumriques
(A, B, C i D), essent la categoria A la ms intolerant i la D la ms tolerant (Wilson & Ruse,
2005). Per establir la qualitat de laigua es calcula el percentatge de txons intolerants (%
It) i dindividus intolerants (% Ii), els quals inclouen les categories A i B. Aquestes dades
es contrasten amb lndex de diversitat de Shannon-Wiener (H) de la mostra i sobt una
taula de doble entrada amb quatre possibles situacions destrs ambiental (Taula 7.2).
110
Taula 7.2. Possibles estats de les localitats dacord amb el protocol CPET. H = ndex de diversitat
de Shannon-Wiener. I = percentatge de txons o dindividus intolerants.
I > 50%
I < 50%
H baix
Bona qualitat per amb restriccions ambientals.
Estrs ambiental sever
H alt
Condicions ambientals excellents
Estrs ambiental moderat
Tant el desenvolupament com la validaci de lndex es realitzaren a diferents nivells de

resoluci taxonmica amb lobjectiu darribar a un resultat ptim i que a la vegada no
impliqus un esfor taxonmic massa gran, en el cas de futures aplicacions. Per una
banda es va treballar amb tots els txons identificats a nivell despcie excepte el gnere
Chironomus que, degut a la seva complexitat taxonmica, es va separar en Chironomus
salinarius (molt abundant en les localitats talassohalines i relativament fcil didentificar) i
Chironomus indeterminat (la resta de Chironomus). Lndex derivat del treball amb aquest
nivell de resoluci taxonmica es va anomenar EQATe. Per altra banda es va treballar
amb tots els txons identificats a nivell de gnere, excepte el Chironomus salinarius.
Lndex derivat del treball amb aquest nivell de resoluci taxonmica es va anomenar
EQATg.
7.3. RESULTATS
7.3.1. Caracteritzaci de les comunitats i determinaci dels gradients de pressi

ambientals
Es van identificar un total de 38 gneres i 80 espcies (Taula 7.3), de les quals 48

pertanyien a la subfamlia Chironominae (32 a la tribu Chironomini i 16 Tanytarsini), 20 a
la subfamlia Orthocladinae, i 12 a la subfamlia Tanypodinae. El mxim nombre
despcies (S = 33) es va trobar a lestany oligohal i oligotrfic de Can Jord i el mnim a
la llacuna de la Magarola (S = 0), una llacuna polihalina amb influncia marina del Delta
del Llobregat (aquesta llacuna no va ser inclosa en les anlisis donada l'absncia
dexvies).
111
Taula 7.3. Nom especfic, subfamlia i codi (Schnell et al., 1999) de les espcies trobades per aquest
estudi. CH = Chironomini; O = Orthocladinae; TN = Tanypodinae; TT = Tanytarsini.
Nom
Ablabesmyia longistyla
Conchapelopia melanops
Macropelopia nebulosa
Monopelopia tenuicalcar
Procladius ?rufovittatus
Procladius choreus
Procladius sagittalis
Psectrotanypus varius
Xenopelopia falcigera
Xenopelopia nigricans
Zavrelimyia barbatipes
Zavrelimyia berberi
Acricotopus lucens
Corynoneura carriana
Corynoneura gratias
Corynoneura sp.
Cricotopus (C.) caducus
Cricotopus (I.) intersectus
Cricotopus (I.) ornatus
Cricotopus Pe.5 (Langton, 1991)
Cricotopus (I.) sylvestris
Cricotopus (C.) ?magus
Halocladius mediterraneus
Halocladius varians
Limnophyes punctipennis
Psectrocladius brehmi
Psectrocladius limbatellus
Psectrocladius (A.) obvius
Psectrocladius sordidellus
Psectrocladius sordidellus-ventricosus
Pseudosmittia arenaria
Rheocricotopus ?atripes
Subfamlia
TN
TN
TN
TN
TN
TN
TN
TN
TN
TN
TN
TN
O
O
O
O
O
O
O
O
O
O
O
O
O
O
O
O
O
O
O
O
Codi
Abla lon
Conc mel
Macr neb
Mono ten
Pro?ruf
Proc cho
Proc sag
Pset vari
Xenp fal
Xenp nig
Zavy bar
Zavy ber
Acri luc
Cory car
Cory gra
Coryind
Cric cad
Cric int
Cric orn
Cric Pe5
Cric syl
Cric?mag
Halo med
Halo vab
Limn pun
Psec bre
Psec lim
Psec obv
Psec sor
Psec sorven
Pses are
Rheo?atr
Nom
Chironomus annularius
Chironomus aprilinus
Chironomus cingulatus
Chironomus dissimilis
Chironomus ?longipes
Chironomus luridus
Chironomus nuditarsis
Chironomus plumosus
Chironomus riparius
Chironomus salinarius
Chironomus ?piger
Chironomus ?bernensis
Chironomus sp
Cladopelma viridula
Cryptochironomus rostratus
Dicrotendipes notatus
Dicrotendipes pallidicornis
Endochironomus tendens
Glyptotendipes pallens
Glyptotendipes viridis
Kiefferulus tendipediformis
Microchironomus deribae
Microtendipes chloris
Parachironomus arcuatus
Paratendipes albimanus
Phaenopsectra flavipes
Polypedilum (T.) nubifer
Polypedilum (P.) nubeculosum
Polypedilum (Pent.) sordens
Polypedilum (T.) tetracrenatum
Stictochironomus sp.
Zavreliella marmorata
Cladotanytarsus iucundus
Cladotanytarsus lepidocalcar
Cladotanytarsus pallidus
Micropsectra lindrothi
Paratanytarsus dissimilis
Paratanytarsus grimmi
Paratanytarsus lauterborni
Paratanytarsus tenellulus
Tanytarsus brundini
Tanytarsus formosanus
Tanytarsus mendax
Tanytarsus pallidicornis
Tanytarsus tik a
Tanytarsus usmaensis
Tanytarsus ?lactescens
Virgatanytarsus Pe1 (Langton, 1991)
Subfamlia
CH
CH
CH
CH
CH
CH
CH
CH
CH
CH
CH
CH
CH
CH
CH
CH
CH
CH
CH
CH
CH
CH
CH
CH
CH
CH
CH
CH
CH
CH
CH
CH
TT
TT
TT
TT
TT
TT
TT
TT
TT
TT
TT
TT
TT
TT
TT
TT
Codi
Chir ann
Chir apr
Chir cing
Chir dis
Chir ?log
Chir lur
Chir nud
Chir plu
Chir rip
Chir sal
Chir?pig
Chir ?ber
Chirind
Clad vib
Cryp ros
Dicr not
Dicr pal
Endo ten
Glyp pal
Glyp vir
Kief ten
Micc der
Mict chl
Para arc
Patd alb
Phae fla
Poly nua
Poly nuc
Poly sor
Poly tet
Sticind
Zavl mar
Clat iuc
Clat lep
Clat pal
Micr lib
Part dis
Part gri
Part lau
Part tea
Tany bru
Tany for
Tany men
Tany pal
Tany tik
Tany usm
Tany?lac
Virg Pe1
112
Es van enregistrar diferncies significatives (Figura 7.2) entre les tipologies de localitats
establertes en un treball previ de tipificaci de sistemes lentics soms de Catalunya (Boix
et al., 2004a), redudes en aquest cas a dolces permanents (DP), dolces temporals (DT) i
talassohalines (TA) ja que no es va mostrejar cap massa daigua atalassohalina (Taula
7.1). Les majors diferncies es van enregistrar entre les tipologies dolces permanents i
talassohalines (Taula 7.4.), per sha de tenir en compte que lnic lloc temporal mostrejat
va ser lestany de la Jlia (codi = 41; per la resta dels codis vegeu Taula 7.1). El nombre
despcies de les localitats de la tipologia dolces permanents va ser major (mxim
nombre despcies = 33; mitjana desviaci estndard = 9.43 4.37) que en el cas de
lestany oligohal i temporani de la Jlia (4 espcies) i de les localitats talassohalines
(mxim nombre despcies = 14; mitjana desviaci estndard = 5.33 1.99), malgrat
que les diferncies no van ser significatives.
Figura 7.2. MDS (multidimensional scaling) fet amb la matriu despcies i
agafant com a factor dagrupament la tipologia establerta a Boix et al. (2004a)
(DT = masses daigua dola tempornies, DP = masses daigua dola
permanents, TA = masses daigua talassohalines).
Transform: Square root

Resemblance: S17 Bray Curtis similarity
2D Stress: 0,15
TA
DP
DT
62
57 56
50
58
65
41
59
66
108
107
44
42
51
106
32
Tipologia
60
78
81
80
22
23
47
52
61
54
15
29
98
30
13
82
97
99
53
96
113
Taula 7.4. Resultats de lanlisi de similaritat (ANOSIM) entre els grups del MDS
amb comparaci de parelles.
0.324
0.001
999
R global
Nivell de significaci
Nombre de permutacions
Comparaci de parells
TA vs DP
TA vs DT
DP vs DT
R
0.288
0.634
0.649
Nivell de significaci (%) Nombre de permutacions

0.001
0.091
0.118
999
22
17
Segons lanlisi INDVAL les espcies indicadores del grup de localitats dolces
permanents (DP) van ser Cricotopus sylvestris (IV = 60.1, = 0.001), Kiefferulus
tendipediformis (IV = 32.7, = 0.028) i Chironomus nuditarsis (IV = 25.0, = 0.029) i les
indicadores del grup de localitats talassohalines Chironomus salinarius (IV = 64.9, = 4 x
10-4) i Dicrotendipes pallidicornis (IV = 38.1, = 0.009).
Els dos primers components de lanlisi de components principals (Figura 7.3) explicaren
un 40.4 % de la variabilitat total de la matriu ambiental, reflectint dos gradients de pressi:
per una banda un gradient deutrfia associat al primer component (amb la clorofilla a i el
fsfor total, el nitrogen total i el nitrat com a variables de ms pes) i per un altra un
gradient de salinitat mixturat amb un gradient de temperatura i enriquiment orgnic en el
segon (llocs ms salins, amb major acumulaci de matria orgnica en forma de TOC i
conseqentment amb un pH ms elevat i una major productivitat a les aiges superficials
en forma doxigen dissolt).
114
Figura 7.3. Representaci dels dos eixos principals de lanlisi de components principals de
la matriu de dades ambientals. DIN: nitrogen inorgnic dissolt (nitrat + nitrit + amoni); NO2:
nitrit; NO3: nitrat; NH4: amoni; SRP: fsfor reactiu soluble; TOC: carboni orgnic total; TN:
nitrogen total; TP: fsfor total.
4
29
62
56
65
pH
TOC
13
PC2
60
53
30 Conductivitat
42
47 41
TSRP
C
DO
NH4
DINClorofilla a
15
54
6651
5250
99 32
23
98
59 44
108
8022
81
82
61 57
96
97
107
-2
TP
TN
NO3
NO2
58
38
106
78
-4
-2
PC1
Les variables ambientals que millor van explicar la distribuci de les espcies segons
lanlisi BIOENV van ser la conductivitat, el fsfor total i loxigen dissolt. Sha de tenir en
compte que aquesta anlisi no va resultar significativa (Rho = 3.15; = 0.054) i, per tant,
noms t valor com a informaci complementria per a la resta de les anlisis.
Donada la longitud del gradient ambiental ( = 4.907, segons lanlisi DCA) es va optar
per una anlisi de correspondncies canniques CCA (Lep & milauer, 2003) per
explorar les relacions de les espcies amb les variables ambientals. El primer eix
(explicant un 6.7 % de la varincia en la matriu despcies i un 54.5 % de la relaci entre
les espcies i els gradients ambientals) contrapos principalment la clorofilla a
fitoplanctnica i el fsfor total (valors positius) amb la conductivitat (valors negatius); s a
dir, contrapos el gradient dincrement de nutrients amb el gradient de salinitat (Figura
7.4). Les espcies representatives del gradient de salinitat van ser Chironomus salinarius,
Halocladius mediterraneus i Halocladius varians. El segon eix va explicar un 5.3 % de la
115
varincia en la matriu despcies i un 0.4 % de la relaci entre les espcies i els gradients
ambientals. Aquest eix es desgloss en un gradient associat a elevades temperatures i
concentracions elevades de carboni orgnic total, clorofilla fitoplactnica i pH (valors
positius), relacionat amb les localitats ms salades, i un altre associat a concentracions
elevades de fsfor total, fsfor reactiu soluble i nitrogen inorgnic dissolt (valors negatius).
En aquest segon eix les espcies Chironomus plumosus, Psectrotanypus varius i
Xenopelopia falcigera es relacionaren clarament amb els valors positius, mentre que
Ablabesmyia longistila, Microtendipes chloris, Monopelopia tenuicalcar i Paratendipes
albimanus es relacionaren amb els valors negatius.
En el cas de la matriu de gneres, donada la longitud del gradient ambiental ( = 3.44,

segons lanlisi DCA), tamb es va optar per una anlisi de correspondncies canniques
CCA. El primer eix (explicant un 11.2 % de la varincia en la matriu despcies i un 42.5
% de la relaci entre les espcies i els gradients ambientals) contrapos principalment la
clorofilla a fitoplanctnica, el fsfor total i el carboni orgnic total (valors negatius) amb la
conductivitat (valors positius); s a dir, contrapos el gradient dincrement de nutrients
amb el gradient de salinitat (Figura 7.5). Els txons representatius daquest gradient de
salinitat van ser Chironomus salinarius, Halocladius i Stictochironomus mentre que el
gradient dincrement de nutrients es va desglossar en dos components dacord al segon
eix del CCA (explicant un 5.5 % de la varincia en la matriu despcies i un 33.8 % de la
relaci entre les espcies i els gradients ambientals). Un gradient associat a elevades
temperatures i alts valors de pH (valors negatius), i un altre associat a les variables
trfiques (valors positius). En aquest segon eix els txons Psectrotanypus i Xenopelopia
es relacionaren clarament amb els valors positius, mentre que la majoria de la resta dels
txons es va acumular en el quadrant de valors negatius dambds eixos (aiges ms
oligotrfiques i ms oligohalines).
116
7.3.2. Generaci i validaci de lndex dexvies de quironmids (EQAT)
En primer lloc es va fer un desenvolupament de lndex amb tots els txons identificats a
nivell despcie, excepte el gnere Chironomus que es van deixar a nivell de gnere
(identificant noms el Chironomus salinarius donada la seva importncia a lanlisi CCA i
la seva abundncia) per la seva complexitat taxonmica. Lndex es va correlacionar de
manera significativa amb totes les variables trfiques (excepte lamoni) i amb els
gradients de pressi representats per lndex TRIX i el primer component del PCA (Figura
7.6). Donat el bon resultat obtingut a nivell despcie es va tornar a calcular lndex amb
tots el txons (excepte Chironomus salinarius) a nivell de gnere. Els valors indicadors de
les espcies i els gneres de quironmids usats a lndex es poden trobar als apndixs
7.1 i 7.2. La correlaci de lndex amb totes les variables trfiques (excepte lamoni) i amb
els gradients de pressi representats per lndex TRIX i el primer component del PCA va
tornar a ser significativa (Figura 7.7).
Tal i com es mostra en la figura 7.8. la correlaci entre els ndexs EQATe i EAQTg fou
bona. Tanmateix el valor de la r2, que s una mesura de la robustessa de la correlaci
lineal entre les variables considerades (en el nostre cas EQATe i EQATg), va ser
relativament baix. Aix es deu a la diferncia significativa entre el valor dEQATe i EQATg
per a una de les localitats (Can Cunill). El fet s que a Can Cunill noms es van trobar
exvies de lespcie Monopelopia tenuicalcar, exclusiva daquesta localitat. La raresa
daquesta espcie fa que el seu valor indicador pugui canviar molt quan es pasa de nivell
de resoluci despcie a nivell de resoluci de gnere. De fet el valor indicador de
lespcie Monopelopia tenuicalcar va ser de 0.50 (Apndix 7.1), mentre que el valor
indicador del gnere Monopelopia va ser de 0.03 (Apndix 7.2). Per aquesta ra la
localitat de Can Cunill va passar dun valor de 50 per a lindex EQATe a un valor de 0 per
a lindex EQATg. Aquests canvis en els valors indicadors dels taxons en relaci al nivell
de resoluci taxonmica utilitzat es troben lligats a la presncia de taxons poc freqents, i
podrien solucionar-se amb lampliaci de la base de dades amb ms punts de mostreig.
Tot i aix el valor de Can Cunill segons lndex EQATg s ms coherent amb el criteri
expert dels membres daquest projecte, que consideren Can Cunill com a una localitat
amb mala qualitat ecolgica.
Aix doncs, es va seleccionar la resoluci taxonmica de gnere (que comporta molt

menys esfor de treball) com a definitiva i es va procedir a fer la correcci de lndex
117
dacord a la riquesa de txons de les localitats. Aquesta correcci va venir motivada pel
fet de que segons el criteri expert algunes de les localitats (com ara lestany del Broc o
lestany de Can Jord) havien obtingut un valor de lndex ms baix de lesperat, donada
la seva riquesa despcies. Abans daplicar la correcci (vegeu la metodologia) es va
procedir a testar la correlaci de la riquesa de txons amb el gradient deutrfia
(representat per lndex TRIX). Es va comprovar que a les localitats dolces hi havia una
correlaci significativa (rs = 0,73; = 0,001), tanmateix a les localitats talassohalines la
correlaci no va ser significativa (rs = -0,07; = 0,774). Tenint en compte aquest fet, la
correlaci es va aplicar noms a les localitats dolces-oligohalines permanents, donant
canvis en el valor de lndex (Taula 7.5) i arribant a uns valors ms coherents amb el
criteri expert expressat pels membres daquest projecte a les reunions de treball.
118
Figura 7.4. Representaci grfica de les variables ambientals i les espcies de quironmids en els
dos primers eixos de lanlisi de correspondncies canniques (CCA) amb el TRIX com a variable
suplementria i disminuci del pes de txons poc freqents. Cond: conductivitat; Chl a: clorofilla
fitoplanctnica DIN: nitrogen inorgnic dissolt (nitrat + nitrit + amoni); NO2: nitrit; NO3: nitrat; NH4:
amoni; Ox: Oxigen; SRP: fsfor reactiu soluble; TOC: carboni orgnic total; TN: nitrogen total; TP:
fsfor total. Per a la interpretaci dels codis vegeu Taula 7.1.
119
Figura 7.5. Representaci grfica de les variables ambientals i els gneres de quironmids en els
dos primers eixos de lanlisi de correspondncies canniques (CCA) amb el TRIX com a variable
suplementria i disminuci del pes de txons poc freqents. Cond: conductivitat; Chl a: clorofilla
fitoplanctnica DIN: nitrogen inorgnic dissolt (nitrat + nitrit + amoni); NO2: nitrit; NO3: nitrat; NH4:
amoni; Ox: Oxigen; SRP: fsfor reactiu soluble; TOC: carboni orgnic total; TN: nitrogen total; TP:
fsfor total. Per a la interpretaci dels codis vegeu Taula 7.1.
120
Figura 7.6. Correlacions de Spearman de les variables trfiques i els gradients de pressi amb
lndex EQAT a nivell despcie (EQATe). Chl a: clorofilla a fitoplanctnica; SRP: fsfor reactiu
soluble; TP: fsfor total; TN: nitrogen total; PC 1: primer component de lanlisi de components
principals.
121
Figura 7.7. Correlacions de Spearman de les variables trfiques i els gradients de pressi amb
lndex EQAT a nivell de gnere (EQATg). Chl a: clorofilla a fitoplanctnica; SRP: fsfor reactiu
soluble; TP: fsfor total; TN: nitrogen total; PC 1: primer component de lanlisi de components
principals.
122
Figura 7.8. Correlaci lineal entre els valors dels ndexs EQATe i EQATg obtinguts per a les
localitats estudiades. Al grfic es presenten els valors de dos coeficients de correlaci lineal (r2). El
primer t en compte totes les localitats i en el segon sha excls la localitat de Can Cunill EQATe =
50 i EQATg = 0)
Per a la determinaci de les categories de qualitat seguint la metodologia de Ruse (2010)

a nivell despcie es van seleccionar les espcies tolerants (valor indicador 0.49) i les
espcies sensibles (valor indicador 0.76). Els punts de tall es van calcular a partir de la
representaci grfica dels EQR i les espcies tolerants (Tt) i sensibles (Ts) (Figura 7.9),
tal i com sha explicat a la metodologia. Donat que els valors estimats de Ts mai van
arribar al 0 % es va agafar el valor final de Ts (3 %) com a punt de tall entre les
categories deficient i dolenta.
Els valors de tall per a les categories de qualitat destat ecolgic de lndex EQAT segons
el protocol REFCOND i la metodologia de Ruse (2010) es presenta a la Taula 7.5. S'han
diferenciat els valors segons si la identificaci es fa a nivell despcie o de gnere.
123
Figura 7.9. Representaci grfica dels EQR de les localitats vs. espcies (EQATe) o txons
(EQATg) sensibles (Ts) i tolerants (Tt). Les lnies fines assenyalen els punts de tall de cada
categoria. Les lnies ms gruixudes assenyalen els valors dEQR estimats segons la regressi
quadrtica dEQR vs. Ts i EQR vs Tt.
Coeficients de regressi:
EQATe EQR vs. Ts:
r = 0.78; r2 = 0.61; Error estndard = 21.8
EQR vs. Tt:
EQATg EQR vs. Ts:

EQR vs. Tt:

124
Taula 7.5. Valors de tall per a les categories de qualitat ecolgica de

lndex dexvies de quironmids de zones humides identificats a
nivell despcie (EQATe) i a nivell de gnere (EQATg) amb el protocol
REFCOND (Wallin et al., 2003) i amb la metodologia proposada per
Ruse (2010).
REFCOND
Ruse (2010)
EQATe
EQATg
EQATe
EQATg
Molt bona
75 < x
78 < x
72 < x
68 < x
Bona
56 < x 75 48 < x 78 55 < x 72 63 < x 68
Mediocre 37 < x 56 32 < x 48 29 < x 55 46 < x 63
Deficient 19 < x 37 16 < x 32 18 < x 29 32 < x 46
Dolenta
x 19
x 16
x 18
x 32
En general es va observar una bona separaci entre les categories molt dolenta i dolenta
de la resta de categories en quant a les seves concentracions de clorofilla a
fitoplanctnica i de les diferents forms de fsfor i nitogren, aix com als seus valors de
lndex TRIX (Figures 7.10 i 7.11). Tamb es van apreciar diferncies importants en els
valors de conductivitat de les diferentes categories (Figures 7.10 i 7.11). Les categories
molt dolenta, dolenta i mediocre van registrar valors de conductivitat ms baixos que
les categories bona i molt bona. Aix est probablement relacionat amb el fet de que
en els sistemes costaners les aiges que aporten ms nutrients tenen conductivitats molt
ms baixes que les aiges de les llacunes, fent que la contaminaci orgnica estigui
moltes vegades associada a valors baixos de conductivitat. Aquest es uns del principlas
problemes que els gestors i els cientfics de tot el mn sestn trobant a lhora de crear
eines per lavaluaci de lestat ecolgic de les aiges de transici (Zaldvar et al., 2008).
Ls del sistema de categoritzaci REFCOND (Figura 7.10) o del sistema de
categoritzaci desenvolupat a partir de la proposta de Ruse (2010) (Figura 7.11), va
mostrar algunes diferncies en les separacions entre categories. El sistema REFCOND
va donar com a resultat una separaci ms clara entre les concentracions de clorofilla a
fitoplanctnica i de les diferents formes de fsfor i nitrogen (amb les categories molt
dolenta i dolenta enregistrant concentracions considerablement ms elevades que les de
la resta de categories). Daltra banda el sistema de categoritzaci basat en la proposta de
Ruse (2010) va donar com a resultat una diferncia menys pronunciada dels valors de
conductivitat entre categories. Mentre que en el sistema REFCOND la categoria molt
bona va registrar valors de conductivitat molt majors que la resta de categories (Figura
7.10), en el cas de la proposta de Ruse (2010) les diferncies de conductivitat entre
categories es van atenuar (Figura 7.11).
125
Figura 7.10. Representaci dels diagrames de caixes de les variables fsicoqumiques per a cada
una de les categories establertes segons el sistema REFCOND. Chl a: clorofilla a fitoplanctnica;
SRP: fsfor reactiu soluble; TP: fsfor total; TN: nitrogen total. Categories de qualitat: I = Molt
bona; II = Bona; III = Mediocre; IV = Deficient; V = Dolenta.
126
Figura 7.11. Representaci dels diagrames de caixes de les variables fsicoqumiques per a cada
una de les categories establertes basades en la proposta de Ruse (2010). Chl a: clorofilla a
fitoplanctnica; SRP: fsfor reactiu soluble; TP: fsfor total; TN: nitrogen total. Categories de
qualitat: I = Molt bona; II = Bona; III = Mediocre; IV = Deficient; V = Dolenta.
127
Tal i com mostren els diagrames de caixes (Figures 7.12 i 7.13), tant a nivell despcie
com de gnere, els valors de lndex queden ben diferenciats per a les categories
proposades (molt bona, bona, mediocre, deficient i dolenta). Lndex ms restrictiu va ser
lEQATg utilitzant la proposta de categoritzaci de Ruse (2010). En aquest cas un 72 %
de les localitats es van classificar dintre de les categories dolenta, deficient o
mediocre. Lndex menys restrictiu va ser lEQATg seguint el protocol REFCOND. En
aquest cas, un 47 % de les localitats es van classificar en les categories de bona o molt
bona qualitat.
Figura 7.12. Diagrama de caixes (Box Plot) dels valors de qualitat ecolgica de les localitats
segons lndex dexvies a nivell despcies (EQATe) i de gnere (EQATg) en relaci a cadascuna
de les categories de qualitat proposades dacord amb el protocol REFCOND. I = Molt bona; II =
Bona; III = Mediocre; IV = Deficient; V = Dolenta.
128
Figura 7.13. Diagrama de caixes (Box Plot) dels valors de qualitat ecolgica de les localitats
segons lndex dexvies a nivell despcie (EQATe) i de gnere (EQATg) en relaci a cadascuna
de les categories de qualitat seguint la proposta de Ruse (2010). I = Molt bona; II = Bona; III =
Mediocre; IV = Deficient; V = Dolenta.
129
Taula 7.6. Classificaci de les localitats mostrejades dacord amb els resultats de lndex dexvies
a nivell de espcie (EQATe) i de gnere (EQATg) seguint el protocol REFCOND i la proposta de
Ruse (2010), i comparaci amb els ndexs TRIX (Vollenweider et al., 1998) i CPET (Wilson &
Ruse, 2005).
EQAT, TRIX
Nom
Murtra
Can Dimoni Petita
Can Raba
Reguerons
Bra Vidala
Remolar
Saler
Bassa Pollancres
Ca l'Arana
Bassa Fartets
Bassa del Pi
Garxal
Can Torrent
Sol
Prat
Can Dimoni Gran
Cal Tet
El Broc
Platjola
Olles
La Ricarda
Canal Vell
Can Cunill
Sant Climent
Can Jord
Cal Rector
Encanyissada
Ullal del Tec III
La Roberta
Clot
Bassa de Fra Ramon
Bassa del Pi
Tancada
Clot de la Lldriga
Molt Bo
Bo
Mediocre
Deficient
Dolent
EQATe
Codi REFCOND
62
0
50
4
42
4
56
8
57
12
58
16
65
20
108 25
52
27
107 27
59
30
81
34
44
35
66
37
106 39
51
43
53
44
82
44
22
47
96
49
78
50
54
50
80
50
38
50
61
56
23
57
32
62
99
69
13
74
47
74
60
77
97
80
30
100
29
100
98
100
15
100
CPET
Ruse
0
4
4
8
12
16
20
25
27
27
30
34
35
37
39
43
44
44
47
49
50
50
50
50
56
57
62
69
74
74
77
80
100
100
100
100
Condicions ambientals excel.lents

Bona qualitat per amb restriccions
Estrs ambiental moderat
Estrs ambiental sever
EQATg
REFCOND
0
4
2
17
25
26
40
23
35
28
41
51
51
38
40
34
51
35
66
48
35
40
58
0
55
72
57
68
61
64
66
72
79
79
79
79
Ruse
0
4
2
17
25
26
40
23
35
28
41
51
51
38
40
34
51
35
66
48
35
40
58
0
55
72
57
68
61
64
66
72
79
79
79
79
TRIX CPET
%Ii %It
9
7
8
8
7
9
7
6
6
6
7
5
6
5
7
6
6
4
6
5
5
7
5
6
7
4
4
4
5
6
5
5
6
6
4
3
130
Encara que lassignaci del rang de qualitat de les localitats situades als extrems del
gradient deutrfia (ms oligotrfiques i ms eutrfiques) va ser similar pels dos ndexs
(EQATe i EQATg) i pels dos sistemes de categoritzaci (REFCOND i EQR); es van trobar
algunes diferncies importants en els resultats obtinguts per cada ndex i sistema de
categoritzaci (Taula 7.6). Una de les principals diferncies entre lEQATe i lEQATg s
que en el primer el valor mxim obtingut s de 100 sobre 100, mentre que el valor mxim
de lEQATg va ser de 79 sobre 100. No es va enregistrar cap desajust de categoritzaci
de ms dun nivell, excepte en el cas de la Bassa de Can Cunill, a la que es va assignar
una qualitat mediocre dacord amb lEQATe i una qualitat dolenta dacord amb lEQATg.
En general, els resultats de lndex EQAT (tant a nivell de gnere com despcie) van
mantenir coherncia amb els resultats obtinguts per lndex TRIX per es va mostrar
menys restrictiu (Taula 7.6). Es van contrastar el resultats obtinguts amb lndex de nou
disseny amb els que sobtenen amb el protocol CPET (Wilson & Ruse, 2005), que
atribueix un valor de qualitat a la localitat segons quatre nivells de tolerncia a la polluci
de les espcies trobades. Segons aquest protocol, dissenyat per llacs, llacunes i rius a
Gran Bretanya, la majoria de les espcies trobades en aquest estudi podrien considerarse com a tolerants a la contaminaci orgnica i, per tant, la majoria de localitats
mostrejades es trobarien sota un estrs ambiental sever (Taula 7.5). La proposta ms
recent de valors de tolerncia a leutrofitzaci de les espcies de quironmids per a llacs
(Ruse, 2010) no ha pogut ser comprovada perqu el 31 % de les espcies presents en
aquest estudi no hi estn incloses.
131
7.4. CONCLUSIONS
1) La salinitat s el principal gradient ambiental que va estructurar les comunitats de

quironmids en les zones humides, que inclouen aiges de transici, estudiades en
aquest treball. Aquest resultat va en el mateix sentit que el descrit per a les comunitats de
macroinvertebrats aqutics del Delta del Llobregat (Caedo-Argelles & Rieradevall,
2009). La conductivitat varia molt tant espacialment com temporalment en les aiges de
transici (Prez-Ruzafa et al., 2007; Mudge et al., 2008) i aix fa que sigui un factor de
molta influncia sobre les comunitats de macroinvertebrats aqutics en aquests
ecosistemes (Barnes, 1994; Basset et al., 2006; Caedo-Argelles, 2009).
2) El gradient deutrfia tamb va demostrar tenir molta importncia per a la composici

de les comunitats. Aix va fer que, malgrat les diferncies significatives entre les
comunitats de quironmids associades a les localitats oligohalines i talassohalines, es
pugus dissenyar un ndex nic per a totes les localitats, sense fer cap agrupaci
tipolgica a priori. Lndex respongu significativament a totes les variables trfiques
(excepte a lamoni, per lescassa variaci de la seva concentraci entre localitats),
permetent ls de lndex a nivell taxonmic de gnere. Aix s dinters perqu simplifica
i disminueix lesfor i nivell de preparaci taxonmica del personal tcnic que hagi
daplicar lndex. La identificaci a nivell de gnere de les exvies de quironmid s una
tasca perfectament assolible per tcnics i gestors, aix com tamb la recollecci,
separaci i muntatge dels individus.
3) Pel que fa als punts de tall entre categories es van testar dos procediments diferents:
un basat en el protocol REFCOND (Wallin et al., 2003), que estableix lmits entre
categories dacord als valors de referncia, i un basat en la proposta de Ruse (2010), que
estableix els lmits dacord amb el percentatge de txons sensibles i tolerants al gradient
destrs. La classificaci basada en la proposta de Ruse (2010) va donar uns resultats
ms coherents amb el criteri expert dels membres daquest projecte i t ms sentit
ecolgic ja que usa directament la informaci proporcionada pels txons. Aix doncs
proposem lndex EQATg i el sistema de categoritzaci de Ruse (2010) com a eina final.
4) Lndex dexvies de quironmids (EQAT) s ms sensible a les variacions de qualitat

de les zones humides estudiades, i per tant molt menys restrictiu que lndex CPET
132
(Wilson & Ruse, 2005). Tamb s menys restrictiu que lndex TRIX (Vollenweider et al.,
1998), per per motius diferents. Lndex CPET va ser dissenyat per a les comunitats de
quironmids de les aiges epicontinentals del Regne Unit. En aiges talassohalines la
riquesa despcies de quironmids (tal i com hem vist en aquest estudi) i de
macroinvertebrats aqutics en general (Remane & Schlieper, 1971; Barnes, 1994;
Reizopoulou & Nicolaidou, 2004; Elliott & Quintino, 2007) s molt ms baixa. Aix ha sigut
atribut a les fluctuacions ambientals daquests ecosistemes, que es troben de forma
natural sota un estrs permanent (Basset & Abbiati, 2004). Les espcies que es troben
solen ser eurihalines i tolerants a la contaminaci orgnica, donada lalta crrega trfica
de les zones humides (Levin et al., 2001). Aix fa que la majoria despcies trobades en
aquest estudi estiguessin incloses dins de les categories de mala qualitat (C i D) del
protocol CPET, donant resultats destrs ambiental sever per a gaireb totes les localitats
estudiades. Pel que fa a lndex TRIX, es va dissenyar per les aiges de transici de
lAdritic i es va testar a llacunes costaneres (Coelho et al., 2007; Salas et al., 2008).
Aquestes aiges tenen una concentraci de nutrients menys elevada que la que solen
tenir les llacunes costaneres. Aix doncs, les categories establertes dins de lndex TRIX
semblen massa restrictives per a daltres ambients de transici com les llacunes
costaneres o els aiguamolls. A ms a ms donada lelevada crrega orgnica que
aquests ecosistemes presenten de forma natural, sembla que un ndex bitic (com el que
es presenta en aquest estudi) constitueix una opci ms robusta per a lavaluaci del seu
estat trfic que no pas ndexs fonamentats sobre variables trfiques.
Es pot concloure que en aquest estudi sha elaborat un ndex prctic des del punt de vista
de la gesti i amb una forta base cientfica i estadstica que recolza la confiana en els
resultats que es puguin obtenir de la seva aplicaci en un futur. Malgrat aix sha de dir
que sha treballat amb un nombre de localitats fora petit (38), i que lndex es veuria molt
beneficiat de la inclusi dun nombre major de localitats dins de gradients ambientals ms
amplis. Aix augmentaria el nombre de gneres indicadors i segurament, donats els bons
resultats obtinguts, enfortiria la relaci de lndex amb les variables trfiques.
133
Apndix 7.1. Valor indicador de les espcies de quironmid incloses dins de lEQATe. A la
primera columna els txons estan ordenats alfabticament i a la segona en sentit creixent del
seu valor indicador.
Espcie
Valor indicador
Espcie
Valor indicador
0.35
Chironomus indeterminat
0.00
Ablabesmyia monilis
0.41
0.21
Acricotopus lucens
0.76
0.25
0.00
0.25
1.00
0.35
Cladopelma viridula
0.50
0.38
0.76
Tanytarsus tika
0.39
0.75
Ablabesmyia monilis
0.41
0.76
0.41
0.50
0.41
0.49
0.45
Corynoneura gratias
0.76
0.46
Corynoneura sp.
0.79
0.49
0.49
0.49
0.72
0.49
0.55
0.49
0.21
0.50
0.25
0.50
0.76
0.50
0.50
0.50
0.76
0.50
0.52
0.50
0.75
Cladopelma viridula
0.50
0.59
0.50
0.76
0.50
0.54
0.50
Halocladius varians
0.77
0.50
0.45
0.50
0.76
0.50
0.76
0.50
0.41
Psectrocladius ventricosus
0.50
0.76
0.50
0.50
0.50
0.50
0.52
0.50
0.54
0.50
0.55
0.75
0.59
0.50
0.72
0.50
0.75
134
Apndix 7.1. (continuaci). Valor indicador de les espcies de quironmid incloses dins de
lEQATe. A la primera columna els txons estan ordenats alfabticament i a la segona en
sentit creixent del seu valor indicador.
0.50
0.75
0.50
0.75
0.75
0.75
0.90
Tanytarsus brundini
0.75
0.25
Procladius choreus
0.76
0.50
0.76
0.76
0.76
Procladius choreus
0.76
0.76
0.76
0.76
0.41
0.76
0.84
Acricotopus lucens
0.76
0.46
0.76
0.38
0.76
Psectrocladius ventricosus
0.50
Corynoneura gratias
0.76
0.49
0.76
0.76
0.76
0.50
0.76
0.50
0.76
0.76
0.76
Tanytarsus brundini
0.75
0.76
0.76
0.76
Tanytarsus mendax
0.76
Tanytarsus mendax
0.76
0.50
0.76
Tanytarsus tika
0.39
0.76
0.76
Zavrelimyia berberi
0.76
0.50
Halocladius varians
0.77
0.49
Corynoneura sp.
0.79
0.76
0.84
0.76
0.90
Zavrelimyia berberi
0.76
1.00
135
Apndix 7.2. Valor indicador dels txons inclosos dins de lEQATg. A la

primera columna els txons estan ordenats alfabticament i a la segona en
sentit creixent del seu valor indicador.
Txons
Valor indicador
Txons
Valor indicador
Ablabesmyia
0.66
0.00
Acricotopus
1.00
Cryptochironomus
0.03
0.00
Microtendipes
0.03
0.79
Monopelopia
0.03
Cladopelma
0.71
Rheocricotopus
0.03
Cladotanytarsus
0.66
Virgatanytarsus
0.03
Conchapelopia
0.37
Paratendipes
0.26
Corynoneura
0.64
Polypedilum
0.26
Cricotopus
0.54
Microchironomus
0.30
Cryptochironomus
0.03
Phaenopsectra
0.34
Dicrotendipes
0.54
Glyptotendipes
0.36
Endochironomus
0.73
Conchapelopia
0.37
Glyptotendipes
0.36
Parachironomus
0.37
Halocladius
0.64
Paratanytarsus
0.39
Kiefferulus
0.42
Kiefferulus
0.42
Limnophyes
0.54
Psectrocladius
0.45
Macropelopia
1.00
Cricotopus
0.54
Microchironomus
0.30
Stictochironomus
0.54
Micropsectra
1.00
Limnophyes
0.54
Microtendipes
0.03
Dicrotendipes
0.54
Monopelopia
0.03
Corynoneura
0.64
Parachironomus
0.37
Halocladius
0.64
Paratanytarsus
0.39
Tanytarsus
0.65
Paratendipes
0.26
Procladius
0.65
Phaenopsectra
0.34
Ablabesmyia
0.66
Polypedilum
0.26
Cladotanytarsus
0.66
Procladius
0.65
Cladopelma
0.71
Psectrocladius
0.45
Endochironomus
0.73
Pseudosmittia
1.00
0.79
Rheocricotopus
0.03
Acricotopus
1.00
Stictochironomus
0.54
Macropelopia
1.00
Tanytarsus
0.65
Micropsectra
1.00
Virgatanytarsus
0.03
Pseudosmittia
1.00
Zavreliella
1.00
Zavreliella
1.00
Zavrelimyia
1.00
Zavrelimyia
1.00
136
Captol VIII: COMPARACI DE LA DIAGNOSI DESTAT

ECOLGIC OBTINGUDA DE LAPLICACI DELS NDEXS
QAELSe2010 i EQATg
8.1. INTRODUCCI
En aquest captol es presenta una comparativa dels resultats obtinguts en la determinaci

de la qualitat de laigua segons sapliqui lndex QAELSe2010 o lndex EQATg
desenvolupats en els captols V i VII daquest informe respectivament. La categoritzaci
de les zones humides en diferents nivells de qualitat sha fet seguint les propostes
escollides per cada ndex: proposta 5 per al QAELSe2010 (vegeu captol VI) i proposta
basada en una adaptaci de la metodologia descrita per Ruse (2010) per lEQATg (vegeu
captol VII). Donat que les bases de dades amb les que es va treballar per al
desenvolupament de lndex EQATg (38 punts de mostreig) i de lndex QAELSe2010 (268
punts de mostreig) tenien mides molt diferents, les anlisis que es presenten es van fer
noms considerant els punts de mostreig en que es tenien els dos valors (35 punts de
mostreig; Taula 8.1).
A partir de la informaci proporcionada en els captols V i VII sobre les relacions dels
ndexs amb les variables indicadores de lestat trfic shan analitzat les semblances i
diferncies daquests dos ndexs.
137
Taula 8.1. Valors dEQATg i QAELSe2010 de les 35 localitats utilitzades per aquesta comparativa.
Tamb es mostra la categoria de qualitat obtinguda amb cada ndex (I=Molt bo; II=Bo;
III=Mediocre; IV=Deficient; V=Dolent) i la tipologia de la zona humida.
Categories de
qualitat
Codi punt
mostreig
Localitat
15
23
32
13
98
66
82
99
96
22
60
38
81
30
80
78
29
44
52
51
50
97
47
59
53
65
54
42
56
57
61
58
62
Clot de la Lldriga
Ullal del Tec III
Tancada
Llacuna del Sol
Encanyissada
Platjola
Estany d'en Broc 1
Can Cunill
Garxal
Bassa de Fra Ramon
Canal Vell
Olles
Bassa del Pi
Bassa gran de Can Dimoni
B. petita de Can Dimoni
Clot
Desemb. Tordera
Estany de Cal Tet
Llacuna del Saler
Estany de la Ricarda
Bassa de Can Raba
Els Reguerons
Estany de la Vidala
Estany del Remolar
Estany de la Murtra
Tipologia EQATg QAELSe2010 EQATg QAELSe2010

TA
DP
DP
TA
TA
TA
TA
TA
DP
DP
TA
DP
TA
TA
TA
DP
TA
DP
TA
TA
DP
TA
DP
DP
TA
TA
TA
DP
TA
TA
TA
DP
DP
79
72
57
61
79
38
35
68
48
66
66
0
51
79
58
35
79
51
35
34
4
72
64
41
51
40
40
2
17
25
55
26
0
0.87
0.59
0.35
0.66
0.55
0.46
0.56
0.54
0.64
0.55
0.55
0.48
0.52
0.58
0.55
0.44
0.47
0.55
0.69
0.51
0.51
0.63
0.05
0.34
0.55
0.46
0.64
0.56
0.46
0.44
0.21
0.50
0.21
I
I
III
III
I
IV
IV
II
III
II
II
V
III
I
III
IV
I
IV
IV
IV
V
I
II
IV
III
IV
IV
V
V
V
III
V
V
I
II
V
II
III
IV
III
IV
II
III
III
IV
IV
III
III
IV
IV
III
II
IV
III
II
V
V
III
IV
II
III
IV
V
V
IV
V
138
8.2. METODOLOGIA UTILITZADA PER A LA COMPARATIVA
En primer lloc es va testar per cadascun dels ndexs per separat si les propostes de
categories de qualitat establertes pels dos ndexs presentaven diferncies significatives
pel que fa als valors entre categories. Donat que els dos ndexs presenten manca
dhomogenetat de varincies entre les categories, es va triar el test de Welch per
comparar si existeixen o no diferencies significatives entre les categories. Posteriorment
es van realitzar proves post-hoc de Tamhane per determinar quines categories de qualitat
presentaven diferencies significatives, ja que aquestes proves no requereixen
dhomogenetat de varincies per poder realitzar-se. Cal dir, per, que en el cas del
QAELSe2010 noms una llacuna va resultar classificada dins la categoria de qualitat molt
bona (Clot de la Lldriga; Taula 8.1), cosa que va limitar la comparativa post-hoc en el
cas del QAELSe2010 a noms les categories de bo, mediocre, deficient i dolent. Les
anlisis per a realitzar aquesta part shan fet mitjanant SPSS 15.0.
En segon lloc es van comparar les concordances entre lassignaci de categories dels
ndexs fent s de lestadstic de Kappa (Sim & Wright, 2005). Aquest estadstic es basa
en la mesura del nombre dacords entre els ndexs (per exemple, que una localitat tingui
qualitat bona tant fent servir el QAELSe2010 com lEQATg), el nombre de desacords duna
categoria de magnitud (per exemple, que una localitat tingui qualitat bona fent servir el
QAELSe2010 i molt bona fent servir lEQATg) i el nombre de desacords de ms duna
categoria de magnitud (per exemple, que una localitat tingui qualitat mediocre fent servir
el QAELSe2010 i molt bona fent servir lEQATg). Lestadstic t un valor entre -1 (total
desacord entre ndexs) i 1 (acord total entre ndexs). Un valor de 0 significa que lacord
entre els ndexs no s major que lesperat per atzar, i no es considera que hi ha cert nivell
dacord fins que no es superen valors de 0.41 (Landis & Koch, 1977). Tamb shan
realitzat correlacions de Spearman entre els valors dels ndex (QAELSe2010,ACCO2010, RIC
i EQATg). Les anlisis per a realitzar aquesta comparativa shan fet mitjanant SPSS
15.0.
139
8.3. RESULTATS
Tant lndex QAELSe2010 (Welch=33.79; p<0.001) com lEQATg (Welch=90.39; p<0.001)
han presentat diferncies significatives entre les categories de qualitat de laigua
obtingudes a partir de les propostes acceptades en aquest treball (Figura 8.1). Cal
remarcar que tots dos ndexs discriminen correctament entre les categories de bo i
mediocre, llindar clau en la gesti segons la DMA.
0.8
80
Figura 8.1. Diagrama de caixes (mnim, quartil 1, mitjana, quartil 3 i mxim) de les puntuacions
obtingudes per a cada categoria de qualitat segons lndex QAELSe2010 i lndex EQATg. Les lletres
representen diferncies significatives (p<0.05), de manera que lletres diferents indiquen
diferncies significatives entre les categories de qualitat.
a
60
0.4
40
EQATg
0.6
20
0.2
QAELSe2010
II
III
IV
II
III
IV
Segons lestadstic de Kappa no hi va haver un acord significatiu entre els ndexs

QAELSe2010 i EQATg per lassignaci de categories de qualitat a les localitats incloses a
lanlisi (Kappa= 0.076; p= 0.383; Taula 8.2). Els desacords entre ndexs podrien venir
donats tant per un carcter molt restrictiu del QAELSe2010, com per un carcter massa
permissiu de lEQATg. Tot i aquesta manca de concordana, existeix una tendncia
significativa i positiva entre les categories establertes pels dos ndexs (Pearson per
rangs= 0.37; p=0.036). De fet existeix una relaci, tot i que marginalment significativa,
entre el QAELSe2010 i lEQATg (r= 0.33; p=0.059; Figura 8.2).
140
Taula 8.2. Relaci entre les categories de qualitat dels ndexs

QAELSe2010 i lndex EQATg. El color negre marca els acords, el
gris els desacords duna categoria de magnitud i el blanc els
desacords de ms duna categoria de magnitud.
Categories
de qualitat
establertes
segons
EQATg
Dolent
Deficient
Mediocre
Bo
Molt bo
Categories de qualitat establertes

segons QAELSe2010
Molt bo
Bo
Mediocre
Deficient
Dolent
Figura 8.2. Relaci entre valors de QAELSe2010 i EQATg.
1.0
QAELSe2010
0.8
0.6
0.4
0.2
0.0
0
20
40
60
80
100
EQATg
141
8.4. DISCUSSI
Els resultats obtinguts en aquesta comparativa permeten veure com els dos ndexs
presenten certa tendncia positiva, s a dir als valors alts de QAELSe2010 els hi
corresponen valors alts de lEQATg. Tot i aix, aquesta tendncia ha resultat ser
marginalment significativa, cosa que podria explicar la manca de concordana entre les
classificacions en diferents nivells de qualitat de laigua de les masses daigua estudiades
fetes pels dos ndexs. Aquesta manca de concordana no es pot explicar per un mal
funcionament de cap dels dos ndexs ja que tant en el captol V com en el VII es pot
comprovar que els dos ndexs es relacionen de manera adient i significativa amb els
diferents indicadors destat trfic utilitzats en aquest treball. Aix, el QAELSe2010 sha
relacionat de manera significativa amb tots els indicadors destat trfic, excepte les
formes de nitrogen en les tipologies daiges dolces-oligohalines permanents i aiges
talassohalines (vegeu captol V). De manera similar lEQATg sha relacionat amb totes les
variables trfiques excepte lamoni (vegeu captol VII). Ara b, en el cas del QAELSe2010 la
relaci ms forta (coeficient de Spearman ms elevat) observada ha estat amb el TRIX
per les tipologies daiges dolces-oligohalines, tant permanents com tempornies, i amb
el nitrogen total en les aiges talassohalines (vegeu Taula 5.3). En canvi en el cas de
lEQATg les correlacions ms fortes detectades han estat amb el nitrogen total, la
clorofilla a i el TRIX (vegeu Figura 7.7). Aquest comportament divers podria estar
indicant diferncies entre la informaci que ens proporcionen els ndexs, per caldria un
estudi ms exhaustiu per determinar el grau de complementarietat entre ndexs.
Per exemple, lndex EQATg proporciona informaci dels hbitats bentnics (vegetaci,
substrat, etc.) de lecosistema sense necessitat de mostrejar-los de forma directa, a
diferncia de QAELSe2010 que sha de mostrejar integrant tots els hbitats presents en la
massa daigua. Aix explicaria perqu, per exemple, lestany de Ca lArana presenta una
qualitat bona segons lndex QAELSe2010 i una qualitat dolenta segons lndex EQATg.
Aquest estany t una haloclina permanent que condiciona la manca doxigen a les aiges
profundes. Tanmateix les aiges superficials sn dolces i oxigenades i poden contenir
comunitats diverses de macroinvertebrats aqutics (Caedo-Argelles, 2009). En aquest
cas lndex EQATg podria estar recollint la informaci dels organismes que viuen per
sobre i per sota lhaloclina, mentre que lndex QAELSe2010, per temes de mostreig lligats a
la morfometria de Ca lArana, avalua la qualitat de laigua a partir dels organismes que es
troben en els diferents hbitats litorals per sobre lhaloclina.
142
Per altra banda, sha descrit que els sistemes mediterranis presenten una elevada
variabilitat temporal (lvarez-Cobelas et al., 2005; Beklioglu et al., 2007), i aix podria en
part explicar les diferncies observades entre ndexs. Aix, lEQATg est integrant la
variabilitat observada al llarg del cicle dinundaci, ja que cada llacuna es mostreja 3 cops
en el temps, mentre que el fet dhaver limitat el mostreig del QAELSe2010 a una sola
vegada en el temps ha redut la seva capacitat per incorporar aquesta variabilitat
temporal. Aix, les diferncies observades entre ndexs tamb podrien explicar-se, com a
mnim en part, per aquestes diferencies entre protocols de mostreig.
8.5. CONCLUSIONS
1. Tot i realitzar aproximacions diferents, les categoritzacions dels dos ndexs discriminen
de manera significativa entre les categories de qualitat Bona i Mediocre.
2. Tot i que els dos ndexs estan feblement relacionats, no sha observat concordana en
la classificaci de les localitats dins les tipologies. Aix es podria explicar perqu: 1)
lEQATg integra la informaci dels hbitats bentnics de manera natural sense haver-los
de mostrejar directament, mentre que el QAELSe2010 s un ndex multihbitat que integra
tots els hbitats litorals de la massa daigua; i 2) el mostreig realitzat per a lobtenci de
lEQATg integra variabilitat temporal, mentre que el mostreig realitzat per a lobtenci del
QAELSe2010 no integra aquest tipus de variabilitat.
3. LEQATg s ms sensible a variacions de nitrogen total, clorofilla a fitoplanctnica i
TRIX, mentre que el QAELSe2010 s ms sensible a variacions en el TRIX i nitrogen total.
Aquestes diferncies podrien estar indicant diferncies entre la informaci que ens
proporcionen els ndexs, per caldria un estudi ms exhaustiu per determinar el grau de
complementarietat entre ndexs.
4. La comparaci entre ndexs noms ha estat possible per les masses daigua
talassohalines i dolces-oligohalines permanents de manera conjunta. Queda pendent,
doncs, la inclusi de masses daigua dolces-oligohalines tempornies en aquesta
comparativa.
143
5. En definitiva, es pot concloure que shan dissenyat dues eines vlides per a lavaluaci
de lestat ecolgic de les zones humides, i que poden donar informaci complementria
sobre lestat de lecosistema. No obstant, cal mencionar que no sha pogut dur a terme
una validaci a fons de les eines a causa de la manca de dades per fer-ho, i que la
comparaci entre les dues eines (EQATg i QAELSe2010) sha redut a una aproximaci
descriptiva pel mateix motiu.
144
Captol IX: CONDICIONS DE REFERNCIA I ZONES HUMIDES DE

REFERNCIA
La Directiva Europea 2000/60/EC estableix la necessitat de definir les diferents tipologies

decosistemes aqutics existents (en aquest cas ecosistemes lentics soms) i establir les
condicions de referncia per a cada tipologia. Les diferents tipologies existents a
Catalunya queden ben establertes en funci de caracterstiques no relacionades amb la
qualitat de laigua, com la salinitat i la durada de la inundaci. Pel que fa a les condicions
de referncia, s difcil trobar ambients lentics soms en els quals no hi hagi hagut cap
modificaci i que es puguin considerar com a no pertorbats, de manera que les
condicions de referncia shan de determinar en funci de valors potencials per establir
lestat ecolgic. Aquests podrien ser:
1. Lorigen de la llacuna s natural.

2. Els voltants de la llacuna no estan tancats per motes, de manera que no es limita
o canalitza ni lentrada ni la sortida daigua. En augmentar el nivell de laigua, la
superfcie inundada de la llacuna pot expandir-se inundant els terrenys adjacents
sense que hi hagi una limitaci important a aquesta expansi.
3. La hidrologia depn principalment de pertorbacions hdriques naturals, com
temporals de mar, precipitacions, o pujades del nivell fretic. Alhora, no est
afectada per aportacions daigua controlades o alterades per lhome. No hi ha
aportacions daigua i de nutrients per canals descorrentia que provinguin de ls
urb, industrial o agrcola. Tampoc hi ha dhaver extraccions daigua per a
qualsevol s. El nivell d'aigua no es mant artificialment, de manera que durant
l'estiatge es poden produir episodis d'assecatge.
4. No es produeixen mai episodis dhipertrfia en els moments de mnim volum
daigua o previs a la dessecaci de la llacuna. Malgrat que puguin produir-se
baixades importants de la concentraci doxigen, mai provoquen la desaparici de
la comunitat tpica de la llacuna i la seva substituci per una comunitat tpica de
condicions anxiques.
5. No hi ha presncia ni de fauna ni de flora allctones.
6. Presenta una composici i estructura de la comunitat vegetal caracterstica pel
tipus de llacuna.
145
7. Donades les caracterstiques fluctuants daquests ambients, no sestableixen

restriccions ni a la salinitat, ni a la concentraci de nutrients, ni a lassecatge
natural.
Considerant els 7 criteris per determinar possibles localitats de referncia, els tres equips
han proposat una llista de les zones humides que s'ajustaven ms als criteris. En la Taula
9.1 es mostren les 37 llacunes proposades. D'algunes d'elles no es disposa d'informaci,
ja que no s'han mostrejat ni en l'mbit d'aquest estudi ni en anteriors dels que tinguem
constncia.
A part, i per tal de poder determinar els llindars entre les categories de l'ndex QAELS2010,
s'ha considerat que aquelles localitats amb un nivell baix o molt baix de pressions
assolien en bona mesura les condicions de referncia. S'ha avaluat el nivell de pressions
a partir de l'ndex ECELS, considerant que les categories I i II d'aquest ndex (ECELS
70) informaven d'un baix o molt baix nivell de pressions antrpiques. Aix, les localitats
considerades de referncia (de les que figuren a la Taula 9.1 aquelles de les que es
disposava informaci) ms les llacunes amb valors dECELS superiors o iguals a 70 han
perms generar una matriu de dades sobre les condicions de referncia per cada
tipologia. Les 59 masses d'aigua considerades per establir les condicions de referncia
figuren a la Taula 9.2. S'ha comparat els valors dels ndexs TRIX i QAELSe2010 entre
aquestes localitats i la resta (Figura 9.1). Entre les localitats amb condicions de referncia
i la resta noms s'han detectat diferncies amb ambds ndexs en les aiges
talasohalines, mentre que les dolces-oligohalines tempornies noms han estat diferents
pel que fa al QAELSe2010. Per tant, quan les localitats amb condicions de refncia d'una
determinada tipologia han presentat diferncies a nivell del grau d'eutrfia (utilitzant el
TRIX com a indicador), els QAELSe2010 tamb les ha diferenciat. Els QAELSe2010 sembla
ser fins i tot ms sensible a condicions de referncia que el TRIX, ja que en una tipologia
que no presentaven diferncies a nivell del grau d'eutrfia (TRIX) el QAELSe2010 s que ha
presentat diferncies significatives (Figura 9.1).
Com ja s'ha comentat la identificaci de localitats amb condicions de referncia (Taula

9.2) ha estat necessria per poder determinar les categories de l'ndex QAELS2010 (vegeu
captol VI). A ms, ha perms estudiar la variabilitat de les zones humides amb
condicions de referncia. Amb aquesta perspectiva s'ha estudiat la relaci entre els valors
de l'ndex QAELSe2010 de les localitats amb condicions de referncia i els valors de lndex
146
TRIX (com estimador del gradient d'eutrfia) per cadascuna de les tipologies (Figura 9.2).
S'ha observat l'existncia d'una relaci significativa entre ambds ndexs i aquesta ha
resultat ser similar entre les tipologies, si b ha presentat diferncies respecte l'ordenada
a l'origen. Tamb s'ha constatat l'alt rang de variabilitat dels valors de l'ndex TRIX per
aquestes localitats, mostrant que, de manera natural, aquests sistemes ja presenten
fluctuacions en el seu estat trfic i que el QAELSe2010 s sensible a aquestes fluctuacions.
Una possible explicaci de lexistncia daquestes fluctuacions naturals podria venir
donada pels canvis que es donen al llarg de lany. s important determinar si el
QAELSe2010 s sensible a aquests canvis perqu ser important per dissenyar futurs
seguiments de lestat ecolgic de les masses daigua. Per tal d'avaluar aquests canvis,
s'ha correlacionat els valors de l'ndex QAELSe2010 amb la temperatura de l'aigua
(utilitzada com a variable indicadora dels canvis al llarg de l'any). Les correlacions
significatives que s'han obtingut han evidenciat l'existncia d'una variaci dels valors de
l'ndex relacionat amb el moment de l'any de l'estimaci del mateix (p = 0.03; R2 = 0.03).
Aquesta influencia s molt petita, possiblement perqu les dades utilitzades sn
majoritriament duna mateixa poca de lany. Val a dir que aquest fet posa de relleu que
fins i tot els sistemes de referncia (Figura 9.2.) presenten certa variabilitat natural. De
fet, els sistemes aqutics mediterranis es caracteritzen per una elevada variabilitat intra e
interanual (Quintana, 2002; lvarez-Cobelas et al., 2005). Aix, i donat que el
coneixement del funcionament dels sistemes de referncia s essencial per a una
correcta calibraci dels punts de tall entre els diferents nivells trfics, seria aconsellable
fer un estudi complet daquests sistemes incorporant un eix temporal. s a dir, dissenyar
un monitoreig especfic per a masses daigua de referncia al llarg de com a mnim un
cicle anual i a ser possible, per tal dincorporar la variabilitat interanual, al llarg de
diversos cicles.
147
Taula 9.1. Localitzaci de les llacunes de referncia. En la taula s'indica la tipologia (TIP.: TA, talassohalines; DP, dolces-oligohalines
permanents; DT, dolces-oligohalines tempornies) i, en el cas d'haver-se mostrejat en aquest estudi, el seu codi.
LLACUNA
MUNICIPI
CAP DE CREUS
Bassa de Cap de Creus 07
Cadaqus
Cadaqus
AIGUAMOLLS DE L'ALT EMPORD (RESERVA SALADA) (1)
Bassa Tamariu
Castell d'Empries
Estany d'en Tries
Castell d'Empries
Bassa Connectada
Castell d'Empries
El Salicorniar
Castell d'Empries
La Rogera
Castell d'Empries
ALBERA
Estany de Can Gaspar
Masarac
Estany d'en Mart
Cantallops
Estany d'en Par
Cantallops
Estany de Baix de Canadal
La Jonquera
Estany Petit de Canadal
La Jonquera
Estany Gran de Canadal
La Jonquera
Estany de Serrallobera
Sant Climent Sescebes
Estany de la Rajoleria de la Gutina
Estany de la Cardonera de la Gutina
Estany Petit dels Torlits
Estany Gran dels Torlits
PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCNICA DE LA GARROTXA (2)
Estany Vell de Jord
Santa Pau
Estany Nou de Jord
Santa Pau
DELTA DEL LLOBREGAT
La Magarola
LLACUNES COSTANERES DEL LITORAL SUD
Sant Jordi Alfama
L'Ametlla de Mar
L'Ametlla de Mar
L'Ametlla de Mar
DELTA DE L'EBRE
Illa Sant Antoni
Garxal
Deltebre
Punta Fangar
Deltebre
Illa Buda 1
Illa Buda 2
Illa Buda 3
Alfacada
Sant Jaume d'Enveja
Punta Banya 1
Sant Carles de la Rpita
Punta Banya 2
Punta Banya 3
Punta Banya 4
Punta Banya 5
COMARCA
TIP.
UTM-x
UTM-y
Alt Empord
Alt Empord
DT
DT
524257
525178
4685631
4685518
Alt Empord
Alt Empord
Alt Empord
Alt Empord
Alt Empord
TA
TA
TA
TA
TA
509417
509576
509480
509659
509460
4675750
4675873
4675645
4675533
4674590
Alt Empord
Alt Empord
Alt Empord
Alt Empord
Alt Empord
Alt Empord
Alt Empord
Alt Empord
Alt Empord
Alt Empord
Alt Empord
DT
DT
DT
DT
DT
DT
DT
DT
DT
DT
DT
495053
494236
494416
492671
492141
492476
495352
498423
498357
496698
496654
4688638
4694132
4694647
4693940
4694500
4694087
4692229
4694050
4694132
4692088
4692335
Garrotxa
Garrotxa
DP
DP
459348
459336
4666183
4666106
Baix Llobregat
TA
425816
4572174
55
Baix Ebre
Baix Ebre
Baix Ebre
TA
DP
DP
TA
317376
316641
313126
313091
4531461
4530146
4526196
4526026
74
76
77
Baix Ebre
Baix Ebre
Baix Ebre
Baix Ebre
Baix Ebre
Montsi
Montsi
Montsi
Montsi
Montsi
Montsi
TA
TA
TA
TA
TA
TA
TA
TA
TA
TA
TA
TA
320266
319061
309421
319182
319394
319504
318400
300814
298912
297917
297148
302011
4510228
4510889
4518384
4507262
4507487
4507525
4506047
4494995
4495138
4493815
4494149
4492781
(1)
CODI
16
17
18
20
81
A la Reserva Salada del PNAE hi ha altres llacunes que possiblement tamb assoleixen els 7 criteris, per de les quals
no es disposa de suficient informaci (p.e. la Serpa i la Fonda)
(2)
Malgrat que acompleixen la majoria de criteris, sn llacunes generades en un projecte de restauraci.
148
Taula 9.2. Localitzaci de les llacunes amb condicions de referncia (ECELS 70) identificades en aquest estudi. En la taula s'indica la tipologia
(TIP.: TA, talassohalines; DP, dolces-oligohalines permanents; DT, dolces-oligohalines tempornies) i, en el cas d'haver-se mostrejat en aquest
estudi, el seu codi. "Treball" fa referncia a l'estudi del qual s'han extret les dades.
CODI LLACUNA
TIP. ECELS
Treball
MUNICIPI
COMARCA
UTM-x
UTM-y
CAP DE CREUS
DT
90
Boix et al. 2004a
Cadaqus
Alt Empord
523881 4684920
DT
98
Boix et al. 2004a
Cadaqus
Alt Empord
523940 4685179
DT
70
Boix et al. 2004a
Cadaqus
Alt Empord
524257 4685631
DT
75
Boix et al. 2004a
Cadaqus
Alt Empord
525036 4685390
TA
95
Castell d'Empries
Alt Empord
512157 4678761
TA
98
Castell d'Empries
Alt Empord
509576 4675873
TA
100
Castell d'Empries
Alt Empord
509480 4675645
TA
100
aquest estudi
Castell d'Empries
Alt Empord
509659 4675533
TA
100
aquest estudi
Castell d'Empries
Alt Empord
509671 4675052
TA
100
Castell d'Empries
Alt Empord
509460 4674590
TA
80
Boix et al. 2004a
Castell d'Empries
Alt Empord
509853 4675429
TA
75
Boix et al. 2004a
Castell d'Empries
Alt Empord
509417 4675750
AIGUAMOLLS DE L'ALT EMPORD

15
Clot de la Lldriga
16
Estany d'en Tries
17
Connectada
18
Salicorniar
(1)
(1)
(1)
19
20
La Rogera(1)
(1)
Litoral
Bassa Tamariu
(1)
(1)
Riereta
(1)
Rec Muntanyeta
(1)
Boix et al. 2004a;

aquest estudi
Boix et al. 2004a;
aquest estudi
Boix et al. 2004a;
aquest estudi
Boix et al. 2004a;

aquest estudi
TA
80
Boix et al. 2004a
Castell d'Empries
Alt Empord
509050 4674780
DT
85
Boix et al. 2004a
Castell d'Empries
Alt Empord
508633 4674586
149
Taula 9.2. (continuaci). Localitzaci de les llacunes amb condicions de referncia (ECELS 70) identificades en aquest estudi. En la taula s'indica
la tipologia (TIP.: TA, talassohalines; DP, dolces-oligohalines permanents; DT, dolces-oligohalines tempornies) i, en el cas d'haver-se mostrejat en
aquest estudi, el seu codi. "Treball" fa referncia a l'estudi del qual s'han extret les dades.
CODI LLACUNA
TIP. ECELS
Treball
MUNICIPI
COMARCA
UTM-x
UTM-y
80
Boix et al. 2004a
Cantallops
Alt Empord
494236 4694132
ALBERA
Estany d'en Mart
DT
Estany de Baix de Canadal
DT
100
(3)
La Jonquera
Alt Empord
492671 4693940
Estany Petit de Canadal
DT
98
(3)
La Jonquera
Alt Empord
492141 4694500
Alt Empord
498423 4694050
Alt Empord
496698 4692088
Santa Pau
Garrotxa
459336 4666106
Santa Pau
Garrotxa
459348 4666183
Estany de la Rajoleria
DT
98
(3)
Estany petit dels Torlits
DT
73
Boix et al. 2004a
PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCNICA DE LA GARROTXA

23
(2)
Boix et al. 2004a;
DP
100
Estany Vell de Can Jord
DP
100
Boix et al. 2004a
DT
88
(3)
aquest estudi
PLA DE L'ESTANY
Platja d'Espolla
Fontcoberta/Porqueres
Pla
de
l'Estany
480786 4666671
MASSISSOS DE GAVARRES I ARDENYA

34
Bassa de Can Puig
DP
75
aquest estudi
Forallac
35
DT
78
aquest estudi
Santa Cristina d'Aro
36
Bassa de Can Capana
DT
93
aquest estudi
Cass de la Selva
Baix
Empord
Baix
Empord
Girons
507447 4639125
497614 4630213
491385 4635517
150
CODI LLACUNA
TIP. ECELS
Treball
MUNICIPI
COMARCA
UTM-x
UTM-y
Maresme
475936 4617501
AIGUAMOLLS DE LA TORDERA
43
Bra esquerre illa de la Tordera
DP
90
aquest estudi
Tordera
DELTA DEL LLOBREGAT

55
Estany de la Magarola
TA
100
aquest estudi
57
Estany de la Vidala
TA
73
aquest estudi
Viladecans
59
DP
83
aquest estudi
Viladecans
Els Reguerons
TA
80
Boix et al. 2004a
Viladecans
Baix
Llobregat
Baix
Llobregat
Baix
Llobregat
Baix
Llobregat
426249 4571905
421882 4570458
421754 4570906
419443 4571627
SECANS DE LLEIDA
1
DT
94
aquest estudi
Oss de Si
Urgell
345514 4621965
Bassa del Sala
DT
91
aquest estudi
Oss de Si
Urgell
346896 4621432
Clot de Reguers petita
DT
73
Els Plans de Si
Segarra
350474 4622047
Bassa de l'Astor
DT
94
aquest estudi
Lleida
Segri
306246 4599723
Clot de Reguers gran
DT
93
Boix et al. 2004a
Els Plans de Si
Segarra
350414 4622063
Boix et al. 2004a;

aquest estudi
151
CODI LLACUNA
TIP. ECELS
Treball
MUNICIPI
COMARCA
UTM-x
UTM-y
LLACUNES COSTANERES DEL LITORAL SUD

69
Desemb. Gai
DP
71
aquest estudi
Tarragona
Tarragons
363015 4554957
74
DP
89
aquest estudi
L'Ametlla de Mar
Baix Ebre
316654 4530147
76
DP
88
aquest estudi
L'Ametlla de Mar
Baix Ebre
313134 4526203
77
TA
70
aquest estudi
L'Ametlla de Mar
Baix Ebre
313091 4526026
80
Canal Vell
TA
86
Deltebre
Baix Ebre
313610 4512400
Desemb. Torrent de l'Estany
TA
87
Boix et al. 2004a
L'Ametlla de Mar
Baix Ebre
313942 4527033
Desemb. Torrent de Santes Creus
TA
77
Boix et al. 2004a
L'Ametlla de Mar
Baix Ebre
313067 4526080
Llacuna del Sol
TA
89
Boix et al. 2004a
Torredembarra
Tarragons
367479 4556544
DT
98
aquest estudi
El Perell
Baix Ebre
306185 4529999
DT
82
Boix et al. 2004a
Cornudella de Montsant
Priorat
327287 4575538
Boix et al. 2004a;

aquest estudi
SERRES DE CARD I DEL BOIX

7

SERRA DEL MONTSANT
Herbassars del Barranc dels Enllossats
152
CODI LLACUNA
TIP. ECELS
Treball
MUNICIPI
COMARCA
UTM-x
UTM-y
DELTA DE L'EBRE
81
Garxal
TA
86
aquest estudi
Deltebre
Baix Ebre
319000 4510925
82
TA
88
aquest estudi
Sant Jaume d'Enveja
Montsi
319058 4508454
83
TA
71
aquest estudi
Sant Jaume d'Enveja
Montsi
318014 4507060
84
TA
88
aquest estudi
Sant Jaume d'Enveja
Montsi
318574 4506867
85
Alfacada (A)
TA
73
aquest estudi
Sant Jaume d'Enveja
Montsi
317868 4506314
86
Gola de Migjorn
TA
80
aquest estudi
Sant Jaume d'Enveja
Montsi
318704 4506232
91
Alfacada (B)
TA
89
aquest estudi
Sant Jaume d'Enveja
Montsi
316993 4505470
94
Alfacada (D)
TA
76
aquest estudi
Sant Jaume d'Enveja
Montsi
316458 4505245
100
Erms de Vilacoto 3
DP
75
aquest estudi
Montsi
298808 4501668
102
Antigues salines de Sant Antoni
TA
81
aquest estudi
Amposta
Montsi
309211 4501286
103
Punta de la Banya 1
TA
80
aquest estudi
Montsi
303468 4496116
104
Punta de la Banya 3
TA
70
aquest estudi
Montsi
301932 4495481
Bassa dels Ous
DP
78
Boix et al. 2004a
Amposta
Montsi
311150 4502942
Tancada
TA
78
Boix et al. 2004a
Amposta
Montsi
309105 4502488
(1)
A la Reserva Salada del PNAE hi ha altres llacunes que possiblement tamb assoleixen els 7 criteris, per de les quals no es disposa de suficient
informaci (p.e. la Serpa i la Fonda).
(2)
Malgrat que acompleixen la majoria de criteris, sn llacunes generades en un projecte de restauraci.
(3)
Els valors de l'ndex ECELS d'aquestes llacunes estan recolllits en un treball encara no publicat de Gascn i collaboradors.
153
Figura 9.1. Comparaci dels valors dels ndexs QAELSe2010 i TRIXe entre localitats amb
condicions de referncia i la resta per a cadascuna de les tipologies (DP: dolces-oligohalines
permanents; DT: dolces-oligohalines tempornies; TA: talassohalines).
DP
0.2
0.6
1.0
F1,110=0.02; p=0.88
QAELSe_2010
6
4
2
TRIXe
10
F1,110=1.77; p=0.18
DT
0.2 0.4 0.6 0.8 1.0
F1,51=6.46; p=0.01
QAELSe_2010
6
4
2
TRIXe
10
F1,51=2.09; p=0.15
TA
0.2
0.6
1.0
F1,101=6.47; p=0.01
QAELSe_2010
6
4
2
TRIXe
10
F1,101=14.45; p<0.01
154
1.0
Figura 9.2. Relaci entre els valors dels ndexs QAELSe2010 i TRIXe pel que fa a les localitats
amb condicions de referncia per cadascuna de les tipologies (DP: dolces-oligohalines
permanents; DT: dolces-oligohalines tempornies; TA: talassohalines).
R2=0.33***
TA
QAELSe= 0.734-0.030 TRIXe
0.8
DT
0.4
0.6
0.2
QAELSe
DP
10
TRIXe
155
Captol X: DELIMITACI DE LES MASSES DAIGUA I AVALUACI

DEL SEU ESTAT ECOLGIC
Tal com diu la DMA, per tal de poder gestionar de forma adient els ecosistemes aqutics
cal definir unitats de gesti (anomenades massa daigua) que siguin homognies des
del punt de vista de les pressions i els impactes que reben, aix com de les
caracterstiques naturals (tipologia) que condicionen els seus parmetres biolgics,
fisicoqumics i hidromorfolgics propis. Les masses daigua, doncs, poden correspondre a
parts decosistemes (per ex., trams de riu), a unitats senceres (per ex., una llacuna) o a
agrupacions de diverses unitats amb caracterstiques i problemtiques comunes (per ex.,
un complex lacunar). Noms aix s possible donar una diagnosi de qualitat global per
tota la massa daigua, i establir les mesures de gesti ms pertinents.
Per a les zones humides de Catalunya, concretament per als ecosistemes lentics soms
(de menys de 6 m de profunditat i situats a menys de 800 m snm), la delimitaci de les
masses daigua es va fer lany 2005 seguint els segents criteris (Agncia Catalana de
lAigua, 2005):
Inclusi de les zones humides incloses a lInventari de zones humides de

Catalunya (versi de lany 2001) de ms de 8 ha de superfcie.
Inclusi de les zones humides incloses a lInventari de zones humides de

Catalunya (versi de lany 2001) de menys de 8 ha de superfcie per amb alguna
figura de protecci o incloses en plans de recuperaci despcies lligades al medi
aqutic.
Inclusi de zones humides en bon o molt bon estat ecolgic, segons lestudi de
Boix et al., 2004a.
Exclusi, dintre de la selecci anterior, daquelles zones que ja havien estat

delimitades com a massa daigua per en daltres categories (rius, estanys i
embassaments principalment).
156
La posada en marxa dels treballs descrits en aquest document va posar de manifest

mancances en aquella delimitaci: per exemple, duna banda shavien incls espais no
estrictament aqutics, o algunes masses daigua inventariades al 2001 havien ja
desaparegut sota determinades construccions (com laeroport del Prat), i daltra banda,
no shavien incls alguns espais molt singulars i amb un risc elevat de desaparixer. Un
altre tipus de mancana existent a la primera delimitaci era la tipologia assignada a
cadascuna de les masses daigua, ja que, sovint per falta dinformaci, no era correcta en
determinats casos.
Per aix, en el marc daquest estudi es va aprofitar per fer petits canvis a la delimitaci de
les masses daigua zones humides, afegint-ne algunes i traient-ne daltres, aix com una
revisi de les caracterstiques naturals o artificials de totes elles. Un cop fet aix, totes les
masses daigua finalment escollides es van recodificar.
157
10.1. DELIMITACI DE LES MASSES DAIGUA
Partint de la delimitaci de lany 2005 (Agncia Catalana de lAigua, 2005), les zones
humides que han de formar part de les masses daigua, a efectes daplicaci dels
objectius de la DMA, es van escollir seguint els criteris addicionals segents:
Llacunes naturals de ms de 8 ha de lmina daigua en situaci actual de mxima

inundaci.
Llacunes molt modificades o artificials de ms de 8 ha de lmina daigua en

situaci actual de mxima inundaci. Sinclouen aquelles llacunes molt
modificades o artificials que, malgrat que actualment no assoleixin les 8 ha, tinguin
un projecte de restauraci o excavaci que prevegi lassoliment daquestes
dimensions mnimes.
Llacunes naturals situades en alguna zona RAMSAR, independentment de la seva

mida.
Altres zones que, no complint els criteris anteriors, shan considerat de rellevncia
ecolgica i/o social:
o
Llacunes naturals incloses dintre de la Xarxa Natura 2000 en les

categories de (1) Aiges continentals o (2) Aiguamolls litorals.
Llacunes i basses amb informaci del seu estat ecolgic valorat amb el
protocol ECOZO (Agncia Catalana de lAigua, 2006a) que actualment
presenten un estat bo o molt bo, amb independncia de la seva naturalitat
(natural, molt modificat o artificial).
Llacunes
expropiades
en
procs
dexpropiaci
per
lACA,
independentment de la seva naturalitat.

o
Altres, especialment aquelles considerades dinters ecolgic per amb

manca de protecci.
En tota Catalunya, shan delimitat finalment 72 masses daigua zones humides, 51 es

troben a les conques internes i 21 a la conca de lEbre (vegeu la Taula 10.1).
158
10.2. CARACTERSTIQUES GENERALS DE LES MASSES DAIGUA
Les zones humides, a efectes de la DMA, no corresponen a una nica categoria de

massa daigua, ja que nhi ha que poden assimilar-se a estanys (s a dir, masses daigua
continentals quietes, sense influncia marina) i daltres a aiges de transici (s a dir,
amb poca o molta influncia marina). Igualment, nhi ha que poden considerar-se com a
molt modificades, tal com sexposa al captol segent, i fins i tot dartificials.
Tot i aquestes classificacions, lavaluaci de lestat ecolgic de totes les zones humides
pot fer-se amb la mateixa metodologia, aqu descrita, donat que els indicadors biolgics ja
estan adaptats a les diferents tipologies. Noms a ttol informatiu, a la Taula 10.1 es
mostren les 72 masses daigua, amb les principals caracterstiques de cadascuna.
Taula 10.1. Principals caracterstiques de les masses daigua. Es mostra el codi i el nom, aix com la
conca a qu pertany (CIC: conques internes de Catalunya; CE: Ebre), la naturalitat (N: natural, FM:
fortament modificada), la categoria a efectes de la DMA (L: estanys; T: transici) i la tipologia (TA:
talassohalines; DP: dolces-oligohalines permanents; DT: dolces-oligohalines tempornies; AT:
atalassoholines; p.d.: per determinar).
Codi de
Nom de la massa daigua
Conca Naturalitat Categoria Tipologia
la massa
daigua
H1500010 Estanyols del Pla dels Estanyets
CIC
DT
H1500020 Sorrals de Can Pomac
CIC
DP
H1030010 Estanys de les Alberes-Estanys de Canadal
CIC
DT
H1030020 Estanys de les Alberes-Estanys de Cantallops
CIC
DT
H1030030 Estanys de les Alberes-Estanys de Gutina
CIC
DT
H1030040 Estanys de les Alberes-Estanys dels Trlits, Cardonera i d'en CIC
DT
Pous
H1030050 Estanyols de Mas Margall (Estanyol Tramuntana)
CIC
DT
H1002010 Aiguamolls de l'Alt Empord-Est.de Vilat-Bassa Rodona
CIC
DP
H1002020 Aiguamolls de l'Alt Empord-Estany de Palau de Baix
CIC
DT
H1002030 Aiguamolls de l'Alt Empord-Estany d'Aigua Clara
CIC
DT
H1002040 Aiguamolls de l'Alt Empord-Estany del Tec
CIC
TA
H1002050 Aiguamolls de l'Alt Empord - Aiguamolls de la Rubina nord
CIC
TA
H1030060 Aiguamolls de l'Alt Empord - Estany d'en Tries
CIC
TA
H1030070 Aiguamolls de l'Alt Empord-La Rogera, la Serpa i la Fonda
CIC
TA
H1030080 Aiguamolls de l'Alt Empord - La Llarga
CIC
TA
H1030090 Aiguamolls de l'Alt Empord - La Massona
CIC
DP
H1030100 Aiguamolls de l'Alt Empord-Estany del Cortalet
CIC
FM
DT
159
Taula 10.1. (continuaci). Principals caracterstiques de les masses daigua. Es mostra el codi i el nom,
aix com la conca a qu pertany (CIC: conques internes de Catalunya; CE: Ebre), la naturalitat (N:
natural, FM: fortament modificada), la categoria a efectes de la DMA (L: estanys; T: transici) i la
tipologia (TA: talassohalines; DP: dolces-oligohalines permanents; DT: dolces-oligohalines tempornies;
AT: atalassoholines; p.d.: per determinar).
Codi de
la massa
daigua
H1040010 Aiguamolls de l'Alt Empord-Meandres del riu Fluvi
CIC
DP
H1600010 Aiguamolls de l'Alt Empord-Riu Vell
CIC
DP
H1006020 Aiguamolls del Baix Empord-Basses d'en Coll
CIC
FM
DP
H1100020 Aiguamolls del Baix Empord-El Ter Vell
CIC
TA
H1100030 Aiguamolls del Baix Empord-Bassa del Frare Ramon
CIC
TA
H1006010 Estanyets de Pals
CIC
DP
H1040020 Clot d'Espolla-Platja d'Espolla
CIC
DT
H1040030 Estanyols de la Vall de Sant Miquel de Campmajor-Estanyols CIC
DT
DP/DT
temporanis petits
H1040040 Estanyols de la Vall de Sant Miquel de Campmajor-La CIC
Coromina
H1040050 Basses d'en Broc i Aiguamoixos de la Du Vella
CIC
DP
H1040060 Basses de Can Jord
CIC
DP
H1618010 Platja Castell
CIC
TA
H1050010 Estany de Sils
CIC
DP
H1050020 Estany de Bancells
CIC
DT
H1050030 Estanys de Tordera-Estany de la Jlia
CIC
DT
H1050040 Estanys de Tordera-Bra esquerre de l'illa del Tordera
CIC
DP
H1050050 Estanys de Tordera-Estany de Can Raba
CIC
DP
H1050060 Estanys de Tordera-Estany de Can Torrent
CIC
DP
H1050070 Desembocadura del riu Tordera
CIC
DP
H1789010 Delta de Llobregat-Ca l'Arana
CIC
TA
H1789020 Delta de Llobregat-Cal Tet
CIC
TA
H1789030 Delta del Llobregat - La Magarola
CIC
TA
H1789040 Delta del Llobregat-Estany de la Ricarda
CIC
TA
H1789050 Delta del Llobregat-La Roberta
CIC
TA
H1789060 Delta del Llobregat-El Remolar, les Filipines i la Vidala
CIC
FM
DP
H1800010 Delta del Llobregat-Riera de Sant Climent
CIC
TA
H1800020 Delta del Llobregat-Estany de la Murtra
CIC
FM
DP
H1833010 Platja de Torredembarra
CIC
TA
H1015010 Desembocadura del riu Gai
CIC
DP
H1900010 Squia Major
CIC
TA
H1913010 Desembocadura del riu Llastres
CIC
TA
H1944010 Desembocadura del torrent del Pi
CIC
TA
H1944020 Desembocadura del torrent de l'Estany
CIC
TA
160
Taula 10.1. (continuaci). Principals caracterstiques de les masses daigua. Es mostra el codi i el nom,
aix com la conca a qu pertany (CIC: conques internes de Catalunya; CE: Ebre), la naturalitat (N:
natural, FM: fortament modificada), la categoria a efectes de la DMA (L: estanys; T: transici) i la
tipologia (TA: talassohalines; DP: dolces-oligohalines permanents; DT: dolces-oligohalines tempornies;
AT: atalassoholines; p.d.: per determinar).
Codi de
la massa
daigua
H1944030 Desembocadura del torrent de Santes Creus
CIC
TA
H2300010 Clot de la Unilla
CE
AT
H2300020 Pant de l'Arrs
CE
DP
H2300030 Utxesa
CE
FM
DP
H2300040 Basses de Si
CE
DT
H2300050 Estany d'Ivars i Vila-sana
CE
p.d.
H2300060 Herbassars de Castelldans
CE
DP
H2400010 Herbassars del barranc dels Enllossats
CE
DT
H2400020 Ullals de la Carrova
CE
DP
H2400030 Delta de l'Ebre-les Olles
CE
FM
DP
H2400040 Delta de l'Ebre-El Canal Vell
CE
TA
H2400050 Delta de l'Ebre-El Garxal
CE
TA
H2400060 Delta de l'Ebre-Illa de Buda
CE
TA
H2400070 Delta de l'Ebre-L'Alfacada
CE
TA
H2400080 Delta de l'Ebre-La Platjola
CE
FM
DP
H2400090 Delta de l'Ebre-Riet Vell
CE
FM
DP
H2400100 Delta de l'Ebre-La Tancada
CE
TA
H2400110 Delta de l'Ebre-Punta de la Banya
CE
TA
H2400120 Delta de l'Ebre-El Clot
CE
TA
H2400130 Delta de l'Ebre-L'Encanyissada
CE
TA
H2400140 Delta de l'Ebre-Erms de Casablanca o Vilacoto
CE
DP
H2400150 Delta de l'Ebre-Ullals de l'Arispe i Baltasar
CE
DP
161
Captol XI: PROPOSTA DE MASSES D'AIGUA FORTAMENT

MODIFICADES. CRITERIS PER DEFINIR-LES I OBJECTIUS DE
QUALITAT
11.1. MASSES DAIGUA FORTAMENT MODIFICADES I POTENCIAL ECOLGIC:
CONCEPTES BSICS
La DMA preveu classificar com a masses daigua fortament modificades aquelles masses
que, a causa dalteracions hidromorfolgiques dorigen hum, han patit canvis en les
seves caracterstiques naturals tan importants que impedeixen lassoliment del bon estat
ecolgic. Concretament, i pel cas de les zones humides, poden considerar-se inicialment
com a fortament modificades aquelles llacunes sobreexcavades, o b llacunes amb una
modificaci de la connexi natural amb altres aiges o masses daigua adjacents.
Per al cas de Catalunya, gran part de les zones humides actuals presenten una forta
dependncia de lactivitat humana, ja que, per posar alguns exemples, moltes han estat
drenades per fer-ne disminuir el seu permetre original, reben aiges des daltres zones
(canals, retorns de regadiu, etc.), presenten part del seu permetre artificialitzat o shan
format a partir de sobreexcavacions (per ex., extraccions drids). Tanmateix, en la
majoria de casos, les caracterstiques actuals no sn incompatibles amb lassoliment dun
bon estat ecolgic, ja que amb una bona qualitat de laigua i de lestat de conservaci
general de lentorn, poden desenvolupar-se correctament les comunitats animals i
vegetals. Per tant, la majoria daquestes masses han de considerar-se com a naturals, i
no com a fortament modificades, malgrat aquesta forta influncia humana o, fins i tot,
lorigen artificial (llacunes de nova creaci).
Ara b, hi ha casos en qu les modificacions provocades per la gesti comporten canvis

en la tipologia natural de la zona humida, modificant el seu hidroperode i fent-les passar
de temporals a permanents (o a linrevs) o b modificant les caracterstiques de les
seves aiges i fent-les passar de salades a dolces (o a linrevs). Aquestes noves
caracterstiques permeten el manteniment dun cert ecosistema, motiu pel qual podem
avaluar-ne, tamb, la seva estructura i funcionament i obtenir, aix, un nivell de qualitat;
donat que no s la qualitat que tindrien amb la seva tipologia natural, enlloc de masses
daigua naturals parlarem de masses daigua fortament modificades, i enlloc destat
ecolgic parlarem de potencial ecolgic. El potencial ecolgic es defineix, per tant, com la
162
mesura de la qualitat (en base a lestructura i el funcionament de lecosistema) assumint

les alteracions antrpiques que ha patit, i que li han provocat un canvi de tipologia.
11.2. CRITERIS
MODIFICADES
DE
DETERMINACI
DE
ZONES
HUMIDES
FORTAMENT
A lhora didentificar masses daigua com a fortament modificades es van seguir els
criteris segents:
Que es compls un criteri definit a la Instruccin de planificacin hidrolgica (BOE,

2008) per considerar una massa daigua com a fortament modificada: tenir una
mida suficient per considerar-se massa daigua, tenir un s compatible amb el
desenvolupament dun ecosistema aqutic i que, prviament a lalteraci humana,
no exists all presncia daigua superficial o b fos insignificant.
Que la seva gesti actual impliqui un canvi en la seva tipologia, fent-les passar de
salades a dolces (o a linrevs), i de tempornies a permanents (o a linrevs).
A tota Catalunya shan identificat tan sols 7 masses daigua com a fortament modificades
(Taula 11.1). Dues delles (el Cortalet, als Aiguamolls de lEmpord, i Riet Vell, al delta de
lEbre) ho sn segons el primer criteri. La resta eren llacunes costaneres, naturalment
salades, que reben actualment aigua dola fins al punt de fer-les canviar de tipologia.
Taula 11.1. Masses daigua zones humides classificades com a fortament modificades. Shi indica la
conca (CIC: conques internes de Catalunya; CE: Ebre), la naturalitat (FM: fortament modificada), la
categoria a efectes de la DMA (L: estanys; T: transici), la tipologia que t actualment i la que tindria
sense alteracions antrpiques (TA: talassohalines; DP: dolces-oligohalines permanents).
Codi
massa
Nom massa d'aigua
Conca
d'aigua
Natura- Catego-
Tipus
Tipus
litat
ria
actual
natural
H1030100 Aiguamolls de l'Alt Empord-Estany del Cortalet
CIC
FM
DT
Artificial
H1006020 Aiguamolls del Baix Empord-Basses d'en Coll
CIC
FM
DP
TA
H1789060 Delta del Llobregat-El Remolar, les Filipines i la Vidala
CIC
FM
DP
TA
H1800020 Delta del Llobregat-Estany de la Murtra
CIC
FM
DP
TA
H2400030 Delta de l'Ebre-les Olles
CE
FM
DP
TA
H2400080 Delta de l'Ebre-La Platjola
CE
FM
DP
TA
H2400090 Delta de l'Ebre-Riet Vell
CE
FM
DP
Artificial
163
11.3. OBJECTIUS DE QUALITAT I AVALUACI DE LES ZONES HUMIDES

FORTAMENT MODIFICADES
Lobjectiu de qualitat a assolir a les masses daigua fortament modificades s el bon
potencial ecolgic.
Per a les zones humides, lavaluaci del potencial ecolgic es fa, tamb, a partir de les
comunitats biolgiques i de lestat de conservaci general de lentorn. Ara b, la nova
tipologia de la zona humida fa que, per tal que els indicadors reflecteixin la qualitat de
laigua, el potencial ecolgic shagi davaluar de forma diferent a com es faria si la zona
humida presents la seva tipologia natural. Per posar un exemple, una llacuna costanera
permanent naturalment salada (o salobre), s a dir, talassohalina, que sha dolcificat,
desenvolupar comunitats aqutiques prpies de les aiges dolces o oligohalines
permanents. Si a la comunitat dinvertebrats que shi desenvolupa li apliquem un
indicador basat en comunitats talassohalines (QAELS per tipologia TA) obtindrem una
mala valoraci de la qualitat a causa de la manca dels txons propis de les aiges
salades. Per contra, si lindicador utilitzat es basa en aiges oligohalines (QAELS per
tipologia DP), el resultat final indicar realment la qualitat de laigua oligohalina actual.
Donat que lestat natural de la llacuna era, en aquest cas, ser talassohalina, i lhem
avaluada com a oligohalina, el resultat final que sobt reflecteix, tan sols, el potencial
ecolgic de la massa daigua. Un bon estat ecolgic (avaluat segons la tipologia natural
de la llacuna - TA) noms podria obtenir-se revertint altre cop les modificacions
antrpiques de manera que es salinitzs de nou la zona humida.
164
REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES
Agncia Catalana de lAigua. 2005. Caracteritzaci de masses daigua i anlisi del risc
dincompliments dels objectius de la Directiva marc de laigua (2000/60/CE) a
Catalunya (conques intra i intercomunitries), en com
Agncia Catalana de l'Aigua. 2006a. ECOZO. Protocol d'avaluaci de l'estat ecolgic de
les zones humides. Agncia Catalana de l'Aigua, Barcelona. 40 p.
Agncia Catalana de l'Aigua. 2006b. ECOES. Protocol d'avaluaci de l'estat ecolgic dels
estanys. Agncia Catalana de l'Aigua, Barcelona. 70 p.
Alonso, M. 1996. Crustacea. Branchiopoda. A: Ramos, M.A. et al. (eds.). Fauna Ibrica,
7. Museo Nacional de Ciencias Naturales. CSIC, Madrid. 486 p.
lvarez-Cobelas, M., Rojo, C. & Angeler, D.G. 2005. Mediterranean limnology: current
status, gaps and the future. Journal of Limnology, 64: 13-29.
Armitage, P., Cranston, P.S. & Pinder, L.C.V. (eds.). 1995. The Chironomidae: The
biology and ecology of non-biting midges. Chapman & Hall, Londres. 572 p.
Bagella, S., Gascn, S., Caria, M.C., Sala, J., Mariani, M.A. & Boix, D. en premsa.
Identifying key environmental factors related to plant and crustacean assemblages
in Mediterranean temporary ponds. Biodiversity and Conservation
Barnes, R.S.K. 1994. The brackish-water fauna of northwestern Europe. Cambridge
University Press, Cambridge. 303 p.
Basset, A. & Abbiati, M. 2004. Challenges to transitional water monitoring: ecological
descriptors and scales. Aquatic Conservation: Marine and Freshwater
Ecosystems, 14 suppl.: 1-3.
Basset, A., Galuppo, N. & Sabetta, L. 2006. Environmental heterogeneity and benthic
macroinvertebrate guilds in Italian lagoons. Transitional Waters Bulletin, 1: 48-63.
Bazzanti, M., Baldoni, S. & Seminara, M. 1996. Invertebrate macrofauna of a temporary
pond in Central Italy: composition, community parameters and temporal
succession. Archiv fr Hydrobiologie, 137: 77-94.
Beklioglu, M., Romo, S., Kagalou, I., Quintana, X.D. & Bcares, E. 2007. State of the art
in the functioning of shallow Mediterranean lakes: workshop conclusions.
Hydrobiologia, 584: 317-326.
BOE (Boletn Oficial del Estado). 2008. Orden ARM/2656/2008, de 10 de setiembre, por
la que se aprueba la instruccin de planificacin hidolgica.
Boix, D., Sala, J. & Moreno-Amich, R. 2001. The faunal composition of Espolla pond (NE
Iberian Peninsula): The neglected biodiversity of temporary waters. Wetlands, 21:
577-592.
Boix, D., Gascn, S., Gifre, J., Moreno-Amich, R., Martinoy, M., Quintana, X.D. & Sala, J.
2004a. Caracteritzaci, regionalitzaci i elaboraci d'eines d'establiment de l'estat
ecolgic de les zones humides de Catalunya. Informe tcnic. Institut d'Ecologia
Aqutica, Universitat de Girona, Girona. 86 p.
165
Boix, D., Sala, J., Quintana, X.D. & Moreno-Amich, R. 2004b. Succession of the animal
community in a Mediterranean temporary pond. Journal of the North American
Benthological Society, 23: 29-49.
Boix, D., Gascn, S., Sala, J., Martinoy, M., Gifre, J. & Quintana, X.D. 2005. A new index
of water quality assessment in Mediterranean wetlands based on crustacean and
insect assemblages: The case of Catalunya (NE Iberian peninsula). Aquatic
Conservation: Marine and Freshwater Ecosystems, 15: 635-651.
Boix, D., Sala, J., Gascn, S., Martinoy, M., Gifre, J., Brucet, S., Badosa, A., LpezFlores, R. & Quintana, X.D. 2007. Comparative biodiversity of crustaceans and
aquatic insects from various water body types in coastal Mediterranean wetlands.
Hydrobiologia, 584: 347-359.
Boix, D., Gascn, S., Sala, J., Badosa, A., Brucet, S., Lpez-Flores, R., Martinoy, M.,
Gifre, J. & Quintana, X.D. 2008. Patterns of composition and species richness of
crustaceans and aquatic insects along environmental gradients in Mediterranean
water bodies. Hydrobiologia, 597: 53-69.
Boix, D., Ruh, A., Sala, J., Gascn, S., Compte, J. & Quintana, X.D. 2009. Aportaci al
coneixement de les associacions de macrofauna de les basses tempornies de
Menorca. Projecte LIFE Basses LIFE05/NAT/ES/000058. Documents tcnics, 16.
Informe tcnic. Institut d'Ecologia Aqutica, Universitat de Girona, Girona. 20 p.
Brucet, S., Boix, D., Gascn, S., Sala, J., Quintana, X.D., Badosa, A., Sndergaard, M.,
Lauridsen, T.L. & Jeppesen, E. 2009. Species richness of crustacean zooplankton
and trophic structure of brackish lagoons in contrasting climate zones: north
temperate Denmark and Mediterranean Catalonia (Spain). Ecography, 32: 692702.
Caedo-Argelles, M. 2009. Ecology of macroinvertebrate communities in transitional
waters: influence of the environment, response to disturbance and successional
processes. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona, Barcelona. 242 p.
Caedo-Argelles, M. & Rieradevall, M. 2009. Quantification of environment-driven
changes in epiphytic macroinvertebrate communities associated to Phragmites
australis. Journal of Limnology, 68: 229-241.
Catalan, J., Ventura, M., Munn, A. & God, L. 2003. Desenvolupament d'un ndex
integral de qualitat ecolgica i regionalitzaci ambiental dels sistemes lacustres de
Catalunya. Informe tcnic. Centre d'Estudis Avanats de Blanes (CSIC), Blanes.
177 p.
Clarke, K.R. & Gorley, R.N. 2006. PRIMER v6: User Manual/Tutorial. PRIMER-E,
Plymouth. 190 p.
Coelho, S., Gamito, S. & Prez-Ruzafa, . 2007. Trophic state of Foz de Almargem
coastal lagoon (Algarve, South Portugal) based on the water quality and the
phytoplankton community. Estuarine, Coastal and Shelf Science, 71: 218-231.
Coffman, W.P. 1973. Energy flow in a woodland stream ecosystem: II. The taxonomic
composition and phenology of the Chironomidae as determined by the collection of
pupal exuviae. Archiv fr Hydrobiologie, 71: 281-322.
166
DOCE (Diario Oficial de las Comunidades Europeas). 2000. Directiva 2000/60/CE del
Parlamento y del Consejo de 23 de octubre de 2000 por la que se establece un
marco comunitario de actuacin en el mbito de la poltica de aguas.
DOG (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya). 2008. Acord GOV/128/2008, de 3 de
juny, pel qual s'aprova el Programa de seguiment i control del Districte de conca
hidrogrfica o fluvial de Catalunya.
Elliott, M. & Quintino, V. 2007. The Estuarine Quality Paradox, Environmental
Homeostasis and the difficulty of detecting anthropogenic stress in naturally
stressed areas. Marine Pollution Bulletin, 54: 640-645.
Ferrington, L.C., Jr., Blackwood, M.A., Wright, C.A., Crisp, N.H., Kavanaugh, J.L. &
Schmidt, F.J. 1991. A protocol for using surface-floating pupal exuviae of
Chironomidae for rapid bioassessment of changing water quality. Symposium on
Sediment and Stream Water Quality in a Changing Environment: Trends and
Explanation. Vienna, August 1991, p.181-190.
Frantzen, N.M.L.H.F., de Visser, J. & van Nes, E.H. 1994. Colonization and succession of
macroinvertebrates in recently freshened lake Volkerak-Zoom (The Netherlands).
Hydrobiologia, 275/276: 323-334.
Frey, D.G. 1993. The penetration of cladocerans in saline waters. Hydrobiologia, 267:
233-248.
Gamito, S. 2006. Benthic ecology of semi-natural coastal lagoons, in the Ria Formosa
(Southern Portugal), exposed to different water renewal regimes. Hydrobiologia,
555: 75-87.
Gascn, S., Boix, D., Sala, J. & Quintana, X.D. 2005. Variability of benthic assemblages in
relation to the hydrological pattern in Mediterranean salt marshes (Empord
wetlands, NE Iberian Peninsula). Archiv fr Hydrobiologie, 163: 163-181.
Gascn, S., Boix, D., Sala, J. & Quintana, X.D. 2007. Changes on macrobenthic fauna of
a Mediterranean salt marsh (Empord wetlands, NE Iberian Peninsula) after a
severe drought, with special emphasis on the Corophium orientale population. Vie
et Milieu, 57: 3-12.
Hartland-Rowe, R. 1972. The limnology of temporary waters and the ecology of
euphyllopoda. p. 15-31. A: Clark, R.B. & Wooton, R.J. (eds.). Essays in
Hydrobiology. University of Exeter, Exeter.
Hecky, R.E. & Kilham, P. 1988. Nutrient limitation of phytoplankton in freshwaters and
marine environments: A review of recent evidence on the effects of enrichment.
Limnology and Oceanography, 33: 796-822.
Howarth, R.W. & Marino, R. 2006. Nitrogen as the limiting nutrient for eutrophication in
coastal marine ecosystems: Evolving views over three decades. Limnology and
Oceanography, 51: 364-376.
Kuijpers, A.M.J.P., Ketelaars, H.A.M. & Van Breemen, L.W.C.A. 1992. Chironomid pupal
exuviae and larvae of two storage reservoirs in The Netherlands. Netherlands
Journal of Aquatic Ecology, 26: 379-383.
167
Landis, J.R. & Koch, G.G. 1977. The measurement of observer agreement for categorical
data. Biometrics, 33: 159-174.
Langton, P.H. 1991. A key to pupal exuviae of West Paleartic Chironomidae.
Cambridgeshire. 386 p.
Langton, P.H. & Visser, H. 2003. Chironomidae exuviae. A key to pupal exuviae of the
West Palaearctic Region. World Biodiversity Database, ETI/STOWA/RIZA. CD
ROM. ISBN 90-75000-50-2.
Laville, H. 1979. tude de la drive des exuvies nymphales de Chironomids au niveau
du confluent Lot-Truyre. Annales de Limnologie - International Journal of
Limnology, 15: 155-180.
Lep, J. & milauer, P. 2003. Multivariate analisys of ecological data using CANOCO.
Cambridge University Press, Cambridge. 269 p.
Levin, L.A., Boesch, D.F., Covich, A., Dahm, C., Ersus, C., Ewel, K.C., Kneib, R.T.,
Moldenke, A., Palmer, M.A., Snelgrove, P., Strayer, D. & Weslawski, J.M. 2001.
The Function of marine critical transition zones and the importance of sediment
biodiversity. Ecosystems, 4: 430-451.
McCune, B. & Mefford, M.J. 1999. PC-ORD. Multivariate analysis of ecological data.
Version 4.0. MjM Software Design, Gleneden Beach, Oregon. 237 p.
Mirabdullayev, I.M. & Defaye, D. 2002. On the taxonomy of the Acanthocyclops robustus
species complex (Copepoda, Cyclopidae). 1. Acanthocyclops robustus (G.O. Sars,
1863) and Acanthocyclops trajani n. sp. Selevinia, 1-4: 7-19.
Mirabdullayev, I.M. & Defaye, D. 2004. On the taxonomy of the Acanthocyclops robustus
species-complex (Copepoda: Cyclopidae): Acanthocyclops brevispinosus and A.
einslei sp. n. Vestnik zoologii, 38: 27-37.
Moss, B. 1994. Brackish and freshwater shallow lakes different systems or variations on
the same theme? Hydrobiologia, 275/276: 1-14.
Moss, B., Stephen, D., lvarez, C., Bcares, E., Van de Bund, W., Collings, S.E., Van
Donk, E., De Eyto, E., Feldmann, T., Fernndez-Alez, C., Fernndez-Alez, M.,
Franken, R.J.M., Garca-Criado, F., Gross, E.M., Gyllstrm, M., Hansson, L.-A.,
Irvine, K., Jrvalt, A., Jensen, J.-P., Jeppesen, E., Kairesalo, T., Kornijw, R.,
Krause, T., Knnap, H., Laas, A., Lill, E., Lorens, B., Luup, H., Miracle, M.R.,
Nges, P., Nges, T., Nyknen, M., Ott, I., Peczula, W., Peeters, E.T.H.M.,
Phillips, G., Romo, S., Russell, V., Saluje, J., Scheffer, M., Siewertsen, K., Smal,
H., Tesch, C., Timm, H., Tuvikene, L., Tonno, I., Virro, T., Vicente, E. & Wilson, D.
2003. The determination of ecological status in shallow lakes a tested system
(ECOFRAME) for implementation of the European Water Framework Directive.
Aquatic Conservation: Marine and Freshwater Ecosystems, 13: 507-549.
Mudge, S.M., Icely, J.D. & Newton, A. 2008. Residence times in a hypersaline lagoon:
Using salinity as a tracer. Estuarine, Coastal and Shelf Science, 77: 278-284.
Penna, N., Capellacci, S. & Ricci, F. 2004. The influence of the Po River discharge on
phytoplankton bloom dynamics along the coastline of Pesaro (Italy) in the Adriatic
Sea. Marine Pollution Bulletin, 48: 321-326.
168
Prez-Ruzafa, ., Marcos, C., Prez-Ruzafa, I.M., Barcala, E., Hegazi, M.I. & Quispe, J.
2007. Detecting changes resulting from human pressure in a naturally quickchanging and heterogeneous environment: Spatial and temporal scales of
variability in coastal lagoons. Estuarine, Coastal and Shelf Science, 75: 175-188.
Prat, N., Real, M. & Rieradevall, M. 1992. Benthos of Spanish lakes and reservoirs.
Limnetica, 8: 221-229.
Prat, N., Purtolas, L. & Rieradevall, M. 2008. Els Espais Fluvials: Manual de diagnosi
ambiental. Diputaci de Barcelona, 117 p.
Quintana, X.D. 2002. Estimation of water circulation in a Mediterranean salt marsh and its
relationship with flooding causes. Limnetica, 21: 25-35.
Reizopoulou, S. & Nicolaidou, A. 2004. Benthic diversity of coastal brackish-water lagoons
in western Greece. Aquatic Conservation: Marine and Freshwater Ecosystems, 14
suppl.: 93-102.
Remane, A. & Schlieper, C. 1971. Biology of brackish water. Wiley Interscience, New
York. 372 p.
Rieradevall, M. & Prat, N. 1986. Quironmidos de la deriva del ro Llobregat: Composicin
y algunos datos sobre su uso como indicadores biolgicos. Actas VIII Jornadas de
la Asociacin Espaola de Entomologa. p.811-820.
Ruse, L. 2002. Chironomid pupal exuviae as indicators of lake status. Archiv fr
Hydrobiologie, 153: 367-390.
Ruse, L. 2010. Classification of nutrient impact on lakes using the chironomid pupal
exuvial technique. Ecological Indicators, 10: 594-601.
Sala, J., Gascn, S., Boix, D., Gesti, J. & Quintana, X.D. 2004. Proposal of a rapid
methodology to assess the conservation status of Mediterranean wetlands and its
application in Catalunya (NE Iberian Peninsula). Archives des Sciences, 57: 141152.
Salas, F., Teixeira, H., Marcos, C., Marques, J.C. & Prez-Ruzafa, . 2008. Applicability
of the trophic index TRIX in two transitional ecosystems: the Mar Menor lagoon
(Spain) and the Mondego estuary (Portugal). ICES Journal of Marine Science, 65:
1442-1448.
Snchez-Millaruelo, N. 2007. Distribuci de les espcies de quironmids al delta del
Llobregat i aplicaci del protocol CPET (Chironomid Pupal Exuviae Technique) de
valoraci de la qualitat de laigua. Mster en Biologia Experimental. Universitat de
Barcelona, Barcelona.
Snchez-Millaruelo, N., Caedo-Argelles, M. & Rieradevall, M. 2009. Avaluaci de la
biodiversitat i l'estat ecolgic de les llacunes i canals del Delta del Llobregat
mitjanant l's de les exvies de quironmids com a bioindicadors. V Jornades del
Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Andreu de la Barca, 16-17 Abril 2008
Schnell, ., Rieradevall, M., Granados, I. & Hanssen, O. 1999. A chironomid taxa coding
system for use in ecological and paleoecological databases. Norwegian Institute
for Water Research. Measuring and modelling the dynamic response of remote
169
mountain lake ecosystems to environmental change. Mountain Lake Research

MOLAR, Informe tcnic. Oslo.
Sim, J. & Wright, C.C. 2005. The Kappa Statistic in reliability studies: use, interpretation,
and sample size requirements. Physical Therapy, 85: 257-268.
Simpson, K.W., Bode, R.W. & Albu, P. 1983. Keys for the genus Cricotopus adapted from
"Revision der Gattung Cricotopus van der Wulp und ihrer Verwandten (Diptera,
Chironomidae)" by M. Hirvenoja. 450. New York State Museum Bulletin, 133 p.
Stora, G. & Arnoux, A. 1983. Effects of large freshwater diversions on benthos of a
Mediterranean lagoon. Estuaries and Coasts, 6: 115-125.
Taylor, D., Nixon, S., Granger, S. & Buckley, B. 1995. Nutrient limitation and
eutrophication of coastal lagoons. Marine Ecology Progress Series, 127: 235-244.
Vollenweider, R.A., Giovanardi, F., Montanari, G. & Rinaldi, A. 1998. Characterization of
the trophic conditions of marine coastal waters with special reference to the NW
Adriatic Sea: proposal for a trophic scale, turbidity and generalized water quality
index. Environmetrics, 9: 329-357.
Wallin, M., Wiederholm, T. & Johnson, R.K. 2003. Guidance on establishing reference
conditions and ecological status class boundaries for inland surface waters. Final
draft, version 7.0. Informe tcnic. Common Implementation Strategy Working
Group 2.3, European Union. 93 p.
Wiggins, G.B., Mackay, R.J. & Smith, I.M. 1980. Evolutionary and ecological strategies of
animals in annual temporary pools. Archiv fr Hydrobiologie/Supplement, 58: 97206.
Wilson, R.S. & Ruse, L. 2005. A guide to the identification of genera of chironomid pupal
exuviae occurring in Britain and Ireland and their use in monitoring lotic and lentic
freshwaters. 13. Freshwater Biological Association, Windermere. 176 p.
Williams, D.D. & Williams, N.E. 1998. Aquatic insects in an estuarine environment:
densities, distribution and salinity tolerance. Freshwater Biology, 39: 411-421.
Williams, D.D. & Hamm, T. 2002. Insect community organisation in estuaries: the role of
the physical environment. Ecography, 25: 372-384.
Zaldvar, J.-M., Cardoso, A.C., Viaroli, P., Newton, A., Wit, R., Ibez, C., Reizopoulou,
S., Somma, F., Razinkovas, A., Basset, A., Holmer, M. & Murray, N. 2008.
Eutrophication in transitional waters: an overview. Transitional Waters
Monographs, 1: 11-78.
170
Annex I: PROTOCOL DAVALUACI DE LA QUALITAT DE L'AIGUA EN

ECOSISTEMES LENTICS SOMS A PARTIR DELS INVERTEBRATS
(NDEX QAELSe2010)
Introducci
L'ndex QAELSe20101,2, s un ndex de qualitat de laigua basat en els invertebrats (macroinvertebrats i
microcrustacis). A continuaci s'exposa el protocol complert per al seu clcul, fruit de la revisi de l'ndex
elaborat l'any 2004 (QAELS2) i recollit al protocol ECOZO3 d'avaluaci de l'estat ecolgic de les zones
humides. Representa, per tant, l'actualitzaci de la part de l'ECOZO corresponent al QAELS.
Aquest document sestructura en quatre parts, tal com sexposa a continuaci:
Material
Material mnim necessari per dur a terme el mostreig dinvertebrats. No sadjunta, per, el material de
laboratori necessari per a la manipulaci, tractament i identificaci de mostres.
Esquema general del procediment

Per tal de donar una visi rpida de conjunt al global de les tasques a realitzar a fi dobtenir el valor del
QAELSe2010 en una zona humida.
Protocol
Explicaci, pas a pas, del procediment de clcul del QAELSe2010, des de la presa de mostres al clcul de
l'indicador. Es mostra en un format de dues columnes, la primera de les quals cont els passos a seguir
prpiament dits i a la segona shi troben anotacions o aclariments per tal de fer ms fcil la seva aplicaci.
Fulls de camp
Proposta de fulls de camp per facilitar la recollida de dades i el posterior clcul de l'indicador.
1
Agncia Catalana de lAigua (2004) Caracteritzaci, regionalitzaci i elaboraci deines destabliment de lestat ecolgic de les
zones humides de Catalunya. Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
Agncia Catalana de lAigua (2010) Avaluaci de lestat ecolgic de les zones humides i ajust i intercalibraci dels indicadors de
qualitat. Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
2
Boix D, Gascn S, Sala J, Martinoy M, Gifre J, Quintana X (2005) A new index of water quality assessment in Mediterranean
wetlands based on crustacean and insect assemblages: the case of Catalunya (NE Iberian peninsula). Aquatic Conservation: Marine
and Freshwater Ecosystems, 15: 635-651.
Agncia Catalana de lAigua (2006) ECOZO Protocol davaluaci de lestat ecolgic de les zones humides.
Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
171
Material
SEGURETAT PERSONAL
CONSERVACI I IDENTIFICACI DE MOSTRES
Per al mostreig dinvertebrats:
Pots de plstic amb tap hermtic de com a
Equipament resistent a laigua
mnim de litre per recollir les mostres
Botes de pescador
Guants de goma o ltex
Drap o tovallola
Vials de plstic o vidre per recollir individus

allats dinvertebrats, si cal
Per moures pel voltant de la llacuna:

Calat adequat per caminar
MATERIAL DE MOSTREIG DINVERTEBRATS
Bosses de plstic per recollir vegetaci, si cal
Material per etiquetar: llapis, retolador

permanent, etiquetes, cinta allant blanca,
Salabre de 20 cm de dimetre amb porus de 250 m
tisores. Si susa algun altre sistema
Pinces
detiquetatge, ha de ser resistent a laigua i a
Lupa de m (opcional)
lalcohol.
Safates blanques daproximadament 30 x 40 cm

Tams de 200 m per recollir la mostra
Alcohol de 70
Esptula
Ampolla ruixadora
Formol amb una diluci mitjana (vora el 40%)
Conductmetre (per establir la tipologia de massa

daigua, si cal)
Proveta de plstic per fer la diluci de formol

adequada per a la fixaci (passar del 40% al
ALTRES
Full de camp del QAELS2010
4%)
Comptagotes
Binocles (opcional)
Cmera de fotos
Mapes i/o GPS
172
Esquema general del procediment
INDEX QAELSe2010
Determinaci del tipus de zona humida
Aiges talassohalines; aiges dolces-oligohalines
permanents; aiges dolces-oligohalines tempornies
Selecci de la zona de mostreig

Zones litorals prop del substrat, recollint diversitat de
microhbitats
Presa de mostres
20 cops de salabre per a microcrustacis i fins a 40 cops ms
per a recollir tota la diversitat de macroinvertebrats
Identificaci dels organismes

Per lndex ACCO, fins a gnere (aiges dolces-oligohalines
permanents i talassohalines) o espcie (aiges dolcesoligohalines tempornies).
Per lndex RIC, fins a gnere pels crustacis, colepters
adults i heterpters adults, i a famlia pels estadis immadurs
Clcul de lndex QAELSe2010

A partir del clcul dels ndexs ACCO2010 i RIC
173
Protocol
CONSIDERACIONS PRVIES
Consideracions
Observacions
Selecci de lpoca de mostreig
L'poca de mostreig condiciona les comunitats
No es mostrejar en els segents casos:
biolgiques i, en consequncia, pot fer variar el

valor final dels indicadors, especialment en
daigua comparteixen la mateixa lmina daigua.
ecosistemes naturalment variables com sn les

zones humides.
Situacions dinundaci en qu les masses
Situacions dassecatge on les llacunes

tempornies o fluctuants tenen la lmina daigua
De forma ideal, i per al QAELS 2010, convindria
molt allunyada del litoral.
mostrejar amb una freqncia mensual, estacional,

o primaveral (en aquest cas, un mostreig a
principis i un a finals de primavera).
Quan noms es prevegui mostrejar un cop l'any,

les zones humides es mostrejaran a finals de
primavera, excepte quan es donin condicions
adverses.
Selecci del punt de mostreig
Per una mateixa llacuna, es seleccionar un punt

on a les zones litorals es maximiti el nombre de
microhbitats.
174
PROTOCOL QUALITAT DE LAIGUA (ndex QAELSe2010)

Passos a seguir
1.
Full de camp i laboratori ZH-1
Observacions

Per la determinaci del tipus de zona humida caldr
Determineu el tipus de llacuna segons lesquema
mesurar la conductivitat i conixer la temporalitat de la
segent: (1) aiges talassohalines; (2) aiges dolces-
llacuna.
oligohalines permanents; (3) aiges

dolces-oligohalines tempornies.
Per al cas de Catalunya, la tipificaci de les zones

humides pot trobar-se en documents de lAgncia
No
Conductivitat
Catalana de lAigua3,5, per degut a la gran variabilitat
> 5 mS/cm
hidrolgica dels aiguamolls, es recomana mesurar

sempre la conductivitat.
Salinitat
Assecatge
dorigen
anual
mar
No
S
1
2.

Eviteu mostrejar el centre de la llacuna i nicament la
El mostreig es far en zones litorals i a prop del
columna daigua.
substrat, per recollint els diferents microhbitats:

aiges lliures, entre la vegetaci submergida i flotant,
Anoteu els substrats mostrejats al full de camp (ZH-1).
entre els helfits, etc.
Vegeu la nota 1.
Agncia Catalana de lAigua. 2005. Caracteritzaci de masses daigua i anlisi del risc dincompliment dels objectius
de la Directiva Marc de lAigua (2000/60/CE) a Catalunya (conques intra i intercomunitries). En compliment dels
articles 5, 6 i 7 de la Directiva. Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
5
175
3.
Presa de mostres
La xarxa de mostreig ha de tenir un dimetre de 20 cm i

un porus de 250 m de dimetre.
Passeu el salabre 20 cops pels diferents microhbitats

de la zona de mostreig. Guardeu la mostra etiquetada Per fer un cop de salabre, moveu-lo de dalt a baix, feu
com a ACCO, prviament fixada amb formol al 4%. un recorregut daproximadament mig metre i torneu-lo a
Indiqueu tamb a letiqueta, com a mnim, el codi del treure de laigua.
punt de mostreig i la data. Aquesta mostra servir per
al recompte de microcrustacis, i per a la identificaci
dels macroinvertebrats que hagin pogut ser atrapats.
Feu com a mxim dues passades ms de 20 cops de

salabre per tal de recollir altres macroinvertebrats, fins
que no hi aparegui cap txon nou. Fixeu la mostra amb
formol al 4% i etiqueteu-la com a RIC, fent constar
tamb el codi del punt i la data. Anoteu tamb els cops
Si, degut a lelevada toxicitat del formol, es vol fixar la

mostra RIC amb alcohol al 70%, la mostra no podr ser
conservada durant molt temps.
de salabre que hagueu fet. Aquesta mostra servir per

a la identificaci daltres macroinvertebrats.
176
4.
Identificaci i recompte dels organismes
La identificaci i el recompte dorganismes es far

duna manera o duna altra segons es tracti de
microcrustacis (punt 4.1) o de macroinvertebrats (punt
4.2).
Identifiqueu els microcrustacis (cladcers, coppodes i

ostracodes) fins a gnere si el punt de mostreig s
d'aiges dolces-oligohalines permanents o
talassohalines. Si el punt de mostreig s d'aiges
dolces-oligohalines tempornies s'haur d'identificar
fins a espcie. Determineu els altres crustacis, fins a
gnere, les nimfes, larves i pupes dinsecte, fins a
famlia, i els adults de colepters i heterpters
aqutics, fins a gnere.
4.1. Microcrustacis
Agafeu a latzar un mnim de 20 individus dels grans
La identificaci i el recompte de microcrustacis es far
grups de microcrustacis presents a la mostra ACCO
amb una lupa binocular i un microscopi ptic.
(cladcers no euricrcids, cladcers euricrcids,

coppodes calanoides, coppodes ciclopoides,
Per facilitar el recompte, pot extreures primer una
coppodes harpacticoides i ostracodes). Compteu-los i submostra i extrapolar desprs el resultat segons la

identifiqueu-los segons el nivell taxonmic requerit
fracci agafada.
(punt 4). De la resta de la mostra, compteu els

individus dels grans grups de microcrustacis.
Amb els resultats obtinguts, calculeu labundncia i
Labundncia de cada txon es mesura amb individus
les proporcions de cada txon.
per cop de salabre.
4.2. Macroinvertebrats
Compteu i identifiqueu fins al nivell requerit (punt 4)
Vegeu les notes del punt 4.1.
tots els macroinvertebrats de les mostres ACCO i RIC.
177
5.
Clcul de lndex QAELS2010

Calculeu per separat els ndexs ACCO2010 i RIC, per
integrar desprs els resultats en lndex QAELS2010.
5.1. Clcul de lACCO2010

(1)
ni =
Es calcula a partir del recompte i la determinaci de la
Ni
N tot
mostra ACCO, i t en compte noms els txons

j
(2)
indicadors.
ACCO = k i ni
i =1
= txons indicadors
= nombre de txons indicadors
ni
= abundncia relativa del txon i
Ni
= abundncia del txon i
Ntot
= sumatori de labundncia dels txons
Els txons i valors indicadors apareixen al full de camp

del QAELS (ZH-1).
Lndex ACCO2010 pren el valor de zero si:
No hi ha microcrustacis
No hi ha txons indicadors
indicadors
ki
= valor indicador del txon i
5.2. Clcul del RIC
Es calcula a partir del recompte i la determinaci de les

mostres ACCO2010 i RIC.
Compteu el nombre de gneres de crustacis,

colepters i heterpters adults apareguts a les dues
Es tenen en compte els microcrustacis indicadors (punt
mostres, i sumeu-hi el nombre de famlies de larves,
5.1) i els no indicadors.
nimfes i pupes dinsectes. Malgrat que pugui donar-se

el cas de trobar adults i larves, nimfes o pupes duna
mateixa espcie, aquests es consideraran com a dos
txons diferents.
5.3. Clcul del QAELS2010

Per aiges dolces-oligohalines tempornies i
Per aiges talassohalines:
permanents:
QAELS2010 = (1+ACCO )
QAELS2010 = (ACCO + 1) * log (RIC + 1)
178
6.
Determinaci del QAELSe2010 (estandarditzat)

Els QAELSreferncia sn:
QAELSe2010 =
7.
QAELS
QAELSreferncia
per aiges talassohalines: 10,97
per aiges dolces-oligohalines permanents: 12,44
per aiges dolces-oligohalines tempornies: 11,08
Assignaci del nivell de qualitat

Assigneu una categoria de qualitat de laigua segons el valor del QAELSe2010:
Nivell de
dolces-oligohalines
dolces-oligohalines
qualitat
permanents
tempornies
MOLT BO
QAELSe2010 0,86
QAELSe2010 0,89
QAELSe2010 0,72
BO
0,58 QAELSe2010 < 0,86
0,68 QAELSe2010 < 0,89
0,62 QAELSe2010 < 0,72
MEDIOCRE
0,51 QAELSe2010 < 0,58
0,56 QAELSe2010 < 0,68
0,55 QAELSe2010 < 0,62
DEFICIENT
0,39 QAELSe2010 < 0,51
0,45 QAELSe2010 < 0,56
0,46 QAELSe2010 < 0,55
DOLENT
QAELSe2010 < 0,39
QAELSe2010 < 0,45
QAELSe2010 < 0,46
talassohalines
179
Zones humides NDEX QAELSe2010 Full de camp i laboratori
ZH-1
PUNT DE MOSTREIG:
Data:
Operador/a:
Hora:
Nom de la zona humida:

UTM X:
Codi massa daigua:

Localitzaci:
UTM Y:
Hbitats mostrejats:
Aiges lliures
Veg. submergida
Veg. surant
Helfits
1/3
Conductivitat =
Altres:
S/cm
Mostres recollides:
Mostra ACCO (microcrustacis)
Mostra RIC (macroinvertebrats)
Nm. de cops de salabre =
(1) clcul de lndex ACCO2010 (Microcrustacis)

TALASSOHALINES
ki
CLADCERS
Chydorus
Daphnia
Pleuroxus
Simocephalus
5
1
3
4
COPPODES
Acanthocyclops
Calanipeda
Canuella
Cletocamptus
Cyclops
Diacyclops
Eucyclops
Eurytemora
Halicyclops
Harpacticus
Mesochra
Nitokra
Pseudonychocamptus
Tisbe
Tropocyclops
4
6
4
4
7
7
3
7
5
7
10
7
5
3
9
OSTRACODES
Cyprideis
Cypridopsis
Eucypris
Heterocypris
Loxoconcha
Sarscypridopsis
Xestoleberis
DOLCES-OLIGOHAL. PERMANENTS
Ni ni ki*ni
5
7
6
4
5
1
6
ki
CLADCERS
Alona
Bosmina
Ceriodaphnia
Chydorus
Daphnia
Moina
Oxyurella
Pleuroxus
Scapholeberis
Simocephalus
8
5
4
3
2
1
8
5
8
7
COPPODES
Acanthocyclops
Calanipeda
Cyclops
Ectocyclops
Eucyclops
Macrocyclops
Megacyclops
Tropocyclops
4
6
8
7
4
8
10
6
OSTRACODES
Cypria
Cypridopsis
Eucypris
Herpetocypris
Heterocypris
Paracyclops
3
8
8
4
1
1
N tot =
i =1
i
Ni
Ntot
ki
=
=
=
=
ki*ni
ki
CLADCERS
Alona rectangula
Chydorus sphaericus
Daphnia magna
Daphnia obtusa
Daphnia pulicaria
Moina braquiata
Simocephalus expinosus
3
5
3
6
10
3
1
7
5
6
7
COPPODES
Acanthocyclops gr. robustus
Cyclops sp.
Diaptomus cyaneus
Megacyclops viridis
Metacyclops minutus
5
9
5
8
4
10
5
7
7
6
4
OSTRACODES
Cyclocypris ovum
Cypridopsis vidua
Eucypris virens
(B)
ni =
Ni
Ntot
Ni ni
4
8
5
7
4
5
4
N tot =
ACCO2010 =
Ntot = Ni
ni
N tot =
ACCO2010 =
(A)
Ni
DOLCES-OLIGOHAL. TEMPORNIES
ACCO2010 =
j
(C)
ACCO = k i ni
i =1
taxons amb un pes en lanlisi >1% (espcies indicadores) ; j = nombre de taxons amb un pes en lanlisi >1%
abundncia del tax i
; ni = abundncia relativa del tax i
sumatori de labundncia dels taxons amb un pes en lanlisi >1%
valor de qualitat del tax i. s la coordenada del tax i en leix cannic relacionat amb la qualitat de laigua i
transformada de signe si les coordenades de bona qualitat queden a la part negativa de leix cannic
180
ki*ni
ZH-1
2/3
(2) clcul de lndex RIC (insectes i crustacis)

Nombre de gneres de crustacis a les mostres ACCO2010 (indicadors i no indicadors) =
Invertebrats a les mostres ACCO2010 no contemplats a lanvers del full i altres gneres de crustacis i
insectes a les mostres RIC:
Tax
Estadi*
Tax
Estadi*
Tax
Estadi*
*Adults, nimfes, larves i pupes
Resultats de les mostres ACCO2010 i RIC:

Nombre total de gneres de crustacis =
Nombre de gneres d'adults de colepters i heterpters =
Nombre de famlies de nimfes, larves i pupes dinsectes =
RIC =
(3) clcul de lndex QAELS2010
Per obtenir el valor de QAELS2010 cal creuar la informaci del clcul de lndex ACCO2010 i lndex
RIC de la manera segent:
a) per aiges dolces-oligohalines tempornies i permanents:
QAELS2010 = (ACCO2010 + 1) * log (RIC + 1)
b) per aiges talassohalines:
QAELS2010 = (1 + A CCO2010)
181
ZH-1
3/3
(4) clcul de lndex QAELSe2010 (QAELS2010 estandarditzat)

Per obtenir el valor de QAELSe2010 cal dividir el valor de QAELS2010 pel valor de referncia de la
tipologia de les aiges a les que pertany la mostra:
QAELS2010
QAELSe2010 =
valor de referncia
Valors de referncia per
a) aiges talassohalines: 10,97
b) dolces-oligohalines permanents: 12,44
c) dolces-oligohalines tempornies: 11,08
(5) categories de qualitat de laigua
Nivell de
qualitat
dolces-oligohalines
permanents
dolces-oligohalines
tempornies
talassohalines
MOLT BO
QAELSe2010 0,86
QAELSe2010 0,89
QAELSe2010 0,72
BO
0,58 QAELSe2010 < 0,86
0,68 QAELSe2010 < 0,89
0,62 QAELSe2010 < 0,72
MEDIOCRE
0,51 QAELSe2010 < 0,58
0,56 QAELSe2010 < 0,68
0,55 QAELSe2010 < 0,62
DEFICIENT
0,39 QAELSe2010 < 0,51
0,45 QAELSe2010 < 0,56
0,46 QAELSe2010 < 0,55
DOLENT
QAELSe2010 < 0,39
QAELSe2010 < 0,45
QAELSe2010 < 0,46
182
Annex II: PROTOCOL DAVALUACI DE LESTAT DE CONSERVACI

DELS ECOSISTEMES LENTICS SOMS A PARTIR DE L'INDICADOR
ECELS
Introducci
Lndex ECELS1,2 s un ndex destat de conservaci de lecosistema basat en aspectes morfolgics, de la
vegetaci submergida o emergida, i dels usos humans de la llacuna i les zones adjacents.
Aquest ndex va ser incorporat al protocol ECOZO3 davaluaci de lestat ecolgic de les zones humides.
Aquest document representa una transcripci del protocol de determinaci de lndex ECELS explicat a
lECOZO; sadjunten, tamb, els fulls de camp.
Agncia Catalana de lAigua (2004) Caracteritzaci, regionalitzaci i elaboraci deines destabliment de lestat ecolgic de les
zones humides de Catalunya. Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
2
Sala J, Gascn S, Boix D, Gesti J, Quintana X (2004) Proposal of a rapid methodology to assess the conservation status of
Mediterranean wetlands and its application in Catalunya (NE Iberian peninsula). Archives des Sciences, 57 (2-3): 141-152
3
Agncia Catalana de lAigua (2006) ECOZO Protocol davaluaci de lestat ecolgic de les zones humides.
Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
183
PROTOCOL ESTAT DE CONSERVACI (ndex ECELS)

Passos a seguir
1.
Full de camp i laboratori

ZH-2
Observacions
Determinaci dels punts de mostreig
Determineu la situaci i el nombre de punts de mostreig El nombre de punts de mostreig depn de la mida de la
a lentorn de laiguamoll, segons la mida de la zona
llacuna:
humida. Si sha de realitzar ms dun punt per
< 0,5 ha 1 punt
aiguamoll, distribuu els punts equitativament.
entre 0,5 i 5 ha 2 punts

> 5 ha 3 punts
El valor final de lndex ECELS ser la mediana entre el

valor dels diferents punts.
Si es tracta dun conjunt de masses daigua que poden

estar connectades, per que queden allades almenys
durant tot lestiu, repetiu la valoraci per a cada massa
daigua per separat.
2.
Determinaci de la situaci hidrolgica
No es mostrejar en els segents casos:

- Situacions dinundaci en qu les masses daigua
No calculeu lndex ECELS en cas dinundaci
comparteixen la mateixa lmina daigua.
excessiva o de sequera.
- Situacions dassecatge on les llacunes tempornies

o fluctuants tenen la lmina daigua molt allunyada
del litoral.
3.
Clcul de lndex ECELS
Apliqueu lndex seguint el full de camp (ZH-2).
Lndex ECELS es calcula sumant la puntuaci de

cada un dels blocs, considerant que cap bloc pot sumar
ms del seu mxim ni menys de 0. Aix, lndex pot
variar entre 0 i 100.
Els apartats de cada bloc tenen opcions excloents, s a

dir nicament es pot escollir una opci a cada apartat.
Els moduladors de cada bloc afegiran o restaran punts

per mai poden fer que es superi el valor mxim del
bloc ni que sigui negatiu. A ms, els moduladors
poden tenir diverses opcions i sen poden seleccionar
diverses. nicament aix no s vlid pel modulador
del bloc 2 apartat B.c, en el qual noms es triar una
nica opci.
Al full de camp de lECELS hi apareixen uns nmeros

en negreta i entre parntesi en aquells casos en qu cal
algun aclariment. En aquests casos, mireu el full184
de
notes adjunt.
4.
Assigneu una categoria destat de conservaci als
En cas dhaver mesurat lndex ECELS en ms dun
valors numrics de lndex ECELS segons la taula
punt de la mateixa zona humida (punt 1), feu la
segent:
mediana dels diferents valors abans de calcular el

nivell de qualitat de la zona humida.
Valor ECELS
Nivell de qualitat
90 ECELS 100
Molt bo
70 ECELS < 90
Bo
50 ECELS < 70
Mediocre
30 ECELS < 50
Deficient
0 ECELS < 30
Dolent
185
Zones humides NDEX ECELS Full de camp
ZH-2
1/2
Operador/a:
Hora:
PUNT DE MOSTREIG:
Data:
UTM X:
UTM Y:
Codi massa daigua:

Localitzaci:
Encercleu les opcions escollides. Vegeu les notes dels nmeros en negreta i entre parntesi al full de notes.
SUMATORI TOTAL ECELS:
BLOC 1. Morfologia
(Mxim 20 punts)
1.1 Grau de pendent del litoral (1)

a) Predomina un pendent de menys del 25%
b) Predomina un pendent entre el 25 i el 50%
c) Predomina un pendent entre el 50 i el 75%
d) Pendent de ms del 75% (absncia de litoral)
20
10
5
0
Moduladors del Bloc 1

A. Presncia de motes, represes o espigons en ms del 50% del permetre de la llacuna
a) Fetes de terra
b) Fetes de ciment, prtland, plstic o roques
B. Evidncies de soterrament de part de la llacuna
C. La llacuna ha estat impermeabilitzada amb plstics o altres materials sinttics
-5
-10
-10
-15
BLOC 2. Activitat humana

-
(Mxim 20 punts)
2.1. Infraestructures hidruliques relacionades amb laigua de la llacuna (extraccions daigua, canals, etc. No
comptar motes)
a) Absncia
b) Presncia
2.2. Infraestructures viries a menys de 100 m
a) Absncia
b) Pista forestal
c) Carrer, carretera asfaltada o via de tren
2.3. Infraestructures immobles a menys de 100 m. (triar lopci ms restrictiva en cas de tenir ms duna opci)
a) Presncia de cmping, depuradora, granja o polgons industrials (2)
b) Presncia de camps de golf
c) Presncia dhabitatges. Determinar segons la mida de la llacuna.
a) Absncia
b) Entre 1 i 10 cases
c) Ms de 10 cases
< 0.5 ha
5
0
0
0.5 5 ha
5
1
0
2.4. s agrcola, ramader o silvcola

a) Absncia
b) Presncia ds agrcola, ramader o silvcola a lentorn de la llacuna
c) s agrcola, ramader o silvcola afectant el litoral de la llacuna
d) s agrcola, ramader o silvcola a linterior de la cubeta
A. Freqentaci
a) Freqentaci mitja (grups de gent visitant lespai almenys un cop per setmana)
b) Freqentaci alta (quasi sempre es troba gent quan es visita la llacuna)
B. Conservaci
a) Presncia significativa de deixalles visibles a laigua
b) Presncia significativa de deixalles visibles als voltants de la llacuna
c) Informaci i gesti de lespai (triar noms una opci)
c.1) Plafons informatius, aguaits o miradors
c.2) Figura de protecci
c.3) Gesti activa de lespai
C. Presncia de fauna allctona o domstica (3)
5
0
5
3
0
0
2
> 5 ha
5
3
0
5
3
1
0
-3
-5
-5
-3
+1
+3
+5
-5
186
ZH-2
Zones humides NDEX ECELS Full de camp
BLOC 3. Aspecte de laigua

3.1. Transparncia (4)
a) Aigua transparent (< 5 NTU)
b) Aigua poc trbola (5 - 15 NTU)
c) Aigua molt trbola (> 15 NTU)
3.2. Olor (5)
a) Es detecta una pudor forta
b) No es detecta cap pudor forta
a) Terbolesa dorigen natural
BLOC 4. Vegetaci emergent

4.1. Extensi al permetre
a) Absncia
b) Presncia (<25%)
c) Entre el 25 i el 90%
d) Cinyell complet (>90%)
4.2. Extensi dins la llacuna (6)
a) Ocupen tota la llacuna (>90%)
b) Ocupen entre el 50 i el 90%
c) Ocupen entre el 25 i el 50%
d) Noms la vora
e) Absncia
A. Comunitat dominant
a) Comunitat de canyar (dominncia de canya> 50%)
b) Canys com a nica espcie (dominncia > 95%) (7)
c) Comunitat multiespecfica o dominada per una altra espcie
d) Presncia significativa de plantes extiques (8)
B. Estrat arbori (a menys de 10 m de la llacuna)
a) Presncia darbres autctons allats
b) Cinyell complet darbres autctons
c) Presncia darbres allctons allats (8)
d) Cinyell complet darbres allctons
e) Plantaci (autctona o allctona)
C. Permanncia de laigua
a) Llacuna tempornia
b) Llacuna permanent o semipermanent soma (<30 cm de columna daigua mxima)
BLOC 5. Vegetaci hidroftica

5.1. Quantitat de vegetaci submergida o surant arrelada a la cubeta de la llacuna
a) Absncia
b) Presncia (<25%)
d) Recobriment total del fons (>90%)
5.2. Quantitat de vegetaci surant a la superfcie de la llacuna
a) Absncia
b) Presncia (<25%)
d) Recobriment total de la superfcie (>90%)
A. Comunitats de vegetaci submergida o surant
a) Vegetaci submergida o surant dominada per plantes vasculars o carfits
b) Comunitat amb abundncia similar dalgues filamentoses i de plantes vasculars o carfits
c) Comunitat dominada per algues filamentoses
d) Comunitat dominada per llenties daigua
e) Espcies allctones abundants (>20%) (8)
2/2
(Mxim 10 punts)
5
2
0
0
5
+5
(Mxim 30 punts)
0
5
10
15
0
5
10
15
0
-10
-5
+10
-10
+5
+10
-5
-10
-10
+15
+10
(Mxim 20 punts)
0
5
10
15
0
3
5
0
+10
+5
-5
-5
-10
187
Notes de lndex ECELS

Malgrat que el full de camp s molt simple domplir, en alguns punts poden ser tils petits aclariments. Aix, en el full de
camp apareixen en negreta i entre parntesi nmeros que indiquen lexistncia duna nota. Les notes sn les segents:
(1) Bloc 1, Apartat 1.1.
Es considera litoral el permetre que sinunda durant lpoca de mxima inundaci de la llacuna, encara que pugui no
estar inundat en perodes secs. No es considera mxima inundaci el nivell daigua que sassoleix en perodes
dinundaci quan la lmina daigua pot incloure diverses llacunes alhora, sin que la mxima inundaci s aquell
nivell daigua en qu la lmina daigua nicament inclou una llacuna.
(2) Bloc 2, Apartat 2.3.a
Altres infraestructures que puguin tenir un impacte ambiental advers sobre la massa daigua (com aerdroms, aeroports,
ports, equipaments de serveis, etc.) shan de considerar en aquest apartat.
(3) Bloc 2, Modulador C
Per a detectar la presncia de fauna allctona o domstica no cal fer una prospecci exhaustiva del sistema, sin que es
tracta de fer lobservaci alhora que es fa lndex. En el cas de no detectar la seva presncia, no sobt cap puntuaci.
Exemples dalgunes espcies de fauna allctona que es poden trobar en una llacuna poden ser:
Invertebrats
Vertebrats
Dreissena polymorpha (musclo zebra)

Corbicula fluminea (clossa asitica)
Procambarus clarkii (cranc vermell americ)
Pacifasciatus leniusculus (cranc senyal)
Ficopomatus enigmaticus
Gambusia holbrooki (gambsia)

Cyprinius carpio (carpa)
Micropterus salmoides (perca americana o black-bass)
Lepomis gibbosus (peix sol)
Altres espcies de peixos extics
Discoglossus pictus (granoteta pintada)
Trachemys scripta elegans (tortuga de tempes roges) i
altres tortugues extiques
Anas platyrhynchos x Cairina moschata (nec mut)
Mustela vison (Vis americ)
(4) Bloc 3, Apartat 3.1

Per a caracteritzar la terbolesa de laigua de manera simple, es proposa agafar aigua de la massa daigua, sense
resuspendre el sediment, mitjanant un recipient de vidre duns 10 cm de dimetre (per ex., un vas de precipitats de 1 L).
Si darrera del vas de precipitats amb la mostra daigua es posa un paper escrit (per ex., la fitxa de lECELS) i es pot llegir
perfectament, pertany a la categoria aigua transparent. Si costa de llegir aigua poc trbola. Si no es pot llegir aigua
molt trbola. No es considerar aigua trbola laigua transparent amb color dorigen natural.
Es considerar lolor de laigua i per tant, no es considerar pudor forta la que es pot donar quan es trepitja el sediment
de la llacuna. Una manera simple de procedir seria dipositar aigua en un vas de precipitats i olorar-la.
Es considera dins la llacuna la cubeta que roman inundada durant lpoca de mnima inundaci.
(7) Bloc 4, Modulador A, Apartat b
Dominncia > 95 % es considerar aquelles situacions que el canys ocupi la major part de la llacuna a excepci de pocs
peus duna altra espcie.
(8) Bloc 4, Modulador A, Apartat d
Exemples dalgunes espcies de plantes allctones que es poden trobar en una llacuna:
Ailanthus altissima (ailant)
Platanus x hispanica (pltan)
Robinia pseudoacacia (robnia)
Populus deltoides (carolina)
Populus nigra var. pyramidalis (pollancre gavatx)
Celtis australis (lledoner)

Eucaliptus sp.
Cupressus sempervirens (Xiprer)
Azolla sp.
188
Annex III: PROTOCOL DAVALUACI DE LESTAT ECOLGIC

DAIGES DE TRANSICI-ZONES HUMIDES A PARTIR
DEXVIES PUPALS DE QUIRONMIDS (NDEX EQAT)
Lndex EQAT sha dissenyat dintre dun conveni de collaboraci entre lAgncia Catalana de
lAigua i les Universitats de Barcelona i Girona i lInstitut de Recerca i Tecnologia
Agroalimentries per avaluar lestat ecolgic de les zones humides i ajustar i intercalibrar els
indicadors de qualitat, i es presenta per primera vegada en el document final1 daquest conveni. Per
aix, aqu, a banda dexposar el protocol daplicaci pas a pas, shi inclou una introducci ms
detallada.
Per tant, aquest document sestructura en quatre parts, tal com sexposa a continuaci:
Introducci
Explicaci del context en qu semmarca lindicador EQAT, els quironmids i el procediment de
clcul de lndex
Recollecci i processat de mostres

Explicaci de la recollida de mostres i el seu tractament a laboratori
Protocol EQAT
Esquematitzaci del protocol de recollida de mostres i clcul de lndex EQAT per a una fcil
aplicaci
Fulls de camp i laboratori

Proposta dun full de camp i un de laboratori per a laplicaci de lEQAT
INTRODUCCI
Lndex EQAT (Exvies de Quironmids en Aiges de Transici) s una eina per a la
determinaci de la qualitat de laigua amb elements biolgics, i que contribueix a lavaluaci de
lestat ecolgic de les aiges de transici. Es tracta duna mtrica basada en la composici de la
comunitat de quironmids (dpters, macroinvertebrats) que les habiten, i que usa com a parmetre
la sensibilitat de les espcies de quironmids a les caracterstiques de laigua.
1
Agncia Catalana de lAigua. 2010. Avaluaci de lestat ecolgic de les zones humides i ajust i
intercalibraci dels indicadors de qualitat. Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de
Catalunya.
189
El valor indicador dels quironmids

Els quironmids sn uns dels organismes macroinvertebrats ms abundants als sistemes aqutics, i
un dels grups que presenten ms espcies. A ms es troben en molts tipus dambients i dhbitats.
Aix fa que siguin uns bons indicadors de la qualitat de les masses daigua on es troben. Analitzant
la comunitat de quironmids podem saber amb fiabilitat si es tracta duna comunitat tpica
dambients degradats amb concentracions elevades de matria orgnica, o si es tracta dambients
poc alterats amb aiges netes i una alta diversitat dhbitats.
Vulgarment, els quironmids sn anomenats mosquits que no piquen, donada la seva semblana
als mosquits (dels quals en sn parents). El seu cicle vital passa per vries fases. Els adults (mascle
i femella) constitueixen la fase aria. Els ous es dipositen agrupats en una massa de gelatina a les
vores de laigua. La primera fase larvria s semiplanctnica i cerca el lloc adequat per installarshi. Les fases de larva II, III i IV sn prpiament bentniques i habiten els sediments o b fan tubs
sobre les pedres o les plantes aqutiques, i s el perode ms llarg de la vida del quironmid i
durant el que salimenta. La fase de pupa s bentnica en algunes espcies o b nedadora.
Consisteix en un perode de transformaci en el que es forma ladult a linterior duna pell
(lanomenada exvia) que t morfologia diferent per a cada espcie. Quan est madura neda fins
la superfcie de laigua per a qu ladult nemergeixi. Per capturar els quironmids necessitarem,
doncs, diferents mtodes per a cadascuna de les fases, donat que es desenvolupen en medis
diferents.
Els quironmids presenten una certa dificultat en la seva identificaci taxonmica. Duna banda el
treball de preparaci de les larves per a la seva identificaci s laboriosa, i a ms no sempre es
poden identificar a nivell despcie, per manca de descripcions o b perqu els carcters
diferenciadors funcionen millor a nivell de gnere que despcie. Per la seva banda, les exvies
pupals presenten caracterstiques que permeten una identificaci ms precisa, i una resoluci
taxonmica a nivell despcie. A ms, sn molt ms senzilles de recollectar i de preparar al
laboratori que les larves. Les mostres dexvies pupals integren tots els hbitats de lecosistema
estudiat i, per tant, aporten informaci que els mtodes de recollecci de larves de quironmids no
permeten per ser especfics per a cada hbitat.
190
mbit daplicaci
Lmbit daplicaci de la present proposta de lndex EQAT sn, primordialment, les aiges de
transici, tot i que es podria fer extensiu de manera preliminar a totes les zones humides dolcespermanents. La Directiva Marc de lAigua (Directiva Europea 2000/60/CE, en endavant DMA)
defineix les aiges de transici com a masses daigua prximes a les desembocadures dels rius
que sn parcialment salines com a conseqncia de la seva proximitat a les aiges costaneres, per
que reben una notable influncia de fluxos daiges dolces.
Tipologia de les aiges de transici
El terme aiges de transici engloba una gran varietat decosistemes. Sha de tenir en compte que
moltes vegades la proximitat dun riu es refereix a la proximitat dun antic bra de riu, i que la
influncia dels fluxos daiges dolces pot ser tan forta que dilueixi completament les entrades
daigua salada.
Donada la importncia que t la conductivitat per a les comunitats de quironmids i seguint la

tipologia definida per ACA (2006), shan tipificat les localitats en: salobroses-dolces (conductivitat
< 5 mS cm-1) i talassohalines (conductivitat 5 mS cm-1). El protocol danlisi de la qualitat de
laigua s com per les dues tipologies, per en el cas de les localitats oligohalines saplicar una
correcci al valor final de lndex en funci de la riquesa de txons trobada.
En lestat actual de desenvolupament de lndex EQAT, els tipus de zones humides salobrosesdolces tempornies i les atalassohalines no poden ser avaluades amb aquest ndex.
Mesura de la qualitat Lndex EQAT
Valor indicador dels txons

El protocol EQAT assigna un valor indicador a cada gnere (i/o espcie) de quironmid incls en la
base de dades emprada pel seu disseny. Aquest valor es va assignar en funci de la resposta de les
comunitats i dels taxons a lestrs ambiental, mesurat com a:
Clorofilla a fitoplanctnica (com a mesura de la producci primria).
191
Oxigen dissolt (entenent que tant concentracions molt baixes com molt elevades estan
indicant situacions destrs).
Fsfor total.
Nitrogen total.
El valor indicador s el mateix per a tots els tipus de masses daigua.
Resoluci taxonmica
Tot i que dins dun mateix gnere es poden trobar espcies amb requeriments ambientals diversos,
per al disseny de lndex EQAT es van testar les diferncies entre els ndexs a nivell de gnere i
despcie (EQATg i EQATe), i aquestes no van ser significatives (estudi Avaluaci de lestat
ecolgic de les zones humides i ajust i intercalibraci dels indicadors de qualitat (Agncia, 2010)).
La identificaci dexvies de quironmid a nivell despcie s ms difcil i laboriosa i requereix un
nivell ms alt despecialitzaci per part dels operadors. Hem dassenyalar que, en general, es
considera interessant intentar assolir la resoluci taxonmica ms alta possible, perqu permet tenir
una millor informaci sobre la biodiversitat del sistema. Donat que, per als objectius de diagnosi de
qualitat de les aiges, les diferncies entre EQATg i EQATe no classificaven de manera
substancialment diferent les localitats subjectes destudi, es va acordar fer servir la resoluci
taxonmica a nivell de gnere, la qual simplifica i redueix el treball de laboratori. Noms hi ha una
espcie que, per la seva abundncia en les localitats talassohalines, i la seva importncia dins de les
anlisis realitzades cal reconixer a nivell despcie: Chironomus salinarius.
Clcul de lndex
El valor final de lndex s funci de labundncia relativa de cada gnere (integrant les mostres de
maig, juny i octubre) i del seu valor indicador (vegeu el full de laboratori). En cas de trobar un
gnere no incls al protocol, aquest no es considerar per al clcul de lndex. El clcul de lndex
es fa segons la frmula:
j
EQAT = ki x ni
i=1
on:
ni = (Ni /Ntot)
i = txons indicadors
j = nombre de txons indicadors
ni = abundncia del txon i
Ntot = sumatori de labundncia dels txons indicadors
Ni = abundancia relativa del txon i
ki = valor indicador del txon i
192
En el cas de les localitats salobroses-dolces aquest valor ser corregit en funci de la riquesa total
de gneres de la localitat segons la frmula:
j
EQAT = ( ki x ni) + ((S - 7)/ 12) x 20)

i=1
on S s la riquesa total de txons de la mostra.
Assignaci del nivell de qualitat segons lndex EQAT

El valor de lndex varia entre 0 i 100 i ens servir per diagnosticar la qualitat de la nostra localitat
dacord amb les segents categories:
Valor de lndex
EQAT
Nivell de qualitat
68 < x
Molt bo
63 < x 68
Bo
46 < x 63
Mediocre
32 < x 46
Deficient
x 32
Dolent
RECOLLECCI I PROCESSAT DE MOSTRES
En aquest captol sexpliquen breument els passos a seguir i el material necessari per a lobtenci
de mostres dexvies pupals de quironmids, la seva preservaci, el treball de laboratori i la
identificaci dels txons. Segueix fora fidelment el protocol de la norma AENOR UNE-EN
15196: 2007.
Material
A continuaci es presenta un llistat del material aconsellat i necessari per al treball de camp i de
laboratori.
193
Material de camp
Seguretat personal
Equipament resistent a laigua
Botes de pescador
Guants de goma o ltex
Drap o tovallola
Material de mostreig dexvies pupals de quironmids:
Ampolla ruixadora amb aigua per a netejar tot el material (cal netejar-ho desprs del
mostreig de cada localitat)
Conductmetre
Lupa de ma (opcional)
Pinces
Safates blanques daproximadament 30 x 40 cm.
Salabre duns 25 cm de dimetre amb porus de malla de 250 m. Millor si t un pal llarg i
extensible per poder operar des de la vora del llac o llacuna (opcional).
Altres
Full de camp
Mapes i/o GPS.
Binocles (opcional)
Cmera de fotos
Conservaci i identificaci de mostres
Etanol de 96 (per fixar a concentraci aproximada del 70-80%)
Material per etiquetar: etiquetes externes (han de ser resistents a laigua), tisores i retolador
permanent.
Pots de plstic amb tap hermtic de com a mnim de litre.
Material de laboratori
Equipament de laboratori
Aigera
194
Conservaci dels organismes
Vials amb tap hermtic
Etanol 70
Material per etiquetar ,resistent a lalcohol (llapis, etiquetes de paper)
Rentat, comptatges i identificaci
Tams de 250 m o inferior
Aigua
Pinces i agulles entomolgiques
Plaques de Petri grans i petites (per a la deshidrataci dels individus)
Portaobjectes i cobreobjectes de vidre
Medi de muntatge (Euparal (recomanat), i en el seu defecte glicerina amb segellador, o

similars)
Lupa binocular
Microscopi amb objectiu de 40 augments
Guies didentificaci adequades
Full de laboratori per anotar les abundncies i calcular lndex EQATg
195
La selecci de lpoca de mostreig s molt important. Els quironmids passen la primera part de la
seva vida a laigua i quan sn adults emergeixen deixant darrere les exvies pupals que hem de
recollectar. El moment de lany en que es produeix lemergncia varia segons les espcies, i en
climes mediterranis pot haver-hi varis perodes demergncia a lany. El que ens interessa per a
lavaluaci de la qualitat de laigua de lecosistema s mostrejar en les poques de mxima
emergncia. Aquestes varien en funci de les espcies, per solen coincidir amb moments en que
les temperatures sn elevades i les larves han tingut temps suficient per a menjar i crixer, ja que
els quironmids no mengen res durant la seva fase de pupa i lemergncia s un procs que
requereix molta energia.
Per al clcul de lndex EQAT shan seleccionat tres mesos de mostreig: maig, juny i octubre. Sha
de prendre una mostra cadascun daquests mesos. El clcul de lndex es far integrant la
informaci de les tres mostres, de manera que sobtindr un diagnstic per any de mostreig.
Selecci dels punts de mostreig
El clcul de lndex EQAT es basa en el mostreig integrat de lecosistema. Aix vol dir que es
recollir una sola mostra integrant tots els hbitats presents a lecosistema. Es recomana fer una
primera ullada per identificar els diferents hbitats (per exemple, macrfits submergits, zona de
canyissar, zones amb major acumulaci de fangs, etc.) i les zones dacumulaci de matria
orgnica. Aquestes zones dacumulaci es troben en el litoral de les llacunes, es solen formar per
lacci del vent i es reconeixen fcilment per laparici duna escuma blanca a la superfcie de
laigua.
Recollecci de mostres
Una vegada identificades les zones dacumulaci de matria orgnica i els diferents tipus
dhbitats, la recollecci es far passant la xarxa per la superfcie de laigua. Es recomana
recollectar un mnim de 200 exvies pupals per localitat (en la majoria dels casos les exvies
pupals sn visibles a lull hum, mesuren entre 1,5 i 18 mm). En alguns casos (especialment en el
cas de les localitats ms salobres) no ser possible arribar a aquesta xifra. En qualsevol cas la presa
de mostres no hauria de sobrepassar els 15 20 minuts.
196
La mostra recollectada es guardar en un pot de plstic amb una quantitat suficient detanol per
assolir una concentraci aproximadament del 70% i que cobreixi tot el material recollectat
(aproximadament 20 ml, per sen afegir ms a les mostres amb un alt contingut de matria
orgnica i menys a les mostres amb un baix contingut de matria orgnica). s important etiquetar
correctament la mostra amb el nom de la localitat (normalment simplificat amb un codi
didentificaci) i la data de mostreig.
Sha danotar tota la informaci referent al punt de mostreig (nom, UTM, data, etc.) al full de
camp. Conv anotar tamb qualsevol informaci que pugui ser rellevant (per exemple: acumulaci
de restes orgnics, presncia de peixos, etc.) i fer un parell de fotos cada cop que hi anem.
Processat de les mostres al laboratori
Una vegada al laboratori, la mostra es pot refiltrar per un tams de 250 mm i rentar amb aigua.
Desprs tot o part del material es colloca en plaques de Petri per a la seva observaci a la lupa
binocular. Les exvies pupals de quironmids se separen manualment amb unes pinces
entomolgiques fines de la resta de matria orgnica particulada grollera (restes de fulles,
branquillons, exvies daltres insectes, inflorescncies) i es compten (cal anotar tota la
informaci en un full de laboratori). En cas de que la mostra sigui molt abundant es recomana fer
submostres (podem, per exemple, dividir la mostra en dues parts iguals de manera que noms
separarem la meitat de la mostra i les abundncies totals es calcularan com labundncia de la
submostra x 2). Si les exvies trobades en una submostra no arriben a 200 el procediment de
separaci shaur de repetir amb una altra submostra fins arribar a assolir aquesta quantitat o b
analitzar el total de la mostra.
Les exvies seleccionades sidentifiquen primer a nivell de subfamlia i posteriorment shan

dagrupar els exemplars en morfotipus segons la seva morfologia macroscpica (mida i color). Una
vegada separades, se seleccionen un mxim de 10 exemplars de cada morfotipus per a la seva
identificaci a nivell de gnere (excepte pel cas de Chironomus salinarius, que haur de ser
identificat a nivell despcie). Aquests exemplars es deshidraten submergint-los en etanol al 96 %
durant uns minuts i es preparen sobre el medi de muntatge (preferiblement Euparal, amb el que
saconsegueixen preparacions permanents) en el portaobjectes. Per a la seva identificaci ser
imprescindible ls dun microscopi amb objectiu de 40x, que ens ajudar a veure en detall els
carcters singulars de cada gnere o espcie. Els exemplars no muntats es guardaran en vials amb
197
etanol al 70% com a material de referncia o per a posteriors revisites en el cas de que es
considers necessari.
Per a la identificaci a nivell genric de les pupes de quironmids en aquest moment es disposa de
guies dmbit europeu, com ara Wiederholm (1986), Langton & Visser (2003) i Wilson & Ruse
(2005). Sest explorant la possibilitat de fer una guia didentificaci adaptada a les necessitats dels
ambients lentics soms de Catalunya.
Una vegada identificades les exvies caldr calcular lequivalncia dels exemplars identificats en
termes dabundncia total de la mostra. Imaginem que tenim una mostra en la que hem trobat un
total de 180 exvies, i que hem separat 40 exvies dun morfotipus determinat (morfotipus A).
Imaginem que daquestes 40 exvies del morfotipus A nidentifiquem 10 al microscopi i trobem 6
del gnere Ablabesmyia i 4 del gnere Tanypus. Aix vol dir que en el total de la mostra
labundncia dAblabesmyia ser de 24 ((6 x 40) / 10)) i labundncia de Tanypus ser de 16 ((4 x
40) / 10). Aquest clcul de labundncia total shaur de fer per a tots els gneres presents a la
mostra. En el cas de que hi hagus molta variabilitat genrica es pot procedir a muntar una desena
ms dexemplars per millor la quantificaci.
Figura 1: Esquema metodolgic de la recollecci, separaci i preparaci de les mostres dexvies.
198
PROTOCOL EQAT
CONSIDERACIONS PRVIES
Consideracions
Observacions
Dades generals
Ompliu lencapalament del full de camp i de laboratori
En cas que shagi de mesurar lndex EQAT en ms
EQAT amb les dades generals del mostreig. El nom de la
dun punt de mostreig dintre de la mateixa localitat,
localitat, massa daigua, UTMs noms cal anotar-ho la
sompliran tants fulls de camp com punts mostrejats,
primera visita; mentre que el punt de mostreig, data, hora,
tot indicant-ho al fulls de camp (per ex., 1 de 2 i 2 de
operadors, s variable en les 3 visites necessries.
2).
El protocol EQAT preveu el mostreig en tres ocasions al
Els mesos proposats representen els moments de
llarg de lany. Lactual proposta estableix fer-ho durant
mxima emergncia de les espcies de quironmids,
els mesos de Maig, Juny i Octubre.
la qual es fa a la primavera i inici i finals destiu/inici

de tardor.
Lavaluaci de la qualitat es far a partir de la llista

conjunta despcies trobada en les tres ocasions de
mostreig realitzades.
Selecci del punt de mostreig
El clcul de lndex EQAT es basa en el mostreig integrat

de lecosistema. Aix vol dir que es recollir una sola
mostra integrant tots els hbitats presents a lecosistema.
199
PROTOCOL QUALITAT DE LAIGUA (ndex EQAT)

Passos a seguir
1.
2.
Observacions
Determineu el tipus de llacuna o de localitat segons la
Tot i que la categoritzaci de lndex en rangs de
seva salinitat i origen daquesta, en: 1) aiges salobroses-
qualitat s nica per tots els tipus de masses daigua
dolces
de transici, el clcul del valor de lndex s diferent
semipermanents; 2) aiges talassohalines: (salinitat
per a cada tipus i requereix mesurar-ne la salinitat
>5mS/cm i dorigen mar)
(conductivitat).
(salinitat
<
5mS/cm)
permanents
Es recomana fer una primera ullada per identificar els
Aquest protocol est adaptat del que es presenta en el
diferents hbitats (per exemple, macrfits submergits,
document norma AENOR UNE-EN 15196: 2007.
zona de canyissar, zones amb major acumulaci de

fangs, etc.) i les zones dacumulaci de matria orgnica.
Les zones dacumulaci es solen formar per lacci
s important observar la direcci en que bufa el vent i
del vent i es reconeixen fcilment per laparici
mostrejar de manera preferencial en el litoral situat a
duna escuma blanca a la superfcie de laigua.
contravent.
Hbitats potencials:
- Zones dacumulaci de restes de vegetaci i matria
orgnica grollera.
- Acmuls descumes en la zona de batuda de laigua
a la vora o entre la vegetaci litoral emergent
- Marges arrecerats del vent.
200
3.
Presa de mostres
Des del litoral, loperador recull el material amb varis

cops de salabre filtrant els centmetres superficials
daigua (sense remoure gaire o gens el fons) pels hbitats
identificats abans.
En el cas de llacunes en les que laccs al litoral noms

es pugui fer en barca (per exemple, quan hi ha un cinyell
de vegetaci heloftica important), el procediment s el
mateix.
Cal obtenir un nombre suficient dexvies (mnim
En alguns
desitjable: 200 exemplars). Per aix, s convenient anar
localitats ms salobres) no ser possible arribar a
comprovant que es recull una mostra suficient de
aquesta xifra.
casos (especialment en el cas de les
material, per continuar el mostreig fins a obtenir-lo

(sempre que sigui possible). La comprovaci es pot
realitzar buidant regularment el contingut de la xarxa en
un recipient per visualitzar les exvies.
No s necessari controlar el temps de mostreig.
En qualsevol cas la presa de mostres no hauria de

sobrepassar els 10 15 minuts.
Tot i que no s estrictament necessari controlar el

temps de mostreig, es recomana anotar-lo en el full
de camp per a conixer el temps de dedicaci invertit
per a laplicaci daquest protocol.
201
4.
Procediment de pretractament (opcional)
El pretractament consisteix en lextracci de la
Aquest procediment s una recomanaci que es fa al
fracci orgnica ms grollera.
protocol de la norma AENOR UNE-EN 15196: 2007.
En el cas de que es recullin restes orgniques en

excs la mostra pot resultar excessivament gran
pels pots de que es disposa i a ms la bona fixaci
Mostra
de
salabre
Recipient 8-10
L + aigua
del material pot veures afectada. Per aquest motiu

pot ser convenient pretractar la mostra en el camp.
Un cop acabada la recollida de material, la mostra
seds de 4 mm
es posa en una recipient duns 8-10 l de capacitat,
3x
amb aigua. Desprs es filtra per un conjunt de dos

sedassos de 4 mm i 250 m respectivament. Els
material retingut en el seds groller es torna a diluir
seds de 250 m
en aigua en el recipient i es repeteix el procs 3
residu
vegades (o el que calgui). Finalment es descarten

les restes grolleres i el contingut del seds fi es fixa
en etanol 96.
Pot amb
fixador (etanol)
Aquest procs es pot fer en el laboratori si es desitja

i es creu necessari. En el cas de que es vulgui fer
immediatament en arribar del camp, guardar la
mostra en una bossa de plstic hermtica, sense
addici de conservants i guardada en fresc.
5.
Preservaci de la mostra
La mostra recollectada es guardar en un pot de
Tamb es pot usar de forma alternativa formol al 4%,
plstic amb tapa hermtica en una quantitat
per per les seves propietats txiques i per les
suficient detanol per assolir una concentraci
caracterstiques
aproximadament del 70% i que cobreixi tot el
desaconsella ls.
de
la
mostra
dexvies
sen
material recollectat.
s important etiquetar correctament la mostra amb
el nom de la localitat (normalment simplificat amb
un codi didentificaci) i la data de mostreig.
202
6.
Identificaci i recompte de les exvies pupals de

quironmids
Se separen les exvies manualment amb unes
La separaci, recompte i identificaci de quironmids
pinces fines de la resta de matria orgnica
es far amb una lupa binocular i un microscopi ptic.
particulada grollera i es compten (cal anotar tota la

informaci en el full de laboratori).
Desprs de la deshidrataci i muntatge dels
En cas de qu la mostra sigui molt abundant es
individus (veure manual daplicaci), aquests shan
recomana extreure primer una sub-mostra i extrapolar
didentificar a nivell de gnere (excepte el
desprs el resultat segons la fracci agafada.
Chironomus salinarius, que sidentificar a nivell

despcie).
7.
Clcul de lndex EQATg
ni = (Ni /Ntot)
Localitats salobroses dolces:
Es calcula a partir de la separaci i la identificaci de

les exvies de quironmids de la mostra, i t en compte
noms els txons indicadors.
EQAT = ( kij x ni) + ((S - 7)/ 12) x 20)

i 1
Localitats talassohalines:
Els txons i els seus valors indicadors es troben
EQAT = ki jx ni
detallats al full de laboratori.
i=1
ni = abundncia del txon i
Ntot = sumatori de labundncia dels txons
indicadors
Ni = abundancia relativa del txon i
ki = valor indicador del txon i
S = riquesa total de txons de la mostra
203
8.
Assigneu una categoria de qualitat biolgica a la

vostra localitat segons el valor de lEQATg dacord
amb els segents punts de tall:
Valor ndex
Nivell de
EQAT
qualitat
68 < x
Molt bo
63 < x 68
Bo
46 < x 63
Mediocre
32 < x 46
Deficient
x 32
Dolent
204
Zones humides NDEX EQAT Full de camp

MAIG
Operador/a:
Hora:
PUNT DE MOSTREIG:
Data:
UTM X:
UTM Y:
Codi massa daigua:

Localitzaci:
Observacions:
Temps emprat en el mostreig:
JUNY
Operador/a:
Hora:
PUNT DE MOSTREIG:
Data:
UTM X:
UTM Y:
Codi massa daigua:

Localitzaci:
Observacions:
OCTUBRE
Operador/a:
Hora:
PUNT DE MOSTREIG:
Data:
UTM X:
UTM Y:
Codi massa daigua:

Localitzaci:
Observacions:
205
1/1
Zones humides NDEX EQAT Full de laboratori

Operador/a:
Hora:
PUNT DE MOSTREIG:
Data:
UTM X:
Codi massa daigua:

Localitzaci:
UTM Y:
Valor indicador
Subfamilia
Taxa
Tanypodinae
Ablabesmyia
Orthocladinae
Chironomini
Tanytarsini
Abundncies per mostra

Maig
Juny
Abundncia relativa
Octubre
ntot
ni = (Ni /Ntot)
0.66
Conchapelopia
0.37
Macropelopia
1.00
Monopelopia
0.03
Procladius
0.65
Zavreliella
1.00
Zavrelimyia
1.00
Acricotopus
1.00
Corynoneura
0.64
Cricotopus
0.54
Limnophyes
0.54
Psectrocladius
0.45
Pseudosmittia
1.00
Rheocricotopus
0.03
Cladopelma
0.71
Cryptochironomus
0.03
0.00
0.79
Dicrotendipes
0.54
Endochironomus
0.73
Glyptotendipes
0.36
Halocladius
0.64
Kiefferulus
0.42
Microchironomus
0.30
Microtendipes
0.03
Parachironomus
0.37
Paratendipes
0.26
Phaenopsectra
0.34
Polypedilum
0.26
Stictochironomus
0.54
Cladotanytarsus
0.66
Micropsectra
1.00
Paratanytarsus
0.39
Tanytarsus
0.65
Virgatanytarsus
0.03
N1 =
N2 =
N3 =
Ntot =
S=
EQAT=
206
Salobrosesdolces
EQATg = ( ki x ni) + ((S - 7)/ 12) x 20)

i=1
Talassohalines EQATg = ki x ni
i=1
k = valor indicador dels taxa.
N1 = abundncia total dexvies a la mostra de Maig.
N2 = abundncia total dexvies a la mostra de Juny.
N3 = abundncia total dexvies a la mosta de Octubre.
Ntot = abundncia total acumulada dexvies (Ntot = N1 + N2 + N3).
ntot = abundncia total de cada tax.
ni = abundncia relativa de cada tax (ni = Ni/ Nt).
S = nombre total de taxa (tenint en compte les mostres de Maig, Juny i Octubre).
207
208
EQUIP DE TREBALL
AAU
UTTO
OR
RSS
Dani Boix i Masafret (Grup de recerca LLAM, Institut dEcologia Aqutica; Universitat de Girona)
Nuno Caiola (IRTA Ecosistemes Aqutics; Centre de Sant Carles de la Rpita)
Miguel Caedo-Argelles Iglesias (Grup de recerca FEM, Departament dEcologia; Universitat de
Barcelona)
Stphanie Gascn i Garcia (Grup de recerca LLAM, Institut dEcologia Aqutica; Universitat de
Girona)
Carles Ibez i Mart (IRTA Ecosistemes Aqutics; Centre de Sant Carles de la Rpita)
Alfonso Nebra i Costas (IRTA Ecosistemes Aqutics; Centre de Sant Carles de la Rpita)
Xavier Quintana i Pou (Grup de recerca LLAM, Institut dEcologia Aqutica; Universitat de Girona)
Maria Rieradevall i Sant (Grup de recerca FEM, Departament dEcologia; Universitat de Barcelona)
Jordi Sala i Genoher (Grup de recerca LLAM, Institut dEcologia Aqutica; Universitat de Girona)
Nria Snchez-Millaruelo (Grup de recerca FEM, Departament dEcologia; Universitat de
Barcelona)
Carolina Sol i Ortega (Departament de Control i millora dels ecosistemes aqutics, ACA)
Antoni Munn i Torras (Departament de Control i millora dels ecosistemes aqutics, ACA)
IIN
NVVEESSTTIIG
GAAD
DO
OR
RSS R
REESSPPO
ON
NSSAABBLLEESS
Dani Boix i Masafret (Grup de recerca LLAM,Institut dEcologia Aqutica; Universitat de Girona)
Maria Rieradevall i Sant (Grup de recerca FEM, Departament dEcologia; Universitat de Barcelona)
Nuno Caiola (IRTA Ecosistemes Aqutics; Centre de Sant Carles de la Rpita)
C
CO
OO
OR
RD
DIIN
NAAC
CII
D
DEELL PPR
RO
OJJEEC
CTTEE
Dani Boix i Masafret (Grup de recerca LLAM, Institut dEcologia Aqutica; Universitat de Girona)
AAG
GN
NC
CIIAA C
CAATTAALLAAN
NAA D
DEE LLAAIIG
GU
UAA
Antoni Munn i Torras
Carolina Sol i Ortega
209


Aig
Segons
marges
Selecci
microh
Presa
mostres
microcrusta
m
macroinver
A
ACCO
RIC
Preferentm
mostreig
meitat
C
Seguint
Determina
Creuant
QAELS
QAELS
NDEX
ECELS
mmadurs
cul
nundacion
a
ota
dentificac
alassohali
empor
am
cul
ecollint
ecollir
010
CELS
O
acuna
torals
a
OLENT
ategories
EFICIENT
AELSe
ubstrat
ns
ops
ie
olepters
rustacis
egona
equeres
egons
eg
OLT
EDIOCRE
1,
unts
iguamoll
el
rop
itats
0
er
iversitat
ermanent
ere
sp
ligohaline
solces
ig
iies
eterpters
dults
stadis
la
vitant
lxcessives
stat
dexs
els
ualitat
e
ivells
ls
nt
umida
el
pus
unts
ones
ins
rganisme
els
o
oca
dex
40
partir
a
taula
mida
salabre
lzona
la
2full
la
BO
ozona
de
del
de
3del
de
l'la
icolgic
nt
rimavera,
e
a
ebrats
is
amp
es
212

Indicadors Zones Humides 2010

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Indicadors Zones Humides 2010

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Avaluaci de lestat

ecolgic de les zones

Informe final, agost del 2010

ajust dels indicadors de qualitat. ndexs QAELS

ECELS i EQAT. Departament de

Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya. Barcelona. 209 pg

ECELS i EQAT. Agncia Catalana de lAigua, Departament de Medi

Clc ul i validaci de l'ndex QAELS ............................................................. 38

Elaboraci d'un nou ndex QAELS: QAELS2010 ........................................... 61

Determinaci de l'estat ecolgic de les zones humides estudiades ........ 84

7. Elaboraci d'un ndex de qualitat de l'aigua en zones humides

Condicions de referncia i zones humides de referncia ........................ 145

Avaluaci de lestat ecolgic de les zones humides i

Per a la realitzaci daquestes tasques de revisi i adaptaci dels ndexs, es va signar el

Dacord amb el mateix conveni, els objectius especfics sn:

1. Assistncia activa en el grup de treball dintercalibraci europea.

Al final del document, en forma dannexos independents, sexposen detalladament els

Captol I: LOCALITZACI I CARACTERSTIQUES AMBIENTALS

La selecci dels punts de mostreig es va fer, en un disseny inicial, considerant la seva

La representativitat de les tipologies de les zones humides en el total de les 105

Codi punt de mostreig

Codi punt de mostreig

CODI I NOM DE LA MASSA DAIGUA

Aiguamolls de l'A.E.-la Rogera, la Serpa i la Fonda

Aiguamolls del B.E.-Bassa del Frare Ramon

Codi punt de mostreig

Estanys de Tordera-Estany de la Jlia

Delta de Llobregat-Ca l'Arana

Codi punt de mostreig

CODI I NOM DE LA MASSA DAIGUA

Delta del L.-El Remolar, les Filipines i la Vidala

Desembocadura del riu Llastres

Codi punt de mostreig

CODI I NOM DE LA MASSA DAIGUA

Codi punt de mostreig

CODI I NOM DE LA MASSA DAIGUA

Bassa del Sala

Clot de Reguers petita

Bassa del Pla

Bassa petita de Borrs

Bassa d'en Fuster

Bassa del Sorral de Can Pomac

Bassa de les Garrigues I

Bassa de les Garrigues II

Ullal del Tec III

NOM DEL PUNT DE MOSTREIG

Estany d'en Tries

Bassa dels necs Blancs

Estany d'en Broc 1

Estany Nou de Can Jord

Ullal del Safareig

Ullal del Camp

Ullal del Cam

Pletera Nova mig

Llacuna de Platja Castell

NOM DEL PUNT DE MOSTREIG

Bassa de Cal Rector I

Bassa de Cal Rector II

Bassa de Can Puig

Bassa de la Pea del Forn

Bassa de Can Capana

Bassa de Can Bta de Verneda

Bassa gran de Can Cunill

Bassa de Can Tort