Tema 3.

Metabolisme dels
hidrats de carboni
Principals funcions dels hidrats de carboni
Els sucres estan implicats en diverses funcions:
1. Combustibles i reserva energtica (monosacrids, glucogen, mid,
disacrids).
2. Sintetitzar elements estructurals i de protecci (cellulosa, quitina,
peptidoglucans, glucosaminoglucans).
3. Reconeixement intercellular i adhesi (proteoglicans, glucoprotenes,
glucolpids).
Origen i destins dels carbohidrats
Disacrid per excellncia: lactosa.
Tot el que doni piruvat seran molcules que podran sintetitzar glucosa.
A partir de lesquelet carbonat de les grasses no podrem sintetitzar glucosa.
Digesti i absorci dels carbohidrats de la dieta
Lactosa = glucosa + galactosa ( 1 4). Existeixen alguns components
(almid) que ja comencen ha catalitzar-se a la saliva i en el pncrees i
continua a la paret mucosa intestinal.
La lactosa pot procedir de diferents poli o disacrids i obtenim
monosacrids. El transport de la glucosa dintre de la cllula es fa
mitjanant uns cotransportadors, el SGLT1, que entrar glucosa i galactosa.
La fructosa entrar grcies a la GLUT5, i aquests entercits podran passar
aquests a la limfa o a la sang a travs de GLUT2.
Les cllules de la llum de lintest sha especialitzat en incorporar els
nutrients i laltra en exportar-los al torrent sanguini.
Transportadors de glucosa
El dest de la glucosa dependr de cada cllula. Depenent del tipus de
transportadors de glucosa de les cllules:
-

GLUT 1: es sobreexpressa en les cllules tumorals. La K m s 3mM,

que s menor a la
concentraci de glucosa sangunia (4-5 mM) Aix que la velocitat
dentrada varia en funci de la concentraci de glucosa extracellular.
GLUT2: lexpressen els entercits.
GLUT3:
GLT4: lexpressen teixits que responen a la insulina. Transportador
estar en el citosol de la cllula i en presncia dinsulina aquest
transportador es transloca cap a la membrana, de manera que pot

entrar molta glucosa. La seva concentraci a la membrana varia

segons la concentraci dinsulina en plasma.
GLUT5: serveix per captar la fructosa de la dieta.

GLUT1 va ser el primer en descobrir-se, juntament amb el GLUT 3 sn els

ms importants.
Vies del metabolisme de la glucosa en teixits animals
El transportador s reversible, de manera que el primer que sha de fer s
evitar que la glucosa torni a sortir. Per tant, es marca la glucosa amb un
fosfat (glucosa-6-fosfat). Aquesta glucosa pot tenir diferents destins:

Via de les pentoses: es produir NADPH ja que ser un procs

citoslic.
Glucogenognesi: sntesi de glucogen al fetge. (Si no hi ha suficient
glucosa, es promou la glucogenlisi).
Es pot oxidar per la gluclisi, per arribar a piruvat i produir una mica
dATP.
o La sntesi de glucosa a partir de piruvat ser la gluconeognesi.
o Aquest piruvat pot donar acetil-CoA, en condicions aerbiques,
per realitzar el cicle de Krebs o la sntesi de lpids.
o En condicions anaerbiques produirem lactat, com en les
cllules musculars. O tamb, en els eritrcits que careixen de
mitocondris, per necessiten energia pel que sintetitzaran
lactat.

Principals vies del metabolisme de la glucosa en eritrcits i

neurones
Els eritrcits tenen un GLUT1, que el que fa s transportar la glucosa i
oxidar-la per produir lactat. Part de la glucosa ser utilitzada per la via de les
pentoses, per aquesta via est dedicada a la producci de poder reductor
per protegir-se de la gran quantitat doxgens que suporten.
En les neurones, es produeix un s molt elevat de la glucosa, per
necessitem tenir els nivells de glucmia constant amb el parell insulinaglucag. El que fan les neurones s oxidar la glucosa completament a CO 2 i
H2O i tamb far la via de les pentoses fosfat, doncs degut a la gran
activitat neuronal produeixen molts radicals lliures de forma que necessiten
molt poder reductor per protegir-se.
Principals vies de metabolisme de la glucosa en cllules musculars
i adipcits
Tenen transportador GLUT4.
En el mscul, la glucosa soxida completament, de forma que podem tenir
CO2 i H2O, o la podem utilitzar per donar lactat. Part daquesta glucosa
tamb la utilitzarem per a la sntesi de glucogen.

En el adipcits, per resposta a la insulina, el GLUT4 es transloca. Ladipcit

emmagatzema triacilglicrids, pel que necessita grasses i glicerol. Els cids
grassos li ve i el glicerol lobt com un metablit intermediari de la gluclisi.
Part daquesta glucosa tamb soxida completament, una altra va a la via de
les pentoses fosfat una altra sutilitza per a la sntesi de glucogen per en
petites quantitats.
Principals vies del metabolisme de la glucosa en hepatcits
T el GLUT2.
Sn capaos de fer tot amb la glucosa. En condicions normals la major part
de la glucosa lemmagatzema en forma de glucogen, encara que tamb
soxida completament, una altra la porta a la via de les pentoses fosfats. I
una altra part anir a la glucoconjugats, de forma que glucosila diferents
compostos de la dieta per augmentar la seva solubilitat, etc.

Gluclisi
T una fase de preparaci que a partir de la glucosa tindrem fructosa
doblement fosforilada, consumint ATP, i una altra vegada que les tinguem a
travs duna srie de reaccions obtindrem 2 molcules de piruvat.
Fases I i II
Una vegada tenim la glucosa fosforilada aquesta no pot tornar a sortir, i la
passarem a fructosa, que tornar a ser fosforilada, per tenir una molcula
de 6 carbonis doblement fosforilada que partirem en 2. Utilitzarem,
gastarem, 2 ATPs.
Fase III
A les parts a partir daqu, en dues reacciones obtindrem dues molcules
dATP en cada. A ms, en un altre pas generarem poder reductor, que si s
NADH arribar a la cadena de transport delectrons. Per que es produeixi la
gluclisi necessitarem un substrat, per passar de gliceraldehid a piruvat.
Fase I dactivaci
Totes les quinases necessiten Mg per utilitzar lATP.
Lhexoquinasa fosforila la glucosa a G6P, ara unes isomerases, les
fosfoglucosa isomerasa faran que es transformi la glucosa a Fructosa-6fosfat. Ara ve la reacci de la doble fosforilaci. La fosfofructoquinasa-1
fosforila la F6P en posici 1, sonat que F16P s endergnica, consumeix ATP.
Fase II
Actua la fructosa 1,6-bisfosfat aldolasa que trenca la fructosa-1,6-bisfosfat
en dos, i ens dna dihidroxiacetona-3-fosfat i gliceraldehid-3-fosfat. Una

vegada tenim les dues, la gluclisi segueix amb el gliceraldehid-3-fosfat.

Una vegada arribem aqu, es produeixen 5 reaccions fins arribat al piruvat.
Fase III
El que fem s fosforilar el gliceraldehid a travs de la deshidrogenasa a 1,2bisfosfoglicerat. En aquesta reacci s tan exergnica que es produeix poder
reductor.
Ara aquesta molcula que t els P tan propers, s molt inestable i perd un
dels seus P donant lloc a ATP. Haurem doxidar laldehid a cid carboxlic,
tenint ara 3-fosfoglicerat. Ara aquest fosfat el passarem a una posici de la
molcula que s inestable. Ho farem a travs de la fosfoglicerat mutasa i ho
passarem a posici 2-fosfoglicerat mitjanant una enolasa per a formar PEP,
que t una vida mitja molt curta i s altament exergnic doncs t molts
electrons circulant. T tanta energia que pot donar lloc a la formaci dun
altre ATP. Ara el piruvat quinasa ens donar el piruvat.
En total, hem consumit 2 ATP i nhem produt 4. Per tant, com a recompte
net hem obtingut 2 ATP i 1 2NADH + H+.
Gluclisi: visi global
1r. Fosforilar la glucosa-6-P per evitar que les molcules tornin a sortir a
lexterior. Desprs passar-ho a fructosa i tornar a fosforilar. Trencar la
molcula de 6 C en 2 molcules de 3C. Gliceraldehid-3-P, fosforilar. Es
genera tanta energia que es pot obtenir ATP i en una altra reacci obtenir
poder reductor (NADH + H+).
Valors de AG i AG de les reaccions de la gluclisi en eritrcits
Hi ha tres reaccions, totes reglades per quinases, bsicament irreversibles:
1. Primera reacci de fosforilaci (on obtenim G6P).
2. Segona fosforilaci.
3. Piruvat quinasa: per generar ATP i piruvat.
Balan energtic de la gluclisi
La reacci global seria:
+ 2 H+

Glucosa + 2 NAD+ + 2 ADP + 2 Pi 2 NADH

Es pot separar en component exergnic: la glucosa soxida a piruvat i els

electrons sn transportats al NAD + (molcula de poder reductor). I
component endergnic: la formaci dATP i H 2O.
Gran part de lenergia de loxidaci de glucosa a piruvat no saprofita per
generar ATP, sin per mantenir la via en condicions exergniques
(espontnies). La major part de lenergia de la molcula de glucosa es
mant conservada en el piruvat.
Destins metablics del piruvat format en la gluclisi

Una vegada tenim el piruvat,

la molcula de piruvat entra
deshidrogenasa es produeix
producte ja pot entrar al cicle

en condicions aerbiques el que passa s que

al mitocondri i mitjanant el complex piruvat
la descarboxilaci oxidativa del piruvat i el
de Krebs.

A mesura que lacetil-CoA entra al cicle de Krebs es va descarboxilant

formant dixid de carboni i aigua (procedent de lacceptaci dels electrons
per loxigen en la cadena transportadora delectrons).
Quan hi ha una aportaci doxigen baixa (en els eritrcits sempre es dna la
fermentaci lctica a partir de lactat), el piruvat es converteix en lactat
mitjanant el consum de poder reductor.
Tamb hi ha organismes que poden dur a terme fermentaci alcohlica
transformant el piruvat a alcohol.
En condicions anaerbiques o els eritrcits (sempre) si es requereix energia
es passa la glucosa a lactat: FERMENTACI LCTICA (crema de glucosa en
absncia doxigen).
Nosaltres podem passar de piruvat a lactat. Hi ha organismes, ms
desenvolupats que nosaltres, que a partir del piruvat poden generar alcohol
(fermentaci alcohlica).
Gluclisi. Dest del piruvat en condicions anaerbiques
A leritrcit o fibres musculars que fan esfor molt intens i molt rpidament
(tant que loxigen no hi pot arribar a temps), es dna la fermentaci lctica.
HIPXIA.
En hipxia sha de crema la glucosa passant-la a lactosa perqu no el
podem passar a piruvat ja que els electrons no sn acceptats per loxigen a
la cadena de transport delectrons i perqu hi ha massa NADH.
1. Fermentaci lctica
Si tot el NAD+ del citosol es transforma en NADH, hem de recuperar el
NAD+ i ho fem gastant aquest poder reductor en la fermentaci
lctica. La idea de fermentar es per regenerar el NAD +. Aquestes
reaccions de fermentaci s fan fonamentalment per regenerar el
NAD+ i ho fem gastant aquest poder reductor en la fermentaci
lctica. Quan les concentracions de NADH en el citosol siguin molt
elevades el piruvat tendir a convertir-se en lactat (el lactat s
piruvat redut). Piruvat i Lactat sn la mateixa molcula. (Si aminem
el piruvat obtenim alanina). El pas de glucosa a lactat noms genera
2 molcules dATP. Necessites anar 17,5 vegades ms rpid fent la
fermentaci per obtenir la mateixa quantitat dATP que obtindries
amb el cicle de Krebs. s per aix, que la fermentaci s molt rpida.
Tindrem molta quantitat de lactat, el que podem fer s treure el lactat
de la cllula, que vagi cap a plasma i desprs pot anar al fetge que
pot transformar el lactat en piruvat novament.

Si la quantitat de lactat a plasma s massa alta, que la capacitat del

fetge sigui menor que la del mscul, llavors disminueix el pH de la
sang. Una manera de regular s eliminar cids: per exemple respirant
molt rpid (alliberes molt CO 2 que s juntament amb laigua el
component cid del plasma [CO2 + H2O = H2CO3: cid carbnic]).
2. Fermentaci alcohlica
2 etapes: descarboxilaci i reducci.
El piruvat es descarboxila i desprs a partir de lacetaldehid actua
lalcohol deshidrogenasa i al convertim en alcohol. Nosaltres el que
fem s passar letanol a acetaldehid. Els humans no podem dur a
terme la fermentaci alcohlica perqu no tenim lalcohol
deshidrogenasa.
Transport dequivalents de reducci del NADH citoslic a la matriu
mitocondrial
a) Llanadora de laspartat-malat
El pas doxalacetat a malat es dna a lespai intermembrans per
mitja de la malat deshidrogenasa(el pas contrari de lltima reacci
del cicle de Krebs). El malat pot passar a travs de la membrana per
mitj del transportador malat-alfa-cetoglutarat i una vegada al
mitocondri, es passa a oxalacetat pel Complex I de CTEM.
Loxalacetat reacciona amb el glutamat (alfacetocid, el grup ceto es
pot aminar) per formar cid asprtic i el glutamat queda convertit en
alfa cetoglutarat.
Laspartat t la seva prpia llanadora per sortir i transformar-se en
oxalacetat a lespai intermembrans.
Amb aquest transportador obtindrem uns 2,5 ATP.
b) Llanadora del glicerol-3-fosfat
Hi ha un enzim (Glicerol-3-P deshidrogenasa citoslica) que es capa
de reduir el dihidroxiacetona-P a glicerol-3-P i ara aquest podr ser
reutilitzat per la cadena de transport delectrons i tornar a
dihidroxiacetona-P (entrem pel complex 2). Com que segueix el cam
del complex 2 obtindrem 1,5 ATP.
Rendiment global (en ATP) de loxidaci completa d 1 molcula dATP
Obtenim 32 ATPs si sutilitza la llanadora aspartat-malat i 30 ATPs si
sutilitza la llanadora del glicerol-3-fosfat.
Rendiment energtic de loxidaci completa d 1 molcula de glucosa
(condicions estndards)
Cada cop que formes ATP a partir dADP i Pi obtens aigua. El rendiment en
aquestes condicions seria dun 34%.
Incorporaci daltres carbohidrats a la gluclisi
A partir de la sacarosa podem obtenir glucosa i si tenim fructosa la
hexoquinasa tamb pot fosforilar fructosa. La fructosa, a nivell del fetge,
entra per una altra via: La fructosa un cop arriba al fetge s fosforilada en

posici 1 per la fructoquinasa i, desprs, un enzim anomenat fructosa-1P

aldolasa genera 2 molcules a partir de la fructosa. s a dir: la fructosa t 2
vies: passar a fructosa 6-fosfat o a fructosa 1-fosfat.
Les cllules, la seva gran font denergia sol ser la fructosa (s la molcula
ms dola).
Visi global de la regulaci de la gluclisi
Quan es para el cicle de Krebs, el primer que sacumula s el citrat fins que
nhi ha tant que part dell pot sortir al citosol. Si veiem que hi ha citrat al
citosol s que hi ha molta energia a la cllula i al citrat al citosol inhibeix la
gluclisi.
El citrat s el precursor de la sntesi dcids grassos al citosol. Si al final hi
ha molt citrat, molta energia, mengis el qu mengis, lenergia sempre es
guardar en forma de grassa.
El que activa la gluclisi, inhibeix la gluconeognesi. I el que activa la
gluconeognesi, inhibeix la gluclisi.
Pot ser que un enzim que es necessiti al citosol no estigui all fins a un
moment determinat.
CONTROL ALLOSTRIC: Quan sacumuli ATP o poder reductor hi haur
enzims allostrics que ho reconeixer i aturar la via.
CONTROL HORMONAL: Tamb pot ser que hi ha un control hormonal: la
insulina afavoreix que la glucosa entri a la cllula i afavoreix la gluclisi
(que soxidi la glucosa perqu pugui seguir entrant ms). Si hi ha poca
energia al pncrees, augmenta la secreci de glucag i es dna lordre de
sntesi de glucosa per mitja de gluconeognesi i sinhibeix la gluclisi.
CONTROL TRANCRIPCIONAL:
necessria s la reacci.

Se

sintetitzen

ms

enzims

quan

ms

Regulaci de la gluclisi. Regulaci dels enzims claus

a) Hexoquinasa i glucoquinasa:
Hi ha 4 isoformes dhexoquinasa, la 1a i la 4a sn les ms importants.
La forma 4 es troba especficament al fetge mentre que la 1, 2 i 3 sn
prcticament iguals.
El 4 t una regulaci especial ja que t una funci de mantenir els
nivells de glucmia en sang, el fetge t un metabolisme especial
perqu si lorganisme necessita energia s lencarregat de generar
glucosa en lloc de consumir-ne com ho fan tots els altres teixits.
Lhexoquinasa tipus 1 t una Km molt baixa de manera que a
concentraci de 5 mM ja est saturada treballant al mxim.
En canvi, en el fetge, lhexoquinasa 4 a concentracions normals de
glucosa no funcionar al 100%. El fetge utilitza al mxim la glucosa

quan nhi ha molta a lorganisme, mentre que aprofitar menys la

glucosa si nhi ha en menys concentraci.
Lhexoquinasa 1 s inhibida per la glucosa6P perqu quan sacumula
vol dir que no est sent utilitzada pel segent enzim perqu la cllula
t molt bon estat energtic. No es necessita utilitzar ms glucosa.
Part de la glucosa que capta el mscul lemmagatzema en forma de
glucogen per a lautoconsum, el fetge tamb pot emmagatzema
glucosa per no ho fa per poder exportar-la a altres zones.
La glucoquinasa t una Km molt elevada i no t inhibici per G6P. s
activada PER GLUCOSA i s inhibida per la Fructosa6P que s un
intermediari entremig de la glucosa.
Al fetge hi ha un enzim que per una part est fosforilant la glucosa
(hexoquinasa)i una altra que la desfosforila (glucosa-6-fosfatasa).
Regulaci de la hexoquinasa 4 per glucosa i fructosa 6-fosfat
Els enzims que fan glucosa han destar al citosol per lhexoquinasa en
realitat es pot trobar en dos compartiment cellulars. En condicions basals o
normals la trobem al nucli segrestada per una protena reguladora. Si la
concentraci de glucosa augmenta, sactiva el transportador de
lhexoquinasa del nucli al citosol i es posa a treballar.
Quan es comena a acumular fructosa-6P perqu la via de la glucosa est
parada, el que passa s que la F6P afavoreix el transport de la hexoquinasa
cap al nucli una altra vegada.
Regulaci de la gluclisi
1. Regulaci dels enzims claus
b) Fosfofructoquinasa 1
La quinasa que fosforila la F6P a F1.6bisP s la fosfofructoquinasa 1
(PFK1). s inhibida per alts nivells energtics i activada per baixos
nivells energtics. Tamb s activada per la fructosa 2,6-bisfosfat que
no t res a veure amb la gluclisi. Hi ha un enzim que s la
fosfofructoquinasa 2 que pot introduir un fosfat a la fructosa6P per
transformar-la en fructosa 2,6 bisfosfat. Aquesta molcula s el
principal controlador allostric de la gluclisi: mentre al citosol hi
hagi F2,6BP hi haur gluclisi. Activa la gluclisi i inhibeix la
gluconeognesi.
La PFK1 en condicions normals t una constant de substrat en torn a
2mM. Per si li poso F2,6BP augmenta. Per tant, la F2,6BP s
lautntic activador daquest enzim.
La PFK2, a la mateixa cadena polipeptdica t un domini quinasa i un
domini fosfatasa. Quan lenzim sactiva, produeix una molcula que
s un activador de la gluclisi i un inhibidor de la gluconeognesi. Si
no produeix F2,6BP inhibeix la gluclisi.
El glucag (secretat quan hi ha poca energia) s capa de fosforilar
aquest enzim i el desactivar. El glucag afavoreix la fosforilaci i la
insulina afavoreix la desfosforilaci. La insulina activa aquest enzim

que activa la gluclisi. Aquest enzim actua sobre el carboni 2 de la

fructosa. Aquest enzim no s un regulador de la gluclisi; per la
molcula que produeix, s.
c) Piruvat quinasa
La piruvat quinasa t regulaci allostrica (inhibit per acetil-CoA,
cids grassos de cadena llarga, alanina i ATP). s activada
allostricament per la fructosa 1,6-bisfosfat perqu trobem
concentracions elevades de la fructosa 1,6-bisfosfat quan hi ha molta
glucosa. Si sacumula F1,6BP significa que lenzim que la controla no
est funcionant b, no est treballant a la velocitat adequada. Tots els
metablits entre la F1,6BP i el fosfoenolpiruvat sn reversibles, s a
dir, que poden passar a F1,6BP quan la piruvat quinasa no funciona
correctament augmentant la concentraci de F1,6BP i aix regulant
positivament la piruvat quinasa.
Una elevada concentraci dinsulina en plasma fa que es produeixin
ms enzims (regulaci hormonal a llarg termini). Tamb t una
regulaci per fosforilaci (noms al fetge). Lenzim fosforilat s la
forma inactiva. El glucag afavoreix la fosforilaci i la inactivaci
(inhibeix la gluclisi). Isoforma del fetge (L): presenta lnica piruvat
quinasa que t control hormonal. Totes les piruvat quinases sn
allostriques i estan regulades per ATP, acetil-CoA... i activades per la
F1,6BP,per noms en el fetge tenen control hormonal.
La piruvat quinasa no s gaire eficient i per aix shan dactivar per
lacumulaci dun metablit en especial. La isoforma fetal (M2) de la
piruvat quinasa, en canvi, s un enzim molt eficient: va tant rpid que
tira de tot lo altre, tiren de la glucosa (est associat en una tassa
glucoltica molt elevada). En molts tumors passa aix, deixen
dexpressar la isoforma M per expressar la M2 (tassa glucoltica
multiplicada per 1000). Aquest enzim pot ser una diana per frmacs
ja que s especfic.
Regulaci de la gluclisi per insulina: canvis en lexpressi denzims
Elevades concentracions dinsulina en sang augment la sntesi daquests
enzims. REGULACI TRANSCRIPCIONAL.
[Els enzims subratllats sn els enzims principals].

Gluconeognesi
Aquest procs consisteix en produir glucosa a partir de piruvat, noms
aquells teixits que puguin desfosforilar glucosa sn els que poden fer la
gluconeognesi: fetge i rony. Tots els teixits poden passar de piruvat a G6P
per noms aquests dos poden desfosforilar-la.
De les reaccions de la gluconeognesi hi ha 7 que son reversibles i 3 que
sn irreversibles.
Els primers passos es donen dins el mitocondri.

Reaccions especfiques de la gluconeognesi

1r pas: passar de piruvat a G6P:
1a reacci: descarboxilar. Piruvat carboxilasa (bicarbonat + piruvat
oxalacetat). Es gasta una molcula dATP.
2a reacci: PEP carboxiquinasa (oxalacetat fosfoenolpiruvat PEP-).
Es gasta una molcula de GTP. En aquesta reacci selimina el CO 2 que
havem incorporat a la primera reacci perqu no som capaos de fixar CO 2.
Noms els teixits que tinguin glucosa 6-fosfatasa podran expulsar la
glucosa (rony i fetge reguladors de la glucmia-) que es troba al reticle
endoplasmtic.
Procedncia dels precursors gluconeognics
1. Lactat (Cicle de Cori)
Al mscul, a partir de la part metablica del mscul, soxida la
glucosa que ve de lexterior o del propi mscul, es genera lactat que
va al fetge i aquest sencarrega de regenerar els nivells de glucosa.
Si lexcreci de lactat per part del mscul s major que laprofitament
del lactat per formar glucosa per part del fetge, aquest lactat
sallibera al plasma.
2. Alanina
El mscul sallibera dels grups amino per a no parar de funcionar. A
mesura que es va generant piruvat i lactat a causa de la seva
activitat metablica, alguna part del piruvat es pot transaminar o el
mscul pot exportar alanina (piruvat amb un amino), de manera que
es pot alliberar de part del piruvat i tamb dels grups amino.
AIX PASSA QUAN EL MSCUL CONSUMEIX PROTENES I VOL
ALLIBERAR ELS GRUPS AMINO (txics).
Lnic rgan que pot eliminar els grups amino en forma durea s el
fetge. Aquests grups amino es podrien transportar lliures en plasma
per el pH pujaria a causa de la crrega del grup amino
(hiperamonmia). Al treure lalanina i transportar-la a travs del
plasma, la seva crrega elctrica s 0 i aix evitem el canvi del pH
sanguini. Daquesta manera desprs dactivitat muscular no noms
tenim alta quantitat de lactat sin tamb dalanina. El fetge necessita
energia per fer la gluconeognesi i aquesta energia la treu de
loxidaci dcids grassos.
Balan energtic de la gluconeognesi
Tots els processos de sntesi gasten energia.
Gluconeognesi: localitzaci subcellular
Tenim piruvat en el citosol obtenim oxalacetat 2 cops per obtenir poder
reductor. El piruvat entra al mitocondri, es transforma en oxalacetat,
aquest passa a malat, aquest surt al citosol i el transformarem a oxalacetat

obtenint poder reductor. Amb aquesta via aconseguim exportar poder

reductor de dintre el mitocondri al citosol (poder reductor per la
gluconeognesi).
El fetge, quan no hi ha aportaci dexogen de glucosa, per aix necessita
NADH mitocondrial. Perqu per fabricar glucosa es necessita un esquelet
carbonat (piruvat) i energia.
Quan tenim un bon estat energtic, el NADH sacumula al mitocondri, per
tant sinhibeix el cicle de Krebs i sactiva la gluconeognesi.
El fetge per fer gluconeognesi necessita cremar grassa. Si no hi ha
glucosa exterior, el fetge sha de dedicar a fabricar glucosa per mantenir
els nivells de glucmia (disminueix la insulina en plasma i, per tant,
augmenta el glucag el fetge rep lordre de parar la gluclisi i activar la
gluconeognesi). Quan el fetge est amb una activitat tant forta tamb
fabrica cossos cetnics. ADAPTACI METABLICA
El fetge s capa dagafar urea per eliminar li amoni (txic).
Si arriba lactat al fetge, el lactat el passem a piruvat oxidant-lo i aquests
electrons es passen a NAD+ produint NADH i, per tant, poder reductor
(citosol). El piruvat entra al mitocondri i dna oxalacetat i aquest passar a
formar PEP.
Les molcules de NAD+/NADH no sn les que viatgen, sn els electrons.
Diapositiva 43: GLUCOSA 6-P DESHIDROGENASA FOSFATASA
La G-6 fosfatasa s un enzim de membrana. La G-6P entra al reticle
endoplasmtic i llavors actua la fosfatasa, la transforma en glucosa i surt al
citosol (control per compartimentaci la G-6P deshidrogenasa actua al
citosol i la G-6 fosfatasa actua al reticle).
Regulaci de la gluconeognesi
PIRUVAT CARBOXILASA: loxalacetat ens pot servir com a precursor de la
gluconeognesi. Si la carga energtica al mitocondri s elevada, satura el
cicle de Krebs, sacumula lAcetil-CoA que inhibeix la piruvat deshidrogenasa
i alhora activa la piruvat carboxilasa que passa de piruvat a oxalacetat.
FRUCTOSA 1,6 BISFOSFATASA: est inhibit per AMP (poca carga energtica) i
per la fructosa 2,6-bisfosfat (principal activador de la gluclisi i inhibidor de
la fosfatasa, la gluconeognesi). Mentre hi hagi fructosa 2,6-bisfosfat la
gluclisi estar activada i la gluconeognesi estar inhibida. La fructosa 1,6bisfosfatasa treu un fosfat de la fructosa 1,6-bisfosfat per passar-la a
fructosa 6-fosfat que s precursor de la gluconeognesi.
EXPRESSI DE PEP CARBOXIQUINASA I GLUCOSA 6-FOSFATASA: Gluclisi
activada per insulina. Gluconeognesi activada per glucag. El glucag

afavorir la transcripci daquests gens, mentre la insulina inhibeix aquesta

transcripci.
Regulaci a llarg termini de la gluconeognesi
PKB fosforila i, per tant, envia a degradaci el factor de transcripci,
impedint la transcripci dels enzims. Control que passa en hores.

Ruta/via de les pentoses

Obtenim NADPH. En el mscul, desprs de realitzar un exercici molt fort, la
glucosa que arriba sutilitza per fer glicogen. El mscul no pot produir
glucosa lliure, i, per tant, tot lemmagatze-matge de glucogen del mscul
ser per a ell.
A partir de la glucosa 6-P podem obtenir poder reductor en forma de NADPH.
Ruta de les pentoses fosfat.
1) Fase oxidativa
La G6-P la passarem a ribosa 5-P (sobretot) i xilulosa 5-P. Sanomena fase
oxidativa perqu en dos punts podem associar loxidaci de la molcula a la
reducci de NADP+ a NADPH. Obtenim 2 molcules de NADPH.
Un enzim molt important s la Glucosa 6-P deshidrogenasa: transforma la G
6-P a 6-fosfogluc -lactona. Llavors es trenca lenlla per formar 6fosfogluconat i, finalment, soxida el NADPH per donar lloc a ribulosa 5-P.
Aix s molt important, per exemple, pel fetge.
2) Fase no oxidativa
Srie de transposici de carbonis que a partir de la ribosa i la xilulosa
podem generar intermediaris de la ruta glucoltica i tornar a gluclisi
(fructosa 6-P i gliceraldehid 3-P).
Formaci neta de poder reductor
La gluclisi torna al cicle. Lavantatge s que podem generar poder reductor.
A partir de la producci de ribosa 5-P s utilitzada per regenerar les bases
nucleotdiques.
Teixits on s ms activa la via de les pentoses
Hi ha diferents sistemes per mantenir els radicals lliures (provinents
delectrons que shan escapat de les rutes metabliques) necessitem uns
sistemes de control, un s: la via de les pentoses fosfat.
Totes les cllules que estiguin exposades directament amb loxigen han de
tenir un sistema molt fi que generi poder reductor per poder controlar. Si als
eritrcits els hi falla aquesta via no podran suportar lexposici a loxigen, i
tindran molts problemes.
NADP sobretot es veur en la biosntesi de molts lpids (grasses).
Paper del NADH en el manteniment del glutation redut
Cada cop que la glutation peroxidasa soxida, shan de tornar a refer i per
aix s necessari el NADPH. El dficit total del primer metablit de la via de

les pentoses s mortal. Totes les cllu-les que necessitin replicar material
gentic tenen una gran activitat metablica daquesta via.

Metabolisme del glucogen

Glucogen: dipsits de glucosa (polmers lineals de glucosa unides per
enllaos 1 4, sempre que es forma un enlla glicosdic es desprn
aigua). Reservarem glucosa en forma de glucogen quan tinguem energia
per fer-ho. Quan necessitem energia (quan els nivells de glucosa sn baixos
en plasma) es passar de glucogen a glucosa. El glucogen muscular serveix
exclusivament pel mscul. El mscul allibera adrenalina quan fa exercici
molt fort. El glucogen heptic: quan els nivells de glucosa siguin biaixos,
mobilitzaran els magatzems de glucogen produint glucosa i transmetent-la.
Cada X glucoses, les ramifiquem (enllaos 1 6): xarxa de cadenes de
glucosa. La glucogenina s una protena capa de fer cadena de 8
glucoses a partir de les quals podem comenar a ramificar. Per cada
ramificaci formen extrems no reductors. El glucogen lanirem posant als
extrems no reductors. La quantitat de glucogen pot representar pel fetge el
10% del seu pes. La glucosa s osmticament activa. Per tant, per
emmagatzemar grans quantitats de glucosa i no tenir problemes
dosmolaritat, es ramifica. Al final el que tenim sn dipsits de glucogen.
La glucosa ha destar envoltada per molta aigua i all trobem enganxats
enzims necessaris per aix ocupen moltssim espai.
Glucogenognesi: allargament de les cadenes
La glucosa sempre safegeix per lextrem no reductor.
La glucosa passa a glucosa 6-P i desprs la fosfoglucomutasa la transforma
en glucosa 1-P. Llavors actua la UDP-glucosa pirofosforilasa (REACCI
IRREVERSIBLE, MOLT EXERGNICA) i obtenim UDP-glucosa (la que reconeix
la sintasa) i 2Pi. Llavors, actua la glucogen sintasa obtenint UDP.
Per cada molcula de glucosa que afegim gastem 2 enllaos dalta energia
(UTP).
Mutasa: transfereix un grup dintre duna mateixa molcula a un altre lloc de
la mateixa molcula.
Glucogenognesi: formaci de ramificacions
La glucogen sintasa va addicionant i llavors actua lenzim ramificador que t
dues accions. Com ms ramificacions, a ms llocs podr actuar la sintasa.
Glucogenognesi: formaci del nucli
La glucogen sintasa va addicionant per necessita un substrat. Glucogenina
(dficit: incapacitat de sintetitzar b glucogen: dificultat en lexercici...)
catalitza la seva prpia autocatalitzaci (autoglucosilaci) i t residus de
tirosina.

Regulaci de la glucogen sintasa

La glucogen sintasa la trobem desfosforilada (activa) i fosforilada en tres
llocs (inactiva). La molcula que fosforila la glucogen sintasa s la GSK-3.
La que treu la desfosforila s la fosfoprotena fosfatasa 1 (PP1). Lenzim
GSK-3 est regulada per la PKB 1 que activa la protena quinasa B que
fosforila la GSK-3 i la inactiva. Per tant, la insulina afavoreix la sntesi de
glucogen i ho far impedint l'acci de linhibidor de la glucogen sintasa.
El glucag en el mscul, a travs de lactivaci de la protena quinasa A
inactivar la PP1. Aquesta ser activada per la insulina, la glucosa i la
glucosa 6-P.
Control per insulina
La insulina tamb pot treballar en el mscul. La insulina afavoreix lentrada
de la glucosa a les cllules i la sntesi dhexoquinasa i de glucogen sintasa
afavorint la formaci de glucogen.
Glucogenlisi
Hidrlisi la ruptura dun enlla glicosdic crea tanta energia que es pot
unir un substrat.
Cada cop que actua la glucogen fosforilasa obtenim una glucosa 1-P.
Aquesta G1-P podr passar a glucosa 6-P grcies a la fosfoglucomutasa.
Etapes de la degradaci del glucogen
Quan la fosforilasa actua a la glucosa 4 comenant per lextrem ramificant
ja no pot actuar. Llavors, actua lenzim desramificant que ho talla i ho torna
a enganxar.
Regulaci de la glucogenlisi en el fetge
Glucogen fosforilasa a (activa) i la glucogen fosforilasa b (inactiva). La forma
fosforilada s lactiva. Aquest enzim s regulat per fosforilaci (fosforilasa
quinasa b). La fosforilasa quinasa b est regulada per la fosfoprotena
fosfatasa 1 (la inactiva) i per la PKA (lactiva). La fosforilasa quinasa b estar
activada quan estigui fosforilada. La insulina promou la inactivaci de la
glucogen fosforilasa (promovent lactivaci de la fosfoprotena fosfatasa 1) i
lAMPc s un inhibidor de la fosfoprotena fosfatasa 1. El cAMP inactiva la
fosfoprotena fosfatasa 1 mentre aquesta s activada per la insulina. El
cAMP, a ms, activa la PKA, aquest cAMP est activat pel glucag i
ladrenalina.
Regulaci de la glucogenlisi en el mscul

1 Tots els sues substrats fosforilats inactiven.

s el mateix sistema per actua tamb el calci. Tamb actua lATP, la

glucosa-6P i lAMP.
Acci de ladrenalina2 i el glucag sobre la glucogenlisi en el
mscul i el fetge
En pocs segons, a partir duna protena obtenim moltes protenes (hi ha
dhaver un gran sistema de control). En qesti de segons tenim totes les
rutes activades.
Dest de la glucosa procedent del glucogen en el fetge i en el
mscul
De la mateixa molcula obtenim dues vies diferents.
Glucogen en el mscul: a partir de la glucosa obtindrem piruvat que en
condicions anaerbiques donar lactat i en condicions aerbiques anir cap
al cicle de Krebs. La glucosa es quedar dintre el mscul, no sortir a
lexterior. Finalitat: obtenir energia.
Glucogen en el fetge: la glucosa 6-P formada ser desfosforilada per la
glucosa 6-fosfatasa per donar glucosa que ser distribuda cap a altres
teixits, sobre tot cap al cervell. Finalitat: manteniment de la glucmia.

2 Epinefrina a Amrica.