Tema 4.

Metabolisme de lpids
1. Metabolisme dels lpids amb funci de reserva
energtica
Lipoprotenes: porten colesterol en el pncrees. Som molt bons transformant
carbohidrats en grasses. Els lpids sn font denergia i tenen funci
estructural (per formar membranes) i, a ms, tamb senyalitzen.

Lpids: Biomolcules insolubles en aigua, generalment

riques en carboni molt redut
1. Combustibles i lpids de reserva
cids grassos
Triacilglicerols
2. Components de les membranes
Fosfoglicrids
Esfingolpids
Colesterol
3. Lpids amb funcions especials
Icosanoids
Isoprenoids
Vitamines liposolubles (A, D, E, K)
Derivats del colesterol:
cids biliars
Hormones esteroides

Estructura dels cids grassos

Sn molt bon combustibles perqu tots els carbonis estan completament
reduts. Quan tenim els cids grassos on cada molcula de carboni t els
seus hidrgens, diem que son cids grassos saturats. Interaccions
hidrofbiques. Els saturats formen paquets molt densos i per aix a
temperatura ambient solen estar en estat slid. Les insaturacions que
trobem a la naturalesa sn CIS: aix forma un petit colze ja no s una
estructura tant compacta com tenem amb els cids grassos saturats i per
tant ms fcil s que estigui en estat lquid a temperatura ambient.
Es nombren en funci del nombre de carbonis i a partir del nombre i la
posici de les insaturacions.

Alguns cids grassos naturals

Esquelet carbonat: 14:0 (14 carbonis, 0 insaturacions)
carbonis, 1 insaturaci)

16:1 (16

El punt de fusi s el que fa que el veiem, a temperatura ambient, en estat

slid, lquid o semi-slid. Com ms insaturacions, menor s el punt de fusi
i, llavors, ms fcil que el trobem en estat lquid a temperatura ambient.

Estructura dels
triglicrids)

triacilglicerols

(=

triacilglicrids

Aquests cids grassos els emmagatzemarem en forma de triacilglicrids.

GLICEROL: molcula de tres carbonis amb tres OH (CH 2OH CHOH CH2OH).
La grassa vegetal sol ser lquida perqu t major nombre dinsaturacions.
Per aix, s millor la grassa vegetal que lanimal.
Omega 3 i 6 sn els que tenen un doble enlla en la posici que el seu propi
nom indica comenant a contar des de darrere (ja que omega es refereix a
lltim carboni). Hi ha una relaci epidemiolgica entre la baixada del nivell
cardiovascular i omega 3 i 6.

Per qu triacilglicerols per emmagatzemar energia?

Els cids grassos sn molt bon combustibles. Els triacilglicerols sn molt
fcils demmagatze-mar (una gota de lpid).
Emmagatzematge en glucogen: 1/3 s aigua i noms 2/3 s glucogen. Tot
el que podem emmagatzemar en el cos noms ens servirien per un dia, en
canvi amb lenergia emmagatzemada en triacilglicrids podrem viure
mesos (per no s aix perqu per viure no noms necessitem energia A
partir de la grassa no podem sintetitzar carbohidrats, per aix, com que
necessitem glucosa pel cervell, lhaurem de treure de les protenes (si estem
en inanici)).
FOTO: grassa tenyida amb colorant rosa.

Don venen i per a qu serveixen els cids grassos que

soxiden al metabolisme?
Els cids grassos, provinents dels greixos de la dieta o dels greixos del teixit
adips, entren al mitocondri. On es dna lloc la -oxidaci i lacetil-CoA
generat anir al cicle de Krebs.

Digesti, absorci i transport dels lpids de la dieta

Per fer la digesti de lpids, greixos, necessitem detergents que sn les sals i
els cids biliars. Salliberen de la vescula biliar i sn derivats del colesterol
que permeten emulsionar els lpids i aix donar-los als enzims encarregats
del metabolisme lipdic (secretats pel pncrees).
Els lpids complexes, com el colesterol esterificat, es divideixen i entren als
entercits per a qu siguin exportats.

Farem partcules, el viatge i dest de les quals estan controlats. Quilo 1micron
(partcula formada per entercits; lipoprotena): porten els lpids de la dieta:
aniran repartint els lpids pel cos, sobretot els triacilglicrids (grasses).
Lipasa pancretica: carregar-se els triacilglicrids de lalimentaci.
Apoprotena: cara molt hidrofbica (cap a dins) + capa hidroflica (cap a
fora, fa que no tingui problema per ser transportat).
apoB48: prov de lintest. apoB100: prov del fetge. apoC2: activador que
necessita una altra protena.
Als microcapillars dels endotelis vasculars hi ha lipoprotena lipasa. Els
quilomicrons passen per aquests capillars i la lipasa daquests metabolitzen
els triacilglicrids obtenint glicerol i tres cids grassos.
Tot el que ve del menjar acaba al fetge. I, llavors, el fetge pot fer les seves
lipoprotenes anomenades partcules de molt baixa densitat i tindran moltes
grasses. Tot el que surti del fetge ser colesterol bo (apoE).

Les
hormones
adrenalina
i
glucag
mobilitzaci dels greixos del teixit adips

activen

la

La lipasa s monodependent perqu s activada per la protena quinasa A

(PKA).
Quan el glucag o ladrenalina interaccionin amb els seus receptors, sactiva
la lipasa i es mobilitzen les grasses.
Lipasa del teixit adips: trencar les reserves. s lnica lipasa regulada
hormonalment.
La majoria dels frmacs sn hidrofbics perqu puguin travessar la
membrana, per aix tamb pot fer que siguin segrestats per lalbmina.

Obtenci denergia a partir dcids grassos

Mscul i fetge sn els principals teixits que oxiden cids grassos
Els cids grassos es marquen amb CoA perqu no tornin a sortir Acil-CoA.
Carnitina: transportador de grassa al mitocondri (s el que permet entrar els
cids grassos al mitocondri).

Activaci dels cids grassos: formaci dacil-CoA al

citosol
Sintetasa2 de lcid gras. LATP el passem a dos AMPs.

1 Tot el que prov de quilo s que prov de digesti.

2 Consumeix ATP.

Una vegada que tenim lster del fosfat el carboni pot ser atacat de manera
que allibera lAMP i surt un acil-CoA gras. s altament irreversible i aquest
CoA ja no es perd.

Entrada dels cids grassos al mitocondri: paper de la

carnitina
Carnitina: una font important de carnitina s la carn. Derivat dun
aminocid.
Per entrar al mitocondri, lacil entrar (per el CoA no) i ho far a travs de
carnitina: entrar acil-carnitina. Un cop tenim lacil-carnitina dintre del
mitocondri, es dna la reacci inversa (a partir dacil-carnitina obtenim acilCoA).
Tot el que entra al mitocondri es crema (soxida).
Si saugmenta el nivell de carnitina es pot pensar que augmentaria el
consum de lpids per part del mitocondri. Per, en realitat, tenim 10 vegades
ms carnitina en el nostre cos de la qu necessitem i, per tant, si ingerssim
ms no ens res.
Lentrada est inhibida pel malonil-CoA (aquest inhibeix lenzim carnitina
acil transferasa I). Aquesta regulaci serveix per a prevenir que els cids
grassos sintetitzats de novo entrin al mitocondri per a ser oxidats.

oxidaci dels cids grassos: I. Esquema general

De les 4 reaccions de la oxidaci, 2 generaran poder reductor.

oxidaci dels cids grassos: II. Reaccions

Palmitil-CoA (cid gras per excellncia).
Sanomena oxidaci perqu totes les reaccions tindran lloc al carboni .
[La sntesi ser just al contrari de la oxidaci, les mateixes reaccions per
a la inversa].
1. Deshidrogenaci del palmitil-CoA: portat a terme per lacil 3-CoA
deshidrogenasa. Es forma un doble enlla donant un enoil-CoA. Quan
aquest enzim treballa ens dna un doble enlla TRANS, a diferncia
dels cids grassos normals.
2. Hidrataci: per formar grup carboxil. Enzim: enoil-CoA hidratasa.
Obtenim 2-hidroxi-acil-CoA o -hidroxi-acil-CoA.
3. Actuar 2 o -hidroxiacil-CoA deshidrogenasa i ara ja no tenim un
carboni hidroxil, sin un carboni amb un doble enlla amb oxigen.
Obtenim 2 o -cetoacil-CoA.
4. Finalment actua la acil-CoA acetiltransferasa (tiolasa) obtenint acetilCoA.

3 Acil: cid gras.

En aquestes 4 reaccions hem passat dun cid gras de 16 carbonis (palmitilCoA) a un de 14 C (miristil-CoA).
Si el mitocondri t un bon estat energtic, aquesta via es veur inhibida ja
que no hi haur NAD + o FAD suficient per dur a terme les reaccions ja que hi
haur molt poder reductor al mitocondri.
Per cada cicle es produeixen 4 reaccions i salliberen FADH 2, NADH + H+ i
acetil-CoA.
Les reaccions de la oxidaci tenen molt en com amb la
transformaci de succinat en oxalacetat.

oxidaci dels cids grassos: III. Estequiometria i balan

energtic
oxidaci dels cids grassos: IV. Oxidaci completa del
C16:0. Rendiment energtic en forma dATP
A partir dun cid gras saturat de 16C (palmtic = palmitat) podem generar
108 molcules dATP. Per en realitat el balan net sn 106 ATP (es resten
els dos enllaos energtics que es gasten per iniciar la reacci).
Quan oxides els cids grassos generen molta grassa, tot i que no necessiten
aigua per emmagatzemar-los.

oxidaci dels cids grassos: V. Dest dels ltims 3 C

dcids grassos de nombre senar dtoms de C
Un cid gras de cadena imparell de carbonis poden servir per reposar 4 el
succinil-CoA:
Desprs de diversos cicles generaran una molcula de 3 carbonis que
sanomena propionil-CoA que es pot transformar en succinil-CoA
(intermediari del cicle de Krebs).

oxidaci dels cids grassos: VI. Oxidaci dels cids

grassos monoinsaturats
Lenoil-CoA hidratasa noms hidrata quan el doble enlla est en posici
trans i 2. I, llavors, amb els cids grassos que proven de la dieta tenim un
problema. Llavors, hi ha una isomerasa (enoil-CoA isomerasa) que canvien
els enllaos CIS a TRANS.

oxidaci dels cids grassos: VII. Oxidaci dels cids

grassos poliinsaturats
Exportaci dacetat heptic: cossos cetnics
Cossos cetnics.
4 Reponer en castell.

Quan un fetge est fent gluconeognesis utilitza oxalacetat com a font de

carboni per tamb necessita energia que la treu de la oxidaci.
Pot ser que cres molt acetil-CoA per hi hagi poc oxalacetat i llavors no es
pugui utilitzar hi hagi acumulaci dacetil-CoA.
Quan passa aix, el fetge intenta desfer-se daquest acetil-CoA: ajunta dos
acetils per formar un cos cetnic que van a la sang (exemple: acetoacetat).
Aquestes dues molcules tenen crrega i si es produeixen molts cossos
cetnics poden produir cetosis o cetoacidosis.
Quan aix arriba a un teixit, el teixit afegeix dos CoA i obt acetil-CoAs.
El fetge s capa dexportar molcules de 4C que al ser tan petites sn
solubles i, per tant, no necessiten transportadors.

La concentraci plasmtica de cossos cetnics augmenta

en el dej
Molts teixits utilitzen cossos cetnics.

Formaci de cossos cetnics en el mitocondri heptic

La reacci fins la -hidroxi-metilglutaril-CoA s igual per a la formaci de
cossos cetnics i per a la sntesi de colesterol.

Formaci de cossos cetnics en mitocondris de teixits no

heptics
Sntesi dcids grassos: I. Esquema general
Principal rgan encarregat de fabricar grasses: fetge. Un cop formades, les
exporta en forma de glicoprotenes. Per quan la capacitat de transport s
menor a la de sntesi, aquesta grassa es comena a acumular. Els
carbohidrats son la principal font per a la sntesi de grasses.
Si no es genera NADPH, no hi ha sntesi de grasses. La insulina, com a
hormona tpica cannica, afavoreix la sntesi dcids grassos i de
triacilglicrids. Necessitem acetil-CoA en el citosol per a la sntesi dcids
grassos.
Allarguem la cadena dcids grassos de dos en dos: necessitarem poder
reductor (NADPH) i carboni (acetil-CoA).
Quin avantatge t tenir 1 enzim amb 5 centres cataltics (una sola cadena
polipeptdica) en front de tenir 5 enzims diferents? s ms rpid perqu s
ms eficient, s com un tnel. El producte de la primera s el substrat de la
segona. Al final tenim una sntesi dcids grassos.

Sntesi dcids grassos: II. Origen del substrat (acetilCoA) i del poder reductor (NADPH) en el citosol
Es pot dir que s un cicle.
El ms important per fabricar grassa s tenir un bon estat energtic i hi ha
acetil-CoA al citosol. No hem de sintetitzar grassa en general, sin cids
grassos.
Lacetil-CoA del mitocondri pot venir de la oxidaci, del piruvat
(descarboxilaci oxidativa del piruvat).
Si al mitocondri tenim suficient acetil-CoA, es fusionar amb loxalacetat (si
tamb en tenim prou) per formar citrat. Si tenim alts nivells energtics, el
cicle de Krebs es para i el citrat sacumula i part daquest pot sortir a
lexterior (a travs de transportador). Un cop al citosol, es donar la reacci
inversa a la primera del cicle de Krebs: a partir del citrat obtindrem
oxalacetat (desprenent acetil-CoA) i daquest, malat i, finalment, piruvat.
El citrat s un activador allostric del primer enzim de la sntesi dcids
grassos. I inhibeix la sntesi de glucosa.
El normal s que loxalacetat passi a malat.
Un enzim molt interessant del citosol s lenzim mlic (genera NADPH
citoslic5): oxida el malat a piruvat (reacci similar a la piruvat
descarboxilasa).

Sntesi dcids grassos: III. Activaci de lacetil-CoA per

lacetil-CoA carboxilasa (ACC)
Equaci important:

El primer enzim de la sntesi dcids grassos s la que passa acetil-CoA i CO 2

amb ATP a malonil-CoA, que s una molcula molt inestable que tendeix a
descarboxilar-se rpidament.
Les reaccions de la carboxilasa consumeixen molta energia.
Les carboxilases el que fan s descarboxilar una part seva i passar-la a
lelement que sha de carboxilar.

Sntesi dcids grassos: IV. Regulaci de lacetil-CoA

carboxilasa (ACC)
Tipus dinhibicions:
5 Laltre font de NADPH citoslic s la via de les pentoses fosfat.

1. Allostric
El citrat s un activador allostric de lacetil-CoA carboxilasa (ACC).
Els acils-CoA de cadena llarga inhibeixen ACC, ja que lacil-CoA s el
producte final de la reacci final: retroinhibici.
2. Covalent (fosforilaci)
La insulina activa la fosfatasa (desfosforila). La insulina afavoreix
lactivaci de la sntesi de grassa (ja que hi ha un bon estat energtic,
emmagatzemem els sucres en forma de grassa).
La quinasa dependent dAMP (AMPK) s activada per baixa crrega
energtica i exercici (quan no hi ha ATP o nhi ha molt poc). La sntesi
de grassa consumeix molta energia.
El glucag i ladrenalina (a travs de receptors associats a protena
G...) afavoreixen la inhibici de la sntesi de grassa.
3. Transcripcional
La insulina promou lexpressi del gen.

Sntesi dcids grassos: V. La insulina promou lexpressi

de gens lipognics
Sntesi dcids grassos: VI. Formaci de palmitat per
lcid gras sintasa
Posarem una molcula de 3C (malonil-CoA: altament inestable) i es
despendr una molcula de CO 2 (la mateixa molcula que hem posat en la
reacci del pas dacetil-CoA a malonil-CoA).

Sntesi dcids grassos: VII. Estructura de lcid gras

sintasa
Funciona com un dmer (dues cadenes peptdiques invertides). Una nica
cadena polipeptdica per amb ms dun domini.

Sntesi dcids grassos: VIII. El domini ACP de lcid gras

sintasa s com el coenzim A
s com un bra mbil que ser capa de fixar, de passar, lcid gras, lacil,
duna activitat a laltra (dun domini a laltre).
1. Reacci dencebat
2. Entrada del 1r malonil-CoA
3. Reacci de condensaci
Lacetil-CoA es condensa amb els dos C del malonil-CoA, que es
descarboxila. La condensaci la catalitza la b-cetoacil-ACP sintasa
(KS). LACP s molt semblant al CoA. Un malonil s un acetol amb un
carboxil. Malonil-CoA impedeix que els cids grassos entrin al
mitocondri, mentre hi hagi sntesi no hi haur oxidaci dels cids
grassos.
4. Reducci del grup b-ceto
5. Deshidrataci del b-hidroxibutiril-ACP
6. Reducci del doble enlla entre a i b
Just el contrari que es fa a la -oxidaci.

Les reaccions qumiques de sntesi i oxidaci dcids grassos sn les

mateixes.
7. Final de la 1a seqncia de reaccions: translocaci del butiril
des de lACP fins la Cys de la KS
8. Comena un nou cicle: Recrrega de lACP amb un nou
malonil-CoA.

Sntesi del palmitat: IX. Resum del funcionament de

lcid gras sintasa
La sntesi dcids grassos que passa al citosol arriba fins al 16C.

Les reaccions qumiques de sntesi i oxidaci dcids

grassos sn les mateixes
La sntesi s just el contrari de la -oxidaci.

Sntesi de palmitat: X. Estequiometria i balan global

Necessitem 7 cicles per generar una molcula de palmitat.

Sntesi dcids grassos: XI. Regulaci de la sntesi dcids

grassos en el fetge
Bsicament, la insulina ho afavoreix tot: afavoreix que el citrat passi a
acetil-CoA que passa al malonil-CoA que est retroinhibit pel palmitil-CoA.
Epinefrina = adrenalina.

Regulaci coordinada de la sntesi i degradaci dcids

grassos
La insulina afavoreix lactivaci de lacetil-CoA carboxilasa. El malonil-CoA
inhibeix el transport dels cids grassos al mitocondri. Lnica manera de
regular la oxidaci s que entri o no cid gras al mitocondri.
Compartimentem la sntesi al citosol i la degradaci (oxidaci) al mitocondri
de manera que noms estan connectats per una protena transportadora
(malonil-CoA).
Mai tenim un enzim actiu al 100% o inactiu al 100% (van canviant
subtilment i en funci dels estmuls externs).

Allargament i insaturaci del palmitat: Els cids grassos

de cadena llarga i les insaturacions es generen a partir
de palmitil-CoA
Les desaturases dels mamfers no funcionen ms enll del carboni 9.

Les acil-CoA desaturases sn oxidases de funci mixta:

oxiden simultniament 2 substrats i redueixen una
molcula dO2
Les desaturases gasten poder reductor: en la introducci de dobles enllaos
sempre que obtinguem NADP+.

Rutes de sntesi daltres cids grassos: cids grassos

essencials i o essencials
Nosaltres no podem introduir insaturacions ms enll del Carboni 9, aix que
hi ha una srie dcids grassos indispensables en la dieta per formar certes
molcules.

Sntesi de triacilglicrids Esquema general

Cada cid gras lesterificarem al glicerol. El glicerol no s la molcula que
utilitzem per afegir els grups acil, sin que ser el glicerol fosfat.

Sntesi de triacilglicrids
Tenir glicerol fosfat i cids grassos. La principal font de glicerol fosfat s la
gluclisi a partir de la glicerol 3-P deshidrogenasa que ens dna glicerol-3P.
Hi ha un altre enzim, glicerol quinasa, (noms est al fetge) que actua
directament sobre el glicerol.
Hi haur una transferasa (aciltransferasa) que transferir una molcula
dcid gras al primer carboni (primera posici del glicerol). Desprs, una
altra transferasa transferir el segon cid gras al segon carboni. Un cop que
tenim el diacilglicerol fosfat (cid fosfatdic) actua una fosfatasa que treu el
fosfat i llavors sintrodueix el tercer cid gras a la tercera posici del glicerol.
El glicerol s molt difcil de dominar, per aix es fosforila: per tenir-lo marcat
per comenar una via: la via desterificaci dels cids grassos a
triacilglicerols. Hi ha molt glicerol a la sang.

Regulaci global de la sntesi de triacilglicerols per

insulina
La insulina pot estar sintetitzada per una quantitat concreta de certs
aminocids.
Els triacilglicerols no entren i surten, sin que es van formant i degradant.
Noms pot haver-hi sntesi de grassa si tens nivells dinsulina alts.
Per sintetitzar triacilglicrids necessitem glicerol-3P (ve de la a gluclisi,
noms el fetge s capa de fosforilar glicerol i la insulina promou la sntesi
dcids grassos i que sempaquetin com a triacilglicrids perqu primer
afavoreix la sntesi dacetil-CoA i desprs lacetil-CoA carboxilasa). Un altre
rgan molt important que sintetitza triacilglicrids sn els adipcits (mentre
es faci la gluclisi, els emmagatzema).

2. Metabolisme dels lpids amb funci estructural i

dels seus derivats
Fosfolpid: la bola amb dues cues de la membrana.
Esfingolpids.

Tota lestona estem degradant i regenerant la membrana: shan de duplicar

els components. Necessitem certa rigidesa, la qual laconseguirem per
molcules de colesterol. La distribuci de les molcules a la membrana no
s homognia. Lipids raffs: s on estaran la majoria de receptors, com els
receptors dels factors de creixement.

Estructura dels fosfoglicrids i esfingolpids

Els fosfoglicrids, realment, sn els fosfolpids.
Aquests dos sn principals components de la membrana plasmtic.
Colina: grup amino amb 3 C i queda unida al glicerol per un fosfat i desprs
tenim
esterificats
dos
cids
grassos
(exemple:
fosfatidilcolina).
Generalment, lcid gras del C1 sol ser saturat mentre que el del C2 sol ser
insaturat).
En lesfingomielina tenim la fosfocolina igual, per en lloc dun oxigen al
grup carboxil tenim un grup amino que en realitat prov dun aminocid
(serina, no del glicerol).

Fosfoglicrids o glicerofosfolpids: estructura general

Fosfoglicrids o glicerofosfolpids
Lcid fosfatdic s una molcula senyalitzadora (a part de al seu fosfat, pot
estar unit a altres molcules [taula]).

La sntesi de glicerofosfolpids comparteix

reaccions amb la sntesi de triacilglicerol

moltes

Fins la sntesi de diacilglicerol fosfat (cid fosfatdic) s igual. Per llavors, es

ramifica i tamb podem dur a terme la sntesi de glicerofosfolpids.
Les molcules intermediries per a la sntesi dacilglicrids i diacilglicrids
sn les mateixes.
Per poder fabricar un fosfoglicrid hem de posar un nucletid. A vegades li
posarem el nucletid a lcid fosfatdic o al cap polar, segons lobjectiu que
es tingui.

Sntesi de glicerofofolpids
Lcid fosfatdic ser activat a partir de citidina trifosfat i tenim un CDPdiacilglicerol i aquesta s la molcula activada que pot patir latac dun H i
al final tenim un fosfolpid (glicerolfosfolpid amb el grup polar).
Utilitzem dos enllaos dalta energia que comporten un gran gast dATP.
Laltra estratgia: li llevem el fosfat per tenir diacilglicrid i activem el cap
polar.

Degradaci de fosfoglicrids: fosfolipases

Fosfolipasa A: trenquen els sters alliberant els cids grassos (A1: del C1,
A2: del C2).
Fosfolipasa D: trenca deixant el fosfat i la molcula de glicerol.
La fosfolipasa A2 s la diana dels corticoides (antiinflamatoris) i impedeixen
que talli lcid gras del C2. LA2 allibera lcid gras i aquest s moltes
vegades laraquidonat que s el precursor de prostaglandines, tromboxans o
leucotriens que sn molcules importants en els processos inflamatoris.

Generaci
dicosanoids:
lipooxigenasa (LOX)

ciclooxigenasa

(COX)

Com a conseqncia de laparici daraquidonat, actua la ciclooxigenasa

(cicle lcid araquidnic i s la diana dels antiinflamatoris) a partir de dues
molcules doxigen.
Hi ha dos tipus de antiinflamatoris6:

Els que inhibeixen la fosfolipasa A2 (cortisol i altres antiinflamatoris

esteroides).
Els que inactiven la COX (AINEs: antiinflamatoris no esteroides) (sn
la majoria dantiinflamatoris que recepten: aspirina, ibuprofens).

COX2 t un centre actiu molt ms gran que la COX1.

Els esfingolpids no entren a lexamen!!

Estructura del colesterol
4 anells + 1 cadena lateral. La part polar del colesterol s un grup OH que hi
ha a la punta dels quatre anells (a la banda oposada de la cadena lateral).
s una molcula molt plana, de manera que per aix es pot inserir a la
membrana per donar rigidesa.
Per emmagatzemar colesterol esterifiquem
emmagatzemem sn sters del colesterol.

un

cid

gras

el

que

Els vegetals no tenen colesterol, tindran altres tipus de fitosterols: aquests

interfereixen en labsorci del colesterol.
El colesterol s molt car de sintetitzar i no serveix de reserva, t funci
estructural. Lnica manera de desfer-se del colesterol s amb les sals i
cids biliars. El 95% del colesterol que intentem eliminar amb les sales
biliars el tornem a reabsorbir.

6 Finestra teraputica: quantitat que pot prendre dun medicament sense

que resulti perills.

Absorci del colesterol de la dieta

El podem tenir en forma de colesterol lliure o esterificat. Tot el que tenim s
un entorn aqus. Llavors, com transportem grassa en plasma (entorn lquid,
polar)? Amb micelles, de manera que noms exposen la part polar.
Aquestes micelles sn incorporades a la llum de lintest a travs del
transportador NP1L1. Els fitosterols interaccionen amb aquest transportador.
Aquestes micelles shan densemblar entre elles i amb tot tipus de lpids,
tot aix sempaqueta en quilomicrons (primer passa a la limfa i desprs a la
sang).

Sntesi de colesterol
1. Caracterstiques generals
T lloc principalment en el fetge (principal fabricador de colesterol
endogen).
Te lloc en el citosol i en el reticle endoplasmtic llis.
El precursor s lacetil-CoA.
Requereix poder reductor en forma de NADPH.
T lloc en 4 etapes:
o Formaci de mevalonat (regulaci): 6 C que prov de la
condensaci de tres acetil-CoA.
o Formaci disopr activat (monmer): 5 C.
o Formaci desqual (polmer lineal): 30 C.
o Formaci de colesterol (polmer cclic): 27 C.
Sn reaccions en cadena. Es gasta molta energia. Per aix, es prefereix
utilitzar el colesterol de la dieta al colesterol endogen.
2. Formaci de mevalonat i regulaci
Fins la HMG-CoA s igual que en la sntesi de cossos cetnics. Lenzim HMGCoA reductasa s el que regula la sntesi de colesterol (s MOLT IMPORTANT)
i s la diana de tots els frmacs que sestan receptant actualment contra la
sntesi de colesterol.
La HMG-CoA reductasa est sota control molt estricte:

Regulaci covalent per glucag (activa la PKA) i insulina: la insulina

lactiva i el glucag linhibeix (el glucag indueix la fosforilaci de la
HMG-CoA reductasa, per no el fosforila ell). La PKA i la AMPK
inhibeixen la sntesi de colesterol a travs de la HMG-CoA reductasa.
Regulaci transcripcional: Si hi ha suficient colesterol no es transcriu
el gen.
Kg

3. El punt de regulaci principal s molt al principi de la ruta

Regulaci de lexpressi de la HMG-CoA reductasa
El domini cataltic est dirigit cap al citosol. Aquest enzim s una protena
integral del RE. El gen daquesta protena est regulat pel factor de
transcripci SREBP.
La majoria de factors de transcripci quan sn inactius estaran segrestat al
citosol i quan sactivin aniran al nucli. Per aquest est segrestat al RE i, a
ms, est regulada per la SCAP. En condicions normals (nivells de colesterol
elevats) el colesterol inhibir la SCAP. Quan no hi ha colesterol, la SCAP
sallibera i la SREBP sactiva, la proteasa pot actuar sobre la SREBP i donar
lloc al SER i aquest es transcriu.
Frmacs inhibidors de la HMG-CoA reductasa disminueixen la
sntesi de colesterol
Som capaos de sintetitzar molcules anomenades estatines. Aquestes sn
molt bons inhibidors competitius (inhibidors endgens).
Les estatines: tenen una part molt semblant al producte i una part molt
hidrofbica. Sn molcules molt hidrofbiques i molt grans.
Les estatines sn els frmac que ms diners han generat al llarg de la
histria i els ms receptats a lactualitat. Latorvastatina s la que millor
funciona.

Formaci dsters de colesterol

Esterificar el colesterol a lcid gras. Lenzim que fa aix s lACAT (est en
casi totes les cllules) i pot esterificar amb qualsevol cid gras.
La LCAT tamb s capa desterificar per ja no est a les cllules (s
plasmtica) i noms li serveix lcid gras del C2 de la lecitina.
La lecitina de soja augmenta lactivitat de la LCAT.

Derivats del colesterol

1. Hormones esteroides
Les hormones sempre viatgen en una concentraci molt baixa, per tant no
es necessitar molt colesterol per generar-les.
2. cids biliars
La molcula s molt plana per s amfiptica: aix serveix per emulsionar
els lpids de la dieta.
Els triacilglicrids estan envoltats completament per sals i cids biliars de
manera que la cara hidrofbica queda cap a linterior i la cara hidroflica
queda orientada cap a lexterior.
Afegir sals i cids biliars serveix per augmentar la superfcie dinteracci
entre el lpid i laigua.

s una mica ms polar (introdum elements ms polars). Aquests OH no es

posen en qualsevol lloc.
Si tenim un problema a la vescula biliar (o en el pncrees que genera la
lipasa pancretica), el primer que sha de fer s disminuir el lpids a la dieta
ja que es tindran problemes per digerir-los.

Eliminaci del colesterol: circulaci enteroheptica de les

sals biliars
Es poden arribar a alliberar entre 20-30 g de sals, cids biliars i colesterol.
Per noms sexcreta-ta un 4% perqu a lltima part de llion es torna a
reciclar.

3. Transport de lpids en sang

El colesterol bo i el colesterol dolent
HDL: colesterol bo (ms densitat: ms part proteica).
LDL: colesterol dolent.
Si el bo est baix tamb s dolent. Actualment, el que es fa s mirar la
quantitat de colesterol bo. s ms important tenir el colesterol bo alt que no
el colesterol dolent baix (el HDL s molt important). A ms, la mesura de
HDL s ms fcil i ms precisa.

Lipoprotenes plasmtiques
Lipoprotenes: partcules on dins viatgen tots els lpids (colesterol OH cap a
fora-, triacilglicrids...).Rodejant aquests lipoprotenes tenim altres
protenes. LapoB t una part hidroflica que queda exposada cap a fora i
una part hidrofbica que apunta cap a la lipoprotena.
La densitat dels tipus de les lipoprotenes sn rangs per a cadascun. Les
HDL seran el reservori de les protenes. La funci principal de les LDL s
transportar el colesterol.

Lipoprotenes: caracterstiques especials

[Taula].

Principals
funcions

apolipoprotenes

dacord

amb

les

seves

Apo B: rodeja les partcules de grassa i els hi dna lestructura.

Apo B-48: tot el que ve de lintest tindr aquesta apolipoprotena.
Apo B-100: el que ve del fetge t aquesta apoliporptoena. Aquesta s
molt reconeguda.
Apo C-2: cofactor que es necessita perqu actun les lipases.

Tot el que tingui apo-E (s el que s reconegut pel fetge; es troba a linterior
del quilomicr) ser bo perqu podr anar al fetge i no es quedar a
lorganisme.

Transport de lpids en sang

1. Visi general
[Diapo]
Descrrega del contingut del quilomicrons per acci de la
lipoprotena lipasa de lendoteli vascular: requeriment dapo C-II.
2. Lpids exgens: quilomicrons
Com ms temps passi el quilomicr a lintest, ms lipases es trobar i ms
triacilglicrids shauran degradat.
3. Lpids endgens: VLDL, IDL, LDL
El quilomicr ser degradat al fetge quan aquest sigui tant petit que lapo-E
sobresurti. El fetge fabrica la seva prpia lipoprotena: VLDL. Aquestes van
perden triacilglicrids i van guanyant sters de colesterol.
Si les IDL es queden ms temps en plasma: perden molts triacilglicrids i
han guanyat molts sters de colesterol i perden la apo-E i passen a
anomenar-se LDL (funci: repartir el colesterol pel teixits perifrics). Com
que han perdut lapo-E, la LDL no podr anar a morir al fetge.
4. Captaci de LDL pels teixits: lApo B-100 s reconeguda per
receptors
Quan la cllula t suficient colesterol, deixa de sintetitzar colesterol i deixa,
tamb, de produir receptors. Llavors, la LDL es queden al plasma
indefinidament.
Llavors, la part proteica de les LDL soxida. Les LDL poden transvasar.
Aquestes LDL oxidades sn reconeguts per uns macrfags. Aquests
macrfags, que ara contenen una quantitat molt elevada de colesterol, es
tornen cllula espumant i es comena a formar la placa dateroma.
Els antioxidants van b per evitar la formaci de la placa dateroma.
5. Transport invers de colesterol: HDL i LCAT