Logopdia preventiva:

Competncies prvies del llenguatge

escrit. Implicacions en laprenentatge
de la lectura i lescriptura (1a part)
Mnica Ballester, col. 08-1768 i Nria Bonet, col. 08-0142

Dins de la diversa demanda que ens arriba a

la consulta de logopdia infantil, una quantitat
considerable est relacionada amb dificultats
per seguir els aprenentatges escolars i, ms
especficament, per adquirir competncia en ls
de la lectura i lescriptura.
Trobem nens que sense entrar en el

quadre del trastorn dislctic fan una

lectura mecnica sense comprendren

el contingut i sovint la seva escriptura

presenta una srie derrors grfics

bastant comuns: os que sn com as, as

que sn us, pes que sn 1...
Podem observar que, en escriure,
tenen postures que sn perjudicials
per al cos en creixement i per a la visi en
desenvolupament, que agafen el llapis
amb mala prensi i amb un excs de
tensi al bra que els provoca fatiga.
Nens que als 7 anys tenen sensaci de
fracs i estan totalment desmotivats per
a llegir i escriure ja que porten temps
intentant-ho sense xit.
Hem volgut reflexionar sobre aquests
fets i posar una mirada en la realitat
quotidiana del nen, de la famlia i
de lescola, i ens preguntem si potser

el conjunt de la societat estem tenint

massa pressa perqu tots els nens i nenes
aprenguin a llegir i a escriure com abans
millor i probablement no sabem mirar si
ells estan prou preparats per fer-ho.
S que trobem un considerable percentatge de mestres i pares que expressen inquietud i sovint desorientaci, en
relaci amb aquest aprenentatge tan
bsic per al nen. Tot i que en cap cas es

pot generalitzar, la realitat socio-familiar

s summament complexa i lescola a Catalunya, pel que fa a leducaci infantil i
els seus plans de treball, presenta caracterstiques molt diverses dins de lampli
marge que dna el Departament en la
definici curricular.
Els mestres estan preocupats perqu
els nens i nenes no paren atenci i no
llegeixen a preescolar i potser, pel cam,
es deixen de treballar alguns aspectes
fonamentals perqu el nen creixi com
a nen i adquireixi les habilitats bsiques
per aprendre.
Hi ha nens acomodats en el mnim
esfor, que esperen que els pares els
ajudin a fer la feina sense haver intentat
de fer-ho ells primer.
Hi ha pares estressats i cansats de
la jornada laboral, que de seguida premien o no lluiten perqu el fill faci lintent
per aconseguir laprenentatge esperat i
no comparteixen prou temps amb ell.
La pressi social, les editorials de
llibres escolars, els objectius que cal
complir a lescola, etc... preparen lentorn
de manera que sembla que tots els infants han de passar a primer sabent
ja llegir i escriure, quan alguns nens

tenen encara 5 anys i no estan preparats

per assolir aquest aprenentatge.

13 - logopdia

Davant daquest panorama sovint tenim

un nen insegur, mancat de confiana.

FONAMENTS TERICS

Com aprenen els nens i nenes a llegir

i a escriure? Ho fan tots de la mateixa

manera i al mateix ritme? A quina edat

conv introduir aquest aprenentatge?
Quins prerequisits shan de donar en
el nen per considerar que pot aprendre a
llegir i escriure amb eficcia? Podem
diferenciar alguns aspectes que siguin
especfics i nics per a laprenentatge
de la lectoescriptura?

Endinsant-nos dins de les mltiples referncies bibliogrfiques observem que

cada escola pedaggica, lingstica,
neurolgica, biolgica o psicolgica ens
dna diferents respostes.
Els ms naturalistes de lmbit pedaggic deixen que el nen vagi aprenent al
seu ritme, sense posar unes fites, com a
Summerhill; daltres, que ho aprenguin
ajudats per la immersi de rics materials
per a la llengua escrita. Uns ho ensenyen
de forma analtica, so per so i grafia per
grafia, com Montessori, i de forma ms
global ens ho ensenya Decroly. Les escoles
constructivistes com Teberosky expliquen
que llegir s comprendre i escriure,

Rac cientfic

reproduir. I com diu J. Mallart, als nens

en evidncia les importants diferncies

individuals.

tots aquells aspectes que sortien amb

un nivell ms baix.

destreses de control motor.

Linforme Faros, dut a terme per lHospital de Sant Joan de Du el 2010, explica
que hi ha un percentatge de nens que
no aconsegueixen llegir i escriure i que
els primers smptomes acostumen a
aparixer en edat infantil, s incrementen i manifesten clarament a primria, i
sagreugen i fossilitzen a secundria. La
intervenci ms efectiva s aquella que
incideix en els mecanismes cerebrals

Podem concloure que el nen necessita

adquirir unes competncies bsiques
prvies per a laprenentatge del llenguatge escrit; necessita desenvolupar els

els cal treballar abans de la lectoescriptura

habilitats encaminades a desenvolupar
Dins de lmbit psicolgic Vigotsky explica el paper actiu del nen, un control
conscient i voluntari de laprenentatge, i Tolchinsky explica que aquest

aprenentatge el far ser capa, amb les

eines que li sn donades, de resoldre els
problemes que se li presentin a la vida.
Els autors Palliscar-Brawn insisteixen en la
importncia de la motivaci, que el nen
estigui interessat en un tema i desprs ja
aprendr la tcnica per a la lectura.
Quant a les destreses necessries per
a laprenentatge de la lectoescriptura,
en trobem una que sembla ser absolutament necessria: la Conscincia
Fonolgica (CF), que s una habilitat
especfica i imprescindible a desenvolupar en el nen per a qu pugui fer

aquest aprenentatge.

Sobre aquesta afirmaci ja en parlava el

1966 Mme. Borel Maissonny quan feia
referncia a la seva caracterstica predictiva de lxit en aquest aprenentatge: Els
infants que no sen surten, daprendre
a llegir, sn els que no saben fer lanlisi de la tira fnica.

La CF implica que el nen sadoni que la

tira fnica, aquella srie de paraules que
ell vol llegir, es descompon en unitats ms
petites que sn els fonemes i que, per
a poder-los escriure, els haur dassociar
una grafia.
A aquesta conscincia shi pot arribar a
partir dels 5 anys i la majoria de nens i
nenes hauran dsser ajudats per a ferho, amb exercicis progressius danlisi
de les paraules.
Alegria i Morais lany 1979 estudien
la capacitat danlisi de la tira fnica i els
resultats expliquen que a ledat de 4 anys
prcticament cap nen no sen surt; amb 5
anys, sen surt un 17%, mentre que amb
6 anys un 70% pot fer aquesta anlisi i,
amb una mica dajut, pot arribar a una
mplia majoria.
LEnriqueta Garriga, en el seu treball
Ladquisici de la lectura en el nen sord:
cal saber parlar per poder llegir? (2003),
presenta una progressi sobre levoluci
daquesta capacitat, basada en estudis
fets als EUA, que, tanmateix, no han estat
validats amb la nostra poblaci escolar.
Per s que es fa constncia sobre el fet
que laprenentatge de la lectura posa

ms bsics que intervenen en un

aprenentatge. Els nens amb trastorns
de laprenentatge pateixen i tenen baixa
autoestima com a resultat de les seves

dificultats.

PREVIS A LAPRENENTATGE
DE LA LECTOESCRIPTURA

Aix doncs, quins sn els principis bsics

i necessaris per a fer un bon aprenentatge de la lectoescriptura? Alguns
autors en diran nivells de maduraci,
daltres, aprenentatges previs i daltres,
mnims bsics. Tots ells estan dacord a
dir que sn destreses desenvolupades a
casa i a lescola i en cada infant es donen
en moments diferents.
Vigotsky ens diu que sn unes activitats intellectuals per construir i reorganitzar el coneixement en un mbit
intrapersonal.
Pallinscar-Brawn (84) explica que
el nen pot aprendre o aprn a llegir i
a escriure a mesura que va adquirint i
integrant diferents estratgies que li
sn ensenyades, per que requereix
instrucci, i J. Mallart diu que sn un
conjunt dactivitats prvies a lensenyament de lescriptura, encaminades a
desenvolupar la destresa motora, la coordinaci manual i tots els prerequisits

necessaris per a lxit en lescriptura.

Goldstein, en canvi, estudi amb

persones amb lesions cerebrals localitzades que provocaven la prdua de
la lectura i/o escriptura. Molts neurlegs com Zazzo Picq, Vayer, Stambak, Bucher van llavors crear proves
neurolgiques encaminades a captar
una multiplicitat de factors que es
correlacionen amb laprenentatge de
la lectoescriptura. El ms conegut per
nosaltres s Frostig, que va crear una
srie de subtests com la Coordinaci
visuomotriu, la Discriminaci FiguraFons, la Constncia de la forma,
les Posicions en lespai i les Relacions
espacials. I desprs feu tot un programa de reeducaci per tal de reforar

14 - logopdia

coneixements, capacitats i habilitats,

i que per fer-ho ha de ser guiat i acompanyat per ladult.

Entenem la llengua escrita com un sistema de representaci que saprn desprs

de la llengua oral. Llegir s desxifrar
signes i abstreuren un pensament. Escriure s saber expressar un pensament
a travs de signes grfics. Per nosaltres
volem ensenyar els nostres nens a llegir
i a escriure de forma efica i aix vol
dir: llegir amb correcci i cercant la
comprensi; escriure per expressar el
que pensem i amb el mnim esfor.

La visi dels diferents autors i des de les

diferents disciplines suposa punts de
vista antagnics que de vegades semblen
contradictoris i que, errniament, sovint
volen ser excloents els uns dels altres.
El treball que us presentem pretn tenir
en compte linfant des de tots els vessants, conscients de la seva interrelaci
entre uns i altres, i mirar el nen des de la
seva realitat intrnseca dins els seus contextos quotidians: la famlia i lescola.

PRIMERS PERODES DE VIDA

DE LA PERSONA. De 0 a 7 anys.

Parlarem de desenvolupament i maduraci des del punt de vista biolgic (de

lestructura orgnica i la fisiologia, tant dels
rgans perifrics com del sistema nervis),
psquic, sensorial, motriu i afectiu.

a) Entenem desenvolupament com els

canvis graduals a travs dels quals es passa dun estat a un altre de ms complex
i ms adaptat.
Cada estat s preparatori i punt de partida de limmediatament segent i, al mateix temps, t un perode de formaci
i un perode de funcionament ptim.

El punt de mxima maduresa comena

a encavalcar-se amb els inicis de lestadi
posterior, en el qual quedar integrat.
Si pensem en el desenvolupament anatmic fisiolgic del sistema nervis, veiem
que s un llarg procs que sinicia en la
vida intrauterina, ja des del primer mes de
gestaci, i continua ms enll del naixement, duna forma enormement activa de
0 a 6 anys, per que dura tota la vida.

i regular-les, alhora que constitueix un

bon indicador per observar com aquestes
es van desenvolupant i van evolucionant.
A ms, el joc s el gran aliat per adquirir
els aprenentatges per caminar per
la vida.

Com diu Piaget, no es pot separar el

procs de maduraci de les emocions i
del pensament. En linfant, la conducta
emocional passar dun funcionament
impulsiu, basat en les necessitats i la intuci, amb la caracterstica de la prpia
emoci que sorgeix, per anar evolucionant vers la voluntat, que li permetr
fer-se amo dels seus processos de relaci
i tamb daprenentatge.

El desenvolupament anatmic cerebral es fa basant-se i seguint un

programa gentic, per no exclusivament aix, ja que hi tenen un paper
fonamental totes les influncies que
rep del medi. Ens referim a influncies
fsiques, psquiques i emocionals,

que repercuteixen en tots els mbits de

la persona i, que el nen rep com un tot
a travs de la cura que la figura de la
mare i el pare li donen en el temps
de maternitzaci: alimentaci, higiene,
postures en qu sel posa, atenci a les
malalties, temps i pauses en el contacte,
mirades, carcies, moixaines, canons,
parla...
Tot repercuteix en informaci sensorial,
motriu, intellectual i afectiva que el
nen anir processant. Al mateix temps
que rep i organitza aquesta informaci,
tamb desenvolupa i creix en el domini i
major o menor conscincia de cadascuna
de les diferents rees de la seva vida, i va
constituint una slida base sobre la qual
sanir construint a si mateix.

b) Ens referim a maduraci quan parlem

dels processos de desenvolupament de
lencfal hum, s a dir, a la manera com
el teixit nervis es va organitzant anatmicament i fisiolgicament. Tot aix es
fa seguint un programa seqencial com
a lespcie humana per amb variacions
individuals.
El nen madura seguint el que els terics
anomenen Perodes crtics, que sn els
lmits de temps dintre dels quals es
pot organitzar b una funci.

Perqu el desenvolupament es faci

correctament s necessari que, en el
moment adequat, el medi aporti els
estmuls necessaris per organitzar

una determinada funci. Si no, en

aquest perode no es crearan els circuits

neuronals adients, i la qualitat de la
funci o es veur alterada, o b no
apareixer. (J. Ponces i Verg).

Un cop passat el perode crtic per

a cada funci tot i que la plasticitat
cerebral s una capacitat que continua
durant tota la vida, s ms limitada i ms
dificultosa i el cervell aplica lestratgia
destablir compensacions.
A logopedes, mestres, pares i cuidadors
ens ha dinteressar aportar al nen en
aquests perodes crtics tots els referents
necessaris perqu aflori i creixi el seu llenguatge, i li hem de donar les possibilitats
per a qu faci, en el seu moment, un bon
aprenentatge de la lectoescriptura.
Ja s sabut que les emocions repercuteixen notablement en la nostra capacitat
per aprendre i, constitueixen una memria sense llenguatge que tenyeix tots els
mbits de la nostra vida tant individual
com collectiva.
Les emocions seleccionen les nostres
percepcions, influeixen en la nostra
capacitat datenci, de raonament,
en la nostra memria i en les nos-

tres conductes, de manera que poden

afavorir o dificultar, o distorsionar, els
aprenentatges.

En els nens lemoci s summament

viva tant cap a les persones com cap
als objectes, i tot i que podem tenir algunes emocions innates, la majoria sn
adquirides, per aix caldr tenir-ne cura
i observar-ne levoluci.
El joc amb el nen ser una bona eina per

a fer-lo conscient de les seves emocions

15 - logopdia

QU PROPOSEM?
Prevenci en logopdia

Volem apropar-nos al mxim a la perspectiva dels seus contexts naturals de

creixement i daprenentatge, tant a casa
com a lescola.

Cal potenciar el vincle emocional

que tenen els pares i educadors amb els
nens dins de lentorn natural: tocar-lo,
abraar-lo, parlar-li a prop, jugar-hi,
mantenir-hi un contacte visual i auditiu, que el nen senti que estem a
prop dell...

Els adults amb el contacte amb linfant

potencien la capacitat dobservar-lo, i
aix, el van coneixent, amb les seves particularitats i les seves preferncies; lajuden
a desplegar totes les seves possibilitats i a estimular les seves mancances
i no defallir en la repetici de cada un

dels aprenentatges i/o vivncies. Aix vol

dir que, a poc a poc, aquesta repetici
diria dels diferents aprenentatges sanir
convertint en hbit i faltar noms donar
temps perqu aix sigui possible.
Si en aquest procs ladult denota, observa o intueix que alguna cosa no acaba
danar b, o no avana dacord amb la
norma, s quan cal anar a consultar a
lespecialista.
En relaci amb laprenentatge de llegir i
escriure hem definit quatre pilars que, al
nostre entendre, constitueixen una slida
base per a aquest aprenentatge, que sn:
la Motivaci, el Llenguatge Oral, el
Pensament i la Representaci Grfica:
el cos, lespai i el moviment.

Considerem aquests quatre blocs com

una sola realitat. Sn quatre aspectes que
es desenvolupen tots al mateix temps i
el nen sels fa seus com una sola cosa.
Linfant sanir manifestant ms o menys

Rac cientfic

destre, o amb ms o menys preferncia,

en unes o altres rees, per els adults
sabem que shan danar desenvolupant
totes en conjunt de manera tan equilibrada com sigui possible.
Els quatre pilars sn necessaris i imprescindibles, i, tenir en compte aquest
esquema servir als professionals per a

fer les anlisis i els seguiments necessaris

per poder determinar, en un primer moment, quines sn les potencialitats ms
accentuades de cada nen.
Daltra banda, permetr descobrir en
quina rea o rees linfant pot presentar mancances per aix poder-li aportar
lestimulaci necessria. Primerament,

orientant a les persones que tracten

habitualment amb el nen i, al cap dun
cert temps, en valorar levoluci, es
determinar si s necessria o no una
intervenci ms intensiva per part de
lespecialista adient.
Aix entenem nosaltres una logopdia
preventiva i efica.

Bibliografia:
(Les que estan marcades en negreta sn de lectura recomanada)
Alegria J. et Mousty, Ph. Les troubles phonologiques et mtaphonologiques. Article dEnfance Bruxelles. 2004
Angera, Isabel. Animacin a la lectura con nios (tamb t publicat un volum per treballar amb adolescents). Editorial CCS
Beard, Ruth M. Psicologa evolutiva de Piaget. Ed Kapelusz 1971
Bruner, J. La parla del nin. Eumo
Bruner, J. Desarrollo cognitivo y educacin. Morata
Camps Mund, A.. La gramtica a lescola bsica, entre els 5 i els 10 anys. Barcanova
Correig, M. Fonologia aplicada. Primers passos en laprenentatge de la llengua escrita. Ed. 62

Desclot, M. Poesies amb suc. La Galera

De la Vega, R. y Zambrano, A. Memoria [en lnea]. La Circunvalacin del hipocampo, septiembre 2007 http://www.hipocampo.org/me-

moria.asp

Font Esteve, Monserrat. Llegir i escriure per viure. Ed.

Fernndez Baroja, F. Llopis Paret, A. M. Pablo de Riesgo, C. La dislexia: origen, diagnostico y recuperacin. Editorial: CEPE S.L. Coleccin

educacin especial y dificultad de aprendizaje

Garriga, E. Ladquisici de la lectura en el nen sord. Cal saber parlar per saber llegir? 2002

http://www.xtec.cat/creda-catcentral/materials%20penjats/egarriga1.pdf

Guardiet , M. A. Laudici musical a lEducaci Infantil i Primria. Cap 5: Desenvolupament cognitiu i audici musical al llarg de lescola-

ritzaci

Fundacin Germn Snchez Ruprez: publica peridicament llibres sobre temes de lectura des de lany 1989 aproximadament; els edita

leditorial Pirmide.

Juan, F. X. La importncia de la lecturai de lescriptura a leducaci infantil. Propostes didctiques. Els racons. Centre de professorat

dInca. Cantabou 25. Juny 2007

Julia Dinars, T. Encetar escriure. Per un aprenentatge ldic i funcional de la llengua escrita Ed Rosa Sensat ,1995
Lzaro Martnez A. Desarrollo psicolgico del nio. (De los 18 meses a los 8 aos). Ministerio de Educacin y ciencia.
Lebrero, M. Fundamentacin terica y enseanza de la lectura y escritura. UNED
Len, J. A. Conocimiento y discurso, claves para inferir i comprender. Pirmide
Levin, E.- Ponncia: SAP, Igualada, 2002
Morgado, I. Conferncia EDU21.cat 9/2/2010
McKay Moore Sohlberg, Catherine A. Mateer (1989). Introduction to cognitive rehabilitation: theory and practice. New York: Guilford

Press

Muoz Vallejo, M.D. Rehabilitacin de la lengua oral y escrita. Bases Neuropsicolingsticas. Ed CEPE
Narbona, J. Claude Chevrie-Muller i altres: El lenguaje del nio. Desarrollo normal, evaluacin y trastornos. Ed. Masson, 1997
Navarra, J. Ponncia Lenfoc neuropsicolgic dels estudis sobre les dislxies i disgrafies en els infants III Jornades sobre logopdia i escola

1988.

Piaget: Seis estudios de Psicologa. Ed. de Bolsillo.

Pintado, J. (2009). Automatismes en ladquisici de la lectura a leducaci infantil.IN. Revista Electrnica dInvestigaci i Innovaci Educativa i Socioeducativa, V. 1, n. 1, PGINES 69-90.

http://www.in.uib.cat/pags/volumenes/vol1_num1/j-pintado/index.html

Ponces Verg, J. Aportaci de la neurocincia a la comprensidel desenvolupament i el funcionament mental.

http://www.intercanvis.es/pdf/18/18-08.pdf

Rius M. Ms juego y menos actividades extraescolares Article publicat a La Vanguardia el 16 setembre de 2011.

http://www.lavanguardia.com/estilos-de-vida/20110916/54216033596/mas-juego-menos-actividades-extraescolares.html

Rossell, M, Rullan, V. Prerequisits a lavaluaci psicolgica. Arc-46 inforienteducaci. Escrits educatius. Ponncia presentada a II Jornades

dels equips psicopedaggics de les illes balears. 1989

Rueda M. Jugar s per al nen, pensar amb veu alta. XVIII Jornades CDIAPS 2011
Rueda, M., Snchez, E., Gonzlez, L. El anlisis de la palabra como instrumento para la rehabilitacin de la dislexia. Article de Infancia

y Aprendizaje, 1990

Sans Fit, A. Per qu em costa tant aprendre? Ed. Edeb 2008

Sans Fit, A. Coordinadora de la Unitat de trastorns de lAprenentatge escolar. Laprenentatge en la infncia i ladolescncia.
Claus per evitar el fracs escolar. Servei de Neurologa HSJD. Barcelona, 2010. Quaderns Faros, n 4

http://www.faroshsjd.net/adjuntos/1774.2-Faros4_Catala.pdf

Secall, M. Victria. La capsa dels sons. Prensa Universitaria

Miryam, Isabel. Problemas_ms_frecuentes/lectoescritura http://www.psicologoescolar.com

http://grafomotricidad.blogspot.com/2010/08/estrategias-para-el-desarrollo-de-la.html#links

Sacks, O. Veo una voz Ed. Anaya 1991

R. Steiner. El primer septenio. Cuadernos de antroposofa
AA.VV. Rac a rac. Activitats per treballar amb nins i nines de 3 a 8 anys. Ed. Rosa Sensat

http://www.scpediatria.cat/sessions2.php
Laprenentatge de la lectoescriptura des duna perspectiva constructivista .Vol. 1 i 2. Ed. Gra

16 - logopdia