Estudi Cambra de Residus

Hbitat Urb Medi Ambient i Serveis Urbans
ESTUDI DE LA CAMBRA DE RESIDUS EN

ESTABLIMENTS GENERADORS DE RESIDUS
MUNICIPALS
Text refs actualitzat
Juny 2013
NDEX
1.
2.
3.
4.
5.
Referents
Condicions daplicaci
Proposta de clcul de la superfcie
Caracterstiques de les cambres
Annexos
1
1. Referents
Preus pblics
1.1. Regulaci general dels preus pblics municipals per a lany 2013 i successius. Annex IIIPrestacions de lrea dHbitat Urb.
-Comissi de Govern municipal. Acord daprovaci en data de 19 de desembre 2012

-Anunci publicat al BOPB en data de 31 de desembre de 2012
-Gaseta municipal n. 2 de 20 de gener de 2013. Aprovaci de lacta de la
sessi de 12 de desembre de 2012
En el document de Preus Pblics, a lannex III apartat 3.1, sestableixen els que sn daplicaci
per a la prestaci del servei de recollida de residus comercials i industrials assimilables a
municipals definits en el text refs de la llei reguladora dels residus, aprovat pel Decret legislatiu
1/2009 de 21 de juliol.
A. Larticle 5, de classificaci de les activitats en funci dels residus generats, en lapartat 5.1
defineix una classificaci per volum de residus generats i superfcie de lestabliment o local.
B. Larticle 7, sobre la quantia de la quota anual per a establiments que generen un volum
inferior o igual a 900 litres/dia de les fraccions orgnica i rebuig conjuntes (v(R+O) 900 l/d)
o un volum inferior o igual a 900 l/setmana de les fraccions de paper/cartr, vidre o envasos
lleugers (v(P, V o E) 900 l/s) indica que:
-El volum dels residus generats s calculat indiciriament a partir de la superfcie
dels llocs on sexerceix lactivitat, en ra de la qual es classifiquen en generadors
mnims, petits, mitjans i importants,dacord amb all previst en larticle 5, apartat 1r.
2
1. Referents
Preus pblics
-La composici de les fraccions de residus generats es determina indiciriament a
partir dels epgrafs dactivitats, en ra dels quals es classifiquen en grups A, B, C, D
o E.
Taula nm. 1: Classificaci per fraccions residuals generades
GRUP DE
CLASSIFICACI
TIPUS DE FRACCIONS
TIPUS DACTIVITAT
Grup A
Resta
Professional i empresarial no classificat
Grup B
Resta i paper/cartr
Comer txtil i oficines
Grup C
Resta, paper/cartr, vidre i envasos
Serveis doci, lleure i bars
Grup D
Resta, orgnica i paper/cartr,
Comer alimentari
Grup E
Resta, orgnica, paper/cartr, vidre i envasos
Serveis amb restauraci
1. Referents
Preus pblics
Taula nm. 2: Tipus de generadors i caracterstiques
Generador
Superfcie
Producci orientativa
Tipus Activitat
Mnim
S 25 m2
Resta: Fins a 30 l/d,

Paper: Fins a 30 l/s
Professionals (Secci 2a IAE)
Petit
S > 25 fins a 50 m2
S fins a 50 m2
Resta i orgnica: Fins a 120 l/d,

Altres fraccions: Fins a 120 l/s

Empresarials (Secci 1a IAE)
Mitj
S >50 fins a 250 m2


Important
S >250 m2


Gran
Amb independncia
de superfcie
v(R+O) > 900 l/d

v(P, V o E) > 900 l/s

1. Referents
Ordenana del Medi Ambient de Barcelona
1.2. Ordenana del medi ambient de Barcelona (OMAB), que modifica lOGMAUB.
-Modificaci aprovada pel Plenari del Consell municipal en sessi de 25 de febrer de
2011
-Anunci publicat al BOPB en data de 2 de maig de 2011
Lordenana del medi ambient de Barcelona, en el Ttol 6 Gesti de Residus, captol 2, article
62-3, regula els aspectes relacionats amb la recollida selectiva comercial.
Lapartat 4rt de larticle determina les obligacions de la persona titular de lactivitat
generadora de residus comercials, entre les quals hi ha la domplir la instncia municipal
relativa a la declaraci de residus de lactivitat que es requereix a efectes estadstics i de
control.
En el captol 4, Condicions dels edificis i locals sinclou larticle
concreta el segent:
64-1, que en lapartat 1
Els edificis destinats a habitatges particulars, els locals comercials i de serveis i altres
establiments han de disposar dun espai tancat de dimensions suficients per a
lemmagatzematge dels residus que produexen diriament, aix com dels elements de
contenci corresponents als sistemes de recollida establerts en la zona en la qual subica
ledifici o establiment.
1. Referents
OMAIIAA
Tamb larticle 64-1, en lapartat 4rt, especifica el segent:
Quant als espais destinats a lemmagatzematge de residus per als locals subjectes a
llicncia dactivitats seran daplicaci els requeriments establerts a aquest efecte a
lOrdenana municipal dintervenci integral de ladministraci ambiental, o norma que la
substitueixi , aix com els criteris interpretatius establerts en aquesta Ordenana.
1.3. Ordenana municipal dactivitats i dintervenci integral de ladministraci ambiental de

Barcelona
En diversos apartats de lOMAIIAA, corresponents als diferents rgims dintervenci sindica la
documentaci tcnica que cal aportar.
Document acreditatiu de la forma de recollida i gesti dels residus i, en particular de la
fracci orgnica i dels envasos i residus denvasos industrials i comercials; o b
acreditaci dhaver sol.licitat a lAjuntament que es faci crrec daquells residus
susceptibles de ser gestionats pel servei municipal de recollida dacord amb all que
estableixin al respecte lOrdenana del medi ambient i lOrdenana de la taxa, preu pblic
o tarifa corresponent.
1. Referents
Ordenana destabliments i centres de comer alimentari
1.4. Ordenana municipal destabliments i centres de comer alimentari de Barcelona
En larticle 18, Escombraries, assenyala el segent:
1. Hi haur un departament per al dipsit de les escombraries i residus que sajustar a
all que disposi la normativa del Medi Ambient Urb de Barcelona quant a capacitat,
accessibilitat, condicions higiniques i ventilaci.
2. Sense perjudici del que disposi la normativa esmentada, en al cas que el departament
per a escombraries tingus comunicaci amb el local de vendes, laccs haur de fer-se
de manera indirecta, a travs dun vestbul de separaci amb doble porta.
3. Els establiments comercials alimentaris hauran de fer una recollida selectiva dels
residus que generin, si ms no amb la diferenciaci de les cinc fraccions segents: matria
orgnica, paper i cartr, vidre, envasos (metl.lics, plstics i, en particular, tetrabrik) i
rebuig. Per a cada una daquestes fraccions, els establiments hauran de disposar de
contenidors de recollida independent.
2. Condicions daplicaci de lestudi

Abast. Modalitats. Proposta de clcul
2.1. Abast de laplicaci
Les prescripcions anotades en aquest estudi sn daplicaci en els establiments indicats a
larticle 2n.1 de lannex III Prestacions de lrea dHbitat Urb, punt 3.1 Preus pblics dels
serveis de recollida de residus comercials i industrials assimilables a municipals, contingut en la
Regulaci general dels preus pblics municipals per a lany 2013 i successius.
2.2. Quant a les modalitats de recollida
Lapartat 2on de larticle 2n Objecte del preu pblic, de lannex III de la regulaci general de
preus pblics, fa referncia a les modalitats de recollida selectiva de residus comercials, dacord
amb el que subscriu lOMAB.
2.3. Proposta de clcul de la superfcie necessria de magatzematge de residus
El captol segent s una guia prctica que presenta un mtode per calcular la superfcie de les
cambres de residus i descriu les caracterstiques que ha de tenir lespai reservat per a
contenidors. Sha dentendre que les superfcies assenyalades en els quadres provenen de
considerar una producci mnima terica de les fraccions de residus especificada en el text dels
Preus Pblics dedicions anteriors a lactual, i dun repartiment homogeni de les fraccions.
Les dades teriques sn daplicaci en el supsit de que el titular de lactivitat no presenti una
justificaci de la quantitat concreta descombraries generades a lestabliment. Si el titular de
lactivitat presents dades de producci prpies, podran ser comprovades posteriorment.
8

Criteris dobtenci de superfcie. Superfcie computable
2.4. Altres criteris per a lobtenci de la superfcie de magatzematge. Quant a producci de
residus
El projectista pot presentar un estudi detallat i argumentat de la producci prevista i del
repartiment de fraccions que pot generar lestabliment. Aquesta base servir per calcular la
superfcie de la cambra o de lespai reservat per a contenidors, dacord amb el procediment
establert en el captol 3er daquest estudi.
2.5. La superfcie computable del local o establiment
Es considera que la referncia a la superfcie del local s la superfcie til de lespai principal i
dels espais directament relacionats amb el principal on es desenvolupa lactivitat que provoca la
generaci de residus. No cal comptabilitzar les rees de lestabliment indirectament
relacionades amb lobjecte comercial del local.
La zona de magatzem dels establiments de servei al pblic es pot definir com a rea
indirectament relacionada amb lactivitat de lestabliment i per tant, s separable de lrea de
negoci, i en conseqncia no cal comptabilitzar-la. Tanmateix, la part corresponent a lavabos
pblics, lespai de barra o taulell i similars si que entra dins lespai de lactivitat.

Fraccionabilitat. Concepte de tancament
2.6. Fraccionabilitat de la cambra de residus
A. En cas de requerir-se una cambra de grans dimensions (igual o superior a 6,00 m2), es
considera acceptable la possibilitat de fer una divisi de lespai destinat a zona de residus de
manera que es defineixi una cambra tancada amb una superfcie mnima de 4,00 m2 i un espai
definit per elements de mobiliari lleuger o similars de 2,00 m2, per a algunes de les fraccions de
vidre, paper/cartr o envasos.
B. En els casos en que calgui un espai demmagatzematge inferior a 3 m2, i per tant sigui
delimitable per elements de mobiliari o similars, es considera acceptable que, quan es justifiqui
per les condicions distributives del local, es pugui subdividir com a mxim en dos espais, amb
uns requisits docupaci en planta de 0,5 m2 com a mnim, de manera que en cadascuna de les
rees hi cpiga un bujol i sigui manejable.
2.7- Concepte de tancament

Tenint en compte les determinacions reglamentries de la Ordenana, el concepte de tancament
pot ser aplicable tant a un recinte delimitat per parets envoltants amb accs des de lexterior,
com a una rea amb un contorn definit per elements de mobiliari lleuger o similars. Tant lun com
laltre han de tenir la capacitat per a incloure els recipients necessaris per a encabir-hi la
producci diria descombraries, dacord amb lactivitat i superfcie de lestabliment.
10

Obligatorietat de laplicaci del clcul
Per tant, sha dentendre que la condici de tancament es compleix:
a) En cas de requerir un espai 3m2: Amb un espai delimitat per parets perimetrals i
sostre.
b) En cas de requerir un espai < 3m2: Amb un espai delimitat per elements de mobiliari o
similars.
2.8. Obligatorietat de laplicaci del clcul de superfcie de la cambra de residus
En funci dels antecedents exposats, cal entendre que laplicaci del procediment de clcul de
la superfcie de la cambra descombraries o de lespai reservat per a contenidors ha de ser
obligatori en els establiments que shagin dadscriure a les modalitats de recollida comercial
porta a porta i a la modalitat de recollida comercial per a grans generadors de residus. Tamb
ser recomanable per a la resta destabliments que es realitzin els clculs de lespai o cambra
descombraries segons el procediment especificat en captol segent, ja que lAjuntament t
lobjectiu de desplegar progressivament la recollida comercial a tota la ciutat en un termini mitj
de temps.
En tot cas, en les modalitats indicades de porta a porta i de grans generadors seran daplicaci
les freqncies de recollida assenyalades a lestudi de la cambra descombraries.
11
3. Proposta de clcul de la superfcie

Consideracions prvies
3.1. Consideracions prvies
El mtode de clcul, que permet regular la superfcie de lhabitacle, es pot aplicar als
establiments que sassocien als grups de generadors mnims, petits, mitjans i importants.
Per als Grans Generadors, amb independncia de la seva superfcie, caldr que el projectista
faci un estudi pormenoritzat de la producci de residus del local i de lespai necessari
demmagatzematge. En general, la superfcie de la cambra descombraries no podr ser inferior
a lestablert per a un generador important.
Per als generadors mnims, petits i mitjans, el criteri general per exigir un recinte delimitat per
parets envoltants amb accs des de lexterior, s que la superfcie resultant sigui superior a 3
m2. si la superfcie total requerida s inferior a 3,00 m2, l'espai de magatzematge podr ser
delimitat per elements de mobiliari lleuger o similars.
El contenidor mnim adms s el de 120 litres. Noms per a generadors mnims o petits, i per a
Vm 30 l, es podran acceptar recipients de capacitat inferior.
12

Mtode de clcul. Primer pas. Segon pas
3.2. Mtode de clcul
El projectista haur de tenir en compte els factors segents:
A- Primer pas: En funci de la superfcie til del local i el tipus dactivitat cal identificar el grup
de generador i la producci orientativa (taula nm. 2) de les
fraccions que produeix.
B- Segon pas: Cal validar la producci de cada fracci de residus prevista:
B.1- Es poden emprar els valors terics assenyalats a la taula n 2, o els
que justifiqui el projectista.
B.2- Per obtenir la quantitat diria de producci, caldr repartir la quantitat
global de litres per setmana de les fraccions de paper/cartr, vidre i envasos en tres
parts, i dividir-ho pels dies de la setmana. (Veure Taula n 3).
(Hiptesi de repartiment homogeni, amb la consideraci de que la suma dels volums
de les tres fraccions arriba a la quantitat mxima marcada per a cada tipus de
generador).
B.3- Es defineix Qf (Litres) com el volum teric de litres de residus duna
fracci produt a lestabliment en un dia. (Veure taula n 3).
13

Mtode de clcul. Segon pas.
Taula nm. 3: Produccions en funci del tipus de generador (Hiptesi de repartiment homogeni)
CAS GENERAL
PRODUCCI TERICA

Mnim
S 25 m2
---
Petit
S > 25 fins a 50 m2
S fins a 50 m2
Mitj
S >50 fins a 250 m2
S >50 fins a 250 m2
Important
S >250 m2
S >250 m2
Gran
Litres/dia
R+O
30
120
240
900
> 900
Litres/set
P/C, E o V
30
120
240
900
> 900
CAS GENERAL
PRODUCCI TERICA DIRIA

Mnim
S 25 m2
---
Petit
S > 25 fins a 50 m2
S fins a 50 m2
Mitj
S >50 fins a 250 m2
S >50 fins a 250 m2
Important
S >250 m2
S >250 m2
Gran
Litres/dia
30
60
120
450
> 450
Litres/dia
---
60
120
450
> 450
Litres/dia
P/C
4,28
5,71
11,43
42,86
> 42,86
Litres/dia
---
5,71
11,43
42,86
> 42,86
Litres/dia
---
5,71
11,43
42,86
> 42,86
14

Mtode de clcul. Segon pas
B.4- A la Taula nm. 4 sespecifica el volum de cada fracci de residus a
emmagatzemar, tenint en compte la freqncia de recollida de cada residu (perode
P) que, amb carcter general, ofereixen els serveis municipals de recollida.
-Els perodes considerats sn:
-Perode de recollida de resta i orgnica: 1 (recollida diria)
-Perode de recollida de paper i envasos: 2 (rec. cada dos dies)
-Perode de recollida de vidre: 7 (recollida cada set dies)
B.5- Per tant, el volum demmagatzematge necessari de cada fracci prov de la
multiplicaci de la producci diria prevista pel perode de recollida. Es defineix el
volum demmagatzematge per fracci Vmf (Litres) segent:
Vmf = Qf x P
B.6- Cal fer lelecci del tipus i nombre de contenidors de forma que la capacitat de
diposit sempre sigui superior al volum de cada fracci de residus a emmagatzemar
obtingut anteriorment.
Vfcont Vmf Nombre de contenidors duna capacitat determinada (N), per fracci.
15

Mtode de clcul. Segon pas
Taula nm. 4: Volum de magatzematge segons el perode de recollida (Hiptesi de repartiment
homogeni)
Vlid per al grup E, generador de totes les fraccions

CAS GRUP E
PRODUCCI TERICA EN EL PERODE DETERMINAT

Mnim
S 25 m2
---
Petit
S > 25 fins a 50 m2
S fins a 50 m2
Mitj
S >50 fins a 250 m2
S >50 fins a 250 m2
Important
S >250 m2
S >250 m2
15
60
120
450
litres/dia
15
60
120
450
litres/dia
P/C
2,85
11,43
22,86
85,71
litres/2 dies
2,85
11,43
22,86
85,71
litres/2 dies
10
40
80
300
litres/7 dies

P=1
P=2
P=7
16

Mtode de clcul. Tercer pas
C. El tercer pas consisteix en aplicar el factor de contenidoritzaci, que relaciona el
volum del recipient amb la superfcie necessria docupaci i maniobrabilitat . El CTE,
en el document HS2, concreta uns valor que sutilitzen en aquest procediment.
Taula nm. 5: Factors de contenidor (m2/litre)
Capacitat contenidor
Litres
Factor contenidor
M2/litres (CTE)
Espai magatzem i maniobra

m2
120
0,0050
0,6
240
0,0042
1,0
330
0,0036
1,2
600
0,0033
2,0
800
0,0030
2,4
1100
0,0027
3,0
17

Mtode de clcul. Quart pas. Superfcie inicial de magatzem. Coeficient adaptaci
D. En el quart pas sobt la superfcie necessria per fracci, de la manera segent:
Sup f = Nf x Cap. Cont x Factor cont.
Nf= Nombre de contenidors necessaris
Capacitat de cada tipus de contenidor en litres
Factor de contenidor de la Taula n 5
3.3. Clcul de la superfcie inicial de magatzematge
Sup. Espai Mag. = Superfcies de magatzematge de cada fracci
3.4. Aplicaci de coeficients d'adaptaci a les activitats
Es considera que la heterogeneitat dels diversos tipus de locals sha de reflectir en el clcul de
les superfcies resultants amb la ponderaci duns coeficients de decrement o increment de la
quantitat de residus generats, dacord amb la transformaci dels elements materials que sn
objecte de cada activitat, que es reflecteix a la taula n 6.
18

Mtode de clcul. Coeficients dadaptaci
Taula nm. 6: Coeficients aplicables per a lincrement de la superfcie de magatzematge de
residus segons el grup de classificaci i la classe de generador
GRUP DE
CLASSIFICACI
MNIM
PETIT
MITJ
IMPORTANT
1,5
1,5
1,5
2,0
1,5
1,8
1,5
2,0
19

Ajustaments
3.5. Ajustament del clcul de la superfcie de lespai destinat a magatzematge en el grup de
generadors mitjans.
El grup de generadors mitjans, considerats en la franja de superfcie superior a 50 m2 fins

a 250 m2, abasta una casustica de casos molt diversos, per la qual cosa es considera
adient un ajustament daquest tram en dos subtrams:
El primer subtram amb una superfcie til superior a 50 m2 fins a 100 m2: Els
valors de les superfcies per a cada grup sn el resultat de la mitjana aritmtica entre
la xifra obtinguda en la columna del generador petit i la corresponent a la del
generador mitj, segons shan comptat en les taules de referncia contingudes en
els annexos.
El segon subtram amb una superfcie til a partir de 100 m2 fins a 250 m2, cont
els registres de superfcies avaluats prpiament per als generadors mitjans.
En tot cas es constata que el quadre s orientatiu i que, en funci dels valors de producci reals
de residus de lestabliment pot ser necessari destinar a espai demmagatzematge una superfcie
ms gran que lassenyalada a la taula.
20

Resum
3.6. Resum del procediment de clcul
A continuaci sexposa la taula amb el quadre resum de les superfcies obtingudes en aplicaci
del procediment detallat, en funci dels quatre tipus de generadors contemplats amb els trams
de superfcies considerats (amb el desgls del generador mitj en dos subtrams), i dels cinc
grups dactivitats.
Taula nm 7: Supefcie necessria demmagatzematge de residus.
GENERADOR
MNIM
GRUP
Prof.
Empr.
S 25 m2
---
PETIT
MITJ
IMPORTANT
S > 25 fins a 50 m2
S fins a 50 m2
S >50 fins a 100 m2

S >50 fins a 100 m2
S >100 fins a 250 m2

S >100 fins a 250 m2
S >250 m2
S >250 m2
0,50
2,00
3,25
4,50
14,36
0,30
1,80
2,25
2,70
10,76
0,40
1,40
2,94
4,47
10,70
0,20
1,20
1,49
1,78
6,23
0,10
0,60
0,89
1,18
4,46
21

Resum
Les superfcies resultants superiors a 3,00 m2 requereixen dun espai delimitat per parets
perimetrals i sostre. (veure els quadres ressaltats de la taula nm. 7)
Les superfcies resultants inferiors a 3,00 m2 poden tenir un espai delimitat per elements de
mobiliari o similars.
22

Exemples
3.7. Exemple nm 1: Restaurant de Sup. > 100 fins a 250 m2
3.7.1. Identificaci: Generador: Mitj
Grup E: Residus: O + R + P/C + E + V
3.7.2. Procediment
(Hiptesi de repartiment homogeni, amb la consideraci de que la suma dels volums de les
fraccions de P/C, V i E arriba a la quantitat mxima marcada per a cada tipus de generador).
Pas 1
Prod. Gen.
Pas 2
Prod. dia
Pas 3
Vol. Magatzem.
T Nm. 2
T Nm. 3: Qf
T Nm 4:
Vmf = Qf x P
Org.
120 l/dia
120 l/dia
120 l/dia
Resta
120 l/dia
120 l/dia
Paper
80 l/set
Env.
vidre
Residu
Pas 4
Tipus Cont.
Pas 5
N. Cont.
Pas 6
Factor Cont.
Vfcont Vmf
T - Nm. 5
120 l
0,0050 m2/l
120 l/dia
120 l
0,0050 m2/l
11,42 l/d
22,85 l/2 dia
120 l
0,0050 m2/l
80 l/set
11,42 l/d
22,85 l/2 dia
120 l
0,0050 m2/l
80 l/set
11,42 l/d
79,99 l/7 dia
120 l
0,0050 m2/l
-Sup. necessria per fracci = 1 cont x 120 litres x 0,005 m2/litre = 0,60 m2
-Sup global = 5 fraccions x 0,60 m2 = 3,00 m2
-Aplicaci coeficients (Taula nm. 6): Sup. cambra = 3,00 m2 x 1,5 = 4,50 m2
23

Exemples
3.8. Exemple nm 2: Supermercat de Sup. > 250 m2
3.8.1. Identificaci: Generador: Important
Grup D: Residus: O + R + P/C
3.8.2. Procediment (Hiptesi de repartiment homogeni, amb la consideraci de que la suma dels volums de les
fraccions de P/C, V i E arriba a la quantitat mxima marcada per a cada tipus de generador).
Pas 1
Prod. Gen.
Pas 2
Prod. dia
Pas 3
Vol. Magatzem.
T Nm. 2
T Nm. 3: Qf
T Nm 4:
Vmf = Qf x P
Org.
450 l/dia
450 l/dia
450 l/dia
Resta
450 l/dia
450 l/dia
Paper
900 l/set
128,58 l/d
Residu
Pas 4
Tipus Cont.
Pas 5
N. Cont.
Pas 6
Factor Cont.
Vfcont Vmf
T - Nm. 5
800 l
0,0030 m2/l
450 l/dia
800 l
0,0030 m2/l
257,14 l/2 dia
330 l
0,0036 m2/l
-Sup. necessria Resta = 1 cont x 800 litres x 0,003 m2/litre = 2,40 m2

-Sup. necessria Org. = 1 cont x 800 litres x 0,003 m2/litre = 2,40 m2
-Sup. necessria P/C. = 1 cont x 330 litres x 0,0036 m2/litre = 1,18 m2
-Sup global = 2,40 m2 + 2,40 m2 + 1,18 m2 = 5,98 m2
-Aplicaci coeficients (Taula nm. 6): Sup. cambra = 5,98 m2 x 1,8 = 10,76 m2
24
4. Caracterstiques de la cambra de residus

Situaci i configuraci
4. Caracterstiques generals de la cambra de residus
En el disseny de lespai delimitat per parets perimetrals i sostre destinat a cambra de residus es
tindr en compte el segent:
A. Quant a situaci i configuraci, i instal.lacions. (Referncia CTE: DB HS2 Evacuaci de
residus)
Situaci:
Recorregut entre magatzem i exterior: Amplada 1,20 m. Admesos
estrangulaments menors o iguals a 20 cm i L 45 cm.
Les portes del recorregut han dobrir en el sentit de la sortida.
La pendent del recorregut ser inferior al 12%, i no hi hauran graons.
Configuraci:
El disseny i lemplaament garanteixen que la temperatura no superi els 30. Si cal
es col.locar un sistema de refrigeraci .
El revestiment de parets i terres ser impermeable i fcilment netejable.
Les trobades entre parets i terres seran arrodonides.
25

Instal.lacions. Protecci contra incendis
Instal.lacions:
Contindr, com a mnim, una presa daigua amb vlvula de tancament (q 0,2
l/seg).
Contindr una bunera sifnica antimrida al terra (desgus am dimetre 50 mm).
Disposar dil.luminaci artificial que proporcioni 100 lux a una alada d1 metre.
Tindr una base dendoll fixa 16A 2p+T.
B. Quant a protecci contra incendis (Referncia CTE: DB SI Protecci contra incendis)
En locals de risc especial baix amb superfcie entre 5 i 15 m2
Resistncia al foc de lestructura: R90
Resistncia al foc de parets i sostres: EI90
Portes de comunicaci: EI2 45-C5
Recorregut mxim devacuaci fins a sortida del local 25 m
Classes de reacci al foc delements constructius:
-Parets i sostres: B-s1, d 0
-paviments: Bfl-s1
26

Ventilaci
Dotaci contra incendis en locals de risc especial baix amb sup. entre 5 i 15 m2 :
Extintor porttil a lexterior del magatzem i proper a la porta daccs:
Eficcia 21 A-113 B.
A linterior del magatzem, els necessaris perque el recorregut real fins algun, incls
el situat a lexterior, no sigui ms llarg de 15 metres en locals de risc baix.
C. Quant a ventilaci (Referncia CTE: DB HS3 Ventilaci)
-El cabal mnim de ventilaci exigit ser de qv 10 l/s/m2 til. (36 m3/h/m2)
-El tipus de ventilaci podr ser podr ser natural, hbrida o mecnica:
Natural:
- Obertura mixta (admissi i/o extracci) situades almenys a

dues parets oposades del magatzem. Cap punt dista ms de
15 metres de lobertura ms propera.
- A travs dobertures dadmissi i extracci comunicades
directament amb lexterior, i amb una separaci vertical entre
elles d1,5 metres.
27

Ventilaci
Hbrida:
-Els conductes dadmissi tenen una longitud 10 metres

-El magatzem est compartimentat, lobertura de
lextracci es disposa al compartiment ms contaminat, i la
dadmissi a altres espais. Es disposen obertures de pas
entre els espais.
-Les obertures dextracci es connecten a conductes
dextracci que no es comparteixen amb locals daltres
usos.
Mecnica: - El magatzem est compartimentat, lobertura de

lextracci es disposa al compartiment ms contaminat, i
la dadmissi a altres espais. Es disposen obertures de pas
entre els espais.
- Les obertures dextracci es connecten a conductes
dextracci que no es comparteixen amb locals daltres
usos.
Els mecanimes dextracci daire hauran destar dotats de dispositius adients, que
evitin el pas dolors als espais exteriors (Filtres de carboni actiu, aplicaci doz o
similars).
28

Ventilaci sense ximeneia
Tamb es considera admissible efectuar la sortida de laire de ventilaci de la
cambra de residus sense necessitat de disposar de ximeneia si es compleixen les
condicions segents:
1) Que els sistemes dextracci daire estiguin dotats de dispositius
adients que evitin el pas dolors als espais exteriors (com els filtres de
carb actiu o daltres deficcia similar) i es disposi dun programa per al
seu manteniment.
2) Que els elements de contenci es mantiguin tancats.
3) Que la retirada de la fracci orgnica sefectu diriament.
En aquest supsit la llicncia hauria de contemplar que si en el decurs del
desenvolupament de lactivitat es poss de manifest lexistncia dalgun possible
focus dolor, podr imposar-se ladopci de mesures complementries per a la seva
correcci.
29
5. Annexos
Taules de referncia. Grup E
ANNEXOS:
Taules de referncia de superfcies dels espais de Magatzematge de

residus i nombre de contenidors en funci de la fracci residual
30
5. Annexos
Taules de referncia. Grup E
31
5. Annexos
Taules de referncia. Grup D
32
5. Annexos
Taules de referncia. Grup D
33
5. Annexos
Taules de referncia. Grup C
3- GRUP C
3.1- GRUP C
Residu
R
P
E
V
GEN. MNIM
R
P/C, V o E
P1
Prod prev
30 l/d
10 l/Set
10 l/Set
10 l/Set
3.2- GRUP C
Residu
R
P
E
V
P2
Qf
30 l/d
1,43 l/d
1,43 l/d
1,43 l/d
GEN. PETIT
R
P/C, V o E
P1
Prod prev
120 l/d
40 l/Set
40 l/Set
40 l/Set
P2
Qf
120 l/d
5,71 l/d
5,71 l/d
5,71 l/d
S 25 m2
Professionals:
30 l/d
30 l/set
P3
Vm
30 l
2,86 l
2,86 l
10,00 l
120 l/d
120 l/set
P3
Vm
120 l
11,42 l
11,42 l
40,00 l
P4
Vcont
45 l
45 l
45 l
45 l
P5
P6
Ncont Fcont
1
1
1
1
S >25 fins a 50 m2
S fins a 50 m2
P4
P5
P6
Vcont
Ncont Fcont
120 l
1
45 l
1
45 l
1
120 l
1
P7
Scont
0,1
0,1
0,1
0,1
0,40
P8
Coef Amp
1,00
P9
S Total
0,40
Professionals
Empresarials
P7
Scont
0,6
0,1
0,1
0,6
1,40
P8
Coef Amp
1,00
P9
S Total
1,40
34
5. Annexos
Taules de referncia. Grup C
3.3- GRUP C
Residu
R
P
E
V
GEN. MITJ
R
P/C, V o E
P1
Prod prev
240 l/d
80 l/Set
80 l/Set
80 l/Set
3.4- GRUP C
Residu
R
P
E
V
P2
Qf
240 l/d
11,42 l/d
11,42 l/d
11,42 l/d
240 l/d
240 l/set
P3
Vm
240 l
22,85 l
22,85 l
80,00 l
GEN. IMPORTANT
R
900 l/d
P/C, V o E
900 l/set
P1
Prod prev
900 l/d
300 l/Set
300 l/Set
300 l/Set
P2
Qf
900 l/d
42,86 l/d
42,86 l/d
42,86 l/d
P3
Vm
900 l
85,72 l
85,72 l
300,00 l
S >50 fins a 250 m2

S >50 fins a 250 m2
P4
P5
P6
Vcont
Ncont Fcont
330 l
1
120 l
1
120 l
1
120 l
1
S > 250 m2
S > 250 m2
P4
P5
P6
Vcont
Ncont Fcont
1100 l
1
120 l
1
120 l
1
330 l
1
Professionals
Empresarials
P7
P8
Scont
Coef Amp
1,18
0,6
0,6
0,6
2,98
1,50
P9
S Total
4,47
Professionals
Empresarials
P7
P8
Scont
Coef Amp
2,97
0,6
0,6
1,18
5,35
2,00
P9
S Total
10,70
35
5. Annexos
Taules de referncia. Grup B
36
5. Annexos
Taules de referncia. Grup B
37
5. Annexos
Taules de referncia. Grup A
38
5. Annexos
Taules de referncia. Grup A
39

Estudi Cambra de Residus

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Estudi Cambra de Residus

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Hbitat Urb Medi Ambient i Serveis Urbans

ESTUDI DE LA CAMBRA DE RESIDUS EN

Hbitat Urb Medi Ambient i Serveis Urbans

-Comissi de Govern municipal. Acord daprovaci en data de 19 de desembre 2012

Hbitat Urb Medi Ambient i Serveis Urbans

Professional i empresarial no classificat

Comer txtil i oficines

Resta, paper/cartr, vidre i envasos

Serveis doci, lleure i bars

Resta, orgnica i paper/cartr,

Resta, orgnica, paper/cartr, vidre i envasos

Serveis amb restauraci

Hbitat Urb Medi Ambient i Serveis Urbans

Taula nm. 2: Tipus de generadors i caracterstiques

Resta: Fins a 30 l/d,

Professionals (Secci 2a IAE)

Resta i orgnica: Fins a 120 l/d,

Professionals (Secci 2a IAE)

S >50 fins a 250 m2

Resta i orgnica: Fins a 240 l/d,

Professionals (Secci 2a IAE)

Resta i orgnica: Fins a 900 l/d,

Professionals (Secci 2a IAE)

v(R+O) > 900 l/d

Professionals (Secci 2a IAE)

Hbitat Urb Medi Ambient i Serveis Urbans

64-1, que en lapartat 1

Hbitat Urb Medi Ambient i Serveis Urbans

1.3. Ordenana municipal dactivitats i dintervenci integral de ladministraci ambiental de

Hbitat Urb Medi Ambient i Serveis Urbans

Hbitat Urb Medi Ambient i Serveis Urbans

2. Condicions daplicaci de lestudi

Hbitat Urb Medi Ambient i Serveis Urbans

2. Condicions daplicaci de lestudi

Hbitat Urb Medi Ambient i Serveis Urbans

2. Condicions daplicaci de lestudi

2.7- Concepte de tancament

Hbitat Urb Medi Ambient i Serveis Urbans

2. Condicions daplicaci de lestudi

Hbitat Urb Medi Ambient i Serveis Urbans

3. Proposta de clcul de la superfcie

Hbitat Urb Medi Ambient i Serveis Urbans

3. Proposta de clcul de la superfcie

Hbitat Urb Medi Ambient i Serveis Urbans

3. Proposta de clcul de la superfcie

Professionals (Secci 2a IAE)

PRODUCCI TERICA DIRIA

Professionals (Secci 2a IAE)

Hbitat Urb Medi Ambient i Serveis Urbans

3. Proposta de clcul de la superfcie

Hbitat Urb Medi Ambient i Serveis Urbans

3. Proposta de clcul de la superfcie

Vlid per al grup E, generador de totes les fraccions

PRODUCCI TERICA EN EL PERODE DETERMINAT

Professionals (Secci 2a IAE)

Hbitat Urb Medi Ambient i Serveis Urbans

3. Proposta de clcul de la superfcie

Espai magatzem i maniobra

Hbitat Urb Medi Ambient i Serveis Urbans

3. Proposta de clcul de la superfcie

Hbitat Urb Medi Ambient i Serveis Urbans

3. Proposta de clcul de la superfcie

Hbitat Urb Medi Ambient i Serveis Urbans

3. Proposta de clcul de la superfcie