TRANSICI I DEMOCRCIA A

ESPANYA
(1975-20)

T
R
A
N
S
I
C
I

DICTADURA FRANQUISTA

DEMOCRCIA

1975

1978 / 1982

Les opcions poltiques que es presentaven en aquests

moments poden sintetitzar-se:

a)La continutat, defensada per un escs grup de dirigents

poltics del rgim franquista (El bnker)

b)La ruptura total, defensada per la part ms radical de

l'oposici poltica, que pretenia iniciar un procs de

democratitzaci acompanyat de profundes reformes socials

c)La ruptura pactada, que pretenia un procs de

democratitzaci per negociant amb els principals grups de

suport al rgim anterior, especialment amb els militars

) La reforma, consistent en un procs gradual de transformaci

de les institucions franquistes en un sistema democrtic, per
mantenint les estructures socioeconmiques existents i sense
trencar la legalitat vigent. Era la tendncia encapalada pel rei i
els seus ms propers collaboradors i el procs que finalment es
va portar a la prctica i que coneixem com a transici
democrtica.

La transici s el procs
poltic que es va
desenvolupar des de la
mort de Francisco Franco
(1975) fins a les
eleccions generals del
1982 (victria del PSOE)
amb lobjectiu de
restablir la democrcia a
Espanya.
4

Dotar a Espanya
dun sistema
democrtic
Sense provocar a les
forces involucionistes, en
especial a lexrcit

Sense realitzar grans

canvis revolucionaris en el
sentit econmic social

El procs va culminar feliment per la confluncia de

diversos factors:
-L'esgotament de la frmula autoritria incapa de donar resposta als profunds
canvis *habidos a Espanya i l'absurda frmula institucional que havia estat
aprovada en la Llei Orgnica de l'Estat
-El paper de la Corona i de les forces reformistes del rgim, liderades amb encert
per Torcuato Fernndez Miranda i Adolfo Surez, que van dissenyar la voladura
controlada, dins de la ms estricta legalitat de les institucions i lleis del
franquisme, convenuts que era millor per als interessos econmics i ideolgics
que representaven una reforma moderada que una ruptura revolucionria.
-L'actitud de bona part de l'oposici democrtica que va ser capa d'abandonar
ambiciosos plantejaments rupturistes i que va recolzar la transici donant-li
credibilitat i legitimitat.
-L'acceptaci de la necessitat de canvi per la major part de l'exrcit
-El suport internacional, sobretot dels pasos del bloc democrtic occidental

FORCES
POLTIQUES
BUNKER
FRANQUISTES
APERTURISTES

OPOSICI DE
DRETES I
NACIONALISTES

DEMCRATACRISTIANS
MONRQUICS
CONVERGENC
IA
DEMOCRTIC
A
DE
PNV
CATALUNYA

PSP

OPOSICI

ESQUERRA

PSOE PLATAFORMA DE
CONVERGENCIA
DEMOCRTICA
PLATAJUNTA
PCE JUNTA DEMOCRTICA

MEMORIA HISTRICA
SOCIETAT MODERNITZADA
FACTORS

CONTEXT INTERNACIONAL
FAVORABLE

RECOLAMENT SECTORS CL
CARACTERSTIQU
ES DE LA
TRANSICI
CONTINUISME

OPCIONS

RUPTURA DEMOCRTICA
REFORMA
DIALEG / CONSENS
LNIA ADOPTADA

LEY PARA LA REFORMA

POLTICA
1r. GOVERN DEMOCRCIA ARIAS MS CONTINUISTA
QUE REFORMISTA
2 GOVERN DEMOCRCIA SUREZ REFORMA

TRANSFORMAR DES DE LA LEGALITAT DEL RGIM

LEY DE REFORMA POLTICA 1976

Inici
procs transici
transici
Inici
procs

El 22 de novembre Juan Carlos I s proclamat rei d'Espanya. En el

seu discurs prometia per a Espanya un futur en obert.

L'executiu d'Arias Navarro va prendre algunes mesures

liberalitzadores, per molt tmides:
Indult parcial

El 4 de desembre confirmava a Arias Navarro al Govern

L'oposici democrtica es va agrupar en la Plataforma i Junta Democrtica (la platajunta)

Repressi cada vegada ms selectiva

Va concebre una democrcia limitada amb la promesa d'ampliar les llibertats i drets civils
No va descartar a integrar en algun moment l'oposici moderada
Va modificar algunes lleis:
Pretenia crear un parlament bicameral
Es va aprovar la llei de Reuni i Manifestaci i la llei de dret d'Associaci Poltica ( per a la seva
engegada era necessari modificar el Codi Penal i les corts no ho van acceptar).

Davant la paralitzaci del canvi el rei va demanar a Arias Navarro

que presents la dimissi (1 de juliol de 1976)

Inici procs transici

El triomf de les Reformes:
Torcuato Fernndez Miranda proposa al rei com a nou president del
govern a Adolfo Surez
Provenia del rgim (era membre del Moviment, i havia ocupat
crrecs pblics amb el franquisme)
L'oposici ho va veure amb recel
El nou gabinet va aconseguir impulsar la reforma poltica valent-se de
les estructures de poder de l'anterior rgim
Es convocaven eleccions pel 15 de juny de 1977
Es va concedir una amnistia
Va intentar allar a l'extrema dreta i es va recolzar en poders
fctics: exrcit (lleialtat al rei, nomenament de Gutirrez Mellado
com a vicepresident).
Va forar a l'oposici a canviar la seva lnia de ruptura, intentant
recaptar el seu suport a la reforma

Inici procs transici

Es va posar especial recalcament en l'aprovaci de la
Llei per a la Reforma Poltica, instrument legal per
democratitzar el pas.
Reconeixia la sobirania popular
Declarava inviolables els drets fonamentals
Creava unes Corts democrtiques de carcter bicameral,
triades per sufragi universal
18 de novembre de 1976 les Corts franquistes
acceptaven la reforma. Va ser ratificada en referndum
el 15 de desembre de 1976. va ser aprovada per 425
vots a favor per:
Els procuradors tenien assegurat la seva futur
Inexistncia de petici de responsabilitats
Manteniment en la illegalitat de l'esquerra ms
agressiva

Inici procs transici

El govern va intensificar el pacte que venia forjant amb

l'oposici, que va acceptar la reforma i renunciava a la
ruptura.

Aix va reduir les mobilitzacions socials.

Abans de celebrar-se les eleccions, convocades pel 15 de

juny de 1977 es va intentar normalitzar el pas:

Es va suprimir el tribunal d'ordre pblic

Es va concedir una nova amnistia
Es va crear una normativa electoral
Es van legalitzar els partits poltics (incls el PCE el 9 d'abril)
Es va decretar l'extinci del Moviment Nacional
Es va reconixer el dret a crear lliurement Sindicats i organitzacions
d'empresaris.
Es van signar tractats internacionals i es van restablir relacions diplomtiques
(Mxic, Europa de l'Est)

CONQUESTES

DIFICULTATS

LEGALITZACI DEL PCE PRIMAVERA DE 1977

TERRORISME: DRETA; ESQUERRA; NACIONALISTA

ONFLICTIVITAT SOCIAL CRISI ECONMICA

ELECCIONS GENERALS JUNY 1977 CONSTITUCI DE 19

OSICI INMOVILISTES; PAPER VIGILANT DE LEXRCIT

NACIONALISMES

PACTOS DE LA MONCLOA OCTUBRE 1977

la constituci de 1978
La Constituci de 1978
El 22 de juliol de 1977 es van inaugurar les Corts Constituents
Els pares de la Constituci:
J.P. Prez Llorca (UCD)
Miguel Herrero i Rodrguez de Mion (UCD)
Gabriel Cisneros (UCD)
Gregorio Peces Barba (PSOE)
Jordi Sol Tura (PSUC)
Manuel Fraga (AP)
Miquel Roca (Minoria catalana)
L'elaboraci de la constituci va ser una negociaci entre els
principals partits, i un gran pacte nacional, al que es va sumar
l'Esglsia, els sindicats i la patronal empresarial
La Constituci va ser aprovada en Referndum el 6 de
desembre de 1978.

la constituci de 1978
Caracterstiques de la Constituci de 1978:
Proclama la seva voluntat d'establir una societat democrtica
Propugna com a valors la llibertat, la justcia i la igualtat.
Justa distribuci de la riquesa
Dret a participar en la vida poltica
Llibertat i igualtat
Propugna el pluralisme poltic
L'Estat democrtic de dret
La monarquia parlamentria
L'Estat d'Autonomies
Aposta per l'Estat del benestar
Economia de comprat
Propietat
llibertat de circulaci de mercaderies

la constituci de 1978
Divisi de poders:
Les Corts (poder legislatiu):
Congrs
Senat

El Govern (poder executiu)

Dirigeix l'administraci civil i militar
Condueix la poltica interior i exterior

El poder Judicial: s el propulsor de la justcia. Es crea el

Tribunal Constitucional
El rei: s el Cap de l'Estat
L'Estat de les autonomies trenca amb l'anterior
centralisme

la constituci de 1978

la constituci de 1978
SISTEMA POLTIC ESPANYOL
REI
Cap dEstat

judicial

legislatiu
Consell General
del poder judicial

Tribunal Suprem

Tribunal
Constituciona
l

Cortes

Senat

Parlaments
Autonmics

Congrs

executiu
Govern Central
President del Govern

Consell de
ministres
Governs
autonmics
Administracions
locals

CARACTERSTIQUES
GENERALS

CONSTITUCI DE 1978

PACTADA (CONSENSUADA)

MEMRIA
HISTRICA
RESULTATS
ELECTORALS
1977

FORMA DE ESTAT: MONARQUIA

PARLAMENTRIA
PLURALISME POLTIC
DESCENTRALITZACI DE LESTAT
ECONOMIA SOCIAL DE MERCAT

L Estat de les autonomies

LEstat democrtic i lorganitzaci

territorial en Comunitats Autnomes
Pas Basc

La Constituci
estableix un Estat
unitari i
descentralitzat i
garanteix el dret a
lautonomia i
lautogovern de les
nacionalitats
histriques i regions
que integren la
naci. Aix, les
demandes
nacionalistes i les
aspiracions
autonomistes dels
territoris queden
reconegudes en la
Constituci.

LEstat Autonmic

LEstat democrtic i lorganitzaci

territorial en Comunitats Autnomes
LEstat Autonmic
reconeix la diversitat
regional i cultural
dEspanya. Amb
aquest reconeixement
pblic, queda resolt,
per ara, un problema
histric com s
lacceptaci de la
plurinacionalitat,
lexistncia de cultures
diferenciades dintre del
territori espanyol

LEstat Autonmic actual

s el resultat dun
complicat i conflictiu
consens poltic i
parlamentari

Lactual organitzaci territorial de

lEstat
Laccs a lautonomia es
realitz
mitjanant
larticle
151
de
la
Constituci via rpidaper a les comunitats
denominades
histriques,

Via rpida

Article 143.
En lexercici del dret a lautonomia
reconegut en larticle 2 de la
Constituci, les provncies
limtrofes amb caracterstiques
histriques, culturals i
econmiques comunes, els
territoris insulars i les provncies
amb entitat regional histrica,
podran accedir a lautogovern i
constitur-se en Comunitats
Autnomes...

Via lenta

VIES AUTONMIQUES
Rpida

Lenta

Especial,
entremesclad
es dies vies

Lactual organitzaci territorial de

lEstat.
Els criteris
Els
criteris
La configuraci
definitva de les
Comunitats
Autnomes recull en
gran mesura l
organitzaci histrica
existent en lEdat
Moderna,
fonamentant-se en els
regnes medievals
En el cas daltres
comunitats
sutilitzaren criteris
geogrfics: Cantbria,
La Rioja

Catalunya,
Pas Basc,
Galcia,
Navarra,
Andalucia,
Arag, Pas
Valenci,
Balears,
Astries
Especial dificultat present
el disseny autonmic de
la gran unitat histrica
castellana, i sutilitzaren
criteris histrics,
geogrfics o poltics

La transici democrtica a
les Balears

Ressorgiment de lactivitat poltica:

1976 1977 constituci de plataformes democrtiques. Llei de reforma
( favorables al canvi poltic.

1977 Primeres eleccions democrtiques: UCD 4 PSOE 2

1979 i segents sempre representaci de partits dmbit estatal, mai
representaci nacionalista.

La transici democrtica a
les Balears

1976 1977 actes i manifestacions per lautonomia:

Assemblea Democrtica de Mallorca ( juliol 1976 )
Diada per lautonomia a Cura ( mar 1977)
Totes les forces poltiques excepte els partits dextrema dreta i
Aliana Popular, signaren el pacte autonmic ( juny de 1977 )
Octubre de 1977 manifestaci per lautonomia
Juny de 1978 rgim preautonmic ( Consell General
Interinsular i Consells de Mallorca, Menorca i Eivissa
Formentera
1979 elecci de representants als rgans preautonmics.
Jeroni Albert primer president del CGI.
-Juliol de 1980. Comissi dels onze redacta un
avantprojecte destatut dautonomia per les Illes Balears.
El grup es dissol el 1981
UCD i PSOE signen la gestaci de l Estatut dAutonomia
que seguir la via lenta de larticle 143 de la constituci.
( AP presenta esmenes ). Es aprovat al Congrs dels

Estatut dautonomia Illes

Balears

Origen legal

Constituci de 1978

Captol VIII (articles 143-158)

Primer estatut aprovat el 1983

Reformat el 2007

Concepte

llei orgnica que regula

Smbols

Idioma
Competncies
Institucions

Estructura

Prembul

6 ttols

168 articles

5 disposicions addicionals
11 disposicions transitries
1 disposici final

Contingut Estatut
Norma institucional bsica de la CAIB.
Oficialitat de la llengua catalana
Articulaci territorial en illes ( consells ) i
municipis ( ajuntaments ).
Fixa les competncies de la comunitat.
Determina les institucions autonmiques
( parlament, govern, president, consells
insulars)
Regula lorganitzaci judicial, hisenda,
patrimoni i tributaci.

Institucions

Parlament:

President:

Elegit pel Parlament

Representa a la CAIB
Nomena i cessa consellers
Dirigeix i coordina lacci del govern.

Govern:

Potestat legislativa.
Aprova pressuposts.
Controla lacci del govern.
59 diputats elegits per sufragi universal ( Mallorca 33, Menorca 13, Eivissa 12, Formentera 1)

Organisme collegiat amb funcions executives i administratives.

Format per president, vicepresident i consellers ( no poden ser mai ms de 10 ).
Cada conselleria socupa duna determinada rea de gesti.

Consells insulars:

rgans de representaci i govern de cada illa.

Autonomia en la gesti dels interessos propis.
Funci executiva i competncies prpies.
Format pels diputats elegits per cada una de les circumscripcions.
El president del Consell insular nomena la comissi de govern i convoca i presideix les sessions del ple.

GOVERNS DEMOCRTICS

Primer govern d U.C.D.

Sinicia periode constituent que culminar amb la CONSTITUCI

DE 1978
Poltica de consens:

Pactos de la Moncloa (octubre de 1977):

recerca de solucions a la crisi econmica
Restabliment de la Generalitat de Catalunya
(setembre de 1977): inici de la
reestructuraci territorial de Espanya.
Desprs sorgirien les preautonomies
ESTAT DE LES AUTONOMIES
Ellaboraci, aprovaci (6/XII/1978) i
promulgaci de la CONSTITUCI DE 1978
(29/XII/1978)

Altres Reformes del periode:

La Reforma de lorganitzaci territorial del

Estat:

Configuraci de lEstat de les autonomies

1979 Generalitat
1978 Consejo Vasco
Xunta de Galcia
Aprovaci destatuts de comunitats histriques per
l art. 151.

Els pactos de la Moncloa (1977)

Pla de sanejament fonamentat en:

Reforma fiscal
Moderaci salarial
Atenci a latur

Principals objectius dels Pactos

de la Moncloa
L U C H A C O N T R A L A IN F L A C C I N
R e d u c c i n d e l g a s t o p b lic o
p o l t ic a m o n e t a r ia r e s t r ic t iv a
D e v a lu a c i n d e la p e s e t a
C r e c im ie n t o m e n o r d e lo s s a la r io s y r e d u c c i n d e C u o t a s a S . S .
P O L T IC A D E R E F O R M A S
R e fo rm a d e l p re s u p u e s to y c o n tro l d e S .S .
R e f o r m a f is c a l
M o d e r n iz a c i n d e l s is t e m a f in a n c ie r o
n u e v o m a r c o d e r e la c io n e s la b o r a le s

La consolidaci democrtica i la crisi de la U.C.D.

Eleccions de mar de 1979: nova victria de la
U.C.D.

La consolidaci democrtica i la crisi de la U.C.D.

CARACTERSTIQUES I FETS FONAMENTALS
Disseny del mapa autonmic (aprovaci d'estatuts d'autonomia de Catalunya i Pas Basc) i primeres
eleccions municipals democrtiques (victria dels grups d'esquerra a les principals ciutats)

Labor legislativa:
Estatut dels Treballadors (1980);
Llei del Divorci (1981)

Ingrs d'Espanya en l'OTAN amb l'oposici dels partits d'esquerra

Transformaci dels partits desquerra:
PSOE <<abandona>> el marxisme
Divisi del PCE

Disseny del mapa autonmic

La consolidaci democrtica i la crisi de la U.C.D.

CARACTERSTIQUES I FETS FONAMENTALS

CRISI DE LA UCD:
Moci de censura contra Surez (maig de
1980)
Divisions internes
Dimissi de Surez (gener de 1981)
Leopoldo Calvo Sotelo, sucessor de Surez
(febrer de 1981)
Adolfo Surez abandona la UCD i crea el CDS
(juliol, 1982)

La consolidaci democrtica i la crisi de la U.C.D.

CARACTERSTIQUES I FETS FONAMENTALS

Durant la investidura de Calvo Sotelo

Intent
frustrat de cop destat (23-02-1981)
encapalat per Tejero i Milans del
Bosch
Paper significatiu de D. Juan
Carlos
Dissoluci de les Cortes i convocatria deleccions
loctubre de 1982: victria del PSOE

ELS GOVERNS DEL PSOE (1982 1996)

Levoluci poltica

PSOE triomfa a les eleccions de 1982, 1986 i 1990 per majoria ab

El 1993 majoria minoritria
Poltica moderada
Derrota el 1996 Influncia casos de corrupci

La poltica reformista

La poltica exterior

Permanncia en l OTAN
Ingrs a la CEE gener de
1986
Presncia d Espanya a nombrosos mbits
i aconteixements internacionals

La integraci espanyola a la Uni Europea

Terminis imposats a
Espanya desprs de
lingrs

Levoluci econmica
La superaci de
la crisi
econmica
(primers anys de
govern)
Cojuntura
internacional
favorable
Aspectes
essencials
poltica
econmica: lluita
contra la inflaci,
reconversi
industrial i
flexibilitzaci del
mercat laboral

La bonana econmica (segona

meitat dels vuitanta)
Augment inversi
estrangera, creixement
producci industrial, etc
Consolidaci estat del benestar
Reforma fiscal
Enfrontament amb els sindicats

Aparici casos de corrupci

L evoluci econmica

Celebracions de 1992 (Jocs Olmpics; Exposici

Universal de Sevilla) pretenien enlairar l economia
espanyola sense conseguir-ho

Sntomes de crisi econmica i problemes per aconseguir

requisits del tractat de Maastricht: Europa de l euro
Pla de Convergncia culminat pel primer govern Aznar

La poltica reformista
L estat del benestar i la profunditzaci democrtica
Profunditzaci democrtica:
Llei dobjecci de concincia
Despenalitzaci de l avortament
Reforma de lexrcit
dependncia del poder civil
Consolidaci de lestat de les autonomies
Extensi de lEstat del benestar:

Educaci LOGSE
Sanitat ampliaci cobertura, atur, pensions no contributives
Infraestructures: AVE

El govern es va veure molt afeblit pels continus escndols

relacionats amb la lluita antiterrorista (GAL), finanament
illegal del partit (FILESA) i corrupci personal d'alguns dels seus
membres o de crrecs de confiana (Juan Guerra -germano del
vicepresident Alfonso Guerra-, Mariano RUBIO -governador del
Banc d'Espanya-, ROLDN -director general de la Gurdia Civil-),
etc.
Malgrat tot, en les eleccions de 1993 el PSOE va tornar a
guanyar, va perdre la majoria absoluta, per la qual cosa va
haver de recolzar-se en els nacionalistes catalans. La
persistncia dels escndols, i l'excessiva debilitat parlamentria
van obligar a avanar les eleccions.

La crisi

El desencontre amb els sindicats i els primers casos de corrupci

Enfrontaments vagues generals el 1988, 1992 i 1994

Caso de corrupci econmica

Divisi interna del PSOE

LA CRISPACI
A la fi de 1993, milions d'espanyols s'indignaven amb la imatge del responsable de la
Gurdia Civil, Luis Roldn, que havia acumulat un patrimoni escandals durant els seus
anys en el Cos. Deu mesos va estar escapolit de la Justcia, fins que se li va trobar a sia i
va ser processat per malversaci i suborn. El PP, que hi havia *perdut contra tot pronstic
les eleccions de 1993, es va llanar a una cruenta oposici que va ser contestada per
Gonzlez amb un odi fantic cap a la dreta. Els dos lders van combatre al Parlament, en
una batalla caldejada pels nous descobriments periodstics sobre la decadncia del
Govern.

La crisi

La crispaci poltica
Eleccions anticipades el 1993 PSOE
necessit del recolament dels partits
nacionalistes pera seguir governant
Forta oposici del PP, encapalat per Aznar
Surten a la llum pblica nombrosos casos de
corrupci Especial significaci: caso GAL
En un ambient de continua crispaci CiU retira el seu
recolament al govern i es convoquen el 1996 noves
eleccions victria del PP

Les eleccions de 1996 veren el triomf del Partit Popular (156 escons),
amb la qual cosa siniciava una nova etapa a la histria poltica
espanyola amb els conservadors al poder. El PSOE obtingu 141 diputats
i Izquierda Unida 21.

El Partit Popular es va mantenir en el poder durant dues legislatures:

-Les eleccions de 1996 van donar el triomf al Partit Popular
(156 escons), amb el que s'iniciava una nova etapa en la histria
poltica espanyola amb els conservadors en el poder. El PSOE va
obtenir 141 diputats i Esquerra Unida 21. La falta de majoria va
obligar a Aznar a pactar amb els nacionalistes catalans, bascos i
canaris.
-En les eleccions de 2000, el partit Popular, no noms va
repetir el seu triomf sin que ho va fer amb una folgada majoria
absoluta (PP, 183 escons; PSOE, 125; IU, 8; CiU, 15; PNB, 7).

PRIMER GOVERN DEL PARTIT POPULAR (PP) (1996 2000)

ALTERNANA AL PODER:
CONSOLIDACI DE LA
DEMOCRCIA

Presa de possessi de Loyola de Palacio.

Primer govern de Jos Mara Aznar

EL PARTIT POPULAR
PRACTIC UNA POLTICA
MODERADA QUE PROPICIARIA
LA SEVA VICTRIA PER
MAJORIA ABSOLUTA EL 2000

Poltica econmica, militar i exterior

Saconsegueix la convergncia econmica amb Europa:
poltica antiinflacionista, descens de latur, privatitzaci
dempreses pbliques, flexibilitzaci del mercat laboral

Professionalitzaci de les Forces Armades

Continuisme en poltica exterior: Uni Europea;

OTAN. L excepci fou les relacions amb Cuba,
pais del que Espaa sallunya.

En conseqncia Espanya es va incorporar des del principi a

l'Europa de la moneda nica. A partir de l'1 de Gener de 1999 la
nova moneda va comenar a funcionar com a unitat de referncia i
va substituir a la monedes nacionals a partir de 2002.

El problema de lestructura de
Espanya
El PP necessit del recolament nacionalista per
governar
La collaboracin fou bastant estreta amb CiU, coalici
de partits nacionalistes catalans

Les relacions amb el PNV foren cada vegada ms

difcils, sobre tot desprs de la signatura del Pacte d
Estella entre els principals partits nacionalistes bascos

A pesar que el creixement econmic s'ha realitzat a costa de la

disminuci de l'ocupaci estable i de la venda de les empreses
pblica, els bo resultats aparents van conduir al fet que en les
eleccions de 2000, el partit Popular, no noms repets el seu triomf
sin que ho fes amb una folgada majoria absoluta (PP, 183 escons;
PSOE, 125; IU, 8; CiU, 15; PNB, 7).

Malgrat la seva majoria absoluta,

aquesta segona legislatura, va
resultar molt ms difcil per al nou
govern de Jos Mara Aznar que va
experimentar
un
progressiu
debilitament com a conseqncia
de
l'aparici
dels
primers
smptomes de fragilitat econmica
(fort endeutament privat) i la
posada
de
manifest
de
contradiccions econmiques, dins
d'un panorama general que es
presenta com a positiu (encariment
de l'habitatge, manteniment de
fortes cotes de precarietat en
l'ocupaci,etc.).

Problemtica segona
legislatura PP

El molt discutible suport a la intervenci militar d'EUA i Gran

Bretanya a l'Iraq i el manteniment en aquest pas de contingents
de tropes i personal civil, en un ambient d'inestabilitat i de forta
hostilitat per part d'un sector de la poblaci iraquiana.

El descontentament de les classes treballadores davant les

conseqncies del manteniment a ultrana d'una poltica
neoliberal (Vaga General de juny de 2002).

L'enfrontament amb els grups nacionalistes catalans i bascos que

reclamen majors cotes d'autonomia.

L'autoritarisme d'alguns dels seus dirigents que, emparats per la

majoria absoluta, van imposar els seus criteris sense dileg ni
consens.

L'atemptat produt a Madrid dos dies abans de les eleccions (11 de

Mar), el qual van perir prop de 200 persones realitzat per grups
extremistes islmics i que va ser interpretat per molts electors

En les eleccions realitzades el 13 de Mar de 2004

el Partit Socialista Obrer Espaol guanyava les
eleccions per un ampli marge (164 /148 escons).

Economia de l'Espanya democrtica

L economia dEspanya s la quinta ms gran de la Uni Europea i
respecte del mn, la onzena, una de les ms importants. Per
aquesta situaci no ha estat present en tots els segles, si ens
fixem en la economia a partir de 1975 (quan sinstaur la
democrcia) veiem com leconomia a passat per diferents etapes:
En 1973, tot el mn occidental va entrar en una gran crisi econmica
anomenada Crisi del Petroli provocada per la negativa dels pasos
productors a vendre petroli als aliats d'Israel en la guerra del Yom
Kippur (Estats Units i els seus aliats europeus). Tots els sectors i
productes depenents del petroli van experimentar un increment de
costos, la qual cosa va provocar un augment de la inflaci i de la
desocupaci.
A principis de 1977 les dades de l'economia mostraven que es trobava
en una situaci de depressi, caracteritzada per un estancament de
l'activitat productiva, (creixement del PIB en 1976 1,5%), augment de
la desocupaci i forts nivells d'inflaci.Tamb es van firmar els Pactes
de la Moncloa, subscrits pel govern, partits poltics, sindicats i
associacions empresarials, que van suposar un control de les
disponibilitats lquides, una devaluaci de la pesseta i el control dels
69
salaris. Els resultats no van ser del tot satisfactoris.

Des de 1982 amb la entrada

del govern socialista es va dur a
terme una poltica econmica
marcada pel control de la inflaci i
la moderaci salarial.
En 1986 Espanya va entrar a
formar part de la Comunitat
Econmica Europea. La seua
entrada va fer fort el seu impuls
econmic. Tamb es va produir un
increment de les inversions
pbliques en infraestructures
(Olimpiades
de Barcelona,
es va augmentar el consum grcies a lenrriquiment
provocat
per la pujada de
Exposici
de Sevilla),
la borsa i el valor dels habitatges. Amb tot a,
EspanyaUniversal
va accelerar
el
creixement del PIB, es va reduir el deute pblic, la taxa de desocupaci i la
inflaci.
Desprs del gran creixement experimentat a finals de 1980, la economa
espanyola va entrar en recessi a mitjans de 1992. Des daquest any la poltica
econmica va estar marcada pels acords de Maastricht que instauraven leuro
com a moneda nica del UE. Aquestes mesures suposaven el control de la
inflaci i del dficit pblic.
Entre el 1993 i el 1995 va tindre lloc un descens de lactivitat econmica
que va fer augmentar la desocupaci i la inflaci.
70

Entre 1997 i el 2007 es va produir un llarg cicle de creixement econmic i un

augment de locupaci a causa del desenvolupament de la construcci i una
inflaci controlada.

L'evoluci social
Conjuntament amb els canvis politicoeconmics, es produeix un
canvi en la societat espanyola (sobretot en la famlia), podrem
caracteritzar com a la fi de la famlia tradicional i sorgiment de
models alternatius de famlia. Hi ha un procs de transformaci i
modernitzaci en les mentalitats, com la igualtat de la dona i
l'home, la privatitzaci de les relacions familiars.
La fi de l'autarquia (sistema econmic) s tamb la fi de
l'allament sociocultural i l'obertura a l'estil de vida de les
societats desevolupades que arriba a travs del cine de
Hollywood, del turisme i dels emigrants que retornen als seus
llocs d'origen des d'Europa i Amrica.

La Transici demogrfica
L'evoluci de la famlia espanyola es deu a aspectes demogrfics.
Esta Transici ve marcada principalment per:
a) Descens de les taxes de natalitat i fecunditat.
b) Augment de l'esperana de vida al neixer grcies als
avanos en la
medicina, la higiene i la reducci de la
mortalitat infantil.
Com a conseqncia, la societat espanyola envelleix