Cincies 8 (2007)

Experincies didctiques i treballs prctics

Experincies amb
la tensi superficial
Basili Martnez Espinet
bmartine@xtec.cat
IES Miquel Mart i Pol (Roda de Ter)

La finalitat daquest treball prctic s la de donar a conixer i entendre una mica el fenomen de la tensi superficial en aigua a partir duns quants experiments qualitatius. Veurem
com depn de la temperatura, de la salinitat, i de la presncia de tensioactius. Tamb
comprovarem lefecte Cheerios (tendncia que tenen els objectes flotants petits per atreures lun a laltre). Finalment tamb veurem quin s lefecte de la naturalesa de la superfcie en la tensi superficial de laigua.

Qu s la tensi superficial?
La tensi superficial s un fenomen que fa que
la superfcie lliure dun lquid es comporti com una
membrana elstica tensa. Aix fa que si posem
amb compte alguns objectes (agulla, clip, anella)
sobre laigua surin encara que siguin molt ms
densos que ella (fig. 1). Tamb fa que alguns insectes com el sabater (fig. 2) puguin surar. Igualment s la responsable del fenomen de la capillaritat.

Figura 2. Sabater (Hydrometra stagnorum).

Origen de la tensi superficial

A linterior dun lquid (fig. 3) cada molcula est envoltada per totes bandes daltres molcules,
per no a la superfcie ja que no hi t molcules al
damunt; aix fa que rebi una fora neta cap avall.
Lefecte principal daquesta fora s disminuir al
mxim la superfcie lliure del lquid, fent que les gotes daigua siguin esfriques (fig. 4) i originant la
tensi superficial.

Figura 1. Una moneda de cntim deuro, amb un

flotador fet amb agulles.

28

Cincies 8 (2007)

Experincies didctiques i treballs prctics

el mateix amb un clip ( que tamb sorientar en la

mateixa direcci) i amb lanella.
Agafem el vas amb compte i el posem damunt
del fog elctric. Escalfem suaument i observem
els canvis.
Si recordem la interpretaci de la tensi superficial com una membrana elstica tensa, veurem
clarament qu a laugmentar la temperatura augmenta lentropia i afebleix lestructura de la membrana. Aquesta interpretaci est dacord amb els
canvis observats.
Figura 3. A la superfcie del lquid les forces atractives entre molcules no es compensen.

Figura 5. Veiem com el clip sorienta cap al nord.

En el cas de lagulla observarem el mateix fenomen.

Figura 4. En aquesta imatge podem veure la forma

que realment adopten les gotes daigua.

Tensi superficial i tensioactius

Agulla, clip, anella (de gruix semblant al clip),

fulla dafaitar, vas de precipitats de 250 mL, fog
elctric, bol de vidre o cristallitzador, dos taps
duna llauna de conserva, cera, sab, sal comuna,
pipeta.

Repetim el procs anterior per en lloc descalfar hi afegim unes gotes de rentavaixelles i observem els canvis.
El tensioactiu fa que la tensi de la malla elstica que forma laigua en la seva superfcie disminueixi, i aix facilita que pugui envoltar o mullar millor
els objectes que hi estan en contacte. Semblant a
lefecte fsic de disminuir la constant de la molla
(N/m), que en aquest cas lanomenem tensi superficial (N/m), fa que els objectes que abans suraven ara senfonsin rpidament.

Tensi superficial i temperatura

Tensi superficial i salinitat

Agafem el vas de precipitats de 250 mL i

lomplim fins a sobreeixir daigua destillada a entre
4 i 7 C de temperatura. Pel bec del vas hi introdum una agulla de cap horitzontalment, agafant-la
per la punta i anant amb compte. Veurem com es
va orientant cap el nord. Quan ho aconseguim, fem

Preparem amb aigua destillada una dissoluci

de 20 g/L de sal comuna. Omplim un vas de precipitats amb aquesta dissoluci i un altre amb aigua
destillada. Dipositem un clip i una anella a la superfcie de cada un. Posem els dos recipients junts
sobre el fog elctric, escalfant-los suaument. Fi-

EXPERINCIES
Material

29

Cincies 8 (2007)

Experincies didctiques i treballs prctics

prctica mesurarem les dues alades. La de la cera

en teoria hauria de ser al voltant de 0,44 cm, per a
la prctica com a molt arribem a 0,4 cm. (A lannex
podem veure aquest clcul, que es fonamenta en
els angles de contacte).
s molt interessant observar el perfil del bassal
daigua quan laigua est sobre la cera i quan esta
sobre el metall (fig. 7). Aquest perfil ens dna
langle de contacte.

nalment observem el temps que triga cada un a enfonsar-se (fig. 6).

Figura 6. En aquests experiments sobre els efectes de salinitat, temperatura i tensioactius els objectes suren junts (esquera) i senfonsen junts. Fins i
tot si enganxem agulles a una anella pesant (dreta)
podem fer que suri.

Efecte Cheerios
Lefecte Cheerios,com hem dit en la introducci,
s la tendncia que tenen els objectes flotants petits, a enganxar-se lun amb laltre de tal forma que
la superfcie lliure sigui mnima. Abans denganxarse la superfcie s ms gran que desprs, de manera que aconseguim que el sistema tingui una
energia potencial ms baixa.
En un bol de vidre o en un cristallitzador posem
aigua a 4 - 7 C de temperatura fins a sobreeixir. Hi
fem surar en quatre extrems diferents una agulla,
una anella, un clip, i una fulla dafaitar.
A mesura que passa el temps veurem com
satreuen i que de vegades quan es toquen senfonsen. En el vdeo que podeu trobar en el suplement daquest nmero de Cincies, sen mostren
uns exemples (La durada real shi ha escurat).

Figura 7. Al la foto de dalt podem veure en detall el

dipsit invisible que produeix la tensi superficial.
En la de sota es pot veure la diferncia de nivell de
laigua quan tenim cera a la tapadora o quan no en
tenim.

Naturalesa de la superfcie

Algunes notes prctiques

Agafem una tapadora metllica duna llauna de

conserva, lomplim amb cera calenta i la deixem refredar. Quan dipositem aigua freda a sobre amb
una pipeta es forma una mena de dipsit de parets
invisibles degut a la tensi superficial.
Agafem una altra tapadora igual per sense la
cera. Li afegim aigua freda amb la pipeta fins que
comenci a vessar. Si les posem de costat podem
observar una diferncia de nivell considerable, que
es pot mesurar posant un peu de rei al darrera. A la

Aquests experiments funcionen quan deixem

una estona el lquid en reps, i hi dipositem els objectes amb molt de compte.
La tensi superficial tamb depn una mica de
les forces entre laire i la superfcie lliure del lquid.
s convenient que al laboratori no hi hagi corrents
de convecci importants, i que la temperatura ambient sigui baixa.
Si untem els objectes amb una mica doli veurem que floten ms fcilment. De totes maneres

30

Cincies 8 (2007)

Experincies didctiques i treballs prctics

significant podem comparar els resultats de tots

els grups del laboratori).
Determina la fora pes dun clip pesant-lo a la
balana. Compara aquesta fora amb la fora
de la tensi superficial que ve donada per la
frmula; F = 2 l (on l s la longitud del clip en
metres i s la tensi superficial de laigua a
25 C , que val 0,072 N/m). (En aquest cas veurem que la fora de la tensi superficial s ms
gran que la fora pes i lalumne pot comprovar
que el clip encara podria suportar ms pes).
En lefecte Cheerios, al final els objectes satreuen com si fossin imants. Creus que la crrega
elctrica o el magnetisme, poden tenir-hi res a
veure?
En lltim experiment de la tapadora encerada
tamb es poden comparar els resultats de les
alades entre els diferents grups per treure conclusions.

lexperiment funciona perfectament sense utilitzar

oli.
La salinitat influeix molt poc en la tensi superficial. Amb aigua de laixeta de vegades funciona
per altres cops no, ja que cont restes de polielectrlits que sutilitzen en el seu tractament i disminueixen molt la tensi superficial de laigua.
s molt important que la humitat relativa de
laire sigui baixa per fer les experincies amb xit!

Conclusions
Tot i que els experiments sn bastant clars, podem pensar unes qestions per als alumnes per
acabar de reforar el procs daprenentatge:
Com dedueixes que la tensi superficial depn
de la temperatura? En quin sentit?
Quin s lefecte del sab sobre la tensi superficial?
Busca la tensi superficial de dos lquids que
puguin formar ponts dhidrogen i la de dos que
no. Quina conclusi en treus?
Com explicaries el fet de que les unitats de la
tensi superficial siguin les mateixes que la
constant de la molla que apareix en la llei de
Hooke, tot i ser fenmens fsicament diferents?
Quina et sembla que s la dependncia de la
tensi superficial amb la salinitat? Creus que s
una dependncia molt important? (En aquest
cas concret com que la dependncia s molt in-

BIBLIOGRAFIA
Luis Vitro Albert (1998). Mecnica de Fluids. Fonaments I. Edicions UPC.
Paul. A.Tipler (1980). Fsica. Editorial Revert.
http://en.wikipedia.org/wiki/Surface_tension
http://www.sc.ehu.es/sbweb/fisica/fluidos/tension/int
roduccion/introduccion.htm
http://citt.ufl.edu/Marcela/Sepulveda/html/tension.ht
m

31

Cincies 8 (2007)

Experincies didctiques i treballs prctics

ANNEX:
Calculant lalada de lquid que sobresurt
Lamplada o el gruix dun bassal daigua, per un lquid que t un angle de contacte de 180, ve donat per
la frmula:

h= 2

: Amplada (m)
: Tensi superficial de laigua a 25C ( 0,072 N/m).
:9.8 m/s2
: Densitat de laigua (1000 kg/m3).

Si langle de contacte s diferent de 180, hem dutilitzar la frmula general:

h=

On

2 (1 cos )
g

s langle de contacte.

En el primer cas, per a laigua ens donaria 0,54 cm. En el segon cas, si agafem com a angle de contacte
107, que s el que surt a la bibliografia per a la parafina o cera i laigua , ens donaria 0,436 cm.

En aquesta figura podem veure exemples de diversos angles de contacte: desquerra a dreta sn de 360,
180 i 45.

32