Professional Documents
Culture Documents
Dossier de Reforc
Dossier de Reforc
AU: nau
EI: re-mei
EU: he-reu
OI: boi-ra
OU: cou-re
AS
ES
IS
OS
US
EN
IN
AS
ES
IS
OS
US
EN
IN
1.3 Distribuci dels accents obert i tancat de les vocals E i O. Mots conflictius
[De vegades, el grau dobertura de les vocals mitjanes anteriors tniques (E i O) presenta
variaci dialectal, cosa que fa que ls dels accents agut o tancat () i greu o obert (`) sobre E i O
no sajusti sempre a la pronncia de cada parlar.]
Formes del futur, el perfet simple i limperfet de subjuntiu: veur, llegir, serrar;
vingu, begu, digu; estengus, marxs, veis
Formes del present dindicatiu i de limperatiu dels verbs compostos de tenir i venir:
conv, prov, esdev, abstn, mantn
3a pers. sing. present dindicatiu dels verbs acabats en ten i cen: encn, entn, estn
[per: comprn, aprn, depn...]
Noms i adjectius que fan el plural en -essos: accs, congrs, ingrs, procs [per
inters, esps]. Els que fan el plural en esos saccentuen oberts: marqus, viens,
sirvents...
SENSE ACCENT
Soc (= tronc, soca darbre)
Es (pronom)
Son (ganes de dormir)
Dona, dones (= senyora)
Vens, venen (verb vendre)
Te (infusi o pronom)
Se (pronom)
Molt (quantitatiu)
Bota (calat)
Deu (10, verb deure, font)
Os (part de lesquelet)
Net, neta (polit)
Ma (possessiu ton)
Mon (possessiu ton)
Mora (dona del moro)
Pel (per + el)
Sol (solitari, astre dirn)
Us (pronom)
Mes (perode de lany)
Be (ovella, xai)
Si (condici)
Que (conjunci, pronom ton)
Segle (100 anys)
Sec (contrari dhumit, verb seure)
Rossa (femen de ros)
Res (cap cosa)
Porca (persona bruta, truja)
Meu (possessiu)
Les (article, pronom feble)
Joc (qualsevol cosa amb qu es juga)
Fora (contrari de dins)
Feu (present, imperatiu, territori feudal)
Cos (organisme)
Cop (xoc)
Com (conjunci)
Coc (verb coure)
Coll (part del cos)
sots: sotsdelegat
plus: plusvlua
sota: sotasignant
sub: subsl
ultra: ultraconservador
pseudo: pseudocientfic
quasi: quasidelicte
Noms el prefix no- s'escriu amb guionet davant d'un nom: no-res (el no-res), nobelligerncia, no-violncia... S'escriu sense guionet, per, davant d'un adjectiu: no
belligerant, no violent...
4.2 S'escriuen sense guionet els compostos amb elements cultes. Entenem per
compostos amb elements cultes els compostos en qu el primer element acaba en -o
(en la gran majoria de casos) i no es pot utilitzar com una paraula independent.
fsic + qumic = fisicoqumic (fisico no es pot utilitzar com una paraula
independent del catal)
historicojurdic
indoxins
politicosocial
serbocroat
economicosocial
fisicoqumic
galloromnic
grecorom
4.3 S'escriuen sense guionet molts compostos en qu els dos elements existeixen com
a paraules catalanes independents.
agre + dol = agredol (tant agre com dol es poden utilitzar com a paraules
independents en catal)
allioli
capgrs
capicua
correbou
figaflor
pocavergonya
ratpenat
sordmut
el vistiplau
a collib
capdamunt
capdavall
colifor
correbou
escuradents
muntacrregues
parabrisa
pellroja
pocatraa
ratapinyada
ratpenat
rodamn
setcincies
sordmut
totpoders
vetesifils
Per s'escriuen amb guionet els compostos d'aquest tipus en qu el primer element
acaba en vocal i el segon comena en -r, -s o -x.
guarda-roba
gira-sol
escura-xemeneies
Vila-seca
Vila-rodona
Coma-ruga
busca-raons
para-xocs
Mont-roig
poca-solta
(de) soca-rel
Adoneu-vos que en el cas dels prefixos i dels compostos amb elements cultes aix no
s aix: prerom, vicerectorat; grecorom, politicosocial, indoxins.
4.4 Daltra banda, cal recordar que s'escriuen amb guionet els numerals (entre desenes
i unitats, i davant les centenes). D-U-C.
vint-i-u, vint-i-dos...
trenta-tres, trenta-quatre...
dos-cents, tres-cents, quatre-cents, cinc-cents...
4.5 Tamb sescriuen amb guionet els compostos en qu figura el nom d'un punt
cardinal.
sud-oest, nord-est
nord-americ
sud-afric
4.6 Aix com tamb, altres compostos, tot i que la tendncia general s a anar
eliminant els guionets: abans-d'ahir, adu-siau, a corre-cuita, cul-de-sac, ping-pong,
xiu-xiu, cul-de-sac, estira-i-arronsa, pl-roig, pit-roig, qui-sap-lo, ex-libris
4.7 Sescriuen tamb amb guionet les onomatopeies o repeticions: baliga-balaga,
barrim-barram, bitllo-bitllo, catric-catrac, non-non, nyam-nyam, nyic-i-nyac, xinoxano, zig-zag, xip-xap, pengim-penjam...
PRACTICA
1. Posa accent i diresi a les paraules que nhagin de dur:
El canvi climatic malmetra la meitat del Delta aquest segle
Un informe de la Universitat de Cantabria alerta dels efectes de l'escalfament global |
El mar pujara una mitjana de 15 centimetres en cent anys | Els impactes tambe seran
importants al Maresme i la Costa Brava.
La meitat dels espais naturals protegits al delta de l'Ebre podrien quedar malmesos en
aquest mateix segle a causa del canvi climatic, segons un estudi sobre l'impacte de
l'escalfament global del planeta a la costa de l'Estat espanyol encarregat pel ministeri
de Medi Ambient a experts de la Universitat de Cantabria. Aixo provocaria la perdua
de centenars de metres de platges i i milers d'hectarees de zones humides.
Jose Fernndez, director general de Costes del ministeri de Medi Ambient, va
presentar algunes de les dades destacades d'aquest treball cientific en el marc del
seminari Gestio Integrada del Litoral Terrestre i Maritim que se celebra aquesta
setmana a Palma, organitzat per la Fundacio Biodiversitat i els ministeris de Medi
Ambient i Educacio i Ciencia. L'estudi es un dels treballs que formen part de l'avaluacio
sobre l'impacte del canvi climatic i l'erosio al delta de l'Ebre que el ministeri de Medi
Ambient presentara dema, en un acte oficial que se celebrara a Amposta, segons va
indicar Fernndez, en declaracions a l'AVUI.
Danys importants
El director general de Costes va explicar ahir a Palma, davant mes d'un centenar
d'estudiants i experts, que el ministeri espera completar aquest mes de maig el primer
Pla Director de Sostenibilitat a la Costa, una iniciativa que vol oferir dades per millorar
la gestio costanera a les comunitats autonomes davant amenaces com el canvi climatic
o el creixement urbanistic. El ministeri treballa amb la hipotesi que, com a mitjana, el
nivell del mar augmentara 15 centimetres aquest segle. Aquest fenomen incrementara
la inundabilitat de terrenys proxims a la costa, fara retrocedir la linia litoral i provocara
danys importants en nombroses obres maritimes.
A l'Estat una de les zones mes vulnerables es el parc de Doana, pero a Catalunya, "la
zona mes afectada sera el delta de l'Ebre, perque el terreny es molt pla i vulnerable a
l'accio del mar", va indicar Fernndez, i "pot suposar una perdua de fins a 70 metres de
platja; en alguns punts del Delta la perdua superara ampliament el centenar de
metres", va detallar el director general.
Tambe al Maresme
"Els impactes tambe seran importants al Maresme, on s'anira incrementant l'erosio de
les platges, i fins i tot a la Costa Brava", segons Fernndez. El director general va
explicar que la gravetat de l'increment del nivell del mar no es pot explicar
exclusivament per l'augment de 15 centimetres, "perque l'alada de les onades, i mes
en situacions de tempesta, sera molt superior, i aixo provocara impactes importants en
zones densament ocupades i amb tantes infraestructures com la costa catalana".
10
els diem el pitjor que es pot dir a una moneda: que no val res. Voleu dir que, per estar
aixi, no es millor que Nostre Senyor se les emporti? I si no se les emporta aviat, sempre
les podem agafar totes i cremar-les al mig de la plaa Sant Jaume. Com que ara ja no hi
surt la cara del rei d'Espanya, no compto que ens puguin ficar a la preso per aixo.
Albert Om, Avui, 2 doctubre de 2007
11
fins a l'ultima engruna, et fa fer l'amor sense pressa, et fa veure el gintonic a glopets.
La mandra et pot fer perdre el temps, i mentre el perds, et pots adonar que l'estas
guanyant. Bona tornada.
Ldia Heredia, Avui, 1 de setembre de 2008
12
aurtar
beneir
canviar
coincidir
coneixer
correr
creixer
cruixir
deificar
desoir
envair
escairar
introduir
esglaiar
estrenyer
europeitzar
lluir
mereixer
naixer
obeir
ocorrer
pareixer
posseir
premer
produir
questionar
raimar
reeixir
13
ruixar
torcer
trair
agraiment
aquarium
atapeiment
cloissa
creiblement
diurn
diuturn
ensaimada
esfereidor
fruicio
laic
laicisme
llaut
nerviut
oida
paible
paidor
reull
sauc
traidorament
traiment
triada
triade
transeunt
esglai
semiindiferncia
jesuita
estoic
paisatge
incloia
cofoisme
beneires
obliquitat
geniut
maleir
increiblement
gratuitament
desoint
traduir
reina
oidor
hemorroide
sauquer
oient
traduible
triumvir
dadaista
mdium
transeunt
peulla
14
5. ARTICLES
DESCRIPCI DEL FENOMEN
Normalment, els articles que fem servir davant dels noms sn:
MASCUL
FEMEN
SINGULAR
EL
LA
PLURAL
ELS
LES
Tamb existeix un article personal, que va davant dels noms de persona, que t
variacions segons lrea geogrfica:
SINGULAR
MASCUL
FEMEN
EN/EL/
NA/LA/
forma
apostrofada
exemples
larbre, lhivern,
lOriol
lombra, lAnna,
lhabitaci, la uni,
la histria
sopa dall
planta dhivern
magrada/portam
tobliga/dutxat
sestimen/veures
lanimo/animal
nagafo/menjan
veurens
explicals
l
(per no davant i/u tones)
preposici
de
pronoms febles
m/m
t/t
s/s
l/l
n/n
ns
ls
Cal recordar que en catal s incorrecte ls de larticle lo neutre. [Llibre Castellnou: p. 64 i 65].
15
Quan es troben les preposicions a, de i per i la partcula ca (casa de) amb els articles el,
en, els tenen lloc les contraccions segents:
contraccions
davant de
consonant
davant de
vocal o h muda
a+el=al
a+els=als
He anat al banc
Tinc picor als ulls
Explica-ho a lamic
de+el=del
de+els=dels
per+el=pel
per+els=pels
ca+el=cal
ca+els=cals
ca+en=can
Vinc de ca ladroguer
A ca nEnric es menja b
Tal com podem veure en els exemples del quadre, davant d'una paraula que comenci
amb vocal o amb h, l'article i la preposici no es contrauen, i s'apostrofen o no segons
les regles d'apostrofaci (al ms a la dreta possible).
Els articles personals en/el i na/la s'apostrofen davant els noms comenats per
vocal o per h, excepte quan acompanyen noms femenins (na/la) que comencen per
i o u tones.
N'Esteve, l'scar, n'Anna, l'Alba // na Isabel, la Irene
Els pronoms s'apostrofen entre ells i amb el verb. Tant si van al davant com al
darrere del verb, l'apstrof ha d'anar al ms a la dreta possible de la combinaci.
Aix:
Me'n vaig, te l'han duta, agafa'l, m'aixeco, compra'ls un llibre, veure'ns
16
Davant de signes o mots estrangers que es pronuncien amb una vocal inicial.
17
No s'apostrofa:
** Cal evitar ls de larticle determinat davant dels noms dels dies de la setmana
quan sn adverbis: *El dilluns vindrem ha de ser Dilluns vindrem. Els diumenges sn
dies dedicats a recuperar la son perduda els dissabtes a la nit (parlem de TOTS els
dilluns, no dun en concret).
** Cal evitar ls de larticle davant dinfinitius: *El fumar mata ha de ser Fumar mata.
*Que lescriure no et faci perdre el llegir que escriure no et faci perdre llegir.
** Davant els dies de la setmana es posa article quan fan de substantiu, per no pas
quan fan d'adverbi: Diumenge va venir / vindr ('el diumenge passat' / 'el diumenge
vinent');
El diumenge fa excursions ('cada diumenge'); El suplement del diumenge s
interessant ('de cada diumenge').
18
SUBTIPUS
Qu menjo?
Cireres = CD
Magrada la cirera
Qu magrada?
La cirera = CD s subjecte!!
La cirera = Subjecte!!
Remarques
- Si convertim loraci a la veu passiva, el CD de la primera frase passar a ser el S de la
segona: He vist la Maria La Maria ha estat vista per mi.
- El CD no porta preposici: He vist el Pere.
Excepcions: - quan es tracta dun pronom personal tnic: A nosaltres ni ens
han mirat.
- quan s un dels pronoms tots, ning, tothom, el qual (la qual,
etc.), i qui, i en daltres casos, per evitar ambigitats:
Vigila a
tothom; s una persona a qui tots estimen; El nen
perseguia a la
nena.
- El SN que segueix el verb impersonal haver-hi fa funci de CD: Hi havia molts
manifestants.
6.1.2 Complement indirecte:
Ex: Escrius al ministre
Persona o cosa que rep el benefici o el perjudici de lacci del verb principal. Respon a
les preguntes A QUI? o PER A QUI?
Estructures
- a / per a + SN: Van regalar llibres als nens. He comprat dos jerseis per als nens.
- a / per a + Oraci subordinada de relatiu: Donaran els llibres a qui hi vagi. Hem fet
entrepans per als que vindran.
6.2 Com diferenciem un CD dun CI?
PASSOS PER USAR-LO
Quan el CD s tots, tothom, ning, qui: Aix ens afecta a tots, He vist a
tothom, La degradaci del barri preocupa a qui hi resideix...
Casos dambigitat: *Lhe vist abans que la Maria Lhe vist abans que
a la Maria; *No s qui busca lAnna - No s qui busca a lAnna...
20
QUAN SUSA?
EXEMPLES
CD DETERMINAT: introdut per Vols el llibre? S, el vull.
article determinat o
Vols la llibreta? S, la vull.
demostratiu.
Vols els cromos? S, els vull.
Vols les nines? S, les vull.
LES
EN
CD INDETERMINAT: introdut
per article indeterminat,
quantitatiu* o sense article.
HO
ELS
QUAN SUSA?
CI singular
CI plural
EXEMPLES
Dnes el llibre al Miquel?
S, li dono el llibre.
Dnes els llibres als
alumnes?
S, els dono els llibres.
21
PRACTICA
1. Substitueix els CD per un pronom feble:
a) Tothom volia tenir ra.
b) Convidar la Llusa a sopar.
c) Demanem-li qu hi feia.
d) Va obrir la porta amb gran energia.
e) Havia comprovat que era antiptica.
f) Trobeu-me menjar on sigui.
2. Substitueix els CD i els CI de les frases segents per un pronom feble:
a) He venut la brusa a la Maria.
b) Aviat retornaran el material a la Llusa.
c) Han apujat el sou al Sergi.
d) Hem encarregat les postres als xics.
e) Torneu els cromos a les nenes!
f) Aquest individu ha pres les sabates al passatger del barret.
g) Escriviu cartes als pares!
h) Ha cedit la paraula a les delegades.
i) Sovint compraven prunes al mercat
j) Les festes de Santa Tecla tenen encant.
k) Berln hauria de facilitar ms informaci de les lnies de metro.
3. Buscat els teus exemples. Fes una frase per a cada pronom feble de CD on es vegi
quin s el sintagma que se substitueix i quin s el pronom que en resulta.
Exemple:
EL:
a) Havia de combatre lestereotip mitjanant les eines de la ra.
b) Lhavia de combatre mitjanant les eines de la ra.
22
Estructures
- Preposici + SN: Es dedica a lensenyament. Parla de les eleccions.
- Preposici + Oraci substantiva: No tinc cap inters a parlar-hi. Pensa a comprar llet.
No podem parlar del que ens han comunicat.
23
QUAN SUSA?
EXEMPLES
24
PRACTICA
Corregeix, si cal, les oracions segents:
25
Tots els verbs daquest exercici regeixen preposici, s a dir, sn verbs preposicionals
de rgim. Escull la preposici adient en cada cas per completar la frase o, en cas que
sigui necessari, poseu-hi :
24. Ell insistia _______________ aquell tema tan complex.
25. Ell insistia _______________ venir.
26. Nosaltres ens exposem _______________ no entendre aquesta qesti.
27. Nosaltres ens exposem _________________ que no ho entenguin b.
28. Sha oblidat ________________ tu.
29. Sha oblidat ________________ fer la feina.
30. Sha oblidat _________________ que ho havia dit abans.
31. Confio ________________ tu.
32. Confio ________________ arribar tard.
33. Lamenaava ___________________ una pena de pres.
34. Lamenaava ___________________ tancar-lo a la pres.
35. Parlarem ___________________ canviar les coses.
36. Contribueixen ___________________ lxit de la nostra proposta.
37. Contribueixen ___________________ recollir els aliments.
38. Encara no sha acostumat _________________ que hi sigui.
39. Es preocupa ___________________ que arribin tard.
40. Pensa ___________________ la teva proposta.
41. Pensa ____________________ dir-li la veritat.
42. Thas de recordar _________________ tot el que the demanat.
43. Thas de recordar _________________ fer la feina.
26
27
7. LES PREPOSICIONS
[Llibre Castellnou: p. 439 i s. i 484 i s.] [Praxi III p. 109-130]
DESCRIPCI DEL FENOMEN
7.1 s de les preposicions A/EN en CCLloc
Generalment, utilitzem A en verbs amb sentit de moviment o direcci.
Utilitzem EN en verbs de situaci, presncia o reps. Tamb quan el verb expressa
localitzaci en un sentit figurat. Ara b, tamb cal tenir en compte que:
EN
Topnims geogrfics.
Visc al Perell.
Davant darticle determinat.
A la parada del mercat vnen peix fresc.
EN
PER
Hores:
Marxarem a les set del mat.
Quedem a dos quarts.
Davant dinfinitiu:
En sortir de laula no maleu la
professora.
Davant de festivitats:
Per sant Jaume, collirem
albercocs. Per sant Joan, peres.
Per Nadal cada ovella...
Per expressar la idea de
transcurs del temps o duraci
amb els mesos:
Pel maig cada dia un raig= Cada
maig (freqncia)
Estacions de lany:
A la tardor cauen les fulles.
Mesos: Vaig nixer al desembre.
Altres locucions de temps.
A trenc dalba, a misses dites.
Edats: Als vint-i-nou es va casar:
A la vellesa sen va penedir.
En algunes expressions:
Davui en vuit dies
28
29
En sn una excepci certes locucions adverbials de lloc i de temps, davant les quals es
mant la a de fins a: al damunt, al costat, als afores, a tocar, a la tarda, a la matinada,
a trenc d'alba...
En canvi, porten fins a les hores i les parts del dia: fins a les set, des d'ara i fins a dos
quarts de deu, fins al mat; les dates: fins al dia 30, des del 10 fins al 15 d'abril; i
expressions temporals com les segents: fins a l'any 36, fins a l'abril, fins a la
primavera.
Per l'expressi l'any que ve o l'any vinent, que se sol entendre com una data allada,
va sense a: Passi-ho b, fins l'any que ve.
SOTA/BAIX
En catal, sota s una preposici o un adverbi (Sc a sota, Caminava sota els arbres,
amagat aqu sota...), en canvi baix s un adjectiu, un substantiu o un adverbi, per
mai preposici (Quan arribrem al cim, el sol encara era baix; Els baixos de ledifici es
van omplir daigua; No parlis tan baix; De tota la coral, el baix s el que t millor veu...).
Aix, doncs, *Baix la direcci de Ferran Soldevila... ha de ser Sota la direcci de Ferran
Soldevila.
QUANT A/PEL QUE FA A
*En quant a s incorrecte en catal. Hem de substituir-lo per pel que fa a, quant a,
respecte a, referent a, pel que respecta a, amb referncia a, a propsit de...
ARRAN DE
*Arrel de s incorrecte en catal. Hem de dir arran de.
AMB VISTA A/ EN VISTA DE/EN VISTES DE
a) amb vista a significa pensant en, amb la intenci de, per tal de: Amb vista
a guanyar temps, els vaig trametre la comanda per fax.
b) en vista de significa tenint en compte, considerant, veient: En vista del
batibull que hi havia, men vaig anar.
c) en vistes de significa a les envistes (visi dun lloc lluny des dun indret): Des
del cim rem en vistes de lesglsia. Registre culte, literari.
A CAUSA DE
En catal s incorrecte usar la locuci *degut a, calc del castell. Cal dir a causa de.
Vegeu la diferncia amb la construcci passiva ser+degut+a.
EN COMPTES DE/EN LLOC DE
En catal s incorrecte usar la locuci colloquial *en ves de. Cal dir en comptes de o en
lloc de.
30
A MITJAN
En catal s incorrecte usar la locuci *a mitjans de + temporal. Cal dir a mitjan: a
mitjan octubre, a mitjan mes...
A NIVELL DE
En catal, s incorrecte usar la locuci a nivell de, si no s en sentit fsic, s a dir, si no
s sinnim de grau delevaci. Estvem ubicats a nivell del mar. Estudia per arribar al
nivell de preparaci exigit.
En altres contextos, com *A nivell escolar, aplicarem aquestes mesures, cal dir en
lmbit, en el terreny, en el camp...
COM / COM A
Com s un adverbi de comparaci que equival a les expressions igual que, de la
mateixa manera que.
En Joan camina com el seu pare = En Joan camina igual que el seu pare.
En canvi, com a s una locuci prepositiva que equival a les expressions en qualitat de,
amb carcter de, d'acord amb la condici d'un.
Com a pianista s sensacional, per com a director s mediocre.
La msica com a terpia.
Ara parlar com a secretari general del partit
Cal tenir en compte que com a es redueix a com davant d'un article determinat,
demostratiu, quelcom i algun (indefinits) i llur.
La msica com una de les millors terpies.
Va quedar com un idiota davant de tothom
8. LES CONJUNCIONS
DESCRIPCI DEL FENOMEN
SIN/SI NO
Sin s una conjunci adversativa que denota oposici entre dos elements. El seu
significat s equivalent a per s o noms, excepte, tan sols: No vam arribar a
pujar al cim, sin que ens vam quedar al coll; No s una alzina, sin un roure; No ha
llegit sin un llibre daquest autor...
Si no s la conjunci condicional ms ladverbi de negaci: Si no vns a les deu,
marxarem sense tu; Val ms que moderis la velocitat; si no, pots tenir un accident.
PER DISTINGIR-LES:
Alterem lordre de loraci principal i la subordinada. Si no se naltera el significat, s
que s una oraci condicional i, per tant, haurem descriure si no.
No s curt, sin del Madrid Sin del Madrid, no s curt ?! sin junt!
Si no treballs tant, viuria ms Viuria ms si no treballs tant si no separat!
31
TANMATEIX
El connector tanmateix t generalment un significat adversatiu i no sha dusar en el
sentit continuatiu que tenen els connectors tamb, a ms a ms o aix mateix.
*Abans danar-vos-en, apagueu tots els llums i, tanmateix, tanqueu el gas.
*Pel seu aniversari li han fet un pasts. Tanmateix, li han regalat un rellotge.
Tanmateix s equivalent a per: Tothom el reconeixia com el millor candidat,
tanmateix va perdre les eleccions.
Tanmateix pot tenir un altre significat: lgicament, naturalment, sens dubte, s clar...
(Expressa que una cosa s lgic que ocorri, especialment malgrat all que semblava
oposar-shi): Tanmateix ha vingut: ja us ho deia jo que res no len privaria. Tanmateix
ho ha fet ell: no ho podia fer ning ms.
NO OBSTANT AIX / AIX NO OBSTANT
No obstant + complement (o aix) i no no obstant a seques
*No obstant, va continuar lluitant per la causa lingstica
No obstant [aix], va continuar lluitant per la causa lingstica.
[Aix] no obstant, va continuar lluitant per la causa lingstica.
No obstant [la cara de sofriment dels alumnes], va continuar lluitant per la causa.
DONCS
En catal, doncs s una conjunci que t valor consecutiu: Plou? Doncs, no sortirem al
carrer.
Doncs no t mai valor causal, per tant, no s correcte usar: *Loncle no arribar avui,
doncs ha perdut lavi. Cal dir: Loncle no arribar avui, perqu ha perdut lavi.
*ADEMS
Cal evitar ls dadems en catal en lloc daltres connectors continuatius, com sn a
ms a ms o a ms.
*COM en sentit condicional
Cal evitar ls de com + verb en subjuntiu per expressar condici.
*Com no faci les reserves aviat, no podrem agafar lavi.
Si no faig les reserves aviat, no podrem agafar lavi.
*DE + Infinitiu en sentit condicional
El gir de + infinitiu no s correcte en sentit condicional: *Dhaver-ho dit, hauria vingut.
= Si ho haguessis dit, hauria vingut.
POSAT QUE
La locuci posat que t sentit condicional, mai causal. Cal evitar usar-la com a sinnima
de perqu, ja que.
*Ja poden plegar, posat que han acabat tota la feina.
32
33
2. Perqu nom
A banda daquests usos, la conjunci perqu pot ser substantivada i, per tant, es pot
fer servir com un nom. Equival a la ra, la causa:
I, com a nom, pot formar el plural i estar determinat:
Ex: Finalment, em va explicar els perqus del seu comportament.
Per qu, separat i amb accent
Per qu (sempre escrit en dos mots) s la preposici per ms el pronom interrogatiu
qu o b ms el pronom relatiu qu.
1. Per + pronom interrogatiu qu
Generalment es fa servir en les oracions interrogatives, i equival a per quina ra:
Ex: Per qu sempre arribes tard?
Cal anar en compte amb les oracions interrogatives indirectes, en qu es planteja una
pregunta indirectament, en forma de dubte, de desig o afirmant que alg es pregunta
alguna cosa. Aquest tipus de frases expressen tamb un sentit dinterrogaci tot i ser
afirmatives, i el per qu no sha de confondre amb la conjunci perqu amb valor
causal o final.
Ex: No entenc per qu sempre arribes tard. [Per qu sempre arribes tard?]
Ex: *No entenc perqu sempre arribes tard.
Ex: No vull quedar amb tu perqu sempre arribes tard. [motiu]
2. Per + pronom relatiu qu
Lestructura que en resulta pot equivaler a pel qual, per la qual, pels quals, per
les quals o per on. s un s poc corrent daquest per qu.
34
35
PRACTICA
Completa els espais en blanc amb PER QU / PERQU / PER A QU:
1. No ens dir la veritat, ___________________ ho ha fet ell.
2. Esbrinarem ________________ ho ha fet, _______________ ens interessa.
3. Ho va dir _____________________ te nanessis.
4. No s ________________________ serveixen aquests estris.
5. Ning no sap la causa ___________________ fem festa.
6. Ara sabrem les raons ____________________ vol que ens ho creguem.
7. No entenc __________________ the de creure.
8. No sabem el motiu _________________ ho fa.
9. Mai no sabrem ____________ ho ha fet, ______________ no ho
confessar.
10. s millor no saber el __________________ de tot aix.
11. No s ___________________________ ho dius, aix.
12. Ja s la ra _________________________ ho ha fet.
13. No sabem _________________________ ha dimitit.
14. Les coses ________________________ et preocupes sn intranscendents.
15. Te lhe donat ________________________ tel quedis.
16. ____________________ el vols? Per fer-lo malb?
17. Ja esbrinarem el _______________________ de la seva queixa.
18. Crido ___________________ em sentis.
19. No s la causa _________________ samaga.
20. Tel deixo ___________________ tel llegeixis.
21. ______________________ vols el martell?
22. Aquest s ledifici ___________________ va fer aquelles baranes de ferro.
23. On sn els ideals ________________________ em vaig sacrificar?
24. Tancar ______________________ no faci fred.
25. Deu ser fora, ______________________ fa dies que no el veiem.
36
39
25. El ministre avisa ______________________ (QUE / QUE EL) rebaixar lIRPF matar
_________________________ (EL / AL) finanament autonmic.
26. LAnna diu que els plans de pensions no __________________ (LA HI / LI / ELS HI)
permeten tocar els diners ____________________ (FINS / FINS A) que es jubili.
27. _____________________ (DEGUT A / PER CULPA DEL) fred que feia shan rebentat
els tubs.
28. ____________________ (SI NO / SIN) tespaviles , arribars a misses dites.
29. ___________________ (SI NO / SIN) eficient, s agradable.
30. No ho dic jo, __________________ (SI NO / SIN) ell.
31. Ens hauries dexplicar ______________________ (PER A QU / PERQU / PER QU) el
voleu fer servir.
32. Lhem escollit deg ______________________ (PERQU /
aptituds.
DONCS
PER QU)
NO
SIN)
CAR
AIX),
que ho
DONCS)
DE
DES
) que va marxar a la
40
49. Siguem justos; dentrada no vam pensar _______________ (A / EN / AMB) posarli la lectura __________________ (COM / COM A) deure. Dentrada, noms vam
pensar ___________________ (A / AMB / EN) el seu plaer. Els seus primers anys
ens van posar en un estat de grcia. Ladmiraci absoluta davant daquella nova
vida ens va atorgar una mena de geni. Per ell, ens vam convertir
_______________ (EN / AMB / A) contistes. ______________________ (DES / DES
DE / DESDE) que la seva eclosi al llenguatge, li vam explicar histries. Era una
aptitud que no coneixem. Per ell, vam multiplicar els personatges, vam
encadenar els episodis, vam afinar els paranys... _________________ (COM AL /
COM EL) vell Tolkien als seus nts, vam inventar-li un mn.
__________________ (SIN / SI NO) vam tenir aquest talent, ______________ (S
50.
/ SI) vam explicar-li histries daltres, i ms aviat malament, no t cap importncia. I
__________________ (SIN / SI NO) vam explicar res de res, fins i tot si ens vam
conformar _________________ (AMB / EN / DE) llegir _________________ (AMB / EN) veu
alta, rem el seu novellista, el contista nic a travs ____________________ (DEL QUI /
DEL QUAL / DE QUE), cada vespre, lliscava pels pijames del somni abans de fondres
_________________ (BAIX / SOTA) els llenols de la nit. Recordeu-vos daquella intimitat,
/
TAN)
poc
comparable
amb
res.
____________________
(TANT
41
Les oracions de relatiu poden ser adjectives (si ocupen el lloc dun adjectiu) o
substantives (si ocupen el lloc dun substantiu).
A. ORACIONS DE RELATIU ADJECTIVES
En les oracions de relatiu adjectives (ORA), els relatius tenen una funci denlla
(donen un valor adjectiu a tota una oraci i la relacionen amb un sintagma nominal
duna altra oraci) i, alhora, substitueixen un element que ja ha aparegut
anteriorment.
Caracterstiques:
a) loraci de relatiu adjectiva equival a un adjectiu i, per tant, fa de CN;
b) loraci de relatiu senllaa amb la principal mitjanant el relatiu.
c) el relatiu t una funci sintctica prpia dins de la subordinada;
d) el relatiu sempre t un antecedent a qu substitueix;
Exemple:
Lhome que ha guanyat el concurs radiofnic s el meu germ.
La part en negreta de la frase anterior s una ORA. Fixem-nos que podem substituir-la
per un adjectiu equivalent:
Lhome guanyador s el meu germ.
Fem-ne lanlisi sintctica:
Lhome [que ha guanyat el concurs radiofnic]
Subj
(Antecedent)
el meu germ
___
__________________
CD
_________________________________________________________
Subjecte
Verb
Atribut
Subjecte
CC
43
Una altra confusi habitual ocorre amb qu interrogatiu i qu pronom relatiu. Per
saber si s pronom interrogatiu, cal fer la prova substituint-lo per un quina cosa. Si la
oraci queda coherent, s pronom interrogatiu, si no, s relatiu:
Ex:
Qu than portat els Reis Mags? = Quina cosa than portat els Reis Mags?
Dnam el llapis amb qu escrius Dnam el llapis amb quina cosa escrius.
ton:
Tnic:
Compost:
Neutre:
QUE
QU (per a coses)
QUI (per a persones)
EL QUAL, LA QUAL, ELS QUALS, LES QUALS
LA QUAL COSA
Sense preposici
Formes
QUE
Funcions
Subjecte
CD
CC de temps
Exemples
La concursant que encerti la pregunta guanyar
El text que has imprs no ha quedat gens clar
Lany que va comenar el conflicte ell era un nen
44
Amb preposici
Funcions
CI
Persones
Coses
a
a
de
de
El qual, la
El qual,
en
+
qui
en
+
qu
CPrep
La qual...
qual...
amb
amb
per
per
CCircum.
CC de lloc: A ms dels altres pronoms, tamb podem fer servir on, precedit, si cal, de
preposici (per on, des don...)
Exemples
CI
Lhome a qui / al qual han ofert el crrec s un peix gros.
CPrep
Lacord a qu / al qual van arribar no es va fer pblic.
CPrep
Els ajuts amb qu / amb els quals comptem sn insuficients.
CC de lloc: El poble on / en qu/ en el qual estiuegen s molt pintoresc.
Si la preposici s tnica (contra, a partir de, sense...) fem servir el relatiu compost:
contra el qual, a partir de les quals, sense la qual...
Van eradicar les males costums contra les quals lluitaven des de feia anys.
Van encomanar una eina, sense la qual no podien fer la feina.
Recordeu:
a) preposici tona: 2 possibilitats
a.1) preposici + qu/qui
a.2) preposici + el qual, la qual...
Ex: El boli amb qu escrius s Bic / el boli amb el qual escrius s Bic.
b) preposici tnica o locuci prepositiva: 1 possibilitat
b.1) preposici + el qual, la qual...
Ex: Shan publicat les dates a partir de les quals ja us podeu matricular.
45
noi
Antecedent
pronom relatiu
Per podem trobar-nos que lantecedent no sigui un nom, sin una oraci sencera.
Doncs quan tinguem una relativa, lantecedent del qual sigui una oraci, haurem
dutilitzar un pronom relatiu neutre. Aquestes oracions sn totes explicatives.
Si el verb demana preposici i lantecedent s una oraci, utilitzarem NOMS LA QUAL
COSA: (subratllem lantecedent)
Ex: La votaci ser a m alada, contra la qual cosa presentarem un recurs. (presentar
un recurs contra x el verb demana preposici!)
Si el verb no demana preposici i lantecedent s una oraci, utilitzarem la qual cosa,
cosa que, fet que...
Ex: Els participants a la cursa han arribat a temps, la qual cosa /cosa que/ fet que... els
ha perms preparar-se abans.
EL PRONOM RELATIU POSSESSIU
A vegades tamb ens podem trobar els relatius compostos precedits de la preposici
de amb sentit possessiu. s lestructura catalana que fem servir de la mateixa manera
que el castell fa servir el pronom cuyo, cuya, cuyos, cuyas. Fixeu-vos, per, que el
pronom relatiu va darrere del nom que complementa i, per tant, el pronom relatiu no
va pas a davant de tot de loraci de relatiu:
Lempresa Tefil, lamo
Antecedent
Antecedent
p. relatiu poss.
El hombre cuyas
P. relatiu pos.
Fixeu-vos, per ltim, que poden haver oracions daquestes que siguin explicatives
(primers exemples, entre comes) i despecificatives (segons exemples, sense comes).
46
PRACTICA
Subratlla, de les formes que hi ha entre parntesis, les que siguin correctes en el
context de cada frase. Alerta! Hi ha conjuncions i pronoms relatius!
1. Aquest s un assumpte les conseqncies (del que / del qual / de qu) sn
fora complexes.
2. Hi ha pgines daquesta novella (en que / en qu / en les quals / en les que)
trobem fora inspiraci.
3. El van escollir abans (de que / que / de la qual / de qu) els altres ho poguessin
evitar.
4. (Qui / aquells qui / els qui) ho vulguin poden presentar ja la documentaci.
5. Els texans (que / els quals) sha comprat lElvira shan descurar.
6. No arribo a comprendre la situaci (a la que / a la qual / que / a qu) ens
enfrontem.
7. La persona (amb qui / en la qual / en qui / en el qual) confiava no ha complert
la seva paraula.
8. Aquests sn els baguls (en els que / on / en qu) hi ha la roba de la nvia.
9. Confiava (en que / en qu / que) pagaria els impostos abans de la fi del termini.
10. Les classes (que / a qu / a les que) assistia no minteressaven gens ni mica.
11. No em referia a aquest cotxe, sin (al qual / al que / que / a aquell que) em van
robar lestiu passat.
12. No pensis (que / en qu / en que) no tindrs temps dacabar-ho.
13. Cada estiu tornava al lloc (en el qual / en que / on / en el que / en qu) shavien
conegut.
14. Nhem preparat unes quantes cpies (per qui / per qu / per a qui / per als que)
en vulgui.
15. Fa un mes que la Roser parla (de que / de qu / que) el dia 30 comena les
vacances.
16. Durant el quart trimestre de 2001 van augmentar les taxes datur, (el qual / fet
que / el que / la qual cosa / cosa que) va preocupar a tothom.
47
17. Recordeu-vos (de que / que / de que) s necessari portar aquest gos al
veterinari.
18. La noia (amb qui / amb aquella que / amb la qual / amb la que) anava en Llus
Mir, no la conec.
19. Els resultats (a que / als que / a qu / als quals) va arribar la investigadora russa
no van ser prou satisfactoris.
20. La Sara no estava gaire convenuda (que / de qu / de que) els seus pares li
compressin la moto.
21. Hi ha hagut una srie dirregularitats en la gesti financera (de qu / de les que
/ de les quals / que) ning no es vol responsabilitzar.
22. Lexpedient (de qu / del que / del qual) he tret aquesta documentaci s el
nmero 39/2002.
23. Estic dacord (amb qu / que / amb que / amb la qual cosa) hem de fer-hi
quelcom.
24. Abans no ho veia, per ara madono (de que / de qu / que / de la qual cosa)
tot ha canviat.
Completeu els espais en blanc amb la forma de relatiu adequada, anteposant-hi, si
cal, una preposici.
25. No em refereixo a aquesta pellcula, sin _________ van fer ahir al vespre.
26. La noia __________ hem saludat s la filla de la meva vena.
27. Aix va passar el dia ____________ ning no era a casa.
28. Es tracta duna persona _________ penso sovint.
29. Anirem en aquell bosc __________ es troben tants bolets.
30. Sn uns fets _____________ ms val oblidar-se.
31. s un poble tranquil _____________ gaireb no hi ha trnsit.
32. En aquell barri hi ha algunes cases molt pisos _____________ sn buits.
33. Vam arribar tard al concert, __________ vam haver desperar-nos fins al final.
34. Les taronges que he comprat avui en aquesta fruiteria i ___________ vaig
comprar ahir al mercat no tenen res a veure.
35. Estiuejar en un poblet del Pirineu el nom _________ no recordo.
48
36. Finalment vaig poder posar en ordre tots els papers, _________ em va alegrar
molt.
37. s un indret molt bonic, __________ encara pots trobar pau i tranquillitat.
38. T una collecci de segells ____________ est molt orgulls.
39. Era una idea ____________ tothom lluitava.
40. El noi ____________ acabem de visitar va ingressar ahir.
41. Els materials ____________ ha estat edificada aquesta casa no sn gaire bons.
42. Et porto els discos __________ et vaig parlar la setmana passada.
43. Sense recepta no li van voler vendre la medecina, ___________ el perjudic
fora.
44. Magraden ms les cases daquest carrer que _________ hi ha a la plaa.
45. El director es va referir als aspectes ms lucratius de lempresa i tamb
_____________ no ho sn tant.
46. Han premiat una can el compositor __________ s amic meu.
47. Els bombers van aconseguir desallotjar tots els habitatges, ___________
lincendi no va causar cap ferit.
48. Tenien uns privilegis _____________ no volien renunciar.
49. Aquest edifici t problemes de manteniment perqu els materials
_____________ ha estat construt sn de baixa qualitat.
50. s una qesti _______________ sentirem a parlar sovint.
49