Quaderns darquitectura i urbanisme

Editor
Collegi dArquitectes de Catalunya
Deg
Jordi Ludevid i Anglada
Presidents Demarcacions
Llus Comeron i Graupera
Josep Riera i Mical
Montserrat Gin i Maci
Jordi Bergad i Masquef
Joan Josep Curto i Revert
Secretari
Carles Crespo i Veigas
Tresorer
Josep Maria Gutirrez i Noguera
Vocals
Fernando Marz i Prez
Ramon M. de Puig i Andreu
Rosa Rull i Bertran
Ramon Sanabria i Boix
Subscripcions.
Distribuci nacional i internacional
Editorial Gustavo Gili, SL
C/ Rossell, 87-89
08029 Barcelona Spain
Tel. +34 93 322 81 61
Fax +34 93 322 92 05
pedidos@ggili.com

Impressi
Grup 3
D.L. B-34-456-2006
ISSN 1886-1989
Tots els drets reservats. Cap part
daquesta publicaci no pot reproduirse, emmagatzemar-se o transmetres
de cap manera, sense previa
autoritzaci per escrit de leditorial.
En fer aquest nmero hem utilitzat algunes
imatges de les quals no hem pogut
identificar els propietaris dels drets. En
aquests casos, hem ents que aquestes
imatges sn de propietat lliure. En cas
que alg identifiqui alguna daquestes
imatges com a prpia, si us plau, que
contacti amb la redacci de Quaderns.
Els criteris exposats en els diversos artcles
daquest nmero sn de lexclusiva
responsabilitat dels seus autors i no
reflecteixen necessriament els que pugui
tenir la direcci de la revista. Leditor
no es pronuncia, ni expressament ni
implcitament, respecte lexactitud de la
informaci continguda en aquesta revista,
ra per la qual no pot assumir cap tipus de
responsabilitat en cas derror o omissi. La
direcci de la revista es reserva el dret de
publicaci de qualsevol original sollicitat
i no es fa responsable de retornar la
documentaci enviada a la redacci que
no hagi estat expressament sollicitada.

DARO MATEO

Publicitat
Departament de Gesti de Recursos
Collegi dArquitectes de Catalunya
Pl. Nova, 5
08002 Barcelona, Spain
Tel. +93 306 78 14
Fax +93 302 53 91
dgr@coac.net

Potser sigui aquest el rostre dun arquitecte, avui.

Ha girat lesquena a lobjectiu de la cmera. El seu objectiu
no s trepar, ni figurar. s gent.
Sap que la saviesa professional que t no s individual:
s heretada, no cab aprofitar-sen. La seva habilitat darquitecte s llegat de les generacions innombrables que, entre
errades i encerts, han dut lofici fins a una capacitat abans
mai coneguda. El que ell sap s seu perqu s com.
No construeix, si no cal. Segueix el consell del vell Ruskin: Si pots evitar construir, evita-ho. No s un promotor immobiliari, sin un arquitecte, i sap que larquitectura
s saber donar lloc a les necessitats, costums, plaers de la
gent. De vegades, ni ha prou amb apoderar-se del que ja
est construit per fer arquitectura (com aconsellaven tamb
A+P Smithson).
s una dona. Per alguns, la majoria femenina ja present
a les nostres escoles darquitectura, i aviat a la professi, s
prova duna transformaci semblant a la que ja van conixer estudis com ara els de farmcia, filosofia i lletres, magisteri o dret: signe de la devaluaci duna professi. Pot ser
aix. En tot cas, abans seria un smptoma del paper que els
amos del mn volen imposar, distingint entre arquitectes
meditics, cars, internacionals, i m dobra subjecta i barata, local.
Si s aix, aquesta desvaloraci obriria al mateix temps la
porta a la possibilitat de collocar la professi darquitecte
entre tots aquells que van contra el negoci politicomercantil, entre la gent.
I deixaria de tenir ra en Pere Quart, quan, a la traducci
de Tot esperant Godot, posa en boca dun dels personatges,
com al ms terrible dels insults: Arquitecte!

| 17