VERBS IRREGULARS

1.IRREGULARITATSENELLEXEMA.

A) Ortogrfiques.
1. Intercalaci d'una -d en alguns grups consonntics de verbs acabats en -ndre, -ldre.
Ex. Resoldre resolc
resoldr
Respondre responc
respondr
2 . Els verbs jeure, n ixer , treure canvien la -e del lexema per -a quan el
morfema lxic perd l'accent.
Jec, jeus, jeu, jaiem, jaieu, jeuen.
3. Els verbs collir, cosir, sortir, escopir, tossir, canvien la -o del exema per una -u
quan s tnica.
Cull, culls, cull, collim, colliu, cullen
B) Fontiques.
1. Lexema amb so velar (c, g, gu).
-

Tots els verbs acabats en -ndre, -ler, -ldre (prendre, valer, resoldre). Ex Voler vull.

Tots els verbs que contenen un diftong al lexema. caure, beure,... Ex Veure
veig.

Els verbs conixer, reconixer, aparixer, comparixer.

Altres verbs com: estar, dir, dur, tenir, venir.

2. Lexema amb diflong

-

Canvi de U per-v. Ex: Beure bevia

Prdua de la-u. Ex: Cloure cloent cloem

Prdua de la -u amb intercalaci de -i. Ex: Creure creient creia

2. IRREGULARITATS EN LA DESINNCIA.

a. 1a conjugaci: anar, estar nics verbs irregulars de la 1a

b. 2a conjugaci.
-

A la 2a persona del singular del present d'indicatiu apareix una -c entre la -s

de la terminaci i el lexema verbal, si aquest acaba en -c, -s,-x, -g. Ex:
Mereixes., torces.
El verb crrer fa corre a la tercera persona del singular del present dindicatiu
i a la 2a persona de l'indicatiu.

Els verbs escriure i viure fan el gerundi com si fossin de la tercera conjugaci: escrivint, vivint.
Totes les formes del verb escriure que presenten el lexema excriv- es conjuguen com si fossin de la tercera
conjugaci.

Les formes auxiliars, -ia, -ies, -ien, presenten una diresi quan sajusten a un lexema verbal acabat en vocal. Ex:
Coa, coes, coen

c.

Tercera conjugaci.

Apareix una e a la segona persona del singular del present dindicatiu, entre la s de la terminaci i el lexema
verbal, si aquest acaba en c, -s, -x, -g. Ex: Fuges.

Els verbs obrir, omplir i venir acaben en e a la tercera persona del singular del present dindicatiu i a la segona
persona singular de limperatiu. Ex: Obre, omple, vine.

Sintaxi Fcil

Sintagmes sense preposici

Sintagmes amb preposici

Subjecte: concorda en gnere i nombre amb

el verb.
CD: el podrs substituir pels segents
pronoms febles (el, la, els, les, en i ho).

CI: duu les preposicions a/per a + persona.

Se substitueix per li/els. Mai per lis.
CC: pot dur qualsevol preposici (a, de, en,
amb, per ). Pot ser de temps, de mode, de
lloc, de companyia, dinstrument
Atribut: selimina amb el CD i el predicatiu. C preposicional (tamb anomenat
Verbs copulatius: ser, estar, semblar i
suplement o rgim verbal): No correspon a
parixer.
cap circumstancial i el verb el necessita per
tenir un significat complet.
Predicatiu: adjectiu o substantiu que
C agent: propi de les oracions passives i ve
acompanya un verb i un substantiu a la
introdut per la preposici per.
vegada.
CC: cada dia, lhorabaixa, aquell any,
CN: de + substantiu.
avui vespre... Recorda que els adverbis
no duen preposici i sempre sn CC.

CN (adj )diferncia amb el predicatiu:

noms acompanya el substantiu, no el
verb.
CN (aposici) sintagma nominal que
complementa un altre nom sense venir
precedit de preposici.

s la llei de leliminaci. Reduirs al 50% les possibilitats derrada.

Pensa i usa la teva lgica. Saps fer oracions; si no, no parlaries.

Els pronoms febles:

Errades que has devitar i petits consells:
1. Lis no existeix.
2. No substitueixis directament, ja que sempre et sonar b ( li, lhi, lis) i
moltes vegades no s adequada la substituci.
3. Analitza sintcticament loraci, substitueix cada sintagma i desprs fes la
combinaci. Aix no tequivocars. Ex:
Na Maria compra regals als amics: els en compra.
Subj

verb

cd ind ci plural
En
els

4. No apostrofis la hi perqu es pot confondre el gnere del directe (lhi).

5. s possible que hi hagi combinacions que et sonin estranyes (els els , els
en ) per sn correctes:
Dna els regals als amics: dnals-els
Els
els
els els dna.
6. Les combinacions darrere del verb sn ms difcils (no les usis si no s
necessari). Recorda que amb limperatiu, el gerundi i linfinitiu s
obligatori fer la combinaci darrere del verb.

Substitucions:

CD

Determinat (tots els determinants excepte numerals i indefinits): el, la, els, les.
Indeterminat :- no ve precedit: Noms substitum el nucli en.
- Amb indefinit o numeral: en + indefinit/numeral
- Si a ms lacompanya un adj, no el substituirem i intercalarem la
preposici de entre el determinant i ladjectiu:
Vull dos cotxes vermells: En vull dos de vermells
V
CD ind = En
(noms hem substitut el nucli)

CI li, els.
Dna aix a na Maria: dna-li aix
V CD CI= li

CC/C prep Hi (totes les prep excepte de): Venim a Palma: Hi venim.
En ( si duu la prep de): Venim de Palma: En venim.
C predicatiu HI Parlaven tranquils: Hi parlaven.
Atribut HO Eren ben alts: ho eren.

Les combinacions de pronoms:

La norma del CD+ CI: el CI passa davant del CD (excepte en el segent cas):

Li+el, la, els, less una excepci. Deixam el CD davant i el CI passa a ser Hi.
Ex: Dna la m a na Maria: dna-la-hi
V

CD det CI ind

la hi dna

Dna la m als venats: dnals-la

V CD det CI plural els la dna

Loraci subordinada s fcil:

Els petits trucs:
Conta els verbs (aix sabrs quantes oracions tens).
Cerca loraci principal i analitza les subordinades segons la seva categoria
(subs, adj i adv):
- Loraci substantiva:
Vull (que dem vnguis) Vull aix loraci s substantiva de CD
CD
- Loraci adjectiva:
Na Maria, (que s molt simptica), vol un regal Na Maria (simptica)
vol un regal oraci sub adjectiva CN.
Adj
Recorda que el nexe de loraci adjectiva t funci dins la seva oraci:
- que s molt simptica-= Na Maria s molt simptica El relatiu fa la
funci de subjecte.
Subj
- Loraci adverbial:
a. Es poden substituir per adverbis de lloc, temps i manera (CC)
- (En venir en Joan), vendrem al cinemaquan vngui en Joan,
vendrem al cinema (quan indica temps) Desprs (adv) vendrem al
cinema= loraci s una sub adv de temps CC.
b. Expressen idees que no sn substitubles per adverbis (consecutiva,
causal, final, condicional, comparativa i concessiva)
-Et tallar el cap (perqu mhas ofs) No es pot subtituir per cap
adverbi (s pel nexe causal ja que)= Oraci sub causal.

Loraci subordinada CC:

Nhi ha de diferents tipus:
1.

De temps:
Els nexes ms usuals sn: quan, mentre
Tamb pot aparixer presentada daquesta manera:
en+ infinitiu: en entrar a la classe .
Gerundi: tornant del pati .
Totes les formes les podrs substituir per quan o mentre i la seva funci
sempre ser de CC de temps. Recorda que el nexe no t cap funci dins
loraci.

2. De mode:
- La podrs substituir per la paraula aix. Els nexes ms tpics sn: com,
com si i tamb pot venir presentada per un gerundi.
3. De lloc:
- La podrs substituir per la paraula on. Recorda que no lhas de
confondre amb la subordinada adjectiva que t el mateix nexe (per es pot
substiuir per en el qual).
4. Comparatives:
- nexes: ms que, tant com, menys que
5. Condicionals:
- nexes: si, si no
Recorda la diferncia del si no condicional i el sin conjunci.
6. Causals:
- nexes: perqu, ja que
Recorda: per qu?, per a qu?, perqu (per a resposta no existeix per a
que).
7. Consecutives:
- nexes: de manera que, aix que
8. Concessives:
- nexes: Encara que, tot i que.

La coma:

PUNTUACI I ESTIL

Quan comencis una carta:

Hola, Joanet,
Com ests?
Quan vulguis fer enumeracions: no magrada el blau, ni el verd, ni el vermell.
Quan usis aposicions: Na Maria, venada teva, s la ms simptica del barri.
En les oracions de relatiu explicatives: Aquella allota, que s venada meva, no vol
cigrons.
Quan posis loraci subordinada davant la principal:
- Quan arribi na Maria, anirem al cinema.
- Si arribes tard, no anirem a pescar.
- Mentre parlvem de les nostres coses, sesdeven laccident.
- Com que no ho sabia, he fet tard.
Quan introdueixes locucions adverbials, tendeix a posar comes:
- Desprs daix, no vull saber res dell.
- En aquell precs moment, va entrar na Maria.
Quan canvies doraci, has de posar una coma davant la conjunci i:
- En Joan volia assassinar son pare, i aix era una cosa molt greu.
Als incisos pots posar comes, parntesis i guionets:
- Acab de veure la teva venada, per cert, una dona preciosa.
Davant de certes conjuncions coordinants o subordinants, hi posam coma: per, ja
que, com que, on (si s adjectiu explicatiu)
- No vol venir a sopar, per s que demana favors.
- No sabria qu dir-te, ja que no el conec gaire.
- Els teus amics, com que no sabien on era la festa, no hi varen poder venir.
- He estat a Oriola, on va nixer Miguel Hernndez.
Cursiva, subratllat i cometes:
Quan has dintroduir una citaci textual:
- I aquell em va dir: No vull saber res de tu.
Per destacar una paraula perqu s un vulgarisme, s estrangera, vols resaltar la
paraula amb ironia o amb un sentit humorstic, deixar clar que has escrit malament
una paraula(tamb poden dur cursiva).
- Em va donar un cigarrito perqu estava molt nervis.
- Avui ens trobarem al hall de lhotel.
- Era una persona tan simptica que tothom li fugia del davant.
Els ttols de llibres van subratllats o amb cursiva:
- Va llegir El llibre de les bsties o va llegir El llibre de les bsties
Les publicacions tamb duen cursiva o van subratllades:
- El diari Avui.
- La revista El temps.
Els captols, ttol dun poema, un vers duen cometes o cursiva:
- Al poema XXIII dAusis March hi apareix el nom de la dama.

Connectors que ms empram:

Subordinants:
Causals: perqu, ja que, com que, puix que, a causa de Degut a No
Finals: perqu, a fi que, per tal de, per tal que, amb la finalitat de
Consecutius: Per tant, aix doncs, consegentment, per la qual cosa (no s
igual a pel que)
Has fet moltes faltes dortografia, per la qual cosa thaur de suspendre.
Pel que mhas dit, aix no s cert.
Aquest s el cam per qu (pel qual) solem anar sempre.
Concessius: Encara que, tot i que, malgrat que

Coordinants:
Adversatius: Per, no obstant, aix no obstant, tot i aix, tot i aix.
Illatius: doncs (id), aix doncs.

LES ERRADES;
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.

Tenir que -> haver de

Donar-se compte adonar-se
Lo neutre el, la qual cosa, all ....
Y i
Des de que des que
Desde des de.
A les hores aleshores.
8. Preposici davant infinitiu en + infinitiu (equivalent a sub.
Temporal). Ex: en entrar.
9. Preposici davant infinitiu a + infinitiu. Ex: He sentit a dir.
Pues aix doncs, id...
Ets a un lloc, no ests.
Donar una volta fer una volta.
Dos i dues.
Altre i altra.
Culte i culta.
Text, no texte.
Literatura, no lliteratura.
Sobretot, no sobre tot.
M'ha agradat, no m'agradat
Degut a a causa de.
El CD no duu la preposici a (noms en alguns casos especials): he vist na
Maria, no a na Maria
22. En el que (preposici + article + que) no ho pots posar: en qu, en la qual,
en el qual...
23. Preguntes: Per a qu? O Per qu? Resposta: Perqu.
24. El que exclamatiu no s'accentua.
25. Els pronoms no s'accentuen.
26. Aunque encara que
27. Com que, no com: com que aquell dia no havia de venir...
28. El pretrit imperfet de la primera conjugaci s -ava.
29. Femen plural es
30. Quan el so K el fas en una sola sllaba, s'escriu qu: qualsevol, quatre...
Recomanacions:
- Recorda que existeixen els accents (aguts i greus).
- Puntua coherentment: enumeracisons (comes), ttols de llibres
(subratllat), revistes i cites (cometes), aclaracions (parntesi, guionets o
comes), canvi de tema (punt i a part).
- Mant els marges pertinents.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
17.
18.
19.
20.
21.

1r Batxillerat: 15,13,11 faltes - 2 punts.

2n Batxillerat: 12,10,8 faltes - 2 punts.

HISTRIA DE LA LLENGUA CATALANA.

1. El naixement de la llengua:
El catal no era la llengua dels primers pobladors de la nostra terra, parlaven llenges
preromanes, com ara ber, basc...
L'any 218 aC. Les tropes romanes entraren per Empries (mapa 149) i comenaren a
extendre els seus dominis per la pennsula Ibrica extensi que dur fins al segle v dC. La
dominaci romana va ser poltica, cultural i lingstica. Definirem, id, la Romanitzaci com
el procs pel qual es produ l'adopci de la llengua i de la cultura llatina per part dels que
habitaven la Pennsula. La Romanitzaci no tengu la mateixa intensitat per tot, aix, en
zones muntanyoses com l'Alt Urgell, el Pallars, la Ribagora o la Vall d'Aran no hi hagu
prcticament romanitzaci.
La llengua que adoptaren els nostres avantpassats va ser la varietat parlada del llat,
anomenada vulgar, per oposici al llat culte clssic, usat a les obres literries. Les
caracterstiques d'aquest llat vulgar variaven segons diversos factors:
- Grau de romanitzaci: intensa, mitjana o nulla.
- Procedncia dialectal dels colonitzadors: provenien de diferents zones d'Itlia i, per
tant, parlaven diferents varietats.
. Estracci social: alt, mitj o baix.
Substrat: els pobladors de la Pennsula aprenien el llat amb les seves caracterstiques
morfolgiques i lxiques.
- Superstrat: pobles que arribaren desprs dels romans.
L'esfondrament de l'Imperi Rom tingu lloc a conseqncia de les
invasions germniques (visigots, francs ...)
El regne visigtic desaparegu amb l'arribada dels rabs (71IX que conqueriren
en pocs anys tota la Pennsula. Tamb penetraren a les Gllics, on varen ser derrotats pels
francs, el poble germnic que hi habitava. Progressivament, els francs anaren guanyant terreny
als rabs, per l'afebliment progressiu del poder dels Francs feu que els lligams poltics entre
ells i els futurs catalans s'anassin debilitant fins a rompre's. La independncia de Catalunya
s'inici entre el 947-992. En aquesta poca el catal s'an consolidant.
L'any 1137 d comte de Barcelona Ramon Berenguer IV es cas amb Peronella, filla
del rei d'Arag. Aix es form la confederaci catalanoaragonesa, per la qual els comtes
catalans esdevingueren sobirans aragonesos, conservant cada regne les seves lleis, institucions
i llengua (catal i aragons).
*Els primers documents en catal daten dels segle XII (finals) o principis del XIII Sn el Frum
ludicum, traducci d'un codi de lleis visigtic, i les Homilies d'Organy, recull de sermons.
Com veiem, id, el catal no es manifest per escrit fins segles desprs de consolidar-se com a
llengua oral.

L'expansi de la corona catalanoaragonesa.

Expansi cap a Occitnia (fracassada)

Expansi cap al sud musulm.
S. XIII, el rei Jaume I el Conqueridor conquer: Mallorca (1229), Valncia (1238).

Repoblaci de l'Alguer (1354)

Extensi tamb de l'aragons:
a) Catal franja costanera.
b) Aragons zona interior.
- Segle XIV contnua l'expansi de la Corona cap a la Mediterrnia: Siclia
(1282),Sardenya (1354), ducats d'Atenes i Neoptria (1379) i regne de Npols (1443).
Llevat de l'Alguer, el catal no s'implant en aquestes terres, tot i que hi tengu una
presncia destacada i influ en les parles dels seus habitants.

Edat Mitjana.
Durant el segle XHI va aparixer la gran figura de Ramon Llull (1232-1315), primer
escriptor europeu que va fer servir la llengua prpia per tractar sobre qestions cientfiques,
filosfiques i teolgiques. Ramon Llull va ser el creador de la prosa en catal (literria), ja
que va ser el primer autor que empr la llengua catalana per a tot, inclouent-hi aquelles
disciplines fins aleshores reservades al llat. Aix li comport una feinada d'elaboraci
sintctica i lxica. Llull va superar bona part de la diglssia catal/llat, en encetar un procs
en qu la llengua del poble an desplaant el llat, fins llavors l'nica considerada apta per a la
llengua escrita i per als usos formals. La llengua de Llull va ser el model de referncia per als
escriptors cultes del moment La fixaci i unificaci definitives de la llengua catalana escrita,
per, tengu lloc al s. XIV per obra de la Cancelleria Reial (organisme burocrtic i cultural).
E1 s. XV va ser el gran segle de la literatura catalana, amb figures de primer ordre
com Joanot Martorell i Ausis March, tot dos valencians. A l'poca medieval, la llengua
catalana va ser la llengua nacional d'un Estat poders, utilitzada en tots els mbits: literari,
cientfic, administratiu, jurdic, comercial,... va ser al s. XV quan el catal assol un major
grau de normalitat, desplaant el llat dels mbits formals. Per d s. XV va ser tamb el de
l'inici del declivi poltic, conseqncia, entre d'altres, de li pujada al tro de la dinastia
castellana dels Trastmara, amb l'elecci de Ferran d'Antequera en el comproms de Casp
(1412) com a successor de Mart l'Hum, mort sense descendncia. El 1479 tengu lloc la
uni dinstica de la Corona catalanoaragonesa i la castellana. La mort de Germana de
Foix,segona esposa de Ferran el Catlic, i tamb la del seu fill acabat de nixer, esvairen
definitivament l'esperana de mantenir les dues corones separades.

Els segles XVI- XVII i XVIII.

Com que Castella an adquirint cada vegada ms hegemonia dins la pennsula, es

produ la progressiva supeditaci poltica, cultural i lingstica de la Corona d'Arag a
Castella. Per als catalans, balears i valencians el trasllat de la Corona a Castella supos la
descatalanitzaci de les classes dirigents autctones i una progressiva decadncia de la prpia
cultura.
Tot i que l'Estat funcionava com una confederaci de regnes, Castella era el nucli
predominant, tant dins la Pennsula com fora Al s. XVII la poltica expansionista i absolutista
del comte-duc d'Olivares provoc revoltes de Portugal i de Catalunya (Guerra dels Segadors,
1640-1652), que acabaren amb la independncia de Portugal i la derrota de Catalunya.
Aquesta conserv les seves institucions, per perd la part nord del seu territori, cedida per
Felip IV al rei francs arran del Tractat dels Pirineus (1659). La Catalunya Nord pass a mans de
Llus XIV de Frana, el qual, traint el jurament que havia fet de conservar privilegis i
institucions de les terres annexades, pos en marxa una poltica de francesitzaci sense lmits
que ha condut fins a l'actual procs d'alienaci cultural que viuen aquestes terres.
Encara que durant el govern dels ustries el catal continu essent la llengua general,
tant en l'mbit privat com en l'oficial, es vei una disminuci considerables del seu s a la

literatura culta. La literatura culta escrita en catal an minvant quant a quantitat i a qualitat i
el castell an guanyant posicions com a llengua A(adequada-culta). Tot i que el poble no
abandon mai el catal (monolingisme), certa aristocrcia (sobretot la valenciana) comen a
ser bilinge o adopt el castell com a llengua de prestigi.
Apareixen els primers escriptors bilinges, es va perdent la fidelitat lingstica i es
comencen a introduir castellanismes de manera continuada.

El segle XVlll: opressi poltica i desenvolupament econmic.

E1 segle XVIII comena amb la Guerra de Successi: l'any 1700 mor sense
descendncia Carles II, darrer monarca dels ustries. La seva successi desencaden un litigi
histric i un greu conflicte, la Guerra de Successi, entre els partidaris de l'Arxiduc Carles
d'ustria i els del francs Felip de Borb. La Corona d'Arag va ser sotmesa pels exrcits
Francocastellans i Felip d'Anjou esdevingu el primer borb d'Espanya.
A mida que les tropes castellanofranceses anaven conquerint els territoris de
l'antiga Corona d'Arag, s'hi anaven imposant la llengua, les lleis i les institucions de
Castella a travs dels anomenats Decrets de Nova Planta (1707 a Valenci i Arag, 1715 a
Mallorca, 1716 a Catalunya, 1719 a Sardenya), que provocaren l'enderrocament de l'orde
constitucional dels antics territoris de la corona d'Arag, amb l'abolici de les institucions
prpies. Menorca conserv l'oficialitat del catal fins al 1802, temps en qu rest sota
dominaci britnica. Noms Andorra ha mantingut intacta fins avui l'oficialitat de la llengua
prpia.
Al llarg del selge XVIII els governs centralistes anaren: castell en els mbits
formals: va ser obligatori la documentaci notarial i < en F administraci municipal, a la
universitat...
El 1768 Carles III impos el castell als tribunals i a rensenyancament El
poble, per, no va deixar d'emprar la llengua catalana. Parallelament, en el mateix s. XVIII
Catalunya comenava a sobresortir com a fora socioeconmica.

La Renaixena:

La burgesia catalana s'an acostant a la gent del pas amb la voluntat de

convertir-se en una fora hegemnica. Aix afavor l'aparici del moviment de la Renaixena,
moviment que perseguia un redreament de la cultura i la llengua i que s'inici l'any 1833,
coincidint amb la publicaci de l'oda La ptria, de B. C Aribau.
Amb la Renaixena es produeix una neutralitzaci de la diglssia i una
reivindicaci del catalanisme poltic.
Un dels objectius de la Renaixena va ser la recuperaci de la llengua com a
mitj d'expressi literria en tots els gneres. Aparegueren escriptors de la talla de Jacint
Verdaguer en poesia, de Narcs Oller en novella o d'ngel Guimer en teatre. Aquests
escriptors s'havien donat a conixer en els Jocs Florals, certamen literari d'arrel medieval
restaurat el 1859. Els Jocs Florals s'han celebrat des de llavors ininterrompudament i serviren
per promoure i prestigiar el catal com a llengua literria.
El catal no era, per, una llengua normaltizada. L'ensenyament generalitzat,
els nous mitjans de comunicaci com la premsai la gan quantitat d'immigraci feren que el
castell ans penetrat dins les classes populars, on era prcticament desconegut. Tot i aix,
el catal continu guanyant un prestigi i mbits d's.

La codificaci del catal modern. Pompeu fabra.

Una de les necessitats bsiques que detectaren els components del moviment
de la Renaixena va ser la normativitzaci de la llengua, objectiu que qued pendent. Per tal
de recobrar la seva categoria de llengua culta, el catal havia de disposar d'un ortografia
unitria, moderna i genuna.
El 1906 se celebr el multitudinari Primer Congrs Internacional de la
Llengua Catalana (Barcelona), organitzat pel filloeg mallorqu mossn M. Alcover. El
Congrs compt amb la collaboraci de lingistes estrangers i amb l'Adhesi de la major part
dels romanistes dels moment i serv per estimular els estudis lingstics, per fer que l'idioma
fos conegut internacionalment i perqu la gent prengus conscincia que la llengua
necessitava in redreament. El primer pas va ser constituir una acadmia de la llengua,
encomanada a la secci Filolgica de lInstitut d'Estudis Catalans (IEC). fundat per Enric Prat
de la Riba l'anys 1907. El primer resultat va ser la publicaci de les Normes ortogrfiques
(1913), que posaren fi a l'anarquia ortogrfica. Aquesta tasca es complet amb la publicaci de
la gramtica (1918) i del diccionari oficial (1932), obres signades per Pompeu Fabra,
Pompeu Fabra (Grcia, Barcelons 18686- Prada, Conflent 1948). Gramtic i
lexicgraf. Estudi la carrera d'enginyer industrial, i exerc una ctedra a Bilbao
durant deu anys.
Autodidacte, de molt jove mostr un gran apassionament per les llenges. S'havia
donat a conixer en les campanyes lingstiques de la revista L'Aven, per el que li don
prestigi social va ser la seva destacada actuaci en el Primer Congrs Internacional de la
Llengua Catalana (1906)
De Pompeu Fabra tenim innombrables estudis lingstics: Contribuci a la
gramtica de la llengua catalana (1898), Gramtica de la llengua catalana (1912) ...
Va ser membre destacat de la Secci Filolgica del IEC i el principal inspirador de
les Normes ortogrfiques (1913), complementades per un Diccionari Ortogrfic (1917)
redactat sota la seva direcci. Fixada l'ortografia, complet la normativitzaci de la llengua
amb la regulaci gramatical i lxica: Gramtica atalana (1918) i Diccionari General de la
Llengua Catalana (1932), pea fonamental del catal modern. Aix va elevar el catal a la
categoria de la llengua nacional de cultura, apta per a tots els registres.
El franquisme provoc els seu exili a Frana, des d'on continu treballant per
l'idioma.

El primer ter del segle XX

L'xit electoral de Solidaritat Catalana (1906) permet que Enric Prat de la Riba
esdevingus president de la Diputaci de Barcelona i, ms tard, de la Mancomunitat de
Catalunya (1914-1925), que agrupava les quatre diputacions catalanes. Des d'aquest rgan
politicoadministratiu, Prat de la Riba pos les bases per a una futura autonomia ms mplia. El
catal tomava a ser la llengua de bona part de l Administraci i tenia un prestigi social cada
vegada ms gran, tot i que encara no tenia carcter oficial.
La Mancomunitat de Catalunya, per, va ser disolta poc desprs del cop d'estat de
Primo de Rivera. Durant la dictadura d'aquest general (1923-1930), s'obr un nou perode de
repressi contra la cultura i la llengua que acab amb l'arribada de la democrcia i la instauraci
de la n Repblica espanyola (1931-1939).
En aquest moment Catalunya recuper les seves institucions: la. Generalitat i el
Parlament. Aix mateix, L'Estatut d'Autonomia (1932) proclam el catal llengua prpia del
pas i li retorn l'oficialitat, compartida amb el castell, oficial a tot l'Estat.

Durant els anys tenta s'estava acabant amb la diglssia i aix permet que la
nombrosa immigraci castellanoparlant, que arribava per cobrir els llocs de treball generats
pel desplegament industrial, esdevingus aviat bilinge i s'integrs a la cultura de la terra que
l'acollia. Al Pas Valenci i a les Illes Balears es produren tamb avenos importants, tot i
que en un grau inferior.
El franquisme
La rebelli militar de 1936 va marcar el principi de la guerra civil, guanyada l'any
1939 pel general F Franco. La victria feixista comport la supressi de la democrcia i, per
tant, l'abolici de l'Estatut d'Autonomia i de les institucions. A ms de la supressi de totes les
llibertats democrtiques, les terres amb llengua prpia no castellana hagueren de patir una
segona repressi: l'exercida damunt el seu idioma i la seva cultura. Hi hagu un intent de
genocidi cultural, que comport la prohibici del catal en qualsevol mbit pblic o oficial. La
llengua va ser retirada de l'Administraci, de l'ensenyament, dels mitjans de comunicaci, dels
espectacles, del comeros ..., fins i tot eren reprimides certes manifestacions orals en catal en
els organismes pblics.
El franquisme va forar a l'exili 100000 catalans entre els quals hi havia
escriptors de renom. D'altres visqueren l'exili interior, sovint formant part de la resistncia
que lluitava des de la clandestinitat per evitar que s'acabs la producci cultural en catal.
La repressi contra la llengua prpia va ser especialment violenta durant els primers
vint anys del rgim. La dictadura procur que la utilitzaci del catal (o del gallec i del basc)
ans sempre asociada a contextos informals, folclrics; usat com a llengua de segona dins el
seu territori, maniobra que no funcion entre aquells qui conservaven viva la memria
histrica de la normalitat lingstica viscuda pel catal durant els anys trenta. Tot i aix,
l'assimilaci de la diglssia comport, de vegades, l'aband definitiu de l'idioma, sobretot per
part de les classes dirigent
Les circumstncies foraren la bilingitzaci generalitzada i la desaparici
obligada dels monolinges catalanoparlants. Cobr fora el bilingisme literari i el predomini
del castell com a llengua A la poblaci, per, es va mentenir majoritriament fidel a la
llengua prpia i la seg usant en l'mbit colloquial o familiar.
El clima hostil provoc que la llengua prpia perds mbits d's i extensi social.
A ms, a final dels anys cinquanta, l'arribada d'immigraci adquirir unes dimensions
incrbles, amb el desplaament cap a les zones industrials d'importants masses de poblaci
procedent de zones peninsulars deprimides (Andalusia, Extremadura, Galcia ...) La
conjuntura poltica de prohibici i persecuci del catal dificult l'accs dels immigrants a la
llengua i cultura autctones, a diferncia del que havia ocorregut en perodes anteiors. Un nou
factor desestabilitzador va ser el boom turstic dels anys seixanta, especialment a les Illes.
El bilingisme social deix el catal en una situaci molt desfavorable. En terres
on no era i no s llengua prpia, el castell pass a ser usat en tots els registrat i mbits. Entre
els mbits nous que aparegueren cal destacar la televisi (1959), que va fer arribar la llengua
castellana a sectors no influts per a questa llengua. La televisi contribu especialment a fer
que el castell no fos vist com una llengua estranya ni imposada. A ms, constitu un mitj
poders per difondre lestndard castell en un moment en qu el catal, prohibit, no podia
disposar d'aquesta varietat. El desconeixement del catal estndad per part de les generacions
formades al llarg dels quaranta anys de la dictadura donar pas a una inrcia lingstica
favorable a la utilitzaci del castell en la majoria de situacions formals fins i tot desprs de la
normalitzaci.
Durant els anys seixanta el rgim es vei obligat a obrir-se. Aquesta escletxa
s'aprofit: proliferaren iniciatives culturals, es fundaren editorials o es popularitzaren
cantautors com els del moviment de la Nova Can. Es publicaren molts de llibres, que

jhavien de passar per la censura del rgim, igual com succea amb les composicions dels
cantants de gran audincia: Raimon, Mana del Mar Bonet, Llus Llach, Joan M Senat ...Es
posaren en marxa campanyes a favor de l'ensenyament de lidioma a diversos nivells, que
comptaren amb el suport de diferents entitats culturals, com Omnium Cultural.
El moviment de recuperaci tengu ms fora al Principat que a les Illes Balears
o al Pas Valenci, on sovint el sentiment diglssic era ms arrelat, sobretot els de les classes
altes urbanes.

Situaci actual de la llengua catalana. Marc jurdic/legal

Amb la mort de F Franco, s'impos novament la democrcia. S'aprov la

constituci Espanyola (1978), Es restabl la Generalitat de Catalunya (1977) i s'instaur la
Generalitat Valenciana (1982) i el Consell Insular de Mallorca (1982). En l'Estatut
d'autonomia de Catalunya (1979) i en l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears (1983)
s'estableix que el catal s la llengua prpia. Aix mateix, l'Estatut d'autonomia de la
Comunitat Valenciana (1982) proclama l'oficialitat del catal (denominat valenci). Pel que
fa a la Franja de Ponent, el catal era reconegut en lestatut d'Autonimia d'Arag 81982)
com a "modalitat lingstica", per sense carcter oficial.
L's oficial del catal s regulat per la llei poltica lingstica (1988) a
Catalunya, per la llei sobre L's i Ensenyament del velenci (1983) i Llei de Normalitzaci
Lingstica de les Illes Balears (1986). Nom l'oficialitat del castell, per, queda assegurada
des de la mateixa Constituci espanyola (art.3.1), que diu el segent. "El castell s la llengua
oficial de l'Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conixer-la i el dret d'usar-la" Pel que
fa a les altres llenges, s'hi diu que seran tamb oficials en les respectives comunitats
autnomes d'acord amb els seus Estatuts.
Quant al Principat d'andorra, la Constituci (1993) d'aquest Estat Pirinenc ratific
el catal com a nica llengua oficial (ho ha estat sempre des de l'Edat Mitjana).
A la Catalunya Nord s on el catal est en una situaci ms difcil i l'nic lloc on
no gaudeix cap tipus d'oficialitat
Quant a l'Alguer, la llei regional sobre la promoci i valoritzaci del sard (1997)
reconeix el dret a usar el catal en l administraci regional i municipal, en l'ensenyament ...
La Vall d'Aran s l'nic pas d'Espanya amb tres llenges oficial: l'arans, el
catal i el castell.
Encara que de forma desigual segons el territori, en els darrers anys el catal ha
incrementat la seva presncia a l'ensenyament, a la vida pblica, als mitjans de comunicaci.
Han aparegut mitjans de comunicaci ntegrament en catal: de rdio (Catalunya Rdio,
Catalunya Informaci, Rdio 4, . . . ) i de televisi (Telenova , Canal 4, IB3 -Illes Balears-;
TV3, Canal 33 -Principat-; Canal 9 i N-9 -Pas Valenci). Tamb cal parlar de la premsa
escrita (El Temps, Avui, El Periodico, Nou Diari, Balears )
Mirat en conjunt, per, el consum de mitjans de comunicaci per part de la
societat catalanoparlansts es fa majoritriament en castell amb un notable desequilibri en la
premsa escrita i en el camp audiovisual. Lexplicaci no s tan sols la lgica del mercat,
sin particularment la inercia dusar correctament el castell per part dels mateixos
catalanoparlants. Sn molts els hbits i actituds que senfortiren durant el Franquisme i que
ara costen de canviar, tot i que no afavoreixen gens la nostra llengua.

DIALECTOLOGIA:
Divisi del catal en dos blocs:

1. Catal oriental: Central, Balear, Septentrional, Rossellons i Alguers.

2. Catal occidental: Nord-Occidental i Valenci.
A. Catal Central:
Fontica: Vocalisme i consonantisme
- Ioditzaci en certes zones: ceiacella; veiavella.
- Confusi generalitzada de /b/ i /v/: /bent/vent.
- Emmudiment dels sons oclusius finals en els grups: mp, mb, nt. Cam(p), tom(b),
can(t), al(t).
Morfosintaxi: verbs, articles, pronoms
- El present dindicatiu, 1 persona singular, t la desinncia o. Ex: canto.
- Els incoatius tenen lincrement eix a la primera persona: coneixo
- Utilitzaci del numeral femen dugues dues (no normatiu).
- Article provinent de Illu, Illa el, la; tot i que, en algunes zones es conserva
larticle provinent de Ipsu, Ipsa es, sa.
Lxic:
Especfic: noi, nano, sorra, xai, escombra, cargol, carbassa, got
B. Balear:
Fontica: voclic i consonntic
- Caiguda de la vocal neutra en paraules esdrixoles acabades en ia: cienci
cincia, prudenciprudncia, famili famlia.
- Ioditzaci (ieisme): paia, fuia, cabeis
- Distinci de b i v
- No emmudiment dels sons oclusius finals: camp, cant, sang
- Assimilacions: espallaespatlla, ballebatle
- Vocal neutra en posici tnica: caseta, moixeta
Morfosintaxi:
- Desinncia zero a la primera persona singular del present dindicatiu.
- Desinncies am, au: en la primera i segona persona del plural del present.
- Article salat generalitzat: es, sa, es (ets+ vocal o h), ses.
Amb la prep amb larticle s neutre: amb so.
- Article estndard o literari: el mn, la mar, les hores, el cel i la terra, a la fresca
Lxic:
Especfic: allot, ca, calons, capell, forqueta

C. Catal Nord-Occidental:
Fontica:
- Tendncia a pronunciar /a/ les e tones a principi de paraula. Ex: enciamanciam,
entendreantendre.
- Tancament de la vocal e en i per influncia de la consonant palatal / / / /:
genollginoll, menjarminjar
- Emmudiment dels sons oclusius finals (p-b, t-d, c-k): estantestan, saltsal.
Morfosintaxi:
- Desinncia o a la primera persona del singular del present dindicatiu. Ex: temo,
canto
- Pronunciaci /e/ en la desinncia de la tercera persona del singular dalguns temps
verbals. Ex: canticante, patiapatie.
- Article arcaic lo/los.
Lxic:
Atansar (dirigir-se), amollar (deixar), padr, sill (cntir), mix, moix (ocell)
D. Valenci:
Fontica.
- No emmudiment de les oclusives finals (com en Balear). Ex: camp, salt, difunt
- Pronunciaci de la r final. Ex: cantar.
- Caiguda freqent de la d intervoclica. Ex: llauraor, mocaor, vespr, (mascletda
final).
Morfosintaxi:
- Desinncia en e de la primera persona del singular del present dindicatiu en els
verbs de la primera conjugaci. Ex: cante.
- Desinncia en e de la primera persona del present dindicatiu en els verbs de la
primera conjugaci. Ex: cante.
- Desinncia zero (com en Balear) en la segona i tercera conjugaci.
- --est/eixe/aquell
a/aix/all
- Els adverbis: ac/aqu (ah)/all.
- Els possessius: meva-teva-seva.
- s dels pronoms febles amb lordre CI+CD.
Lil donar; li la donar
Lxic:
Agranar, banyar (mullar), calces, crella, eixir, gitar-se, xic/xiquet, volta (vegada).
E. Rossellons (bloc oriental).
Morfosintaxi:
- Primera persona del present dindicatiu, desinncia /i/. Ex: jo canti.
- Conservaci del possessiu llur/llurs.
- Conservaci de la conjunci mes(per).
- s de la partcula pas per a la negaci (francesitzaci). Ex: No vendr pas.
- El verb sser presenta les formes: sun, ets, s, sm, seu, sun.
Lxic:
Oir, espiar (mirar), eixir, pallago (allot).

F. Alguers (bloc oriental)

Fontica:
- Distinci de b i v, com en Balear.
- Articulaci de les oclusives finals: difunt, camp
Morfosintaxi:
- primera persona del present dindicatiu presenta la desinncia zero.
- Els articles definits sn: lo, la, los, les.
Lxic:
Emprar, llum, eixir, fadr/solter, colgar-se (allitar-se).

Caracterstiques generals dels blocs dialectals:

Bloc oriental
a. Fontica
- Neutralitzaci a/e.
- Neutralitzaci o/u tones
a Balears: Menorca, Sller, Fornalutx
- Les e tancades procedents del llatE/a
llat
Ex: ceba /saba/, /sEba)
- / / (ix) intervoclica, la i no es pronuncia

Bloc occidental
Distinci a/e
- Distinci o/u
- Manteniment de les e tancades del
- Pronuncia la i / / intervoclica.

b. Morfosintaxi:
- Paraules planes, provinents desdrixoles
llatines, perden la n etimolgica al plural.
Hominemhomehomes

- Paraules planes, provinents desdrixoles llatines, mantenen al plural la

-n etimolgica. Ex: Hmens.

- s bastant general de les formes reforades - s general de les formes plenes dels
dels pronoms febles (em, et, es) Excepci a pronoms febles (-me,-te,-se) com a
Balears.
Balears.
c. Lxic:
- Mirall, tass, llombrgol, padr, allot.

Espill, got, avi, nen, xic, escombra..

Comentari de text teatral:

1. Lectura i comprensi del text:
Situar el text dins lobra.
Seleccionar-ne els elements destacats.
Separar dilegs, monlegs, acotacions
2. Introducci i contextualitzaci:
Indicar lautor i situar-lo en la seva poca i el corresponent moviment
literari. Indicar el seu estil, la seva intenci i les seves aspiracions. Explicar
lobjectiu i caracterstiques de la seva obra. Explicar la importncia del
ttol si s necessari.
3. Concreci del tema:
Separar per parts el text i mirar qu es planteja a cada part.
4. Anlisi del fons i la forma:
Separar les parts del text.
Distingir les acotacions i els dilegs en el text corresponent.
Anlisi de personatges: si sn plans, rodons, protagonistes, secundaris,
propis de lpoca, arquetpics, distintius
Determinar els elements que serveixen per situar el text en un espai i temps
concrets (parlar del temps intern i extern, de lespai interior i exterior )
Llenguatge: Si s ladequat al moment de lautor o de lobra, si hi ha o no
caracteritzaci dels personatges segons llur forma de parlar
Relacionar duna manera cohesionada el text que es comenta amb lautor,
poca, moviment literari, etc.
5. Conclusi:
Resumir mitjanant una frmula de cloenda el sentit bsic del comentari.

Comentari de text narratiu:

1. Lectura i comprensi del text:
Situar el text dins lobra.
Fixar-se en els recursos narratius ms destacats.
2. Introducci i contextualitzaci:
Indicar lautor i situar-lo en la seva poca i el corresponent moviment
literari. Indicar el seu estil, la seva intenci i les seves aspiracions. Explicar
lobjectiu i caracterstiques de la seva obra. Explicar la importncia del
ttol si s necessari.
3. Concreci del tema:
Separar per parts el text i mirar qu es planteja a cada part.
Intenta explicar el tema principal en una frase i indicar si hi ha temes
secundaris.
4. Anlisi del fons i la forma:
Separar les parts del text i indicar quin tipus destructura hi tenim : lineal,
oberta, tancada
Anlisi de personatges: si sn plans, rodons, protagonistes, secundaris,
propis de lpoca, arquetpics, distintius
Determinar els elements que serveixen per situar el text en un espai i temps
concrets (parlar del temps intern i extern, de lespai interior i exterior )
Llenguatge: Si s ladequat al moment de lautor o de lobra, si hi ha o no
caracteritzaci dels personatges segons llur forma de parlar
Relacionar duna manera cohesionada el text que es comenta amb lautor,
poca, moviment literari, etc.
5. Conclusi:
Resumir mitjanant una frmula de cloenda el sentit bsic del comentari.

Comentari de text potic:

1. Lectura i comprensi del text:
Situar el poema dins lobra.
Fixar-se en els recursos potics ms destacats (figures retriques, frmules
expressives, etc).
2. Introducci i contextualitzaci:
Indicar lautor i situar-lo en la seva poca i el corresponent moviment
literari. Indicar el seu estil, la seva intenci i les seves aspiracions. Explicar
lobjectiu i caracterstiques de la seva obra. Explicar la importncia del
ttol si s necessari.
3. Concreci del tema:
Separar per parts el poema i mirar qu sexpressa a cada part.
Intenta explicar el tema principal en una frase i indicar si hi ha aspectes
secundaris.
4. Anlisi del fons i la forma:
Especificar aspectes mtrics (nombre de versos a cada estrofa i de sllabes
a cada vers, rima, estructura, ritme ).
Localitzaci i interpretaci dels recursos estilstics (decodificar el poema).
Relacionar duna manera cohesionada el text que es comenta amb lautor,
poca, moviment literari, etc.
5. Conclusi:
Resumir mitjanant una frmula de cloenda el sentit bsic del comentari.

GUIA DE LECTURA DE LA PLAA DEL DIAMANT:

Cap I:
Fixat en el carcter de Natlia.
Influncia del seu passsat (la seva mare)
El smbol de la cinta
Com Quimet tracta Natlia. Fixat en el seu carcter
El smbol del seu nom (no li diu mai Natlia)
Com es coneixen els dos protagonistes
Cap II:
Relaci de Natlia-Pere-Quimet
La seguretat de Quimet davant la inseguretat de Natlia
Com planifica Quimet la seva vida conjunta, el seu futur, etc, i com
reacciona la Natlia
La visi que t Quimet de Du
El smbol de na Maria
Cap III:
Com suggereix Quimet a Natlia que deixi la feina i per qu
Com els tracta la mare de Quimet
Com se sent al final del captol
Cap IV:
Els consells dEnriqueta i la seva relaci amb Natlia
El pis de Quimet
El carcter de Quimet que es perfila
El smbol de la balana
Com la tracta Quimet
Cap V:
La mare de Quimet
La visi del dimoni i de Du que t Quimet
La sensaci de Natlia al final del captol
Cap VI:
Com li administren el sou a Natlia
El casament
Cap VII:
Els primers anys de casats i la seva relaci
La continuaci amb la histria de Maria
Lobsessi amb la maternitat dels altres i la reacci de Natlia
Cap VIII:
Opini dEnriqueta sobre la mare de Quimet
La nit de nuvis
La idea sobre les relacions sexulas que li havien explicat a Natlia

Cap IX:
El comportament de Quimet quan est enfadat i les reaccions della
El contrast de lalegria del carrer i langoixa de Natlia
Les queixes de Quimet amb la seva cama, i el que pensa Enriqueta
La sorpresa de Natlia quan alg la crida pel seu nom
Langoixa de Natlia quan troba Pere
El smbol de les flors
Cap X:
El smbol de senyar el front a Natlia (la seva sogra)
Com es prenen cada un dels personatges lembars, i com el viu ella.
El smbol de la Rosa de Jeric
Cap XI:
Com viu el part Natlia i com el viu Qimet
El smbol de la llet
Langoixa que pateix amb el nin
La seva amiga Julieta
Cap XII:
Els smbols del colom i lembut
Cap XIII:
El colomar i el que significa posar-lo al terrat
Cap XIV:
Lentrada de la Repblica i el canvi de Quimet
Cap XV:
El segon embars i langoixa de Natlia per tot plegat
La crueltat dels nins i com viu Natlia la maternitat
Cap XVI:
Nova malaltia de Quimet
Cap XVII:
La comparaci dels fills amb les flors
Per qu cerca feina Natlia i com laconsegueix
Cap XVIII:
Com veu la casa dels senyors
Cap XIX:
Relaci de la pluja amb la seva angoixa
Cap XX:
El contrast entre ells i els rics
Cap XXI:
El smbol dels coloms
La visi de Quimet sobre els coloms
Cap XXII:
Fixat que comena el punt lgid de lopressi que sent Natlia. Com ho
descriu
La incomprensi de Quimet i el seu mal a la cama
Cap XXIII:
La mort de la mare de Quimet i el que significa

 El smbol de la corona sense flors

La conversa de la venada amb Quimet sobre els fills
Cap XXIV:
La sensaci de solitud de Natlia
La relaci amb Mateu
Cap XXV:
El smbol de les balances
La decisi de comenar a matar els coloms i el seu smbol
El smbol del melic i el seu significat
La seva angoixa al final del captol
Cap XXVI:
Linici de la guerra i com ho viu ella
Com viuen els rics la guerra i com la viuen ells
Cap XXVII:
La situaci familiar que es crear quan Quimet sen vagi a la guerra
La veritat sobre Maria
Cap XXVIII:
La nova feina a lAjuntament
La conversa entre ladroguer i Quimet sobre la guerra
Cap XXIX:
La visita de Cintet
La sensaci sobre els homes que t Natlia quan xerra amb ell
Cap XXX:
El desconeixement que t Natlia sobre els dos bndols
El canvi de Natlia quan li explica a Jlia que li hauria agradat passar una
nit denamorats com aquella, per que tenia altres feines
Langoixa que sent al final del captol
Cap XXXI:
La mort del seu pare i les seves sensacions
La tornada de Quimet i la seva conversa
El smbol de les balances
El problema de la fam que es comena a fer evident
Cap XXXII:
El seu canvi de carcter per les circumstncies
La separaci del fill
La mort de Quimet i el darrer colom a la vegada
Cap XXXIII:
La seva sensaci quan mor Quinet
Com veu els carrers i la natura
El canvi dAntoni a les colnies
Els intents per aconseguir menjar
Cap XXXIV:
La seva abstracci (es fa cada vegada ms evident)
La decisi de matar els fills i el seu somni
La importncia de lembut

Cap XXXV:
La seva sensaci de solitud i ofegament
El smbol del colom
Cap XXXVI:
El smbol de baixar lescala
La salvaci a travs de ladroguer
Cap XXXVII:
Fixat que comena la tercera part del llibre. Molt ms onrica que les parts
anteriors (influncia kafkiana)
Smbol del caragol de mar
Cap XXXVIII:
Linici clar de la progressi
El rebuig que sent cap al passat
La proposta dAntoni (ladroguer)
Cap XXXIX:
Smbol de les balances
Els motius de ladroguer per casar-se
El fet que ladroguer li digui el seu vertader nom: Natlia
Cap XL:
Els pensaments de Natlia
El casament
Cap XLI:
El canvi de vida de tots
El record de Quimet
La relaci dAntoni amb la resta (Enriqueta i fiils)
Cap XLII:
El que li representa Rita a Natlia
La por de Natlia que Quimet sigui viu
Cap XLIII:
El smbol dels parcs
La natura com a estat dnim
La seva recuperaci anmica (coloms bonics)
Cap XLIV:
La relaci entre Antoni i Toni (el fill)
La superaci del record de Quimet
Els smbols dAdam, la serp i la poma
Cap XLV:
La diferncia de carcter entre mare i filla
Com demostra Rita ser una dona diferent
CapXLVI:
La sensaci que t Natlia del pas del temps
El festeig de Rita i el noi del bar
El smbol de la paraula soldat
Cap XLVII:
La preparaci del casament

 La complicitat de Natlia i la natura

Cap XLVIII:
Els pensaments de Rita, que contrasten amb la resta
El Casament
Smbol del caragol
Cap XLVIX:
Els seus records, el pas del temps, la monotonia
El smbol de lembut, Mateu i el colom (qu significa aquest somni)
El smbol del melic a Antoni
El darrer adjectiu: Contents

Mort de Dama. Guia didctica

Detalls de tota lobra:

- Fixat que no hi ha una causa-efecte que desencadeni lacci. s una
situaci esttica.
- Linters de lautor de fer un retrat de la societat del moment a Palma
(costumisme).
- Lestructura oberta de lobra. Aix li permet tenir una llibertat de canvi per
contar el que vol.
- Maria Antnia representar laristocrcia pura (el saber estar de manera
natural). Ser la mateixa protagonista a Bearn (la llegirs a segon), per
amb petites diferncies. Ex: aqu t fills i a Bearn no.
- Dona Obdlia representar laristocrcia falsa. Molta pompa, per no se
saben comportar.
-

Els espais sn totalment simblics: El Terreno El mn modern i dels estrangers

La Seu Un mn que sacaba. Laristocrcia.

Introducci:
- Presentaci del barri de la Seu. Introducci de personatges famosos
foranis, com Santiago Rusiol. El mn de la bohmia contrastada amb la
quietud i la vida esttica del centre de Palma.
- Presentaci de El Terreno com a mn de modernitat i canvi. Assenyala que
el barri de la Seu lignora
- Importncia de la destrucci del Pi de Formentor a Pollena (Costa i
Llobera). En aquell mateix lloc sinicia el turisme. Simbolisme evident
- Lnic personatge que salva de la barriada de la Seu s el de Gabriel
Alomar (el seu oncle).
- El narrador es presenta com a Dhey i intenta explicar els motius de la seva
novella .
Cap I
- Presentaci de Dona Obdlia de Montcada. Importncia de tot el seu retrat
i dall que lenvolta.
Cap II
- Presentaci dels personatges que envoltaran la protagonista: Remei
Huguet, la baronessa de Bearn, la senyora Curt, en Xim, Maria Gradol i
les seves filles. Fixat en la descripi de cada un dells.
- Fixat en la rbia i lenveja que crea la baronessa de Bearn.
- Fixat com preparen el sepeli sense que sigui morta i en els comentaris
sobre lherncia.
- Parlen de sa de Barcelona. Ms endavant ser un personatge important.
Es fa dir Violeta.
Cap III
- Tornen trenta anys enrere.1890
- Apareixen smbols com el Crculo, les Llorones
- Presentaci de Larxiduc Llus Salvador

Cap IV

- La fortuna de Dona Obdlia.

- La seva joia ms important: El cometa Smbol dopulncia
- La ironia del final del captol per part de Dhey.
Cap V
- Com promet lherncia a Remei i a Maria Antnia. La manera dactuar tan
diferent duna i laltra.
- La parafernlia que munten perqu combregui la malalta.
Cap VI
- Presentaci del personatge dAina Cohen. Fixat en la ironia amb qu la
tracta, i en totes les referncies que fa a travs della de lEscola
Mallorquina.
- Presentaci del Marqus de Collera (tamb apareixer a la novella Bearn).
- Fixat en per qu agraden tant les composicions dAina Cohen (senyores,
poltics i capellans).
- La crtica ferotge al regionalisme.
- La importncia del llinatge Cohen
- La decisi de la malalta de sucidar-se.
- La compostura de Maria Antnia davant la xerrameca de la resta i el mal
paper de Remei.
Cap VII
- El comportament de Maria Gradol contrastat amb el de Maria Antnia.
- Dona Obdlia i el seu passat.
- La comparaci que fa Obdlia entre el Crculo i el Cel.
Cap VIII
- La casa de dona Obdlia es converteix en el centre social de la Seu.
- Linterior real de dona Obdlia (populatxera)
- Les seves fantasies sobre el seu enterrament.
- Com la veu Miss Nell.
Cap IX
- La preparaci dAina Cohen de loda a Obdlia.
- El grup de B Hem Dinat.
- La ironia en contra dAina Cohen per part de lautor.
- La preocupaci dAina Cohen per seguir essent important al mn de la
poesia.
- Lhomosexualitat amagada, les amargures, el nerviosisme dAina
- El smbol de la paraula xuetona.
Cap X
- La uni necessria del Marqus de Collera i Aina Cohen.
- La caricatura del personatge del Marqus de Collera.
- La discussi poltica que es crea per saber qui ha de presidir la taula aquell
vespre.
- La presentaci de lArxiduc i el seu cos com a homes de mn que van per
damunt daquelles discussions regionals. La seva soluci al sopar.
- Lencontre de lArxiduc amb Aina Cohen.

Cap XI
Lintent de canvi de testament dObdlia i la reacci rpida de Remei.
La conversa de Maria Antnia amb el confessor.
Explicaci del llinatge dels Bearn i del seu poder
La reacci del capell davant la proposta de Maria Antnia i el que suposa
per a ella.
Cap XII
La mort del marqus de Collera i, sobretot, en quines circumstncies.
La manera de subsistir dels diaris de Palma.
Les crtiques que fan les senyores a la colnia estrangera de El Terreno.
La reacci dObdlia davant la mort de Collera i el mn de les estrangeres.
La reacci diferent de Maria Antnia davant lesdeveniment.
Cap XIII
La histria de George Sand i Chopin a Valldemossa, i la incomprensi cap
a lescriptora per part de la gent del poble (duia calons, fumava, no era
lesposa de Chopin).
La comparaci dabans i dara de la gent de Mallorca. Com es tracta el
turisme actual i per qu.
El mal gust dObdlia amb la decoraci.
Les reflexions de Dhey sobre els dos mons que signoren.
Cap XIV
Els versos dAina Cohen per al marqus, i el que signifiquen per a ella. El
grup de B Hem Dinat.
Lesclavitud dAina Cohen causada pels seus adeptes.
El carcter ambicis dAina Cohen.
Cap XV
El que representen polticament El Ateneo i B Hem Dinat.
Els comentaris de Dhey sobre els dos grups.
Cap XVI
La vida poltica del marqus
La lucidesa dObdlia quan parla dell.
Cap XVII
Les vertaderes intencions dObdlia amb els homes, i la comparaci amb
la seva neboda.
Cap XVIII
La visita dAina Cohen; i la ironia de Dhey.
Cap XIX
La preocupaci que tenen els periodistes pel llibre de Miss Nell.
Cap XX
El smbol de la morfina.
Contraposici Obdlia- neboda
Cap XXI
La descripci que fa Dhey de Maria Antnia com a autntica aristcrata.
El pensament de Dhey al final del captol.

Cap XXII
- La tolerncia i la visi distorsionada que t Obdlia vers la seva neboda.
Cap XXIII
- La vida de Violeta a Barcelona.
Cap XXIV
- Les vertaderes intencions dAina Cohen amb les pagesetes.
Cap XXV
- Com mor Obdlia.
- A qui deixa lherncia i la condici que li posa perqu la rebi.
- Com acaba Aina Cohen.
Apndix
- La mala bava de lautor amb els poemes dAina Cohen i el que aix
significa.

Esquema de Bearn o la sala de les nines:

Estructura:

Podem dividir lobra en quatre parts:

Introducci (carta de Joan)
Sota la influncia de Faust: la vida dissipada de don Toni. T analogies
amb la tercera part (estructura dels captols, els viatges). Cap 1-12:
Situaci de lescena
Cap 13-20: Fets que ocorren (molt
dileg).
La Pau regna a Bearn: don Toni es dedica a fixar el temps a travs de les
seves memries. Ja no viu la vida, sin que la recorda. Cap 1-3: Fets
generals i llunyans.
Cap 4-14: Viatge Pars-Roma
Cap 15-19: Carcter general
Cap 20-23: Mort dels senyors
Epleg: Aclariments sobre la mort de Xima, de dona Coloma, importncia
dels arxius (s ms important el secret que no la veritat), els maons

Temps:
Alterna el present (concret) i el passat (general o molt antic).
Parallelisme dels fets histrics (intern. S XIX) i actuals a Villalonga
(extern. S XX):
Segle XIX
Segle XX
- Revolucions 1848
- Revoluci Russa 1917
- Repblica 1868
- Segona Repblica 1931
- Guerra Carlina 1872-76
- Guerra Civil 19936-39
- Guerra Franco-Prusiana 1870
- Segona Guerra Mundial 193945
Espai:
Bearn: mescla de Bunyola, les possessions de Tofla i Binissalem) espai
imaginari
Viatges a Pars i Roma: La primera representar la modernitat i el saber
estar. La segona representar la decadncia.
Relativisme de lespai:
- Lespai entre Bearn i el poble s imaginari (de vegades ens semblen molt
propers i de vegades molt llunyans): vol reflectir el seu allament.

- Poder mgic de les cinc lletres del nom Bearn: representa el lloc, el poder,
la famlia
- Noms existeix Bearn i la resta del mn (dins del qual hi inclou Palma).
- Descripcions molt rpides del paisatge (contrari a lEscola Mallorquina).
Noms sentretendr al principi de lobra per explicar com s la possessi.
Temes:
El ms important: la recerca del temps perdut (influncia de Proust).
Intentar fixar el temps.
Relativitat de tot: fets, pensaments, b i mal, lesglsia
Defensa de la llibertat de pensament: s el que ens fa lliures i persones.
Perpetuaci: a- A travs dels fills Fracassa. Els fills sn diferents dels
pares.
b- Lescriptura Les memries (com far Villalonga)
Visi de lamor:
a- Amor costum (Maria Antnia) s el que perdura (mite de Filem i
Baucis).
b- Amor curiositat (Xima) Et pot conduir al donjuanisme o a
lhomosexualitat. s un amor que no perdura.
Referncies culturals i pensaments que ens transmet lobra:
En contra de Rousseau Les persones sn dolentes per natura, s la
cultura que les civilitza.
Crtica al Romanticisme i a tots aquells moviments passionals
Presenta La Fontaine com a model a seguir: profund, per entretingut.
Importncia de tots els descobriments cientfics: el cotxe, el globus, el
telfontot aix minvar les llibertats individuals.
Don Toni vesteix un hbit francisc (importncia de linterior de la
personaausteritat) i perruca blanca (Illustraci superficialitat
externa).
Referncies constants a la maoneria (mn de la intelligncia per a uns
quants privilegiats que viuen austerament. Per no lacaben de convncer).
Visi de la societat a travs de les classes. Realment no defensa
laristocrcia, sin que li serveix dexcusa per mostrar un mn que
desapareix).
Aparici dels primers turistes: no entesos per una societat mallorquina
massa esttica i tancada.
Referncia llegendria a El comte Mal.
Molts de smbols: Hortnsies, creus maones, paisatge, collars, etc
Mites:
a. Filem i Baucis (els dos protagonistes)Amor etern fins al final.
Sabraaren en el moment de morir i es convertiren en arbre.

b. Faust: vendre lnima al diable per aconseguir fixar el temps.

c. Dido i Aeneas (els criats Tomeu i Catalina): representen lamor inicial,
jove. Es carrega el mite quan don Toni diu que han fet Pasqua abans de
Ram.
Coincidncies entre don Toni i Lloren Villalonga:
Impossibilitat de lindividu per arribar a lautntica veritat (maoneria,
mort, pensament contradictori)
Els dos es casen amb la seva cosina.
Sn infidels a la seva dona.
No tengueren fills reconeguts:
a. Don Toni els ts naturals
b. Lloren Villalonga adopta Baltasar Pocel
Els dos tenen la paternitat frustrada (no sentenen amb els fills, per aix
decideixen escriure).
Donen gran importncia al coneixement.
Els dos sn escptics: la veritat s relativa i no existeix (tot depn del
prisma en qu ho miris) Lengany i la veritat s com un tot (les dues
cares de la moneda)
Sinteressen pel progrs, per tenen clar que deixa mancana de llibertats.
Fixen el temps a travs de lescriptura.
Intueixen els canvis socials.
Atracci cap al mn de la psicologia.
No sn gens dogmtics.
Els dos viuen al poble quan tothom decideix viure a la ciutat.
Critiquen lestructura eclesistica :entre Du i el dimoni no hi ha ms que
un mal ents.