Procs datenci en fisioterpia (PAF)

1. Valoraci (recollir tota l informaci)

a. Del dolor (EVA escala visual analgica)
b. Mobilitat activa
c. Mobilitat passiva
Ha de ser
d. Postura
e. Entorn social, familiar
f. Estil de vida
g. Nivell intellectual...etc
2. Diagnstic en fisioterpia (o diagnstic funcional).
a. Interpretaci de linformaci.
3. Objectius (formulaci)
a. Disminuir dolor
b. Augmentar fora
PLANIFICACI
c. Disminuir tensi muscular
d. Augmentar ROM
4. Elecci teraputica
a. Calor
b. Gel
c. Exercicis
d. Estiraments
e. Massatges...etc
Manegot dels
5. Execuci
rotadors:
6. Avaluaci
a. Dels objectius
Supraespins
b. De totes les parts anteriors
Infraespinos

PRINCIPIS DE LA MEMBRANA
1. PRINCIPI DE LA INTENSITAT

Rod menor
Subescapular

Qualsevol teixit excitable t un llindar dexcitaci.

Lestmul ha de tenir la suficient intensitat, superior al llindar per poder excitar el
teixit.
2. PRINCIPI DE LACOMODACI
(nuria)
Membrana en reps: estat basal.
3. PERIODE REFRACTARI
No pot tornar a ser estimulada amb la mateixa intensitat.
Parmetre elctric: Parmetre molt lligat a la freqncia, pps (pols per segon) o Hz
(hertz)
-

Hem de conixer les variables.

Fonaments fsics de la electroterpia I.T.F

Axons motors
Axons sensitius
Podem estimular teixit excitable aferent i eferent (motor).
Electrlisis

Aigua de laixeta amb ions (que es pot transportar). Tenim aigua (no destillada),
amb ions dins i posem elctrodes amb un pol positiu i un altre negatiu amb un
camp elctric de corrent continua.
-

Ions positius: li falten electrons

Ions negatius: li falten protons

pH concentraci dions.
-

Amb la C.C. farem un canvi de pH (cid i base) i podem provocar una

cremada qumica, la qual pot causar efectes fsics (no necessriament al
moment).

Risc ms gran de la electroterpia

Tipus de pH:
o

pH cid concentraci dions positius

pH bsic o custic concentraci dions negatius

VERMELL: POSITIU
NEGRE: NEGATIU

pH: neutre

CORRENT CONTINUA

Cremada qumica: provocada pel canvi de pH.

Cremada fsica:

Constant

Variable

Variable

I
T
Intensitat x temps

La I varia en funci de T

No genera electrlisi no canvi pH

Galvnica
Continua
Constant

Cremada qumica per

canvi de pH (mai les
utilitzarem)

Corrent unidireccional
Corrent alternes

Corrent bidireccional

Corrent monofsica
compensada

Corrent bifsica

Corrents polars

Corrent

Corrent apolar

CONSTANT (continua o galvnica):

-

La I no varia en funci de t (temps)

Corrent ms perillosa quant ms quantitat (temps) e intensitat hi hagi.

VARIABLE:
-

La I varia en funci de t

T menys risc que la constant per sha de controlar la I

De la alterna: lo important s que larea sigui la mateixa amb independncia de la

forma. Quan t la mateixa area diem que el pols est compensat
El risc mel dna el tipus de corrent, la quantitat (temps) i la intensitat.
Els pacients que tenen metall al cos (prtesis) poden rebre corrent alterna per no
corrent constant. A part de poder cremar la pell podem crear una cremada al costat
de la placa.
Eix Y:
-

Modificant la INTENSITAT,
FREQNCIA i TEMPS
donar un resultat
diferent al pacient.

Amplitud es pot mesurar amb:

o

mA (i li direm intensitat). El ms
utilitzat s el mA.

volts (i li direm voltatge).

Puc tenir
I baixa, f baixa

Eix X:
-

I baixa, f alta
Temps, Anchura, Widht (dun pols).

I alta, f baixa
La membrana noms dispara en la primera
I alta, f alta
part, les segents cauen en un perode
refractari, per tant el temps cau en la primera part.

Persones amb plaques / osteosntesis metlliques

NO = Unidireccionals
Equivalncies

xQ no quema

1s

1000ms

1ms

1000s

1s

10-6s

0,15ms

150s

300s

0,3ms

Pols rectangular
unidireccional

I
T
Q= I.t

Pols rectangular
bidireccional simtric

Pols rectangular
bidireccional
asimtric
3

Analgsia

Analgsia

Electro
muscular

Hz (perodes per segon)

Pps: pulsacions per segon
4Hz = 4pps
25Hz = 25pps
Apunts
El pacient millora ?

Placebo/Context

Tractament

Evoluci

Assaig clnic
N= 100 (pacients)
supraespins.
N=
50

N=50

U.S

U.S
sham

E.N

E.N

Place
bo

Place
bo

++ 0

30

30

PER QU TENEN DOLOR ELS

NOSTRES PACIENTS?
-

Contraccions

Moviments/males
postures

Per sobreesfor

Per un impuls nervis

Activem nociceptors.

QUE PODEM FER PER AJUDARLOS?

-

Interferir en la via
nerviosa del dolor (per
anestesia o enviant
impulsos nerviosos que
interrompin la via)

Fsio ?

natural

(t.s) tendinitis

Valoraci del dolor + 200

EVA (escala visual analgica) del dolor
Lnea cega (el pacient es el que veu)
El pacient marca aproximadament quant de dolor t

La primera marca ha de constar a la histria clnica.

Desprs del tractament.

Segona lnea cega.

NO

Preguntar (al pacient): dime el nmero del 0-10 dolor? PACIENT

POT RECORDAR

TENS GENERADOR PORTTIL

Estimulaci transcutanea elctrica nerviosa.

Es prioritza la via rpida (nord Frana).

Inhibici sensitiva segmentria (Alemanya).

Gate control (Canada).

s un tipus de corrent, acrnim de estimulaci elctrica de

nervis a traves delctrodes. La T vol dir a travs de la pell.

FRANA Inhibici sensitiva segmentaria (ISS) o prioritzaci de

la via rpida (PVR)

Gate control system (GCS).

Quan els pacients rebin aquest tipus de tractament notaran

pessigolles (parestsies).

Es generen un pulsos electris que generen un potencial daccio i

estimulo fibres abeta

PENS percutani, es fan servir agulles.

GENERADOR PORTTIL s el aparell
Velocitat fibres nervioses
Rpida

Lent

Moviment

Nocicepci (dolor) el que notem

Tacte

- A: 20%
5

- C: 80%

Classificaci de las fibres nervioses (Erlanger & Gasser 1937)

Tipus
funci
de fibra

Dimetr
e (um)

Velocita
t (m/s)

A alfa

15

70 a 120

A beta

Aferencia del huso muscular

y organo tendinoso de golgi
Tacto y presin de la piel

30 a 70

A
gamma

Huso muscular

15 a 30

A delta

Mecanoreceptores y
nocioceptores

12 a 30

Simpticas
preganglionares

3 a 15

mecanoreceptores
nocioceptores simpticas
preganglionares

1y
amielnic
as

1 a 15

Ronald Melzack i Patrick Wall van parlar de la teoria del Gate Control
System (teoria del control de la porta).
Al carrefour es prioritza la via rpida i tanca el pas a la via lenta.
Al ser el dolor una via lenta, quan et fas mal et toques perqu el tacte
s una via rpida i aquest inhibeix la via del dolor.
-

Meissner

Pacinian

Ruffini

Merkel

Quan la fibra abeta arriba al carrefour genera un neurotransmissor

anomenat gaba (que bloqueja la senya) a lasta posterior de la
medulla.

Activadors dolor:
-Substncies P;
Glutamat.
Inhibidors:
-STH (serotonina),
GABA, POE, endorfinas.

Dolor nociocepci
-

La relaci entre nociocepci i dolor s variable

Dolor: part dun sistema sofisticat per protegir-nos de lamenaa

Asta posterior de la medulla espinal

-

Fibres adelta: mielniques, representen el 20%

Fibres C: amielniques, representen el 80%

Fibres abeta: informaci del tacte, pressi... dels mecanoreceptors

Neurones de amplio rango dinmic (NARD)

El menjar allibera serotonina.

Activen la senyal dolorosa: GLUT, SP
7

Desactiven la senyal dolorosa: GABA, POE, STH

-

Farem que entri menys senyals nociceptives. Quan es posa gel fa que
salliberin menys GLUT i SP, amb calor tamb.

La experincia pot fer que alguna cosa faci ms dolor o menys. Els
entorns laborals fan que la gent tingui ms dolor.

Els pacients tenen expectatives.

Cirurgia placebo

Placebo: es el conjunto de efectos sobre la salud que produce un acto

mdico (o, en general, cualquier acto con intencin teraputica) y que no se
deben al efecto especfico de dicho acto mdico
Important ho s tot, sobretot per a qui ho pateix.
En 1961 Walter Kennedy introdueix el terme NOCEBO, el qual fa lefecte
contrari que un placebo.
-

Intenci del terapeuta s important

La distracci s el placebo ms efica.

Experincia del dolor depende del contexto:

-

Informacin prvia

Espectativas

Consecuencias

Creencias

Esperanzas

Miedos

Distraccin

Etc.

Todo el entrono puede modificar la respuesta a una pregunta: cuan peligrosa

es esta situacin? El valor de la amenaza. El cerebro responde a esa
pregunta.
En el tratamiento del dolor tambien se trata el cerebro, con inputs visuales x
ejemplo en dolores de miembros fantasma.
Veurem en pacients crnics:
-

Sensibilitzaci perifrica
o

Alodinia quan una persona porta molt temps patint els

nociceptors es sensibilitzen i el que hauria d ser noms tacte,
presenta dolor.

Hiperalgesia tienes mucho mas dolor del que te hacen.

Sensibilitzaci central afecta a la medulla i al crtex

Per qu ens fan mal les coses?

8

Sistema dalerta

Receptors sensitius

cid lctic

Potencial dacci / canvi

de polaritat

Mecanismes de resposta (protecci) davant una

amenaa

SN nervis simptic

Sistema motor

Sistema endocr

Sistema nervis parasimptic (el necessitem per reparar les

ferides, regeneraci...)

Sistema immunolgic (immune) all que es posa en marxa quan

es estrany per nosaltres.

Dolor, part conscient dun sistema de protecci molt ampli.

Paralitzaci: t muscular que no es pot

controlar.

Descartes (1596-1650): primer que va dir que el dolor era com una
campana avui en dia no serveix.
Els primers que van dir que el dolor no era una senyal que nicament
viatjava van ser Ronald Melzck i Patrick Wall.

Neuromatrix, xarxa de dolor

Neurotransmissors, que activen el dolor: substncies P, glutamat.

Neurotransmissors, que inhibeixen el dolor: OPI, GABA,
noradrenalina, serotonina.
Dolor nocicepci (trajectria, via, per on passa la senyal)
La relaci entre nocicepci i dolor es variable
9

Dolor: part dun sistema sofisticat per protegir-os

Que pot modular el dolor?

Gel: fa que el potencial dacci vagi ms lent (disminuir).

Calor: fa que arribi menys senyals.

Experincia previa, pot modular-la.

Cultura.

Entorn social/laboral.

Expectatives.

Conseqncies.

Informaci vs catastrofisme.

NOCEBO, contrari que placebo. (empitjorament dels smptomes

i signes duna malaltia per expectatives) efectes negatius
duna mida teraputica.

Intenci del terapeuta.

Atenci bloqueja el dolor.

Contractura ==== augment

del to

Cicle del dolor

T muscular, activa la motoneurona que altera la funci

10

Espasmes de defensa,
primeres
24h
IMPOTNCIA
FUNCIONAL

DOLOR

T MUSCULAR

RECORREGUT ARTICULA

Corrent a aplicar
t
150s

Cronxia: millor manera daplicar temps optim per estimular un teixit

Meissner

Tamb els trobem als tendons

(capsules)

Paccini
Rufini

Merkel
11

Freqncia a aplicar
f= 80Hz (vlid entre 50-110Hz) pq les fibres A funcionen
entre 50-100Hz
Nivells del tens
SI: Parestsia (formigueig) TENS
NO: Resposta motora / mai als pacients / DOLOR
Fasciculacions
Abans darribar la resposta motora (com petites contraccions).
Temps de sessi
20-30 min. No hi ha lmit!
Com posar els elctrodes
todo vale sha de posar aproximadament on el pacient noti
parestsia.
(me rasco donde me pica)
La corrent es bidireccional, no importa la collocaci vermell o negre.
Pel mateix lloc on et fa mal, inhibici segmentria.
Maneres daplicar la corrent

Aplicaci bipolar (elctrodes de la mateixa mida).

Aplicaci monopolar (mides diferents: concentrar ms la

corrent + sensible).

Collocaci
A la monopolar, la podem utilitzar per aplicar a un lloc ms lluny,
per ha de ser al mateix segment. La parestsia sha de notar al
mateix lloc on fa mal.
El moviment actiu es molt beneficis durant laplicaci.
La sensaci ha dentrar pel mateix lloc que el dolor
ON NOTA DOLOR? NOTA PARESTESIES? es posaran b

12

tracto els
smptomes
SIMPTOMTIC

TRACTAMENT

TOTS ELS
TRACTAMENT
S
ANALGESICS
va a la causa
del problema

ETIOLGIC

SEMPRE QUE
ES PUGUI HA
DE SER
AQUEST

Adaptaci
El teixit deixa de ser estimulat durant un temps de estimulaci amb el
TENS sense pujar lintensitat:
Lestmul deixa de fer la seva funci, deixa dalliberar-se GABA.
Hem de pujar lintensitat, ho ha de fer el pacient, es pot pujar les
vegades que faci falta per notar la parestsia.
Qualsevol teixit excitable es adaptable (=intensitat) per evitar aix,
hem de modular la freqncia (el pacient modula lintensitat).
Important informar al pacient correctament, ha de saber utilitzarTens
la endorfinic
mquina.
Tens LF
Random costar ms dadaptar-se

Tens VF

Altens (Apucunture like tens)

Tens endorfines, el pacient alliberar endorfina (inhibeix el dolor).
Pptid opiacedo endogen
13

P.O.E. engloba famlies endorfines, encefalines.

OPI: quitar el dolor y viajar desde el sitio, sin moverse.
Al menjar, alliberem
lluitant.
serotonina

El cos allibera endorfines per continuar

Quan ens fa mal el cos o magrada, tamb alliberem endorfina.

Fibres
- Dolor a una zona C: 80% de la nocicepci
- Discrimina molt on es troba aquest dolor A: 20% de la nocicepci
A: propiocepci, moviments
A: tacte, info mecanoreceptors
A: tipus de dolor rpid/receptors molt especfics (somatotpics)
C: tipus de dolor lent/receptors menys especfics
Somatotpic: bona delimitaci (organitzaci), les senyals dA molt
ben delimitades, el dolor al punt exacte.

Tronc de lencfal
Nucle del rafe Magnus: N.R.M
Substncia gris periaqedactal S.G.P

Reben informaci de les dues

vies per ms de les A

14

Quan pateixes les dues N.R.M i S.G.P, alliberen a lasta posterior i fa

que salliberi POE.
Tipus de dolor

Dolor crnic, 3-6 meses (ms) no allibera endorfina, els 2 C i A,

preferentment C.

Dolor agut, allibera endorfina, utilitza C i A, preferentment A.

Parmetres per alliberar endorfina (estimilar A)

Duraci de

t 200s (300 para quedar como un seor) 0,2ms 5ms.

lendorfina:
f= 2 8Hz la ms utilitzada 2Hz.
2 4h
I= 30min. (temps ptim per alliberar endorfina)

15

Collocaci dels elctrodes

Collocaci bipolar (elctrodes molt grans).

Dona igual on es colloquen. On em dongui la gana pq s

independent de la via sistemica

On fa mal.

Regi paravertebral dorsal o lumbar. A larrel de la qual depn

on fa mal

Sherrington estiraments passius i estiraments post. Contracci

1. Si activo el fus saugmenta el to, REFLEX MIOTATIC
2. ESPORT: no estiraments lents. Quan golgi envia, BISINAPTIC
(mecanisme pq no empenyi)
Diminuci del t muscular desprs del TENS.

T muscular: dificultat que ofereix un mscul a ser:

Travessat pel meu dit.

Al ser elongat.

El t es mesura en bipedestaci, posteriorment es confirma estirat.

per disminuir el t muscular farem:
3.
4.
5.
6.
7.

MASATGE
DORMIR
CALOR/FRED
ESTIRAMENTS
...

El t varia, fluctua, en funci de moltes coses. Tenim 1 rang de

normalitat i 2 extrems patolgics

TO variable qualitativa

8. MOLT T HIPERTONIA
9. POC TO O RES HIPOTONIA /
PARALISI

TROFIA varialbe quantitativa

(atrofia, hipertrofai)

16

Motoneurones
Mn fibres
extrafussals.
Mn fibres
intrafussals.
Fus n. Muscular: detecta
velocitat
Golgi: detecta tensi

Reflex miottic (del fus

(activa)).
Reflex monosinaptic
(activador del to).

Golgi (inhibeix)
Quan sactiva linterneurona
inhibitria, el que fa es
relaxar-se.
Quan actives golgi, els
antagonistes sinhibeixen.

Elasticitat: capacitat de tornar al estat inicial.

Flexibilitat: capacitat de separar, origen i inserci.
PNF: facilitaci neuromuscular propioceptiva.
Collocaci dels elctrodes
Els posem a la musculatura hipertonica, allibera endorfina i baixem el
t muscular.
2 electrodes del mateix tamany i grans BIPOLAR
Hi ha adaptaci per no s tan important
No hi ha fatiga pq no hi ha tetnia.
Entra per darrere
17

Nocicepci (quan arriba al crtex, sanomena dolor) C, A

Tacte A, Merkel, Pacini, Ruffini,
Meissner.
Ta + / Pressi A
Vibraci A
Tensi muscular
Entra per davant
Motoneurones

Mn

Mn

Contraindicacions electroterpia

Pacients amb marcapassos.

No col.locar al cor (arteria cartida).

Pacients amb alteracions de la sensibilitat.

Dones embarassades.

Cncer.

Tumors.

Pacients amb por.

Pacients amb metalls (corrent bidireccional).

No col.locar a la regi popltia, aixella.

Infeccions.

Si el pacient es terminal, tot el que faci falta.

Efectes fisiolgics per augment de temperatura en

els teixits
Temperatura, la energia cintica promig de les partcules que
formen el cos.
0oK = -273oC (impossible a la terra).
0oK = a cap moviment de partcules.
Analgsia
Algogens sn substancies que fan efecte per reacci qumica com la
bracodinina, substancia P...
18

Eliminen el dolor, sn fonts de calor que baixen en to muscular. Es pot fer baixant la
temperatura del mscul o de la pell.

Absorci i penetraci
Epidermis, dermis, hipodermis, teixit subcutani (greix), fscia,
tendons, mscul, os.
Absorci: capacitat dun teixit per retenir lenergia.
Penetraci: nivell al que sabsorbeix lenergia.
La capa de teixit subcutani ens indica si es alta o baixa la penetraci.

Agents fsics
Superficial: absorci al nivell de la pell (IR (infraroig), Hot pack, bany
daigua calenta).
Flexible: capacitat de
separar origen i inserci

Profund: US (ultras), MO (microones),

OC (ona curta), UHF (ones
Elasticitat: es deforma i
torna al seu estat
desimtriques),TEC (transferncia
elctrica capacitiva) (indiva,
tecarterpia)(radiofreqncia),TER (transferncia elctrica resistiva).
Diatermia (diathermy) = producci de calor a una zona del cos
mitjanant una corrent elctrica dalta freqncia.
Parafina, est a un altre classificaci. Es com una cera, ni superficial
ni profund.
Profund:

Que penetri ms enll del teixit subcutani, dels greix.

Produeixi un augment de temperatura superior/proper als 39o.

Respostes fisiolgiques

Augment de la extensibilitat del teixit conjuntiu.

Augment del metabolisme.

Augment del flux sanguini. hiperemia

Analgsia.

Resposta neuromuscular.

Accions per via reflexa.

Disminuci del to muscular.

Apunts

Collagen: dna ms resistncia (dur) ms dens.

19

o Te ponts dhidrogen i enllaos covalents

Elastina: elasticitat als teixits.

Queloide: cicatriu, molt densa provocada pel collagen.

Unitat de tropocolgen: la ms profunda, units per enllaos

covalents i ponts dhidrgen.

Lligaments i msculs: sorganitzen com a malles.

Collagen

Tendons: organitzaci de molla (microscpicament)

Rigidesa = frgil (got daigua cau i es trenca).

Procs de reparaci

Cicatritzaci (mscul, tendons, lligaments). bo mobilitzar

Regeneraci (fetge, crnia).

Complicacions

Fibrosi excs

Queloide (cicatriu)

Retracci de teixit conjuntiu

Recidiva torna a
passar
La T optima para augmentar
la extensiblidad del colageno
es 43C

Al moment dun trencament muscular, no sha de fer res (massatges).

Sha de moure (caminar).
El pacient pot fer tot el que pugui mentre no hagi dolor (regla del no
dolor).

Prohibit la fora explosiva (2-3 setmanes / 4 en total)

1. Estar den peus.

2. Caminar.
3. Allarga els passos.

Tot depenent de la regla

del dolor. Abans hem de
preguntar.

4. Trote cochinero.
5. Allargar els passos.
6. Velocitat.
El moviment afavoreix la regeneraci i baila la cicatriu.
TRENCAMENTS CONSOLIDATS + DE 1-2 ANYS
Quan augmentem la temperatura, incrementem la capacitat de
extensibilitat del teixit conjuntiu.
20

1. Augmentar la temperatura, perqu trenqui enllaos proteics.

(no arribar a la desnaturalitzaci de la protena).

La temperatura optima per augmentar la extensibilitat del

collagen 43o C.

Millors resultats si al augment de temperatura es combina

amb cinesiterpia (estiraments).

2. Augment de la temperatura als teixits, ms metabolisme. Ta

(necessitat doxigen).
3. Augment de Ta ms flux sanguini. (vasodilataci) pell
vermellosa = hipermia.
Conducci
39oC

36oC

Sigualen.
Preguntar sempre la tensi al pacient: si es baixa o alta.
10 (baixa) si apliquem microones, la sang va a la perifria per
lluita i poca sang al cervell.
4. Augment de la Ta dels teixits, t un efecte analgsic.
a. pH cid lloc on hi ha dolor.
b. pH bsic normalitat (+ oxigen).
c. Dilum alggens.
5. Augmentem la Ta aconseguim alliberar endorfines.
6. Disminueix t muscular.
7. Efectes neuromusculars, via reflexa (+ Ta el to dels teixits
baixa).

21

Dos extrems
de t
patolgics

Si augmentem la Ta de la pell, tamb baixa el t muscular (mscul en

concret).
Reflexacremastric
No importa el greix, via reflexa, les aferencies tenen respostes per les
eferncies.
El IR no serveix (fals) per res, perqu no penetra (veritat).
Baixar to muscular (superficial).
Fibrosi (profund).

PARAFINA
(agent fsic profund i superficial) derivat del petroli.

Calor especfic.

Conductivitat inferior a laigua.

A Ta ambient slida.

A Ta alta lquida.

Profund en articulacions metacarpofalngiques,

interfalngiques, metatarso (mans i peus) perqu hi ha poc
teixit adips i en la parafina el calor especfic i la conductivitat
sn ms baixos que laigua. Bsicament sutilitza a les mans.

Superficial a altes part del cos, a la resta.

Aplicaci

Mans netes. Els pacients shan de rentar les mans amb aigua i
sab.

M oberta amb els dits oberts es posa la m dins la olla. Quan

traiem la m la parafina es solidifica.

Un altre cop m dins i treure-la de 8 a 10 repeticions.

Desprs:

La m dins la bossa de plstic.

Envoltem amb una tovallola (la m amb el plstic). 10 min

aix.
22

Per conducci penetrar fins a la capsula articular a temperatures de

38o 39o.
Desprs dels 10 min:

Traiem tot (tovallola, bossa, i el guant (de parafina) que es tira a

la paperera)

Mobilitzar. artritis (no en fases agudes)

Contraindicacions de laugment de la temperatura en teixits

Pacients amb alteracions de la sensibilitat (diabtics, menys

sensibilitat).

Problemes vasculars.
o Venes
o Arteries
o Sistema limftic.

Signe de fobea (pressi a la pell i la sang no retorna

rpidament).

Problemes limftics
o Valora: agafar la pell del 2 i 3 dit del peu i tibar, si no
podem estirar problema limftic (signe de steinner).

Risc de Necrosis isqumica, mort cellular per falta doxigen.

(interrupci sangunia) i cremades

Pacients amb neoplsies, tumors (si es terminal obviem).

Gnades, testicles, ovaris ni crani.

Dones embarassades
o Terpies manuals
o Amb les cremes, que les porti de casa
o El marit la de acompanyar.

Pacient amb una lesi aguda

0 24/48hrs aguda
221 dia subaguda
+ 6 mesos crnica
o Contraindicat pujar la Ta de teixits, agreugem la lesi
(augment de la lesi hipxia secundria). Lesions agudes
(primeres 72h) amb prdua dintegritat tissular.
23

augmentem la lesi hipxia secundaria, es a dir, la lesi

es fa ms greu.

Lesions amb prdua dintegritat tissular.

Precauci amb la gent amb hipotensi (tensi arterial baixa).

Pell amb ferides tendres (prdua

dintegritat de la pell).

Calor

Cavitat amb lquids interiors

(bursitis).

Rubor o color
de color rojo

Dolor

Infeccions

Tumor hinchado

Hemoflics

Pacients amb tractament de

corticoides de llarga evoluci

Moltes patologies en fases

agudes causen aix

Color
Tumor
Dolor
Rubor

Signes lesius
dinfeccions

ENERGIA ELECTROMAGNTICA
Agents fsics que utilitzen energia electromagntica
(actino terpia terpies de radiaci)
Sn energies per radiaci, energia electromagntica.
Les radiacions poden viatjar sense necessitat de que hi hagi un medi.
La velocitat s una constant i sn 300.000kms-1 i depn de 2
variables la longitud dona i la freqncia.
Profunds

Microones (radar, ones centimtriques).

Ona curta.

Ones decimtriques UHF (gran absorci al mscul 42o max.)

Les energies electromagntiques no necessiten un mitj per ser

transportades (els pacients no estan en contacte).
+ major longitud dona, ms la penetraci (noms en aquestes
quatre):

Ona curta
24

Microones

Infraroig

Ultraviolat
Ona curta > microones > infraroig > ultraviolat

Molcula daigua (molcules, dipols carregats + i -, les ones fan que

es moguin i augmenta la seva energia cintica augmentant la
temperatura).
El mscul s el que t ms sang.

O.C f=
27,12Mhz
pel

U.H.F.
f=433,9M
hz

mscul

tend

Os /
articulac.
Menys penetraci
a les primeres
capes

(ones
decimtriques)

M.O
f=2450Hfz

U.S.
f=1MHz

Fonaments fsics
1. Llei de linvers del quadrat de la distncia. Lenergia
decreix quan ms lluny del punt de radiaci ens trobem: 1/d2.
Quan ms lluny estigui la zona de la radiaci menys energia
rebr.

25

2. Llei de cosinus de lambert (angulaci). Lenergia que arriba

a un pacient s = a lenergia que surt de la maquina
multiplicada pel cos (=0 quan s perpendicular
al pacient)
= angle que
forma la
radiaci amb la
perpendicular

3. Puc fer una aplicacin continua polzada. Si s continu el

pacient rebr ms energia que si es polsada.
4. Puc variar la potencia. Potencia de watts / max. Que surt 250
watts
o El fisio pot variar:

Distancia.

Angle.

Continua polzada.

Potencia.

Dos tipus de radiacions

Ionitzants (no en fisioterpia). / efecte sobre el nucli cellular.

No ionitzants (les utilitzarem a fisioterpia).

Dosificaci en aparell
Microones
OC
U.H.C.

10 min/no mes de 15, ni

menys de 5.

Nivells

Nivell I, pacient no experimenta sensaci trmica o si per lleu.

Nivell II, sensaci trmica moderada.

Nivell III, sensaci trmica intensa per soportable.

Aplicaci dels nivells

Patologia aguda, amb prdua tissular: MAI.

Patologia aguda, I o II.

26

Patologia crnica, II o III.

Tenim en compte la manera daplicar:

Angle.

Potncia.

Distncia.

Continua polzada.

Contraindicacions especfiques de la Diatermia

Pacients amb materials dosteosntesis (claus, ferros). aqu i

no a Frana

Microones, OC, no irradiar raquis (columna vertebral, tronc,

cap). Frana

No elements electrnics, audifons, a prop del capal.

Fora prcings, joies (zona a tractar).

Zona a aplicar despullada i neta. Sense roba i que no estigui

suat, sha dafavorir la evaporaci

Marca passos (en lloc) MAI.

INFRAROIG (SUPERFICIAL
PER EFECTE PROFUND)

Invisible (no color), fora de lespectre visible.

Sabsorbeix a dermis, epidermis no + de 5mm. absorci a

la pell

Analgsic i disminueix el t muscular.

Es pot aplicar abans de terpies manuals, massatges,

mobilitzacions...

Tems a aplicar 10/15 min.

Pot ser aplicat en pacients amb marca passos i amb material

metlic.

ULTRAVIOLATS
Invisible
27

sabsorbeix a epidermis, no mes de 2-3 mm.

Tipus a, b, c.

Permet sintetitzar vitamina D (fixar calci als ossos).

Els hi anir b a les persones majors i gent amb osteoporosis

Sn cancergens.

TRANSFERENCIA ELECTRICA
CAPACITIVA (TEC) I RECESIVA
(TER) - INDIVA
Augmenta la temperatura per lefecte joule (J)
Freqncia 0,5MHZ
Agent fsic profund diatrmic (pot anar calent i fred)

Hi ha 2 tipus :

TEC
o
o
TER
o
o

ms superficial
t com una pellcula al capal
ms profund
capal metllic

ULTRAS

No sn electroterpia
Vibraci (saplica energia mecnica)

No todo lo que se enchufa es

electroterapia

Treballa 1Mhz / 3Mhz

Capal del ultras (efecte piezo
elctrico). Vibroterpia per
compressi i descompressi.

Augmentem lenergia cintica mitjanant la compressi i

descompressi.

Profunditat del tend.

freqncia

1MHz

Actua en profunditat

3MHz

+ superficial (tend Aquilles)

El criteri per posar un o laltre s la profunditat

Mxima energia a linserci del tend
28

Terpia de zona lmit. zones amb grans canvis de densitat

La reflexi de lultras s ms gran quan ms gran s la diferencia de
densitat del medi.
Saber rea a tractar
1min-1min30s per cada 5cm2
Per cada 25cm2 serien uns 5-7,5 min.
Per utilitzar US
El capal ha de tocar la

Gel (lquidpell
gelatins) per sent geners, no poc
Dins de laigua (mans i peus)
millor la Em

pq es propagui

Quan ms a prop est de la pell, millor (tocant).

Com saplica ?
Fent cercles concntrics, solapant el cercle anterior. O linial (per fent
cercles).
Sha de moure perqu si no hi ha risc de irritar el periosti. Si deixem
de moure arribem al periosti (toquem los): MAI MAI.
25cm2 de 5 a 8 min. Per cada 5cm2 s 1-1,5min
La OMS prohibeix ms de 15 min per dia.
Ultras per rees petites com insercions de tendons o fibrosis.
Lultras s una terpia de zona lmit
Per tractar: Supraespins, add i rotaci del colze i aplicar a lespai
subacromial.
Contraindicacions especfiques del US
NO est contraindicat amb osteosntesis, metalls
Elements plstics.
Post quirrgic.
Fsicament el metall no augmenta la temperatura, per ens
ajudar si hi ha una cicatriu a moure-la.
Lnia epifisaria oberta (per on creixen els ossos) nens no han
de rebre ultras perqu pot alterar el creixement.
15 anys genoll

OSGOOD SCHLATTER

11 anys tal

SEVER

29

Continua

Polzada
Perode

P 1:2 ( 1 es actiu i 2 parts no)

En aquest cas la contnua es ms trmica que la
polzada
Per en aquest altre son === trmics

Polzat al 33% (P33%).

Aquesta manera daplicar
lultras augmenta 3
vegades menys la
temperatura que la
continua

Aqu mateix efecte trmic en continua que polzada.

Segons la OMS, els aparells de US no poden passar de 3W/cm2.
Depn de la intensitat de lultras la polsada pot tenir efecte trmic.
Contnua

1:1 100%

Polzada
1:2

33%

1:1

50%

1:3

25%

1:4

25%

1:5

20%

1:10

10%

1:20

5%

30

Dosificaci del US

Si la patologia es aguda No tractament.

Si es subaguda, aplicacions polzades de baixa intensitat.

P33% o P1:2

Si es crnica, contnua o polzades dalta intensitat. 1W/cm2

Valors

Subagudes 1:3 0,5W/cm2

Crnica contnua 1W/cm2 O polzat 2,5W/cm2 1:3

Sonoforsi

Quan apliquem un gel amb propietats farmacolgiques

(voltarem gel, fastum gel...) en comptes dun gel innocu.
Nosaltres els 2 per en GEL
El GEL ha de ser abundant.
No crema, No oli

CRIOTERPIA - gel (hielo)

Efectes fisiolgics per la disminuci de la Ta en els teixits
1. Si disminum la Ta, baixem el metabolisme.
2. Si disminum la Ta, menys necessitat doxigen (disminum el
consum).
3. Disminueix el flux sanguini (responsable lhipotlem) hi ha una
vasoconstricci.
4. Baixa la Ta t un efecte analgsic (s ms analgsic que el
calor).
5. Si disminum la Ta, baixem el to muscular i lextensibilitat
del teixit conjuntiu (to muscular, s una activitat elctrica).
Amb el fred fem que les senyals elctriques vagin molt ms lent.
Entren menys senyals i per tant hi ha menys dolor ja que no condueix
b els impulsos nerviosos.
Si laplicaci es prolongada poden
passar de analgsic a anestsia.
El gel tamb allibera endorfina.

Eritemia es possa vermell

quan es baixa la temperatura. Es
possa vermella per la histamina
si hi ha reacci al fred

31

No es pot posar gel en els esportistes que tornen a sortir per jugar, hi
ha ms risc de lesi ja que saltera la propiocepci.
Dos maneres de baixar el to muscular

Refredant la pell, per via reflexa arribem al mscul si desprs

estirem millor. (mitjanant clorotil). Esprai de fred, baixa el to
del mscul de sota

Si som capaos de refredar les vies que porten informaci. Cold

pack 15/20min.

DOMS delayed onset muscle soreness / dolor muscular de

aparicin tardia
Coneixements previs fisiolgics
1. Pressi osmtica/onctica/coloidosmotica.
o La zona amb ms concentraci de solut rebr aigua don
hi hagi menys concentraci
2. Pressi hidrosttica.
o Fora per unitat de superfcie que exerceix un lquid
contra les parets del recipient
cont.
PHque
=melg
h
o Depn tamb la alada.
3. Qu li passa a la cllula quan entra en hipxia? (mort
desagradable) //// (apoptsi, mort agradable).
o Quan una cllula entra en hipxia primerament utilitzar
la via glicoltica
o El primer que falla en la cllula s la bomba Na+/K+.
Llavors linterior de la cllula augmentar la concentraci
de sodi, augmentar la pressi osmtica i dins de la
cllula entrar aigua. La cllula sinflar fins que rebenta
(mort cellular per hipxia).
4. Lleis de Starling.
o Sn 5 lleis que relacionen la pressi hidrosttica i la
pressi osmtica al teixit
o Lasa venosa t capacitat de rebre, lasa arterial de donar
i el sistema limftic de rebre.

El sistema vens recull substncies de menys pes

molecular

El sistema limftic recull substncies de ms pes

molecular
32

5. Del dany traumtic primari a la lesi hipxica secundria.

o Per mecanisme directe o indirecta que el mscul perdi la
seva integritat tissular.
o Poden trencar-se vasos hematoma

Equimosis (cardenal) quan es veu de color lila a

travs de la pell, s un hematoma subcutani. Per
coagulaci es tapona el vas en uns 5 minuts si no
s un gran vas.

Lhematoma no es controla amb el gel.

o Edema no arriba oxigen, les cllules entren en

hipxia, les cllules exploten, hi haur ms pressi
osmtica i haur ms aigua, per tant ledema s aigua.

quan tens un esquin se tinfla, s un edema.

Del dany traumtic primari a la lesi hipxica secundria

Dany traumtic primari = a tall, esquin turmell.....
La sang surt fora del vas hematoma.
Sang sota la pell (teixit subcutani) equimosis.
El cos als 5 minuts pot tapar les petites ruptures dels vasos. La zona
que estava irrigada per aquell vas, deixa de rebre sang i comena la
hipxia, i el teixit mor (explosi), i aix provoca que quedin restes de
la mort cellular, hi ha un augment de pressi osmtica de lrea on
es troba, i aix atreu aigua (formaci de la pilota al turmell).
Contraindicacions (crioterpia, disminuci de la T en els
teixits)

A la gent gran no li agrada el fred (metabolisme ms baix,

tenen de 1 a 2 graus menys a la pell). La gent gran no vol gel.

Hipersensibilitat al fred, reaccions a la pell.

Raynaud (sndrome), dels vasos sanguinis perifrics dificultat

que arribi la sang (mans i peus). Vasoconstrici a les
extremitats.

Vasoespasticitat
33

Criogobulmia, les protenes de la sang precipiten al baixar la

T (poden tapar lartria).

Tensi arterial alta (fred puja) (calor la baixa). Hipertensi

no sutilitza gel.

Els pacients amb dolor crnic no toleren el fred, toleren ms el

calor.
o Alodimia, hiperalgesia... no fred

El gel sutilitza en:

El gel funciona
perqu baixem el
tissularmetabolisme de les
cllules

Lesions agudes amb prdua dintegritat

o PRICES
Rehabilitaci
o CRIOCINETICA (abans del moviment)
o CRIOESTIRAMENT (abans de lestirament)

Lesi aguda amb prdua dintegritat tissular (apliquem GEL)

Mtode dactuaci P.R.I.C.E.S:
Protecci Reps - Gel - Compressi Elevaci - Estabilitzaci
PRICES
Crioterpia

Criocintica
RHB
crioestirame
nt

Desprs dun dany

traumtic primari (rotura,
prdua dintegritat que
pot trencar vasos i crear
un hematoma)
P.R.I.C.E.S

Compressi: soposa a la
pressi osmtica dels teixits, es posa a favor de la pressi osmtica
dels vasos.
Elevaci: disminueix la pressi hidrosttica. Per sobre del cor.
Reps per no agreujar la lesi
Estabilitzaci: fa referncia a un segment.
10-20 min. GEL
2 hores R.C.E.S. / cada 2 hores
Durant 24-48h. 24h mnim que el sistema limftic necessita.
1kg de GEL PICADO (bossa del mercadona sense dibuixos ideal).

34

Us del GEL dins del procs de rehabilitaci

Criocintica: apliquem el gel i desprs es fan exercicis de codman
(pndol, balanceig de lextremitat).
Cub daigua mes GEL (si flota el gel la T de laigua s 0 o 5)
GEL no ms de 3-4 minuts pq si no altera la propiocepci, desprs
exercicis
Crioestirament: mitjanant una mquina que baixa la T de laire a
-36C. Apliquem al pacient damunt la pell 4min. I demanem faci
estiraments.
GEL i moviment no passar de 5min. Si passem disminum la T i
larribada dinformaci i baixa la propiocepci i augmenta el risc.
3-4 segons sprays

35