MANIFEST PER UN NOU MODEL DE GESTI LITORAL. ATUREM LA DRAGA.

Els sotasignants - pescadors, propietaris de cmping, ambientlegs, bilegs, gegrafs, entre

daltres en tant que experts i persones interessades i coneixedores del territori on treballem i
vivim, pensem que podem brindar a la societat civil catalana i a les organitzacions del territori la
nostra perspectiva respecte a les estratgies dactuaci que sestan duent a terme per regenerar
les platges del Maresme, i en aquest sentit manifestem:
1. Que estem en contra de la recent actuaci de la draga, aprovada per Acord del Consell
de Ministres el 17 dabril i publicada al BOE N 110, del 8 de maig de 2015, Sec III
pgina 40643 (http://www.boe.es/boe/dias/2015/05/08/pdfs/BOE-A-2015-5151.pdf),
pels motius que sexposen a continuaci:

a. Primer: per ser aprovada per decret durgncia pel que sexclou explcitament
el trmit davaluaci ambiental.
b. Segon: per no haver-hi un perode dexposici pblica i no permetre
allegacions.

2. Que des de lany 1986 al Maresme i altres indrets propers com ara Blanes, la gesti del
litoral duta a terme pel Ministerio de Agricultura, Alimentacin i Medio Ambiente, ha
consistit en realitzar successius dragats i moure grans quantitats de sorra dun lloc a
laltre. Sha demostrat que labocament de sorres s un mtode molt poc eficient (fet
reconegut pel mateix Ministerio) que ha suposat inversions milionries i danys
ambientals i socioeconmics de consideraci.
En aquest sentit, durant les ltimes actuacions de la draga, no sha fet cap estudi
dimpacte ambiental, ni tampoc actuacions experimentals per veure quin seria el millor
sistema per gestionar el litoral del Maresme - tan sols algunes proves pilot al delta del
Tordera.
En conseqncia shan produt afectacions de caire ambiental, com ara lalteraci i
prdua dhbitats dalgunes espcies de fauna i flora marina i, de retruc, tamb
afectacions de caire socioeconmic com ara les causades a la pesca de petxina lluenta
(Callista chione), a les zones de reproducci dels sonsos (Gymnammodytes cicerellus),
o les afectacions a les praderies de Posidonia oceanica, autntic tresor ecolgic del
litoral del Maresme.

3. Que rebutgem lInforme Tcnico de Estrategia de Actuacin en el Maresme

(http://www.magrama.gob.es/es/costas/temas/proteccioncosta/Estrategia_de_actuacion_en_el_Maresme_%28Final%29_AVANCE_%281%29optimizado_tcm7-363854.pdf.) en els termes que es planteja actualment ja que aquest
informe basa la majoria dactuacions en dragats i moviments de sorres, i la fixaci de la
sorra per mitj despigons, la qual cosa representa un retorn a la situaci prvia al
1986, abans de la primera regeneraci i, per tant, en lloc dabordar les causes de la

problemtica de la regressi del litoral proposa aplicar pedaos provisionals sobre les
seves conseqncies.

4. Que la regressi de les platges s un fet i entenem la necessitat de buscar solucions a

llarg termini i basades en criteris de sostenibilitat, amb actuacions quan convingui
mecanitzades per que en tot cas tendeixin, afavoreixin i propicin la regeneraci
natural de les platges. A ms, cal que aquestes actuacions es consensun amb el
territori i que estiguin avalades cientficament per tal dintentar garantir uns resultats
satisfactoris i assolir la compatibilitzaci de ls racional i sostenible del medi i dels
recursos que ofereix amb el mxim respecte ambiental.

5. Que atesa la situaci resulta peremptori lelaboraci dun Pla on simpliquin tots els
actors que viuen, treballen, fan s, en sn coneixedors i tenen poder de decisi sobre
el territori. Apostem per la creaci de la Taula per la gesti del Litoral del Maresme,
amb lobjectiu de dissenyar un Pla Integral per la gesti de les platges i la sostenibilitat
del territori i on shi integrin pescadors, sector turstic, tcnics i cientfics (bilegs,
ambientlegs, gelegs, oceangrafs), centres dinvestigaci i universitats, i tamb les
administracions per tal de buscar la millor soluci per gestionar el litoral del Maresme
6.

Que proposem que aquest Pla sigui global i supracomarcal, i que tingui present la
problemtica des del seu origen: la manca de laportaci de sediments de la Tordera i
de les diferents rieres del Maresme.

Tamb proposem que es cren mesures per gestionar la conca de la Tordera i la de les
rieres del Maresme de manera integral, que inclogui les 3 comarques per les que passa
el riu Tordera (Valls Oriental, La Selva i Maresme), per tal de minimitzar la manca de
transports de sediments fins a la desembocadura del riu i, en conseqncia, la
regressi del seu delta
7. Que exigim el compliment, mentrestant, de les actuacions als ports amb by-pass de
sorres, tal i com sestableix a la llei i que actualment no sestan duent a terme.

En conclusi,
RECLAMEM LA MORATRIA DE LAPLICACI DEL PLA ESTRATEGIA DE ACTUACION EN
EL MARESME FINS A lELABORACI DUN PLA GLOBAL QUE CONTINGUI ELS
RESULTATS DUN PROCS PARTICIPATIU AMB LA IMPLICACI DE TOTS ELS AGENTS
VINCULATS AMB EL TERRITORI.
Fem tamb una crida a tota la societat civil, a les entitats, i a les organitzacions poltiques, a
donar suport a la creaci duna PLATAFORMA PER UN NOU MODEL DE GESTI DEL
LITORAL DEL MARESME.