Acadmia ASES

Xavi Planas Willis

MATRIUS I DETERMINANTS
Anomenem MATRIU del tipus m x n (ordre de la matriu) a un conjunt de nombres
ordenats segons m files i n columnes:

a1,1

a1,2

a1,3

...

...

a2,1

a2,2

a2,3

...

...

a3,1

a3,2

...

...

...

...

...

...

ai, j

...

...
am,3

...
...

...
...

...
...
am,1 am,2

a1,n

a2,n

a3,n
...

...

am,n

En general, una matriu A de m files i n columnes lindicarem:

A = ( ai, j ) i =1,..., m
j = 1,..., n

Tipus de Matrius
Matriu fila:

(a

1,1

Matriu columna:

a1,2 ... a1,n

a1,1

a2,1

...
am,1

Matriu quadrada: s aquella que t el mateix nombre de files que de columnes (nxn).
i < j : Triangular inferior : * 0 0
Matriu triangular: ( ai, j ) = 0

* * 0
* * *

j > i : Triangular superior : * * *

0 * *
0 0 *

Acadmia ASES

Xavi Planas Willis

* 0 0

0 * 0
0 0 *

Matriu diagonal: ai, j = 0 si

(Triangular superior, inferior i quadrada):

=0
ai, j = 1

Matriu Identitat: ai, j

(Id)

1
0
0
0

ij
si i = j

Matriu Nul.la: ai, j

si

0 0 0

1 0 0
0 ... 0
0 0 1

=0

0 0 ... 0

0 0 ... 0
... ... ... ...
0 0 ... 0

Matriu transposada: s la que resulta de canviar les files per les columnes o al revs.
()

Exemple:

A=

1 2 7

4 5 5
5 0 3

1 4 5

2 5 0
7 5 3

A =

(A+ B)t = At + Bt
(A)t = A
t

(AB)t = Bt At

Matriu simtrica: , = ,
(A = A )

Matriu antisimtrica: , = ,
(A = -A )

Exemple:

* 1 4 9

1 * 7 0
4 7 * 2
9 0 2 *

Exemple:

0 3 2 5

3 0 1 1
2 1 0 2
5 1 2 0

Acadmia ASES

Xavi Planas Willis

Operacions amb Matrius

SUMA I RESTA:
Per sumar i restar matrius s imprescindible que aquestes siguin del mateix ordre.

A + B = (aij) + (bij) = (aij+bij)

a
a1,2
1,1
a2,1 a2,2

a3,1 a3,2

b
b
1,1 1,2
+ b2,1 b2,2

b3,1 b3,2

a +b
a1,2 + b1,2
1,1 1,1
= a2,1 + b2,1 a2,2 + b 2,2

a3,1 + b3,1 a3,2 + b3,2

Podem veure que loperaci suma de matrius compleix les segents propietats:

s associativa: A + (B + C) = (A + B) + C
T element neutre, el qual s la matriu nul.la: A + 0 = A
Existncia doposat. La matriu oposada de la matriu A s la matriu A. s
evident que A + (-A) = 0.
s commutativa: A + B = B + A

PRODUCTE PER ESCALAR:

Per multiplicar una matriu per un escalar, la matriu pot ser de qualsevol ordre.

k * A = k * (aij) = (k*aij)

a
a1,2
1,1
k
a2,1 a2,2

a1,3 k a1,1 k a1,2

=
a2,3 k a2,1 k a2,2

k a1,3

k a2,3

s fcil veure que es compliran les segents propietats:

(A+ B) = A+ B
( + )A = A+ A
( )A = ( A)
1 A = A

Exercici 1:
En el segent sistema, les incgnites sn dues matrius 2x2, que anomenem A, B.
Calculeu-les si sabem que:

2A 3B = M

A+ 2B = M '

essent

M = 1 1
2 3

M'= 2 4
3 1

Acadmia ASES

Xavi Planas Willis

PRODUCTE DE MATRIUS:
Per poder multiplicar dues matrius sha de complir una condici: El nombre de
columnes de la primera matriu ha de coincidir amb el nombre de files de la segona.
La matriu resultant daquest producte tindr tantes files com la primera i tantes
columnes com la segona. s a dir:

Am,n Bn, p = Cm, p

Per fer aquest producte de matrius, sha de multiplicar els vectors fila de la primera pels
vectors columna de la segona.
C1
F1
F2

On:

a a
11 12
a21 a22

C2

b b
11 12
b21 b22

C3

b13 c11 c12

=
b23 c21 c22

c13

c23

c11 = F1C1 = a11 b11 + a12 b21

c21 = F2 C1 = a21 b11 + a22 b21

c12 = F1C2 = a11 b12 + a12 b22

c22 = F2 C2 = a21 b12 + a22 b22

c13 = F1C3 = a11 b13 + a12 b23

c23 = F2 C3 = a21 b13 + a22 b23

El producte de matrius s associatiu: A(BC) = (AB)C = ABC

s distributiu respecte la suma: A (B + C) = AB + AC
(B + C) A = BA + CA

Tamb s immediat veure que el producte de matrius NO s commutatiu.

Per exemple, si tenim una matriu A(2x2) i una B(2x3), podrem fer el producte AB per
no podrem fer BA.
Veiem com en el cas de dues matrius quadrades del mateix ordre tampoc es compleix la
commutativitat del producte:

Exemple:
Si tenim dues matrius quadrades A(2x2) i B(2x2), demostra que AB BA sabent que:

A = 1 1 i B = 2 1
0 2
1 1

Si multipliquem AB: 1 1 2 1 = 1 0
0 2 1 1 2 2

Acadmia ASES

Xavi Planas Willis

En canvi, si multipliquem ara BA: 2 1 1 1 = 2 0

1 1 0 2 1 1

Com que 1 0 2 0 , queda demostrat que AB BA i que el producte de matrius no s

2 2 1 1
commutatiu.

Exercici 2:
Siguin les matrius:

1 7 13
B = 1 2 3 , C =

2 1 4
5 0 5
Existeix alguna matriu A tal que C = AB?

Exercici 3:
Per construir tres mquines calen materials de quatre tipus diferents segons el que
sindica en el quadre segent:

Mquina
A
B
C

1
12
11
13

Material i Quantitat
2
3
8
15
9
12
7
14

4
7
10
9

Si els preus unitaris dels materials 1, 2, 3 i 4 sn de 20, 50, 40 i 60 respectivament,

calculeu el cost de les tres mquines. Plantegeu una operaci matricial per fer-ho.

Determinants
NOMS podrem calcular el determinant de matrius quadrades.
El determinant duna matriu A sexpressa A , o b, det(A). El determinant s un resultat
numric, que pot ser, tant negatiu com positiu o zero. Depenent del tamany o ordre de la
matriu calcularem el determinant duna manera o altra.
Per calcular el determinant duna matriu de segon ordre (2x2) farem el segent:

a a
A = 11 12
a21 a22

A = det(A) =

a11

a12

a21 a22

= a11 a22 a12 a21

Acadmia ASES

Xavi Planas Willis

En el cas de determinants de tercer ordre, la definici anterior es generalitza de la

segent manera:

a
11
A = a21

a31

a12
a22
a32

a11

a13

a23

a33

a12

A = det(A) = a21 a22

a31 a32

a13
a23 = a11 a22 a33 + a12 a23 a31 + a13 a21 a32 (a13 a22
2 a31 + a21 a12 a33 + a11 a32 a23 )
a33

A aquest mtode se li anomena

nomena la Regla de Sarrus.
Una manera fcil de recordar aquest procediment s pensant en el segent esquema:

Propietats dels determinants:

A = At

El determinant duna matriu coincideix amb el de la seva transposada.

Intercanviant la posici de
de dues files o dues columnes, el determinant de la
matriu canvia de signe.

a11

a12

a21 a22

a21 a22
a11

a12

Si es multiplica una fila o columna per un nombre, el seu determinant queda

multiplicat per aquest nombre.

A=

a11
1

a11 a12
= A
a21 a22

a12

a21
a22
2

Si dues files o columnes de la matriu sn iguals o proporcionals,

proporcionals, el seu
determinant s zero.

A=

a11

a12

a11 a12

A =0

Acadmia ASES

Xavi Planas Willis

Un determinant duna matriu amb una fila o columna de zeros, sempre ser zero.

a11

0 a13

A =0

A = a21 0 a23
a31 0 a33

Si una fila o columna s combinaci lineal de les altres, el determinant ser zero.

a11

a12

A = a21 a22
a31

a32

a11 + a12
a21 + a22
a31 + a32

A =0

Si es suma a una fila o columna una combinaci lineal de les altres, el

determinant no varia.

a11

a12

A = a21 a22
a31

a32

a12

a13 + ( a11 + a12 )

a23 = a21 a22

a23 + ( a21 + a22 )

a33

a33 + ( a31 + a32 )

a13

a11
a31

a32

Mtode Alternatiu per Calcular determinants

MENOR COMPLEMENTARI DUN ELEMENT DE MATRIU:
Considerem una matriu quadrada dordre tres. El menor complementari de lelement s
el determinant que sobt suprimint la fila i i la columna j.

Exemple:
a a
11 12
Donada la matriu A = a21 a22

a31 a32
el determinant: M 32 =

a11

a13

a21 a23

a13

a23 , el menor complementari de lelement a32 s

a33
, que sobt suprimint la fila 3 i la columna 2 de la

matriu corresponent.
ADJUNT DUN ELEMENT DE MATRIU:
Donada una matriu quadrada dordre 3, ladjunt de lelement de matriu es defineix de la
segent forma:

Aij = (1)i+ j M ij
essent M ij el menor complementari de lelement aij .

Acadmia ASES

Xavi Planas Willis

Exemple:
a a
11 12
En la matriu A = a21 a22

a31 a32

a13

a23 , ladjunt A32 ser:

a33

A32 = (1)3+2 M 32 =

a11

a13

a21 a23

A la prctica, no cal recordar la frmula anterior, ja que ladjunt dun element de matriu
s el menor complementari daquest element, precedit dun signe + o - , segons el
segent esquema:
+ +

+
+ +

MATRIU DADJUNTS
La matriu dadjunts s aquella matriu que es composa dels adjunts de tots els elements.
En aquesta matriu, en la posici de lelement aij , anir el seu adjunt Aij amb el seu
signe corresponent. Aix passar per tots els elements de la matriu.
La notaci que utilitzarem quan parlem de la matriu adjunta duna matriu A ser:
Adj(A)

DESENVOLUPAMENT DUN DETERMINANT PELS ELEMENTS DUNA FILA O

COLUMNA
Una altra manera de calcular un determinant s utilitzant els adjunts de tots els elements
duna fila o columna.
Com ho fem aix?
a a
a13
11 12

A
=
a
a
a
Suposem que tenim una matriu
21
22
23 i volem aplicar aquest

a
a
a
31
32
33

procediment a la segona columna. Per fer aix haurem de multiplicar cada element de la
segona columna pel seu adjunt, i desprs sumar els resultats. s a dir:

a11

a12

A = a21 a22
a31

a32

= a12 (1)1+2
= a12

a23 = a12 A12 + a22 A22 + a32 A32 =

a33

a21 a23
a31

a21 a23
a31

a13

a33

a33
+ a22

+ a22 (1)2+2
a11

a13

a31 a33

a11

a13

a31 a33

a32

a11

+ a32 (1)3+2
a13

a21 a23

a11

a13

a21 a23

Acadmia ASES

Xavi Planas Willis

Per qu s til aquest mtode?

Aquest mtode pot semblar llarg i feixuc per ens pot ser molt til en els segents
casos:

En el cas de tenir una matriu dun ordre superior a tres aquest s un bon mtode
per fer servir, ja que al fer els adjunts, cada vegada calculem determinants
dordre inferior.
En el cas de tenir una fila o columna amb molts zeros, aquest mtode ens
simplifica molt els clculs, ja que molts productes ens donaran zero.
Aquest mtode s el que fem servir amb els vectors quan volem fer un producte
vectorial. Posem les lletres i, j, k en la primera fila, el primer vector que
es multiplica en la segona, el laltre vector en la tercera. Llavors calculem el
determinant i el resultat ens donar un altre vector. Aix es fa servir molt a fsica.

Exemple:
Fes el producte vectorial entre
= (2,1,3), i = (1,0,4):

Aix es fa de la manera que acabem dexplicar:

El que sha de fer s desenvolupar la primera fila per trobar el vector resultant.

r
i

r r
j k

r
r
r r r
1 3 r
2 3
2 1
2 1 3 = i (1)1+1
+ j (1)1+2
+ k(1)1+3
= 4i 5 j k
0 4
1 0
1 4
1 0 4

Exercici 4:

Calcula el segent determinant:

2 4 7 13 7
0 1 3 2 5
0 2 3
1 1
0 0 2 4
0
0 0 1
0
3

Aplicacions dels determinants:

Clcul de la inversa duna matriu.

Clcul de rangs de matrius.

Acadmia ASES

Xavi Planas Willis

Matriu Inversa
La matriu inversa duna matriu quadrada A es defineix com A1 i s la que verifica:
AA1 = A1 A = Id essent Id la matriu Identitat.
Per calcular la inversa duna matriu fins a ordre tres farem el segent:

A1 =

1
Adj(A)t
det(A)

En el cas de que la matriu sigui dun ordre superior a tres, ja no podrem fer servir aquest
mtode.
IMP! Si el determinant s 0, la matriu NO s invertible.

Exemple:
3 0 1

Calcula la matriu inversa de A = 1 1 1

0 1 2

Primer calculem el determinant aplicant la Regla de Sarrus:

3 0 1
det(A) = 1 1 1 = 6 1 3 = 2
0 1 2
Ara calculem la matriu dadjunts de la matriu A i la transposem:

1 1

1 2

Adj (A) = 0 1
1 2

0 1

1 1

1 1

0 2
3 1
0 2

3 1
1 1

1 1
0 1

3 0
0 1
3 0
1 1

1 2 1

= 1 6 3
1 4 3

1 1 1

Adj (A)t = 2 6 4
1 3 3

Acadmia ASES

Xavi Planas Willis

Abans de donar el resultat definitiu, comprovem que el que ens ha donat s correcte:
Per comprovar que el resultat ens ha donat correcte, podem fer el producte corresponent
per veure si AA1 = Id .

3 0 1 1 2 1 2 1 2 1 0 0

AA1 = 1 1 1 1
3
2 = 0 1 0 = Id
0 1 2 1 2 3 2 3 2 0 0 1

Com que si que ens ha donat correcte, ara ja noms queda donar el resultat final:

1 1 1

1
A1 = 2 6 4
2

1 3 3

Propietats de la matriu inversa:

Si existeix matriu inversa, s nica.

AA1 = A1 A = Id

(A1 )1 = A
(At )1 = (A1 )t
1
( A)1 = A1

1
A1 =
A

( AB)

= B1 A1

Rang duna matriu

El rang duna matriu s el nombre mxim de files o columnes linealment independents
que hi ha dins la matriu. Aix coincideix amb lordre del determinant ms gran diferent
de zero que es pugui trobar dins la matriu.

Exemple:
1 3 1

2 5 3
3 8 2

Rang 2

1 3 9

0 7 21
4 2 6

Rang 2

3
0
6
12

2 1 2 6

0 0 0 0
4 2 4 12
8 4 8 24
Rang 1

3 2 7

2 0 0
3 8 1

Rang 3

Acadmia ASES

Xavi Planas Willis

SISTEMES DEQUACIONS
Classificaci dels Sistemes dEquacions:
La classificaci es fa en funci de les solucions que tingui el sistema:
Sistema Compatible Determinat (SCD)
Una nica soluci
Sistema Compatible Indeterminat (SCI)
Infinites solucions
Sistema Incompatible (SI)
No t cap soluci
La manera ms senzilla de resoldre els sistemes dequacions s mitjanant matrius, que
s el que farem nosaltres.
Hi ha diversos mtodes de resoluci de sistemes utilitzant les matrius i els determinants.
Nosaltres ens centrarem en tres mtodes:

Mtodes de Resoluci de Sistemes:

MTODE DE LA MATRIU INVERSA:
Un sistema de tres equacions i tres incgnites

a11 x + a12 y+ a13z= b1

a21 x + a22 y+ a23z = b2

a31 x + a32 y+ a33 z= b3
es pot escriure com una operaci entre matrius:

a a
11 12
a21 a22

a31 a32

a13 x b1

a23 y = b2

a33 z b3

o ms abreujadament: AX = B, essent

a a
11 12
A = a21 a22

a31 a32

matriu de coeficients o matriu associada al sistema,

incgnites i

b
1
B = b2

b3

a13

a23 la matriu del sistema,

a33

X = y
z

el vector columna de les

el vector columna format pels termes independents.

El que nosaltres volem obtenir s X i ho aconseguirem de la forma segent:

AX = B A1 AX = A1 B IdX = A1 B X = A1 B

Id

Acadmia ASES

Xavi Planas Willis

Aquesta darrera frmula ens expressa la soluci dun sistema de n equacions i n

incgnites.
Observem que aquest mtode noms el podrem aplicar quan el determinant de la
matriu A sigui diferent de 0, ja que si aix no passa, aquesta matriu no tindr inversa.
Aix implica que noms hi haur una soluci possible, i per tant el sistema ser
Compatible Determinat.

Exemple:
Resol el segent sistema utilitzant el mtode de la Matriu Inversa:

x + 2y+ z = 1

x + y z = 1
2x + 3y+ z = 1
El primer que hem de fer per resoldre el sistema pel mtode de la matriu inversa s
escriurel com una operaci de matrius:

1 2 1 x 1

1 1 1 y = 1
2 3 1 z 1

AX = b

,
Ara hem de calcular la inversa de la matriu A per poder aconseguir el segent esquema:
A1 AX = A1 b X = A1 b
Calculem la inversa pel mtode que hem vist anteriorment i obtenim el segent:

4 1 3

A1 = 3 1 2
1 1 1

1
Un cop tenim la matriu A , noms queda fer el producte matricial per obtenir la
soluci:
x 4 1 3 1 2

X = A1 b
y = 3 1 2 1 = 2
z 1 1 1 1 1

Ara ja noms queda donar la soluci definitiva:

x = 2
y= 2
z= 1

Acadmia ASES

Xavi Planas Willis

MTODE DE CRAMER:
Donat el sistema:

a11

a11 x + a12 y+ a13z= b1

a21 x + a22 y+ a23z = b2 , definirem com a =

a31 x + a32 y+ a33 z= b3

a12

a13

a21 a22

a23

a31

a33

a32

A partir daqu, calcularem les solucions de la segent forma:

x=

b1

a12

a13

a11

b1

a13

a11

a12

b1

b2

a22

a23

a21 b2

a23

a21 a22

b2

b3

a32

a33

a31

a33

a31 a32

b3

y=

b3

z=

Tornem a veure que aquest mtode noms ser vlid quan 0 , ja que si aix no passa
tindrem una divisi per zero. Aquest mtode serveix per donar uns nics resultats
possibles pels valors de x, y i z. El sistema ha de ser Compatible Determinat.

Exemple:
Resol el segent sistema utilitzant el mtode de Cramer:

x + 2y+ z = 1

x + y z = 1
2x + 3y+ z = 1
Per resoldre aquest sistema mitjanant el mtode de Cramer el primer que hem de fer s

1 2 1
definir-nos com a = 1 1 1 = 1. Aquest determinant ser el denominador quan
2 3 1
busquem les solucions.
Per resoldre el sistema i trobar les solucions, haurem de calcular tres determinants ms,
tal i com hem vist a la part de teoria:

x=

1 2 1
1 1 1
1 3 1

1 2 1
1 1 1
2 3 1
z=

2
= 2 ;
1

y=

1 1 1
1 1 1
2 1 1

2
= 2;
1

Ara ja noms queda donar el resultat final:

x = 2
=

1
= 1
1

y= 2
z= 1

Acadmia ASES

Xavi Planas Willis

MTODE DE GAUSS:
Donat un sistema

a
a12 a13
a11 x + a12 y+ a13z= b1
11
, podem associar-lo a una matriu: a a a
21
22
23
a21 x + a22 y+ a23z = b2

a31 a32 a33

a31 x + a32 y+ a33 z= b3

b1
b2 .

b3

Aquesta es diu Matriu Associada al Sistema: (A b) , essent A la Matriu del Sistema

Homogeni Associat, i b el vector columna format pels termes independents. Si el
sistema tingus zeros com a termes independents, seria un Sistema dEquacions
Homogeni. Observem que cada columna representa una incgnita: la primera a la x, la
segona a la y, i la tercera a la z. La darrera columna representa els termes independents,
tal i com ja hem dit.

Operacions Vlides amb Matrius i Sistemes:

Sistemes

Matrius
Sumar/Restar Files ( fi f j )

Sumar/Restar equacions

Multiplicar/Dividir equaci per un

nombre

Multiplicar/Dividir Fila sencera

per un nombre ( fi )

Intercanviar lordre de les files

( fi f j )

Intercanviar lordre de les

equacions

Exemple:
1 2 1

2 1 1
1 1 1

4
3
2

f2 + f3 f3

f2 f3

1 2 1

1 1 1
2 1 1

1 2 1

1 1 1
3 1 1

4
2
4

4
2
3

2 f3

2 f1 f3 f3

1 2 1

1 1 1
4 2 2

1 2 1

1 1 1
5 5 1

4
2
12

Ara podem dir que la primera matriu i la ltima sn equivalents. Si hagussim partit
dun sistema dequacions, ara podrem obtenir un nou Sistema Associat a aquesta
darrera matriu, que tamb seria equivalent al sistema original, i per tant, les solucions
serien les mateixes.

4
2
6

Acadmia ASES

Xavi Planas Willis

El Mtode de Gauss per solucionar sistemes consisteix en, partint dun sistema
dequacions, passar-lo a la seva matriu associada i, mitjanant operacions elementals de
fila, arribar a la forma triangular de la matriu i poder obtenir el resultat. El passar a la
forma triangular de la matriu mitjanant operacions elementals de fila se li anomena
Reducci Gaussiana.
El que obtindrem un cop haguem aplicat la reducci gaussiana ser el segent:

a b c

0 d e
0 0 f

g
h
i

Quan ja tenim la matriu triangulada ja podem obtenir les solucions. Recordem que cada
columna de la matriu correspon a una incgnita. Si ara escrivim el Sistema Associat a la
matriu, veurem com s senzill trobar les solucions:

ax + by+ cz = g

dy+ ez= h

fz= i

z=

i
f

fh ei
i
dy+ e = h y =
df
f

Un cop ja tenim dues incgnites ja podem trobar la tercera:

fh ei i
dfg cdi b( fh ei)
ax + b
+ c = g x =
adf
df f
s molt ms senzill si treballem amb nombres en comptes de lletres.
Observem que aquest mtode ens serveix per resoldre TOTS els sistemes dequacions
que es puguin resoldre. No necessriament han de tenir una nica soluci, ja que podem
donar alguns resultats en funci daltres incgnites. Per tant, aquest s el mtode ms
til a fer servir, per si el sistema no fos Compatible Determinat.

Exemple:
Resol el segent sistema utilitzant el mtode de Gauss:

x + 2y+ z = 1

x + y z = 1
2x + 3y+ z = 1
Per resoldre el sistema pel mtode de Gauss, el primer que hem de fer s escriurens la
seva matriu associada:
1 2 1 1

1 1 1 1
2 3 1 1

Acadmia ASES

Xavi Planas Willis

Ara hem de triangular la matriu mitjanant operacions elementals de fila:

1 2 1

1 1 1
2 3 1

1
1
1

f2 f1 f2
f 2f f
1
3
3

1 2 1

0 1 2
0 1 1

1 2 1
f3 f2 f3
0 1 2
0 0 1

1
0
1

1
0
1

Si ara escrivim el Sistema Associat a la matriu, podrem resoldre el sistema fcilment.

Aquest sistema ser equivalent a loriginal, i per tant les solucions seran les mateixes.

x + 2y+ z = 1

y 2z= 0

z = 1

z= 1

Veiem que automticament ens surt el valor duna incgnita.

Substituint a les altres equacions podem trobar les que falten.

y 2(1) = 0 y = 2

Ara ja podem donar el resultat final:

x + 22 + (1) = 1 x = 2

x = 2
y= 2
z= 1

Finalment, cal dir que el mtode de Gauss ens pot ser molt til per caracteritzar un
sistema:
* * * M *

0 * * M *
0 0 m M n

Si m 0
SISTEMA COMPATIBLE DETERMINAT

Si m= 0 :
 Si n = 0
SISTEMA COMPATIBLE INDETERMINAT
 Si n 0
SISTEMA INCOMPATIBLE

Exercici 5:
Caracteritza el segent sistema segons els valors del parmetre p i troban la soluci
quan es pugui:

px + ( p+1)z = p

py+ z = p

y+ pz = p

Acadmia ASES

Xavi Planas Willis

Teorema de Rouch-Frbenius:
Rouch
El Teorema de Rouch-Frbenius
Frbenius serveix per caracteritzar el sistema
sistema dequacions a
partir del rang de la matriu. Comentarem el que acabem de dir per utilitzant els rangs
de les matrius.
Per fer servir aquest teorema, necessitarem abans la reducci gaussiana, i per tant,
passar el sistema dequacions a la matriu associada
associad (A b) , on A s la matriu associada al
Sistema Homogeni i b els termes independents:

*
*
M
M
*

* ... * *
* ... * *
M O
M
M
O M
*
* *

*
*
M
M
*

SISTEMA COMPATIBLE

: (A b)

Rang A = Rang (A b))

SISTEMA INCOMPATIBLE
COMPATIBLE

Reducci Gaussiana

Rang A < Rang (A b)

*
0
M
M
0

*
*
0
M
0

SISTEMA COMPATIBLE DETERMINAT

SISTEMA COMPATIBLE

r = n dincgnites

... *
... *
O
O O
0

*
0
M
M
0

*
*
0
M
0

*
*
M
M
0

*
*
M
M
*

... *
... *
O
O O
0

*
*
M
M
*

Rang A = Rang (A b) = r
SISTEMA COMPATIBLE INDETERMINAT
r < n dincgnites

*
0
M
M
0

*
*
0
M
0

... *
... *
O
O O
0

Als Sistemes Compatibles Indeterminats haurem de deixar alguns resultats en funci

daltres, ja que hi haur
r infinites solucions. Aquests resultats es deixen en funci duns
graus de llibertat. Haur (n
( - r) graus de llibertat, essent n el nombre dincgnites del
sistema i r el rang de la matriu associada.
Variant un grau de llibertat, canviaran automticament els resultats de les altres
incgnites.

Exercici 6:
Donat el sistema:

x + ayy = a

ax + y = a

a) Discutiu-ne
ne el carcter en funci del parmetre a.
b) Resoleu-lo quan a = 2

*
*
M
M
0

*
*
M
M
0

*
*
M
M
*

Acadmia ASES

Exercici 7:
Donat el sistema:

Xavi Planas Willis

x + y+ kz = k 2

x + ky+ z= k
x + y+ kz = 1

a) Discutiu-ne el carcter en funci del parmetre k i resoleu-lo quan k =1.

Exercici 8:
Donat el sistema:

x + y+ z+ t = 1

ax + y+ z+ t = 2
x ay+ z+ t = 3
x + y az+ t = 4

x + y+ z at = 5

a) Discutiu-ne el carcter en funci del parmetre a.