ANLISI DE PEL.

LCULES DISNEY
Data: Abril 2000
INDEX Pg
Introducci ....................................................................................... 1
Justificaci de l'anlisi ..................................................................... 2
Valors de la reforma educativa ......................................................... 4
1 part: TRETS MS CARACTERSTICS DE LES PEL.LCULES
DISNEY........... 5
* El jorobado de Notredam ................................................................ 6
* El Rei Lle ...................................................................................... 9
* 101 Dlmates ................................................................................... 11
* Tod y Toby ...................................................................................... 13
2 part: ANLISI COMPARATIU DE PEL.LCULES
DISNEY............................ 14
* La Bella i La Bstia ......................................................................... 15
* La Sirenita ....................................................................................... 17
* La Ventafocs ................................................................................... 19
* La Bella Dorment............................................................................. 22
Opini personal ................................................................................... 24
Bibliografia .......................................................................................... 25
--------LITERATURA INFANTIL-------------------------------------------INTRODUCCI
La factoria de Walt Disney va nixer de mans del creador de dibuixos
animats i productor cinematogrfic estadounidens, Walter Elias. Creador de
personatges tan coneguts com Pluto, Goofy, Mickey Mouse i el Pato Donald
entre d'altres, l'any 1923 va fundar els estudis Disney per a la realitzaci de
dibuixos animats.
L'any 1938 Disney va presentar al pblic el seu primer llargmetratge de
dibuixos animats Blancaneus i els set nans, extret d'un conte dels germans
Grimm. D'en fins avui dia les produccions no han deixat de captivar als
infants una dcada rera l'altra, amb produccions noves o b, amb
actualitzacions de les versions ms populars i de gran xit en anys
anteriors.

Les pel.lcules Disney solen tenir un esquema d'opereta. Tenen un gui, i al

mig, uns nmeros musicals que, de vegades, no tenen gaire relaci amb
l'obra i que sovint recorden les comedies musicals europees. Aquest s un
tret caracterstic que es constata constantment, per tamb hi ha molts
altres, com els valors de la reforma educativa, els colors, l'animaci, etc., en
els quals ens fixarem en l'anlisi de les segents pel.lcules de la factoria
Disney: Tod i Toby, 101 Dlmates, El Jorobado de Notredam, i El Rei
Lle.
Finalment farem tamb un anlisi comparatiu de com es repeteixen una
srie de constants en la majoria d'aquestes pel.lcules. A tall d'exemple
triarem les segents: La Bella i La Bstia, La Sirenita, La
Ventafocs i La Bella dorment.
--------LITERATURA INFANTIL---------------------------------------------------------------JUSTIFICACI DE L'ANLISI
La idea d'analitzar psicolgicament un conte infantil no s una idea nova a
la narrativa escrita o oral de contes que tenen el seu origen en la seva
transcripci pura.
Aleshores: quina s la justificaci de l'anlisi?
Quan som adults ens adonem que darrere de totes les informacions que
rebem hi ha interessos creats i per tant intencions de fer-nos veure les coses
des d'una perspectiva o un altre. I, analitzant una mica les pel.lcules Disney
de seguida ens podem fixar en aquestes tampoc sn simplement fruit de la
imaginaci per fer entretenir als nen i prou, sin que al darrera hi ha tota
una intenci, que es concreta en el tipus de llenguatge emprat, en les
imatges, en les caracterstiques dels personatges,etc. Alguns exemples del
perqu aix s aix els trobem, sovint, en l' origen de la humanitat. Veiem-ne
alguns:
! L'origen es troba en el mite originri del tab, paraula que a les tribus
primitives es tradueix com prohibit. Freud parla de tot aix en el llibreEl
malestar de la cultura .
Tal com explica l'antropologia cultural, en l'origen de l'home no hi havia res
prohibit, per l'instint de supervivncia li va fer veure que no podia fer tot el
que volia si no la seva raa desapareixeria. s llavors quan va nixer la llei
del'incest per la qual un pare no podia disfrutar sexualment d'una filla i al
revs a fi que no es portssin a terme combinacions gentiques i la raa
romangus ms forta.
! Un altre s el de la mort del pare. A les tribus prehistriques trobem
el Ttem, que s un signe flic i representa un gran pnis, el pnis del cap
de famlia, de l'autoritat absoluta. Si preguntssim a totes les tribus, no
importa el seu orgen, afric, asitic o indoeuropeu, en totes elles trobariem
l'explicaci del mite del ttem, recollit en un conte popular i que s'explica de

la segent manera: abans de ser cap natural de famlia i abans de

l'existncia del ttem, la llei per ser cap de famlia deia que el cap era el
ms fort i el que guanyaba en batalla mortal. Per en algunes tribus s'havia
donat el cas que un fill abans de ser cap natural havia assassinat al seu
pare. Llavors els caps de les tribus properes van inventar-se el ttem
simblic que representava que l'autoritat no estava en ells mateixos sino en
alguna cosa externa. Aquesta cosa externa estava representada pel gran
ttem, situat al mig de la tribu i era recobert amb els seus trofeus de
batalles i guerres.
Aix pass molts milions d'anys, abans que hi hagessin religions
institucionaltzades com el cristianisme, el budisme, el judaisme, et.. Aquest
mites i tabs es van anar transmetent de generaci en generaci i donaren
lloc al conte oral. Per tant, fer el psicoanlisi d'alguns d'aquests contes s
fer el psicoanlisi de l'insconcient col.lectiu des de l'origen de la humanitat.
Amb tot doncs, podem constatar que el llenguatge subliminal s molt
important, l'eina instrumental utilitzada en les pel.lcules per transmete una
srie d'idees culturals que estan regides per tot tipus d'interessos
(econmics, socials, ..)
Quan es fa una pel.lcula, per exemple de Disney, darrere hi ha un equip
d'assesorament que supervisa els valors que es poden transmetre a travs
de la mateixa. Dins d'aquests equips d'assessorament hi ha psiclegs,
socilegs i experts en tcniques de comunicaci que, com hem dit, estan
guiats per uns interessos (econmics, culturals, socials, etc).
--------LITERATURA
INFANTIL---------------------------------------------------------------VALORS DE LA REFORMA EDUCATIVA
Dins del fons o contingut cinematogrfic, en aquest primer apartat del
treball, em centrar en l'estudi dels continguts dels contes infantils adaptats
per la factoria Disney , destacant aquells trets ms significatius que es
poden extreure del missatge que se'ns vol transmetre a cada pel.lcula, tot
relacionant-los amb els valors que vol transmetre la reforma educativa.
Aquests valors sn:
INTEGRACI: definida com el que a classe i a la societat entri tothom
independentment de la seva raa, ideologia o religi
DIVERSITAT: aix vol dir que hem d'acceptar totes les possibles cultures i
donar-lis un lloc a la classe, a l'escola i a la societat independentment de
l'ideri especfic del centre o de la cultura concreta que ens ha tocat viure.
CONSTRUCTIVISME : principi que defineix com es desenvolupa
intel.lectualment el nen. Cada coneixement nou s integrat als antics fent
un tot homogeni.

 IGUALTAT: Tots els nens a l'escola i totes les persones a la societat tenen
els mateixos drets i deures.
PRACTICISME: vo dir que els continguts que s'ensenyen a l'escola no
poden estar deslligats de l'entorn, les experincies i la societat que envolta
al nen.
EL JOROBADO DE NOTREDAM
Destacarem aqu els trets ms significatius que podem analitzar del
missatge que sen's vol transmetre en aquesta pel.lcula. Abans per, de
comentar-la amb ms profunditat, llegirem un breu resum de l`argument
per situar-nos en la historia.
Aquesta obra de Disney resumeix la histria de Quasimodo aixi. Ocult a les
mirades de tots els ciutadans de Paris viu Quasimodo, dalt de tot del
campanri de la catedral de Notre Dame. El seu tutor, el jutge Frollo, no li
permet de baixar mai del campanri. En companyia de tres simptiques
grgoles de pedra: Victor, Hugo i Laverna, Quasimodo passa les horas
observant el bullicis anar i venir de la gent. Fins que un dia decideix baixar
d' amagatotis i coneix a la bella Esmeralda, amb la qual viur la seva
aventura ms gran.
Per comenar cal destacar un aspecte que es dna, en general, a totes les
pel.lcules Disney. D'una banda, s una constant la col.laboraci i la
solidaritat que s'estableix entre animals de diferents races. I d'altre banda i
en un altre lnea destacar que s tamb caracterstic de Disney treballar
amb colors exageradament vius, els colors elementals perqu sn els que
criden ms l'atenci als nens.
I centrant-nos ja en El Jorobado de Notredam, per treballar de cara als nens
tenim:
Els valors que vnen marcats per la reforma: els valors de la diversitat,
la igualtat i la integraci. No importa que les persones siguin diferents;
tothom ha de poder insertar-se a la societat que li ha tocat viure. I per
assolir aquest fi, s molt important no posar etiquetes. Podem utilizar com
exemple, la crtica a la frase: Los gitanos sn incapaces de amar. (Frollo)
Treballar la figura de l'antiheroi : els protagonistes no sempre han de ser
bonics fsicament. Com aquest tipus de personatge est sempre tan
maltractat a tot arreu, es diu protagonista quan s protagonista, encara que
no s'endugui a la noia. Enfront d'aix hi ha l'heroi que no s protagonista
per que si s'endu la noia. Per treballar el tema de l'antiheroi podem basarnos en les pel.lcules del director de cinema Steven Spilberg perqu ell juga
molt amb el ms primari de la persona, les pasions, les pors... Ex: Els
gremlins, E.T., Parc Jurssic...
La festa de carnestoltes. La festa que surt a la pel.lcula s la festa de
tot, i a l'inrevs t la mateixa significaci que el carnestoltes. (Recordem

que el carnestoltes s una festa pagana, d'origen rom, eren las festes
Saturnalies - en favor de Saturn-. Durant aquell dia com tot canviava podia
manar la dona i l'esclau)
Com en el carnestoltes, en la pel.lcula t importncia la utilizaci de la
mscara, perqu quan ens tapem la cara podem ser el que no som
normalment el que volem ser.
Per treballar el tema de la mscara podem basar-nos en la pel.lcula La
Mscara, i en les dues versions de El fantasma de l'pera.
!Des del punt de vista dels adults en la pel.lcula podem veure reflectit el
segent:
A nivell psicolgic trobem un exemple del que s un acte fallit.
Concretament quan Frollo visita a Quasimodo per primera vegada i fan entre
els dos una mena de joc interactiu. El joc consisteix en que Frollo diu una
lletra en ordre alfabetic i Quasimodo ha de repetir una paraula que comenci
per aquesta lletra i que, amb anterioritat, Frollo li ha fet memoritzar. Totes
les paraules tenen a veure amb el pecat i quan arriben a la f el desitg
inconscient de Quasimodo el traeix i diu: Festival. Un acte fallit s una
paraula o frase que es du en un moment que no ha de dir-se.
Tamb a nivell psicolgic observem com Frollo presenta un problema de
repressi. Veiem com s incapa de subliminar els instins sexuals que sent
vers l'Esmeralda, els reprimeix no els sublima, i ho converteix tot en pecat.
Des del punt de vista del Frollo, l' Esmeralda s una neurtica histrica
perqu li desperta en ell el desitg carnal i el deixa penjat sense donar-li
sortida a aquest desitg.
D'altra banda destacar que la pel.licula ens presenta als dos protagonistes
de manera que quan estn junts en Quasimodo i en Febo el primer resulti un
xic ms intel.ligent, cosa que no passa en la novel.la original de Victor Hugo.
En la versi de Disney s en Quasimodo i no Febo qui descobreix que el
penjoll que li ha regalat l'Esmeralda s el plnol de la ciutat. I quan estn
buscant la ciutat dels marginats s tamb en Quasimodo qui descubreix la
manera ms lgica de baixar per les escales, mentre que Febo s'entreten a
traduir paraules del llat. Malgrat tot per, l'Esmeralda es casa amb en Febo
qu s bnic fisicament tot i que no s llest.
A nivell formal i tamb de cara a nosaltres, veiem com la pel.lcula t la
forma tpica d'opereta, que es un gui definit amb nmeros musicals
intercalats i que no sempre tenen una relaci directa amb aquell gui. Sn
nmeros molt espectaculars i que recorden a la comedia francesa. (Ex: Rei
Lle).
Per primera vegada a una pel.lcula Disney trobem la mort d'una mare en
escena. (a Tod i Toby era una gossa).

La pel.lcula t elements del conte popular, per exemple el conte popular

combina moltes vegades elements fantstics amb elements realistes. Al
llibre de Victor Hugo el jorobado mor, i s ell qui rapta l'Esmeralda, s un
personatge molt dolent, un monstre. Disney li dna la volta i converteix el
que era un amor impossible en una amistat. Si no considerem l'existncia
d'elements fantstics, com passa en el conte popular, no ens queda un altre
remei que afirmar que Quasimodo era un psictic perqu es passa la vida
delirant, quan est sol, pensant que les grgoles tenen vida.
La moral que vol transmetre Disney s que els lletjos tamb tenen un lloc a
la societat per la realitat s que on s'integra a Quasimodo s amb la
xusma i a part, no aconsegueix a l'Esmeralda. La xusma representa al
poble facil de manipular. Frollo els matxaca i ells callen. Un exempe d'aix
s que la gurdia de Frollo tira de tot a Quasimodo i ells callen i a ms
tamb li tiren coses perqu es deixen portar.
Per acabar dir que a la novel.la de Victor Hugo, Quasimodo, no s un
personatge tant sensible com a la versi de Disney. En la versi original s
ms primri, est amargat i s gels perqu no es corresps per
l'Esmeralda. Es ell qui la rapta perqu no pot viure sense ella. I finament
mor axafat per una biga mentre defensa la Catedral de Notredam. Disney
converteix aquesta histria en una apologia de la amistat.
EL REI LLE
Breu resum de l'argument per situar-nos en la historia:
Aquesta obra mestre de Disney narra la increble relaci entre un orgulls
Rei Lle, Mufasa, i el seu fill, Simba, un ingenu i curis cadell que ha de
lluitar per trobar el seu lloc en el cercle de la vida. Acompanyat de molts
bons amics, Simba experimenta alguns dels moments ms gloriosos i tamb
els reptes ms durs de la vida. Abans per de que pugui ocupar el seu lloc
com a rei, Simba ha de superar moltes adversitts i pors que acabarn en
una ferotge lluita amb el seu malvat i codicis oncle Skar. A partir d'aqu,
anem a comentar tot el que subliminalment es transmet desprs d'haver
vist la pel.lcula.
Trets a destacar d'aquesta producci:
En el Rei Lle es presenta un valor educatiu que t a veure amb
la inserci social que caracteritza a molts pobles i tribus humanes, que s
un fenmen que s'estudia des de l'antropologia: la inserci social es dna
per la benedicci d'un gur que t poder del fill del cap de la tribu.
Tamb en aquesta pel.lcula, i com ja hem comentat abans, es dna
la relaci entre espcies animals que a la realitat no es dna, i que s
per tant, una relaci fictcia per que es treballa com a personificaci, s a
dir als animals sel's hi donen qualitats humanes. Aix el que ens permet
treballar sn aspectes com la interacci amb els nens, l' amistat i la lleialtat.

La gelosia: Un altre punt que tamb es tracta sn els gelos entre germans.
Aix en psicologia es coneix com el Sndrome de Can, que es basa en que
el germ que presenta la gelosia no respn a les espectatives del pare. Skar
diu textualment: En qestions d'intel.ligncia m'ha tocat la part del lle,
per en qesti de fora m' he emportat la pitjor part genticament. Skar
no s un lle idoni per gobernar. No respn a les espectatives d'un futur rei.
L'ecologia: podem dir que, el Rey Len s una pel.lcula que pretn ser
ecologista i presenta el fet de la caera com una necessitat per mantenir el
sistema ecolgic. Apendre a caar s sinnim d'inserci social com ho s a
moltes tribus humanes, fet que s'estudia tamb, desde l'antropologia.
Tamb cal dir , que com en el cas dels humans, el fet d'enfrontar-se a una
cosa desconeguda (cementiri d'elefants) s una manera dedesafiar
l'autoritat paterna i sentir-se independent. Des del mn hum s el
que es coneix com a sndrome de sortir de nit, que es dna sobretot a
l'adolescncia.
Quan hi ha un enfrontament a l'autoritat s quan posteriorment si hi ha
algun problema es presenta el sentiment de culpabilitat, que s el que li
passa a Simba davant la mort del seu pare. En cap moment es planteja per
s mateix el fet de que ell no s culpable d'aquesta mort.
Un altre cosa que es planteja, i s com a moltes pel.licules de Disney, s el
fet del matrimoni per convenincia i entre iguals, que s una manera
de mantenir el estatus de poder de la classe dominant. Simba i la seva
amiga Nala, estn pactats des de petits per al matrimoni. Un prncep
sempre s'ha de casar amb una princesa.
Subliminalment la pel.lcula est criticant qualsevol tipus de
revoluci, el que val s el poder (representa que les hienes sn la classe
marginal de la societat). La revoluci es presenta com un aixecament de les
hienes que sn els marginats a la ltima anella de la cadena alimentria i
per tant, estn destinades al fracs.
I, per ltim, remarcar que la paraula Hakuna Matata s una excusa per
reprimir els sentiments de culpabilitat. Hi ha un paral.lelisme gaireb exacte
entre el Rey Len i el rei Hamlet de Skaspeare, es fa el mateix discurs
psicolgic de l'Edipus i de l'autoritat.
101DALMATAS
Aquesta pel.lcula s una de les creacions de Disney en la qual conviuen
animals i humans. Els personatges principals sn els animals -en aquest cas
gossos dlmates- i els secundris sn els humans.
!A nivell de valors podem treballar fonamentalment dues qestions:
El valor de l'amistat.
El valor que potencia la intengraci de totes les classes socials.

 Tal i com apareix a la pel.lcula, l'amistat est per sobre dels interessos
personals.
Tots els animals que col.laboren en el rescat dels gossets no guanyen res a
canvi, ms que la gratificaci d' haver fet el que consideraven oport.
D'alguna manera podem ensenyar als nens que l 'amistat veritable no s
sinnim de possesi sin que la podriem definir com una suma de
trobades com definia el filsof itali Alveori.
No hem de confondre amistat i solidaritat, qu sn dos valors qu tamb els
podem treballar en base a la reforma.
L'amistat necessita una motivaci comuna. No necessriament les
persones que sn amigues han de tenir una personalitat similar, uns trets
comuns unes activitats semblant, per si que es troben b quan estan
juntes. Estadsticament es considera per, molt ms factible que puguin
arribar a ser similars amb l'amor, en el sentit que tots dos sentiments tenen
quelcom inexplicable o mgic. Per aix l'amistat no ha de ser possesiva i ha
de dependre exclusivament de la llibertat del subjecte.
La solidaritat pot existir entre persones que estiguin lluitant per una
mateixa causa i s independent de la relaci d'amistat que pot haver-hi
entre elles. D'aquesta manera pot haver-hi solidaritat entre persones que no
es coneixen o que per caracterstiques personals mai establirien entre elles
una relaci d'amistat perqu no es troben b juntes (aix no vol dir per qu
no es tolerin). La solidaritat s puntual i en l'amistat s'estableix un altre
tipus de comproms. Hi ha una complicitat que no s'escolleix, hi s.
En aquest sentit la pel.lcula s bona per treballar la solidaritat, perqu els
gossos, no importa la seva raa, s'uneixen per ajudar a una familia que t
problemes.
!ALTRES PUNTS QU PODEM TREBALLAR DE 101 DALMATAS
La pel.lcula t un fons clarament ecologista en el sentit qu posa o
situa a la protagonista negativa La Cruella de Vil en el lmit de lo grotesc.
Automticament, de manera subliminal ens fa odiar el personatge i, al
mateix temps, aquelles persones partidries de portar abrics de pells. El
nom de la protagonista negativa, com en altres casos de la factoria Disney
no s gratuit, Cruella evoca l'adjectiu cruel.
La diversitat queda manifesta amb la particular personalitat de
cadascn dels gossets. Aquest fet s una tcnica per treballar la
individualitat que es dna tamb en altres pel.lcules Disney. Com a exemple
podem pendre els nans de Blancaneus, qu vnen caracteritzats per un sol
adjectiu (sordito, mocosito). I ens podem preguntar: Perqu aquesta
exclusivitat d'una qualitat per treballar la individualitat? La resposta a
aquesta qesti la podem extreure de com treballen els valors els grans
terics de l'evoluci infantil: PIAGET, S. FREUD, ANNA FREUD, MELANIE
CLEANE, etc.

Tots ells coincideixen en afirmar qu, el nen que t menys de sis anys
adquireix l'escala de valors de forma molt extrema. Est all qu s bo i all
qu s dolent i el mateix passa amb la seva percepci de la individualitat.
Per exemple, ens explica Piaget que el nen a l'etapa pre-operacional veu si
una cosa est propera o lluyana, per no pot veure que est en una situaci
intermitja.
Es bo perqu els aprenentages posteriors del nen es facin de forma
correcta, que comenci per apendre els valors extrems i, en aquest sentit
aquesta pel.lcula est molt ben treballada.
Per tant, amb els dlmates prcticament podem treballar tots els valors
relacionats amb la reforma i la integraci social. Perqu es treballa:
- La diversitat perqu tots els gossets tenen carcters diferents.
- La integraci social en un mateix grup social, la familia. La integraci
social dels dlmates s tan profunda que prcticament no t barreres
perqu els dlmates admeten fins i tot com a fills, fills que no sn
biolgicament seus.
Si comparem aquesta versi amb la posterior trobem diferncies
substancials. En la pel.lcula de dibuixos animats en cap moment apareixen
descendents dels protagonistas humans. A la pel.lcula de carn i ssos t
una importncia cabdal la famlia humana. Gaireb t tanta importncia
com la idea ecologista. I d'altra banda tamb apareix la idea moderna de
psicopata. s explicitament un psicpata l'encarregat de matar els gossos.
En aquesta versi posterior queda diluida la fora de la primera pel.lcula de
dibuixos per la influncia d'altres pel.licules posteriors a la de dibuixos com
poden ser Solo en casa.
TOD I TOBY
Breu resum de l'argument per situar-nos en la historia:
Relat narratiu de la relaci entre un gos i una guineu: Tod s un cadell de
guineu, i Toby, una alegre cadell de gos caador : dos inseparables amics
que no saben que hauren de ser enemics. Sota l'atenta mirada vigilant de
Mam Buho, Tod i Toby juguen i es diverteixen en el bosc, inconscients que
en el futur haurn d'enfrontarse i posar a prova la seva amistad.
Trets ms caracterstics de la pel.lcula:
En Tod i Toby es dona la mateixa situaci que en El Rei Lle, pel que fa
a la relaci entre espcies animals que a la realitat no es
dna. Aquesta s, per tant, una relaci fictcia i que com hem destacat
abans, es treballa com a personificaci, s a dir als animals sel's hi donen
qualitats humanes el que ens permet treballar aspectes com la interacci
amb els nens, la amistad i la lleialtat.

 Cal destacar tamb que hi ha animals concrets que a la producci Disney

tenen un simbolisme constant. I concretament en aquesta pel.licula veiem
clarament com el mussol simbolitza la protecci (mama mussol) i la saviesa,
perqu es tracta d'un animal molt observador. Tanmateix observem com al
llarg de la pel.l cula mama mussol repeteix varies vegades que est
pensant.
Un tret que tamb es caracterstic de la producci Disney s la col.laboraci
i solidaritat entre animals de diferents races. Es el cas tamb, com hem vist,
dels 101 Dalmates. Tod i Toby ens pot ajudar a treballar amb els nens el
valors que la reforma de l'educaci assenyala comintegraci. La solidaritat
s'ha de donar tamb a l'escola entre les diferents races.
Un altre cosa que es planteja, i s com a moltes pel.licules de Disney, s el
fet del matrimoni per convenincia i entre iguals. En aquesta pel.lcula
veiem com Tod acaba aparellant-se tamb amb una guineu. ( Igual que en el
rei lle).
Es pot treballar per tant, a nivells proporcionats per la reforma, la negaci
a la predestinaci social, la posibilitat de canviar de classe social. Hi ha
qui sembla predestinat a ser caador, com en Toby, i qui sembla predestinat
a ser caat, s el cas d'en Tod, i aix pot canviar.
Amb els nens, a l'escola tamb podem treballar el centre d'interes
dels animals de companyia, aix com els animals de granja.
Observem tamb com t molta importncia, i s una constant a Disney,
les histries paral.leles dels personatges secundris. Aquets tenen la
seva prpia histria, com pot ser, per exemple, la histria dels vens a la del
cuc i els ocells que el volen caar, que trobem en aquesta pel.lcula.
Un altre centre d'inters que queda molt clar al llarg de la pel.licula, sn les
estacions de l'any. Apareixen les quatre, primavera, estiu, tardor i hivern
de las quals es fa una clara diferenciaci de cara als nens.
La pel.licula manifesta tamb el fet de com el carcter de les
persones pot determinar la seva relaci amb els altres i les conseqncies
que poden tenir certs tipus d'actituds. Podem tractar el tema de la gelosia
i l'enveja, a nivell de valors, per fer-los compendre que son caracterstiques
que no sn bones per la persona.
Pel que fa a la seva banda sonra cal destacar que es tracta d'una msica
lenta amb uns tons populars, que precisament, es pot associar a la vida en
una granja, que s una vida lenta que depen de l'evoluci del temps, les
collites i els animals de la granja.
Cal tenir en compte que el llenguatge en Tod i Toby s encara
un llenguatge hisp, s un castell diferent, precisament, perqu hi ha
una diversitat de persones.

Per ltim i tamb com a centre d'inters de cara als nens, tractat amb
paraules sencilles, els podem explicar el fenmen de la migraci, s a dir,
poden compendre que hi ha animals que varien el lloc d'habitat depenent
de l'estaci de l'any.
-----LITERATURA
INFANTIL-------------------------------------------------------------------------LA BELLA I LA BSTIA
Perqu s bstia la Bstia?
El protagonista de la Bstia, que en realitat s un prncep encantat, s un
superprotegit, s un nen mimat que desenvolupa actituds capritxoses
degudes a un complexe d'Edip no superat correctament per falta de
circulaci paterna. El prncep encantat va ser rei abans d'hora, s a dir, s
un edpic.
La Bstia ha de portar a terme el mateix procs que la Bella per poder
comportar-se com ella, s a dir, superar correctament el complexe d'Edip.
En llenguatge Piaget: ha d'apendre a relegar a un segon terme el principi
de plaer i deixar circular el principi de realitat. Cada cosa al seu temps.
All que s mgic es dna noms quan no s'ha superat el complexe d'Edip.
Per qu? Perqu all que s mgic est relacionat amb el mn mtic dels
fantasmes infantils, per tant, quan es dna la caiguda del complexe d'Edip i,
en conseqncia, la trobada sense traumes de l'obsessiu i de la histrica
ben equilibrats, s quan es dna una veritable trobada d'all que es diu lo
real; cauen els fantasmes i el mite, ja no hi ha lloc per a la mgia. s ben
curis apreciar com el primer acte de tendresa de la Bella vers a la Bstia,
s quan aquesta ltima reprodueix una conducta que pot ser associada a
una conducta que podria ser del pare. Aquesta conducta s la de protecci.
Inmediatament, desprs de la conducta protectora, apareix el que
s'anomena el sndrome del soldat i la infermera, la reacci de la Bella s
curar a la Bstia, la Bstia la necessita. Aquesta s una actitud prpia d'una
mare.
Relacions Identificaci Substituci i
Diverses
! ! Rol sexual comprensi
Odi Identificaci
No es el que yo soaba, pero hay algo en l que empiezo a descubrir
-----LITERATURA
INFANTIL-------------------------------------------------------------------------LA SIRENITA

Presenta la figura d'una dona histrica radicalment diferent a la neurtica

histrica de La Bella i la Bstia. Aquesta ltima t un pare respecte al qual
ha d'asumir un paper maternal.En canvi, el pare de la Sirenita s un pare
autoritari, tot poders, que no necessita assumir tan necessriament la
sustituci de la mare com la Bella, per dues raons:

L'autoritarisme exagerat del pare i la manera com queda diluda la

seva funci entre la resta de las germanes. Evidentment el pare vol
tenir a casa les filles, concretament a la ms petita, per no en sentit
que el cuidin , sin que s, senzillament, per la necessitat de tenir-la
al seu costat. Al final de la pel.lcula Tritn diu: Noms queda un
problema per resoldre, que s el molt que trobar a faltar a la meva
filla. Aquesta s la ra que el carcter de la Sirenita i la Bella siguin
tan diferents. Bella t una bellesa natural. La Sirenita s una
seductora nata. Bella no vol deixar al seu pare i no ho hauria fet si no
fs per una causa forada; la Sirenita ho t ms fcil: el seu pare s
autoritari i tot autoritarisme porta a cercar la fugida i la bsqueda del
contrari.

La bruixa t moltes caracterstiques de la madrastra de la Blancaneus

(t la mateixa corona i el recurs del mirall, igual, per en grossa). En
totes elles hi ha el costat fosc, hi ha una lluita pel poder que sustenta
el pare, el seu regne. Totes sn un alter ego de la protagonista (costat
fosc). Alguna cosa ha d'identificar que s una usurpadora perqu vol
conquerir un regne que no li pertany, un regne de sirenes, no de
pops.

Podem contrastar tamb, entre la Bella i la Sirenita, el procs de superaci

del complexe d'Edip. D'una banda el de la Sirenita es pot veure reflectit en
les segents paraules del pare i de la protagonista
respectivament: Mientras vivas en mi ocano seguirs mis
reglas(independentment de la preparaci psicolgica que ella tingui per
seguir les seves prpies normes). S quiero ms, mucho ms, quiero tener
piernas para ir a ese sitio donde no prohiben nada. L'amor de la Sirenita
vers el princep Blau no s un amor treballat, s un amor de primera vista
que representa el desig absolut, espontni, i la bsqueda directa de la
superaci del pare. Una edpica, molt edpica mai no s'anamorar a primera
vista. La Sirenita est ms preparada per les seves circunstncies per
idealitzar la figura masculina fora de la paterna, est ms preparada per
buscar el mite del macho, de l'home valent. Aquest mite s ms fcil que
caigui que no pas l'amor madur de la conversi de la Bstia en el home real,
la Bella s per tant, ms realista. Mitolgicament les sirenes tenen la fama
d'aix: als viatges d'Ulisses les sirenes cantaven per despertar els desitjos
de l'altre, aprofitaven la sexualitat lleugera dels mariners per deixar-los
sense res. I aqu es veu clarament com, La Sirena, quan pot triar entre la
germana, l'home i el pare (quan la bruixa li proposa el tracte), ella tria a
l'home.

Finalment destacar que hi ha moments on es podem trobar que el

llenguatge subliminal est destinat a l'adult, i aix ho trobem representat en
l'escena de la cuina, quan canten la can francesa. El personatge malgrat
no s'assembla a Maurice Chevalire, canta igual que ell i en un moment
determinat aix ho diu.
Crtica al princep
Una vegada la Sirenita no t la veu perqu la ha canviada per les cames, el
prncep no la reconeix, ja que no pot parlar i no sent la seva veu, i aix per
ella s un fet desesperant. Es fa pals que el prncep est enamorat d'un
somni, per tant, el problema del prncep blau s que no s'adona que les
coses no sn el que semblen, com es diu a la pel.lcula de La Bella i la
Bstia.
-----LITERATURA
INFANTIL-------------------------------------------------------------------------LA VENTAFOCS
s un dels contes de la factoria Disney que es troba ms aprop del conte de
tradici oral. Sn recollits per, entre d'altres autors, els germans Grimm i
Anderseen, per tant les caracterstiques que veurem a continuaci es
podrien aplicar perfectament a l'anlisi d'un conte escrit. Aquestes
caracterstiques sn:

La importncia d'un element mgic.

Humanitzaci de personatges sense vida.

Aproximaci a la fbula, entenent com a fbula aquells contes en els

quals els animals tenen caraterstiques i sentiments humans.

Donar significat als noms propis.

Donar una associaci a caracterstiques fsiques i psquiques: la

bellesa s senyal de bondat i t relaci amb l'herencia, la
protagonista s la ms bella, la ms bona i la nica filla biolgica del
pare. La lletjor, ben al contrari, est associada a la maldat i l' enveja.
Aquest tret que es dna tamb en la majoria de contes t una arrel
antropolgica cultural: als segles XVI , XVII, XVIII, XIX es tenia una
necessitat de conservar el patrimoni de la famlia i aix es feia per
mitj de les filles, casant-les amb un bon partit. Aquesta necessitat es
manifest en el conte popular en el qual, una cosa que no
necessariament ha de ser certa com l'associaci d' heretat a all b i
maco, es portava a terme per qestions econmiques.

Amb tot aix, veiem la importncia del llenguatge subliminal que es destaca
a travs dels dilegs i les associacions de fets que es fan. Alguns exemples
que trobem en aquesta pel.lcula i que reflecteixen els trets que acabem
d'esmentar poden ser els segents:

- Hi ha una animaci animal, sobretot dels ratolins, que s una constant de

la factoria Disney des del naixement de Mickey Mouse dins de la pel.lcula
Fantasia, perqu s'utilitza aquest recurs per donar vida. Aquest fet el podem
lligar amb el que diu Piaget sobre el simbolisme infantil: els nens tenen una
qualitat especial per atorgar sentiments humans als animals i les coses, i a
ms a ms, a travs d'aquest simbolisme, en una etapa evolutiva concreta,
aprenen moltes qestions socials i de valors.
- L'associaci d' alguns animals amb unes qualitats determinades i que sn
una constant en tots els films. Per exemple aqu trobem que el gat es diu
Lucifer: smbol mxim de la maldat, i que s'assembla, en quan a la forma, al
gat d'Alicia en el pas de les meravelles. Un altre exemple d'aix s que la
cara de la madrastra de la Ventafocs s'assembla tamb a la cara de Curela
de Vill de 101 Dlmatas.
- El nom de Ventafocs ve de cendra, perqu s l'encarregada de netejar la
xemeneia que, en aquella poca, era el ms brut de la casa.Aix tamb
passa amb el nom de Blancaneus, s un nom que li posa la mare perqu s
una nena que t la cara molt blanca, com la neu.
- La importncia dels personatges secundaris, fins al punt que es dna una
histria secundria a l'argument principal de gaireb la mateixa importncia
(ens referim a la histria dels ratolins i dels altres animals).
- Trobem un paral.lelisme amb la Sirenita en el fet que el prncep ha de
reconixer a la seva noia, no per la totalitat de la seva persona, sin per un
fet diferencial. En el cas de la Sirenita, la descubreix quan recupera la veu, i
en el cas de la Ventafocs pel peu. Aquest fet diferenciador apareix a altres
contes populars com el de la princesa que noms sabem que s princesa
perqu nota un cigr sota un munt de matalassos.
- Pel que fa al prncep trobem que tamb hi ha semblances entre el prncep
d'aquesta pel.lcula i el de la Sirenita. Ambds es neguen a contraure
matrimoni per convenincia.
- El mn masclista de Disney, sobretot el de les primeres pel.lcules,
diferencia clarament els rols mascul i femen, i que tamb trobem
exemplificats aqu molt clarament:

Durant la pel.lcula s'utilitza la paraula donzella. Aquest mot atorga

importncia a la virginitat que, antropolgicament parlant, s un fet
necessari per assegurar la lnea hereditria. Concretament s'utilitza la
frase doncellas casaderas, terme masclista que es refereix a la collocaci de la femella per augmentar el patrimoni familiar.

En un moment determinat de la pel.lcula, a l'hora de confeccionar un

vestit per a la Ventafocs, una ratolina li diu a un ratol: eso son cosas
de mujeres.

La fada madrina, com les altres fades de Disney, majoritriament

femenines,tenen un tarann d'via fsica i psquica.

- Per acabar fem una ltima pincellada a l'ltim ball, la ceremnia perfecte
d'aparellament hum. La Ventafocs i la Bella i la Bstia no s'escapen a
aquest ceremonial.
-----LITERATURA
INFANTIL-------------------------------------------------------------------------LA BELLA DORMENT
Matrimoni de convenincia
Ens trobem per primer cop , antropolgicament parlant, la constataci del
matrimoni pactat des de la infncia. En el mn Disney es procura sempre
evitar contradiccions amb costums tradicionals arrelats en els prncipis
burguessos que, a ms a ms, tenen una importancia desmesurada dins el
mn americ on es radicalitzen aquestes qestions i, passa per poques
oscil.lants al llarg de la seva histria, que va des del lliberalisme exagerat
fins el dogmatisme absolut. Aquesta s la ra de que Disney solucioni el fet
del matrimoni de convenincia fent que, sense saber-ho, els dos
protagonistes s'enamorin a primera vista. Es combina l'atzar d'all que est
pactat i aix no es dna un conflicte familiar.
El prncep:
El prncep de la Bella Durment s el prncep blau per excel.lncia. Com el de
la Sirenita, s varonil, fort i capa d'enfrontar-se a qualsevol problema per
conquerir a la seva estimada. A la Sirenita el mstil d'un vaixell ha
d'atravessar el cos de la bruixa pop , a la Bella dorment amb una esp asa;
en tots dos casos la fortalesa fsica del var enamorat pot acabar amb la
mgia negra.
Les fades madrines
Les fades madrines de la Bella Durment ens recorden a la fada de la
Ventafocs, fades de petit tamany, no gaire primes, que recorden ms la
imatge d'una via protectora que una fada de bosc mitolgica.
I s significatiu el segent: les coses o els atributs que es valoren ms dins
del mn mascliste de Disney com atributs importants per la dona. Aquests
atributs venen donats pels dons que les fades regalen a la princesa quan
neix, aquests sn la bellesa i la veu. Per tant veiem que s una constant
repetici en aquest tipus de pel.lcules perqu no s'entn l'ideal de dona
sense la bellesa fsica i sense la veu dola.
Les bruixes i els salvadors
Trobem un paral.lelisme entre les histries de Blancaneus i la Bella Durment;
en ambds casos hi ha actes diferents de bruixes i de maldat (intent de

bruixeria de Blancaneus i la maldici de mort de la Bella Durment); tamb

en tots dos casos hi ha alg que fa que aquesta maldici sigui ms lleugera.
L'encarregat de matar a la Blancaneus, l'abandona al bosc, i la Bella
Durment no morir grcies al tercer do que li donar una ltima fada, i aix
es quedar en un son profund I, finalment, tamb en ambds casos s el
prncep qui acaba amb la mgia negra.
Finalment destacar el segent: el drac i la figura del prncep amb la creu a
l'escut ens recorda a Sant Jordi i aix no s d'extranyar, ja que aquest
personatge no s un personatge exclusiu de Catalunya. Jordi, George,
Gorgio s un cavaller medieval conegut a tota Europa per la cristianitat i els
seus xits en la lluta contra els sarrans, representats a la iconografia
cristiana com un monstre mitolgic o drac; amb ra doncsaquest
personatge s patr , a ms a ms de Catalunya, de Vencia, d'Anglaterra,
d'Escocia i, per exportaci, de molts indrets de Nord Amrica.
Opini personal
Certament m'adono que quan observem les coses i ens disposem a
analitzar-les aquestes no resulten ser mai com ens poden haver semblat a
primer cop d'ull. I s bo, si ms no, que les persones ens parem a observar
tot all que se'ns dna per tenir un esperit crtic que ens permeti formar la
nostra persona. I si a aix li afegim el fet que estem tractant, que sn les
pel.lcules infantils, encara doncs amb ms motiu.
Crec que tothom estar d'acord en qu hem de tenir molta cura amb all
que ensenyem i transmetem als infants, perqu sn ells els qui establiran
els valors de la societat futura.
Ara b, malgrat totes aquestes bones intencions que se suposen darrera de
les nostres accions, cal tenir en compte que els interessos creats per
determinats grups de persones no sn sempre com creiem que hauren de
ser.
Personalment crec que s important ser molt conscient de tot all que fem i
diem, perqu si ms no ens trobem en un moment social, sobretot a nivell
europeu , en que estem avanant en tots els camps. Per aquest aven
tecnolgic, cientfic, pedaggic, etc., no hauria de conduir-nos a una
preocupaci excessiva per fer-ho tot perfectament, perqu s, precisament,
en la recerca d'aquesta perfecci que ens podem perdre.
Amb aix vull dir i, enllaant-ho amb el tema, que crec que no sn les
pel.lcules en s que poden fer mal als infants sin l'excs i abs del seu
consum, que s el problema principal que sovint es planteja. No recordo jo
que cap conte hagi tingut una influncia destacable en la meva vida ni en el
meu desenvolupament. Qualsevol muntatge grfic o visual no pot deixar de
reflectir el que som les persones, perqu sn les que ho creem. Si ms no,
s important plantejar-se l' objectivitat alhora de fer-ho, per , sobretot, l's
que en fem.

Bibliografia

JANER.G. La funci educativa del conte de fades. 1977.

GEORGE JEAN. El poder de los cuentos. Colecci Dejadles

leer.Pirene.Barcelona, 1988.

http//www.ciudadfutura.com/cine/cine/peliculas/sirenita.htm

http//www.pangea.org/carlesc/contes/porta.htm

Apunts Psicologia Evolutiva. Any 1996-1997

Cintes de video de les pel.lcules Disney treballades.