Professional Documents
Culture Documents
ANÀLISI Disney
ANÀLISI Disney
LCULES DISNEY
Data: Abril 2000
INDEX Pg
Introducci ....................................................................................... 1
Justificaci de l'anlisi ..................................................................... 2
Valors de la reforma educativa ......................................................... 4
1 part: TRETS MS CARACTERSTICS DE LES PEL.LCULES
DISNEY........... 5
* El jorobado de Notredam ................................................................ 6
* El Rei Lle ...................................................................................... 9
* 101 Dlmates ................................................................................... 11
* Tod y Toby ...................................................................................... 13
2 part: ANLISI COMPARATIU DE PEL.LCULES
DISNEY............................ 14
* La Bella i La Bstia ......................................................................... 15
* La Sirenita ....................................................................................... 17
* La Ventafocs ................................................................................... 19
* La Bella Dorment............................................................................. 22
Opini personal ................................................................................... 24
Bibliografia .......................................................................................... 25
--------LITERATURA INFANTIL-------------------------------------------INTRODUCCI
La factoria de Walt Disney va nixer de mans del creador de dibuixos
animats i productor cinematogrfic estadounidens, Walter Elias. Creador de
personatges tan coneguts com Pluto, Goofy, Mickey Mouse i el Pato Donald
entre d'altres, l'any 1923 va fundar els estudis Disney per a la realitzaci de
dibuixos animats.
L'any 1938 Disney va presentar al pblic el seu primer llargmetratge de
dibuixos animats Blancaneus i els set nans, extret d'un conte dels germans
Grimm. D'en fins avui dia les produccions no han deixat de captivar als
infants una dcada rera l'altra, amb produccions noves o b, amb
actualitzacions de les versions ms populars i de gran xit en anys
anteriors.
IGUALTAT: Tots els nens a l'escola i totes les persones a la societat tenen
els mateixos drets i deures.
PRACTICISME: vo dir que els continguts que s'ensenyen a l'escola no
poden estar deslligats de l'entorn, les experincies i la societat que envolta
al nen.
EL JOROBADO DE NOTREDAM
Destacarem aqu els trets ms significatius que podem analitzar del
missatge que sen's vol transmetre en aquesta pel.lcula. Abans per, de
comentar-la amb ms profunditat, llegirem un breu resum de l`argument
per situar-nos en la historia.
Aquesta obra de Disney resumeix la histria de Quasimodo aixi. Ocult a les
mirades de tots els ciutadans de Paris viu Quasimodo, dalt de tot del
campanri de la catedral de Notre Dame. El seu tutor, el jutge Frollo, no li
permet de baixar mai del campanri. En companyia de tres simptiques
grgoles de pedra: Victor, Hugo i Laverna, Quasimodo passa les horas
observant el bullicis anar i venir de la gent. Fins que un dia decideix baixar
d' amagatotis i coneix a la bella Esmeralda, amb la qual viur la seva
aventura ms gran.
Per comenar cal destacar un aspecte que es dna, en general, a totes les
pel.lcules Disney. D'una banda, s una constant la col.laboraci i la
solidaritat que s'estableix entre animals de diferents races. I d'altre banda i
en un altre lnea destacar que s tamb caracterstic de Disney treballar
amb colors exageradament vius, els colors elementals perqu sn els que
criden ms l'atenci als nens.
I centrant-nos ja en El Jorobado de Notredam, per treballar de cara als nens
tenim:
Els valors que vnen marcats per la reforma: els valors de la diversitat,
la igualtat i la integraci. No importa que les persones siguin diferents;
tothom ha de poder insertar-se a la societat que li ha tocat viure. I per
assolir aquest fi, s molt important no posar etiquetes. Podem utilizar com
exemple, la crtica a la frase: Los gitanos sn incapaces de amar. (Frollo)
Treballar la figura de l'antiheroi : els protagonistes no sempre han de ser
bonics fsicament. Com aquest tipus de personatge est sempre tan
maltractat a tot arreu, es diu protagonista quan s protagonista, encara que
no s'endugui a la noia. Enfront d'aix hi ha l'heroi que no s protagonista
per que si s'endu la noia. Per treballar el tema de l'antiheroi podem basarnos en les pel.lcules del director de cinema Steven Spilberg perqu ell juga
molt amb el ms primari de la persona, les pasions, les pors... Ex: Els
gremlins, E.T., Parc Jurssic...
La festa de carnestoltes. La festa que surt a la pel.lcula s la festa de
tot, i a l'inrevs t la mateixa significaci que el carnestoltes. (Recordem
que el carnestoltes s una festa pagana, d'origen rom, eren las festes
Saturnalies - en favor de Saturn-. Durant aquell dia com tot canviava podia
manar la dona i l'esclau)
Com en el carnestoltes, en la pel.lcula t importncia la utilizaci de la
mscara, perqu quan ens tapem la cara podem ser el que no som
normalment el que volem ser.
Per treballar el tema de la mscara podem basar-nos en la pel.lcula La
Mscara, i en les dues versions de El fantasma de l'pera.
!Des del punt de vista dels adults en la pel.lcula podem veure reflectit el
segent:
A nivell psicolgic trobem un exemple del que s un acte fallit.
Concretament quan Frollo visita a Quasimodo per primera vegada i fan entre
els dos una mena de joc interactiu. El joc consisteix en que Frollo diu una
lletra en ordre alfabetic i Quasimodo ha de repetir una paraula que comenci
per aquesta lletra i que, amb anterioritat, Frollo li ha fet memoritzar. Totes
les paraules tenen a veure amb el pecat i quan arriben a la f el desitg
inconscient de Quasimodo el traeix i diu: Festival. Un acte fallit s una
paraula o frase que es du en un moment que no ha de dir-se.
Tamb a nivell psicolgic observem com Frollo presenta un problema de
repressi. Veiem com s incapa de subliminar els instins sexuals que sent
vers l'Esmeralda, els reprimeix no els sublima, i ho converteix tot en pecat.
Des del punt de vista del Frollo, l' Esmeralda s una neurtica histrica
perqu li desperta en ell el desitg carnal i el deixa penjat sense donar-li
sortida a aquest desitg.
D'altra banda destacar que la pel.licula ens presenta als dos protagonistes
de manera que quan estn junts en Quasimodo i en Febo el primer resulti un
xic ms intel.ligent, cosa que no passa en la novel.la original de Victor Hugo.
En la versi de Disney s en Quasimodo i no Febo qui descobreix que el
penjoll que li ha regalat l'Esmeralda s el plnol de la ciutat. I quan estn
buscant la ciutat dels marginats s tamb en Quasimodo qui descubreix la
manera ms lgica de baixar per les escales, mentre que Febo s'entreten a
traduir paraules del llat. Malgrat tot per, l'Esmeralda es casa amb en Febo
qu s bnic fisicament tot i que no s llest.
A nivell formal i tamb de cara a nosaltres, veiem com la pel.lcula t la
forma tpica d'opereta, que es un gui definit amb nmeros musicals
intercalats i que no sempre tenen una relaci directa amb aquell gui. Sn
nmeros molt espectaculars i que recorden a la comedia francesa. (Ex: Rei
Lle).
Per primera vegada a una pel.lcula Disney trobem la mort d'una mare en
escena. (a Tod i Toby era una gossa).
La gelosia: Un altre punt que tamb es tracta sn els gelos entre germans.
Aix en psicologia es coneix com el Sndrome de Can, que es basa en que
el germ que presenta la gelosia no respn a les espectatives del pare. Skar
diu textualment: En qestions d'intel.ligncia m'ha tocat la part del lle,
per en qesti de fora m' he emportat la pitjor part genticament. Skar
no s un lle idoni per gobernar. No respn a les espectatives d'un futur rei.
L'ecologia: podem dir que, el Rey Len s una pel.lcula que pretn ser
ecologista i presenta el fet de la caera com una necessitat per mantenir el
sistema ecolgic. Apendre a caar s sinnim d'inserci social com ho s a
moltes tribus humanes, fet que s'estudia tamb, desde l'antropologia.
Tamb cal dir , que com en el cas dels humans, el fet d'enfrontar-se a una
cosa desconeguda (cementiri d'elefants) s una manera dedesafiar
l'autoritat paterna i sentir-se independent. Des del mn hum s el
que es coneix com a sndrome de sortir de nit, que es dna sobretot a
l'adolescncia.
Quan hi ha un enfrontament a l'autoritat s quan posteriorment si hi ha
algun problema es presenta el sentiment de culpabilitat, que s el que li
passa a Simba davant la mort del seu pare. En cap moment es planteja per
s mateix el fet de que ell no s culpable d'aquesta mort.
Un altre cosa que es planteja, i s com a moltes pel.licules de Disney, s el
fet del matrimoni per convenincia i entre iguals, que s una manera
de mantenir el estatus de poder de la classe dominant. Simba i la seva
amiga Nala, estn pactats des de petits per al matrimoni. Un prncep
sempre s'ha de casar amb una princesa.
Subliminalment la pel.lcula est criticant qualsevol tipus de
revoluci, el que val s el poder (representa que les hienes sn la classe
marginal de la societat). La revoluci es presenta com un aixecament de les
hienes que sn els marginats a la ltima anella de la cadena alimentria i
per tant, estn destinades al fracs.
I, per ltim, remarcar que la paraula Hakuna Matata s una excusa per
reprimir els sentiments de culpabilitat. Hi ha un paral.lelisme gaireb exacte
entre el Rey Len i el rei Hamlet de Skaspeare, es fa el mateix discurs
psicolgic de l'Edipus i de l'autoritat.
101DALMATAS
Aquesta pel.lcula s una de les creacions de Disney en la qual conviuen
animals i humans. Els personatges principals sn els animals -en aquest cas
gossos dlmates- i els secundris sn els humans.
!A nivell de valors podem treballar fonamentalment dues qestions:
El valor de l'amistat.
El valor que potencia la intengraci de totes les classes socials.
Tal i com apareix a la pel.lcula, l'amistat est per sobre dels interessos
personals.
Tots els animals que col.laboren en el rescat dels gossets no guanyen res a
canvi, ms que la gratificaci d' haver fet el que consideraven oport.
D'alguna manera podem ensenyar als nens que l 'amistat veritable no s
sinnim de possesi sin que la podriem definir com una suma de
trobades com definia el filsof itali Alveori.
No hem de confondre amistat i solidaritat, qu sn dos valors qu tamb els
podem treballar en base a la reforma.
L'amistat necessita una motivaci comuna. No necessriament les
persones que sn amigues han de tenir una personalitat similar, uns trets
comuns unes activitats semblant, per si que es troben b quan estan
juntes. Estadsticament es considera per, molt ms factible que puguin
arribar a ser similars amb l'amor, en el sentit que tots dos sentiments tenen
quelcom inexplicable o mgic. Per aix l'amistat no ha de ser possesiva i ha
de dependre exclusivament de la llibertat del subjecte.
La solidaritat pot existir entre persones que estiguin lluitant per una
mateixa causa i s independent de la relaci d'amistat que pot haver-hi
entre elles. D'aquesta manera pot haver-hi solidaritat entre persones que no
es coneixen o que per caracterstiques personals mai establirien entre elles
una relaci d'amistat perqu no es troben b juntes (aix no vol dir per qu
no es tolerin). La solidaritat s puntual i en l'amistat s'estableix un altre
tipus de comproms. Hi ha una complicitat que no s'escolleix, hi s.
En aquest sentit la pel.lcula s bona per treballar la solidaritat, perqu els
gossos, no importa la seva raa, s'uneixen per ajudar a una familia que t
problemes.
!ALTRES PUNTS QU PODEM TREBALLAR DE 101 DALMATAS
La pel.lcula t un fons clarament ecologista en el sentit qu posa o
situa a la protagonista negativa La Cruella de Vil en el lmit de lo grotesc.
Automticament, de manera subliminal ens fa odiar el personatge i, al
mateix temps, aquelles persones partidries de portar abrics de pells. El
nom de la protagonista negativa, com en altres casos de la factoria Disney
no s gratuit, Cruella evoca l'adjectiu cruel.
La diversitat queda manifesta amb la particular personalitat de
cadascn dels gossets. Aquest fet s una tcnica per treballar la
individualitat que es dna tamb en altres pel.lcules Disney. Com a exemple
podem pendre els nans de Blancaneus, qu vnen caracteritzats per un sol
adjectiu (sordito, mocosito). I ens podem preguntar: Perqu aquesta
exclusivitat d'una qualitat per treballar la individualitat? La resposta a
aquesta qesti la podem extreure de com treballen els valors els grans
terics de l'evoluci infantil: PIAGET, S. FREUD, ANNA FREUD, MELANIE
CLEANE, etc.
Tots ells coincideixen en afirmar qu, el nen que t menys de sis anys
adquireix l'escala de valors de forma molt extrema. Est all qu s bo i all
qu s dolent i el mateix passa amb la seva percepci de la individualitat.
Per exemple, ens explica Piaget que el nen a l'etapa pre-operacional veu si
una cosa est propera o lluyana, per no pot veure que est en una situaci
intermitja.
Es bo perqu els aprenentages posteriors del nen es facin de forma
correcta, que comenci per apendre els valors extrems i, en aquest sentit
aquesta pel.lcula est molt ben treballada.
Per tant, amb els dlmates prcticament podem treballar tots els valors
relacionats amb la reforma i la integraci social. Perqu es treballa:
- La diversitat perqu tots els gossets tenen carcters diferents.
- La integraci social en un mateix grup social, la familia. La integraci
social dels dlmates s tan profunda que prcticament no t barreres
perqu els dlmates admeten fins i tot com a fills, fills que no sn
biolgicament seus.
Si comparem aquesta versi amb la posterior trobem diferncies
substancials. En la pel.lcula de dibuixos animats en cap moment apareixen
descendents dels protagonistas humans. A la pel.lcula de carn i ssos t
una importncia cabdal la famlia humana. Gaireb t tanta importncia
com la idea ecologista. I d'altra banda tamb apareix la idea moderna de
psicopata. s explicitament un psicpata l'encarregat de matar els gossos.
En aquesta versi posterior queda diluida la fora de la primera pel.lcula de
dibuixos per la influncia d'altres pel.licules posteriors a la de dibuixos com
poden ser Solo en casa.
TOD I TOBY
Breu resum de l'argument per situar-nos en la historia:
Relat narratiu de la relaci entre un gos i una guineu: Tod s un cadell de
guineu, i Toby, una alegre cadell de gos caador : dos inseparables amics
que no saben que hauren de ser enemics. Sota l'atenta mirada vigilant de
Mam Buho, Tod i Toby juguen i es diverteixen en el bosc, inconscients que
en el futur haurn d'enfrontarse i posar a prova la seva amistad.
Trets ms caracterstics de la pel.lcula:
En Tod i Toby es dona la mateixa situaci que en El Rei Lle, pel que fa
a la relaci entre espcies animals que a la realitat no es
dna. Aquesta s, per tant, una relaci fictcia i que com hem destacat
abans, es treballa com a personificaci, s a dir als animals sel's hi donen
qualitats humanes el que ens permet treballar aspectes com la interacci
amb els nens, la amistad i la lleialtat.
Per ltim i tamb com a centre d'inters de cara als nens, tractat amb
paraules sencilles, els podem explicar el fenmen de la migraci, s a dir,
poden compendre que hi ha animals que varien el lloc d'habitat depenent
de l'estaci de l'any.
-----LITERATURA
INFANTIL-------------------------------------------------------------------------LA BELLA I LA BSTIA
Perqu s bstia la Bstia?
El protagonista de la Bstia, que en realitat s un prncep encantat, s un
superprotegit, s un nen mimat que desenvolupa actituds capritxoses
degudes a un complexe d'Edip no superat correctament per falta de
circulaci paterna. El prncep encantat va ser rei abans d'hora, s a dir, s
un edpic.
La Bstia ha de portar a terme el mateix procs que la Bella per poder
comportar-se com ella, s a dir, superar correctament el complexe d'Edip.
En llenguatge Piaget: ha d'apendre a relegar a un segon terme el principi
de plaer i deixar circular el principi de realitat. Cada cosa al seu temps.
All que s mgic es dna noms quan no s'ha superat el complexe d'Edip.
Per qu? Perqu all que s mgic est relacionat amb el mn mtic dels
fantasmes infantils, per tant, quan es dna la caiguda del complexe d'Edip i,
en conseqncia, la trobada sense traumes de l'obsessiu i de la histrica
ben equilibrats, s quan es dna una veritable trobada d'all que es diu lo
real; cauen els fantasmes i el mite, ja no hi ha lloc per a la mgia. s ben
curis apreciar com el primer acte de tendresa de la Bella vers a la Bstia,
s quan aquesta ltima reprodueix una conducta que pot ser associada a
una conducta que podria ser del pare. Aquesta conducta s la de protecci.
Inmediatament, desprs de la conducta protectora, apareix el que
s'anomena el sndrome del soldat i la infermera, la reacci de la Bella s
curar a la Bstia, la Bstia la necessita. Aquesta s una actitud prpia d'una
mare.
Relacions Identificaci Substituci i
Diverses
! ! Rol sexual comprensi
Odi Identificaci
No es el que yo soaba, pero hay algo en l que empiezo a descubrir
-----LITERATURA
INFANTIL-------------------------------------------------------------------------LA SIRENITA
Amb tot aix, veiem la importncia del llenguatge subliminal que es destaca
a travs dels dilegs i les associacions de fets que es fan. Alguns exemples
que trobem en aquesta pel.lcula i que reflecteixen els trets que acabem
d'esmentar poden ser els segents:
- Per acabar fem una ltima pincellada a l'ltim ball, la ceremnia perfecte
d'aparellament hum. La Ventafocs i la Bella i la Bstia no s'escapen a
aquest ceremonial.
-----LITERATURA
INFANTIL-------------------------------------------------------------------------LA BELLA DORMENT
Matrimoni de convenincia
Ens trobem per primer cop , antropolgicament parlant, la constataci del
matrimoni pactat des de la infncia. En el mn Disney es procura sempre
evitar contradiccions amb costums tradicionals arrelats en els prncipis
burguessos que, a ms a ms, tenen una importancia desmesurada dins el
mn americ on es radicalitzen aquestes qestions i, passa per poques
oscil.lants al llarg de la seva histria, que va des del lliberalisme exagerat
fins el dogmatisme absolut. Aquesta s la ra de que Disney solucioni el fet
del matrimoni de convenincia fent que, sense saber-ho, els dos
protagonistes s'enamorin a primera vista. Es combina l'atzar d'all que est
pactat i aix no es dna un conflicte familiar.
El prncep:
El prncep de la Bella Durment s el prncep blau per excel.lncia. Com el de
la Sirenita, s varonil, fort i capa d'enfrontar-se a qualsevol problema per
conquerir a la seva estimada. A la Sirenita el mstil d'un vaixell ha
d'atravessar el cos de la bruixa pop , a la Bella dorment amb una esp asa;
en tots dos casos la fortalesa fsica del var enamorat pot acabar amb la
mgia negra.
Les fades madrines
Les fades madrines de la Bella Durment ens recorden a la fada de la
Ventafocs, fades de petit tamany, no gaire primes, que recorden ms la
imatge d'una via protectora que una fada de bosc mitolgica.
I s significatiu el segent: les coses o els atributs que es valoren ms dins
del mn mascliste de Disney com atributs importants per la dona. Aquests
atributs venen donats pels dons que les fades regalen a la princesa quan
neix, aquests sn la bellesa i la veu. Per tant veiem que s una constant
repetici en aquest tipus de pel.lcules perqu no s'entn l'ideal de dona
sense la bellesa fsica i sense la veu dola.
Les bruixes i els salvadors
Trobem un paral.lelisme entre les histries de Blancaneus i la Bella Durment;
en ambds casos hi ha actes diferents de bruixes i de maldat (intent de
Bibliografia
http//www.ciudadfutura.com/cine/cine/peliculas/sirenita.htm
http//www.pangea.org/carlesc/contes/porta.htm