ELS GNERES CINEMATOGRFICS (no confondre amb els moviments

cinematogrfics)
El gnere cinematogrfic s la manera de classificar les pellcules segons les seves
caracterstiques formals i/o de contingut. Cada pellcula es pot adscriure a un o altre
gnere determinat segons els seus elements narratius, lpoca en que es situa lacci,
l'argument, els smbols, la base temtica, el major o menor grau de ficci i
versemblana, l'enfocament, la tcnica, el plantejament, el desenvolupament, la
resoluci i la intenci dramtica.
El corpus clssic dels gneres cinematogrfics inclou bsicament els segents:
*De l'Oest/Western
*Bllic
*Negre
*Romntic
*Comdia
*Drama
*Suspens
*Histric
*Musical
*Terror
*Cincia ficci
*Aventures
*Acci
*Fantstic
*Policac
*Ertic
*Pornogrfic
*Infantil
*Religis
*Poltic
ELS MOVIMENTS CINEMATOGRFICS
EXPRESSIONISME ALEMANY
A principis del segle XX una tendncia antinaturalista arrenca amb fora en el
panorama artstic alemany: s lexpressionisme; un moviment que tenint com a
precedents a Goya i Munch intenta expressar la seva visi del mn a travs de la
subjectivitat, de la visi nica de lartista. Els colors es tornen violents i les formes es
distorsionen en funci dels estats dnim. Acabada la I Guerra Mundial amb la derrota
dels imperis centrals, Alemanya, venuda, inicia la seva reconstrucci. Durant els anys
immediatament posteriors al conflicte europeu el cinema nordameric s el ms vist a
Alemanya. Per aix, el Govern alemany decideix fundar la UFA, productora estatal de
cinema per tal dimpulsar el cinema propi. s en aquest context que lexpressionisme
entra al cinema: El Gabinet del Doctor Caligari (1919) -la pellcula fundacional- de
Wiene, Nosferatu (1922) de Murnau i Metropolis (1926) de Lang, en seran la seva
mxima expressi.

SURREALISME
ANTECEDENTS: DADAISME / PSICOANLISI
CREACI AUTOMTICA
L'INCONSCIENT ESDEV LA FONT PASSIONS, IMPULSOS
SEXUALS...
REBUIG A LA MORAL REPRESSORA
S'IGNOREN LES NORMES I LA TRADICI ESTTICA
EL NEOREALISME ITALI
fou un moviment cinematogrfic sorgit un cop finalitzada la SegonaGuerra Mundial.
L'objectiu d'aquest moviment va ser
reflectir el dia a dia de la gent treballadora del pas,
amb els seus problemes i misries. Amb aquest
objectiu, en algunes de les produccions es va decidir
no comptar amb actors professionals, no utilitzar
decorats sin localitzacions reals i prescindir
dilluminaci artificial, per tal que el que es veis en
pantalla fos el ms semblant al que es podia trobar a
la realitat.
CARACTERSTIQUES
El moviment neorealista no t cap contingut poltic intrnsec. Aix distorsionaria la seva
mxima d'oferir una imatge "objectiva" de la realitat. Una de les caracterstiques que li
sn ms prpies a aquest moviment s la posada en escena i el tractament que li
donaven a les escenes dialogades. Per a l'ideleg d'aquest moviment, Cesare
Zavattini, el cinema hauria d'explicar el que s l'aventura d'un home, fins al punt de
poder explicar en un film de 90 minuts, la vida d'un home al que no li passs res de
res.
PRINCIPIS TERICS
1. Es vol apropar el mitj a la gent del carrer.
2. Refusen la caritat i la compassi, a la vegada que la gratutat a l'hora de realitzar
judicis morals.
3. Hi t un fort pes el recent passat feixista del pas.
4. Una barreja de cristianisme i marxisme humanista.
5. Donen ms importncia a les emociones que als plantejament ideolgics.
PRINCIPIS ESTTICS
1. Evitar les trames i histries d'un cinema ms accessible i clssic en favor de
plantejaments ms durs en qu es vegi reflectida la dura realitat dels seus
protagonistes.
2. Opta per una esttica documental.
3. Utilitzen localitzacions reals, no sets de rodatge, en part perqu a causa de la
guerra estaven destruts.
4. Utilitzaci d'actors no professionals per als papers principals.
5. Utilitzaci del llenguatge colloquial, no del literari.
6. Deixen de banda l'artifici, ja sigui en l'edici, rodatge o illuminaci en favor d'un
estil ms lliure.

NOUVELLE VAGUE
Nouvelle vague (en catal Nova Onada) s com la crtica francesa, fonamentalment la

influent revista Cahiers de Cinema, va denominar un nou grup de joves cineastes

francesos que van comenar a dirigir a finals dels anys 50 del passat segle. El grup t
una voluntat comuna d'aconseguir la mxima llibertat d'expressi i tamb la major
llibertat a nivell tcnic unida als baixos costos de producci. Les pellcules de la
Nouvelle Vague es caracteritzen per la seva espontaneitat, amb guions molt oberts,
contenint grans dosis d'improvitzaci per part dels actors, en un esfor per mostrar-se
"naturals", lluny d'artificis. Els rodatges es solien fer amb illuminaci natural, amb pocs
mitjans i fora dels estudis tradicionals, utilitzant escenaris reals. Els arguments giraven
sobretot al voltant del desig de llibertat dels protagonistes, habitualment joves, que
mostraven a la pantalla la voluntat d'imposar nous punts de vista basats en joia de
viure la plenitut de la vida.
Com a directors destacats d'aquesta corrent cinematogrfica es poden citar els noms
de Jean-Luc Godard, Franois Truffaut, Claude Chabrol, Alain Resnais o Agns Varda.
Entre les principals pellcules que van marcar i definir aquesta corrent hi ha ttols com
ara Els quatrecents cops, Hiroshima Mon Amour, Jules et Jim o Clo de 5 a 7, a ms
de la ja citada bout de souffle.
CINEMA VERIT/CINEMA NVO/ FREE CINEMA
1950-1960 CINMA VRIT (FRANA)
PRINCIPIS TERICS:
REBUTJA L'ESTIL NARRATIU CLSSIC
AMBIGITAT NARRATIVA: UN PERSONATGE POT VAGAR,
TROBAR ALGUNES COSES, FER-NE D'ALTRES O DIR QUELCOM
SENSE CAP RA CLARA NI UNA EXPLICACI DEFINITIVA.
PRINCIPIS ESTTICS:
REALISME
EXPRESSIVITAT PER DAMUNT DELS ASPECTES NARRATIUS
MS DESCRIPCI QUE NARRACI
TCNICA:
NATURALISME EXTREM:
ACTORS NO PROFESSIONALS
TCNIQUES DE FILMACI NO INVASIVA
S FREQENT D'UNA CMERA MANUAL
LOCALITZACIONS REALS
SO NATURAL SENSE POST-PRODUCCI
1960-1970 CINEMA NVO (BRASIL)
INFLUNCIES: NEOREALISME ITALI
AUTORS:
INDEPENDENTS (DESVINCULATS DE LES GRANS PRODUCTORES)
PROVINENTS DE REVISTES ESPECIALITZADES
TEMTICA:
LA REALITAT SOCIAL DEL PAS
EL PASSAT HISTRIC
LA POBRESA (tant a les grans ciutats com al desolat nordest brasiler).
PRINCIPIS TERICS:
OPOSICI ALS GNERES COMERCIALS
IDEARI SOCIAL (ESQUERRES PROGRESSISTES)
EINA DIFUSORA DE LES INQUIETUDS POLTIQUES
PRINCIPIS ESTTICS:
REALISME
ESTIL AUSTER I SENZILL
1950-1960 FREE CINEMA (ANGLATERRA)
INFLUNCIES: NOUVELLE VAGUE FRANCESA

 AUTORS:
INDEPENDENTS (DESVINCULATS DE LES GRANS PRODUCTORES)
TEMTICA:
LA REALITAT SOCIAL DEL MOMENT
HISTRIES QUOTIDIANES DE PERSONES ANNIMES
GNERES:
CINEMA DE FICCI I DOCUMENTAL
PRINCIPIS TERICS:
INCONFORMISME SOCIAL
CRTICA A LA BURGESIA I A LA SOCIETAT
FONS D'AMARGOR I IRONIA
REFLEX DE LA TRISTESA DE LA VIDA URBANA MECANITZADA
DENUNCIA DE L'ALLAMENT DE L'SSER HUM
COMPROMS SOCIAL AMB UN ENFOCAMENT HUM
PRINCIPIS ESTTICS:
REALISME
REACCI A L'ARTIFICIALITAT NARRATIVA DE HOLYWOOD
TCNICA:
PRODUCCIONS AMB POC PRESSUPOST
EQUIPS REDUTS
INDEPENDNCIA DELS ESTUDIS
MSICA DE JAZZ COM A BANDA SONORA (SOVINT)
DOGMA 95
Lany 1995 un grup de cineastes danesos van reaccionar davant del que consideraven
falta de creativitat del cinema actual i van proposar una nova manera de fer cinema
resumida en una srie de normes que ells mateixos van denominar Dogma. El fet de
subscriure el seu manifest els donava cohesi com a grup, reforava lidea dautoria
collectiva i rebutjava el concepte tradicional dautor. Es tractava, resumidament, de
trencar les regles establertes i tornar al cinema la naturalitat perduda a travs de la
sobrietat narrativa. Entre aquestes regles destaquen el rodatge cmera en m, sense
grues ni suports, la utilitzaci de decorats naturals, el filmar amb el so directe, sense
incorporar banda sonora posterior, rodar sense cap mena de filtres ni llums artificials, i
noms en pellcula de 35 mm en color.
En lmbit narratiu el Dogma 95 no admet canvis temporals ni geogrfics al llarg de la
histria i tot passa en el present com si fos un reportatge en directe. Tampoc admeten
ladscripci de la histria a un gnere concret. En definitiva es tractaria de capturar
linstant buscant la veritat ms essencial, immediata i no manipulada. Els noms ms
destacats entre els seguidors del Dogma 95 sn els de Lars von Trier, Sren KraghJacobsen, Thomas Vinterberg, ke Sandgren, Lone Scherfig y Kristian Levring.
VonTrier, s el ms conegut, i lautor de films com Europa (1991), Trencat les onades
(1996),Ballant a la foscor (2000) o Dogville (2003).Linfluencia del Dogma 95 ha anat
ms enll del cinema dans amb alguns seguidors puntuals com ara Jean Marc Barr
amb Los Amantes, primera realitzaci dogma francesa, Harmony Korine amb el film
Julin Donkey Boy, primer treball estadounidenc del Dogma 95,aix com el primer film
dogma hispanoparlant de Juan Pinzs, la pellcula El Desenlace.

LA VANGUARDIA NORD-AMERICANA
FINS ELS ANYS 40
MONOPOLI COMERCIAL DELS GRANS ESTUDIS
LA VANGUARDIA NORD-AMERICANA
1940-1960
CINEMA INDEPENDENT = DESVINCULAT DELS GRANS ESTUDIS
NO S UNA CORRENT, SIN LA DENOMINACI
D'UNA SRIE DE PRODUCCIONS QUE TRENQUEN LES
CONVENCIONS TRADICIONALS.
HETEROGENETAT
LA VANGUARDIA NORD-AMERICANA
1940-1960
ETAPA DE POSTGUERRA
FINALITZA EL MONOPOLI COMERCIAL DELS GRANS ESTUDIS
CREIXENT OFERTA TELEVISIVA
CINEMA INDEPENDENT:
INTRODUEIX continguts que, fins molt poc abans, haguessin
estat rebutjats pels comits de censura i per les juntes
directives de les productores.
CREATIVITAT DESMESURADA
PLANTEJAMENTS TEMTICS I FORMALS PROVOCATIUS
LA VANGUARDIA NORD-AMERICANA
1940-1960Marty (1955), Delbert Mann
La nit del caador (1955), Charles Laughton
Dotze homes sense pietat (1957), Sidney Lumet
LA VANGUARDIA NORD-AMERICANA
1960-1970
Cercant el meu dest/Easy Rider (1969), Dennis Hopper
Cowboy de mitjanit (1969), John Schlesinger.
CULTURA ROCK + MOVIMENT CONTRACULTURAL
CALIFORNI
LA VANGUARDIA NORD-AMERICANA
1970-1980
EXPERIMENTALISME
La nit dels morts vivents (1968), George A. Romero
THX 1138 (1971), George Lucas
Males terres (1973), Terrence Malick
Bad streets (1973) i Taxi Driver (1976), Martin Scorsese
Eraserhead (1978), David Lynch