TEMA 4.

CIRCULACI DE MATRIA I ENERGIA EN LA BIOSFERA

1. INTRODUCCI
2. RELACIONS TRFIQUES
3. CICLE DE LA MATRIA I FUX ENRGETIC
4. PIRMIDES ECOLGIQUES
5. FACTORS LIMITANTS DE LA PRODUCCI PRIMRIA
6. CICLES BIOGEOQUIMICS

INTRODUCCI
Biosfera: s el conjunt dssers vius que habiten al planeta.
Punt de vista termodinmic sistema obert perqu hi ha intercanvi de matria i energia amb lentorn.
Lenergia solar es transforma en matria orgnica mitjanant la fotosntesi
La biosfera ret lenergia abans que es dissipi a lespai
Compta amb mecanismes de reciclatge-descomponedors
Ecosistema: s un sistema natural o parcialment artificial (rurals o urbans) format per components vius, inerts i les relacions que shi
sestableixen entre ells t 2 components
1. Bitop: condicions fisico-qumiques (t, humitat, aigua, gasos...)
2. Biocenosi: comunitat dssers vius dun ecosistema . Per pertnyer a aquest no basta amb estar-hi, s necessari que els ssers
vius intervinguin i relacions amb altres components de lecosistema
Ecosfera: conjunt de tots els ecosistemes de la Terra ecosistema planetari
Bioma: sn els diferents ecosistemes que hi ha a la Terra.

RELACIONS TRFIQUES Mecanisme de transferncia denergia duns organismes a altres i es representa com a cadena o
xarxa trfica on suneixen diferents nivells trfics
Cadena trfica: representaci de la seqncia que segueix lenergia dins la biocenosi i la relaci es fa amb fletxes del qui s menjat
al que menja (productorsconsumidorsdescomponedors)
Nivells trfics: grup despcies o individus que mantenen en el seu torn la mateixa relaci trfica
1. Productors Els organismes auttrofs transformen lenergia solar en matria orgnica. Els principals sn les plantes terrestres i
fitoplncton (algues microscpiques i cianobacteris)
La matria orgnica sintetitzada s utilitzada pels propis organismes en el procs de la respiraci. Alguna part es perd en forma
de calor i altra part s transferida en forma daliment a altres nivells trfics.
Els productors poden ser de dos tipus:
a. Fotosinttics (depenen de la llum): bacteris i cianobacteris (regne monera), algues i plantes superiors
b. Quimiosinttics (independents de la llum): bacteris auttrofs que no necessiten llum solar.
2. Consumidors organismes hetertrofs que utilitzen la matria orgnica produda dels auttrofs per dur a terme les seves
funcions vitals mitjanant mecanismes respiratoris.
Hi ha diversos tipus de consumidors:
a. Herbvors/consumidors primaris
b. Carnvors/consumidors secundaris
c. Carnvors finals
*En aquest nivell s convenient parlar de xarxes trfiques perqu cada nivell pateix ramificacions. ex: omnvors salimenten de
ms dun nivell trfic, saprfits o detritvors...
3. Descomponedorsorganismes tipus detritvors que descomponen la matria orgnica en inorgnica (aigua, sals minerals, CO 2) i
tanquen el cicle de la matria

CICLE DE LA MATRIA I FLUX ENERGTICprincipi de sostenibilitat natural: lecosistema recicla la matria de

manera que sobtenen nutrients i fa servir la llum com a font denergia.
1. RECICLATGE DE LA MATRIA
La matria orgnica s biodegradable, pot ser degradada i transformada en matria inorgnica per lacci duns
microorganismes descomponedors (bacteris i fongs) pot tornar a ser utilitzades pels productors en la fotosntesi la matria
es recicla
Hi ha el cas de restes orgniques enterrades durant milions danys en condicions anaerbies que es transformen en
combustibles fssils (carb, petroli, gas natural) i queda emmagatzemat en la litosfera.
2. FLUX DENERGIA
Lenergia solar (llum) s aprofitada pels productors primaris i aix passant per nivells superiors i de cada vegada lenergia es
redueix perqu una bona part es perd en forma de calor (regla del 10% vol dir que lenergia que passa dun nivell a altre s un 10
de la que t acumulada ) cicle obert que comena al Sol en forma de llum i acaba al sl en forma de calor.
La disminuci del flux denergia suposa reducci en els nivells de la cadena trfica.
3. PARMETRES TRFICS mesures emprades per mesurar la rendibilitat de cada nivell trfic
a. Biomassa: quantitat de matria orgnica viva/morta dun ecosistema per unitat de superfcie o volum.
Als ecosistemes la matria es recicla (cicle tancat). Pot tenir dos circuits: 1. Rpid: productors-consumidorsdescomponedors o b 2. Lent de milions danys productors-consumidors- depsits(carb, petroli)-descomponedors
b. Producci: quantitat denergia en forma de matria que flueix per cada nivell trfic.
a. Pb: matria incorporada per unitat de temps. Ex: productors seria el total fotosintetitzat/dia o any
b. Pn: energia que queda fixada i pot passar al nivell segent (augment de biomassa/temps)
Pn=Pb-R
c. Productivitat: relaci entre producci neta( E emmagatzemada/temps) i biomassa (mat org total) serveix per
valorar la riquesa dun ecosistema o nivell trfic i del que es pot extreure dun ecosistema
Pn/B
d. Temps de renovaci: temps que tarda un ecosistema o nivell trfic en renovar-se.
B/Pn
e. Eficincia: rendiment dun nivell trfic sortides/entrades
Eficincia ecolgica: s la capacitat de transferir energia dun ecosistema (Pn/Pn nivell anterior)100
4. PROBLEMA AMBIENTAL DE LA BIOACUMULACI procs dacumulaci de substncies txiques: metalls pesants
(atoms no es descomponen) o compostos orgnics, inorgnics.
La bioacumulaci ocorr quan les substncies ingerides no poden ser descompostes ni excretades
La substncia acumulada pot procedir del sl, laire, aigua, organismes vius. La seva introducci pot ser per via
digestiva, cutnia o respiratria
Es pot donar la incapacitat de metabolitzar la substncia txica i es va acumulant en greixos o rgans intens de manera
que poden causar la mort

PIRMIDES ECOLGIQUES
1. PIRAMIDE DENERGIA: representen el contingut energtic a cada nivell. Segueix la regla del 10%
2. PIRAMIDE DE BIOMASSA: elaborades en funci de la biomassa acumulada en cada nivell. La biomassa va decreixent en
un 10% ipot esser representada de manera invertida
3. PIRAMIDE DE NOMBRES: recompte total dindividus que constitueixen cada nivell i pot estar invertida

FACTORS LIMITANTS DE LA PRODUCCI PRIMRIA factor (t, llum, humitat) o element (N, P, Ca, Mg)
que estan en quantitats insuficients respecte a altres marcant el ritme de producci del productor
Llei de mnim: el creixement duna espcie vegetal es veu limitat per un element que es troba en quantitats inferiors a la
mnima necessria, per tant actua com a factor limitant.
Hi ha energies externes de procedncia solar, energies de suport o auxiliars que humans usen en les explotacions agrries i
lluitar contra factors limitants i incrementar-ne les collites totes impliquen ls de combustibles fssils

1. TEMPERATURA I HUMITAT: aquestes dues estan relacionades. Augment de tevaporaci H2O

Es distingeixen plantes C3 i plantes C4 (nombre dtoms de Carboni)
-C3perden gran quantitat daigua pels estomes de manera que no suposa un problema si es trova en un
clima humit
poques de sequera tanquen estomes i quan fan la fotosntesi hi ha un descens de CO2 en el seu interior i
un augment dO2
-C4plantes que viuen en t altes i amb poca aigua Algunes daquestes plantes viuen al desert (cactus) i
compten amb adaptacions per evitar la prdua daiguamecanisme CAM: fixar CO2 al a nit i tancar
estomes al dia (evita la prgua daigua)
Acumulen CO2 i eviten el procs de fotorespiraci producci de mat org elevada
2. FALTA DE NUTRIENTS: la presncia de nutrients necessaris per a la biosntesi de molcules orgniques condiciona
leficincia fotosinttica N, P, K, Mg(clorofil.la), S, Ca
CO2: a major concentraci de CO2, ms fotosntesi CO2 redueix efecte hivernacleplantaci que actu com a
embornal de CO2 per no s possible si falten nutrients com:
-

Fsfor(principal factor limitant) roques dorigen mar formades per restes dorigen animal (coralls,

copinyes, ossos de peix..) Quan aquestes roques afloren, els fosfats es dissolen per la pluja i retornen
a llacs o mars
Aquestes roques fosfatades es troben a zones desrtiques a molta profunditat, per tant requereix la
seva explotaciabono per a lagricultura i controla lagricultura mundial
- Nitrogen en desaparixer apareixen microorganismes fixador de N2 atm
- Necessitat denergies externes productors fotosntesi i descomponedors degraden la mat org en
nutrients reutilitzables(cicle de mat tancat)
Ex: oceans noms fotosntesi als 200m i al fons es troben els descomponedorssuposa una dificultat
del retorn dels nutrients. Hi ha zones daflorament: laigua del fons ascendeix a la superfcie
juntament amb els nutrients fertilitzats pel fitoplncton. Lenergia externa que ho fa possible s el
vent
Les plataformes costaneres sn de gran productivitat elevada a causa que lonatge i arriben nutrients
Als ecosistemes terrestres hi ha una menys despesa denergies externes per al reciclatge dels
nutrients, ja que les distncies entre els llocs de producci i descomposici sn molt menors que en
els oceans
3. LLUM I DISPOSICI DE LES UNITATS FOTOSINTTIQUES: la llum s la font denergia de la fotosntesi. Quan la llum
s captada per fer la fotosntesi

CICLES BIOGEOQUMICS tendeixen a ser tancats. Les acts humanes nocasionen lobertura o lacceleraci de tal
manera que influencien en el funcionament de lecosistema que t com objectiu reciclar al mxim la matria
1. CICLE DEL CARBONI:
El C es troba en latm formant els composts CH4, CO2,CO
Latmosfera i hidrosfera intercanvien CO2 per difusi directa. En la litosfera es troba de diferents maneres:
combustibles fssils i roques carbonatades.
a. ATMLITOSFERA
El CO2 atmosfric es dissol en laigua formant cid carbnic. En arribar a la mar, els animals
lincorporen als seus teixits, formaran part desquelets dels organismes marins que quan es morin
passaran a ser sediments i altra part de CO2 tornar a latmosfera
b. CO2ATM
Les roques carbonatades es fonen i sallibera CO2 que escapa a latmosfera per mitj de les erupcions
volcniques
c. EMBORNALS FSSILS
La matria orgnica queda sepultada i sense contacte alb lO2 i es produeix la fermentaci:
transformar la matria orgnica en carb i petroli que sacumular a la geosfera.

Es formen roques calcries de calcita a partir del CO2 dissolt en laigua quan es formen esquelets, closques, animals
marins...
Les roques carbonatades es formen a partir del CO2 atmosfric dissolt en laigua i fixat pels ssers vius
Que es transformen en roques, el C queda emmagatzemat durant milions danys .Es pot immobilitzar per formar carb,
petroli, gas natural a partir de restes, sobre tot vegetals que havien fixat C per fotosntesi. Quan les roques calcries
subdueixen a linterior de la Terra, es fonen i el CO2 apareix als volcans.
En el cas del carb i petroli, el CO2 es pot reincorporar per combustions provocades per lhome o de forma natural
quan el C aflora a la superfcie i sevapora CaCO3 +calor CO2+CaO
2. CICLE DEL FOSFOR
Es troba immobilitzat en els sediments ocenics . el seu procs dalliberament s molt lent perqu depn del cicle
geolgicprincipal factor limitant i s considerat un recurs no renovable
El fsfor es un constituent important de les biomolcules. Es troba present als vegetals i animals
Els fosfats sn alliberats de les roques fosfatades i cendres volcniques i transportades de manera insoluble per les
aiges on precipiten i formen sediments.
3. CICLE DEL NITROGEN
Per una banda s necessari per als ssers vius ja que s un element constituent dels aa que formen les protenes (la
seva presncia s mnima)
Per contra, en latm s el component majoritari (la major part es troba de forma inerta N2). Hi ha altres components
com NH3 (erupcions volcniques), xids de nitrogen (formats espordicament a partir de N2)reaccionen alb laigua
formanr lcid ntric que cau amb la pluja i en arribar a terra reaccionen formant nitrats que les plantes assimilen
Hi ha microorganismes capaos de captar N2 (inert de latm) i els transformen de manera que sn aprofitats per les
plantes.
Altres processos:
- nitrificaci: els bacteris nitrificants (descomponedors) transformen lNH3 en nitrats assimilats per les plantes.
- Desnitrificaci: bacteris que transformen els nitrats en N2 que es perd cap a latmosfera
- Humans: el N present a la cambra de combusti reacciona amb lO formant xids de N que salliberen a latm i amb
el vapor daigua es transformen en cids ntrics i quan plou dna lloc a la pluja cida i que en caure en terra eleva la
quantitat de nitrats
- Fixaci industrial: convertir N2 en amonac
- Adobament excessiu dels cultius: provoca lalliberament doxids de nitrogen que contribueixen a lefecte
hivernacle. A nivell del terra, provoca un deteriorament de la composici qumica del sl
4. CICLE DEL SOFRE
Es troba majoritriament en la hidrosfera en forma del sulfats evaporaci de llacs
En la biosfera sn imprescindibles per la sntesi de molec orgniques bacteris i fongs transformen el sofre en sulfats
utilitzables pels vegetals que en morir alliberen aquest component cap a latm
Als oceans profunds, en absncia dO2, el sulfat pateix reducci mitjanant bacteris sulfato-reductors. Durant aquest
procs sallibera O2 aprofitat per organismes per a la respiraci. Quan les algues es mren, alliberen un component del
sulfat cap a latm que reaccionar formant cid sulfric (fa el paper de condensaci dels nvols) i precipita formant
petites gotes daigua