Temps i espais de memria. Revista digital del Memorial Democrtic.

Nm 2 (Desembre 2014)

ISSN: 2339-806X

Passat i pressent

El Valle de los Cados:

Un monument nic, una memria
controvertida
Alicia Alted
Catedrtica dHistria
Contempornia (UNED)

Lobjectiu primordial
de la Comissi era
elaborar un informe
sobre les possibles
actuacions que es
podrien dur a terme
en relaci amb El
Valle de los Cados

El Valle de los Cados es va crear per desig personal de Franco

amb la finalitat dhonorar i perpetuar la memria dels caiguts
en la Cruzada, per, per paradoxes de la histria, en el mateix
lloc reposen les restes de milers de soldats i civils republicans.
Aquest article tracta dexplicar per qu el Valle de los Cados s
un monument singular i nic en una Europa plena de memorials que recorden la barbrie bllica del segle XX, i per qu
continua sent un lloc de memria controvertida que provoca
dolor i enfrontament entre persones de diferents ideologies i
sensibilitats religioses.
El 27 de maig de 2011 es va
publicar lacord del Consell de
Ministres pel qual es creava la
Comissi dExperts per al Futur
del Valle de los Cados. En el
prembul de lOrdre aquest es
considerava un lloc de notori
valor histric, el smbol monumental present ms important de
la Guerra Civil i de la dictadura
franquista. El Valle de los Cados
sindicava a continuaci es va
crear i perviu com a lloc de memria. No obstant aix, s encara
un lloc controvertit en la conscincia collectiva dels espanyols.

Dacord amb aquest plantejament, lobjectiu primordial de la

Comissi era elaborar un informe
sobre les possibles actuacions que
es podrien dur a terme en relaci
amb El Valle de los Cados, segons
el marc establert per larticle 16
i la disposici addicional 6a de
la llei de memria histrica del
26 de desembre del 2007. Aquest
marc contemplava labsncia de
celebracions en el recinte dactes
poltics i religiosos dexaltaci de
la Guerra Civil i de la dictadura i
tamb que no es dessacralitzs ni
destrus el monument. Es marcava
aix una distncia entre postures

Vista panormica de la zona de Cuelgamuros, a la Serra de Guadarrama, abans que

comencessin les obres del Valle de los Cados. Any 1940. EFE

12

Passat i present

extremes, alhora que se situava als

membres de la Comissi davant
una tasca ben difcil, doncs, entre
els monuments i memorials a les
vctimes de les atrocitats comeses
al llarg del segle XX, el Valle de los
Cados s un cas nic per la doble
perspectiva de la seva histria i de
la seva pervivncia en la memria
collectiva de diverses generacions.
La construcci daquest magne
conjunt monumental va obeir a un
desig personal de Franco, disposat
mitjanant un decret de l1 dabril
de 1940. El propsit era perpetuar la memria daquells que van
caure a la nostra gloriosa Croada.

Visita del general Franco, acompanyat

de la seva muller, Carmen Polo, als
terrenys on sestava aixecant el Valle de
los Cados. Any 1940. EFE

Encara que es volia que les obres

de la baslica i el monestir, que
havien daixecar-se a la finca coneguda com Cuelgamuros, al terme
municipal de San Lorenzo de El
Escorial, es duguessin a terme
com ms rpid millor, les dificultats de tot tipus que van sorgir en
lexecuci del projecte inicial van
retardar en vint anys la seva finalitzaci. En la construcci van treballar juntament amb el personal
contractat presos poltics que,
daquesta manera, redimien una
part de la seva condemna. En gran

part, ells van assumir els treballs

ms durs, com va ser lexcavaci de
la baslica-cripta en la roca grantica del cingle on es va edificar.
La Baslica es convert en lloc
de reps definitiu dels caiguts al
bndol nacional durant la Guerra
Civil. A aquest efecte, es van construir vuit osseres, dues als extrems
de la nau del creuer i sis a banda i
banda de la nau principal. Des del
principi, Franco i el seu entorn van
concebre aquest ingent mausoleu
daquesta manera. En la documentaci de lpoca s palesa una vegada i una altra aquesta intencionalitat. A tall dexemple, poc abans
que es complissin els deu anys de
linici de la guerra, l11 de juliol
de 1946, es promulgava una ordre
que feia ben palesa la finalitat de
la futura ossera: es prorrogava de
manera indefinida el termini de
deu anys assenyalat per a la durada
dels enterraments temporals, quan
es tracts denterraments de restes de caiguts en la nostra Guerra
dAlliberament, tant si van perir en
les files de lExrcit Nacional, com
si van sucumbir assassinats o executats per les hordes marxistes.
De la mateixa manera, el 23
dagost de 1957, un decret llei establia la fundaci de la Santa Cruz del
Valle de los Cados amb la finalitat
primera de pregar a Du per les
nimes dels morts en la Croada
Nacional. Per si no fos prou, a
la carta que Franco va dirigir als
germans de Jos Antonio Primo
de Rivera, Miguel i Pilar, a principis de mar de 1959, els escrivia:
Conclosa la gran Baslica del Valle
de los Cados, aixecada per acollir
els herois i mrtirs de la nostra
Croada, sens ofereix com el lloc
ms adequat perqu hi rebin sepultura les restes del vostre germ Jos
Antonio, al lloc preferent que li correspon entre els nostres gloriosos
caiguts. El 30 de mar es produa
el trasllat de les seves restes des
de la baslica del monestir de San
Lorenzo de El Escorial fins al Valle
de los Cados. Dos dies desprs, i

coincidint amb el vint aniversari

de la finalitzaci de la Guerra Civil,
sinaugurava el monument. Al seu
discurs, Franco va insistir-hi una
vegada ms: Molt va ser el que a
Espanya li va costar aquella gloriosa
epopeia del nostre Alliberament
perqu pugui caure en oblit. Per la
lluita del b contra el mal no acaba,
per molt gran que sigui la seva victria. Lanti-Espanya va ser venuda
i derrotada, per no est morta.
Malgrat aquesta intencionalitat
manifesta, per una terrible ironia de
la histria, El Valle de los Cados es
convertiria en una gran fossa comuna on jaurien les restes de venuts i
vencedors a la Guerra Civil, presidits per les tombes de Jos Antonio
Primo de Rivera i del mateix dictador Francisco Franco. Aix s el
que fa que aquest monument tingui
un carcter de singularitat anmala
entre el conjunt dels monuments i
memorials que shan aixecat per recordar les vctimes de les barbries
blliques del passat segle.
A mitjans dels anys cinquanta,
quan el mausoleu estava preparat
per acollir els caiguts a la Guerra
de Croada, molts dels familiars
dels morts al bndol nacional van
pensar que era millor deixar-los
all on eren. Llavors va sorgir un
problema: calia omplir com fos
aquesta immensa ossera. Daquesta
manera, el 23 de maig del 1958, el
ministre de la Governaci i president del Consell de les Obres del
Monument Nacional als Caiguts,

El 23 dagost de
1957, un decret llei
establia la fundaci
de la Santa Cruz del
Valle de los Cados
amb la finalitat
primera de pregar a
Du per les nimes
dels morts en la
Croada Nacional
13

Temps i espais de memria. Revista digital del Memorial Democrtic. Nm 2 (Desembre 2014)

ISSN: 2339-806X

Malgrat aquesta
intencionalitat
manifesta, per una
terrible ironia de la
histria, El Valle de los
Cados es convertiria
en una gran fossa
comuna on jaurien
les restes de venuts i
vencedors a la Guerra
Civil, presidits per
les tombes de Jos
Antonio Primo de Rivera
i del mateix dictador
Francisco Franco
Camilo Alonso Vega, enviava una
carta als governadors civils en la
qual els demanava que recaptessin la collaboraci dels alcaldes,
Gurdia Civil, rectors i autoritats
locals, en la tasca de recollida
de restes de cadvers enterrades
a tombes o fosses comunes de cementiris o a les nombroses fosses
comunes disseminades per tot el
pas. Aix es podria fer el trasllat al
Valle de los Cados a fi de donarhi sepultura a aquells que van
sacrificar-se per Du i per Espanya
i als que van caure a la nostra
Croada, sense distinci del camp
on combateren, segons imposa
lesperit cristi de perd que va
inspirar la seva creaci, sempre que
els uns i els altres fossin de nacionalitat espanyola i religi catlica.
Restaven clars, doncs, els lmits
de lesperit cristi de perd i el
sentit unvoc que ms tard es voldria interpretar com a generosa
reconciliaci per part dels qui van
guanyar la guerra.
Com si el temps shagus congelat, dcades desprs, a la missa
funeral pels caiguts que va tenir lloc
a la Baslica el 3 de novembre del
2010, el pare abad que oficiava la
missa, Anselmo lvarez Navarrete,
va dir en un determinat moment
14

Enterrament del general Franco el 23 de novembre de 1975. A la imatge es

veu la collocaci de la llosa de granit de 1.500 kg. de pes que, ms tard, va ser
assegurada i soldada. EFE.

de la cerimnia: Quan no saccepta

un comproms de pau al costat de
laltar, cap altre resulta efica.
Segons les dades del registre
aparegudes a Patrimoni, entre
mar del 1959 i abril del 1983
van ser traslladats al Valle de los
Cados 33.847 cadvers. Les inhumacions ms nombroses van
tenir lloc als anys 1959, 1961, 1964
i 1968. Per aquest nombre pot
sser molt ms elevat, perqu la
recerca actual sobre lossera resulta
encara molt insuficient. Gran part
de les restes mortals procedeixen
de la zona republicana, de soldats i
civils enterrats a tombes o a fosses
comunes i que van arribar al Valle
de los Cados, a vegades amb total
desconeixement dels seus familiars
i molts sense sser identificats.
Els morts no parlen, per aix
no sels va preguntar res i simplement van dur-los a un recinte on

es respirava el que va ser lessncia

del nacionalcatolicisme del rgim:
la uni de lespasa i la creu, com
es veu en tota la simbologia del
conjunt, que s alhora una constant evocaci daquesta Guerra
de Croada que, per a un dels bndols, va ser la Guerra Civil. A ms,
van dur-los a un lloc on shavia
enterrat en lloc preferent, com a
cabdill dun exrcit victoris, el
protomrtir Jos Antonio Primo
de Rivera. I, a ms, per decisi del
govern presidit per Carlos Arias
Navarro, confirmada pel rei Juan
Carlos, les restes de Franco es
van enterrar a una tomba ubicada
darrere laltar major i la tomba de
Primo de Rivera. A una carta del
22 de novembre del 1975, signada
al Palau de la Zarzuela per Jo, el
Rei, aquest encomanava al pare
abad de la Baslica, Luis Mara de
Lojendio Irure, les restes mortals

Passat i present

Segons les dades del

registre aparegudes
a Patrimoni, entre
mar del 1959 i abril
del 1983 van ser
traslladats al Valle de
los Cados 33.847
cadvers. . Per
aquest nombre pot
sser molt ms elevat
de SA EXCELLNCIA [] i
aix us recomano les rebeu i les
colloqueu al Sepulcre destinat a
aquest efecte, situat al presbiteri,
entre laltar major i el cor de la
Baslica. Avui dia no sha trobat cap document que provi que
Franco volia ser enterrat al Valle
de los Cados. Tampoc es va incloure la seva tomba als plnols de
construcci del monument. Va ser
una decisi dltima hora. La gran
contradicci s que, als inicis de la

transici a la democrcia, es va enterrar el dictador al mateix recinte

on es van traslladar les restes de
milers de republicans.
Lacord del Consell de Ministres
mitjanant el qual es creava la
Comissi dExperts va anar precedit
duna gran expectaci meditica
entorn del Valle de los Cados. El
tancament del recinte dut a terme pel Govern a fi de reparar la
Pietat i els quatre evangelistes que
flanquegen la Creu aix com els
nombrosos desperfectes a linterior
de la Baslica ocasionats per les
filtracions daigua van produir
irades protestes daquells que veuen
al Valle de los Cados un smbol de
la Guerra Civil com a Guerra de
Croada i una reconciliaci noms
possible en virtut duna Creu enarborada per lintegrisme catlic ms
belligerant i intransigent. Com es
va arribar a dir, el govern va tancar
un lloc de culte i el va convertir en
un lloc de peregrinaci, on sanava
a escoltar les misses de campanya
que els monjos, en clara actitud

Avui dia no
sha trobat cap
document que provi
que Franco volia ser
enterrat al Valle de
los Cados. Tampoc
es va incloure la seva
tomba als plnols
de construcci del
monument.
desafiadora vers el govern, oficiaven
a les portes del recinte tancat.
La Comissi celebr reunions
entre el 30 de maig i el 28 de novembre del 2011 abans demetre
linforme definitiu. La integraven
persones procedents de diferents
mbits professionals i de diverses sensibilitats ideolgiques,
poltiques i religioses. Malgrat
les diferncies de criteri, des dels
primers moments va haver-hi una
clara voluntat darribar a acords.

La dona de Franco, Carmen Polo, i la seva germana Isabel, assistint a la missa en record del dictador que va organitzar el
Frente Nacional Espaol al Valle de los Cados en motiu del 40 aniversari del cop dEstat EFE

15

Temps i espais de memria. Revista digital del Memorial Democrtic. Nm 2 (Desembre 2014)

La Comissi partia
duns condicionants
previs i que lacord
de creaci de la
mateixa es va fer en
les acaballes duna
legislatura polmica
i ja marcada per la
crisi econmica.
Vaig formar part de la subcomissi
per a la dignificaci de les vctimes juntament amb lantropleg
Francisco Ferrndiz i el pare benedict i historiador Hilari Raguer.
En aquest context, elaborrem
notes sobre els temes segents:
Explicaci dels successius enterraments existents, Tractament
dels enterraments i El Centre
dInterpretaci del Valle de los
Cados. Aquestes van establir
la base dall que es recolliria a
linforme final referent al tema.
s cert que la Comissi partia
duns condicionants previs i que
lacord de creaci de la mateixa
es va fer en les acaballes duna
legislatura polmica i ja marcada
per la crisi econmica. Lactitud
dominant a totes les reunions va
ser la de conservar all existent
com a producte i mostra duns determinats esdeveniments que han
marcat la histria espanyola recent,
per donant-li un nou significat
al conjunt per tal que totes les
vctimes enterrades siguin iguals
i tinguin la mateixa centralitat,
respecte i consideraci. Per aquest
motiu s necessari que lossera es
concebi com a cementiri pblic,
al marge de qualsevol connotaci
poltica i religiosa, i que les restes
de Primo de Rivera deixin docupar
el lloc preferent que tenen a la
Baslica i que les de Franco siguin
exhumades i traslladades a un altre
lloc que indiqui la famlia o, si
escau, al lloc que sigui considerat
digne i ms adequat. En relaci
16

amb aquest darrer punt va haverhi un vot particular ems per tres
membres de la Comissi, contraris
al fet que es traslladessin les restes
de Franco, sobretot per limpacte
que, a la seva opini, tindria aquest
fet en lopini pblica.
A ms, la Comissi consider
molt important: primer, que hi hagus un lloc a lesplanada del recinte on els familiars dels republicans
all enterrats poguessin honrar la
seva memria; segon, que shi aixequs un memorial en record de
totes les vctimes les restes de les
quals jauen al Valle de los Cados
i, en tercer lloc, que sexpliqus el
monument, una construcci que
emmagatzema sofriment i sang,
com sindica a linforme. Aquest s
el motiu que fa necessari que tots
els que vagin a visitar-lo puguin
conixer el context sociopoltic de
lpoca en qu es va edificar, qui va
participar en la seva construcci,
per qu i de quina manera es van
traslladar les restes dels milers de
republicans enterrats al Valle de los
Cados
Amb el respecte cap a les conviccions i creences de cada membre de la Comissi, es va intentar
elaborar un informe que pogus
contribuir al fet que el monument
es contempli com un lloc de reparaci, veritat i reconciliaci. El
temps dir si aix s possible.
Bibliografia mnima:
Linforme de la Comissi dExperts
per al Futur del Valle de los Cados pot
consultar-se a la pgina: http://www.
memoriahistorica.gob.es i tamb a:
http://politicasdelamemoria.org/
BRCENA, Alberto. La rendicin
de penas en el Valle de los Cados.
Tesi Doctoral (Madrid, Universidad
CEU San Pablo, 2013).
CALLEJA, Jos Mara. El Valle de los
Cados. Madrid: Espasa Calpe, 2009.
FERRNDIZ, Francisco. Guerras sin
fin: gua para descifrar el Valle de los
Cados en la Espaa Contempornea.
Poltica y Sociedad, vol. 48, n. 3, 2011.

ISSN: 2339-806X

LINARES, Pablo. El Valle de los

Cados en imgenes. Madrid: ADVC
Ediciones, 2014.
MNDEZ, Diego. El Valle de los
Cados. Idea, proyecto y construccin.
Abada de la Santa Cruz del Valle de
los Cados, 1982 (2a ed. 2009).
OLMEDA, Fernando. El Valle de
los Cados. Una memoria de Espaa.
Barcelona: Pennsula, 2009.
RUBIO, Taro. El Valle de los Cados
y la represin franquista. Barcelona:
Arola Editors, 2011.
SOL i BARJAU, Queralt. El secret
del Valle: Els noms dels milers de
morts traslladats per Franco des de les
fosses catalanes. Sapiens, n. 67, 2008.
SOL i BARJAU, Queralt. Inhumados
en el Valle de los Cados: Los primeros traslados desde la provincia de
Madrid. Hispania Nova, n. 9, 2009
(http://hispanianova.rediris.es)
SUEIRO, Daniel. El Valle de los
Cados. Los secretos de la cripta franquista. Barcelona: Editorial Argos
Vergara, 1977.
Filmografia:
A lombra de la creu (AllOmbra
della Croce). Documental dAlessandro Pugno, 2013.
Avi, et traur daqu. Documental
de Montse Armengou i Ricard
Belis, 2014
(http://www.tv3.cat/3alacarta/).
El Valle de los Cados. La obsesin
de Franco, 2009 (Antena 3).
Franco. Operacin cados, 2009
(Antena 3).
El Valle de los Cados. La reconciliacin de las dos Espaas, 2014
(ADVC).
50 aos del Valle de los Cados,
2009 (Antena 3).