Nmero 1831. Del 30 de mar al 5 dabril del 2007. Any XLII.

0,50

Blavetes. Algunes de les papallones conegudes

com a blavetes que apareixen al pster.

Danaus chrysippus. Papallona que viu

preferentment en llocs humits. Les femelles ponen
els ous a les escorces dels arbres propers a
violetes.

Parnassius apollo.Viu a les tarteres i els prats dels

Pirineus i altres serralades ibriques.

Papallones
COLORS DE LA NATURA. Les papallones

sn signe de qualitat mediambiental. / 2 a 9

Reina de la ruda. Amb el nom cientfic de Papilion machaon, s una de

les papallones ms espectaculars. Els mascles es concentren dalt dels turons.
A baix, leruga daquesta espcie.

I UN PSTER DE REGAL. Amb les cinquanta papallones ms

significatives dels Pasos Catalans, dibuixades per Toni Llobet.

PATRCIA GABANCHO / 14 EL CAMIONER ASSASS / 18 PICASSO I BARCELONA / 22 EL SILENCI DE LES CAMPANES / 24 ON ANEM? / 30

DOSSIER

presncia Del 30 de mar al 5 dabril del 2007

LES PAPALLONES. Amb lespectacularitat

dels colors de les seves ales, sn un dels

mxims exponents de la bellesa que ens ofereix
la natura. Sn un autntic regal de la naturalesa i
un plaer per a la vista
JORDI COMELLAS

Les papallones sn tot aix, per no noms per la seva vistositat

cromtica, sin tamb pel seu singular cicle biolgic (la metamorfosi), i perqu, com la majoria
dinsectes, exerceixen un important paper en la reproducci de les
espcies vegetals, a travs de la
pollinitzaci.
Moltes vegades potser no som
prou conscients que quan parlem
de papallones estem parlant
duna de les quatre fases, lltima, de la vida dun mateix ani-

DE DIA I DE NIT

DIRNES: Tenen les

antenes acabades en
forma de maa i
pleguen les ales
perpendicularment.
NOCTURNES: Colors
ms apagats, antenes
fines amb filaments i
reposen amb les ales
de manera
horitzontal.

mal. La papallona s la culminaci daquest cicle biolgic, que li

confereix la tasca de fecundar la
femella (el mascle) i de pondre
els ous (la femella).
Tot i que aquest any han aparegut abans dhora a causa de la
bonana que ha caracteritzat lhivern, a la primavera les veiem
omplir de colors els prats i els
boscos, volant de flor en flor, de
les quals extreuen el nctar amb
les trompes.
La seva vida, per, no s fcil.
Abans de convertir-se en la cria-

DOSSIER / LES PAPALLONES

presncia Del 30 de mar al 5 dabril del 2007

MS

tura alada i acolorida que tots coneixem ha de passar per tota una
srie destats que fan que el seu fsic es transformi de manera espectacular. s el que es coneix
com la metamorfosi, la propietat
per la qual un animal perd la seva
forma original i en pren una altra
de totalment diferent.
Moltes papallones, un cop
han aconseguit el seu estat adult,
tal com les coneixem, amb les
ales frgils, els colors esplndids
i els dibuixos extics, fins i tot
avantguardistes, ja han arribat
gaireb al zenit de la seva vida. La
majoria tindran pocs dies de vida,
amb sort, un parell de setmanes, o
de mesos, durant els quals saparellaran, atretes pels seus colors, i
pondran els ous, la funci bsica
de la seva existncia. Algunes,
per, com ara latles, una papallona nocturna originria del sud de
lsia, la ms gran que coneixem,
tenen una vida tan efmera que un
cop shan convertit en papallona,
noms viuran tres o quatre dies,
en el transcurs dels quals ni tan
sols salimentaran: la seva nica
missi ser aparellar-se i pondre
ous.
Els cientfics anomenen les
papallones amb el nom de lepi-

PAPALLONARIS:
Le Tropique du
Papillon (Elna)
(www.tropique-du
-papillon.com)
Butterfly Park
(Castell
dEmpries)
(www.butterflypar
k.info/)
Butterflies center
(Llagostera)
(www.butterfliesc
enter.com)
Parque de las
Ciencias de
Granada
(www.parquecien
cias.com/)
Zoo de Santillana
del Mar
(www.zoosantilla
nadelmar.com/)
Parc Faunia de
Madrid
(www.faunia.es/)
MUSEUS:
Museu de les
Papallones de
Catalunya (Pujalt).
(www.papallones
.net).
Museu de Cincies
Naturals de Costitx
(Mallorca)
(www.museucien
cies.com)
Museu de
Granollers
(www.museugran
ollersciencies.org)
LLIBRES:
Gua de las
Mariposas de
Espaa y Europa
(Lynx edicions)
Observar
mariposas
(Planeta)
Mariposas
(Susaeta ed.)
Les papallones
dirnes de les
Balears (Edicions
Documenta)

Rei de larbo
(Charaxes jasius)

Balears)
La vida de les
papallones
(Ketres editora)
Mariposas
(Cpula)
Mariposas y
orugas (Editorial
Everest)
Guia de
mariposas diurnas
de la Pennsula
Ibericas,
Baleares,
Canarias, Azores i
Madeira
(Piramide)
Mariposas de la
Peninsula Iberica
(Ministerio de
Agricultura)

dpters, que els s donat des del

punt de vista morfolgic, a partir
de la caracterstica ms notable
dels adults. Aix s perqu sn
uns animals que tenen ales (del
grec ptern) i que les tenen recobertes descates (tamb del grec
lepidos), s a dir, ales cobertes
descates.
A diferncia de la majoria
dels insectes, que produeixen una
certa aversi a moltes persones,
les papallones sn uns insectes
que gaudeixen de la simpatia de la
majoria de la gent, podrem dir
que sn uns insectes populars.
Alhora, tot i aquesta certa fascinaci que provoquen en moltes
persones, curiosament, provoquen sentiments diferents segons
la fase en qu es troben. De la fascinaci per la papallona, passem
a la repulsi que molta gent sent
per les erugues, sense oblidar la
indiferncia de la crislide, que
passa gaireb desapercebuda als
humans.
Cal recordar, per, que no totes les papallones sn considerades uns animals bonics i vistosos,
ni totes sn inofensives per als
homes. Nhi ha que sn nocives
per als humans, perqu no cal
oblidar que tamb sn papallones
les arnes que es mengen la llana
dels armaris, el cuc de la col i el
del blat, el barrinador de larrs,
la tinya de la patata, la processionria del pi que tan mal fa als boscos mediterranis, etc.
A la Terra, tres de cada quatre
animals sn insectes i, dins
daquest grup, el segon grup en
nombre sn les papallones. Es
calcula que al mn nhi ha ms de
200.000 espcies, de les quals noms de 120.000 a 150.000 han estat degudament estudiades. s als
trpics on hi ha la major varietat
despcies de papallones, perqu
s on troben les condicions ms
favorables per viure: un clima clid i aliment abundant.
Als Pasos Catalans, es calcula que nhi ha al voltant de ms
tres mil espcies, de les quals ms
de dues mil encara no han estat
identificades.
Moltes espcies, en la seva
ms o menys curta vida, no mengen; viuen de les reserves que han
acumulat en la seva fase deruga.
Per la majoria prenen suplements alimentaris a travs del
nctar de les flors. Algunes extreuen els sucs de les fruites, i daltres, en la fase deruga i crislide
sassocien amb formigues i for-

DOSSIER / LES PAPALLONES

presncia Del 30 de mar al 5 dabril del 2007

Constant Stefanescu. / Bileg. Assessor del pster Papallones dels Pasos Catalans

Les papallones responen rpidament al canvi climtic

JORDI COMELLAS

EL CBMS

Quantes espcies de papallones podem dir que hi ha

A Catalunya, a
als Pasos Catalans?
Andorra i a les
Les papallones constiIlles de Menorca i
tueixen un dels grups ms diverEivissa sest
sos de tots els organismes vius.
duent a terme el
Als Pasos Catalans hi ha censaprojecte Catalan
des unes 200 espcies de papaButterfly
llones dirnes, i un nombre no
determinat, per segurament siMonitoring
tuat al voltant de les 3.000 espScherrre (CBMS),
cies, de nocturnes. El llistat de
amb la finalitat de
nocturnes es coneix raonablefer un seguiment a
ment b pels macrohetercers
les poblacions de
(espcies de mida mitjana o
papallones dirnes
gran), per en canvi s molt inmitjanant la
complet pel que fa als microherepetici de
tercers (espcies de mida molt
petita i de molt difcil identificacensos setmanals.
ci).
La Fundaci
I quantes se nhan esTerritori i Paisatge
tudiat?
tamb utilitza el
Les papallones dirnes
mateix projecte en
sn, de molt, les ms ben estuels seus territoris.
diades. No noms es disposa
dun cens acurat de les espcies,
sin que cada
cop hi ha ms
informaci sobre la seva distribuci i la seva biologia (les
plantes
que
mengen les erugues, el perode
de vol dels
adults, els enemics naturals
que tenen, etc.).
Tant la distribuci com la biologia
de les papallones nocturnes resten encara molt Colias crocea


men una simbiosi, o sia, una associaci de la qual es beneficien totes dues espcies.
La part ms vistosa de les papallones dirnes sn les ales, que
actuen com a difusors de la
temperatura quan fa calor i
dacumulador quan fa
fred. Els colors de les ales
tamb sn indicadors del
seu grau de perillositat. Els
colors negre, groc i vermell
indiquen alta perillositat i,
sense amagar-sen, diuen
clarament als depredadors Celastrina argiolus

desconegudes, amb lexcepci

dalgunes espcies representatives.
s significatiu el nombre despcies que tenim respecte a altres indrets o altres
pasos europeus?
En el conjunt del continent europeu, lrea mediterrnia apareix com la ms rica en
espcies per a molts grups dinsectes, incloses les papallones.
Catalunya s, a ms, una zona
especialment diversa, amb ms
del 85% de les espcies de la pennsula Ibrica. Perqu us en pugueu fer una idea, a totes les illes
Britniques es coneixen prop de
60 espcies de papallones dirnes, s a dir, noms un 30% de
les que tenim a Catalunya.
Qu s el que ms podrem destacar de la vida de
les papallones?
Jo crec que el ms destacable s lexistncia de quatre
fases totalment diferenciades
(ou, eruga, crislide i papallona
adulta), que fan que la biologia
de qualsevol espcie sigui extremament
complexa. Sens
dubte, la
transformaci que
t lloc durant la fase de
crislide s un
dels fenmens ms
extraordinaris que
hi ha en la natura:
per molt que ho vegis, sembla impossible

que es tracta dun animal verins.

Per tamb hi ha espcies inofensives que aconsegueixen enganyar els seus depredadors imitant
la forma i els colors despcies
perilloses. Daltres imiten els
colors del medi en el qual es
mouen, de manera que passen
desapercebudes davant dels
seus depredadors.
Entre les espcies txiques
ms freqents podrem citar la
processionria, que en la seva fase deruga s urticant; la menuda Zygaena trifolii, que

que una eruga acabi transformant-se en un dels animals ms

vistosos i captivadors que ens
podem trobar.
- Per qu es diu que sn
indicadores de la salut mediambiental?
Hi ha dos aspectes clau
per entendre aquest poder bioindicador. En primer lloc, la majoria de les espcies tenen uns requeriments dhbitat molt estrictes. Aix s degut, en part, al
fet que cada espcie salimenta,
com a eruga, dunes poques espcies de plantes. Daltra banda,
a diferncia del que la gent creu,
la majoria de les espcies sn
molt sedentries i tenen una mobilitat reduda. Aquests dos factors es combinen i les fan molt
sensibles, per exemple, al fenomen de la degradaci i la fragmentaci dels hbitats. Quan aix passa, les poblacions duna
espcie queden allades entre
elles i difcilment poden intercanviar individus. Aquesta impossibilitat dintercanviar individus pot resultar fatal en molts
casos perqu, com els passa a
molts altres insectes, les poblacions de les papallones sofreixen grans oscillacions dabundncia per causes naturals (per
exemple el clima, limpacte
puntual dun depredador, etc.),
que les fan altament vulnerables
a fenmens dextinci local. En
sistemes ben connectats, les extincions locals sn compensades per recolonitzacions des de
poblacions properes, per en
sistemes fragmentats aix no

cont cianur als teixits, i leruga

de lespectacular Papilio machaon (reina de la ruda), que en
cas de perill segrega un cid molt
pudent.
Les papallones es divideixen
en dos grans grups, les dirnes (o
ropalcers) i les nocturnes (o hetercers), que es coneixen com a
arnes. De les ms de tres mil espcies que diem que hi ha als Pasos Catalans, noms poc ms de
200 sn dirnes, totes les altres
sn nocturnes.
Les papallones actuen com un

passa. En definitiva, la degradaci del paisatge es manifesta rpidament en descensos poblacionals i en una prdua despcies.
Serveixen tamb com a
bioindicadors per detectar altres aspectes de la natura?
A ms de ser bioindicadores de lestructura del paisatge, les papallones sn extremament sensibles al clima i responen molt rpidament a les petites variacions que hi pugui haver. En aquest sentit, constitueixen un grup model per estudiar
quins poden ser els impactes del
canvi climtic. Per exemple,
sha comprovat que durant les
darreres dcades un cert nombre
despcie shan anat desplaant
cap el nord i cap a altituds ms
elevades a mesura que el clima
sha anat escalfant. Als Pasos
Catalans aix sha pogut constatar tant per la progressiva concentraci en zones de muntanya
dalgunes espcies que abans
ocupaven rees molt ms mplies, com per laparici recent
despcies subtropicals que provenen del continent afric. A
ms daquests canvis geogrfics, les papallones estan responent a laugment de les temperatures amb canvis marcats en la
seva fenologia, s a dir, amb
avanaments en el perode de
vol. Un clar exemple daix sha
pogut comprovar aquesta mateixa primavera, en qu moltes espcies han aparegut molt abans
dhora a causa de lhivern tan
suau que hem tingut. Aquest fe-

indicador fiable de la situaci mediambiental i, en aquest sentit, tota una srie de factors en fan reduir perillosament el nombre
despcies: per una banda, lagricultura intensiva, acompanyada
de la contaminaci i els pesticides, la desforestaci, els incendis
forestals, la construcci de grans
infraestructures i, fins i tot, el
colleccionisme abusiu i, per laltra, lescalfament global del planeta. Les nocturnes tamb es veuen afectades per la contaminaci lumnica.

DOSSIER / LES PAPALLONES

presncia Del 30 de mar al 5 dabril del 2007

La
transformaci que t
lloc durant
la fase de
crislide s
un dels
fenmens
ms
extraordinaris que hi
ha en la
natura


Durant les
darreres
dcades un
cert nombre
despcie
shan anat
desplaant
cap el nord i
cap a
altituds ms
elevades a
mesura que
el clima sha
anat
escalfant


Constant Stefanescu, des del Museu de Granollers coordina el Catalan Butterfly Monitoring Scheme.

nomen pot tenir, en un futur prxim, greus conseqncies sobre

les poblacions docells i, de retruc, sobre les plantes que mengen les erugues.
Explicans qu s, com
funciona i quins resultats

sobtenen amb el Catalan

Butterfly Monitoring Scheme
(CBMS)?
Les papallones tenen un
gran avantatge sobre altres
grups dinsectes i danimals en
general. Sn molt atractives i re-

lativament fcils de reconixer,

la qual cosa facilita molt el
seu s en projectes
cientfics
dampli
abast on no noms
puguin participar professionals
sin tamb naturalistes aficio-

nats. El CBMS s, justament, un

projecte daquestes caracterstiques, que pretn fer un seguiment de les poblacions de papallones dirnes de Catalunya,
Andorra i les illes Balears mitjanant la repetici de censos
setmanals de les papallones en
una mplia xarxa de localitats.
Les dades obtingudes en els censos permeten conixer les tendncies de les espcies i identificar les causes que les provoquen
i, per tant, serveixen tamb per
diagnosticar com respon un important grup faunstic a les alteracions que pugui sofrir el medi
ambient. El CBMS s un projecte basat en el treball amb voluntariat, realitzant els censos de
papallones entre el mar i el setembre. Va comenar lany
1994, i actualment recull informaci de gaireb 70 estacions de
mostreig repartides per tota la
geografia catalana, Andorra i les
illes de Menorca i Eivissa. Es
tracta dun projecte del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, que es
coordina, mitjanant un conveni, des del Museu de Cincies
Naturals de Granollers.
Durant els tretze anys de funcionament, el CBMS ha aportat
molta informaci sobre quins
sn els factors que condicionen
la diversitat de les papallones a
Catalunya, quins sn els hbitats que estan patint prdues ms
importants de diversitat, quin
efecte est tenint el canvi climtic sobre les nostres papallones,
etc. A ms, suposa
una base de dades
nica per aprofundir
en aspectes molt diversos relacionats amb
lecologia de les papallones.

Larva de Polygonia c-album

Una guia de camp, la bblia per identificar papallones

 Identificar papallones pot ser
fcil per a les persones molt
enteses en el tema, per als
entomlegs i lepidopterlegs
professionals, per pot resultar
una feina difcil per a molts dels
que han fet daquesta cincia
una afici o per als que els
agrada fotografiar papallones i
identificar-les. Un llibre, per,
pot ser lajuda necessria per a
les sortides al camp.

La Gua de las mariposas

de Espaa y Europa, est
considerada com la guia de
camp ms completa per a la
identificaci de les papallones
dirnes europees. Est escrit
per Tom Tolman, amb
illustracions de Richard
Lewington i ledici en castell
est traduda i adaptada a la
Pennsula per dos grans
entesos en la matria,

Constant Stefanescu i Jordi

Jubany, membres de la Societat
Catalana de Lepidopterologia.
Stefanescu i Jubany, a ms
de traduir el llibre, hi han
introdut informaci bsica
referent tant a la distribuci i les
plantes nutrcies, com a la
biologia de les espcies.
El llibre t 320 pgines, ms
de 400 mapes de distribuci i
ms de 2.000 illustracions a tot

FITXA

TTOL:
Gua de las
mariposas de
Espaa y Europa
EDITORIAL:
Lynx Edicions
AUTORS:
Tom Tolman i
Richard
Lewington
PREU:
35 euros

color que inclouen els dibuixos

del mascle, de la femella i de
totes les formes distintives de
cada espcie. Hi apareixen 440
espcies i shi pot trobar
informaci de cadascuna delles
sobre taxonomia, distribuci,
identificaci i variabilitat,
perode de vol, hbitat, biologia,
comportament, estat de
conservaci i informaci sobre
les plantes de qu salimenten.

DOSSIER / LES PAPALLONES

presncia Del 30 de mar al 5 dabril del 2007

La ms grossa Saturnia pyri

La dirna ms vistosa

 La papallona bruixa s la ms grossa del continent europeu. s nocturna i es

troba en clara regressi a causa dels herbicides. s una de les papallones que no
salimenten i que sobreviu grcies a les reserves de grassa acumulades per leruga. Se la pot veure al voltant dels punts de llum dels nostres pobles.

Iphiclides podalirius

Coneguda com a reina zebrada, probablement comparteix la seva vistositat

cromtica amb la Papilio machaon. Freqenta els turons i els marges dels camps
i les seves erugues salimenten de laranyoner, de lar blanc i daltres arbres
fruiters.

Una eruga de Papilio machaon, unes crislides i un exemplar de Papilio machaon, una de les papallones ms boniques dels Pasos Catalans./ JORDI COMELLAS

Eruga, crislide i papallona: el miracle de la metamorfosi

JORDI COMELLAS

Les papallones gaudeixen de

lextraordinari cicle biolgic de
la metamorfosi, que els permet
oferir un aspecte diferent en cadascuna de les seves quatre fases:
ou, eruga (larva), crislide (nimfa) i papallona.
Tot comena un cop la femella ha estat fecundada i diposita
els ous al damunt de la planta de la
qual shaur dalimentar leruga.
Hi ha una estreta relaci entre
leruga i les plantes de les quals
salimenta, de manera que si
aquestes desapareixen, tamb ho
fa lespcie. La papallona posa


Abans
demprendre el
vol, les
papallones sn
eruga i crislide.
Tota una
transformaci
plenament
adaptada al
medi on viuen

molts ous, la majoria entre 100 i

500, perqu la supervivncia s
petita pel gran nombre de depredadors.
Un cop neix leruga, la seva
nica prioritat ser menjar, de
manera que augmenta molt rpidament de volum. s tamb la fase en qu corre ms perill a causa
dels mltiples depredadors, entre
els quals hi ha ocells, llangardaixos, rates, talps, granotes, gripaus
i insectes, sense oblidar els factors fsics i meteorolgics com
ara la temperatura, la humitat i la
contaminaci. Leruga, per,
tamb t els seus sistemes de de-

fensa. Algunes shan provet dun

gust repellent, daltres duna
olor desagradable, moltes sn cobertes duns pls urticants que
nallunyen els depredadors, algunes presenten unes marques laterals que semblen uns grans ulls,
moltes imiten una branca, una fulla...
Quan leruga ha arribat a la seva mida definitiva busca un lloc
segur on formar la crislide, que
construir teixint un capoll ja sigui de seda o b barrejat amb deixalles vegetals, brossa o pls
della mateixa. En aquesta fase
adopta sovint estratgies de su-

pervivncia com el mimetisme.

Tot i la seva aparent inactivitat, a linterior de la crislide hi ha
una activitat frentica, ja que els
teixits de la larva es van convertint en els rgans de la futura papallona adulta. Quan aquesta surti del capoll ja no creixer ms i la
seva nica missi ser ser fecundada pel mascle i posar ous abans
de morir.
En el cas duna espcie, la del
cuc de la seda (Bmbix mori), el
miracle de la metamorfosi ha estat explotat pels homes des de
temps immemorial, per a la producci de seda.

DOSSIER / LES PAPALLONES

presncia Del 30 de mar al 5 dabril del 2007

La nocturna ms vistosa

Graellsia isabelae

Coneguda com a reina Isabel, s tot un regal per a la vista. Noms es troba a la
pennsula Ibrica i al sud de Frana. En la fase deruga salimenta de les fulles del
pi roig i de la pinassa. s realment espectacular, tant per la seva mida, com pels
vistosos colors que t.

La ms curiosa Macroglossum stellatarum

Anomenada esfinge colibr en castell i bufaforats en catal, molta gent pensa,
pel seu aspecte, que s un borinot. La seva peculiar forma de xuclar el nctar de
les flors, mentre es mant immbil a laire, batent les ales, fa pensar en un colibr.
Tot i la seva condici de papallona nocturna, s dhbits dirns.

Les erugues de la processionria passen tot lhivern dins les bosses, menjant les fulles dels pins. Desprs, baixen de larbre en process i senterren. /JORDI COMELLAS

La processionria, el flagell dels boscos mediterranis

JORDI COMELLAS

La processionria del pi s un
clar exemple duna espcie de papallona que no gaudeix del favor
de la gent, perqu es tracta duna
plaga que afecta seriosament les
poblacions de pins i perqu les seves erugues sn urticants per als
humans.
De fet, la processionria no
causa la mort de larbre, sin que
lafebleix i permet que pugui ser
rematat o b per una primavera
extremament seca o b per altres
enemics oportunistes.
Es tracta dunes papallones
que en la seva fase deruga, viuen

La bonana de
la tardor i de
lhivern passats
ha contribut al
fet que
aquestes
erugues hagin
proliferat molt
aquest any als
boscos de pi

en unes caracterstiques bosses

blanques fetes de fil de seda que,
desgraciadament, podem veure a
les branques dels pins de la majoria dels boscos mediterranis.
Des daquests nius, durant tot
lhivern van entrant i sortint per
buscar aliment, que no s ni ms
ni menys que les fulles dels pins.
Cap al mes de febrer o mar,
quan ja sn grosses i estan tipes,
baixen del pi i senterren a terra
on desprs del procs de la metamorfosi en sortiran convertides
en papallones.
Les erugues daquesta papallona reben el nom de processio-

nries perqu quan es desplacen

per enterrar-se ho fan luna darrera de laltra formant una autntica
process.
Cal anar amb compte amb
aquestes erugues perqu els seus
pls sn urticants.
Mal any per la temperatura
Enguany, a causa de la bonana
que ha caracteritzat la tardor i
lhivern, la processionria ha proliferat molt als boscos de pi, fins i
tot en altituds on no havia arribat
fins ara.
Curiosament, la papallona de
la processionria (Thaumeto-

poea pityocampa) s una autntica desconeguda per als no iniciats. Tothom recorda les erugues, les bosses que pengen dels
pins, per rarament es t conscincia dhaver vist un exemplar
daquesta papallona de color griss que viu entre tres i quatre dies.
Per combatre aquesta plaga se
segueixen diversos mtodes com
ara la fumigaci amb mitjans aeris, la tala i la crema de les branques afectades i les trampes amb
feromones sexuals que atreuen
els mascles i els capturen. Un altre mtode seria el control per
mitj de parsits i depredadors.

DOSSIER / LES PAPALLONES

presncia Del 30 de mar al 5 dabril del 2007

A les vitrines del museu de Pujalt shi poden veure totes les espcies presents a Catalunya, per tamb espcies daltres latituds./ JORDI COMELLAS

Museu de les Papallones de Catalunya

JORDI COMELLAS / Pujalt

Lany 2001, al poble de Pujalt,

a uns deu minuts de Sort, la capital del Pallars Sobir, shi va
inaugurar el Museu de
les Papallones de Catalunya, amb el fons cientfic que havien acumulat durant ms de trentacinc anys de treball els entomlegs Alfons G. Dolsa i Maria
Teresa Albarrn amb la finalitat
destudiar la distribuci de les espcies catalanes.
Sn ells tamb els qui en duen
la direcci i els qui expliquen i
transmeten als que ho volen tot
all que saben i senten pel mn
dels insectes ms bells del mn,

Inachis io

inculcant-los el valor i la importncia dels insectes per a la conservaci de la vida del planeta.
El resultat s un museu
amb ms de 4.000 exemplars de papallones exposats, seleccionats dun
fons de ms de 25.000, on es
poden conixer no noms totes
les espcies que volen a Catalunya i totes les seves varietats, sin
tamb tota mena de detalls sobre
la seva vida i costums.
El contingut del museu est
encaminat a mostrar la relaci
que hi ha entre les papallones i la
resta dssers vius. A travs de les
visites guiades que shi organit-

zen saprenen conceptes com els

dequilibri ecolgic, depredaci,
parasitisme, simbiosi, mimetisme, cripsi, etc. De manera que
sentenen els principals mecanismes ecolgics de la natura, la funci de les papallones i com els humans collaborem a la seva desaparici o com de vegades els
compliquem la vida, destruint o
modificant els seus hbitats.
A les seves vitrines hi podem
veure la papallona ms petita de
Catalunya, la papallona ms
grossa del mn, la ms grossa
dEuropa, la ms rpida, exemplars poc freqents, les que es mimetitzen, crislides, els seus enemics, etctera.

Butterfly Park, les papallones del trpic a labast

 A la carretera de Castell dEmpries a
Empuriabrava, a tocar dels Aiguamolls de
lEmpord, hi ha el Butterfly Park, un dels dos nics
papallonaris que hi ha a Catalunya i diuen que un
dels ms grans dels que hi ha a Europa.
s un hivernacle de mil metres quadrats que
reprodueix una selva tropical. Per tant, totes les
papallones que shi poden veure sn tropicals. Nhi
ha del sud i del centre dAmrica, del sud de lsia i
del sud de lfrica. Algunes han nascut i shan
reprodut al mateix parc, daltres procedeixen de
centres de cria dEuropa i de pasos tropicals i
arriben all en forma de crislide. Al papallonari
acabaran de fer la seva transformaci en

Latles gegant, la ms grossa del mn. /JORDI COMELLAS

papallones de manera que shi poden veure tant

erugues, com crislides i papallones i, fixant-shi b,
fins i tot els diminuts ous damunt les plantes. El ms
curis, per, s presenciar leclosi duna crislide i
el naixement duna papallona, que es va desfent a
poc a poc de la capa que loprimeix i va estenent les
ales. Amb pacincia hi podrem veure les espcies
ms boniques del mn. Com la majestuosa arna
gegant atles, la papallona ms gran del mn, les
papallones mussol de lAmrica del Sud, que
mengen fruites; la Morpho, la favorita del
papallonari, amb els seus reflexes blaus, i la Papilio
escarlata amb les seves erugues que salimenten
dels llimoners.

DOSSIER / LES PAPALLONES

presncia Del 30 de mar al 5 dabril del 2007

I un pster de papallones de regal

Presncia i la Fundaci Territori i Paisatge regalen aquest cap de setmana un nou pster de natura, amb dibuixos de Toni Llobet
i lassessorament del bileg Constant Stefanescu. Shi presenten cinquanta espcies de papallones
MIQUEL RIERA

Presncia i la Fundaci Territori i Paisatge de lObra Social de

Caixa Catalunya regalen aquest
cap de setmana als lectors de la revista un nou pster de natura, el
que ja fa deu dels que han editat
conjuntament des que lany 2003
van publicar el primer, sobre
ocells dels Pasos Catalans. En
aquesta ocasi, el pster reuneix
cinquanta de les espcies de papallones ms representatives del
pas.
La tria despcies lha fet el
bileg Constant Stefanescu, que
tamb ha tingut cura dels textos.
Stefanescu s un dels principals
experts del pas i ha hagut descollir trenta-cinc papallones dirnes, entre les ms de dues-centes que hi ha censades, i quinze de
nocturnes, entre les prop de tres
mil que es creu que viuen als Pasos Catalans.
Cada espcie de papallona est representada en el pster en una
casella en la qual, a ms del nom
catal (si en t), shi inclou el nom
cientfic, un petit text descriptiu i
tres icones diferents. Una fa referncia al perode de vol de les papallones (estiu o primavera, o les
dues estacions), una altra indica
la seva abundncia (si s molt comuna, comuna o rara) i la tercera
serveix per indicar quina s la
planta o plantes nutrcies de lespcia, s a dir, aquells vegetals
que li serveixen daliment, que en
molts casos sn noms una o dues
espcies. Aix pot servir de guia
per mirar de trobar les papallones
en funci de lindret o fins i tot,
suggereix el dibuixant Toni Llobet, per afavorir que hi hagi papallones ben boniques al nostre jard. Amb una mata darbo, per
exemple, nhi ha prou per atraure
el rei de larbo i amb quatre peus
de fonoll segurament podrem
gaudir de la presncia de la reina
de la ruda. Toni Llobet sha fet
crrec, un cop ms dillustrar un
pster de Presncia.


Pocs noms comuns

Malauradament en la majoria
despcies de papallones no hi ha
noms comuns normalitzats, la
qual cosa indica el grau de desco-

El pster que Presncia regala aquesta setmana als seus lectors.

El proper pster complementar el de peixos de lany passat.

El proper, sobre peixos

 Presncia i la Fundaci Territori i Paisatge de
lObra Social de Caixa Catalunya continuaran la
seva collaboraci lany 2007 amb la producci i
publicaci de tres psters ms de natura, dedicats
als peixos marins, que complementar el que es va
editar lestiu passat, les fruites autctones i els
cetacis. Els psters, els rebran els lectors coincidint
amb lentrada de cada estaci. Alguns dels psters
anteriors es poden obtenir trucant al 902 186 470.

neixement que tenim daquests

animals, segons destaca Llobet.
Aix, noms vuit espcies de les
que figuren en el pster apareixen
amb els seus noms comuns en catal. Aix s indicatiu del fet que
les papallones sn una assignatura pendent que tenim com a cultura. Per sort en Constant i altre
gent, a travs de la xarxa de seguiment de papallones de Catalunya
i Balears, el CBMS, estan comenant a revertir aix i potser
tard o dhora les papallones formaran part de la nostra petita cultura naturalista, afirma.
Pel que fa als dibuixos, Llobet
diu que aquests no tenen una especial dificultat mentre siguis
molt curs a respectar la distribuci de la coloraci i la forma de
les ales. Al principi volia representar les papallones amb un gest
el ms similar possible al que tenen quan les veiem vives a la natura (cada espcie t el seu). Per

per tenir el pster amb larribada

de la primavera, els dibuixos els
he hagut de fer a lhivern, sense
papallones al camp, i he hagut de
resignar-me, en la majoria dels
casos, a dibuixar-les una mica
crucificades. Aix perden un pl
de vida i despontanetat, per
tamb s cert que es facilita la
identificaci, que s un objectiu
fonamental del pster, explica el
dibuixant.
Una aportaci interessant del
pster ha estat el fet dincloure les
erugues ms destacades i fcils
didentificar. Sn tan o ms impressionants que els adults. Especialment en el cas de les papallones nocturnes, hi ha erugues que
superen qualsevol disseny de
cincia ficci. I certament, tamb
tenim animalons repulsius, com
leruga de la processionria del
pi, noms pensar-hi em ve picor,
jo hi sc allrgic, assegura Toni
Llobet