Dossier de Reforc

Habilitats Comunicatives. Llenguatge escrit.
Prof.: Anna Vila (Seu del Baix Peneds)
NDEX DEL DOSSIER

1.ACCENTUACI ...................................................................................................2
1.1 Els diftongs
1.2 Normes generals daccentuaci
1.3 Distribuci dels accents obert i tancat
2. ACCENTS DIACRTICS (QUADRE)...........................................................................5
3.DIRESI..............................................................................................................6
3.1 Estalvi de la diresi
4. GUIONET ..........................................................................................................7
5. ARTICLES ..........................................................................................................15
5.1 Lapstrof i les contraccions
5.2 Casos especials dapostrofaci
5.3 Casos molt especials
5.4 Remarques sobre larticle
6. TIPUS DE VERBS ................................................................................................19
6.1. ELS COMPLEMENTS VERBALS
6.1.1 Complement directe
6.1.2 Complement indirecte:
6.2 Com diferenciem un CD dun CI?
6.3 Complement de rgim verbal
6.3.1 Verbs preposicionals. Fenmens
7. LES PREPOSICIONS............................................................................................28
7.1 s de les preposicions A/EN en CCLloc
7.2 s de les preposicions A/PER en CCTemps
7.3 La preposici DE en complements de nom
7.4 Altres casos
8. LES CONJUNCIONS ............................................................................................31
[9. ORACIONS SUBORDINADES DE RELATIU ...........................................................42

A. ORACIONS DE RELATIU ADJECTIVES
B. LA FUNCI EXPLICATIVA I ESPECIFICATIVA
C. ORACIONS DE RELATIU SUBSTANTIVES]
9.1 ELS RELATIUS...............................................................................................44
9.2 ALTRES POSSIBLES CONSTRUCCIONS DE RELATIU

1. ACCENTUACI [Llibre Castellnou: p. 188 i s.]

DESCRIPCI DEL FENOMEN
1.1 Els diftongs

Diem que hi ha diftong en una paraula quan es pronuncien en un sol cop de veu dues
vocals seguides. Lestructura dun diftong s una combinaci duna vocal forta (a, e, o)
i una vocal feble (i, u).
Segons la posici de les vocals tenim dos tipus de diftongs:
1.1.1 Diftongs decreixents: a, e, o + u, i
AI: ai-re
AU: nau
EI: re-mei
EU: he-reu
OI: boi-ra
OU: cou-re
Les combinacions de dues vocals febles UI i IU tamb es consideren diftongs

decreixents: ca-liu, trui-ta...
En catal, espordicament, trobem alguna paraula que presenti la combinaci II (novii:
forma balear per a nuvi) i UU (ell duu).
1.1.2 Diftongs creixents: u, i + a, e, o
Noms hi ha diftong creixent quan:
1. Es troba a principi de paraula: io-gurt, io-de, hie-na, hiat
2. Vocal + Diftong creixent: no-ia, jo-ia, ve-uen, ba-ie-ta, cre-ient
3. gua/qua, qe/ge, qi/gi, quo/guo: guant, ai-ges, pin-g, qua-tre,
qes-ti-, a-de-qin, quo-ta...
Excepci: El verb argir no t diftong creixent. Cal pronunciar-lo ar/g/ir.
1.1.3 Triftongs
Hi ha alguns mots en qu es pronuncien tres vocals en un sol cop de veu. La
combinaci de triftong cal que sigui:
VOCAL FEBLE + VOCAL FORTA + VOCAL FEBLE

(ieu: f-ieu; uai: guai-ta; ueu: cre-ueu; eu: li-qeu)

1.2 Normes generals daccentuaci

PASSOS PER ACCENTUAR
1. Mirarem quin tipus de mot tenim al davant (pla, agut o esdrixol)
2. A partir daqu:
s aguda i polisllaba (la sllaba tnica s la ltima):
Portar accent si acaba en...
A
E
I
O
U
AS
ES
IS
OS
US
EN
IN
I si acaba en vocal que pertany a un diftong decreixent?

NO LACCENTUAREM!
(AU, EU, IU, OU, AI, EI, OI, UI): heroi, estareu, cacau, hereus...
s plana (la sllaba tnica s la penltima):

Portar accent si NO acaba en...
A
E
I
O
U
AS
ES
IS
OS
US
EN
IN
I si acaba en vocal que pertany a diftong decreixent? LACCENTUAREM!

(AU, EU, IU, OU, AI, EI, OI, UI): reu, sabeu, donveu, cantveu...
s esdrixola (la sllaba tnica s lantepenltima):

Portar accent SEMPRE
- Les paraules monosillbiques no saccentuen MAI, si no s el cas que portin accent

diacrtic: fa, dos, tres, res...

1.3 Distribuci dels accents obert i tancat de les vocals E i O. Mots conflictius
[De vegades, el grau dobertura de les vocals mitjanes anteriors tniques (E i O) presenta
variaci dialectal, cosa que fa que ls dels accents agut o tancat () i greu o obert (`) sobre E i O
no sajusti sempre a la pronncia de cada parlar.]
Va b de recordar algunes sries en qu els mots saccentuen sempre de la mateixa

manera:
Formes del futur, el perfet simple i limperfet de subjuntiu: veur, llegir, serrar;
vingu, begu, digu; estengus, marxs, veis
Formes del present dindicatiu i de limperatiu dels verbs compostos de tenir i venir:
conv, prov, esdev, abstn, mantn
3a pers. sing. present dindicatiu dels verbs acabats en ten i cen: encn, entn, estn
[per: comprn, aprn, depn...]
Noms i adjectius que fan el plural en -essos: accs, congrs, ingrs, procs [per
inters, esps]. Els que fan el plural en esos saccentuen oberts: marqus, viens,
sirvents...
Mots derivats acabats en -ncia: abstinncia, eficincia
Numerals: sis, des, vint, quarant
Gentilicis i comarques: francs, portugus, Barcelons
Adjectius derivats: verds, plujs, relliscs
Substantius: emoci, afecci, estimaci, impressi, decisi
1.3.1 Casos especials daccentuaci

a) Adverbis acabats en -ment
Conserven laccent de la forma femenina de ladjectiu a partir del qual shan format si
s que en porta: contrriament, rpidament, novament
b) Mots compostos amb guionet
Conserven laccent dels seus components: m-llarg, ms-dient, pl-roig
c) Dificultats en la ubicaci de la sllaba tnica en algunes paraules [Llibre Castellnou,
p. 190 i ss.]
2. ACCENTS DIACRTICS (QUADRE)
PASSOS PER ACCENTUAR
Laccent grfic tamb sescriu en mots no inclosos en els criteris anteriors: en
monosllabs tnics i bisllabs plans. En aquests casos laccent t funci diacrtica, s a
dir, serveix per distingir dos mots diferents que, sense laccent, coincidirien en la
grafia.

PARAULES AMB ACCENT DIACRTIC
AMB ACCENT
Sc (verb ser)
s (verb ser)
Sn (verb ser)
Dna, dnes (verb donar)
Vns, vnen (verb venir)
T (verb tenir)
S (verb saber)
Mlt (verb moldre)
Bta (recipient per al vi)
Du (divinitat)
s (animal)
Nt, nta (parents)
M (part del cos)
Mn (planeta Terra)
Mra (fruita)
Pl (cabell finet del cos)
Sl (terreny)
s (utilitzaci)
Ms (quantitatiu)
B (riquesa, contrari de malament)
S (afirmaci)
Qu (pronom tnic)
Sgle (variant dialectal de sgol)
Sc (plec)
Rssa (animal vell)
Rs (oraci)
Prca (mesura)
Mu (miol)
Ls (localitat)
Jc (lloc on dorm laviram)
Fra (seria)
Fu (va fer)
Cs (cursa, pati ample)
Cp (floca de cot)
Cm (menjadora danimals)
Cc (coca ms gruixuda, bescuit)
Cll (poble de la Ribagora)
SENSE ACCENT
Soc (= tronc, soca darbre)
Es (pronom)
Son (ganes de dormir)
Dona, dones (= senyora)
Vens, venen (verb vendre)
Te (infusi o pronom)
Se (pronom)
Molt (quantitatiu)
Bota (calat)
Deu (10, verb deure, font)
Os (part de lesquelet)
Net, neta (polit)
Ma (possessiu ton)
Mon (possessiu ton)
Mora (dona del moro)
Pel (per + el)
Sol (solitari, astre dirn)
Us (pronom)
Mes (perode de lany)
Be (ovella, xai)
Si (condici)
Que (conjunci, pronom ton)
Segle (100 anys)
Sec (contrari dhumit, verb seure)
Rossa (femen de ros)
Res (cap cosa)
Porca (persona bruta, truja)
Meu (possessiu)
Les (article, pronom feble)
Joc (qualsevol cosa amb qu es juga)
Fora (contrari de dins)
Feu (present, imperatiu, territori feudal)
Cos (organisme)
Cop (xoc)
Com (conjunci)
Coc (verb coure)
Coll (part del cos)

3. DIRESI [Llibre Castellnou: p. 149 i s.]

La diresi s un signe grfic () que escrivim damunt de les I o les U. T dues funcions:
Indicar que cal pronunciar la U en alguns contextos: QE, QI, GE, GI:
bilinge, ping, aqeducte, aqfer
Trencar diftong: ram, cafena, dirn, herona, pec, condua, obeen, fludesa,
Ral, sucidi, dirtic, trador
Remarca: El present de subjuntiu dels verbs de la primera conjugaci, linfinitiu dels
quals acaba en UAR o IAR, sempre porta diresi a la 1a, 2a, 3a persones del singular i
la 3a del plural:
canviar canvi, canvis, canvi, canviem, canvieu, canvin
suar su, sus, su, suem, sueu, sun
avaluar avalu, avalus, avalu, avaluem, avalueu, avalun
3.1 Estalvi de la diresi
PASSOS PER USAR-LA
No porten diresi:
Les paraules que porten accent grfic segons les normes daccentuaci: Sussa,
per sus; pasos, per pas; Llusa, per Llus
Les paraules dorigen llat que acaben en US, -UM: Mrius, harmnium,
pdium, aqurium
Els mots compostos formats pels prefixos ANTI-, CONTRA-, CO-. AUTO-, RE-,
SEMI-...: antiinflamatori, autoinjectable, coincidncia, contraindicaci,
reincident
Els mots acabats en ISME i ISTA: egoisme, panteista Excepci: PROSME i
LLUSME
El CONDICIONAL, FUTUR, GERUNDI i INFINITIU dels verbs de la 3a conjugaci
que tenen larrel acabada en vocal: conduir, traduir, agrair Condu+ir, tradu+ir;
dorm+ir.
tradua, tradut... per traduint
agraes, agram... per agrair
condussis, conduen... per conduiries
Alerta! RELL: RE, en aquest cas, no s prefix. REEIXIR, tamb s excepci:
Present dindicatiu: Rexo,
rexes, rex, reeixim,
reeixiu, rexen. Present de
subjuntiu: Rexi, rexis,
rexi, reeixim, reeixiu,
rexin.

4. GUIONET [Llibre Castellnou: p. 226 i s.]

PASSOS PER USAR-LO
4.1 S'escriuen sense guionet els mots que porten prefix:
arxi: arximilionari, arxisatisfet...
sobre: sobreescalfar, sobreescriure...
ex: exconseller, exministre, exrector
sots: sotsdelegat
plus: plusvlua
sota: sotasignant
pre: preindustrial, prerom,

presocrctic
sub: subsl
ultra: ultraconservador
pro: proindi, proxins
vice: vicerectorat, vicegerent,

vicesecretari
pseudo: pseudocientfic
quasi: quasidelicte
Noms el prefix no- s'escriu amb guionet davant d'un nom: no-res (el no-res), nobelligerncia, no-violncia... S'escriu sense guionet, per, davant d'un adjectiu: no
belligerant, no violent...
4.2 S'escriuen sense guionet els compostos amb elements cultes. Entenem per
compostos amb elements cultes els compostos en qu el primer element acaba en -o
(en la gran majoria de casos) i no es pot utilitzar com una paraula independent.
fsic + qumic = fisicoqumic (fisico no es pot utilitzar com una paraula
independent del catal)
historicojurdic
indoxins
politicosocial
serbocroat
economicosocial
fisicoqumic
galloromnic
grecorom
4.3 S'escriuen sense guionet molts compostos en qu els dos elements existeixen com
a paraules catalanes independents.
agre + dol = agredol (tant agre com dol es poden utilitzar com a paraules
independents en catal)
allioli
capgrs
capicua
correbou
figaflor
pocavergonya
ratpenat
sordmut
el vistiplau
a collib
capdamunt
capdavall
colifor
correbou
escuradents
muntacrregues
parabrisa
pellroja
pocatraa
ratapinyada
ratpenat
rodamn
setcincies
sordmut
totpoders
vetesifils

Per s'escriuen amb guionet els compostos d'aquest tipus en qu el primer element
acaba en vocal i el segon comena en -r, -s o -x.
guarda-roba
gira-sol
escura-xemeneies
Vila-seca
Vila-rodona
Coma-ruga
busca-raons
para-xocs
Mont-roig
poca-solta
(de) soca-rel
Adoneu-vos que en el cas dels prefixos i dels compostos amb elements cultes aix no
s aix: prerom, vicerectorat; grecorom, politicosocial, indoxins.
4.4 Daltra banda, cal recordar que s'escriuen amb guionet els numerals (entre desenes
i unitats, i davant les centenes). D-U-C.
vint-i-u, vint-i-dos...
trenta-tres, trenta-quatre...
dos-cents, tres-cents, quatre-cents, cinc-cents...
4.5 Tamb sescriuen amb guionet els compostos en qu figura el nom d'un punt
cardinal.
sud-oest, nord-est
nord-americ
sud-afric
4.6 Aix com tamb, altres compostos, tot i que la tendncia general s a anar
eliminant els guionets: abans-d'ahir, adu-siau, a corre-cuita, cul-de-sac, ping-pong,
xiu-xiu, cul-de-sac, estira-i-arronsa, pl-roig, pit-roig, qui-sap-lo, ex-libris
4.7 Sescriuen tamb amb guionet les onomatopeies o repeticions: baliga-balaga,
barrim-barram, bitllo-bitllo, catric-catrac, non-non, nyam-nyam, nyic-i-nyac, xinoxano, zig-zag, xip-xap, pengim-penjam...

PRACTICA
1. Posa accent i diresi a les paraules que nhagin de dur:
El canvi climatic malmetra la meitat del Delta aquest segle
Un informe de la Universitat de Cantabria alerta dels efectes de l'escalfament global |
El mar pujara una mitjana de 15 centimetres en cent anys | Els impactes tambe seran
importants al Maresme i la Costa Brava.
La meitat dels espais naturals protegits al delta de l'Ebre podrien quedar malmesos en
aquest mateix segle a causa del canvi climatic, segons un estudi sobre l'impacte de
l'escalfament global del planeta a la costa de l'Estat espanyol encarregat pel ministeri
de Medi Ambient a experts de la Universitat de Cantabria. Aixo provocaria la perdua
de centenars de metres de platges i i milers d'hectarees de zones humides.
Jose Fernndez, director general de Costes del ministeri de Medi Ambient, va
presentar algunes de les dades destacades d'aquest treball cientific en el marc del
seminari Gestio Integrada del Litoral Terrestre i Maritim que se celebra aquesta
setmana a Palma, organitzat per la Fundacio Biodiversitat i els ministeris de Medi
Ambient i Educacio i Ciencia. L'estudi es un dels treballs que formen part de l'avaluacio
sobre l'impacte del canvi climatic i l'erosio al delta de l'Ebre que el ministeri de Medi
Ambient presentara dema, en un acte oficial que se celebrara a Amposta, segons va
indicar Fernndez, en declaracions a l'AVUI.
Danys importants
El director general de Costes va explicar ahir a Palma, davant mes d'un centenar
d'estudiants i experts, que el ministeri espera completar aquest mes de maig el primer
Pla Director de Sostenibilitat a la Costa, una iniciativa que vol oferir dades per millorar
la gestio costanera a les comunitats autonomes davant amenaces com el canvi climatic
o el creixement urbanistic. El ministeri treballa amb la hipotesi que, com a mitjana, el
nivell del mar augmentara 15 centimetres aquest segle. Aquest fenomen incrementara
la inundabilitat de terrenys proxims a la costa, fara retrocedir la linia litoral i provocara
danys importants en nombroses obres maritimes.
A l'Estat una de les zones mes vulnerables es el parc de Doana, pero a Catalunya, "la
zona mes afectada sera el delta de l'Ebre, perque el terreny es molt pla i vulnerable a
l'accio del mar", va indicar Fernndez, i "pot suposar una perdua de fins a 70 metres de
platja; en alguns punts del Delta la perdua superara ampliament el centenar de
metres", va detallar el director general.
Tambe al Maresme
"Els impactes tambe seran importants al Maresme, on s'anira incrementant l'erosio de
les platges, i fins i tot a la Costa Brava", segons Fernndez. El director general va
explicar que la gravetat de l'increment del nivell del mar no es pot explicar
exclusivament per l'augment de 15 centimetres, "perque l'alada de les onades, i mes
en situacions de tempesta, sera molt superior, i aixo provocara impactes importants en
zones densament ocupades i amb tantes infraestructures com la costa catalana".

Fernndez va explicar que, segons l'informe de la Universitat de Cantabria, l'increment

del nivell del mar obligara a augmentar el volum i pes dels blocs de formigo i les pedres
que es fan servir als esculls de proteccio del litoral i als ports, per fer front a la fora de
les onades. El canvi climatic, va afegir, fara replantejar moltes obres a primera linia de
mar, i fins i tot retrocedir en l'ocupacio del litoral: "Tot i que coneixem els efectes,
encara som a temps de prendre mesures per evitar danys irreparables".

Descansin en pau
Van neixer mortes l'1 de gener del 2002, pero en tot aquest temps ningu no s'ha atrevit
a rematar-les. Ara potser seria el moment de reclamar l'eutanasia, tambe per a elles.
Saben que son una nosa. Se senten inutils, rebutjades. Malviuen en la mes absoluta de
les indigencies, plenes de pols i fotent-se de fastic, en calaixos, tauletes de nit, pots de
vidre reciclats, capses metalliques o cendrers inutils. Des del primer dia que van entrar
a casa, no se n'han mogut. I tampoc no se'n mouran. On poden anar, si ningu no les
vol? Si tothom fuig nomes veure-les.
Les seves dimensions microscopiques, la seva insostenible lleugeresa, i un color que les
fa diferents de totes -i que es el color de la marginacio- les han abocat al rebuig mes
absolut per part de tothom.
Si cauen a terra, ningu no s'ajup a recollir-les. Si te les ofereixen, apartes la ma, com si
fossin unes empestades. Les maquines -que, a vegades, tenen mes bon cor que els
humans- tampoc no les volen. Les escupen sense escrupols. I apa, una altra vegada cap
a la butxaca, i de la butxaca a casa, al mateix raco. A esperar que arribi el dia.
Elles ho passen molt malament, pero els que hi hem de conviure cada dia tambe patim
veient com pateixen. A hores d'ara, el problema ja afecta practicament totes les
families catalanes. Es l'hora de les solucions. Diuen que hi ha gent que les porta als
bancs, que es veu que venen a ser com una mena de geriatrics, on passen juntes els
ultims dies de la seva vida. Pero que voleu que us digui: si es poden morir a casa,
millor. Tambe tenen dret a una mort digna.
Qui se n'hagi d'encarregar, sisplau, que no perllongui mes aquesta agonia. Que es fixi
en Finlandia, on quan van veure la vida que els esperava, pobretes, ja no les van ni
deixar neixer. O que miri com Belgica i Holanda -paisos sempre avanats en aquestes
questions- ja van optar al seu moment per l'eutanasia.
Aqui, com que som especialistes a amagar els problemes, ens hem acostumat a actuar
com si elles no hi fossin. Pero hi son, i s'adonen de tot. I senten que, cada dos per tres,
10

els diem el pitjor que es pot dir a una moneda: que no val res. Voleu dir que, per estar
aixi, no es millor que Nostre Senyor se les emporti? I si no se les emporta aviat, sempre
les podem agafar totes i cremar-les al mig de la plaa Sant Jaume. Com que ara ja no hi
surt la cara del rei d'Espanya, no compto que ens puguin ficar a la preso per aixo.
Albert Om, Avui, 2 doctubre de 2007

Mandregem?
El monstre de la mandra es com una lleganya gegant, de plastilina enganxosa, que et
mante immobil, feixuc, lent. Pero avui, una dosi justa de mandra es humana i gairebe
necessaria.
Es 1 de setembre. Tothom us demanara que us la traieu de sobre, que cal estar al
200%, que estudieu, que aproveu, que treballeu, que obeiu, que pagueu i que calleu.
Justificar avui la mandra pot semblar un recurs facil, com buscar la solidaritat amb tots
aquells que us hi torneu a posar. Pero es que la mandra hi es, ens toca, i val mes mirarla de cara. Hi ha coses que fan mandra. Feines que fan mandra. Persones que fan
mandra. Les llistes de bons i dolents no acostumen a portar enlloc pero tampoc
caurem en la trampa de defensar totes les pereses. N'hi ha de perilloses i molt esteses:
la mandra de pensar, d'escoltar o de preguntar. Aquestes cal mantenir-les a ratlla i no
deixar que ens abracin. Dit aixo i assumint el risc de quedar un xic gandula, a banda de
pecadora capital, faig una crida a regalar-nos una mica de mandra en secret. Mandra
de la bona. Mandra sota els llenols, mandra sobre un nuvol o mandra a la lluna de
Valencia. La peresa et pot portar a no fer res, un estat gairebe en vies d'extincio que
visitar de tant en tant no fa cap mal. Mandrejar es descansar de la deria de posseir els
moments, situar-se un pas enrere i veure'ls passar, els moments. La clau es la dosi
justa, les cullerades de mandra que toquen, ni massa ni massa poc. Mentre esperem
que els metges ens la receptin ben encapsulada i mesurada, ens haurem de refiar del
nostre termometre personal. Ja som grandets. M'ho pensare dues vegades abans de
dir a ningu la frase "no siguis mandros"...sigues-ho quan puguis, quan calgui, quan
creguis que t'ho mereixes. No renunciis al plaer de deixar-te bressolar, vencer si cal,
per la mandra. La mandra et dona satisfaccio doble: quan hi entres i t'hi endormisques
i quan en surts amb energies renovades. I no pateixis. Si t'has passat amb la dosi, si
n'has abusat, el cap, el professor, el banc, la teva parella o la teva consciencia t'ho
faran saber de seguida. Mentrestant aprofita't de la bona mandra. La que et fa badar,
la que et fa observar allo que no veies amb el neguit de correr, la que et fa remenar el
cafe mes a poc a poc, et fa mastegar mes lentament, et fa escurar les costelles de xai
11

fins a l'ultima engruna, et fa fer l'amor sense pressa, et fa veure el gintonic a glopets.
La mandra et pot fer perdre el temps, i mentre el perds, et pots adonar que l'estas
guanyant. Bona tornada.
Ldia Heredia, Avui, 1 de setembre de 2008

La vida es una cua
Voste potser llegeix aquest article mentre fa cua per renovar el passaport. Un mati
perdut, hores d'espera sota el sol, nervis, tensio, l'angoixa que no l'avanci ningu. Com
els agrada humiliar-nos...
Voste que ara mateix potser fa cua es deu preguntar per que no obren mes oficines on
poder obtenir el passaport. Per que la policia, si ja ho sap de cada any, no refora la
plantilla per aquestes dates. Per que no deixen fer els tramits per Internet. O, com a
minim, per que no donen mes informacio a la gent que, com voste, porta cinc hores a
fora la comissaria del carrer Balmes. Doncs sapiga que si no fan res de tot aixo es
perque ja els esta be que fem cua. Aixi es nota qui mana. Les cues son la manifestacio
maxima de menyspreu de l'administracio cap als ciutadans. I, a sobre, encara ens en
donen la culpa a nosaltres: "Com sempre, la gent s'ha despertat a ultima hora", diuen
des de la Delegacio del govern central. Doncs si, l'esser huma resulta que es renova el
passaport quan el necessita, de la mateixa manera que menja quan te gana i beu quan
te set. Es l'administracio que, sabent aixo, hauria de procurar que els tramits es fessin
de la manera mes comoda, rapida i ordenada possible. I, en canvi, ens sotmet al cruel
exercici d'humiliacio de les cues. Les cues comporten un nivell de tensio tan alt que fa
que ens acabem barallant entre nosaltres i oblidem el motiu i els culpables de l'espera.
Una cua es control, es sotmetiment. Una cua es la negacio dels teus drets. Per aixo
tenen els immigrants tot l'any fent cua. Perque sapiguen que els espera aqui. De fet,
l'administracio ens ha acostumat tant a les cues que quan sortim a sopar nomes volem
anar als restaurants amb les llistes d'espera mes llargues i a les discoteques on t'hagis
de passar mes estona al carrer, fins que et perdonin la vida i et deixin entrar. Les cues
son sinonim d'exit. Per aixo moltes iniciatives privades juguen amb la nostra paciencia
per treure'n ells un benefici. Et fan esperar tota una nit al carrer per trobar entrades
per al concert del teu idol, per comprar l'ultima novetat d'Apple o el nou volum de
Harry Potter i, mentrestant, els promotors surten a la tele com a triomfadors. Com
mes llarga la cua, mes medalles es posen. Potser ja ha arribat l'hora que les cues les
veiem com un fracas i no com un exit. Pero ho veig dificil, perque tant voste que ara
mateix potser fa cua per renovar el passaport com jo mateix portem les cues als
nostres gens. De fet, li devem la vida a una cua: la que formen els espermatozous per
ser els primers a fecundar l'ovul.
Albert Om, Avui, 3 de juliol de 2007
12


Lamic america
Com molts, jo tambe vaig beure de les fonts de Woody Allen, en els anys de la meva
educacio sentimental. Recordo que quan vaig contemplar Manhattan des del River
Cafe, sota el pont de Brooklyn, vaig notar aquell estremiment emotiu que genera allo
que es simbolic. Pero, com a molts de la meva generacio, se'm va curar el moment
Woody, i ara sento per ell el mateix que per molts altres grans directors: una
complicitat critica. Ni tot m'agrada, ni m'agrada la majoria de les ultimes obres, potser
perque les seves variacions sobre les mateixes neures han aconseguit saturar-me. Pero
mes enlla de la meva improvisada i prescindible critica, no hi ha dubte que Allen es un
dels grans, que es un luxe que Barcelona sigui el seu escenari cinematografic, i que tots
felios menjant anissos de Hollywood. Dit aixo, la badoqueria cosmica que inunda
aquests dies la Barcelona fashion arriba a les excelses cotes del mes baix
provincianisme. Ja no es tracta, nomes, de la carrera per fer-se la foto que van
protagonitzar alguns politics, amb tota la pena i gens de gloria. Semblaven els
personatges de Bienvenido Mister Marshall, en versio postmoderna. Tambe es un
exces --i un escandol-- que aquest pais tan necessitat, on es fuguen els cervells perque
aqui no poden investigar, on s'han de fer maratons televisives per comprar nous
aparells medics, i on la cultura rima amb deficit i inoperancia, es un exces que Allen
rebi la subvencio publica mes important de la historia del nostre pais. Deu pensar que
som una societat bastant estupida.
Per acabar de completar la imbecillitat, nomes ens hem de fixar en els noms propis de
la milioneria urbana que es dediquen a fer festes improvisades per intentar tenir una
estoneta de Woody a la seva piscina illuminada, i les baralles dels vips per aconseguir
ser-hi convidats. O els cops de colze per sortir en algun frame de la pellicula. Tot aixo
es tan patetic, provincia i ridicul, que donaria per a una pellicula d'Allen de les de
debo. Aquelles d'abans, on radiografiava la imbecillitat de la societat de l'aparena.
S'hi atrevira el geni, despres d'haver rebut dos milions d'euros de diner public?
Pilar Rahola, El Peridico
6. Posa accent o diresi als mots que nhagin de dur:

aillar
amoinar
airar-se
aixecar
agrair
apareixer
arcaitzar
arguir
arraulir
arruinar
atapeir
atribuir
atuir
aucar
aurtar
beneir
canviar
coincidir
coneixer
correr
creixer
cruixir
deificar
desoir
envair
escairar
introduir
esglaiar
estrenyer
europeitzar
lluir
mereixer
naixer
obeir
ocorrer
pareixer
posseir
premer
produir
questionar
raimar
reeixir
13

ruixar
torcer
trair
agraiment
aquarium
atapeiment
cloissa
creiblement
diurn
diuturn
ensaimada
esfereidor
fruicio
laic
laicisme
llaut
nerviut
oida
paible
paidor
reull
sauc
traidorament
traiment
triada
triade
transeunt
7. Decideix si aquests mots porten diresi o no:

diurtic
esglai
semiindiferncia
jesuita
estoic
paisatge
incloia
cofoisme
beneires
obliquitat
geniut
maleir
increiblement
gratuitament
desoint
traduir
reina
oidor
hemorroide
sauquer
oient
traduible
triumvir
dadaista
mdium
transeunt
peulla
14

5. ARTICLES
Normalment, els articles que fem servir davant dels noms sn:
MASCUL
FEMEN
SINGULAR
EL
LA
PLURAL
ELS
LES
Tamb existeix un article personal, que va davant dels noms de persona, que t
variacions segons lrea geogrfica:
SINGULAR
MASCUL
FEMEN
EN/EL/
NA/LA/
5.1 Lapstrof i les contraccions

PASSOS PER USAR-LOS
Per indicar l'elisi de la a o la e tones en contacte amb una altra vocal, usem
l'apstrof.
Apostrofem noms els articles, els pronoms febles i la preposici de davant d'un mot
que comenci amb vocal o h.
categoria
gramatical
article mascul1
el
article femen
la
forma
apostrofada
exemples
larbre, lhivern,
lOriol
lombra, lAnna,
lhabitaci, la uni,
la histria
sopa dall
planta dhivern
magrada/portam
tobliga/dutxat
sestimen/veures
lanimo/animal
nagafo/menjan
veurens
explicals
l
(per no davant i/u tones)
preposici
de
pronoms febles
m/m
t/t
s/s
l/l
n/n
ns
ls
Cal recordar que en catal s incorrecte ls de larticle lo neutre. [Llibre Castellnou: p. 64 i 65].
15

Quan es troben les preposicions a, de i per i la partcula ca (casa de) amb els articles el,
en, els tenen lloc les contraccions segents:
contraccions
davant de
consonant
davant de
vocal o h muda
a+el=al
a+els=als
He anat al banc
Tinc picor als ulls
Explica-ho a lamic
de+el=del
de+els=dels
Vinc del despatx

Cauen les fulles dels
arbres
Conec els gustos de

lhome
per+el=pel
per+els=pels
Passeja pel carrer

Caminava pels camps
Camina per lavinguda
ca+el=cal
ca+els=cals
ca+en=can
Vaig a cal metge

Anir a cals avis
Han urbanitzat can Rull
Vinc de ca ladroguer
A ca nEnric es menja b
Tal com podem veure en els exemples del quadre, davant d'una paraula que comenci
amb vocal o amb h, l'article i la preposici no es contrauen, i s'apostrofen o no segons
les regles d'apostrofaci (al ms a la dreta possible).
L'article mascul el s'apostrofa davant de paraules comenades per vocal o per h.

l'avi, l'home, l'estudiant
L'article femen la s'apostrofa davant de paraules comenades per vocal o per h,

excepte quan comencen per i o u tones.
l'eina, l'via, l'hora // la infermera, la universitat, la indstria
La preposici de s'apostrofa sempre quan va davant d'una paraula comenada per

vocal o h.
d'hora, d'avui, d'histria
Els articles personals en/el i na/la s'apostrofen davant els noms comenats per
vocal o per h, excepte quan acompanyen noms femenins (na/la) que comencen per
i o u tones.
N'Esteve, l'scar, n'Anna, l'Alba // na Isabel, la Irene
Els pronoms s'apostrofen entre ells i amb el verb. Tant si van al davant com al
darrere del verb, l'apstrof ha d'anar al ms a la dreta possible de la combinaci.
Aix:
Me'n vaig, te l'han duta, agafa'l, m'aixeco, compra'ls un llibre, veure'ns
16

5.2 Casos especials dapostrofaci
Davant de signes o mots estrangers que es pronuncien amb una vocal inicial.
l'1, l'11a fila, lXI, l1 de maig, l'stop, d1.000.000
Amb les sigles:

1. Si es llegeixen com un mot, segueixen les normes dapostrofaci normals:
LIEC, la CEPTA, lHISPASAT, la USAP, el TERMCAT, el BANESTO, la USTEC.
2. Si es lletregen
2.1 i comencen amb consonant
2.1.1 i el nom de la consonant comena amb vocal o hac muda (ela,
ema, ena, erra...) noms sapostrofa el:
Formava part de la RDA, jugava a la NBA, ha publicat lLP, lHP, la HBO.
2.2 i comencen amb consonant
2.2.1 i el nom de la consonant comena amb consonant (pe, ce...) no
sapostrofa mai:
La CNT, vota el PSC, s de CiU.
2.3 i comencen amb vocal, segueixen les normes dapostrofaci normals
17

No s'apostrofa:
Davant di o u consonntiques (diftong creixent): la iaia, el iode, la UEFA, de iogurt

Davant duna hac aspirada: El hawai, la Hilary, un orgue Hammond, magrada
halar, paio!
Quan pot haver-hi confusi: la asimetria, la anormalitat, la ira, *la una (h), *la host,
*la Haia (la simetria, la normalitat, lira, *tradici)
Davant el nom de les lletres: la o, la efa, la zeta, la doble ve, la hac...
El pronom feble li, l'adverbi no i la partcula que no s'apostrofen mai!! li agrada, no
escopiu, que entri, que us aprovin...
5.3 Casos molt especials

** Mots en cursiva o entre cometes sapostrofen: anava doutsider, era lartista de la
colla.
** La preposici de, sapostrofa i no es contrau:
a) amb larticle davant de mots en cursiva o entre cometes: Lautor dEl
quadern gris.
b) Amb topnims no catalanitzats: La histria dEl lamo. En canvi, En els
topnims catalans que van introduts per article determinat, aquest va en
minscula i se sotmet a les regles generals de contracci: Sc del Perell!
** Les preposicions per i a, no es contrauen amb articles de ttols o noms propis:
Va cantar a El Consorcio, treballa a El Temps, compra a El Corte Ingls
5.4 Remarques sobre larticle
** Cal evitar ls de larticle determinat davant dels noms dels dies de la setmana
quan sn adverbis: *El dilluns vindrem ha de ser Dilluns vindrem. Els diumenges sn
dies dedicats a recuperar la son perduda els dissabtes a la nit (parlem de TOTS els
dilluns, no dun en concret).
** Cal evitar ls de larticle davant dinfinitius: *El fumar mata ha de ser Fumar mata.
*Que lescriure no et faci perdre el llegir que escriure no et faci perdre llegir.
** Davant els dies de la setmana es posa article quan fan de substantiu, per no pas
quan fan d'adverbi: Diumenge va venir / vindr ('el diumenge passat' / 'el diumenge
vinent');
El diumenge fa excursions ('cada diumenge'); El suplement del diumenge s
interessant ('de cada diumenge').
18

6. TIPUS DE VERBS [Llibre Castellnou: p. 163 i s.]

TIPUS DE VERBS
SUBTIPUS
Transitius: verbs que van acompanyats de

complement directe per tal de tenir significat
Predicatius (designen una acci del subjecte: complet (donar, agafar...)
tenir, cantar, sortir, venir...)
Intransitius: verbs que no admeten
complement directe (nixer, caure...)
Copulatius (enllacen el subjecte amb una
qualitat seva: ser, estar, semblar)
Defectius: no tenen tota la conjugaci.
Caldre, raure, lleure.
Pronominals: poden portar un pronom feble Reflexius, recprocs, ...
coincident amb el subjecte
Impersonals: no tenen subjecte o no el tenen
explicitat lxicament
6.1. ELS COMPLEMENTS VERBALS [Llibre Castellnou: p. 164 i s.]

6.1.1 Complement directe:
Ex: Ratlles formatge / Afecta la gent gran
Estructures
- SN: Els nens menjaven pa amb tomquet. Atacaves la Maria.
- Oraci substantiva: Vam indicar als examinands que shavien dafanyar.
Hem decidit anar-hi ben dhora.
Persona o cosa sobre qui recau lacci del verb principal. Sovint respon a la pregunta
QU? O A QUI? (persona)
Per la pregunta no s infallible:
Menjo cireres.
Qu menjo?
Cireres = CD
Magrada la cirera
Qu magrada?
La cirera = CD s subjecte!!
s subjecte perqu concorda en nombre i persona amb el verb:

Magrada la cirera
Magraden les cireres
La cirera = Subjecte!!
(en canviar de nombre i persona el verb el complement ha hagut de concordar-hi per

tenir sentit. Com que concorda s smptoma que no s un CD, sin un subjecte.]
19

Remarques
- Si convertim loraci a la veu passiva, el CD de la primera frase passar a ser el S de la
segona: He vist la Maria La Maria ha estat vista per mi.
- El CD no porta preposici: He vist el Pere.
Excepcions: - quan es tracta dun pronom personal tnic: A nosaltres ni ens
han mirat.
- quan s un dels pronoms tots, ning, tothom, el qual (la qual,
etc.), i qui, i en daltres casos, per evitar ambigitats:
Vigila a
tothom; s una persona a qui tots estimen; El nen
perseguia a la
nena.
- El SN que segueix el verb impersonal haver-hi fa funci de CD: Hi havia molts
manifestants.
6.1.2 Complement indirecte:
Ex: Escrius al ministre
Persona o cosa que rep el benefici o el perjudici de lacci del verb principal. Respon a
les preguntes A QUI? o PER A QUI?
Estructures
- a / per a + SN: Van regalar llibres als nens. He comprat dos jerseis per als nens.
- a / per a + Oraci subordinada de relatiu: Donaran els llibres a qui hi vagi. Hem fet
entrepans per als que vindran.
6.2 Com diferenciem un CD dun CI?
PASSOS PER USAR-LO
6.2.1 El CD, en catal, no porta preposici. Cal posar-la, per:
Quan el CD s un pronom fort: Aix tafecta a tu, The acompanyat a

tu...
Quan el CD s tots, tothom, ning, qui: Aix ens afecta a tots, He vist a
tothom, La degradaci del barri preocupa a qui hi resideix...
Quan el CD est desplaat a lesquerra: A la Maria, lafecta aix; Al Llus,

lencoratjo cada dia...
Casos dambigitat: *Lhe vist abans que la Maria Lhe vist abans que
a la Maria; *No s qui busca lAnna - No s qui busca a lAnna...
6.2.2 Amb el CD podem fer la passiva. Amb el CI, no.

Dem portar roses a la Maria. les roses sern portades (per mi) dem.
Dem portar roses a la Maria. a la Maria ser portada per mi roses???
20

6.2.3 Els pronoms febles que substitueixen CD i CI de 3a persona singular sn

diferents.
Dem entregar el treball al professor. Dem lengregar al professor (el,
apostrofat)
Dem entregar el treball al professor. Dem li entregar el treball (li)
6.2.4 Quadres resum
PRONOMS QUE SUBSTITUEIXEN CD
FORMA DE PRONOM
EL
LA
ELS
QUAN SUSA?
EXEMPLES
CD DETERMINAT: introdut per Vols el llibre? S, el vull.
article determinat o
Vols la llibreta? S, la vull.
demostratiu.
Vols els cromos? S, els vull.
Vols les nines? S, les vull.
LES
EN
CD INDETERMINAT: introdut
per article indeterminat,
quantitatiu* o sense article.
HO
CD NEUTRE: Aix, all, oraci.
Vols pa? S, en vull.

Vols dos llibres? S, en vull
dos.
Vols un abric? S, en vull un.
Vols molts gots? S, en vull
molts.
Vols aix? S, ho vull.
Vols que vingui? S, ho vull.
* En el cas que sigui introdut per un quantitatiu, aquest es mant.
PRONOMS QUE SUBSTITUEIXEN CI

FORMA DE PRONOM
LI
ELS
QUAN SUSA?
CI singular
CI plural
EXEMPLES
Dnes el llibre al Miquel?
S, li dono el llibre.
Dnes els llibres als
alumnes?
S, els dono els llibres.
21

PRACTICA
1. Substitueix els CD per un pronom feble:
a) Tothom volia tenir ra.
b) Convidar la Llusa a sopar.
c) Demanem-li qu hi feia.
d) Va obrir la porta amb gran energia.
e) Havia comprovat que era antiptica.
f) Trobeu-me menjar on sigui.
2. Substitueix els CD i els CI de les frases segents per un pronom feble:
a) He venut la brusa a la Maria.
b) Aviat retornaran el material a la Llusa.
c) Han apujat el sou al Sergi.
d) Hem encarregat les postres als xics.
e) Torneu els cromos a les nenes!
f) Aquest individu ha pres les sabates al passatger del barret.
g) Escriviu cartes als pares!
h) Ha cedit la paraula a les delegades.
i) Sovint compraven prunes al mercat
j) Les festes de Santa Tecla tenen encant.
k) Berln hauria de facilitar ms informaci de les lnies de metro.
3. Buscat els teus exemples. Fes una frase per a cada pronom feble de CD on es vegi
quin s el sintagma que se substitueix i quin s el pronom que en resulta.
Exemple:
EL:
a) Havia de combatre lestereotip mitjanant les eines de la ra.
b) Lhavia de combatre mitjanant les eines de la ra.
22

6.3 Complement de rgim verbal

Consisteix en deu exercicis / Pensa a trucar-me
Complement que necessita el verb per tenir sentit complet i que va introdut per la
preposici A, EN, DE, AMB: pensar en, parlar de, acomiadar-se de, somiar amb
Els verbs preposicionals o de rgim verbal sn, doncs, aquells el sentit dels quals
exigeix un complement introdut per una preposici: Jo penso en tu; Mhe acostumat a
llegir els diaris
Alguns verbs preposicionals
- Verbs que regeixen preposici A: negar-se, acostumar-se, accedir, contribuir, exposar-se,
avenir-se, renunciar, decidir-se, procedir, limitar-se, arriscar-se, atenir-se, dedicar-se, atrevir-se, obligar
(a fer), incitar (a dir)...
- Verbs que regeixen preposici DE: gloriejar-se, recordar-se, doldres, riures, saber, oblidar-se,
adonar-se, dubtar, burlar-se, queixar-se, penedir-se, abstenir-se...
- Verbs que regeixen preposici EN: pensar, exercitar-se, tardar, aplicar-se, complaures, insistir,
collaborar, ficar-se, delitar-se, convertir, confiar, afanyar-se, consistir, entossudir-se, tenir
inters...
- Verbs que regeixen preposici AMB: amenaar, comptar, anar amb compte, conformar-se,
trobar-se, estar dacord amb...
Estructures
- Preposici + SN: Es dedica a lensenyament. Parla de les eleccions.
- Preposici + Oraci substantiva: No tinc cap inters a parlar-hi. Pensa a comprar llet.
No podem parlar del que ens han comunicat.
6.3.1 Verbs preposicionals. Fenmens

FENOMEN PREPOSICIONAL 1
Les preposicions CANVIEN.
Els verbs que regeixin un complement preposicional (necessiten un complement que
vagi introdut per una preposici, com ara, anar+A) i que vagin introduts per les
preposicions EN o AMB transformen aquestes en A o DE si al darrere tenen un infinitiu.
V+ CPrep + EN / AMB + infintiu V+ C Prep + A / DE+ infinitiu
Exemples: LAgns insisteix en la importncia de lestudi diari.

LAgns insisteix a trobar-nos el dissabte per celebrar laniversari.
Insistir s un verb que necessita anar seguit de la preposici EN. La prova daix s
que no podem dir *lAgns insisteix la importncia de lestudi diari.
23

La importncia s un SN, per tant, no passa res.

En canvi, a la segona oraci tenim darrere del verb amb Cprep. un infinitiu (trobarnos). s per aix que la preposici original EN ha canviat a A.
FENOMEN PREPOSICIONAL 2
Les preposicions CAUEN.
Quan ens trobem amb la conjunci que encapalant el complement dun verb
preposicional, la preposici que exigeix el verb desapareix, [cau].
LAgns insisteix en la importncia de estudiar cada dia una mica.
LAgns insisteix [en] que s important estudiar cada dia una mica.
Si ens trobem amb una preposici composta o una locuci prepositiva, noms cau la
preposici ms propera a la conjunci:
LAgns viu a Reus des de lany passat.
LAgns viu a Reus des [de] que va comenar a treballar-hi. Des [de] que hi treballa, s
ms feli.
Per tal de deixar clar litinerari, lAgns va elaborar un mapa.
LAgns va elaborar un mapa per tal [de] que queds clar litinerari.
6.3.2 Quadre resum

PRONOMS QUE SUBSTITUEIXEN CRV
FORMA DE PRONOM
EN
HI
QUAN SUSA?
EXEMPLES
CRV introdut per la Parla de tu sovint? S, en

preposici DE
parla sovint.
CRV introdut per la Somia amb tu? S, hi somia.
preposici A o altres (la Pensa en tu? S, hi pensa.
resta)
24

PRACTICA
Corregeix, si cal, les oracions segents:
1. Abuses de que es molt bona persona.

2. Amenacen amb dimitir.
3. Madono de que ara no s el moment adequat.
4. Estic dacord amb que ell no en t la culpa.
5. Sespecialitzar en posar telers en cases particulars.
6. Sesgarrifava en pensar amb els exmens.
7. Sencarregaran de que les carreteres estiguin netes.
8. No treballa de pags des de que va a la fbrica.
9. Lomissi de la gerncia va ser el legalitzar les aturades.
10. EL tutor va invitar-lo a que reflexions sobre el seu comportament.
11. No sabia de que havia de fer el treball.
12. Van localitzar al desaparegut a Montserrat.
13. Preguem disculpin les molsties.
14. Van dir-li que espers a que obrissin la botiga.
15. Ahir ens van informar de que no vindrien.
16. Aquest consol li ajuda a anar endavant.
17. Aquell senyor actua com si menyspres a tota la gent del barri.
18. Aquest concepte interessava a uns quants lingistes de la URV.
19. Us preguem lliureu els documents abans de les dotze.
20. Des de que va comenar a estudiar no surt gens de casa.
21. Van caminar fins al punt en que comenta la sendera dasfalt.
22. Sencaparra en escriure duna manera com ms polida millor.
25

23. El vaig invitar a que vingus a la meva festa daniversari.
Tots els verbs daquest exercici regeixen preposici, s a dir, sn verbs preposicionals
de rgim. Escull la preposici adient en cada cas per completar la frase o, en cas que
sigui necessari, poseu-hi :
24. Ell insistia _______________ aquell tema tan complex.
25. Ell insistia _______________ venir.
26. Nosaltres ens exposem _______________ no entendre aquesta qesti.
27. Nosaltres ens exposem _________________ que no ho entenguin b.
28. Sha oblidat ________________ tu.
29. Sha oblidat ________________ fer la feina.
30. Sha oblidat _________________ que ho havia dit abans.
31. Confio ________________ tu.
32. Confio ________________ arribar tard.
33. Lamenaava ___________________ una pena de pres.
34. Lamenaava ___________________ tancar-lo a la pres.
35. Parlarem ___________________ canviar les coses.
36. Contribueixen ___________________ lxit de la nostra proposta.
37. Contribueixen ___________________ recollir els aliments.
38. Encara no sha acostumat _________________ que hi sigui.
39. Es preocupa ___________________ que arribin tard.
40. Pensa ___________________ la teva proposta.
41. Pensa ____________________ dir-li la veritat.
42. Thas de recordar _________________ tot el que the demanat.
43. Thas de recordar _________________ fer la feina.
26

44. Els poltics vacillen sovint ___________________ aquests temes.

45. Els poltics vacillen sovint _________________ prendre certes decisions.
Escull lopci adequada.

46. No estic dacord (de que / de qu / que) lacusin de lladre.
47. Es conforma (en / de) guanyar poc.
48. Desprs (de que / de qu / que) hagis fet la presentaci, en parlarem.
49. Sobstina (a / en) fer complir les normes.
50. Sempre ets lltim (en / d) acabar.
51. Aneu alerta (en / de) no tallar-vos.
52. Tenia lesperana (de que / de qu / que) podria fer-ho tot sol.
53. No tadones (de les / les) errades que fas, per tadones (de qu / de que /
que) els altres sequivoquen molt.
54. Es van assabentar (de que / de qu / que) all era illegal i volien contribuir
(a que / a qu / que) la situaci es normalitzs.
55. Tinc inters (en / a) veure aquests llibres.
27

7. LES PREPOSICIONS
[Llibre Castellnou: p. 439 i s. i 484 i s.] [Praxi III p. 109-130]
7.1 s de les preposicions A/EN en CCLloc
Generalment, utilitzem A en verbs amb sentit de moviment o direcci.
Utilitzem EN en verbs de situaci, presncia o reps. Tamb quan el verb expressa
localitzaci en un sentit figurat. Ara b, tamb cal tenir en compte que:
EN
Topnims geogrfics.
Visc al Perell.
Davant darticle determinat.
A la parada del mercat vnen peix fresc.
Davant de linterrogatiu quin, quina

A quina parada baixes?
Davant de noms comuns (sense article que els

precedeixi).
Treballa en empreses internacionals.
Davant de qualsevol altre determinant que
comenci per vocal (un, aquest, aquella...)
Posa la roba en aquesta maleta, s ms gran.
Davant de numerals
Treballa en tres empreses diferents.
Davant dels adjectius qualificatius
Treballa en grans empreses.
En noms de lloc en sentit figurat o no
materials
No veig por en els teus ulls.
En la reuni de pares...
Alerta! En catal no sn correctes les estructures *davant de mi, *davant de tu..., ha

de ser davant meu, davant teu...
7.2 s de les preposicions A/PER en CCTemps
A
EN
PER
Hores:
Marxarem a les set del mat.
Quedem a dos quarts.
Davant dinfinitiu:
En sortir de laula no maleu la
professora.
Parts del dia:

Al mat, a la tarda, al vespres, a
la nit, al migdia, a mitjanit...
Per expressar un termini futur:

Us traureu el nivell C en un mes.
Davant de festivitats:
Per sant Jaume, collirem
albercocs. Per sant Joan, peres.
Per Nadal cada ovella...
Per expressar la idea de
transcurs del temps o duraci
amb els mesos:
Pel maig cada dia un raig= Cada
maig (freqncia)
Estacions de lany:
A la tardor cauen les fulles.
Mesos: Vaig nixer al desembre.
Altres locucions de temps.
A trenc dalba, a misses dites.
Edats: Als vint-i-nou es va casar:
A la vellesa sen va penedir.
En algunes expressions:
Davui en vuit dies
NO POSEM PREPOSICI Amb els

anys i les dates concretes:
Vaig casar-me lany 2018.
Vaig casar-me el 26.07. 2018.
28

7.3 La preposici DE en complements de nom

Aquest complement pot expressar contingut, origen, matria, tipus, procedncia... i
especifica el sentit del nom que acompanya (el precisa). En catal sempre va introdut
per la preposici DE, i s incorrecte escriurel amb A.
Pudor de gat, gust dorenga, olla de pressi, avi de reacci, cuina de gas, estufa de
but, motor de gasolina, bufanda de quadres, faldilla de ratlles, por de suspendre.
Pudor a gat, gust a orenga, olla a pressi, avi a reacci, cuina a gas, estufa a but,
motor a gasolina, bufanda a quadres, faldilla ratlles, por a suspendre.
7.4 Altres casos
PER / PER (A)
[Proposta Coromines-Sol]
Per defecte, usarem per.

Davant dun infinitiu, sempre per.
El producte serveix per eliminar taques.
No saccepta la construcci PER + INFINITIU quan introdueix una oraci causal, per s
quan linfinitiu s compost.
*No sha convocat la plaa per estar ja ocupada (incorrecta)
Than castigat per haver copiat (infinitiu compost)
Usarem per a noms amb SN de finalitat, destinaci o futurs i amb datius
benefactius.
Contes per a nens de ms de set anys (finalitat)
Ho deixarem per a la setmana que ve (futur)
Aix s bo per als diabtics (datiu benefactiu)
Avui dia, la gran majoria de mitjans i manuals destil fan servir aquesta proposta, ja que
s molt ms operativa i assimilable.
FINS (A) / CAP (A)
Per saber quan s'ha de posar fins o fins a, cal tenir en compte si l'expressi temporal o
de lloc que segueix s introduda per la preposici a, ja que en aquest cas la mant.
Ens veurem dem: no apareix cap a davant dem, i per tant, tampoc no s necessari
posar a en la frase No ens veurem fins dem. En canvi, a la frase Ens veurem a la nit la
a precedeix la nit, i per tant, tamb s'ha de mantenir a No ens veurem fins a la nit.
Segons aix, porten fins (sense a) els adverbis i equivalents que normalment van
sense a, com ara: fins aqu, fins avui, fins abans, fins havent dinat... I els dies de la
setmana: fins dilluns, fins diumenge...
29

En sn una excepci certes locucions adverbials de lloc i de temps, davant les quals es
mant la a de fins a: al damunt, al costat, als afores, a tocar, a la tarda, a la matinada,
a trenc d'alba...
En canvi, porten fins a les hores i les parts del dia: fins a les set, des d'ara i fins a dos
quarts de deu, fins al mat; les dates: fins al dia 30, des del 10 fins al 15 d'abril; i
expressions temporals com les segents: fins a l'any 36, fins a l'abril, fins a la
primavera.
Per l'expressi l'any que ve o l'any vinent, que se sol entendre com una data allada,
va sense a: Passi-ho b, fins l'any que ve.
SOTA/BAIX
En catal, sota s una preposici o un adverbi (Sc a sota, Caminava sota els arbres,
amagat aqu sota...), en canvi baix s un adjectiu, un substantiu o un adverbi, per
mai preposici (Quan arribrem al cim, el sol encara era baix; Els baixos de ledifici es
van omplir daigua; No parlis tan baix; De tota la coral, el baix s el que t millor veu...).
Aix, doncs, *Baix la direcci de Ferran Soldevila... ha de ser Sota la direcci de Ferran
Soldevila.
QUANT A/PEL QUE FA A
*En quant a s incorrecte en catal. Hem de substituir-lo per pel que fa a, quant a,
respecte a, referent a, pel que respecta a, amb referncia a, a propsit de...
ARRAN DE
*Arrel de s incorrecte en catal. Hem de dir arran de.
AMB VISTA A/ EN VISTA DE/EN VISTES DE
a) amb vista a significa pensant en, amb la intenci de, per tal de: Amb vista
a guanyar temps, els vaig trametre la comanda per fax.
b) en vista de significa tenint en compte, considerant, veient: En vista del
batibull que hi havia, men vaig anar.
c) en vistes de significa a les envistes (visi dun lloc lluny des dun indret): Des
del cim rem en vistes de lesglsia. Registre culte, literari.
A CAUSA DE
En catal s incorrecte usar la locuci *degut a, calc del castell. Cal dir a causa de.
Vegeu la diferncia amb la construcci passiva ser+degut+a.
EN COMPTES DE/EN LLOC DE
En catal s incorrecte usar la locuci colloquial *en ves de. Cal dir en comptes de o en
lloc de.
30

A MITJAN
En catal s incorrecte usar la locuci *a mitjans de + temporal. Cal dir a mitjan: a
mitjan octubre, a mitjan mes...
A NIVELL DE
En catal, s incorrecte usar la locuci a nivell de, si no s en sentit fsic, s a dir, si no
s sinnim de grau delevaci. Estvem ubicats a nivell del mar. Estudia per arribar al
nivell de preparaci exigit.
En altres contextos, com *A nivell escolar, aplicarem aquestes mesures, cal dir en
lmbit, en el terreny, en el camp...
COM / COM A
Com s un adverbi de comparaci que equival a les expressions igual que, de la
mateixa manera que.
En Joan camina com el seu pare = En Joan camina igual que el seu pare.
En canvi, com a s una locuci prepositiva que equival a les expressions en qualitat de,
amb carcter de, d'acord amb la condici d'un.
Com a pianista s sensacional, per com a director s mediocre.
La msica com a terpia.
Ara parlar com a secretari general del partit
Cal tenir en compte que com a es redueix a com davant d'un article determinat,
demostratiu, quelcom i algun (indefinits) i llur.
La msica com una de les millors terpies.
Va quedar com un idiota davant de tothom
8. LES CONJUNCIONS
SIN/SI NO
Sin s una conjunci adversativa que denota oposici entre dos elements. El seu
significat s equivalent a per s o noms, excepte, tan sols: No vam arribar a
pujar al cim, sin que ens vam quedar al coll; No s una alzina, sin un roure; No ha
llegit sin un llibre daquest autor...
Si no s la conjunci condicional ms ladverbi de negaci: Si no vns a les deu,
marxarem sense tu; Val ms que moderis la velocitat; si no, pots tenir un accident.
PER DISTINGIR-LES:
Alterem lordre de loraci principal i la subordinada. Si no se naltera el significat, s
que s una oraci condicional i, per tant, haurem descriure si no.
No s curt, sin del Madrid Sin del Madrid, no s curt ?! sin junt!
Si no treballs tant, viuria ms Viuria ms si no treballs tant si no separat!
31

TANMATEIX
El connector tanmateix t generalment un significat adversatiu i no sha dusar en el
sentit continuatiu que tenen els connectors tamb, a ms a ms o aix mateix.
*Abans danar-vos-en, apagueu tots els llums i, tanmateix, tanqueu el gas.
*Pel seu aniversari li han fet un pasts. Tanmateix, li han regalat un rellotge.
Tanmateix s equivalent a per: Tothom el reconeixia com el millor candidat,
tanmateix va perdre les eleccions.
Tanmateix pot tenir un altre significat: lgicament, naturalment, sens dubte, s clar...
(Expressa que una cosa s lgic que ocorri, especialment malgrat all que semblava
oposar-shi): Tanmateix ha vingut: ja us ho deia jo que res no len privaria. Tanmateix
ho ha fet ell: no ho podia fer ning ms.
NO OBSTANT AIX / AIX NO OBSTANT
No obstant + complement (o aix) i no no obstant a seques
*No obstant, va continuar lluitant per la causa lingstica
No obstant [aix], va continuar lluitant per la causa lingstica.
[Aix] no obstant, va continuar lluitant per la causa lingstica.
No obstant [la cara de sofriment dels alumnes], va continuar lluitant per la causa.
DONCS
En catal, doncs s una conjunci que t valor consecutiu: Plou? Doncs, no sortirem al
carrer.
Doncs no t mai valor causal, per tant, no s correcte usar: *Loncle no arribar avui,
doncs ha perdut lavi. Cal dir: Loncle no arribar avui, perqu ha perdut lavi.
*ADEMS
Cal evitar ls dadems en catal en lloc daltres connectors continuatius, com sn a
ms a ms o a ms.
*COM en sentit condicional
Cal evitar ls de com + verb en subjuntiu per expressar condici.
*Com no faci les reserves aviat, no podrem agafar lavi.
Si no faig les reserves aviat, no podrem agafar lavi.
*DE + Infinitiu en sentit condicional
El gir de + infinitiu no s correcte en sentit condicional: *Dhaver-ho dit, hauria vingut.
= Si ho haguessis dit, hauria vingut.
POSAT QUE
La locuci posat que t sentit condicional, mai causal. Cal evitar usar-la com a sinnima
de perqu, ja que.
*Ja poden plegar, posat que han acabat tota la feina.
32

Ja poden plegar perqu han acabat tota la feina.

Posat que acabin tota la feina, podran plegar.
*DONAT QUE
En catal, no s correcte usar la conjunci donat que, cal substituir-la per ja que,
perqu, com que: *No he arribat a temps, donat que he perdut lautobs; cal que sigui
No he arribat a temps, perqu he perdut lautobs.
MENTRE
La conjunci mentre (mai *mentreS) t un valor temporal de simultanetat, per tamb
pot tenir un sentit condicional.
Mentre no arreglin la caldera, far fred.
La locuci conjuntiva mentre que t valor adversatiu: Aquest licor t bon gust, mentre
que el que vam tastar ahir era abominable.
CONJUNCI QUE
En catal, no es pot ometre la conjunci que quan introdueix certes oracions
dependents dun verb que expressa petici, propsit o desig que una cosa succeeixi:
Vols venir? S que vull venir; Us demanem que arribeu dhora; Us agrairia que no fssiu
tant de soroll.
*Preguem sigueu puntuals; *Demanem sabstinguin daparcar als carrers segents: ...
*A NO SER QUE
*A no ser que s una expressi castellana, que cal reemplaar-la per si no s que, llevat
que, tret que...
PER A QU / PERQU / PER QU

Perqu, junt i amb accent
Perqu (sempre escrit en un sol mot) pot ser una conjunci o un substantiu.
1. Perqu conjunci: expressa causa o finalitat.
1.1 Quan expressa CAUSA, equival a ja que, com que:
Ex: Shan hagut de comprar un ordinador perqu no podien treballar ms amb
una Olivetti
Cal fixar-se que, en aquest cas, la frase iniciada amb perqu porta el verb en indicatiu.
33

1.2 Quan expressa FINALITAT, es pot substituir per a fi que, amb la

finalitat que, per tal que:
Ex: Va deixar de treballar perqu li concedissin la beca.
En aquest segon cas la frase iniciada amb perqu porta el verb en subjuntiu.
En aquesta mena de frases afirmatives, no s correcte utilitzar per a qu ni la forma
per a que, que no s mai correcta.
2. Perqu nom
A banda daquests usos, la conjunci perqu pot ser substantivada i, per tant, es pot
fer servir com un nom. Equival a la ra, la causa:
I, com a nom, pot formar el plural i estar determinat:
Ex: Finalment, em va explicar els perqus del seu comportament.
Per qu, separat i amb accent
Per qu (sempre escrit en dos mots) s la preposici per ms el pronom interrogatiu
qu o b ms el pronom relatiu qu.
1. Per + pronom interrogatiu qu
Generalment es fa servir en les oracions interrogatives, i equival a per quina ra:
Ex: Per qu sempre arribes tard?
Cal anar en compte amb les oracions interrogatives indirectes, en qu es planteja una
pregunta indirectament, en forma de dubte, de desig o afirmant que alg es pregunta
alguna cosa. Aquest tipus de frases expressen tamb un sentit dinterrogaci tot i ser
afirmatives, i el per qu no sha de confondre amb la conjunci perqu amb valor
causal o final.
Ex: No entenc per qu sempre arribes tard. [Per qu sempre arribes tard?]
Ex: *No entenc perqu sempre arribes tard.
Ex: No vull quedar amb tu perqu sempre arribes tard. [motiu]
2. Per + pronom relatiu qu
Lestructura que en resulta pot equivaler a pel qual, per la qual, pels quals, per
les quals o per on. s un s poc corrent daquest per qu.
34

Ex: Avui sabrem el motiu per qu va presentar la dimissi = Avui sabrem el

motiu pel qual va presentar la dimissi.
En el cas de la construcci no tenir per qu seguida dinfinitiu, s millor cercar altres

solucions, ats que sempre s una oraci de relatiu sense antecedent i, per tant, no es
pot substituir amb cap altre pronom.
Ex: No teniu per qu respondre (?) Ex: No heu de respondre pas.
Per a qu
Per a qu s la preposici composta per a ms linterrogatiu qu, que significa quina

cosa. Es fa servir noms en oracions INTERROGATIVES directes i indirectes amb la idea de
destinaci o finalitat.
Ex: Per a qu serveix aquesta mquina?
Ex: Per a qu ho volen?
Ex: Explicam per a qu sutilitza aquest diccionari.
No s correcte, per, ls de per a qu en frases AFIRMATIVES que expressen igualment
finalitat.
Ex: * Vinc per a qu mexpliquis qu va passar
Ex: Vinc perqu mexpliquis qu va passar.
Ara b, en frases afirmatives, per a qu s correcte si substitueix els pronoms relatius
el qual, la qual, els quals o les quals.
Ex: El departament per al qual treballo fa molta recerca.
Ex: El departament per a qu treballo fa molta recerca. (?)
Aix doncs, fora daquests casos, en les frases afirmatives amb valor final cal fer servir
la conjunci perqu i un verb en mode subjuntiu.
Ex: Obro la base de dades perqu en vegis els registres.
Ex: *Obro la base de dades per a qu en vegis els registres.
Tampoc s correcte ls de la forma per a que. (sense accent)
Ex: *Obro la base de dades per a que en vegis els registres.
35

PRACTICA
Completa els espais en blanc amb PER QU / PERQU / PER A QU:
1. No ens dir la veritat, ___________________ ho ha fet ell.
2. Esbrinarem ________________ ho ha fet, _______________ ens interessa.
3. Ho va dir _____________________ te nanessis.
4. No s ________________________ serveixen aquests estris.
5. Ning no sap la causa ___________________ fem festa.
6. Ara sabrem les raons ____________________ vol que ens ho creguem.
7. No entenc __________________ the de creure.
8. No sabem el motiu _________________ ho fa.
9. Mai no sabrem ____________ ho ha fet, ______________ no ho
confessar.
10. s millor no saber el __________________ de tot aix.
11. No s ___________________________ ho dius, aix.
12. Ja s la ra _________________________ ho ha fet.
13. No sabem _________________________ ha dimitit.
14. Les coses ________________________ et preocupes sn intranscendents.
15. Te lhe donat ________________________ tel quedis.
16. ____________________ el vols? Per fer-lo malb?
17. Ja esbrinarem el _______________________ de la seva queixa.
18. Crido ___________________ em sentis.
19. No s la causa _________________ samaga.
20. Tel deixo ___________________ tel llegeixis.
21. ______________________ vols el martell?
22. Aquest s ledifici ___________________ va fer aquelles baranes de ferro.
23. On sn els ideals ________________________ em vaig sacrificar?
24. Tancar ______________________ no faci fred.
25. Deu ser fora, ______________________ fa dies que no el veiem.
36

Escull la resposta adequada per omplir cadascuna de les lnies en blanc:

1. Els raigs X, __________________ (COM / COM A) qualsevol altra radiaci
electromagntica, no transporten crregues elctriques i, ________________
(JA QUE / PER TANT), no els desvien de la seva trajectria rectilnia ni els camps
elctrics ni els camps magntics. Provoquen la fluorescncia dalgun materials
com ____________ (AL / EL) vidre, la calcita, el sulfur de zinc.
______________________ (DEGUT A / A CAUSA DE) les seves longituds dona
__________________ (TAN / TANT) curtes sn molt penetrants, encara que
invisibles
a
lull
hum.
La
majoria
de
les
substncies,
_______________________ (INCLS / INCLS) els metalls, sn ms o menys
transparents als raigs X.
2. Ls dels raigs tous en medicina es basa ___________________ (AMB / EN) el fet
___________________ (DE QUE / QUE) els vestits, els msculs, la fusta, sn
transparents a ells, _________________ (PER / AIX MATEIX) els ossos els sn
opacs; els raigs X que travessen el cos hum impressionen una placa fotogrfica
o incideixen ___________________ (DAMUNT / DAMUNT) duna pantalla
fluorescent que emet llum; en la pantalla queden regions foques que
corresponen a les parts dels cos opaques als raigs X.
3. Per la necessitat despai que devia enfrontar _________________ (A UN / UN)
arquitecte que ja descansa en pau, el rebedor de casa t forma de triangle. No
hauria pensat mai ______________ (EN / AMB) les Bermudes,
__________________ (SI NO / SIN) fos ___________________ (PER QU / PERQU)
en qesti de pocs dies el rebedor va endrapar-se ____________________ (A LA
/ LA) tia Margarida i un cobrador de la mtua que era una bellssima persona.
No s pas per la molstia, ____________________ (PER QU / PER A QU / PERQU)
ja se sap que les grans ciutats sn incmodes, que estic una mica nervis. Ara
_________________ (QUAN / QUANT) surto de casa, vaig desquitllentes,
___________________ (DONCS / PERQU / PER QU) el triangle em fa basarda.
4. Ha mort Eduardo Vao, el creador de Roberto Alczar y Pedrn, un dels cmics
que ms xit van tenir ________________ (QUAN / QUANT) els tebeos encara no
eren objecte de culte __________________ (SI NO / SIN) simplement de
consum. Baixvem les escales del metro i, mentalment, repassvem les
monedes que portvem _______________________ (A / EN) la butxaca. La
memria s tradora, per _________________ (POT SER / POTSER) ara em sembla
recordar ___________________ (DE QUE / DE QU / QUE) el tebeo ms barat era
Roberto Alczar; ____________________ (DESPRS / DESPRS) venia El Capitn
Trueno, i el ms car era les Hazaas Blicas.
5. Justament, per aix, per lescs prestigi que el va acompanyar
___________________ (AMB / EN) vida i mort, vull deixar constncia
_______________ (DE QU / DE QUE / QUE) Roberto Alczar y Pedrn era el meu
tebeo preferit. Molt probablement ___________________ (PER /PER A) una
qesti dambient familiar. ____________________ (EN / A) casa els tebeos
estaven mal vistos ___________________ (POT SER / POTSER)
____________________ (PER QU / PERQU) els meus pares disposaven duna
notable biblioteca i eren vids lectors.
37

6. Ara diuen ___________________ (DE QUE / QUE / DE QU) Roberto Alczar y

Pedrn tenia una certa retirada a Jos Antonio, __________________ (ALESHORES
/ A LES HORES) omnipresent amb el front ample i net i els cabells enganxats amb
gomina. _______________________ (POT SER / POTSER) s. Tamb sha dit que
Roberto Alczar formava una mena de parella gai amb Pedrn, per aquella
versi era inimaginable en aquell moment. No noms la censura hauria prohibit
el tebeo __________________ (SI NO / SIN) que el pblic infantil no lhauria
comprat. En tot cas, el cmic ha estat implcitament oposat al del Capitn
Trueno.
7. En Daniel, amb la bicicleta, va baixar un carrer que hi ha ____________ (ALS / A
LES) afores del poble, fams _______________________ (PEL SEU / PER LA SEVA)
pendent, sense tocar el fre i sense fer gens de cas ________________ (AL / A LA)
senyal de direcci prohibida. ______________ (A L / EN) arribar
_________________ (AVALL / A BAIX), va veure un cotxe que girava, per ja no
__________________ (HI VA / VA) ser a temps! La resta ja te la pots imaginar:
tres dents trencades, un trenc al front, el colze desllorigat... I
____________________ (ENCARA / MALGRAT / SI B) podem dir
____________________ (DE QUE / DE QU / QUE) hem estat de sort,
____________________ (DONCS / PER QU / PERQU) hauria pogut ser molt pitjor.
No s ___________________ (QUANT / QUAN) sadonar que no es pot anar aix
pel mn, que sha danar molt ms ___________________ (AMB / EN) compte.
En fi, vista la situaci ___________________ (POTSER / POT SER) ser millor que
vingueu vosaltres.
8. Les autoritats de la vila, emplaades _____________________ (PELS / PER ALS)
emissaris de la revolta que venia de lest, refusaren de ___________________
(PRENDREN / PRENDRE-HI) part. No foren _________________ (TAN / TANT) sols els
paers i patricis els qui adoptaren aquesta actitud: un consell de vint-i-quatrena
ampliat va aixecar quatre companyies de milcies urbanes que no es reunien
__________________ (DE / DES / DES DE) la Guerra de Separaci, de 1640-1652,
les quals romandrien fidels. Per aquesta fidelitat vilatana sha dentendre
___________________ (AMB / EN) els termes de reciprocitat que Edward P.
Thompson ha destriat en el realisme plebeu ___________________ (COM A /
COM) forma dexercir una hegemonia poltica.
9. _______________ (DES DE / DESDE) la fi de la Guerra de Separaci
____________________ (FINS / FINS A) lentronitzaci de Felip V, la vila va
suportar un estat docupaci militar ___________________ (QUASI / CASI / QUASI
B) permanent. El pes fiscal i social daquests allotjaments i revistes generals
safeg __________________ (ALS / EN ELS) efectes de la pesta de 1652-1654 (que
va despoblar greument tot loest catal), de les males collites de la dcada
segent, del crnic i gravssim deute _________________ (DE L / DE LA)
universitat i de la plaga de llagosta de 1687-1689.
10. Per a Cervera aix suposava una millora, ___________________ (SOBRE TOT /
SOBRETOT) perqu oferia loportunitat de practicar novament una tctica molt
vella: acceptar el principi de la crrega, __________________ (COM / COM A)
bons vassals, per ___________________ (REGATEJAR-HI / REGATEJAR-NE)
tossudament limport. s a dir, una resistncia comunitria que, a ms, podia
38

valer-se dels privilegis i immunitats conquerides _________________ (ALS / ELS)

reis ___________________ (AL / EN EL) llarg de segles. Uns privilegis privatius
que no podien invocar si trencaven els vincles de fidelitat
___________________ (AMB / EN) el rei optant _____________________ (A /
PER) la rebelli oberta.
11. ________________ (FINS / FINS A) ara no existia cap diccionari etimolgic catal
manual. Un bon manual de lexicografia til _____________ (PER A / PER) lectors
cultes.
12. Segons els grecs, letimologia era la recerca del sentit veritable. Lespeculaci
sobre les paraules ________________ (EN / A) lantigor va lligada no pas a una
mentalitat histrica i cientfica, __________________ (SI NO / SIN) a una
interpretaci magicoreligiosa.
13. Els hebreus ja demostren __________________ (A / EN) la Bblia inters
_________________ (PER / PER A) aquests problemes problemes interpretatius
de la llengua, concretament _________________ (PER AL / PEL) valor de les
paraules.
14. __________________ (SI NO/ SIN) hi hagus guerra, no valorarem la pau.
15. __________________ (TANT / TAN) el b com el mal tenen un lloc necessari en
lordre de les coses, pensava Herclit.
16. A Parmnides la ra ______________________ (LHI / LA HI / LI) deia que res no
pot canviar.
17. Empdocles va arribar a la conclusi ___________________ (DE QUE / DE QU /
QUE) no es podien posar dacord, ___________________ (DONCS / PERQU / PER
QU) els dos filsofs havien adms la presncia dun sol element.
18. No _________________ (HI VA / VA) haver un rei suec ______________ (EL QUAL /
QUE) va ser assassinat _______________________ (A / EN) un teatre?
19. Ests pensant ___________________ (AMB / EN) Gustau III, un bon exemple
daix ______________________ (QUE / QU) deia.
20. Va viatjar molt __________________ (PER TOT / PER TOTA / PERTOT) Europa, abans
de tornar a Edimburg __________________ (CAP EL / CAP AL) final de la seva vida.
21. ____________________ (COM / COM A) empirista, Hume es va obligar a
__________________ (SI / S) mateix a ordenar tots els conceptes.
22. El mn de Sofia converteix la histria de la filosofia ___________________ (EN /
AMB) protagonista duna novella. Va des dels presocrtics _________________
(FINS A / FINS / A) Sartre, passant ___________________ (PER / PER A) Plat i
Aristtil.
23. El mn de Sofia no s ____________________ (SOLSAMENT / SOLAMENT) un viatge
fascinant ________________________ (PER A / PER) la histria de les idees i dels
homes, ___________________ (SIN / SI NO) tamb una novella excepcional.
24. Ells arribaran __________________ (TANT / TAN) lluny com puguin
___________________ (EN / A / AMB) la collaboraci dels partits poltics.
39

25. El ministre avisa ______________________ (QUE / QUE EL) rebaixar lIRPF matar
_________________________ (EL / AL) finanament autonmic.
26. LAnna diu que els plans de pensions no __________________ (LA HI / LI / ELS HI)
permeten tocar els diners ____________________ (FINS / FINS A) que es jubili.
27. _____________________ (DEGUT A / PER CULPA DEL) fred que feia shan rebentat
els tubs.
28. ____________________ (SI NO / SIN) tespaviles , arribars a misses dites.
29. ___________________ (SI NO / SIN) eficient, s agradable.
30. No ho dic jo, __________________ (SI NO / SIN) ell.
31. Ens hauries dexplicar ______________________ (PER A QU / PERQU / PER QU) el
voleu fer servir.
32. Lhem escollit deg ______________________ (PERQU /
aptituds.
DONCS
PER QU)
33. No va guanyar lequip local, ______________________ (SI NO / SIN) el visitant.

34. ____________________ ( SI
TANT) no estarem marejats.
NO
SIN)
begussim __________________ (TAN /
35. __________________ ( SI NO / SIN) s daram, ho sembla.

36. Creu que t el suport? ____________________ (DONCS /
demostri.
CAR
AIX),
que ho
DONCS)
37. No us preocupeu _______________________ (PERQU

______________________ (TOT HOM / TOTHOM) us ajudar.
38. ___________________ (QUAN / QUANT) comenar el partit ja serem davant el

televisor.
39. No magrada el cava __________________ (SI NO / SIN) s ben fred.
40. No lhe vist _______________ (EN / A / AMB) ma vida; __________________ (PER
TANT / PER TAN), no el conec.
41. Els tracten __________________ (COM / COM A) uns bons alumnes.
42. Es van comportar _________________ (COM / COM A) animals.
43. Vine ____________________ (CAP / CAP A) aqu.
44. No lhem vist gens __________________ (DES
guerra.
DE
DES
) que va marxar a la
45. Avui latmosfera fa pudor __________________ (A / DE) socarrim.

46. Aquesta colnia ______________________ (QUE / QU /LA QUAL) has comprat fa
olor ___________________ (DE / A) roses.
47. La Maria sha comprat un gelat amb gust ______________ (A / DE) prssec.
48. Li agrairem _________________ (DE QUE MIRI / QUE MIRI / QU MIRI / MIRI)
dajustar-se a lhorari ___________________ (A QU / AL QUE) li dna dret el seu
tiquet.
40

49. Siguem justos; dentrada no vam pensar _______________ (A / EN / AMB) posarli la lectura __________________ (COM / COM A) deure. Dentrada, noms vam
pensar ___________________ (A / AMB / EN) el seu plaer. Els seus primers anys
ens van posar en un estat de grcia. Ladmiraci absoluta davant daquella nova
vida ens va atorgar una mena de geni. Per ell, ens vam convertir
_______________ (EN / AMB / A) contistes. ______________________ (DES / DES
DE / DESDE) que la seva eclosi al llenguatge, li vam explicar histries. Era una
aptitud que no coneixem. Per ell, vam multiplicar els personatges, vam
encadenar els episodis, vam afinar els paranys... _________________ (COM AL /
COM EL) vell Tolkien als seus nts, vam inventar-li un mn.
__________________ (SIN / SI NO) vam tenir aquest talent, ______________ (S
50.
/ SI) vam explicar-li histries daltres, i ms aviat malament, no t cap importncia. I
__________________ (SIN / SI NO) vam explicar res de res, fins i tot si ens vam
conformar _________________ (AMB / EN / DE) llegir _________________ (AMB / EN) veu
alta, rem el seu novellista, el contista nic a travs ____________________ (DEL QUI /
DEL QUAL / DE QUE), cada vespre, lliscava pels pijames del somni abans de fondres
_________________ (BAIX / SOTA) els llenols de la nit. Recordeu-vos daquella intimitat,
/
TAN)
poc
comparable
amb
res.
____________________
(TANT
41

9. ORACIONS SUBORDINADES DE RELATIU [Llibre Castellnou: p. 111 i s.]

Les oracions de relatiu poden ser adjectives (si ocupen el lloc dun adjectiu) o
substantives (si ocupen el lloc dun substantiu).
A. ORACIONS DE RELATIU ADJECTIVES
En les oracions de relatiu adjectives (ORA), els relatius tenen una funci denlla
(donen un valor adjectiu a tota una oraci i la relacionen amb un sintagma nominal
duna altra oraci) i, alhora, substitueixen un element que ja ha aparegut
anteriorment.
Caracterstiques:
a) loraci de relatiu adjectiva equival a un adjectiu i, per tant, fa de CN;
b) loraci de relatiu senllaa amb la principal mitjanant el relatiu.
c) el relatiu t una funci sintctica prpia dins de la subordinada;
d) el relatiu sempre t un antecedent a qu substitueix;
Exemple:
Lhome que ha guanyat el concurs radiofnic s el meu germ.
La part en negreta de la frase anterior s una ORA. Fixem-nos que podem substituir-la
per un adjectiu equivalent:
Lhome guanyador s el meu germ.
Fem-ne lanlisi sintctica:
Lhome [que ha guanyat el concurs radiofnic]
Subj
(Antecedent)
el meu germ
___
__________________
CD
[Oraci subordinada de relatiu adjectiva]
_________________________________________________________
Subjecte
Verb
Atribut
Observem que el relatiu que t una funci sintctica: fa de subjecte de loraci

subordinada; i t un antecedent: un element que ha aparegut anteriorment
lhome i que s el nucli del sintagma nominal que fa de subjecte de loraci
principal. Fixem-nos que les dues oracions senllacen mitjanant un relatiu (que).
B. LA FUNCI EXPLICATIVA I ESPECIFICATIVA

En les frases de relatiu adjectives cal distingir-hi dues funcions diferents: la funci
especificativa i explicativa.
La informaci que cont la OR especificativa s necessria per a la comprensi del
missatge i, consegentment, no ens la podem estalviar perqu especifica una part de
la informaci. Les oracions especificatives no van mai entre comes.
Els vens que no accepten la remodelaci de la faana es manifestaran dem.
42

(no es manifesten tots, noms els vens que no accepten la remodelaci de la faana)
La informaci que cont lOR explicativa no s imprescindible per a la comprensi del

missatge, sin que la donem a ms a ms i, si ho volgussim, ens la podrem estalviar i
el sentit de la frase principal continuaria complet. Les oracions explicatives sempre van
entre comes.
Els vens, que no accepten la remodelaci de la faana, es manifestaran dem.
(es manifesten tots els vens, perqu sn tots, els qui no accepten la remodelaci de la faana)
C. ORACIONS DE RELATIU SUBSTANTIVES

Les ORA equivalen a un substantiu de loraci principal.
Caracterstiques:
a) loraci de relatiu substantiva equival a un substantiu;
b) el relatiu t una funci sintctica (pot fer de subjecte, atribut, CD, CI, Cprep,
CAgent);
c) No hi ha un antecedent concret!
Exemple:
Els qui arribin tard podran seure aqu.
La part en negreta de la frase anterior s una oraci de relatiu substantiva. Fixem-nos
que podem substituir-la per un substantiu equivalent:
Els tocatardans podran seure aqu.
Fem-ne lanlisi sintctica:

Els qui arribin tard
S
V CC
podran seure aqu.
(Oraci de relatiu substantiva)
Subjecte
CC
El relatiu qui t una funci sintctica: fa de subjecte de loraci de relatiu. Fixem-nos

que no hi ha un antecedent concret a loraci principal.
Els grups el que, la que, els que, les que, el qui, la qui, els qui, les qui noms sn
correctes en oracions substantives, s a dir, quan es poden commutar per aquell que,
aquella que, all que, etc.; no sn correctes, en canvi, en oracions adjectives, s a dir,
quan es poden substituir per el qual, la qual, la qual cosa, etc.
43

9.1 ELS RELATIUS

PASSOS PER USAR-LOS
CONFUSIONS HABITUALS
s habitual confondre el pronom relatiu que i el que conjunci, perqu tenen la
mateixa forma. Tanmateix, conv veure que fan funcions diferents. La manera ms
clara per diferenciar-los s veure si tenen funci sintctica dins de loraci
subordinada. Els pronoms relatius en tenen, mentre que la conjunci no en t.
Ex:
Digueu-los que vinguin aviat

(que no substitueix res ni t funci respecte de vinguin)
Han dit una cosa que no mha agradat

(que no mha agradat = una cosa no mha agradat; una cosa s lantecedent del que i fa de
subjecte de mha agradat)
Una altra confusi habitual ocorre amb qu interrogatiu i qu pronom relatiu. Per
saber si s pronom interrogatiu, cal fer la prova substituint-lo per un quina cosa. Si la
oraci queda coherent, s pronom interrogatiu, si no, s relatiu:
Ex:
Qu than portat els Reis Mags? = Quina cosa than portat els Reis Mags?
Dnam el llapis amb qu escrius Dnam el llapis amb quina cosa escrius.
PRONOMS RELATIUS PRINCIPALS
ton:
Tnic:
Compost:
Neutre:
QUE
QU (per a coses)
QUI (per a persones)
EL QUAL, LA QUAL, ELS QUALS, LES QUALS
LA QUAL COSA
QUADRE DE CONSULTA DELS PRONOMS
Sense preposici
Formes
QUE
Funcions
Subjecte
CD
CC de temps
Exemples
La concursant que encerti la pregunta guanyar
El text que has imprs no ha quedat gens clar
Lany que va comenar el conflicte ell era un nen
Sn correctes els pronoms relatius compostos sense preposici si la oraci de relatiu

s explicativa:
Els llibre *el qual s a sobre de la taula s de poesia.
Els alumnes de Tarragona, els quals estudien catal, aprovaran si em subornen.
44

Amb preposici
Funcions
CI
Persones
Coses
a
a
de
de
El qual, la
El qual,
en
+
qui
en
+
qu
CPrep
La qual...
qual...
amb
amb
per
per
CCircum.
CC de lloc: A ms dels altres pronoms, tamb podem fer servir on, precedit, si cal, de
preposici (per on, des don...)
Exemples
CI
Lhome a qui / al qual han ofert el crrec s un peix gros.
CPrep
Lacord a qu / al qual van arribar no es va fer pblic.
CPrep
Els ajuts amb qu / amb els quals comptem sn insuficients.
CC de lloc: El poble on / en qu/ en el qual estiuegen s molt pintoresc.
Si la preposici s tnica (contra, a partir de, sense...) fem servir el relatiu compost:
contra el qual, a partir de les quals, sense la qual...
Van eradicar les males costums contra les quals lluitaven des de feia anys.
Van encomanar una eina, sense la qual no podien fer la feina.
Recordeu:
a) preposici tona: 2 possibilitats
a.1) preposici + qu/qui
a.2) preposici + el qual, la qual...
Ex: El boli amb qu escrius s Bic / el boli amb el qual escrius s Bic.
b) preposici tnica o locuci prepositiva: 1 possibilitat
b.1) preposici + el qual, la qual...
Ex: Shan publicat les dates a partir de les quals ja us podeu matricular.
45

9.2 ALTRES POSSIBLES CONSTRUCCIONS DE RELATIUS

PASSOS PER USAR-LOS
Fins ara hem vist que lantecedent dels pronoms relatius era un nom i que apareixia al
davant del pronom:
El
noi
que vindr s hongars
Antecedent
pronom relatiu
Per podem trobar-nos que lantecedent no sigui un nom, sin una oraci sencera.
Doncs quan tinguem una relativa, lantecedent del qual sigui una oraci, haurem
dutilitzar un pronom relatiu neutre. Aquestes oracions sn totes explicatives.
Si el verb demana preposici i lantecedent s una oraci, utilitzarem NOMS LA QUAL
COSA: (subratllem lantecedent)
Ex: La votaci ser a m alada, contra la qual cosa presentarem un recurs. (presentar
un recurs contra x el verb demana preposici!)
Si el verb no demana preposici i lantecedent s una oraci, utilitzarem la qual cosa,
cosa que, fet que...
Ex: Els participants a la cursa han arribat a temps, la qual cosa /cosa que/ fet que... els
ha perms preparar-se abans.
EL PRONOM RELATIU POSSESSIU
A vegades tamb ens podem trobar els relatius compostos precedits de la preposici
de amb sentit possessiu. s lestructura catalana que fem servir de la mateixa manera
que el castell fa servir el pronom cuyo, cuya, cuyos, cuyas. Fixeu-vos, per, que el
pronom relatiu va darrere del nom que complementa i, per tant, el pronom relatiu no
va pas a davant de tot de loraci de relatiu:
Lempresa Tefil, lamo
de la qual vosts coneixen b, ha fet fallida. (darrere)
Antecedent
pronom relatiu possessiu
La empresa Tefil, cuyo
amo ustedes conocen bien, ha hecho fallida. (davant)
p. relatiu pos. Antecedent
Fixeu-vos tamb que en catal, el pronom relatiu concorda amb lantecedent:

Lhome les filles
del qual ja estudien batxillerat no hi ha intervingut.
Antecedent
p. relatiu poss.
El hombre cuyas
P. relatiu pos.
hijas ya estudian bachillerato no ha intervenido.

Antecedent
Fixeu-vos, per ltim, que poden haver oracions daquestes que siguin explicatives
(primers exemples, entre comes) i despecificatives (segons exemples, sense comes).
46

PRACTICA
Subratlla, de les formes que hi ha entre parntesis, les que siguin correctes en el
context de cada frase. Alerta! Hi ha conjuncions i pronoms relatius!
1. Aquest s un assumpte les conseqncies (del que / del qual / de qu) sn
fora complexes.
2. Hi ha pgines daquesta novella (en que / en qu / en les quals / en les que)
trobem fora inspiraci.
3. El van escollir abans (de que / que / de la qual / de qu) els altres ho poguessin
evitar.
4. (Qui / aquells qui / els qui) ho vulguin poden presentar ja la documentaci.
5. Els texans (que / els quals) sha comprat lElvira shan descurar.
6. No arribo a comprendre la situaci (a la que / a la qual / que / a qu) ens
enfrontem.
7. La persona (amb qui / en la qual / en qui / en el qual) confiava no ha complert
la seva paraula.
8. Aquests sn els baguls (en els que / on / en qu) hi ha la roba de la nvia.
9. Confiava (en que / en qu / que) pagaria els impostos abans de la fi del termini.
10. Les classes (que / a qu / a les que) assistia no minteressaven gens ni mica.
11. No em referia a aquest cotxe, sin (al qual / al que / que / a aquell que) em van
robar lestiu passat.
12. No pensis (que / en qu / en que) no tindrs temps dacabar-ho.
13. Cada estiu tornava al lloc (en el qual / en que / on / en el que / en qu) shavien
conegut.
14. Nhem preparat unes quantes cpies (per qui / per qu / per a qui / per als que)
en vulgui.
15. Fa un mes que la Roser parla (de que / de qu / que) el dia 30 comena les
vacances.
16. Durant el quart trimestre de 2001 van augmentar les taxes datur, (el qual / fet
que / el que / la qual cosa / cosa que) va preocupar a tothom.
47

17. Recordeu-vos (de que / que / de que) s necessari portar aquest gos al
veterinari.
18. La noia (amb qui / amb aquella que / amb la qual / amb la que) anava en Llus
Mir, no la conec.
19. Els resultats (a que / als que / a qu / als quals) va arribar la investigadora russa
no van ser prou satisfactoris.
20. La Sara no estava gaire convenuda (que / de qu / de que) els seus pares li
compressin la moto.
21. Hi ha hagut una srie dirregularitats en la gesti financera (de qu / de les que
/ de les quals / que) ning no es vol responsabilitzar.
22. Lexpedient (de qu / del que / del qual) he tret aquesta documentaci s el
nmero 39/2002.
23. Estic dacord (amb qu / que / amb que / amb la qual cosa) hem de fer-hi
quelcom.
24. Abans no ho veia, per ara madono (de que / de qu / que / de la qual cosa)
tot ha canviat.
Completeu els espais en blanc amb la forma de relatiu adequada, anteposant-hi, si
cal, una preposici.
25. No em refereixo a aquesta pellcula, sin _________ van fer ahir al vespre.
26. La noia __________ hem saludat s la filla de la meva vena.
27. Aix va passar el dia ____________ ning no era a casa.
28. Es tracta duna persona _________ penso sovint.
29. Anirem en aquell bosc __________ es troben tants bolets.
30. Sn uns fets _____________ ms val oblidar-se.
31. s un poble tranquil _____________ gaireb no hi ha trnsit.
32. En aquell barri hi ha algunes cases molt pisos _____________ sn buits.
33. Vam arribar tard al concert, __________ vam haver desperar-nos fins al final.
34. Les taronges que he comprat avui en aquesta fruiteria i ___________ vaig
comprar ahir al mercat no tenen res a veure.
35. Estiuejar en un poblet del Pirineu el nom _________ no recordo.
48

36. Finalment vaig poder posar en ordre tots els papers, _________ em va alegrar
molt.
37. s un indret molt bonic, __________ encara pots trobar pau i tranquillitat.
38. T una collecci de segells ____________ est molt orgulls.
39. Era una idea ____________ tothom lluitava.
40. El noi ____________ acabem de visitar va ingressar ahir.
41. Els materials ____________ ha estat edificada aquesta casa no sn gaire bons.
42. Et porto els discos __________ et vaig parlar la setmana passada.
43. Sense recepta no li van voler vendre la medecina, ___________ el perjudic
fora.
44. Magraden ms les cases daquest carrer que _________ hi ha a la plaa.
45. El director es va referir als aspectes ms lucratius de lempresa i tamb
_____________ no ho sn tant.
46. Han premiat una can el compositor __________ s amic meu.
47. Els bombers van aconseguir desallotjar tots els habitatges, ___________
lincendi no va causar cap ferit.
48. Tenien uns privilegis _____________ no volien renunciar.
49. Aquest edifici t problemes de manteniment perqu els materials
_____________ ha estat construt sn de baixa qualitat.
50. s una qesti _______________ sentirem a parlar sovint.
49

Dossier de Reforc

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Dossier de Reforc

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Habilitats Comunicatives. Llenguatge escrit.

Prof.: Anna Vila (Seu del Baix Peneds)

NDEX DEL DOSSIER

[9. ORACIONS SUBORDINADES DE RELATIU ...........................................................42

Habilitats Comunicatives. Llenguatge escrit.

1. ACCENTUACI [Llibre Castellnou: p. 188 i s.]

1.1 Els diftongs

Les combinacions de dues vocals febles UI i IU tamb es consideren diftongs

VOCAL FEBLE + VOCAL FORTA + VOCAL FEBLE

Habilitats Comunicatives. Llenguatge escrit.

1.2 Normes generals daccentuaci

I si acaba en vocal que pertany a un diftong decreixent?

s plana (la sllaba tnica s la penltima):

I si acaba en vocal que pertany a diftong decreixent? LACCENTUAREM!

s esdrixola (la sllaba tnica s lantepenltima):

- Les paraules monosillbiques no saccentuen MAI, si no s el cas que portin accent

Habilitats Comunicatives. Llenguatge escrit.

Va b de recordar algunes sries en qu els mots saccentuen sempre de la mateixa

Mots derivats acabats en -ncia: abstinncia, eficincia

Numerals: sis, des, vint, quarant

Gentilicis i comarques: francs, portugus, Barcelons

Adjectius derivats: verds, plujs, relliscs

Substantius: emoci, afecci, estimaci, impressi, decisi

1.3.1 Casos especials daccentuaci

Habilitats Comunicatives. Llenguatge escrit.

Habilitats Comunicatives. Llenguatge escrit.

3. DIRESI [Llibre Castellnou: p. 149 i s.]

Habilitats Comunicatives. Llenguatge escrit.

4. GUIONET [Llibre Castellnou: p. 226 i s.]

sobre: sobreescalfar, sobreescriure...

ex: exconseller, exministre, exrector

pre: preindustrial, prerom,

pro: proindi, proxins

vice: vicerectorat, vicegerent,

Habilitats Comunicatives. Llenguatge escrit.

Habilitats Comunicatives. Llenguatge escrit.

Habilitats Comunicatives. Llenguatge escrit.

Fernndez va explicar que, segons l'informe de la Universitat de Cantabria, l'increment

2. Posa accent i diresi a les paraules que nhagin de dur:

Habilitats Comunicatives. Llenguatge escrit.

3. Posa accent i diresi a les paraules que nhagin de dur:

Habilitats Comunicatives. Llenguatge escrit.

4. Posa accent i diresi a les paraules que nhagin de dur:

Habilitats Comunicatives. Llenguatge escrit.

5. Posa accent i diresi a les paraules que nhagin de dur:

6. Posa accent o diresi als mots que nhagin de dur:

Habilitats Comunicatives. Llenguatge escrit.

7. Decideix si aquests mots porten diresi o no:

Habilitats Comunicatives. Llenguatge escrit.

5.1 Lapstrof i les contraccions

Habilitats Comunicatives. Llenguatge escrit.

Vinc del despatx

Conec els gustos de

Passeja pel carrer

Camina per lavinguda

Vaig a cal metge

L'article mascul el s'apostrofa davant de paraules comenades per vocal o per h.

L'article femen la s'apostrofa davant de paraules comenades per vocal o per h,

La preposici de s'apostrofa sempre quan va davant d'una paraula comenada per

Habilitats Comunicatives. Llenguatge escrit.

5.2 Casos especials dapostrofaci

l'1, l'11a fila, lXI, l1 de maig, l'stop, d1.000.000

Amb les sigles:

Habilitats Comunicatives. Llenguatge escrit.

Alerta! En catal no sn correctes les estructures davant de mi, davant de tu..., ha