Guia Usos Xarxa Cat

Guia de xarxes socials
de la Generalitat de Catalunya
Sisena edici:
octubre 2013
BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya
ISBN 9788439383871
I. Catalunya. Generalitat
1. Xarxes socials en lnia Catalunya Disseny 2. Portals dInternet
Catalunya 3. Administraci electrnica Catalunya 4. Tractament de
textos Manuals destil 5. Imatge corporativa Catalunya Disseny
681.324:353(467.1)
Primera edici: juny 2010

Segona edici: novembre 2010
Tercera edici: abril 2011
Quarta edici: juny 2011
Cinquena edici: febrer 2012
Sisena edici: octubre 2013
Generalitat de Catalunya
Departament de la Presidncia
Direcci General dAtenci Ciutadana i Difusi
gencat.cat
gencat.cat/xarxessocials
Avs legal
Aquesta obra est subjecta a una llicncia Reconeixement 3.0 de Creative Commons.
Sen permet la reproducci, la distribuci, la comunicaci pblica i la transformaci per
generar una obra derivada, sense cap restricci sempre que sen citi el titular dels drets
(Generalitat de Catalunya.Departament de la Presidncia). La llicncia completa es pot
consultar a creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca
ISBN: 978-84-393-8387-1
La Guia s un document obert. Millorem-la collaborativament:
xarxessocials@gencat.cat
facebook.com/gencat
twitter.com/gencat
ndex
33
1. Presentaci
5
7. Slideshare
- Introducci 5
7.1 Aspectes de presentaci

33
- Principis que inspiren la presncia de la Generalitat
7.2 Gesti de comptes

33
a les xarxes socials 6
7.3 Continguts i xarxa
- Consells i recomanacions d's per al personal
7.4 Integraci 34
de la Generalitat
34
7.5 Recomanacions per a les presentacions 34
8. Altres repositoris i xarxes socials 35

9. Drets dautoria 36
- Normes de participaci
- Privacitat a les xarxes socials
9.1 Propietat intellectual 36
- El cas de departaments o institucions

9
9.2 Drets dautor 36
10
9.3 Reutilitzaci de la informaci 37
2.1 Publicaci 11
9.4 Llicncies obertes per gestionar els drets de PI 37
2.2 Continguts 12
9.5 Propietat intellectual a les xarxes socials 37
2.3 Gesti de comentaris 13
9.6 Propietat intellectual als repositoris 37
3. Twitter
14
9.7 Drets dimatge i protecci de dades 38
15
9.8 Com gestionar els drets dautoria a les xarxes socials 38
3.2 Aspectes de presentaci 15

3.3 Continguts 19
10. Avaluaci de la presncia

a les xarxes socials 39
3.4 Integraci 20
10.1 Analtica a les xarxes socials 39
3.5 Verificar el compte 20
10.2 Informes peridics i anuals 39
3.6 Incidncies en la publicaci 21
10.3 Control i seguiment 40
3.7 Gestionar Twitter des del mbil

21
10.4 La clau, lavaluaci de limpacte 41
4. Facebook 22
11. Criteris lingstics 43
4.1 Perfils, pgines i grups 23
11.1Registre 43
4.2 Pgines com a soluci corporativa 23
11.2 Llengua 43

23
11.3 Traducci de noms de persona

i de lloc
44
24
12. Convencions grfiques

47
amb centres prestadors de serveis
2. Blog
4.4 Continguts
4.5 Gesti de comentaris 26

4.6 Creaci de xarxa
27
12.1 Abreviacions
47
12.2 Majscules i minscules
48
4.7 Integraci 27
12.3 Escriptura de nombres 49
5. Youtube
28
12.4 Recursos tipogrfics i signes de puntuaci 50

28
13. Imatge grfica
5.2 Continguts 29
Les xarxes socials en el Programa d'identificaci
5.3 Xarxa
30
52
visual de la Generalitat
5.4 Integraci 30
Annex
5.5 Recomanacions
per als vdeos

30
Terminologia bsica de les xarxes socials 59
6. Flickr
31
6.1 Aspectes de presentaci 32

6.2 Gesti de comptes 32
6.3 Xarxa 32
6.4 Integraci 32
6.5 Recomanacions per a les imatges 32
59
Guia
Guiade
dexarxes
xarxessocials
socials
Presentaci
Introducci
's de les xarxes socials provoca canvis en les nostres esferes personal,
social i professional. Centrant-nos en l'mbit professional, l'actual escenari
de gran connectivitat entre persones i la gesti de la informaci generada
afavoreix que s'avanci cap a formes d'intelligncia collectiva que estan canviant les
organitzacions. L'accs a les xarxes socials mitjanant els aparells mbils garanteix
la participaci des d'arreu; i, com ms gent les usa, ms se'n poden multiplicar les
utilitats. Ofereixen, doncs, un excellent escenari cap a la millora i la innovaci.
A ms de facilitar la participaci i implicaci de la ciutadania i altres actors en
la governana, les xarxes socials complementen els canals de comunicaci
bidireccional de l'Administraci (atenci telefnica, presencial...). Al mateix temps
que el web de la Generalitat serveix per oferir informaci actualitzada, les xarxes
socials:
Proporcionen respostes immediates a les persones usuries, per aqu la
informaci oferta s til tamb a altres persones amb la mateixa situaci (es
guanya temps i recursos, tal com succeeix en el canal web en general). Tot aix
d'una manera ms propera, ja que estem en el context personal de l'usuari.
Redirigeixen la gent cap al web corporatiu (o cap a un recurs acordat que tingui tant
crdit com la informaci generada pels canals oficials) per ampliar la informaci
oficial.
Faciliten la creaci de xarxes temtiques d'usuaris que, al seu torn, produeixen
coneixement fonamental i complementari perqu l'organitzaci conegui els
interessos i la informaci que generen aquestes xarxes i els pugui tenir en
compte.
La Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya estableix unes pautes
comunes per a la presncia homognia de la Generalitat a les xarxes socials. s
un instrument dinmic i tothom hi pot fer aportacions des de la seva experincia a
xarxessocials@gencat.cat.
La Guia cont el procediment que cal seguir per obrir bsties, comptes i perfils de
qualsevol departament, servei o marca (per extensi, tamb d'ens amb personalitat
jurdica prpia i empreses pbliques participades majoritriament per la Generalitat)
en aquests espais de relaci i participaci. Aix mateix, enumera les diferents
eines de xarxa social, els diversos usos i objectius de presncia en cadascuna, les
Guia de xarxes
xarxes socials
socials
recomanacions per a una presncia adequada i reexida i tamb els criteris d'estil
comunicatiu ms adequats per a cada eina.
El procediment d'obertura, gesti i tancament dels comptes el coordina la
Direcci General d'Atenci Ciutadana i Difusi (DGACD) del Departament de la
Presidncia. La Direcci General, un cop garantits tots els estndards, lliura els
Avatars extrets
del Programa
didentificaci
visual
corresponents comptes i perfils d'entorns d'edici a la unitat sollicitant, amb la
imatge corporativa (avatars, imatges de fons i altres elements) establerta per a
entorns de xarxa social al Programa d'identificaci visual gen.cat/pivxarxes. Per
a ms informaci, es pot consultar la presentaci de gencat per a Twitter i per a
Facebook.
El cas de departaments o institucions que disposen de nombrosos centres
prestadors de serveis al seu si sexplica al final daquest captol.
Principis que inspiren la presncia de la Generalitat de

Catalunya a les xarxes socials
Al'hora d'interaccionar amb la ciutadania, cal fer-ho sempre amb un to d'acord amb
els valors compartits de la Generalitat i tots els seus professionals:
Collaboraci(participaci en accions ciutadanes): promoure i
participar en espais de collaboraci s la clau per crear comunitats que aportin
un valor a la Xarxa. Participar en accions ciutadanes com si fossin prpies, a
ms de fomentar la participaci de la resta de la ciutadania.
Obertura i transparncia: cal mostrar tal com s lorganitzaci, amb
naturalitat i amb voluntat de servei.
Interdependncia (coresponsabilitat): saber qui es representa i cap a
qui, com i on ens relacionem. Shan de tenir en compte les normes de netiqueta
prpia de cada un dels espais.
Compartir (coneixement obert): amb un nou enfocament de la propietat
intellectual, que permeti crear les condicions necessries perqu ciutadania,
empreses i altres organitzacions generin riquesa amb les dades i els continguts
elaborats per lAdministraci.
Integritat (servei pblic): la comunicaci i atenci a travs de les xarxes
socials ha de ser tan efica o ms del que ho s la presencial. Al mateix temps,
ha de ser ms eficient i donar ms resultats procurant no crixer en recursos.
Conv mostrar en tot moment una predisposici a escoltar i ajudar el ciutad en
tot el que sigui possible, i oferir solucions a tots el seus dubtes i consultes.
Guia
Guiade
dexarxes
xarxessocials
socials
El to amb qu es conversa ha de ser sempre proper i cordial. La comunicaci en les

diferents xarxes socials on la Generalitat s present sempre s cap a la ciutadania.
Per tant, sha dintentar escoltar les persones i donar respostes adequades a les
seves necessitats, perqu els usuaris daquests espais sentin que la presncia de la
Generalitat no s intrusiva i que es participa en la seva conversa digual a igual.
Quan ss a les xarxes socials, sha de tenir present que sentra en un terreny
propi de la ciutadania. I aqu cada usuari t la seva opini, que no sempre sha de
compartir, per s respectar. La presncia de la Generalitat no t com a objectiu
fer canviar aquestes opinions, ni imposar-ne daltres, tan sols es pretn compartir,
escoltar i conversar amb la ciutadania en el seu espai.
Com a principi general, des dels perfils corporatius no es poden emetre opinions
personals i la lnia editorial ha de coincidir amb la del lloc web oficial.
Com a criteri general, en la redacci de continguts a les xarxes socials, blogs i
entorns web cal usar el to adequat a la instituci pblica que lemet. Aix mateix, la
redacci ha de ser lingsticament correcta, sense errors ortogrfics ni lxics. Shan
de revisar els textos que es volen publicar amb lajuda, si escau, de recursos lingstics (diccionaris, manuals dortografia, llibres destil, etc.).
Consells i recomanacions ds per al personal

de la Generalitat
Les xarxes socials ofereixen un nombre illimitat de possibilitats de les quals les
persones que treballen a la Generalitat poden gaudir de manera responsable. Fins
i tot quan interaccionin des dels seus perfils personals a les xarxes socials, com
que sn membres de la instituci, haurien de poder tenir en compte una srie de
recomanacions per garantir-ne un bon s.
Les opinions que semetin en qualsevol perfil social sn de caire personal i en
cap cas extrapolables a lorganitzaci. Lempleat o empleada t dret a expressar
lliurement les seves opinions o punts de visita sobre qualsevol tema que cregui
oport.
Per evitar possibles conflictes amb el servei que oferim, es recomanen un seguit
daccions:
Qualsevol treballador de la Generalitat, amb presncia a les xarxes socials, pot
expressar aquesta condici lliurement. En aquest cas es recomana especificar
que els comentaris, punts de vista i opinions expressats en el perfil social sn
merament personals.
Cal usar el correu electrnic no corporatiu per registrar comptes personals a
qualsevol pgina externa a la Generalitat, ja que aquesta informaci podria ser
mal interpretada o utilitzada per a fins no desitjats. Aquesta recomanaci sentn
referida explcitament a Twitter i a Facebook.
Shauria devitar participar en accions o movimentsque puguin suscitar una
degeneraci de la reputaci de la Generalitat i els serveis que ofereix.
Es recomana actuar de forma transparent i respectant la legislaci. Per a
aquelles actuacions personals vinculades amb lmbit professional, cal recordar
que la normativa lingstica recalca la responsabilitat del funcionariat en la
normalitzaci lingstica del catal en tots els seus mbits dactuaci.
7
Guia de xarxes
socials
xarxes socials
No shaurien de publicar comentaris despectius ni ofensius a Internet.

Si susen les xarxes socials durant la jornada laboral, cal fer-ne un bon s i
sempre orientat a aconseguir una millora del servei que sofereix.
Recordem que qualsevol activitat a la xarxa queda enregistrada indefinidament i s
accessible per a tots els usuaris.
Normes de participaci
Per a la bona comunicaci en totes les eines socials de la Generalitat de Catalunya,

sestableixen unes normes mnimes de participaci, de manera que es pugui dur a
terme una conversa respectuosa, tolerant i fructfera amb la ciutadania.
Tant els blocs com els altres espais a les diferents plataformes del web social sn
oberts als comentaris dels lectors, que es publiquen si compleixen aquests requisits:
1. Que siguin pertinents, s a dir, que no sallunyin del tema tractat.
2. Que mantinguin el respecte i el bon clima i no ofenguin ni atemptin contra la
dignitat daltres persones.
3. Que no continguin dades de carcter personal ni informaci publicitria.
La Generalitat noms es responsabilitza dels continguts que emet a travs dels
seus canals. Els responsables dels perfils de la Generalitat es reserven el dret de
no publicar qualsevol aportaci que no observi aquestes indicacions mnimes.
Privacitat a les xarxes socials
Les xarxes socials estan cada vegada ms presents en la nostra vida quotidiana.
Per fins ara les mesures dautoregulaci shan mostrat insuficients per preservar la
privacitat de la ciutadania i fomentar alhora el potencial dinnovaci i de creixement
econmic que representen la Internet actual i les xarxes socials. En aquest sentit,
resultar til tenir clares unes pautes dactuaci en aquestes plataformes pel que fa
a la privacitat:
1. Formaci
Cal aprendre a gestionar contactes i a publicar tota mena de continguts a les
xarxes. Saber qu hi podem publicar, el temps que hi romandr (sempre?)
i disposar de lautoritzaci de terceres persones que apareguin a les imatges,
per exemple. I, a ms, hem de conixer que algunes xarxes sn especialment
instrusives amb els drets dexplotaci de tot el que shi publica.
2. Regulaci i responsabilitat
Cal completar la regulaci dels usos especfics escaients per preservar les
dades personals. De manera complementria, les persones usuries de

les xarxes socials han dassumir les responsabilitats inherents al medi
(Internet). Per exemple, etiquetar fotografies duna tercera persona sense el
seu consentiment vulnera el dret a la prpia imatge.
3. Identificaci
Cal tendir a la identificaci dels usuaris per evitar lanonimat a les xarxes
socials (identitat cvica).
Guia
Guiade
dexarxes
xarxessocials
socials
El cas de departaments o institucions amb centres

prestadors de serveis
Hi ha departaments, serveis i marques que, per la prpia estructura interna,

disposen de centres prestadors de serveis (CPS), repartits pel territori. Els CPS
poden demanar lobertura dun compte de xarxa social que segueixi les pautes
comunes per a tota la Generalitat i obtenir lavatar oficial dacord amb el Programa
didentificaci visual (PIV) de les xarxes socials de la Generalitat.
El procediment dobertura que cal seguir es coordinar entre el CPS i lorganisme
responsable de lobertura de xarxes socials en aquell departament o instituci,
seguint el protocol que ha establert prviament la DGACD.
El departament, servei o marca coordina tot el procs dobertura de nous comptes i
perfils dels CPS que ho sollicitin.
Les funcions del departament, servei o marca sn:
Difusi de lestratgia comunicativa a les xarxes.
Disseny de lavatar i del fons de pantalla del CPS a partir de la plantilla
subministrada per la DGACD.
Definici del nom dels comptes de xarxes socials del CPS, aix com daltres
textos relacionats: bio a Twitter, pestanya Informaci i Participaci a Facebook,
etc.
Emmagatzematge de persones administradores, noms dusuari i contrasenyes
dels comptes de xarxes socials comunicats pel CPS.
Formaci, acompanyament i assessorament dels responsables dels comptes a
les xarxes socials amb trobades presencials i/o virtuals en forma de comunitat de
professionals (CoP).
Les funcions del CPS:
Obertura del compte a la xarxa social a partir dun compte de correu no
corporatiu.
Gesti i manteniment del perfil de xarxa social.
Comunicaci al departament, servei o marca dels noms de les persones
administradores i dels noms dusuari i contrasenyes dels comptes de xarxes
socials per a la custdia.
Comproms dinformar el departament, servei o marca de qualsevol canvi de
nom dusuari i/o contrasenya.
Comproms de fer servir les aplicacions aconsellades per la DGACD per
gestionar els comptes i perfils.
Participaci en les sessions de formaci i actualitzaci de la CoP en lmbit

propi.
Recollida i subministrament de mtriques dels comptes de xarxes socials oberts.
Guia
xarxes
socials
Guia
dede
xarxes
socials
la Generalitat
Catalunya
dede
la Generalitat
de de
Catalunya
Blog
La Generalitat de Catalunya disposa duna plataforma de blogs corporativa que

segueixen una mateixa plantilla i un mateix disseny que sajusten a les necessitats
dels departaments.
El blog funciona com a nexe duni de totes les xarxes socials dels departaments de
la Generalitat. Aix significa que la resta deines complementen el blog i susen per
fomentar-ne la difusi. Per acabar de complir aquesta funci de retroalimentaci,
inclourem ginys (widgets) al blog que dirigeixin cap a les xarxes socials del
departament en qesti; daquesta manera, aconseguim arribar a un nombre ms
ampli dusuaris i crear una xarxa encara ms gran. Es tracta dintegrar-ho tot perqu
els usuaris coneguin els diferents perfils del departament a la xarxa i puguin escollir
des de quins webs prefereixen establir-hi relaci.
blocs.gencat.cat
10
Guia
Guiade
dexarxes
xarxessocials
socials
Cal tenir clar que el blog s una eina corporativa al servei del departament, per aix,
el perfil de redacci s corporatiu(s a dir, que l'usuari que genera els continguts
ho fa des d'un perfil genric). Amb tot,hi poden haver blogs en qu els apunts vagin
signats per nom i cognoms de persones (blogs de servei, de marca, etc.).
Lobjectiu del blog s difondre informaci relacionada amb lactualitat, sobre

projectes dels departaments, sobre actes, etc. Els apunts es publiquen sovint per
mantenir la conversa amb els lectors del blog. Per aix resulta crucial planificar
l'editorialitzaci dels apunts, que han de ser textos interessants i dinmics, que
incentivin el debat i que estiguin relacionats amb lactivitat del departament, servei o
marca.
La intenci final, per, s que els apunts promoguin la participaci de la gent.

Per tant, ser necessari continuar la feina de redacci amb una bona difusi dels
apunts mitjanant les eines de xarxa social de qu disposem. Posteriorment,
es gestionaran els possibles comentaris. A continuaci es detalla el procs de
publicaci d'apunts i de comentaris.
Per sollicitar l'alta d'un blog, cal trametre un formulari mitjanant leina de Suport
gencat suport.gencat.cat que en concreti els requeriments (denominaci, imatge de
capalera, ginys o widgets i connectors oplugins de la barra lateral).
2.1 Publicaci
2.1.1 Periodicitat
La recomanaci general s publicar un apunt per setmana o setmana i mitja, ja

que s la mesura justa per deixar temps per als comentaris dels usuaris; en aquest
sentit, s ms important la qualitat que la quantitat.
Aix mateix, caldr valorar quines hores i quins dies sn ms oportuns per a la
publicaci i difusi dels apunts segons el comportament de la xarxa que alimenti el
blog en qesti. Daquesta manera, saconseguir la mxima propagaci de lapunt
a travs de les diverses eines de xarxa social.
2.1.2 Pautes destil

a) Estructura
El text ha de tenir unes 300 paraules i els pargrafs han de ser breus i concisos,
distributs en dos nivells de lectura. Al primer nivell se sintetitza la informaci
principal i al segon, shi exposa la informaci addicional (ampliaci i detalls).
b) Organitzaci de la informaci
I.Ttols
Caldr prioritzar els titulars informatius, s a dir, els que expliquen el contingut de
lapunt de manera sinttica. Han de ser atractius, per mai no shan de desmarcar
del registre formal.
II.Primer nivell de lectura

Sutilitzen estructures (preguntes retriques, sentncies, etc.) que convidin a
reflexionar.
11
Guia de xarxes
xarxes socials
socials
Els pargrafs han de ser ms explicatius i cal tenir en compte que han de ser breus;
s bsic saber resumir la informaci al mxim. Aix mateix, saconsella acabar amb
una frase que convidi a seguir llegint el segon nivell.
III.Segon nivell de lectura

Shi recull la informaci addicional, s a dir, els detalls que permeten ampliar el
contingut inicial per que no sn essencials per fer-se una idea general de lapunt.
No s necessari fer una conclusi final en forma de resum; cal recordar que
es publica en lentorn dInternet i si no es prioritza la informaci important al
comenament, lusuari pot abandonar la pgina i no seguir llegint. En altres paraules,
el resum o informaci important ha danar al primer nivell i no al segon. Es tracta
doferir a lusuari les claus bsiques del text als primers pargrafs perqu pugui decidir
si li interessa el tema o no.
s interessant que quan se citi un concepte, nom propi o terme que pot ser
desconegut pel lector senllaci a una font de confiana on poder ampliar informaci
(fonts prpies de la Generalitat, diccionaris o llocs web amb garanties com la
Viquipdia ca.wikipedia.org).
c)Imatges
Per fer els apunts ms atractius, s recomanable illustrar-los amb imatges. Cal
conixer els drets de propietat intellectual de les imatges que sutilitzen per illustrar
els apunts, tant si sn propietat de la Generalitat com si pertanyen a terceres
persones. Si s aix, s necessari aconseguir-ne la cessi dels drets.Podem
obtenir imatges amb llicncia Creative Commons cat.creativecommons.org a diferents
repositoris dInternet bit.ly/kQqawL. Sn imatges amb llicncies que protegeixen els drets
dautor, per que permeten alguns usos per part de terceres persones.
2.1.3 Difusi
Quan es publica un apunt nou al blog, sen fa difusi a Facebook i Twitter: es pot
reproduir el ttol de lapunt afegint-hi lenlla, o b cercar formes ms atractives
(preguntant els usuaris sobre un tema en concret, animant a la participaci, etc.).
s important dirigir la participaci cap al blog per centralitzar el debat en una sola
plataforma.
2.1.4 Usos lingstics

Els blogs de la Generalitat es redacten en llengua catalana. La plataforma de blogs
corporatius est preparada per contenir altres versions idiomtiques, com per
exemple el gencat blog, que disposa de versions en catal, castell i angls.
2.2 Continguts
En primer lloc, sha devitar que el blog es converteixi en una agenda; per tant, no
shi inclouran convocatries dactes ni previsions. nicament es publicaran apunts
sobre convocatries a actes rellevants quan es pretengui generar un debat previ
que suscitar linters dassistir a la sessi per continuar la conversa mantinguda
al blog. En canvi, s que pot ser interessant redactar crniques dactes de certa
transcendncia un cop ja hagin tingut lloc.
12
Guia
Guiade
dexarxes
xarxessocials
socials
La informaci que es publica al blog ha de tenir valor afegit per atraure linters dels
lectors. Al mateix temps, s important determinar les lnies temtiques del blog en
alguna de les seves pgines perqu els usuaris nestiguin informats.
Per exemple, els apunts del gencat blog informen sobre projectes de la Generalitat
de Catalunya a la Xarxa, com ara nous webs, productes multimdia, aplicacions,
eines, solucions corporatives i altres serveis. Tamb informen de diferents temes
relacionats amb Internet, innovaci, gesti del coneixement i governana electrnica
i oberta (e-Govemment i govern obert o open Government): tramitaci telemtica,
multicanalitat, accessibilitat, usabilitat, gesti del canvi a les organitzacions o
legislaci en aspectes com la reutilitzaci (llicncies de propietat intellectual i drets
dautor) o la protecci de dades personals.
2.3 Gesti de comentaris
Es recomana que els comentaris del blog siguin moderats. Conv fer pbliques les
directrius bsiques de publicaci de comentaris, com les que fa el gencat blog
blocs.gencat.cat, basades en la pertinncia (comentaris adequats al fil de la
conversa), el respecte (s dun llenguatge no ofensiu) i el tipus dinformaci
(respecte a la protecci de dades i privacitat de les persones). Sobretot shan
devitar les informacions publicitries.
Si els comentaris no compleixen aquests requisits, no es poden publicar i es pot

sollicitar als seus autors si volen reformular-los. Els responsables de ledici
del blog poden garantir una mnima qualitat lingstica dels comentaris quan
calgui (correcci ortogrfica) atenent el carcter de model que tenen els blogs de
lAdministraci.
El termini adient per respondre els comentaris ha de ser com a mxim de 24 hores.
13

Twitter
Twitter s una plataforma de micromissatgeria que permet publicar missatges

de text curts (fins a 140 carcters) i conversar amb els altres usuaris per mitj de
navegadors web o a travs de clients d'escriptori i de telefonia mbil. La conversa
s oberta a Internet (encara que es poden protegir les converses d'un compte
perqu noms les puguin veure els seus seguidors) i shi construeixen xarxes
socials a partir del seguiment dels usuaris que ens interessin.
s una eina idnia per comunicar nous serveis, per referenciar informacions
diverses (dagenda, emergncies, noves publicacions...) i per retransmetre
esdeveniments, per tamb s una eina per dialogar i collaborar. En aquest sentit,
els perfils de Twitter dela Generalitatde Catalunya han dafavorir la conversa i
interaccionar amb els usuaris.
14
twitter.com/gencat

Tipologia de comptes
Informatius (difusi): emeten missatges de manera unidireccional per informar
les persones que shi hagin subscrit.
Relacionals (comunicaci): emeten, mantenen converses i creen relacions
amb persones de la Xarxa.
Assistencials (atenci ciutadana): el seu pes recau ms en latenci de
preguntes i dubtes que puguin tenir els seguidors.
3.1Gestide comptes
Els perfils dels diferents departaments dela Generalitatsn corporatius i els
autoritza i configurala Direcci General dAtenci Ciutadana i Difusi (DGACD).
Les persones responsables daquest canal dels departaments shi han de posar en
contacte per demanar-ne l'autoritzaci. La DGACD en decideix la idonetat i, en cas
afirmatiu, el configura, informa de les pautes per gestionar-lo i subministra la imatge
grfica adequada segons el PIV (avatar i fons) que certifica l'oficialitat del procs.
La denominaci dels comptes de departamentso serveis es forma a partir del nom
propi de lmbit, servei o marca i afegint-hi el sufixcat.
El nom dusuari est limitat a 15 carcters.
Per exemple:
Justcia: @justiciacat
Salut: @salutcat
Emergncies: @emergenciescat
Els comptes de Twitter dela Generalitatde Catalunya es creen des de correus
electrnics de gencat i cada compte ha de tenirassociatun correu diferent,ja que el
sistema que fa servir Twitter no permetque un mateix correu tinguidiversos comptes
associats.
Per garantir l'administraci ptima d'aquests comptes, l'adequada protecci de
dades i la transferncia de responsabilitat i de control, el model de presncia de la
Generalitat a les xarxes socials evita treballar directament amb l'identificador i la
contrasenya de les diferents aplicacions de xarxa social.
Els comptes es gestionen des de laplicaci Tweetdeck. La DGACD obre
els comptes, tant de Twiter com de Tweetdeck, i designa un usuari que fa
dadministrador.
Cal tenir present que un compte de Twitter que ha estat sis mesos sense actualitzar
s considerat un compte inactiu i pot ser eliminat automticament.
3.2Aspectes de presentaci
3.2.1 Personalitzaci dels comptes
Per implementar les pautes didentitat corporativa als comptes de Twitter de la
Generalitat, la Direcci General dAtenci Ciutadana i Difusi (DGACD) defineix els
camps segents:
15

a)El nom del compte, amb lestructura nom del departament, servei o marca.
Generalitat.
b)La imatge de lavatar del perfil dacord amb el Programa didentifcaci visual
gen.cat/pivxarxes
c)El bloc o web de referncia, que ha de ser la URL prpia del departament, servei
o marca.
d)La localitzaci, que s Catalunya.
e)Una descripci breu per a lapartat Bio, que ha de constar de [nom del
departament, servei o marca. Generalitat de Catalunya] i no ha de tenir ms de
160 carcters. Si no sha arribat al lmit total de carcters, cal posar el nom del
departament, servei o marca tamb en angls.
f)Colors de disseny. Fons #ffffff, enllaos #ac2215.
g)Fons. Pujar imatge: imatge composta pel senyal de la Generalitat de Catalunya
(escut) i la URL (uniform resource locator, adrea que indica la localitzaci dun
recurs a Internet i que permet daccedir-hi) prpia del departament, servei o marca
en format apasat. Es recomana que lalada no superi els 800 pxels per evitar el
tall de pantalla.
h) Imatge de capalera. Twitter permet personalitzar el perfil amb una capalera
de 1200 x 600 visible des del web del perfil. Cada departament, servei o marca pot
triar la imatge de capalera per al seu perfil dacord amb la seva normativa grfica.
Com en el cas de Facebook, es recomana que aquesta imatge sigui conceptual,
relacionada amb lmbit dactuaci i sense missatges publicitaris. Per canviar la
imatge del perfil, sha daccedir a Twitter. Com que s inviable donar contrasenyes
temporals als responsables dels comptes, quan es vol canviar la imatge cal enviarla per correu a la DGACD (xarxessocials@gencat.cat), especificant el nom del
compte de Twittter a lassumpte. Es recomana provar la imatge en un perfil personal
abans denviar-la per estar segurs de quina es vol escollir.
Els tuits es redacten majoritriament en catal, la llengua comuna i prpia. Tamb

se'n poden redactar en castell i en angls, segons el tipus de continguts de qu es
tracti.
Pel que fa als retuits, es respectar la llengua en qu han estat escrits

originriament.
3.2.3Estructura del tuit

Els tuits es componen dun text (a mode de titular), preferentment dun enlla
escurat i a ms, sempre que es pugui, duna etiqueta (hashtag) introduda pel
smbol #.
Text + enlla escurat + #etiqueta
Anlisi de comptes Twitter del Parlament de Catalunyabit.ly/cLcOR4 #ogov
Pel que fa al text, cal que la informaci sigui sinttica, rigorosa i concisa. Per aix,
s important adjuntar-hi un enlla si escau, ja que, daquesta manera, sofereix als
16

usuaris la possibilitat dampliar el contingut.

En el cas de retransmissi dactes en directe (live blogging) a travs de Twitter no
s necessari que hi hagi associat cap enlla, per s important sempre acompanyar
el tuit de letiqueta que faci referncia a lacte.

Autor + Cita + #etiqueta
Boris Mir: Les competncies transversals sn importants en el nou sistema
educatiu#sessioweb
Si sha de retransmetre un esdeveniment en directe amb regularitat, es recomana
crear un canal especial (per exemple, @sessionsweb) des don publicar tuits.
Daquesta manera evitarem collapsar el timeline dels seguidors. Des del Twitter
principal (per exemple, @gencat) sanunciar aquest nou canal, i shi faran retuits
dalguns dels missatges ms interessants.
Abreviatures dels dies de la setmana i de les dates
Atesa la limitaci de 140 carcters, si shan de reflectir dies de la setmana i dates es
recomana fer servir el format abreujat.
- Dies de la setmana: dl., dt., dc., dj., dv., ds. i dg.
- Dates: dia (en nmero) - mes (en nmero)
Es proposa aquesta estructura de tuit:
Abreviatura + text + enlla escurat + etiqueta
Exemple: Dj. 01-12 tindr lloc la 6a reuni de la comunitat de professionals.
Per raons deconomia despai es poden escriure les abreviatures sense punt.
Optimitzaci dels tuits per a la cerca
En el cas que shagi de respondre alguna pregunta, sha descriure la resposta
tenint sempre presents les paraules clau; aix, la informaci que pugui ser dutilitat
per a altres persones usuries estar ms ben posicionada a Internet i costar
menys de trobar quan es faci una cerca.
Exemple:
- @gencat Quan sortir la convocatria per a ajudes universitries?
17

- @nomusuari La convocatria per a ajudes universitries sortir el juny de 2013.
3.2.4Enllaos
Els enllaos aporten valor afegit al tuit. Shan descurar mitjanant laplicaci bit.ly,
incorporada a Tweetdeck, que permet comptabilitzar la mtrica del perfil de manera
fcil i gil. Cal llegir b els textos que senllacen i assegurar-se que la font s fiable.
Si es tracta de llocs web, cal buscar-ne les persones que lhan creat i veure si sels
pot donar crdit. En general, cal evitar enllaar blocs personals, tret daquelles
informacions que sn rellevants pel contingut (seleccionat amb lobjectiu del perfil
de Twitter de la Generalitat) i no pas per lopini de la persona blocaire.
3.2.5Etiquetes (hashtags)
Letiqueta anuncia la temtica del tuit i shan dusar les que ja es fan servir a Twitter.
La manera de saber si una etiqueta est en s s escriure-la al buscador de Twitter
search.twitter.com(ex: administracio) i aix es pot esbrinar si est en s o no.
Letiqueta ha de ser curta.
Ls detiquetes permet classificar la informaci duna manera gil; aix, els usuaris
poden cercar i filtrar contingut a partir de les etiquetes. A ms a ms, sn un
indicador dels temes de ms actualitat a Twitter.
3.2.6Retuits (RT)
Els retuits sn tuits daltres persones usuries que tornen a publicar per collaborar
a la conversa. Perqu els altres usuaris puguin retuitejar-los, els tuits han de tenir
uns 125-130 carcters com a mxim (segons la llargada del nom del perfil).
Per norma general, shan descriure amb el format segent:
RT + @nomdelperfilretuitejat + text + enlla escurat + #etiqueta
RT @tecnimap2010.Tota lactualitat de lesdeveniment a Facebook
bit.ly/9SBfzF#tecnimap
s important que lenlla del primer tuit sobri i es torni a escurar amb laplicaci
de gesti de tuits adoptada perquel tingui en compte a lhora de comptabilitzar la
mtrica del perfil.
Continguts dinters per retuitejar:
Que provinguin de fonts de confiana (poden ser institucions o individus experts
en leix temtic del compte de Twitter).
Provinents dusuaris que tinguin reconegut prestigi.
Informacions oficials.
No s recomanable retuitejar automticament a travs duna paraula clau.
El volum de retuits no ha de superar el de tuits de producci prpia. Inicialment,
es pot considerar acceptable un equilibri entre les dues modalitats de publicaci,
sobretot per lobjectiu inicial de construir xarxa.
Si el text supera els 140 carcters, cal escurar-lo de manera que sigui intelligible;
fins i tot, si hi ha ms duna etiqueta, sen pot esborrar alguna. En el cas que el text
sigui poc entenedor o amb errades lingstiques, o b hi vulguem afegir contingut,
es pot modificar per millorar-lo sempre que al final safegeixi la frmula:
18

Text + enlla + #etiqueta + /via @nomdelperfilretuitejat

Tota lactualitat de lesdeveniment a Facebookbit.ly/9SBfzF #tecnimap /via @
tecnimap2010
3.3 Continguts
s important establir uns canals interns de provisi de continguts i informar les
unitats directives que hi ha aquesta eina per comunicar de forma immediata
esdeveniments, novetats, consultes, emergncies, etc. Aix no obstant, les
persones encarregades de gestionar el perfil de Twitter shan de responsabilitzar
dels continguts que publiquen al perfil, de les converses que sen derivin i de
retuitejar els continguts que es considerin rellevants.
Per mantenir la xarxa social de Twitter, hi ha dhaver activitat de manera continuada
sense fer-ne un s abusiu. En circumstncies normals es considera que es poden
fer d1 a 10 tuits diaris, excepte quan es retransmeti un acte en directe, en qu
pot interessar de publicar-ne ms perqu els usuaris puguin seguir les idees
substantives de lesdeveniment o sinformi sobre emergncies, etc.
s recomanable gestionar els continguts, els comentaris i les respostes de manera
manual. A ms, permet depurar possibles usuaris o contingut brossa (spam).
Tweetdeck permet programar tuits, que pot ser til quan necessitem publicar el tuit
de manera diferida. Tot i aix es recomana no abusar daquesta utilitat.
3.3.1 Tipus de continguts

Informacions daltres fonts
Nous apunts (posts) al bloc corporatiu.
Retransmissions en directe dactes.
Publicaci de nous vdeos, fotos, presentacions, etc. als repositoris dInternet.
Convocatries pbliques de processos de selecci.
Novetats del web, noves seccions, publicacions.
Notes de premsa publicades al web. Quan es tuitegi una nota de premsa, cal
redactar de nou el titular per a aquest mitj i afegir-hi lenlla cap al web.
Continguts generats a Twitter
Anunci i invitacions a actes.
Incidents, emergncies i comunicacions de crisi.
Continguts elaborats exclusivament per a Twitter a partir dinformacions
contrastades de la Xarxa que afegeixin valor al perfil de la Generalitat.
Aix afavoreix que el perfil es posicioni com a filtre de confiana de continguts
dalta qualitat.
Un cop consolidada lactivitat a Twitter, es pot automatitzar la publicaci dalguns
tuits mitjanant una assignaci RSS pel que fa a certs continguts (convocatries
pbliques, subvencions, diaris oficials, etc. i sempre que no generin un volum
excessiu).
19

3.3.2 Consultes i altres aportacions dels usuaris

Les mencions o allusions que ho requereixin s'han de respondrecom ms aviat
millor.
N'hi ha de dues menes:
a)Formulaci de preguntes, dubtes i sollicituds.Les que siguin d'un mbit ms
particular poden ser respostes amb un missatge directe.
b) Crtiques: en el cas de situacions de crtica oberta positiva, lopci ms adequada
s contestar pblicament amb la finalitat de mostrar que es dna resposta a les
opinions dels usuaris. Si la crtica s negativa, caldr estudiar amb profunditat la
queixa i donar-hi resposta de forma constructiva.
En els casos en qu calgui donar ms informaci, es pot remetre l'interlocutor a una

bstia de correu electrnic.
Totes les consultes i queixesdels diferents departaments, serveis i marques
es podran repositar al portal d'Atenci Ciutadana i Difusi, grup Internet, de la
plataforma e-Catalunya, perqu puguin servir per a altres ocasions a tota la comunitat
que gestiona la presncia de la Generalitat a les xarxes socials.
3.4 Integraci
Els comptes de Twitter, pel seu carcter pblic, es poden integrar a altres espais
mitjanant ginys (widgets), petites aplicacions que permeten integrar en una pgina
web informaci externa, per fer-ne promoci. Es poden integrar a:
Espais propis: blocs corporatius, web de gencat.cat, webs de departaments o
webs especials. En aquest cas shaur dutilitzar el giny oficial de la Generalitat.
Espais propis externs: pgina de Facebook de gencat, pgines de Facebook
daltres departaments, etc. a travs duna pestanya, un giny lateral.
Espais aliens: oferint la possibilitat dintegrar el giny perqu qualsevol persona el
pugui afegir a la seva pgina, bloc, etc.
3.5 Verificar el compte

Com que pot ser complicat distingir entre un compte oficial i el d'una persona
impostora, Twitter ofereix el servei decompte verificat. Aquest servei consisteix a
collocar un distintiu en aquells comptes que ha pogut comprovar que eren autntics.
Per poder gaudir d'aquest servei, cal, un cop iniciada la sessi a Twitter, emplenar el
formulari de verificaci.
Abans d'enviar el formulari, s important publicar en el web oficial almenys un enlla

cap al compte de Twitter. D'aquesta manera es facilita el procs de verificaci.
Aix mateix, s'ha de tenir en compte que qualsevol canvi en el nom d'usuari,bioo
informaci del compte far que es perdi la condici de compte verificat i s'haur de
tornar a iniciar un altre procs de verificaci.
20

3.6 Incidncies en la publicaci

En la gesti de comptes de Twitter pot succeir que aquestes aplicacions deixin de
funcionar puntualment (per una errada puntual de Twitter, per exemple). No shi pot
fer res per evitar-ho, noms esperar que tornin a funcionar.
Per tamb pot passar que leina de gesti que es fa servir per gestionar aquests
comptes, Tweetdeck, estigui aturat per algun tipus dincidncia. Sn aturades de
servei que no solen durar gaire temps, per pot resultar crtica en la cobertura
o retransmissi dun esdeveniment, per exemple. Per evitar que aix impedeixi
lactivitat normal dels comptes, es proposen recursos alternatius per solucionar-ho.
En el cas de caiguda del servei per manteniment
Clients de mobilitat: La majoria daturades de funcionament de les eines
corresponen a millores en la seva interfcie web. Aix implica que no funciona
el web, per es pot accedir al servei a travs de terminals mbils prviament
configurats.
3.7 Gestionar Twitter des del mbil

Per gestionar les publicacions es fa sempre des de laplicaci oficial de Twitter,
disponible per a tots els sistemes operatius mbils, aprofitant lopci multicompte
que ofereix laplicaci.
La DGACD s lencarregada de configurar-ne laccs en el dispositiu mbil de la
persona responsable.
21

Facebook
Aquesta xarxa social s una plataforma per comunicar-nos i compartir, entre

usuaris que coneixem, informaci, fotografies, vdeos i enllaos. A ms, els usuaris
poden participar a les comunitats que els interessin. Daltra banda, hi ha un conjunt
daplicacions que complementen les funcionalitats bsiques de Facebook i que
aporten un ventall nou de funcions, tant ldiques com professionals.
Facebook s una de les xarxes socials ms conegudes arreu del mn i amb ms

usuaris actius. En aquest sentit, s una plataforma adient per adrear informaci a
una audincia mplia.
facebook.com/gencat
22

4.1 Perfils, pgines i grups

Facebook ofereix diferents opcionssegons si lusuari es representa a ell mateix, a
una instituci, a una empresa o un negoci, o a un grup de gent. Aix doncs, es pot
crear un perfil, una pgina (oficial o de comunitat) o un grup segons quins siguin
els seus objectius dins daquesta xarxa social. Facebook es reserva la potestat
dordenar (i en alguns casos tancar) aquestes solucions si no se cenyeixen als
criteris establerts.
4.1.1 Perfil
Tenen perfil les persones que, a ttol individual, es donen d'alta a Facebook.
4.1.2 Pgina
Les pgines sn ptimes per a institucions, empreses o negocis, personatges

publics, etc. Les gestionen un o diversos administradors.
Pgina oficial
Les pgines oficials permeten a institucions, empreses o altres entitats de crear
el seu espai oficial dins de Facebook i aix poder-se comunicar amb els seus
seguidors.
4.1.3 Grup
Els crea un usuari (creador) i les persones que s'hi afegeixen poden tenir rols
diferents: administrador, vocal i membre. Els grups poden ser pblics, privats o
secrets i serveixen per formar xarxa al voltant d'un tema o un inters especfic.
4.2 Pgines com a soluci corporativa

La pgina s la soluci corporativa escollida per als diferents departaments de
la Generalitat. De fet, s lopci ms adient per a les institucions i per als rgans
que les constitueixen, ja que Facebook atribueix un carcter diferencial a les
organitzacions de tot tipus per distingir-les dels perfils personals.
La creaci d'un perfil per a un departament o servei est fora de tot plantejament, ja
que incompleix les normes d's de Facebook.
Les pgines tenen una srie de caracterstiques que les fan molt interessants a
l'hora de monitorar el que succeeix a la Xarxa i disposen d'estadstiques completes
de les relacions i activitats que succeeixen en aquest espai.

Les pgines de Facebook dels diferents departaments de la Generalitat sn
corporatives i les autoritza i configurala Direcci General dAtenci Ciutadana
i Difusi (DGACD). Els responsables dels departaments shi han de posar en
contacte per obtenir un compte de Facebook amb lavatar corresponent i les
indicacions pel que fa a la pgina i a la imatge corporativa.
Facebook incorpora rols dadministrador de pgines. La DGACD, que s lrgan

encarregat dobrir les pgines, hi ha de constar com a administrador principal,
mentre que els gestors de la pgina sn els autors de contingut. La tasca diria de
manteniment daquesta xarxa social s a crrec dels responsables de cada pgina.
23

Imatge de capalera
Les imatges de capalera de Facebook permeten una personalitzaci de les
pgines que es troben en aquesta plataforma. Aquesta imatge ha de ser conceptual
sobre el servei que ofereix el servei, departament o marca.
La imatge escollida sha de pujar a Facebook amb les dimensions amb qu es
publica: 851 px dample per 315 px dalt. Segons la normativa de Facebook
aquestes imatges no poden contenir: missatges publicitaris ni comercials,
promocions, descomptes, ni enllaos que dirigeixin cap a un altre web.
4.4Continguts
Es recomana publicar una mitjana dentres dos i tres missatges diaris a Facebook
per dependr del tipus dactivitat del compte.
A Facebook es publiquen informacions procedents de fonts prpies:

Nous apunts al bloc corporatiu.
Retransmissions en directe dactes: enllaos a pgines per seguir a travs de la
reproducci en temps real (streaming) actes concrets.
Publicaci de nous vdeos, fotos, presentacions, etc. als repositoris dInternet.
Novetats del web, noves seccions, publicacions.
Quan se citi un organisme, departament, marca o servei amb pgina prpia a

Facebook, caldr referenciar-la. Exemple: @justiciacat
Cal evitar la publicaci automtica de tuits a Facebook, ja que la redacci

de les dues eines s diferent. A Twitter es fan servir etiquetes i se cita sovint
a altres usuaris, de manera que si se sindiqus el contingut podria quedar
descontextualitzat.
Notcia destacada
Facebook ofereix la possibilitat de destacar continguts al capdamunt del mur de la
pgina amb lopci pin to top a la qual saccedeix a travs de la icona del llapis, a la
part dreta de cada contingut publicat. A ms, tamb es pot engrandir una publicaci
clicant sobre lestrelleta de la part superior de lentrada, que fa que seixampli i ocupi
dues columnes en comptes duna.
Programaci de publicacions
Els continguts que han domplir les pgines de Facebook es poden programar a
partir de la icona del rellotge que es troba a la part inferior de lespai de redacci del
mur des de la qual es pot escollir el dia i lhora de publicaci dels continguts.
Daltra banda, la pgina de Facebook permet afegir pestanyes per completar la
informaci.
Per fer ms visibles els comptes de Facebook de la Generalitat, els gestors de les
pgines dels diferents departaments, serveis i marques shan de fer seguidors de la
pgina de Facebook de gencat i del departament de qui depenen amb lobjectiu de
fer difusi de la imatge oficial de la soluci corporativa per a aquestes pgines.
24


La llengua ds per a la publicaci de missatges a Facebook s majoritriament
el catal, la llengua prpia i comuna. Tamb sen poden publicar en castell i en
angls segons el tipus de contingut de qu es tracti.
4.4.2 Personalitzaci del compte
A lapartat Informaci general de la Informaci bsica sespecificar:

Nom del servei, marca. Nom del departament. Generalitat de Catalunya / Nom
del servei, marca (en angls). Nom del departament (en angls). Government of
Catalonia.
Si no s possible especificar tota la informaci per manca despai, shi posar
noms la denominaci en catal.
facebook.com/gencat
25

4.5 Gesti de comentaris
Ladministrador gestiona qui pot escriure al mur de la pgina, si noms ell, noms
els admiradors o tothom. Es recomana que sigui noms ladministrador qui pugui
escriure al mur. Per aix, a l'apartat de Configuraci del compte caldr desmarcar
l'opciEls admiradors poden escriure o publicar contingut al Mur i seleccionar que
la Vista per defecte del mur sigui Noms escrits per pgina. A ms, de les opcions
del capdamunt del mur, escollirem la nostra pgina, de manera que noms es
puguin veure els missatges escrits pels administradors de la pgina.
Aix no treu que els admiradors puguin fer comentaris als missatges publicats ja
que el contingut s obert. Per tant, caldr configurar prviament les notificacions
anant a facebook.com/editaccount.php notificacions / pgina, on sha de seleccionar
quan es volen rebre les notificacions al correu (fins i tot es pot configurar un correu
de notificaci per a cada pgina que sadministri).
Els comentaris s'han de respondrecom ms aviat millordins el mateix espai on
ha tingut lloc la pregunta o consulta. Shan de donar les grcies a lusuari per la
seva participaci i cal afegir els continguts necessaris per complementar-ho. Si el
comentari s inapropiat o impertinent, caldr buscar la manera adient de respondre
lusuari educadament, enllaant informaci o redireccionant-lo a altres webs que
puguin oferir una resposta, si escau. s important respondre corporativament, s a
dir, en nom de la pgina i no del perfil dadministrador (sha de vigilar perqu s fcil
confondres a Facebook). Podrem classificar els comentaris de la manera segent:
a) Formulaci de preguntes, dubtes i sollicituds.
b) Crtiques: en el cas de situacions de crtica oberta positiva.
c) Propostes i suggeriments.
d) Agraments pel contingut
e) Debat sobre la pregunta
A Facebook sha de respondre sempre pblicament a l'apartat de comentaris, que
s l'nic espai on els usuaris poden escriure els seus missatges si sha fet cas de
les instruccions comentades al principi de l'apartat.Si la crtica s negativa, caldr
estudiar amb profunditat la queixa i donar-hi resposta de forma constructiva.
En tots els casos, la resposta sha de coordinar amb la unitat responsable de la

informaci en qesti i, si escau, es pot comunicar de manera privada amb un
correu electrnic per si lusuari necessita ms informaci. Es recomana guardar en
un arxiu totes les consultes i queixes perqu poden servir per a altres ocasions.
Lopci dactivar un espai de debat obert (frum) shaur de consensuar amb la
DGACD.
Gesti de trols
Trol s un missatge que un internauta envia a la bstia electrnica dun altre
internauta, a una tertlia o a un grup de discussi amb la finalitat de suscitar una
resposta irada o de desencadenar una baralla. Algunes recomanacions si es dna
el cas:
Respondre. Sempre sha danalitzar si s convenient. Si hi ha algun error o es
pot donar informaci objectiva per rebatre-ho de forma adequada, s convenient
fer-ho.
26

Eliminaci. Seguint les recomanacions de les pautes de participaci. Si sn

ofensius o contenen insults, seliminen.
Esdeveniments ofensius. Cal denunciar lesdeveniment i esperar que Facebook
actui dofici si ho creu convenient.
4.6 Creaci de xarxa

Una de les caracterstiques principals de les pgines de Facebook s que no tenen
un llistat damics, com els perfils, sin de simpatitzants amb la qual cosa, en comptes
de demanar als usuaris de fer-sen amics, ladministrador haur didear altres
estratgies per aconseguir que el nombre dadherits a la pgina augmenti.
Les pgines poden disposar d'una URL prpia
(ex: facebook.com/gencat)a partir dels 25 membres. Per tal d'arribar a aquesta xifra
en poc temps es recomana dur a terme algunes accions:
Enviar un correu electrnic a llistes de contactes del departament en qesti
Comunicar mitjanant una nota de premsa la creaci duna pgina
Contractar, amb el cost que aix suposa, un espai de la barra lateral de Facebook
per anunciar-shi.
Incloure la URL a la signatura del correu.
Enllaar a la pgina des del web corresponent.
4.7 Integraci
La integraci de Facebook a espais aliens es pot gestionar de diverses maneres:
Mitjanant ginys, petites aplicacions que permeten integrar en una
pgina web informaci externa per tal de fer-ne promoci, a espais propis
(blocs i web de gencat, web dels departaments, webs especials, etc.).
developers.facebook.com/docs/plugins
En espais aliens: a travs dalguna aplicaci que permeti que els usuaris publiquin
als seus perfils de Facebook informaci creada pels departaments.
27

Youtube
Youtube s una plataforma que permet als usuaris publicar, veure i compartir
vdeos. s idoni per difondre audiovisuals informatius o didctics sobre l'activitat
dels departaments. Complementa la plataforma multimdia corporativa BIG (Banc
iconogrfic de la Generalitat de Catalunya).
Els canals de Youtube dels diferents departaments de la Generalitat sn corporatius

i els autoritza i configura la Direcci General dAtenci Ciutadana i Difusi
(DGACD). Els responsables dels departaments shi han de posar en contacte per
obtenir un compte amb lavatar corresponent i les indicacions pel que fa al canal i
a la imatge corporativa. El nom dusuari est limitat a 20 carcters. Pel que fa a la
imatge de capalera, cada departament, organisme o marca la pot escollir i publicar
individualment. Les mides recomanades sn 2.560 px x 1.440 px.
youtube.com/gencat
28

Els comptes de Youtube de la Generalitat de Catalunya es creen des de correus

electrnics de gencat. Per gestionar-los, es deixar una sessi oberta del perfil
de Youtube corresponent en una versi del Firefox portable. Caldr, per, parar
atenci per no tancar mai la sessi quan se surti del Firefox i aix evitar perdre les
claus daccs.
No s recomanable vincular el compte de Youtube amb el de Facebook o Twitter.
s preferible controlar manualment la difusi de vdeos a daltres xarxes socials, de
manera que el contingut relacionat amb el que hi publiquem sadapti a cada xarxa.
5.2 Continguts
El web de Youtube permet classificar els vdeos per llistes de reproducci i es pot
escollir quina llista es vol que es reprodueixi o quin vdeo volem que aparegui com a
destacat dins l'apartat Vdeos y listas de reproduccin.
Quan es publica un vdeo, cal posar-li un ttol i una descripci. A ms, tamb s'ha
d'emplenar el camp Etiquetas amb paraules clau que facin referncia al vdeo en
qesti per facilitar-ne la cerca.
A lapartat Descriu-te de la Configuraci del perfil sespecificar:

Nom del servei, marca. Nom del departament. Generalitat de Catalunya / Nom del
servei, marca (en angls). Nom del departament (en angls). Government of Catalonia.
Si no s possible especificar tota la informaci per manca despai, shi posar noms la denominaci en catal.
5.2.2 Personalitzaci del canal
Per implementar les pautes didentitat corporativa als comptes de Youtube de la

Generalitat, la DGACD defineix els camps segents:
a) Colors de disseny
General
Fons #CCCCCC, embolcall #999999, text de lembolcall #000000, enlla de
lembolcall #0000CC.
Paleta de colors
Color de fons #EEEEFF, color del text del ttol #000000, color de lenlla #0000CC,
color del cos de text #333333, transparncia: cap.
29

5.3 Xarxa
Tot i que Youtube cont funcionalitats prpies de xarxa social per interactuar amb
els usuaris com ara la missatgeria i el sistema de comentaris, sha optat per concentrar aquesta funci a la resta deines presentades i usar Youtube noms com a mitj
de difusi de vdeos.
Amb la mateixa idea devitar la interacci amb els usuaris a travs de Youtube per
concentrar-la a les altres xarxes socials, a cada un dels vdeos que es publiquin
marcarem No permitir comentarios, No permitir votaciones sobre comentarios,
No permitir respuestas en vdeo i No permitir que se punte este vdeo.
5.4 Integraci
La forma ms habitual d'integrar aquest servei en altres llocs ser a partir de la
incrustaci d'algun dels continguts en altres mitjans com per exemple els blocs. Aix
permet als lectors del bloc poder gaudir del recurs sense haver d'anar a un altre
web, aix evitem que el lector es perdi i optimitzem el nombre de clics.
5.5 Recomanacions per als vdeos

A lhora deditar un vdeo, afegirem al principi i al final de les imatges una
cartula amb el ttol, la data i lorganisme responsable i, tot seguit, la llicncia de
propietat intellectual que shi aplica.
Si es fan servir msiques, conv que siguin lliures de drets.
Cal tenir controlats, aix mateix, tots els drets de les imatges i citar-ne la font si
cal.
Etiquetar els vdeos amb les paraules clau corresponents per optimitzar-ne la
cerca.
30

Flickr
Flickr s un repositori d'imatges que complementa, igual com Youtube, la plataforma

multimdia corporativa Banc iconogrfic de la Generalitat de Catalunya (BIG).
A Flickr es poden publicar fotografies d'actes institucionals, rodes de premsa,

presentacions, etc. dels departaments distribudes en diferents lbums segons la
temtica. Pel que fa al lmit de crregues, s dun terabyte i es poden pujar fotos de
fins a 200 MB. Respecte a a la imatge de capalera, cada departament, organisme
o marca pot escollir-la i publicar-la individualment.
flickr.com/gencat_cat
31

6.1 Aspectes de presentaci: personalitzaci dels

comptes
Tamb es pot escollir la forma com els usuaris veuen el canal. s a dir, si es vol que
les fotos apareguin en columna simple, a doble columna o a triple columna; i si es vol
que els lbums i colleccions del compte apareguin al costat.
Els canals de Flickr dels diferents departaments de la Generalitat sn corporatius

i els autoritzai configurala Direcci General dAtenci Ciutadana i Difusi. Els
responsables dels departaments shi han de posar en contacte per obtenir un
compte amb lavatar corresponent i les indicacions pel que fa al canal i a la imatge
corporativa. Per gestionar els comptes de Flickr de la Generalitat de Catalunya es
deixa una sessi oberta del perfil corresponent en una versi del Firefox portable.
Aix permet pujar fotos i afegir el ttol, descripci, etiquetes i ordenar-les en lbums
que desprs seran visibles des del web de Flickr.
6.3 Xarxa
La difusi dels materials publicats a Flickr t lloc a travs de les altres xarxes socials,
com Twitter i Facebook, amb la finalitat d'arribar a un nombre ms gran d'usuaris.
S'ha de configurar el compte de Flickr perqu compleixi la funci de repositori

d'imatges exclusivament. Per estalviar la publicaci de comentaris que actuen com
a xarxa social, cal seleccionar dins dePrivacidad y permisos,a l'apartat d'Opciones
predeterminadas para las cargas nuevas / Quines pueden agregar notas, etiquetas y
personas l'opciSlo t.
6.4 Integraci
La forma ms habitual d'integrar aquest servei en altres llocs s a partir de la

incrustaci d'algun dels continguts en els blocs corporatius. Es pot incrustar com una
part del contingut d'un apunt del bloc, per tamb es poden activar ginys a la barra
lateral que permeten accedir a la galeria de Flickr des del bloc del departament,
servei o marca.
6.5 Recomanacions per a les imatges

Caldr etiquetar amb paraules clau totes les imatges que safegeixin al compte de
Flickr per optimitzar-ne la cerca. Es recomana classificar les fotografies en lbums.

Caldr etiquetar amb paraules clau totes les imatges que safegeixin al compte de
Flickr per optimitzar-ne la cerca.
Es recomana classificar les fotografies en lbums.
Cal tenir controlats, aix mateix, tots els drets de les imatges i citar-ne la font si
cal.
32

Slideshare
Aquesta eina permet publicar presentacions, documents de text i PDF. Serveix per
publicar determinades informacions de forma ms esquemtica: formaci, gestions i
activitats especfiques dun departament.
7.1 Aspectes de presentaci: personalitzaci dels

comptes
Slideshare permet personalitzar la pgina amb el nostre avatar. Les mides de la

imatge sn de 100 pxels per 100 pxels.
Els comptes dSlideshare de la Generalitat de Catalunya es creen des de correus

electrnics de gencat. Per gestionar-los es deixar una sessi oberta del perfil
dSlideshare corresponent en una versi de Firefox portable. Aquesta aplicaci
permet accedir als continguts dSlideshare del nostre compte sense haver daccedir
al lloc web dSlideshare; funciona duna manera molt semblant a la lgica dun client
FTP. Permet pujar presentacions i afegir el ttol, descripci i etiquetes, que desprs
seran visibles des del web dSlideshare.
slideshare.net/gencat
33

A lapartat About dins de Personal Information sespecificar:

Nom del servei, marca. Nom del departament. Generalitat de Catalunya / Nom
del servei, marca (en angls). Nom del departament (en angls). Government of
Catalonia.
Si no s possible especificar tota la informaci per manca despai, shi posar noms
la denominaci en catal.
7.3 Continguts i xarxa

La difusi dels materials publicats a Slideshare t lloc a altres xarxes socials, com
Twitter i Facebook, amb la finalitat d'arribar a un nombre ms gran d'usuaris.En
el cas d'Slideshare no es pot evitar la possibilitat que es facin comentaris, per no
es promour.L'nica part de xarxa de l'aplicaci que es far servir s la part de
subscripcions.
Perqu Slideshare compleixi exclusivament la funci de repositori de presentacions,
cal entrar a Edit profile / Privacy settingsi seleccionar l'opciNo oneen les quatre
opcions que ens apareixen.
Tots els materials que es publiquen a Slideshare, ja siguin presentacions o

documents, han d'estar en format PDF. Shi defineix: ttol del document, etiquetes,
llicncia CC corresponent, format de pgina contnua, definici del fitxer amb el ttol
del document i visi a pgina completa.
7.4 Integraci
La forma ms habitual d'integrar aquest servei en altres llocs s incrustant algun

dels continguts en el bloc corporatiu. Aix permet als lectors poder gaudir del recurs
sense haver d'anar a un altre web per poder consultar-ne el contingut. D'aquesta
manera, sevita que el lector es perdi i soptimitzael nombre de clics necessaris.
7.5 Recomanacions per a les presentacions
Indicar al principi i al final (si es vol, tamb a cada diapositiva o pgina de

document) la llicncia en qu es vol presentar.
Etiquetar les presentacions i documents amb les paraules clau corresponents per
optimitzar-ne la cerca.
Cal tenir controlats, aix mateix, tots els drets de les imatges, i citar-ne la font si
cal.
34

Altres repositoris
i xarxes socials
Per necessitats tcniques relatives al desenvolupament de les tasques habituals,

alguns departaments, serveis o marques fan servir altres xarxes socials a ms
de les que recull a la Guia. Els responsables dels comptes de la Generalitat
en aquestes plataformes han de demanar a la DGACD lavatar oficial que els
correspon i que ha dillustrar el seu perfil. Sn les segents:
Linkedin
Plataforma dinteracci de professionals que intercanvien experincies per millorar
la seva praxi laboral. La Generalitat hi t una pgina: gen.cat/gencatlinkedin
Delicious
s un servei de marcadors socials en lnia, s a dir, un repositori dURL de llocs
web interessants o de documents de tota mena que estiguin publicats a la Xarxa.
Diigo
Similar a Delicious. s un servei de marcadors socials en lnia que permet afegir
notes, subratllar textos dun web, guardar imatges i documents, etc.
Issu
Aplicaci dinmica gratuta per publicar documents perqu puguin ser visualitzats.
s una eina idnia per mostrar les publicacions duna instituci.
Storify
Permet crear histries o fils argumentals recuperant tuits, fotos o altres materials de
la Xarxa mitjanant cerques.
35

Drets
dautoria
9.1 Propietat intellectual
La propietat intellectual (PI) s el conjunt de drets que regula el Text refs de la

Llei de propietat intellectual espanyola (LPI) per protegir les creacions de lsser
hum: artstiques, literries i cientfiques (llibres; obres dramtiques i traduccions;
composicions musicals; obres cinematogrfiques; obres de pintura, fotografia i
escultura; projectes arquitectnics i denginyeria, i programes dordinador).
Ats lordenament jurdic espanyol, aquest document deixa de banda expressament
la propietat industrial, que protegeix marques i patents, i se centra a parlar dels drets
dautor, que sn els que protegeixen les esmentades obres.
Aix mateix, cal tenir en compte un conjunt de drets afins a la PI (enregistraments,
interpretacions, fonogrames, bases de dades...). En el cas especfic de les bases de
dades (BD), es pot aplicar el dret sui generis, amb protecci per un perode de 15
anys. En les BD tamb cal parar atenci: si hi ha selecci o disposici de continguts,
larticle 12 de la LPI les pot considerar creacions intellectuals i, per tant, obres amb
drets de PI.
9.2 Drets dautor
Per la naturalesa de lobjecte a protegir, es defineixen dos grans tipus de drets

dautor:
9.2.1. Drets morals
Sn una caracterstica de lanomenat dret dautor continental enfront el dret

anglosax i especialment del dret nord-americ, on prcticament sn desconeguts.
Els drets dautor protegeixen lautoria o paternitat de lobra, que s irrenunciable per
part de lautor. Aquesta protecci es concreta en el dret al reconeixement, respecte a
la integritat de lobra, divulgaci i opci a retirar lobra del comer.
9.2.2 Drets dexplotaci
Fan referncia als possibles usos que es poden fer duna obra. Lactual llei de
propietat intellectual en reconeix quatre: reproducci, distribuci, comunicaci
pblica i transformaci.
En tots dos casos, tant els drets morals com els drets dexplotaci, corresponen
sempre als autors. Els drets dexplotaci, per, poden ser cedits a terceres persones
(fsiques o jurdiques) que vulguin explotar lobra.
La LPI determina tamb la durada dels drets dexplotaci: s el que es coneix com a
copyright. Ara la LPI estableix la protecci per a la majoria dobres (excepcions: CD,
DVD, mera fotografia, entre daltres) fins a 70 anys desprs de la mort de lautor i
que, un cop superat aquest perode, passi a domini pblic. Tanmateix, per als autors
que van morir abans del 7 de desembre de 1987, el perode de protecci s de 80
anys.
36
Guia
Guiade
dexarxes
xarxessocials
socials
9.3 Reutilitzaci de la informaci
En lestratgia de dades obertes (open data) de la Generalitat de Catalunya

dadesobertes.gencat.cat, es tendeix a oferir les dades tal com sn i no en forma
dobres (taules, grfics...), ja que el procs dobertura s ms senzill, dacord amb
la Llei 37/2007, de 16 de novembre, de reutilitzaci de la informaci del sector
pblic, que transposa la Directiva 2003/98/CE del Parlament Europeu i del Consell.
La Directiva 2013/37/UE modifica la de 2003 i est pendent de ser transposada en
lmbit de lEstat espanyol i Catalunya.
9.4 Llicncies obertes per gestionar els drets de PI
Hi ha diverses llicncies, per segurament les ms conegudes sn les que va

impulsar Creative Commons, que permeten la cpia, la distribuci i la comunicaci
pblica de lobra mentre sen citi lautoria. A ms, els autors poden decidir els usos
comercials de lobra, la possibilitat de transformaci o que lobra resultant mantingui
la mateixa llicncia que lobra original.
Les sis llicncies Creative Commons (CC) sn:
BY Reconeixement
BY-SA Reconeixement / Compartir igual
BY-ND Reconeixement / Sense obra derivada
BY-NC Reconeixement / No comercial
BY-NC-SA Reconeixement / No comercial / Compartir igual
BY-NC-ND Reconeixement / No comercial / Sense obra derivada
9.5 Propietat intellectual a les xarxes socials
Es considera la Generalitat de Catalunya titular dels drets dexplotaci dels textos,

comentaris i altres aportacions que hi ha en les seves diferents xarxes socials, a
lefecte que sen pugui facilitar la reproducci, distribuci, comunicaci pblica i
transformaci.
9.6 Propietat intellectual als repositoris
Les imatges fotos, grfics, quadres... , vdeos i presentacions tenen drets

dautoria i, consegentment, se sotmeten als preceptes legislatius de propietat
37

intellectual. Amb aquesta finalitat, Flickr, Youtube i Slideshare incorporen

respectivament les corresponents funcionalitats per poder indicar quina llicncia
incorpora la imatge, el vdeo o la presentaci en qesti.
La Generalitat de Catalunya opta per defecte per les llicncies Creative Commons
i, dins daquestes, per les que facilitin una obertura i una reutilitzaci ms mplies,
com ara BY Reconeixement o la BY-SA Reconeixement / Compartir igual.
Aquestes dues modalitats sn les que sajusten ms fidelment a lestratgia de
la Generalitat per posar a disposici de ciutadania i empreses tantes obres i
dades com sigui possible i amb el mxim nivell dobertura, intentant afavorir-ne la
transformaci i els usos comercials.
En tots els casos, cal explicitar com a autor o gestor dels drets dautoria la
Generalitat de Catalunya, a travs del departament i/o organisme en qesti. Per
exemple: Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidncia o Generalitat
de Catalunya. Escola dAdministraci Pblica de Catalunya.
9.7 Drets dimatge i protecci de dades
El dret a la prpia imatge s un dret fonamental reconegut a larticle 18.1 de la

Constituci espanyola que estableix: es garanteix el dret a lhonor, a la intimitat
personal i familiar i a la prpia imatge. Com a dret de la personalitat que s, implica
que el seu titular t dret a decidir sobre les publicacions o reproduccions de la
seva imatge; per aquest motiu, en principi, se nha de demanar la corresponent
autoritzaci. Daltra banda, tamb a les xarxes socials, la Generalitat de Catalunya
garanteix la confidencialitat de les dades personals en els termes establerts per
la Llei orgnica 15/1999, de 13 de desembre, de protecci de dades de carcter
personal (LOPD), implementant les mesures de seguretat necessries i adequades
al tipus de dades personals, dacord amb el Reial decret 1720/2007, de 21 de
desembre, pel qual saprova el Reglament de desenvolupament de la LOPD. Les
dades que es requereixin sn les estrictament necessries, adequades i pertinents
per a la finalitat per a la qual es recullin i han de ser sotmeses a un tractament
automatitzat i dacord amb els preceptes legals.
9.8 Com gestionar els drets dautoria a les xarxes
38
A continuaci senumeren algunes tils recomanacions per gestionar els drets sobre
imatges, vdeos i presentacions:
A lhora de compartir imatges a les xarxes socials, cal controlar si tenen drets
dautor i, si s aix, citar-los.
Aplicar llicncies Creative Commons a les imatges, vdeos i presentacions
amb drets de propietat intellectual dels quals es disposi dels drets dexplotaci
pertinents o lautoritzaci corresponent.
Defugir les cessions de drets dexplotaci que tinguin una durada limitada en el
temps, ja que comportaria una gesti complexa dels esmentats drets.
Optar preferiblement per imatges o vdeos on sigui difcil reconixer fsicament
persones que no hagin signat o cedit els corresponents drets dimatge, si
sescau.
Afegir clusules als contractes, subvencions, licitacions... que permetin la
comunicaci lliure de les imatges, vdeos, presentacions o textos adquirits (que
no siguin propietat de la Generalitat).
Incloure les escaients cessions de drets dimatge (si hi apareixen persones) i de
drets dexplotaci de lobra en el procediment de recollida de dades, confecci
de documents, organitzaci dactes o qualsevol acte de provisi de continguts
que no siguin de la Generalitat.
Gestionar correctament tamb les obres (fotos, vdeos, presentacions, textos...)
que siguin propietat de la Generalitat; tenint-ho tot documentat i en situaci de
poder-ho acreditar i transferir a qualsevol altra unitat o persona.

de la
Generalitat
de Catalunya
Guia dusos
i estil
a les xarxes
socials
10
Avaluaci
de la presncia
a les xarxes socials
10.1 Analtica a les xarxes socials
Mesurar lactivitat que es duu a terme a la Xarxa s sempre important per conixer
levoluci dels esforos dedicats a aquesta tasca. En el mn de les xarxes, que s
tan canviant, les mtriques sn necessries per poder fer un seguiment del que shi
fa i avaluar i mesurar quin impacte t, en aquest cas, la presncia de lAdministraci
en aquest entorn i quins beneficis aporta a la ciutadania.
10.1.1 Qestionari de sollicitud dobertura de compte
Abans dobrir un compte oficial a les xarxes socials hi ha dhaver un treball previ
de reflexi sobre qu es vol aconseguir. s per aix que qualsevol departament,
servei o marca que es vulgui incorporar a la soluci corporativa ha demplenar un
qestionari. Shi demana per qu es vol obrir el compte, qu es vol comunicar i per
qu a travs de les xarxes socials, a qui es vol comunicar, etc. Aquestes preguntes
sn les que ens permeten definir uns indicadors bsics de rendiment (KPI, en
angls) que quantifiquen els objectius fixats i amb els quals podrem monitorar-ne el
grau dassoliment.
10.1.2 Recollida de dades
La DGACD s lrgan encarregat de recollir de forma centralitzada les mtriques

de tots els comptes oficials de la Generalitat de Catalunya. Totes aquestes dades
sobtenen directament des de les diferents plataformes socials.
Aquesta recollida centralitzada serveix per estandarditzar els valors i assegurar que
siguin comuns a tots els comptes. Es procura, sempre que sigui possible, fer-ho
de manera automatitzada mitjanant les interfcies de programaci daplicacions
(application programming interface, API) i els agregadors (feeds) de les diferents
xarxes socials.
Els gestors dels diferents comptes, per, han dintroduir aquelles dades que no es
poden automatitzar mitjanant un formulari, com sn les consultes i les incidncies
resoltes a travs de les xarxes.
10.2 Informes peridics i anuals
Amb les dades de tots els comptes oficials, la Generalitat les pot contextualitzar,
comparar els comptes (sempre tenint present les diferncies) i detectar tendncies
comunes.
Un cop en disposici daquestes dades, la DGACD envia regularment un informe
dactivitat individual per a cada una de les unitats gestores de comptes de xarxes
socials corporatives de la Generalitat. Aquests informes ajuden les unitats a
valorar lefectivitat de la seva activitat a les xarxes socials i a considerar si sestan
aconseguint els objectius definits prviament. A ms dels informes individuals
dactivitat, la DGACD tamb prepara de manera anual un informe complet de
lactivitat a les xarxes socials del conjunt de perfils de la Generalitat de Catalunya.
39

10.2.1 Indicadors i informes
Per fer un seguiment de lactivitat dels comptes a les xarxes socials, sopta per
un conjunt dindicadors que serviran per poder tenir una idea bsica en conjunt.
Aquests camps no deixen de ser un conjunt dindicadors concrets que poden
ajudar a millorar la comunicaci de la Generalitat a les plataformes socials, per
sha de ser conscient, al mateix temps, que s complicat de simplificar en una sola
xifra la mesura de com ser present ptimament a les xarxes socials. Caldr doncs
contextualitzar sempre aquests indicadors, sabent tamb, al capdavall, que no shan
dinterpretar de manera absoluta.
Per facilitar-ne la interpretaci, la DGACD elabora un informe que mostra de
manera grfica levoluci daquests indicadors i el fa arribar a cada una de les
unitats responsables de comptes de xarxes socials corporatius. Aquest informe
dactivitat personalitzat es refereix a cada una de les xarxes socials on la Generalitat
de Catalunya t presncia de manera activa i bidireccional, com sn Twitter i
Facebook. La informaci que obtinguem ha de permetre dissenyar i optimitzar la
comunicaci que es du a terme a cada plataforma de manera individual i adaptada
a les possibilitats de qu es disposa.
En una primera fase es recull linters de les informacions que publica la Generalitat
i el comproms de les persones subscrites a cada un dels comptes de xarxa social.
Per exemple, quan es vulgui mesurar linters a Facebook, es divideix la suma
ponderada de les interaccions (els comentaris, els Magrada i les comparticions)
entre les entrades publicades al mur.
Un altre exemple seria el grau de comproms des del punt de vista de les
interaccions a Twitter. Es tracta del tant per cent dels seguidors del compte que han
interaccionat amb el compte mateix (mencionant-lo o fent retuit dalgun dels tuits)
durant un perode de temps determinat.
10.3 Control i seguiment
La DGACD fa un seguiment individualitzat de cada un dels perfils oficials de la

Generalitat a les xarxes socials per garantir un servei de qualitat.
Aquest control es du a terme a partir de dades dactivitat extretes directament de les
API de les plataformes socials. Mitjanant el tractament objectiu daquetes dades
sestudia i es valora el servei que dna cada un dels perfils actius a les xarxes
socials.
Quan la DGACD creu que lactivitat i qualitat del servei dun compte s millorable,
es reuneix amb els seus gestors per valorar conjuntament possibles accions a fer.
Fins i tot, si es creu adient, tancar temporalment un compte.
40

10.4 La clau, lavaluaci de limpacte
Un cop recollides totes aquestes dades i extrets els indicadors que interessin, caldr
relacionar-les amb les dades daltres canals (web, telfon, correu electrnic...) per
poder comparar limpacte que tenen unes i altres. Per ltim, seria interessant poder
relacionar el conjunt de dades amb els objectius de treball de lorganitzaci i aix
veure si shan complert. A ms, la informaci obtinguda ajudaria, per exemple, a fer
previsions dactuacions i a planificar campanyes futures.
Al capdavall, lavaluaci a lAdministraci ha de servir per identificar les poltiques
pbliques que funcionen, conixer-ne limpacte i saber en quina mesura limpacte
s atribuble al problema mateix o a la intervenci de lAdministraci pblica. Per
posar un exemple conegut, si hi ha menys incendis, pot ser per la bona actuaci
dels bombers o per altres raons (condicions meteorolgiques, etc.). A ms de la
intervenci pblica, hi intervenen altres variables que compliquen lavaluaci (evoluci
de leconomia i la societat, lalfabetitzaci digital de la ciutadania, programes i lleis
vigents, etc.). Per aix, en moltes ocasions, per avaluar adequadament, estarem
posant en relaci els resultats de la intervenci pblica amb la situaci del que hauria
ocorregut si no hagus tingut lloc lesmentada intervenci.
41

Exemples de grfics dindicadors i informes de les xarxes socials de la

Audincia a Facebook (acumulat)
Inters i comproms a Twitter
Tuits ms retuitejats
42
Interaccions a Twitter
Interaccions a Facebook

Criteris
lingstics
11
Aquests criteris shan extret dels Criteris lingstics de la Secretaria de Poltica

Lingstica i dels Criteris lingstics del Departament de Justcia i shan adaptat a les
necessitats especfiques de les xarxes socials.
L'aplicaci d'aquests criteris no s universal i shan de dur a la prctica d'acord amb
les caracterstiques especfiques de cada eina de xarxa social.
11.1 Registre
En general, cal mantenir un to formal en lescriptura de les entrades al bloc, al

Twitter i a Facebook, per proper i fresc dacord amb la immediatesa i dileg que
permeten aquestes eines. En el cas que es faci necessari dirigir-se als usuaris
(preguntes, invitacions, etc.), cal utilitzar la primera persona del plural. Ex.: Encara
som a temps dinscriurens a la 20a sessi web.
Cal utilitzar un to neutre i publicar informacions sense implicaci subjectiva.
11.2 Llengua
11.2.1 Llengua estndard
La varietat estndard s ladequada en les situacions comunicatives prpies de

lAdministraci, que permet la intercomprensi entre els diversos parlants.
El model de llengua ha de ser formal, concs, clar i neutral, s a dir, amb absncia
dusos discriminatoris, llenguatge no sexista, etc.
11.2.2 Estrangerismes
Cal evitar la profusi de manlleus (especialment danglicismes) caracterstics

del mn dInternet i usar els neologismes i les formes adaptades pel TERMCAT
(termcat.cat.).
Aix doncs, escriurem en catal tots els termes estrangers que puguin ser traduts.
Si lalternativa catalana no est gaire difosa, i si el nombre de carcters ens
ho permet (en el cas de Twitter), afegirem entre parntesis el manlleu/la forma
manllevada. Si el fet de repetir sistemticament lalternativa catalana i el manlleu
entre parntesis es considera excessiu perqu apareix massa sovint en un mateix
context, es pot fer servir aquesta soluci la primera vegada i en la resta, la forma
catalana.
11.2.3 Ordre de la frase
En general, les frases segueixen lordre lgic i natural propi de la llengua catalana:
subjecte + verb + complement directe/atribut + complement indirecte + altres
complements
43

De vegades, lordre neutre pot incloure un element inicial, el marc, per

contextualitzar loraci o el discurs: ([marc] + S + V + complements)
Els complements circumstancials de temps i de lloc sn elements que tenen fora
mobilitat dins la frase i es desplacen sovint al comenament de loraci, sense que
la claredat de la informaci sen ressenti, ms aviat al contrari. En aquests casos
funcionen com a marc.
11.2.4 Verbs-noms
Les estructures nominals, en qu sutilitza un nom en substituci dels verbs
corresponents, sovint sn ms llargues, ms abstractes i ms impersonals, i per tant
ms difcils dentendre que les frases amb verb corresponents. Per aquest motiu,
tot i que es tracta duna estructura que en molts casos no presenta problemes de
comprensi, conv no abusar-ne.
Aix doncs, en comptes duna nominalitzaci, utilitzarem una forma verbal (ex.: el
conseller far la presentaci de... hauria de ser: el conseller presentar...).
11.3 Traducci de noms de persona i de lloc

La finalitat daquest punt s exposar una llista de criteris de traducci en catal
i castell i informar de les equivalncies catal-francs, catal-angls i catalalemany. Sempre que n'hi hagi, la llista ofereix les formes corresponents, per no
indica quan s'han d'usar.
Es pretn establir uns criteris d'actuaci mnims a l'hora de traduir noms propis (o
noms comuns que actun com a tals) en principi entre el catal i el grup de llenges:
castell, angls, francs i alemany. +info gen.cat/traduccionoms
11.3.1 Criteris de traducci de noms de persones, coses

i llocs
a) En principi, hi ha noms transparents (noms que sn paraules ds habitual) que
no sn de fet propis i que permeten ser traduts perqu estan formats per noms
comuns. s aqu on es localitzen la majoria de problemes de traducci de noms
propis.
Ministeri de Justcia
Departamento de Justicia
En canvi, la traducci dels que sn estrictament propis funciona de manera molt

diferent.
Manuel Duran i Bas
b) La traducci literal dels noms transparents pot impedir que el resultat de la

traducci literal expressi el mateix que designava el nom abans de ser tradut. Es
poden plantejar els casos segents:
I.Que la llengua a qu es tradueix (llengua d'arribada) disposi de termes que
44

es puguin correspondre amb els de la denominaci inicial, per que puguin fer
entendre una altra cosa. Aleshores cal afegir algun terme que aclareixi l'expressi.
el Centre dEstudis Jurdics (del Ministeri de Justcia)
el Centro Penitenciario Ponent (Lleida)
II.Que el resultat de la traducci literal sigui comprensible i s'entengui b, tot i que

la llengua d'arribada no disposi de termes d'equivalncia exacta. En aquest cas, es
pot adoptar la traducci literal.
la Cambra dels Comuns (cambra baixa del Parlament britnic)
III.Que la traducci literal no sigui comprensible i no s'entengui prou b. Llavors
cal fer la traducci funcional del nom (s a dir, expressar-lo en termes i conceptes
equivalents de la llengua d'arribada).
Ministry of Justice of the Government of Catalonia (Departament de Justcia)
el ministre d'Hisenda britnic (Chancellor of the Exchequer)
el Parlament alemany (Bundestag)
IV.Que es tracti de noms pels quals s'identifiquin de manera generalitzada

organitzacions molt conegudes o b que no tinguin formes equivalents clares en la
llengua d'arribada. Aleshores, s preferible no fer-ne la traducci.
el Trinity College de Dubln
c) En alguns noms propis transparents, s'hi ha de distingir una part genrica i

el nucli, que s invariable (s a dir, que no s'ha de traduir) i que, prpiament, els
individualitza.
Collegi de Procuradors de Tribunals de Lleida (en catal)
Colegio de Procuradores de Tribunales de Lleida (en castell)
d) En general, cal tenir en compte en quin context es fa la traducci. Aquest punt

de vista permet entendre que no hi ha una nica soluci en la traducci de noms
propis, sin que a diverses situacions comunicatives hi poden escaure formes
diferents.
En els segents casos, es fa un s social de les denominacions; les formes oficials

sn en castell la primera i en catal la segona i la tercera:
Fundaci per a la Promoci Mdica
Federacin de Coros de Clav
Asociacin Catalana para el Desarrollo de la Mediacin y del Arbitraje
En els casos que vnen a continuaci, encara que les formes oficials siguin Huesca
i Lleida, hi ha un s tradicional daquestes formes:
Osca
Lrida
45

11.3.2 Resum
Criteris de traducci de noms de persones, coses i llocs. Tendncia a traduir
el text del nom propi originari (o dels noms comuns que actun com a tals) tant com
es pugui a la llengua d'arribada. Cal tenir en compte, per, que la forma que s'usi
s'adeqi al pblic receptor del missatge.
a) Criteris generals catal-castell

Es tradueixen:
els topnims perqu es tracta duna comunicaci no oficial. (s recomanable usar
les formes tradicionals, quan nhi hagi.)
les denominacions dorganitzacions, documents i altres similars dmbit pblic.
Ex.: Departamento de Justicia de la Generalidad de Catalua (o Generalitat de
Catalunya, si el context cultural s proper)
els noms de personatges histrics, sants, etc.
No es tradueixen:
els noms propis de persona
les denominacions dorganitzacions i empreses. Ex.: Marcial Pons
Ediciones Jurdicas, SA
b) Traducci de la part especfica duna denominaci

Es tradueix:
el topnim si hi ha una forma tradicional. Ex.: Centre Penitenciari de Saragossa
el nom de personatges histrics, sants, etc. Ex.: el Hogar Infantil Nuestra Seora
de la Misericordia de Gerona
No es tradueixen:
el nom propi estrictament. Ex.: Centro Educativo Els Tillers
el topnim si no existeix una forma tradicional. Ex.: Centre Penitenciari de
Badajoz
c) Llistes d'equivalncies catal-castell i catal-francs/angls/

alemany
Castell-catal:
Persones: Carmen Lpez / Carmen Lpez; un fiscal en cap / un fiscal jefe
Coses: Departament de Justcia/ Departamento de Justicia; Collegi d'Advocats
de Girona / Colegio de Abogados de Girona
Llocs: l'Hospitalet de Llobregat / L'Hospitalet de Llobregat; Espanya / Espaa
Catal-francs/angls/alemany:
Persones: senyor Josep Fornells Gmez / Monsieur Josep Fornells Gmez; Sir
Jack Straw / Sir Jack Straw; el senyor o Sr. Bachmann / Herr Bachmann
Coses: Tribunal Internacional de Justcia / International Court of Justice; Trinity
College (Dubln) / Trinity College (Dublin); Generalitat de Catalunya / Generalitat
de Catalunya (Regierung von Katalonien)
Llocs: Cinquena Avinguda (Nova York) / Fitth Avenue (New York); el Pont de
Suert / Pont de Suert; Colnia / Kln
46

12
Convencions
grfiques
12.1 Abreviacions
L'abreviaci s l'escurament d'un mot o d'un grup de mots o partcules per estalviar
repeticions innecessries i/o per guanyar espai en els documents. Les abreviacions
es classifiquen en abreviatures, sigles (i acrnims) i smbols. A Facebook i al bloc
potser no s tan necessari ls de les abreviacions com ho pot ser en altres entorns
com ara Twitter. +infogen.cat/abreviacions
12.1.1 Abreviatures
Sn abreviacions d'un o d'alguns mots originades per la prdua d'algunes lletres

internes o finals i que s'indica amb un punt o una barra o b un dels dos signes
indistintament. Conserven l'accent, si el mot sencer en du. Si ja estan establertes,
seguirem els criteris generals i les acabarem sempre amb un punt al final. Si no
ho estan, es formen amb un punt situat sempre davant de la primera vocal de la
sllaba a partir de la qual sescura la paraula.
dept.= departament (ja establerta)
secci = secc. (no establerta)
Noms sescriuen en majscula si sn noms de persona o si estan a principi de
frase.
12.1.2 Sigles, acrnims i smbols
Les sigles sn abreviacions que es formen amb majscules, generalment inicials de

substantius i adjectius, de la denominaci que representen. En canvi, els acrnims
es formen ms lliurement amb la intenci de poder ser llegits per sllabes, com un
mot. Els smbols sn signes grfics que representen una paraula, un sintagma o un
valor i que estan establerts majoritriament per institucions oficials i internacionals
competents.
En les sigles, sha devitar duplicar les lletres com a marca de plural. Pel seu s, es
poden convertir en un nom com.
RH (recursos humans)
gencat, la sida
Sescriuen sense deixar espais en blanc entre lletres i sense marcar la suspensi de
mots amb punts.
Unesco
Davant les sigles que es pronuncien com a mots, sapostrofen els articles el i la i
la preposici de.
LONU
Els smbols (convencions internacionals) no admeten cap marca de plural ni duen

punt final.
m = metre/metres
47

12.2 Majscules i minscules

Majscules i minscules: L's de la lletra majscula i de la minscula
s una convenci i no pas una qesti gramatical. +info http://gen.cat/
minusculesmajuscules
Segons si es tracta d'un nom propi o d'un nom com:

12.2.1 Persones
Pere Ferrer
el cap del Servei de Suport Jurdic (per: els caps de servei)
la consellera de Salut, Maria Josep Serra, (o Maria-Josep Serra o MJ Serra en
aquest ltim cas, noms a Twitter.
12.2.2 Coses
Organismes:
el Departament de Justcia (per: els departaments de Cultura i Justcia)
lEscola d'Administraci Pblica [de Catalunya]
Plans, jornades, ponncies i cursos:

el Pla interdepartamental per a majors de 18 anys (per: un pla per...)
el Programa de reparaci de la vctima
l'XI Jornada sobre Delinqncia Juvenil (per: les jornades La Comunicaci en
l'mbit del Dret; aqu la denominaci de les jornades comena amb el mot La)
Documents i trmits oficials:

l'Estatut d'autonomia de Catalunya, el Codi civil, el Codi penal
el Reial decret legislatiu 1/2007 (per: cal un reial decret per regular els trmits de
l'adopci)
Toponmia:
l'Hospitalet de Llobregat
CAP El Remei (per: els CAP del Remei i del...)
Segons la situaci del mot en el text i com l'afecten els signes de

puntuaci:
Majscules:
inici de text
interrogaci i admiraci (excepte si va desprs de dos punts i en una enumeraci
de preguntes. Ex.: Es plantegen dues qestions: on es va publicar la Llei?,
quan?)
desprs de punt (excepte si es tracta dun punt dabreviaci)
desprs de punts suspensius (excepte si desprs dels punts continua una
enumeraci separada per comes. Ex.: Convocades les places de subalterns,
auxiliars, administratius..., i tamb dagents forestals)
citacions: si sn a principi de frase, just desprs de les cometes
Minscules:
coma o punt i coma: jornada per presentar els serveis en lnia, i tamb sessi
davaluaci
desprs de dos punts (excepte si el que ve desprs es tracta duna citaci)
48

parntesis: desprs de parntesi (excepte si la frase anterior acaba amb punt)

citacions: si es troben al mig de la frase, just desprs de les cometes
12.3 Escriptura de nombres

Els numerals sn mots o sintagmes que expressen un nombre, que es pot
representar grficament mitjanant lletres o mitjanant xifres.
N'hi ha de diversos tipus, per els que solen suscitar ms dubtes a l'hora
d'escriure'ls sn els cardinals, ordinals i partitius. +info gen.cat/escripturanombres
Per norma general, seguirem aquests criteris. No obstant aix, noms per
qestions despai es poden fer excepcions i escriure amb xifres els casos
que, per regla, sescriuen amb lletres.
Cardinals: expressen la quantitat d'una magnitud determinada (un, dos, tres...)
Ordinals: expressen ordre de collocaci, aparici i prioritat (primer, segon,
tercer...)
Partitius: expressen una part o fracci de la unitat (mig, ter, quart...)
12.3.1 Concurrncia amb l'apostrofaci
Els nombres que s'apostrofen quan s'escriuen amb lletres tamb s'apostrofen quan
s'escriuen amb xifres, tant si sn arbigues com romanes.
l'u
d'u
l'1
d'11
l'XI
d'XI
12.3.2 Diferncia entre nmero i nombre
El terme nombre es pot considerar un sinnim de quantitat de.

el nombre d'assistents al Congrs
El terme nmero fa referncia a la xifra amb qu una persona o una cosa s

designada dins d'una srie o collecci.
la pgina nmero 4
el nmero de telfon 93 301 50 37
12.3.3 Normes descriptura dels nombres

Pel que fa a les normes descriptura, intentarem escriure en lletres (i al Twitter,
sempre que hi cpiga en 140 carcters):
quantitats del zero al nou
els nmeros cent i mil
quantitats aproximades
quantitats seguides del mot vegada/vegades
inici de frase
edats i durades
dcades (sempre en minscula i en singular)
festivitats i esdeveniments histrics
rang o categoria
millennis
49

pactes i/o clusules d'un contracte

substantiu quart
substantiu dcim
I en xifres arbigues:
quantitats de dues o ms xifres
estadstiques i textos tcnics
cardinals en contacte amb una abreviatura o un smbol
nmeros que formen part de sries
horaris d'actes o serveis pblics
ttols, captols, articles i apartats de textos legals
adreces
datacions
cursos acadmics i altres perodes
graus
percentatges
apartats: 1r o 1)
decimals
fraccions (o trencats)
En grafia mixta:
quantitats formades per un nombre rod de milions, bilions, trilions, etc. Ex: 1
mili; 345 bilions
Tant en lletres com en xifres arbigues o romanes:

en lletres com en xifres arbigues o romanes:
congressos, jornades, fires, etc. Ex: Terceres Jornades Catalanes / 3es Jornades
Catalanes / III Jornades Catalanes
En xifres romanes:
carreteres nacionals radials: N-II
districtes urbans
segles
captols pressupostaris
reis i papes: Benet XVI
12.4 Recursos tipogrfics i signes de puntuaci
Ni Twitter ni Facebook no permeten ls de cursiva ni negreta ni versaleta. Per aix,

nicament farem s de les cometes. En el punt 11.4.2 nespecifiquem els casos. En
canvi, aquests usos tipogrfics s que han d'usar en el cas del bloc.+info gen.cat/
tipografics
12.4.1 Recursos tipogrfics
I.Cursiva
ttols dobres diverses: llibres publicats, obres d'art (excepte les de l'antiguitat),
pellcules, obres de teatre, obres musicals, programes de rdio i televisi
ttols de publicacions peridiques
ttols de cartells, opuscles, trptics i catlegs
estrangerismes i llatinismes no adaptats
50

comentaris, acotacions o anotacions fora del text

lies si acompanyen el nom propi (llevat de reis, papes i sants)
per expressar ironia o doble sentit
per marcar colloquialismes i vulgarismes
noms cientfics d'animals i plantes
lletres que encapalen elements de llistes verticals
per donar mfasi
II.Negreta
ttols, subttols i apartats del text.
per destacar una paraula dins un text quan l's de la cursiva comporti confusi o
sigui insuficient.
conv no abusar-ne, per s un recurs que pot contribuir a fer ms clars els
escrits.
12.4.2 Signes de puntuaci
Els signes de puntuaci serveixen per comprendre i interpretar correctament el

missatge escrit i facilitar-ne la lectura. +infogen.cat/signespuntuacio
La coma , . Pausa breu que sovint es reflecteix oralment en l'entonaci.
El punt . . Pausa forta que indica que la frase t un significat complet i
gramaticalment independent.
El punt i coma ; . Pausa mitjana que separa oracions de sentit complet
connectades semnticament entre si. Indica que l'oraci que segueix afegeix una
matisaci o informaci nova.
Els dos punts : . Pausa mitjana que denota una relaci de proximitat entre els
dos fragments que uneixen.
Els punts suspensius ... . Indiquen una suspensi de l'oraci o, entre
claudtors, l'omissi d'un fragment en una citaci textual.
L'interrogant i l'admiraci ? ! . Signes que assenyalen una entonaci
interrogativa o exclamativa.
Els parntesis ( ) . Com la coma i tamb els guions, delimiten un incs. L'incs
marcat per un parntesi sol estar ms allunyat del sentit i de la sintaxi del context
que no pas l'incs que delimiten les comes.
Els guions . Indiquen un incs i, per aix, sovint sn intercanviables amb
la coma i, sobretot, amb els parntesis.
El guionet - . S'usa per separar o unir mots, i tamb xifres.
Les cometes altes . Distingeixen un fragment de text respecte del text
general (per exemple, al bloc, marquen les citacions textuals, ttols d'articles i
comunicacions, ttols de captols de llibres i de captols de programes de televisi
i rdio, ttols d'exposicions, conferncies, colloquis, etc.).
Les cometes simples . Com que ni al Facebook ni al Twitter no podem usar
la cursiva, farem servir les cometes simples en substituci.
Els claudtors [ ] . S'usen per a afegits externs a un text original.
La barra inclinada / . Indica que hi ha una oposici o alternana entre els
elements que separa.
51

13
Imatge
grfica
Podeu consultar el Programa didentificaci visual sencer a:

gen.cat/pivxarxes
13.1 Criteris per als identificadors

13.1.1 Gencat
13.1.2 Departaments de la Generalitat de Catalunya
13.1.3 Empreses pbliques, organismes autnoms i serveis
52

13.2 Blogs de la Generalitat de Catalunya

13.2.1 Gencat
Opci 1 - Fons clar
Opci 2 - Fons de color nic fosc o imatge (fotogrfica o illustraci) fosca
Opci 3 - Fons fotogrfic o illustraci sobre el qual hi ha poca llegibilitat
53

13.3 Twitter
13.3.1 Mides del disseny del fons
13.3.2 Gencat
13.3.3 Departaments de la
54
13.3.4 Empreses pbliques,

organismes autnoms
i serveis

13.4 Facebook
13.4.1 Gencat
55

13.5 Youtube
13.5.1 Gencat
56

13.6 Flickr
13.6.1 Gencat
57

13.7 Slideshare
13.7.1 Gencat
58

Annex
Terminologia
bsica
de les xarxes
socials
gen.cat/termesxarxes
accessibilitat informtica n f
es accesibilidad informtica
en computer accessibility
Condici dun entorn informtic que permet que qualsevol persona hi accedeixi
o lutilitzi amb independncia de les seves necessitats especfiques de tipus
sensorial, motriu, cognitiu o social.
administraci electrnica n f
es administracin electrnica; gobierno
electrnico
en e-administration; e-government;
electronic administration; electronic
government
Sistema dadministraci pblica en qu
sutilitzen les tecnologies de la informaci i la comunicaci per a optimitzar el
disseny i la implementaci de poltiques i
serveis pblics de manera eficient, i per
a establir una comunicaci bidireccional
amb els administrats.
administrador -a n m, f
es administrador
en administrator
Usuari que gestiona una pgina o grup
en una xarxa social, especialment del
Facebook o del Linkedin.
Nota: Un membre dun grup del Facebook pot
veure el llistat dels administradors del grup,
mentre que un admirador duna pgina no pot
accedir a aquesta informaci.
agregador n m
es agregador
en aggregator; feed aggregator; feed
reader; news aggregator; news
reader; RSS reader
Aplicaci informtica que permet subscriures a un o ms canals de continguts
i gestionar-ne la recepci i la visualitzaci.
lbum n m
es lbum
en album
Conjunt de fotografies, generalment dun
mateix tema, que un usuari penja en una
xarxa social per a compartir-les.
amfitri -ona n m, f
es organizador
en host
Usuari del Facebook que crea un esdeveniment.
59

amic -iga n m, f
avatar n m
es amigo
en friend
es avatar
en avatar
Usuari del Facebook que forma part de la

llista de contactes dun altre usuari per
acord mutu, amb la finalitat de compartir
informaci i mantenir una relaci.
Personatge virtual definit amb els trets

individuals escollits per un usuari duna
xarxa social perqu el representi en
aquesta xarxa.
analtica web n f
bio n f
es analtica web; estadstica web;

webmetra
en Web analytics; Web metering; Web
metrics; Web site metering
es bio
en bio
Tcnica consistent a recollir, mesurar i

analitzar les dades corresponents als accessos a un lloc web amb lobjectiu de
conixer els usos i el rendiment daquest
lloc web i el comportament dels usuaris.
Frase breu que un usuari del Twitter redacta a la part inicial del seu perfil per
presentar-se.
Nota: La forma bio s una forma abreujada de
biografia.
blog n m
aplicaci mbil n f
es aplicacin mvil
en mobile application
Programa informtic que desenvolupa
una tasca especfica en un dispositiu mbil.
apunt n m
es artculo; contribucin; mensaje; post
en post; posting
Text que un internauta publica en un frum o en un blog.
Nota: Els apunts tamb poden ser, de vegades, imatges o altres arxius associats.
Segons el context, tamb poden ser adequades com a denominacions daquest concepte,
entre daltres, les formes aportaci, comentari,
intervenci, nota, missatge o, quan el text t
una certa especialitzaci i extensi, article.
60
es bitcora; blog
en blog; weblog
Pgina web, generalment de carcter
personal i poc institucional, amb una estructura cronolgica que sactualitza regularment i que presenta informaci o
opinions sobre temes diversos.
bloguer -a n m, f
es bitacorero; bloguero
en blogger; weblogger
Persona que gestiona un blog o que s
aficionada a navegar per aquest tipus de
pgines web.

canal de continguts n m
sin. fil de continguts n m
es canal; fuente; fuente web
en feed; news feed; syndication feed;
web feed
client de dispositiu mbil n m

es cliente de movilidad
en mobile client
Fitxer que recull informaci resumida sobre les actualitzacions dun web i hi pot
oferir enllaos.
Client installat en un dispositiu mbil,

com un telfon o una tauleta, per a connectar-se a una xarxa social aprofitant la
seva interfcie de programaci daplicacions.
canal de notcies n m
client FTP n m
es ltimas noticias
en news feed
es cliente FTP
en FTP client
Canal de continguts especfic del Facebook que recull informaci sobre les actualitzacions ms recents dels contactes
dun usuari i hi ofereix enllaos.
Programari que permet que un usuari

que es connecta a un servidor pugui
transferir fitxers.
canal web n m
es canal web; push channel
en push channel
Servei que subministra informaci temtica, actualitzada regularment, per mitj
de correus electrnics que senvien de
manera automtica pel navegador als internautes que hi estan abonats.
client n m
es cliente
en client
Programa informtic que sollicita informaci, serveis o recursos diversos a un
programa servidor.
coixinet n m
sin. quadradet n m
es almohadilla; cuadradillo; sostenido
en hash; hash key; number key; pound;
pound key; square
Tecla dels aparells telefnics i daltres
aparells electrnics, amb diverses funcions segons la programaci, que sidentifica amb dues ratlles paralleles verticals
o inclinades que sencreuen amb dues
ratlles paralleles horitzontals.
Nota: El coixinet sutilitza per identificar les
etiquetes dels microblogs.
comentari n m
es comentario
en blog comment; comment; weblog
comment
Text curt que un internauta escriu com a
resposta a un apunt, publicaci o comentari previ que ha llegit en alguna xarxa
social o blog.
61

compte n m
es cuenta
en account
Informaci duna xarxa social a la qual un
usuari accedeix mitjanant un nom dusuari i una contrasenya per gestionar-la de
manera personalitzada.
compte fals n m
es cuenta falsa
en fake account
Compte duna xarxa social el titular del
qual no s real.
compte verificat n m
es cuenta verificada
en verified account
Compte que sha confirmat com a autntic, especialment al Twitter.
connector n m
es conector; plug-in
en plug-in
Programa dexecuci senzilla i opcional
que vincula dos programes o dues aplicacions independents perqu es complementin.
contacte n m
es contacto
en contact
Usuari duna xarxa social amb qui un altre usuari ha establert algun tipus de relaci.
Nota: Algunes xarxes socials han donat noms
especfics als seus contactes (al Facebook,
per exemple, sutilitza el terme amic).
Nota: Els comptes verificats tenen una icona

especfica que els identifica. Lobjectiu de les
verificacions s evitar la suplantaci de la
identitat.
contingut brossa n m
comunitat virtual n f
Contingut import, generalment de carcter publicitari i sense inters per al receptor, que senvia indiscriminadament a
un gran nombre dinternautes per correu
electrnic o a travs duna xarxa social.
es comunidad virtual
en virtual community
Conjunt dinternautes que comparteixen
interessos i sobre els quals intercanvien
opinions i comentaris per mitj duna xarxa telemtica, generalment Internet.
configuraci n f
es configuracin
en configuration; settings
Adaptaci duna aplicaci de programari
o dun component de maquinari als altres
62
elements dun sistema informtic o a les

necessitats dun usuari.
es contenido no deseado
en spam
contrasenya n f
es contrasea
en access code; access key; password
Codi secret utilitzat per a restringir laccs a un dispositiu, un sistema informtic, una pgina web, etc. als usuaris autoritzats.

correu electrnic n m
sin. missatge electrnic n m
es correo electrnico
en electronic mail; electronic message
Missatge que es transmet duna bstia
electrnica a una altra.
Nota: El terme angls e-mail es refereix en
catal tant a ladrea electrnica com al
correu electrnic.
cronologia n f
es cronologa
en timeline
Llista de tots els apunts o comentaris
dun usuari al Facebook ordenats cronolgicament des del ms recent fins al
ms antic, a partir de la data dalta.
deixar de seguir v tr
difusi per web n f

es difusin por web
en webcasting
Difusi, per mitj dInternet, dinformaci
seleccionada prviament per un servidor
i distribuda als internautes abonats a un
canal web sense que lhagin sollicitada.
eina n f
es herramienta
en tool
Utilitat o funci que facilita la realitzaci
duna tasca o dun conjunt de tasques en
un sistema informtic.
entorn de xarxa social n m

es entorno de red social
en social networking environment
es dejar de seguir
en unfollow, to
Espai virtual on els usuaris es comuniquen i intercanvien informaci per mitj

duna xarxa social.
Cancellar, un usuari del Twitter, la subscripci que li permetia rebre totes les piulades dun altre usuari.
esdeveniment n m
Delicious n m
es evento
en event
es Delicious
en Delicious
Pgina del Facebook creada per un amfitri per a convidar els amics triats a un
acte puntual.
Plataforma de servei de marcadors socials en lnia que funciona com a repositori

dadreces de llocs web interessants o de
documents de tota mena que estiguin publicats a la xarxa.
Nota: Un esdeveniment pot ser pblic o restringit als usuaris que lamfitri tri.
etiqueta n f
es etiqueta
en netiquette; network etiquette
Conjunt de regles de convivncia i de
normes de conducta que han de seguir
els usuaris dInternet.
63

etiqueta n f
Facebook n m
es etiqueta
en hashtag
es Facebook
en Facebook
Conjunt de carcters encapalats dun

smbol de coixinet, sobre el qual es pot
fer clic, que serveix per a accedir a un
contingut indexat per categories o temes
en un microblog.
Plataforma de xarxa social que permet

als seus usuaris establir vincles per compartir informaci, principalment a travs
de missatges, enllaos, vdeos o fotografies.
etiqueta n f
fer un apunt v intr
es etiqueta
en tag
es postear
en post, to
Identificador que permet vincular una

imatge, vdeo, enlla o marcador amb un
concepte, usuari, lloc o categoria.
Publicar un apunt en un frum o en un

blog.
Nota: Les etiquetes del Facebook permeten

vincular una imatge, vdeo o enlla amb un
usuari, pgina o lloc mentre que les daltres
xarxes socials o llocs web com Youtube, Flickr o Delicious permeten incloure una paraula
clau en un vdeo, imatge o marcador per identificar-ne la temtica o categoria.
etiquetar v tr
es etiquetar
en tag, to
Posar un identificador que permet vincular una imatge, vdeo, enlla o marcador
amb un concepte, usuari, lloc o categoria.
etiquetatge n m
es etiquetado
en tagging
Acci detiquetar.
64
Nota: Segons el context, tamb poden ser

adequades com a denominacions daquest
concepte, entre daltres, les formes
penjar un apunt o publicar un apunt.
fil de discussi n m
es hilo de discusin
en discussion thread
Conjunt de missatges sobre un tema
ordenats cronolgicament a partir del primer missatge enviat a un grup de discussi.
Flickr n m
es Flickr
en Flickr
Plataforma de xarxa social que funciona
com un repositori dimatges i vdeos que
permet als usuaris compartir continguts,
emmagatzemar-los, ordenar-los i vendrels.

frum n m
sin. grup de discussi n m
es foro; foro de discusin; grupo de
discusin; grupo de inters; grupo
de noticias
en conference group; discussion forum;
discussion group; forum; interest
group; newsgroup
Grup dinternautes que intercanvien opinions i informaci sobre un tema a travs
de missatges que es pengen en una pgina web o per mitj duna llista de distribuci.
Nota: La denominaci grup de discussi se
sol reservar per als casos en qu els missatges sintercanvien a travs duna llista de distribuci.
galeria n f
es galera
en gallery
Finestra o men que presenta una srie
delements multimdia que lusuari pot
visualitzar o descarregar.
Nota: Les galeries solen contenir imatges,
animacions i sons, entre daltres.
giny n m
es artilugio; control; widget
en control; widget
Element duna interfcie grfica dusuari a
travs del qual sestableix la interacci
entre lusuari i el programa o laplicaci.
giny n m
es gadget; widget
en desktop widget; gadget; widget
Programa senzill, amb una interfcie grfica dusuari especialitzada i consultable
des de lescriptori de lordinador o des
duna pgina web, que proporciona informaci diversa o accs rpid a determinades funcions ds freqent.
grup n m
es grupo
en group
Pgina sobre un tema concret que un administrador crea en una xarxa social com
Facebook o Linkedin amb la finalitat de
promoure activitats i interactuar amb els
usuaris que shi uneixin, els quals passaran a ser membres del grup.
gestor -a de comunitats
en lnia n m, f
sin. compl. gestor -a
de comunitats n m, f
Nota: En funci de lobjectiu del grup, ladministrador pot decidir les restriccions daccs.
Al Facebook, per exemple, hi ha grups pblics, privats i secrets, mentre que al Linkedin
nhi ha doberts i de tancats.
es gestor de comunidades; gestor de

comunidades online
en community manager; online
community manager
Lobjectiu de la creaci dun grup del Facebook s que la interacci entre els seus membres sigui ms gran que, per exemple, entre
els admiradors duna pgina.
Persona que t la funci de crear, fer

crixer i gestionar comunitats dinternautes en lnia.
identificador n m
es identificador
en handle
Conjunt de carcters alfanumrics precedits per una @ que identifica un usuari
del Twitter.
65

Nota: Lidentificador sense larrova inicial coincideix amb el nom dusuari.
Nota: Una plataforma de servei de marcadors

socials s Delicious.
iniciar la sessi v intr

sin. compl. connectar-se v intr pron;
entrar v intr
mem n m
es conectar; entrar; iniciar la sesin

en log in, to; log on, to
Dur a terme el procediment que permet
la connexi a una xarxa o a un sistema
operatiu, o lobertura duna aplicaci.
Nota: Lequivalncia anglesa log on es tendeix a utilitzar en lmbit dels sistemes operatius Windows i lequivalncia log in, en Unix.
Linkedin n m
es Linkedin
en Linkedin
Plataforma dinteracci de professionals
que permet lintercanvi dexperincies i
lampliaci de les collaboracions i dels
cercles de contactes.
llista de distribuci n f
es lista de distribucin
en distribution list
Llista dadreces electrniques a la qual
sha assignat una adrea prpia perqu
els missatges que shi envien siguin reenviats a tots els integrants de la llista
per a poder intercanviar opinions i informaci.
66
es meme
en Internet meme; meme
Element informatiu, generalment una
imatge, una frase o un vdeo de to humorstic, generat a Internet o en altres mitjans audiovisuals, que sescampa per les
xarxes socials i s imitat, compartit o utilitzat per un gran nombre de persones.
membre n m
es miembro
en member
Usuari de Facebook que forma part dun
grup.
menci n f
es mencin
en mention
Piulada que inclou el nom dun usuari.
microblog n m
es microblog
en microblog
Blog els apunts del qual tenen un nombre
redut i limitat de carcters.
marcador social n m
missatgeria instantnia n f
es marcador social
en social bookmarking
es mensajera instantnea
en instant messaging
Mitj de comunicaci social que permet a

lusuari emmagatzemar, compartir i classificar enllaos a Internet.
Aplicaci informtica que en temps real

permet que els usuaris dInternet o duna
intranet spiguen mentre estan connectats quins altres tamb ho estan en aquell
moment i puguin comunicar-shi.

mitj de comunicaci social n m

sin. mitj social n m
es medio social
en social medium
Mitj de comunicaci que integra les tecnologies web 2.0 i les xarxes dinterconnexi que creen les xarxes socials, a travs del qual els usuaris es comuniquen,
dialoguen, comparteixen i cooperen.
Nota: Usat generalment en plural.
mur n m
es muro
en wall
rea del perfil dun usuari o d una pgina
del Facebook que recull totes les seves
actualitzacions i permet que els seus
amics o admiradors hi comparteixin comentaris o enllaos.
nom dusuari n m
es nombre de usuario
en user name
Conjunt de carcters alfanumrics que
identifica un usuari i que, juntament amb
la contrasenya, li permet de connectar-se
a un sistema informtic o un servei en lnia.
notificaci n f
es notificacin
en notification
Avs que rep un usuari duna xarxa social
quan un altre usuari fa una acci que
lafecta.
Nota: Un usuari rep una notificaci, per exemple, quan alg letiqueta en una fotografia o
vdeo, deixa un comentari al seu mur o el convida a un esdeveniment.
pgina n f
es pgina
en page
Perfil que una empresa, organitzaci o
personatge pblic crea al Facebook per a
fer-se promoci, augmentar la seva popularitat o relacionar-se amb la ciutadania.
Nota: Lobjectiu duna pgina sol ser guanyar
simpatitzants.
A diferncia dun grup del Facebook, les pgines es conceben com a entitat nica i no tenen un llistat dadministradors pblic.
pgina web n f
es pgina web
en web page
Document dhipertext, generalment escrit
en HTML, que es difon al web.
Nota: En alguns casos ens referim a aquest
concepte elidint el substantiu pgina, que actua com a nucli, i el sintagma queda redut a
la forma web, que mant el gnere femen.
Tenint en compte lautoria duna pgina podem parlar de pgines personals, pgines
corporatives i pgines institucionals.
paraula clau n f
es palabra clave
en key word; keyword
Mot o conjunt de mots que caracteritzen
un text, utilitzats en operacions de cerca
o classificaci.
perfil n m
es perfil
en profile
Conjunt de dades personals i informacions diverses que un usuari introdueix en
una xarxa social perqu altres usuaris el
coneguin i hi puguin contactar.
Nota: Laccessibilitat a aquesta informaci
67

depn de la voluntat de cada usuari o de cada

xarxa social en concret.
El perfil del Facebook tamb inclou informaci sobre lactivitat de lusuari dins de la xarxa
social.
perfil n m
es perfil
en profile page
Llista de totes les piulades dun usuari
del Twitter ordenades cronolgicament
des de la ms recent fins a la ms antiga,
a partir de la data dalta.
sin. compl. tuitejar v tr

es tuitear
en tweet, to
Publicar instantniament, en un microblog, un missatge amb un nombre de carcters limitat.
Nota: El sinnim complementari tuitejar deriva del nom tuit, forma creada a partir de
Twitter, que s el nom comercial de laplicaci
que gestiona la plataforma de microblogs
ms utilitzada actualment.
plataforma n f
piulada n f
sin. compl. tuit n m
es plataforma
en platform
es tuit; tuiteo
en micropost; tweet; twitt
Estructura de maquinari i de programari

dun sistema de telecomunicacions.
Missatge curt, amb un nombre de carcters limitat, publicat instantniament en

un microblog.
plataforma de microblogs n f
Nota: El sinnim complementari tuit prov de

Twitter, que s el nom comercial de laplicaci
que gestiona la plataforma de microblogs
ms utilitzada actualment.
piulador -a n m, f
sin. piulaire n m, f
sin. compl. tuitaire n m, f;
tuitejador -a n m, f
es tuitero
en tweeter; twitterer; twitterer
Persona que publica una piulada.
Nota: El sinnim complementari tuitaire deriva del nom tuit, forma creada a partir de
Twitter, i el sinnim complementari
tuitejador -a, del verb tuitejar.
68
piular v tr
es plataforma de microblogs
en microblog platform; microblogging
platform
Xarxa de comunicaci a travs dInternet
que permet crear un microblog.
Nota: Laplicaci que gestiona la plataforma
de microblogs ms utilitzada actualment t el
nom comercial Twitter.
privacitat n f
sin. privadesa n f
es privacidad
en privacy
Condici de les informacions que fan referncia o pertanyen a una persona fsica
o jurdica, segons la qual no poden fer-se
pbliques sense el consentiment de
lafectat.

publicaci n f
redirigir v tr
es publicacin
en posting; publication
es redirigir
en redirect, to
Acci de difondre un contingut, ja sigui

un apunt, comentari o enlla, a travs
duna xarxa social.
Conduir automticament un internauta

que ha sollicitat accedir a una pgina
web que ha canviat dadrea al nou emplaament.
quadre de text n m
es cuadro de texto
en text box
Interfcie grfica dusuari, generalment
de forma rectangular, que permet introduir-hi o editar-hi informaci textual.
redifondre v tr
sin. sindicar v tr
es redifundir; sindicar
en syndicate, to
Difondre de manera automtica alguns
continguts dun web en un altre web o als
usuaris que shi han subscrit.
Nota: Generalment, les formes redifondre i sindicar
sutilitzen seguides del complement continguts:
redifondre continguts i sindicar continguts.
repiulada n f
sin. compl. retuit n m
es retuit
en retweet
Reenviament duna piulada publicada
anteriorment per un altre usuari.
Nota: El sinnim complementari retuit deriva
del nom tuit, forma creada a partir de Twitter,
que s el nom comercial de laplicaci que
gestiona la plataforma de microblogs ms utilitzada actualment.
repiular v tr
sin. compl. retuitejar v tr
es retuitear
en retweet, to
Reenviar una piulada publicada anteriorment per un altre usuari.
redifusi n f
sin. sindicaci n f
Nota: El sinnim complementari retuitejar deriva del verb tuitejar.
es redifusin de contenidos; sindicacin

de contenidos
en content syndication; web syndication
repositori n m
Procs pel qual alguns continguts dun

web es difonen de manera automtica en
un altre web o als usuaris que shi han
subscrit.
Nota: Generalment, les formes redifusi i
sindicaci sutilitzen seguides del complement de continguts: redifusi de continguts i
sindicaci de continguts.
es almacn; depsito; repositorio

en repository
Sistema informtic on semmagatzema la
informaci duna organitzaci amb la finalitat que els seus membres la puguin
compartir.
69

reproducci en temps real n f
seguir v tr
es reproduccin en tiempo real; tcnica

streaming; vdeo en tiempo real
en real time system; streaming;
streaming system
es seguir
en follow, to
Tcnica que permet reproduir fitxers audiovisuals procedents duna xarxa informtica, generalment Internet, sense haver desperar que el procs de
transferncia de les dades shagi acabat.
responsable de continguts n m, f
es responsable de contenidos
en content curator
Persona encarregada de buscar, seleccionar, organitzar i compartir informaci en
una comunitat virtual.
RSS n m/f
es RSS
en RSS
Format de fitxer basat en el llenguatge
XML i desenvolupat especficament per a
la creaci de canals de continguts.
Nota: Segons la documentaci, la sigla anglesa original pot provenir de les denominacions
rich site summary (resum enriquit del lloc),
RDF site summary (resum RDF del lloc) o
really simple syndication (sindicaci molt simple).
seguidor -a n m, f
es seguidor
en follower
Usuari del Twitter que en segueix un altre.
70
Rebre, un usuari del Twitter, totes les

piulades dun altre usuari mitjanant
subscripci.
seguit -ida n m, f
es seguido
en followed
Usuari del Twitter a qui un altre usuari segueix.
sessi n f
es sessin
en session
Perode de temps transcorregut entre la
connexi i la desconnexi a una xarxa informtica o a un sistema operatiu o entre
lobertura i el tancament duna aplicaci.
simpatitzant n m, f
es simpatizante
en fan
Usuari duna pgina de Facebook que en
rep les actualitzacions al seu canal de
notcies desprs dhaver-shi subscrit
fent clic al bot Magrada daquesta
pgina.
Nota: Un membre dun grup del Facebook pot
veure el llistat dels administradors del grup,
mentre que un simpatitzant duna pgina no
pot accedir a aquesta informaci.

Slideshare n m
usabilitat n f
es Slideshare
en Slideshare
es usabilidad
en usability
Plataforma de xarxa social que permet

als usuaris publicar presentacions, documents de text i PDF.
tema del moment n m
Qualitat duna pgina web o dun programa informtic de ser fcil dusar i de tenir
en compte aspectes com ara la llegibilitat
dels textos, la rapidesa de la baixada
dinformaci, la manejabilitat i la capacitat de satisfer les necessitats de lusuari.
es tema del momento

en trending topic
usuari -ria n m, f
Tema ms piulat en un moment concret

en una plataforma de microblogs.
es usuario
en user
trol n m, f
es trol
en troll
Persona que publica missatges o apunts
provocatius a les xarxes socials.
Persona o organitzaci que utilitza un

sistema de telecomunicacions, una xarxa
o un programa informtics, un servei en
lnia, etc.
via prep
sin. compl. a travs de prep
trol n m
es va
en via
es trol
en troll
Preposici que serveix per a introduir la

font duna piulada.
Missatge o apunt provocatiu que una

persona publica a les xarxes socials.
web social n m
Twitter n m
es web social
en social web
es Twitter
en Twitter
Lloc dInternet que permet la interacci i

socialitzaci entre usuaris.
Plataforma de microblogs que permet

publicar piulades i seguir altres usuaris.
xarxa social n f
es red social
en social network
Comunitat dinternautes units per algun
tipus de relaci que comparteixen i intercanvien informaci a travs duna plataforma.
71

xat n m
es chat
en chat
Comunicaci simultnia entre diverses
persones a travs dInternet, generalment per escrit.
Youtube n m
es Youtube
en Youtube
Plataforma que permet als usuaris publicar, veure i compartir vdeos.
72

Guia Usos Xarxa Cat

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Guia Usos Xarxa Cat

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Guia de xarxes socials

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

Primera edici: juny 2010

7.1 Aspectes de presentaci

- Principis que inspiren la presncia de la Generalitat

7.2 Gesti de comptes

a les xarxes socials 6

7.3 Continguts i xarxa

- Consells i recomanacions d's per al personal

7.5 Recomanacions per a les presentacions 34

8. Altres repositoris i xarxes socials 35

- Privacitat a les xarxes socials

9.1 Propietat intellectual 36

- El cas de departaments o institucions

9.2 Drets dautor 36

9.3 Reutilitzaci de la informaci 37

9.4 Llicncies obertes per gestionar els drets de PI 37

9.5 Propietat intellectual a les xarxes socials 37

2.3 Gesti de comentaris 13

9.6 Propietat intellectual als repositoris 37

9.7 Drets dimatge i protecci de dades 38

9.8 Com gestionar els drets dautoria a les xarxes socials 38

3.2 Aspectes de presentaci 15

10. Avaluaci de la presncia

10.1 Analtica a les xarxes socials 39

3.5 Verificar el compte 20

10.2 Informes peridics i anuals 39

3.6 Incidncies en la publicaci 21

10.3 Control i seguiment 40

3.7 Gestionar Twitter des del mbil

10.4 La clau, lavaluaci de limpacte 41

11. Criteris lingstics 43

4.1 Perfils, pgines i grups 23

4.2 Pgines com a soluci corporativa 23

4.3 Gesti de comptes

11.3 Traducci de noms de persona

12. Convencions grfiques

amb centres prestadors de serveis

3.1 Gesti de comptes

4.5 Gesti de comentaris 26

12.2 Majscules i minscules

12.3 Escriptura de nombres 49

12.4 Recursos tipogrfics i signes de puntuaci 50

5.1 Gesti de comptes

13. Imatge grfica

Les xarxes socials en el Programa d'identificaci

per als vdeos

Terminologia bsica de les xarxes socials 59

6.1 Aspectes de presentaci 32

Principis que inspiren la presncia de la Generalitat de

El to amb qu es conversa ha de ser sempre proper i cordial. La comunicaci en les

Consells i recomanacions ds per al personal

No shaurien de publicar comentaris despectius ni ofensius a Internet.

Per a la bona comunicaci en totes les eines socials de la Generalitat de Catalunya,

Privacitat a les xarxes socials

El cas de departaments o institucions amb centres

Hi ha departaments, serveis i marques que, per la prpia estructura interna,

La Generalitat de Catalunya disposa duna plataforma de blogs corporativa que

Lobjectiu del blog s difondre informaci relacionada amb lactualitat, sobre

La intenci final, per, s que els apunts promoguin la participaci de la gent.

La recomanaci general s publicar un apunt per setmana o setmana i mitja, ja

2.1.2 Pautes destil

II.Primer nivell de lectura

III.Segon nivell de lectura