Convocatria 2014

Llengua catalana i literatura

Srie 3
Opci dexamen

(Marqueu el quadre de lopci triada)

OPCI A

OPCI B

Qualificaci
1.1
1. C
 omprensi
lectora

1.2
1.3
1.4
1.5

2. E
 xpressi
escrita

2.1
2.2
2.3
3.1

3. R
 eflexi
lingstica

3.2
3.3
3.4

Suma de notes parcials

Descompte per faltes
Total
Qualificaci final

Etiqueta identificadora de lalumne/a

Etiqueta de qualificaci

Ubicaci del tribunal

....................................................................................................................................

Nmero del tribunal

.....................................................................................................................................

Districte Universitari de Catalunya

Proves daccs a la universitat

La prova consta de tres parts: 1) comprensi lectora, 2) expressi escrita i 3) reflexi lingstica.
Heu de triar UNA de les dues opcions (A o B) i fer-ne les parts 1 i 2. A ms, heu de fer la part 3,
que s comuna a totes dues opcions.

OPCI A
Llegiu aquest text i responeu a les qestions que us plantegem tot seguit.
Voldria que fssiu ben mortes. Magristones, que encara existiu.
Viviu al carrer de les Tres Senyores, prop del Torrent de les Flors. Hi viviu de cantell, sense badar
boca, decandides per la malastrugana. Entre brodat i brodat heu de vendre ms dun rajolinet de la
vostra sang a la Creu Roja, per a sobreviure. I com magregeu!
Sou tres germanes, per sempre mheu semblat la mateixa: gla indefinit, besllumat, fruit del
mateix pecat. La vostra mare, diuen, era una tomtiga que va picar molt alt. Somiava, la desgraciada. I, com que era una paperina, no sen va sortir. Acab folla com un llum a Las Hermanitas de los
Pobres. Per aix s una altra histria.
A vosaltres us recoll la tieta Dolores, una santa autntica, i us don una educaci a la mida. Per
mai no us heu pogut lluir en el tracte de senyores. Llengetes viperines, bescantveu qualsevol bellesa
licorera del barri, noms per donar-vos el plaer de ser alguna cosa, de pronunciar alguna paraula amb
ress. No en sou, de senyores, veritat? I aix que sempre heu representat de meravella el vostre paper
dagrada humilitat, com pollets en dol permanent. La Rosalia, la Clareta i tu, la Margalideta, que ets
la petita.
Ning mai no us ha estimat, ning mai no us ha odiat. El vostre cam no ha fet mai cap torta,
sempre a mig aire. Esborronades davant qualsevol esbs daventura, heu lliscat per la vida sense un
al, sense un sospir. Una de vosaltres, no recordo si la Clareta o la Rosalia, feia les quaranta hores
amb na Mundeta a lesglsia dels Josepets. Com lenvejveu! La vostra sublim rancunieta nyeu-nyeu
prou es basquejava per difamar-la, per ella se nescapolia com una sargantana. Amb quin regust al
pap no esbombveu el veritable origen de na Mundeta Jover!
No s ms que la filla duna sobrevinguda, duna pagesa dun poble de mala mort, de Siurana
de Tarragona.
Dieu, mig neules, mig coliflors. A Grcia tothom coneixia prou b el bressol de na Mundeta
perqu els fes rau-rau el tractament de senyora. A ms, ignorants com sou de matria sociolgica,
no sabeu que als barris graciencs no comptava el llinatge sin el diner. All no era Barcelona i la
gent gaudia duna riquesa recent, molt ben administrada. Com us feia gruar aquell prestigi fet dama,
aquell capell, aquell vestit, de vellut amb ratlletes de zebra, aquell somriure (endevinveu, potser,
pecaminoses aventures damor?), i com cobejveu, amb el silenci de les bsties, aquell aire de senyora
mig lletrada i aquella insinuaci, quan us saludava acotant lleugerament el cap, dun subtil reconeixement de la vostra presncia!
Montserrat Roig. Molta roba i poc sab i tan neta que la volen, 1970

1. Comprensi lectora
1.1. En lespai assignat, expliqueu breument com la narradora descriu les tres germanes i quins retrets els fa. [1 punt]

1.2. Proposeu cinc adjectius que permetin sintetitzar les expressions referides a les
tres germanes, subratllades en el text. [0,5 punts. Per cada resposta errnia es descomptaran
0,1 punts; si no responeu a la pregunta, no hi haur cap descompte.]

1.3. Escriviu el referent dels pronoms marcats en negreta en el text.

[0,5 punts]

Com lenvejveu!:

All no era Barcelona:

1.4. Indiqueu succintament quina s la posici de qui fa la narraci respecte del text i
dels personatges. [0,5 punts]

1.5. Resoleu les qestions segents, relatives a les lectures obligatries daquest curs.
1.5.1.En un mxim de cinquanta mots, escriviu un resum del conte Un barril de
sab moll del recull El Caf de la Granota, de Jess Moncada. [1 punt]

1.5.2.Indiqueu si les afirmacions segents, relatives a lobra El Caf de la Marina,

de Josep Maria de Sagarra, sn vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta
errnia es descomptaran 0,1 punts; per les qestions no contestades, no hi haur cap descompte.]

Vertader Fals

a)
b)
c)
d)
e)

La Marina s la mestressa del caf.

La Caterina i la Rosa sn filles den Libori.
Lobra transcorre en diversos escenaris.
La Caterina s mare soltera.
El pretendent de la Caterina s de la Catalunya del Nord.

2. Expressi escrita
2.1. Transformeu el fragment segent del text, que inclou una afirmaci en estil directe, en una nica oraci destil indirecte i en tercera persona (narrador omniscient).
La redacci resultant no pot alterar el sentit original del text. [1 punt]

Amb quin regust al pap no esbombveu el veritable origen de na Mundeta Jover!
No s ms que la filla duna sobrevinguda, duna pagesa dun poble de mala
mort, de Siurana de Tarragona.
Dieu, mig neules, mig coliflors.

2.2. Reescriviu loraci segent del text amb altres paraules i sense alterar-ne el sentit
principal. [1 punt]

La vostra sublim rancunieta nyeu-nyeu prou es basquejava per difamar-la, per

ella se nescapolia com una sargantana.

2.3. En qualsevol grup hum podem observar actituds com les descrites per la narradora amb referncia a les tres germanes de Grcia. Expliqueu una situaci semblant, dalg que sigui vctima de les maledicncies daltres, que hgiu viscut com a
observador/a extern. Escriviu un text de vuitanta paraules, com a mnim. [2 punts]

OPCI B
Llegiu aquest text i responeu a les qestions que us plantegem tot seguit.
Per qu no orinen els ocells?
B, per donar una bona resposta caldria concretar qu entenem per orinar. Evidentment, si ho
circumscrivim a lacci que fem nosaltres i la resta de mamfers, els ocells no orinen. Per tamb
podrem dir que ho fan duna altra manera.
Anem a pams. Comencem per aclarir que la micci com tamb sanomena lacci dorinar
s el procs que elimina lorina de la bufeta cap a lexterior del cos. Cal dir que s letapa final del
sistema excretor. La defecaci, en canvi, s letapa final dun altre procs: el digestiu. Com s sabut,
els mamfers efectuem aquestes dues funcions mitjanant dues vies diferents.
Doncs b, diem que els ocells ho fan ben diferent. I s que, entre altres coses, no tenen bufeta
(llevat dels estruos). A ms a ms, tampoc tenen dos orificis de sortida, sin un de sol: la cloaca.
Per tant, stricto sensu, la resposta ha de ser que no orinen. Ara b, el que s que tenen s lrgan fonamental del sistema excretor: el rony.
I ara ve lexplicaci de per qu no orinen: el rony filtra la sang i produeix un lquid de rebuig
dalt contingut en cid ric, per no en urea que va a parar al coprodeu, on es barreja amb els
excrements procedents del tub digestiu. La mescla resultant t una consistncia pastosa ms aviat
lquida i un aspecte blanquins, i s expulsat a lexterior a travs de la cloaca. Aquesta mescla s rica
en nitrogen i fosfats, cosa que la converteix en un bon fertilitzant, que sutilitza com a adob (cas del
guano). Tamb pot portar llavors de plantes ingerides que shan fet resistents als lquids digestius,
cosa que en facilita la dispersi (cauran amb adob incorporat).
Els ocells que reposen habitualment en un lloc fix, com ara molts rapinyaires a les seves talaies, formen
capes dexcrements que en certs casos aporten els nutrients necessaris per al creixement dels lquens. Aix
mateix, alguns ocells marins, com s el cas del gavi fosc (Larus fuscus), bombardegen amb excrements
tant els rivals que els volen prendre el peix com els depredadors que sacosten a les colnies de cria.
Ara b, el seu carcter cid els fa corrosius i per aix molts ocells urbans, com ara els coloms,
malmeten les esttues i faanes on reposen. Tamb hi ha la possibilitat, tot i que poc probable, que
ens caiguin al cap
Finalment, comentarem que lcid ric s molt menys txic que la urea i aix fa que no necessiti
ser dilut en una gran quantitat daigua, com s que ens passa als mamfers. Grcies a aix, a la bossa
proximal es produeix la reabsorci duna bona part de laigua, fet que ajuda a evitar la deshidrataci i, en
no necessitar beure amb tanta freqncia, permet que els ocells siguin ms lleugers i els facilita el vol. A
part, t un valor adaptatiu en les espcies que viuen en llocs esteparis, rids o desrtics, com ara alguns
tetranids.
Albert Mas. Els perqus de Mtode. Mtode (gener 2014)

1. Comprensi lectora
1.1. Desprs de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions segents
sn vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errnia es descomptaran 0,1 punts; per les
qestions no contestades, no hi haur cap descompte.]

Vertader Fals

a) Els ocells tenen bufeta, rony i cloaca.

b) Lcid ric i la urea sn la mateixa substncia.
c) Hi ha ocells marins que es defensen dels depredadors amb els
excrements.
d) Els ocells reabsorbeixen una gran part de laigua que ingereixen.
e) Els excrements dels ocells sn corrosius per lalta concentraci
dcid ric que contenen.

1.2. Proposeu un sinnim per a cadascun dels mots o les expressions segents, marcats
en negreta en el text. [0,5 punts. Per cada resposta errnia es descomptaran 0,1 punts; per les
qestions no contestades, no hi haur cap descompte.]

a) Llevat de:

b) Orifici:

c) Malmetre:

d) Dilut:

e) rid:

1.3. Escriviu el referent dels pronoms marcats en negreta en el text.

[0,5 punts]

Doncs b, diem que els ocells ho fan ben diferent:

Ara b, el seu carcter cid els fa corrosius:

1.4. En un mxim de quaranta paraules, escriviu un resum de la informaci principal
del text. [1 punt]

1.5. Resoleu les qestions segents, relatives a les lectures obligatries daquest curs.

1.5.1.En un mxim de cinquanta mots, escriviu largument de lobra El Caf de la
Marina, de Josep Maria de Sagarra. [1 punt]

1.5.2.Indiqueu si les afirmacions segents, relatives al recull El Caf de la Granota,

de Jess Moncada, sn vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errnia es
descomptaran 0,1 punts; per les qestions no contestades, no hi haur cap descompte.]

Vertader Fals

a) Lantiga vila de Mequinensa era just a la confluncia del

rius Ebre i Segre.
b) Hi ha un parell de contes que responen a lestructura del
soliloqui epistolar.
c) Hi ha tres contes que tenen com a escenari altres pobles
del voltant.
d) En tots els contes hi ha el mateix protagonista principal.
e) El vell Cristfol s linformant de lautor.
2. Expressi escrita
2.1. Reescriviu els fragments segents, subratllats en el text, posant els verbs de les oracions principals en mode condicional i fent les adaptacions que calgui en la resta de
verbs. [1 punt]

Evidentment, si ho circumscrivim a lacci que fem nosaltres i la resta de

mamfers, els ocells no orinen.

Ara b, el seu carcter cid els fa corrosius i per aix molts ocells urbans, com ara
els coloms, malmeten les esttues i faanes on reposen. Tamb hi ha la possibilitat,
tot i que poc probable, que ens caiguin al cap

2.2. Redacteu, a partir de la informaci inclosa en el text, una definici per a cadascun
dels termes segents, subratllats en el text. [1 punt]

a) Cloaca:

b) Coprodeu:

2.3. Escriviu un text de vuitanta paraules, com a mnim, en qu expliqueu quina

percepci personal teniu de les cincies naturals. Us agrada estudiar-les? Teniu
curiositat per certs fenmens? Us plantegeu alguns perqus com el del text? Llegiu
revistes de divulgaci o veieu documentals? Tant si les vostres respostes sn afirmatives com si sn negatives, expliqueu per qu. [2 punts]

PART COMUNA
3. Reflexi lingstica
3.1. Indiqueu lanlisi correcta dels pronoms, les oracions o els sintagmes subratllats.

[0,5 punts. Per cada resposta errnia es descomptaran 0,1 punts; per les qestions no contestades, no hi
haur cap descompte.]

3.1.1.

Voldria que fssiu ben mortes.

subjecte
complement directe
complement circumstancial
complement de rgim verbal (o complement preposicional)

3.1.2. Com us feia gruar aquell prestigi fet dama, aquell capell, aquell vestit, de
vellut amb ratlletes de zebra, aquell somriure.

subjecte

complement directe

complement indirecte

complement predicatiu
3.1.3.

Per ella se nescapolia com una sargantana.

atribut
complement de rgim verbal (o complement preposicional)
complement del nom
subjecte

3.1.4. Per aix molts ocells urbans, com ara els coloms, malmeten les esttues i
faanes on reposen.
complement circumstancial
complement de rgim verbal (o complement preposicional)
complement del nom
complement de ladjectiu
3.1.5.

10

Aquesta mescla s rica en nitrogen i fosfats.

complement de ladjectiu
complement circumstancial
complement del nom
atribut

3.2. Empleneu el buit de les oracions segents amb els pronoms febles o els relatius
adients i en la forma correcta.

[0,5 punts. Per cada resposta errnia es descomptaran 0,1 punts; per les qestions no contestades, no hi
haur cap descompte.]

a) Dentrades, __________ he aconseguit tres.

b) Porta______________, les claus a en Joan.

c) El poble ________ vius queda massa lluny del tren.

d) La botiga de sabates s al final del carrer. ________ arribarem en cinc minuts.

e) A les seves germanes, _________ escriu un missatge cada dia.

3.3. Completeu les oracions segents amb la forma verbal correcta del verb que hi ha
entre parntesis.

[0,5 punts. Per cada resposta errnia es descomptaran 0,1 punts; per les qestions no contestades, no hi
haur cap descompte.]

a) Et prego que no m _______________________ (interrompre) i em deixis parlar.

b) Si ________________________ (poder), plegaria de la feina.

c) Abans hem _______________________ (incloure) una petici nova a la carta.

d) Amb aquest nou vestuari, dem els actors ______________________ (lluir)

dall ms.

e) Si ja has acabat, agafa labric, _______________ (anar) cap a la porta i marxa.

3.4. Subratlleu en el text segent cinc grafies que corresponguin al so alveolar fricatiu
sonor [z].

[0,5 punts. Per cada resposta errnia es descomptaran 0,1 punts; si no responeu a la pregunta, no hi haur
cap descompte.]

Lesmorzar del casal no ens va agradar gens. Resulta que el cuiner va equivocar la
dosi despcies i sal.

11

Etiqueta del corrector/a

Etiqueta identificadora de lalumne/a

LInstitut dEstudis Catalans ha tingut cura de la correcci lingstica i de ledici daquesta prova daccs

Convocatria 2014

Llengua catalana i literatura

Srie 4
Opci dexamen

(Marqueu el quadre de lopci triada)

OPCI A

OPCI B

Qualificaci
1.1
1. Comprensi
lectora

1.2
1.3
1.4
1.5

2. Expressi
escrita

2.1
2.2
2.3
3.1

3. Reflexi
lingstica

3.2
3.3
3.4

Suma de notes parcials

Descompte per faltes
Total
Qualificaci final

Etiqueta identificadora de lalumne/a

Etiqueta de qualificaci

Ubicaci del tribunal

....................................................................................................................................

Nmero del tribunal

.....................................................................................................................................

Districte Universitari de Catalunya

Proves daccs a la universitat

La prova consta de tres parts: 1) comprensi lectora, 2) expressi escrita i 3) reflexi lingstica.
Heu de triar UNA de les dues opcions (A o B) i fer-ne les parts 1 i 2. A ms, heu de fer la part 3,
que s comuna a totes dues opcions.

OPCI A
Llegiu aquest text i responeu a les qestions que us plantegem tot seguit.
Per a arribar al despatx de la famlia, sha de travessar abans tota la nau de la serradora. Mig per
fer temps, mig perqu sabia que el pare em veia des del despatx galeria que domina el taller, vaig
anar, de primer, a les mquines a saludar els homes. Desprs a dalt.
Oriol, hola.
Quan has arribat?
Ara. En el correu de les quatre. Avi, com est?
I un pet al comenament de la calba, que era tota rosada, suada de gotes.
Aix vol dir que than tornat a anar malament els exmens?
Vaig equivocar un problema.
Que era molt difcil, potser?
Tamb. Per s que no hi tinc sort.
Ser qesti de no badar, aquest estiu. I cop fort als llibres. Vejam si et treus lingrs de sobre.
Jo crec que vas a lexamen amb por de suspendre, i suspens. Et deus posar nervis
s que no sc de mena destudiar.
Mai no sabr si lavi sadonava que no havia saludat el pare, ni li havia fet cap pet: en aquells
tres quarts de minut, degu conixer una humiliaci ms profunda que la meva, aquella de la matinada amb una petxina i un grapat de sorra a la m. En veure que no mesborrava amb un crit ni
em rompia la cara amb dues galtades a ferir, vaig reconixer que, sense voler, lhavia liquidat. No em
mirava. Estava a laguait. Sencenia a poc a poc. Dissimulava amb la poca traa de buscar, de primer,
un paper entre el munt de correspondncia del dia. Obr desprs un calaix de lescriptori: hi havia
una capsa de llapis de la casa Cinzano, dos tinters de Pelikan, una capsa dhavans. Sel veia baixat del
poder una mica fantstic fins a fingir que necessitava quelc, que necessitava alguna cosa. I tot per
tal de matar els nervis, ell. De bell nou busc no res en un altre munt dalbarans. Durant un moment
que estigu de perfil contra els vidres no gaire nets, que donen a la serradora, el vaig veure envellit.
Amb poc vent a la vela.
[]
Retallat contra els vidres del despatx, fet duna paret de cristalls, una de fusta i dues de tblex,
el perfil del pare era de: fracassat. Li vaig fer el pet que pertoca. Ara, per, daquesta habitaci de
Ginebra estant, recordo, reconec, que realment li vaig fer un pet.
Blai Bonet. Mster Evasi, 1969

1. Comprensi lectora
1.1. Indiqueu quin s el tema central daquest fragment de la novela de Blai Bonet.

[1 punt]

Els maltractaments del pare al protagonista.

El fracs en els estudis del protagonista.

El canvi en la relaci del protagonista amb el seu pare.

1.2. Expliqueu el significat de les cinc oracions segents, subratllades en el text.

[0,5 punts. Per cada resposta errnia es descomptaran 0,1 punts; per les qestions no contestades, no hi
haur cap descompte.]

Ser qesti de no badar, aquest estiu:

s que no sc de mena destudiar:

Estava a laguait:

Sencenia a poc a poc:

De bell nou busc no res en un altre munt dalbarans:

1.3. Escriviu el referent dels pronoms marcats en negreta en el text.

[0,5 punts]

Per s que no hi tinc sort:

ni li havia fet cap pet:

1.4. Indiqueu succintament la relaci del narrador amb el protagonista de la novela,
lOriol. [0,5 punts]

1.5. Resoleu les qestions segents, relatives a les lectures obligatries daquest curs.

1.5.1.En un mxim de cinquanta mots, expliqueu els temes principals que es
tracten en lobra El Caf de la Marina, de Josep Maria de Sagarra. [1 punt]

 1.5.2.
Indiqueu si les afirmacions segents, relatives al recull El Caf de la Granota,
de Jess Moncada, sn vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errnia es
descomptaran 0,1 punts; per les qestions no contestades, no hi haur cap descompte.]

Vertader Fals

a) Lantic camp de futbol de la vila de Mequinensa es va

negar daigua.
b) La Plaga de la Ribera vol ser bona persona.
c) Lautor apareix en alguns contes recollint histries.
d) Lamo de la mina va fugir amb la Claudia Cardinale,
una actriu italiana de lpoca.
e) Clenxa s el malnom del barber de la vila.
2. Expressi escrita
2.1. Reescriviu el fragment segent del text amb altres paraules i sense alterar-ne el
sentit original. [1 punt]

En veure que no mesborrava amb un crit ni em rompia la cara amb dues galtades
a ferir, vaig reconixer que, sense voler, lhavia liquidat.

2.2. Proposeu un sinnim per a cadascun dels mots segents, marcats en negreta en el
text. [1 punt: 0,2 punts per cada resposta correcta. Per cada resposta errnia es descomptaran 0,1 punts;
per les qestions no contestades, no hi haur cap descompte.]

a) Dissimular:

b) Fingir:

c) Hav:

d) Habitaci:

e) Pet:

2.3. Hi ha situacions que hem viscut com a tenses o preocupants, per que amb el
temps les recordem de manera menys punyent; relativitzem all que va passar.
Expliqueu una experincia prpia (o una situaci inventada) que us va molestar
fa temps i que ara us sembla una ximpleria. Escriviu un text de vuitanta paraules,
com a mnim. [2 punts]

OPCI B
Llegiu aquest text i responeu a les qestions que us plantegem tot seguit.
Si el rei franc hagus sucat mai els dits a la sang de Guifr el Pils per donar-li un escut darmes,
una cosa s segura: Guinedilda de Cerdanya hauria estat al costat del ferit. El que no s tan clar s
si aix hauria sortit a les crniques: lesposa del comte, tot i la gran importncia que va tenir al seu
moment, no apareix a la foto dels personatges ms clebres de la nostra histria.
Guinedilda (tamb dita Guinedell o Guinedella) es va casar al voltant de lany 870 amb el seu cos
segon, Guifr. Aquests lligams endogmics que sovint fregaven lincest van ser molt freqents
entre els primers comtes catalans i eren tolerats per lEsglsia, cmplice daquella estratgia poltica:
eren temps decisius per a la conformaci del territori i del nou poder comtal, i no els semblava prudent involucrar altres famlies en el projecte.
Guinedilda va ser molt ms que la mare de la primera dinastia comtal catalana, la casa de
Barcelona. Va ser una dona que va compartir el poder amb el seu marit i va participar bra a bra
en les seves decisions. En tots els documents de lpoca on apareix el nom de Guifr I, ella tamb
sesmenta com a comtessa de ple dret, mai com a simple consort. De fet, en el segle ix el poder era
compartit per tota la parentela, i Guinedilda hi va tenir un paper especialment rellevant.
Fins i tot es conserva un poema de larxiprest mossrab Cebri, de Crdova, que lelogia: s
evident que calia tenir bones relacions amb una parella que shavia revelat prou poderosa per actuar
amb independncia dels reis francs, i que exercia el seu poder en una rea cada cop ms mplia, amb
la legitimitat duna pila de ttols (Barcelona, Urgell, Besal, Cerdanya, Girona i Osona) i una poltica
inteligent de repoblaci.
Amb els seus nou fills, Guifr i Guinedilda tamb van actuar amb sentit destat. Prova daix
s que en van oferir dos a lEsglsia com a monjos, per no en un lloc qualsevol: als monestirs que
acabaven de fundar a Sant Joan de les Abadesses i a Ripoll, dos llocs clau per al control del territori. Va ser en aquest ltim monestir on van enterrar Guifr I el 897, i probablement la seva esposa
Guinedilda, uns tres anys desprs.
Agns Rotger. Guinedilda de Cerdanya, la mare de la ptria. Spiens, nm. 114 (mar 2012)

1. Comprensi lectora
1.1. Desprs de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions segents
sn vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errnia es descomptaran 0,1 punts; per les
qestions no contestades, no hi haur cap descompte.]

Vertader Fals

a)
b)
c)
d)
e)

Guinedilda s un personatge histric molt conegut.

Guifr I i Guinedilda eren reis francs.
Lorigen de les quatre barres s una llegenda.
Tots els fills de Guinedilda i Guifr eren monjos.
No se sap exactament on est enterrada Guinedilda.

1.2. Proposeu un sinnim per a cadascun dels mots o expressions segents, marcats
en negreta en el text. [0,5 punts. Per cada resposta errnia es descomptaran 0,1 punts; per les
qestions no contestades, no hi haur cap descompte.]

a) Clebre:

b) Al voltant de:

c) Tolerat:

d) Parentela:

e) Rellevant:

1.3. Escriviu el referent dels pronoms marcats en negreta en el text.

[0,5 punts]

es conserva un poema de larxiprest mossrab Cebri, de Crdova, que lelogia:

en van oferir dos a lEsglsia com a monjos:

1.4. En el text es diu que En tots els documents de lpoca on apareix el nom de
GuifrI, ella tamb sesmenta com a comtessa de ple dret, mai com a simple consort. Comenteu breument la diferncia entre els dos rols que pot exercir lesposa
dun regent, a partir de la informaci del text. [1 punt]

1.5. Resoleu les qestions segents, relatives a les lectures obligatries daquest curs.

1.5.1.En un mxim de cinquanta mots, expliqueu per qu lequip de futbol de la
vila de Mequinensa va acabar guanyant el partit narrat en el conte Futbol
de ribera, del recull El Caf de la Granota, de Jess Moncada. [1 punt]

1.5.2.Indiqueu si les afirmacions segents, relatives a lobra El Caf de la Marina,

de Josep Maria de Sagarra, sn vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta
errnia es descomptaran 0,1 punts; per les qestions no contestades, no hi haur cap descompte.]

Vertader Fals

a) En Libori s lamo del Caf de la Marina.

b) La Caterina s la vena den Libori.
c) Els tres actes de lobra transcorren en el mateix escenari,
el Caf de la Marina.
d) Sembla que, temps enrere, la Caterina va avortar.
e) En Claudi, al final, acaba marxant a Amrica.
2. Expressi escrita
2.1. Passeu els verbs de les oracions segents del text del passat perifrstic al passat
simple. [1 punt]

Guinedilda va ser molt ms que la mare de la primera dinastia comtal catalana,

la casa de Barcelona. Va ser una dona que va compartir el poder amb el seu marit
i va participar bra a bra en les seves decisions.

Amb els seus nou fills, Guifr i Guinedilda tamb van actuar amb sentit destat.
Prova daix s que en van oferir dos a lEsglsia com a monjos

2.2. En un mxim de quaranta paraules, escriviu una nota biogrfica breu sobre la
figura de Guinedilda a partir de la informaci inclosa en el text. [1 punt]

2.3. Escriviu un text de vuitanta paraules, com a mnim, en qu exposeu quina opini
us suscita la invisibilitat de les dones en molts mbits (en la histria, en la cincia,
etc.). Creieu que aix est canviant? Esteu dacord amb les poltiques de paritat
o de discriminaci positiva que simpulsen en alguns pasos o en alguns mbits?
Argumenteu la resposta. [2 punts]

PART COMUNA
3. Reflexi lingstica
3.1. Indiqueu lanlisi correcta de les oracions o els sintagmes subratllats.

[0,5 punts. Per cada resposta errnia es descomptaran 0,1 punts; per les qestions no contestades, no hi
haur cap descompte.]

3.1.1.

Aix vol dir que than tornat a anar malament els exmens?
subjecte
complement directe
complement predicatiu
atribut

3.1.2.

Et deus posar nervis.

atribut
complement directe
subjecte
complement predicatiu

3.1.3.

Vaig reconixer que, sense voler, lhavia liquidat.

complement circumstancial
complement de rgim verbal (o complement preposicional)
complement directe
subjecte

3.1.4. Va ser una dona que va compartir el poder amb el seu marit i va participar
bra a bra en les seves decisions.
complement circumstancial
complement de rgim verbal (o complement preposicional)
complement del nom
atribut
3.1.5. Aquests lligams endogmics van ser molt freqents entre els primers comtes catalans i eren tolerats per lEsglsia.
complement de ladjectiu
complement circumstancial
complement agent
complement del nom

10

3.2. Empleneu el buit de les oracions segents amb els pronoms febles o els relatius
adients i en la forma correcta.

[0,5 punts. Per cada resposta errnia es descomptaran 0,1 punts; per les qestions no contestades, no hi
haur cap descompte.]

a) A en Marc, ____________ telefonars tu?

b) ____________ tallarem quatre, de llesques de pa.

c) La facultat ________________ tagradaria entrar t molta demanda.

d) _________________ podem lligar sense problemes (les bicicletes a laparcament).

e) Lhome ___________________ parleu s el nou encarregat del taller.

3.3. Completeu les oracions segents amb la forma verbal correcta del verb que hi ha
entre parntesis.

[0,5 punts. Per cada resposta errnia es descomptaran 0,1 punts; per les qestions no contestades, no hi
haur cap descompte.]

a) Nosaltres no _____________________ (excloure, en present) ning del debat.

b) Si ho ___________________________ (voler), podreu viatjar ms sovint.

c) Magradaria que tu _______________________ (lluir) aquest vestit a la festa.

d) Quan hagis ______________________ (moldre) el caf, afegeix-lo al massap.

e) Jo sempre _______________ (tossir) quan sc al teatre. Quin greu que em sap!

3.4. Subratlleu en el text segent cinc grafies que corresponguin al so alveolar fricatiu
sord [s].

[0,5 punts. Per cada resposta errnia es descomptaran 0,1 punts; si no responeu a la pregunta, no hi haur
cap descompte.]

En aquesta merceria prop de casa les peces de passamaneria sn a preus reduts.

11

Etiqueta del corrector/a

Etiqueta identificadora de lalumne/a

LInstitut dEstudis Catalans ha tingut cura de la correcci lingstica i de ledici daquesta prova daccs