GUIA DE LECTURA

Diferents mirades i un sol fet migratori

Departament dEnsenyament
Febrer 2014

Els continguts daquesta publicaci estan subjectes a una llicncia de Reconeixement-No comercialCompartir 3.0 de CreativeCommons. Sen permet cpia, distribuci i comunicaci pblica sense s
comercial, sempre que se nesmenti lautoria i la distribuci de les possibles obres derivades es faci amb
una llicncia igual que la que regula lobra original.
La llicncia completa es pot consultar a:
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/deed.ca

ndex
A.

Presentaci ............................................................................................................................ 3

B.

Procs de lectura ................................................................................................................... 4

1.

Abans de llegir ................................................................................................................... 4

2.

Durant la lectura................................................................................................................ 4

3.

Desprs de llegir ................................................................................................................ 5

C.

Elements narratius ................................................................................................................ 6

D.

Procs migratori .................................................................................................................... 7

1.

Pas dorigen ...................................................................................................................... 7

2.

Comiat i viatge................................................................................................................... 7

3.

Larribada .......................................................................................................................... 8

4.

Preguntes de reflexi ........................................................................................................ 8

E.

F.

Club de lectura ...................................................................................................................... 9

1.

Qu s un club de lectura? ................................................................................................ 9

2.

Organitzaci dun club de lectura ..................................................................................... 9

3.

Desenvolupament dun club de lectura ............................................................................ 9

4.

Normes bsiques per al bon funcionament dun club de lectura ................................... 10

Bibliografia .......................................................................................................................... 12

A. Presentaci
Us presentem una guia de lectura per a llibres que tractin el fet migratori i les noves
realitats socials en un context plurilinge i intercultural.
La proposta est formada per una srie de preguntes de carcter general, que, en
funci de cada lectura, s'han de seleccionar i adaptar. Es poden trobar preguntes
relacionades amb els aspectes segents:
- D'acord amb el procs lector, hi ha preguntes per abans, durant i desprs de la
lectura.
- D'acord amb el contingut del llibre, hi ha preguntes sobre:
Elements del text narratiu: personatges principals i secundaris, escenaris,
temps histric i temps narratiu...
El procs migratori en un context plurilinge i intercultural: procedncia dels
personatges, arribada a la societat d'acollida, diversitat lingstica i cultural...
No es tracta, per tant, duna proposta seqenciada sin d'un suport per facilitar la
interpretaci dobres que poden servir de porta d'entrada a unes altres realitats,
complint daquesta manera una de les funcions de la literatura. Les preguntes shan
dadaptar en funci de l'obra i dels objectius de la lectura i tamb poden ser el punt de
partida per a un altre tipus d'activitats, com produccions orals o escrites, debats,
contextualitzaci social o histrica de la narraci...
Presentem tamb, com a mostra dun daquests treballs ms globals, orientacions per
dur a terme un club de lectura.

B. Procs de lectura
A continuaci trobareu unes orientacions i unes preguntes per acompanyar el procs
de lectura.
1. Abans de llegir

En aquesta fase prvia shan de posar en joc estratgies per definir

lobjectiu de la lectura i per activar els coneixements previs que poden ser
rellevants per facilitar-ne la comprensi:
- Activar coneixements previs.
- Fer prediccions.
- Definir el propsit de la lectura.
- Fixar-se en el ttol del llibre i en el nom de lautor/a.
-

Saps alguna cosa de lautor o lautora? Nhas llegit algun altre llibre? Quin?
Lhas sentit per la televisi, la rdio...?

Thavien parlat abans daquest llibre?

Quin tipus de llibre penses que s? De qu creus que tracta?

Qu saps daquest tema?

...

Recorda que, un cop acabis de llegir, haurs de fer unes activitats sobre el
contingut del llibre. Organitzat la lectura pensant en aquesta tasca.
2. Durant la lectura

En aquesta fase calen estratgies per enriquir i contextualitzar la

informaci del llibre a partir dels coneixements previs, per garantir la
comprensi a mesura que avana la lectura i per orientar la lectura dacord
amb lobjectiu fixat:
- Fer inferncies, visualitzar, fer connexions.
- Confirmar les hiptesis prvies i fer-ne de noves.
- Fer preguntes al text.
- Recapitular.
- Supervisar i reparar la comprensi.
-

Segueix aquests consells mentre llegeixes:

-

Intenta imaginar-te visualment les situacions que descriu el llibre.

Tajudaran a comprendrel millor i a relacionar-lo amb el que ja saps o amb
el que has viscut personalment.
4

Fes-li preguntes al text, que tajudin a comprendrel millor i a resoldre les

activitats.

Procura anar ms enll del que diu el text, per poder completar la
informaci del text amb les teves deduccions.

Pensa qu ens vol dir lautor i quina intenci ha tingut en escriure el llibre.

De tant en tant, aturat i pensa qu has llegit, si ho ests entenent i com ho

podries resumir amb les teves paraules.

Assegurat que no perds el fil de la histria i anota les paraules que no

coneixes i que no pots deduir pel context.

...

3. Desprs de llegir

Un cop acabada la lectura sactiven estratgies encaminades a

reorganitzar la informaci en funci dels objectius de lectura fixats i tamb
a valorar i integrar la nova informaci amb el que el lector ja sabia:
- Resumir.
- Confirmar les hiptesis i la resposta a les preguntes formulades durant la
lectura.
- Reorganitzar la informaci, valorar-la i integrar-la.
-

Reflexiona sobre el que has llegit i preparat per resoldre les activitats:
-

Desprs de llegir el llibre, s com havies previst?

Havies llegit altres histries com aquesta?

Quines parts de la histria creus que recordars daquest llibre?

Si lhaguessis de recomanar a una altra persona, com explicaries de qu

tracta el llibre?

En el llibre, apareixien paraules o expressions dalguna altra llengua? Si s

aix, de quina? La lectura del llibre tha servit per aprendre alguna paraula
nova?

El teu punt de vista sobre la immigraci ha canviat desprs de llegir el

llibre?

Si lautor o lautora et pregunts qu es pot millorar del llibre, qu li diries?

Si haguessis de recomanar o desaconsellar el llibre, qu en destacaries?

...

C. Elements narratius
Les preguntes que trobareu a continuaci estan relacionades amb largument,
lestructura (plantejament, nus i desenlla) i els elements del text narratiu (punt de vista
narratiu, el temps, lespai i els personatges).
-

Quin s el punt de partida de la narraci?

Quins conflictes provoquen un canvi en la situaci que es presenta inicialment en

la narraci?.

Quin s el punt lgid o clmax de la narraci?

Com es resol aquest conflicte?

El final s obert o tancat?

On transcorre la histria?

Pensaves o timaginaves el lloc mentre llegies?

En quant de temps transcorre la histria?

En quina poca histrica est situada lacci?

La histria est escrita en ordre cronolgic o fa salts en el temps?

Hi ha parts de la histria que passen lentament per sexpliquen rpid o en poques

paraules? I hi ha parts que passen molt rpid per sexpliquen ocupant moltes
pgines?

Quins sn els personatges principals? Hi ha algun personatge que aparegui molt

poc per que sigui molt important?

Qui sn els personatges secundaris?

Hi ha algun antagonista, s a dir, algun personatge que soposi al protagonista?

Els personatges sn plans o rodons? Per qu?

Quin personatge ha captat ms el teu inters?

Qui explica la histria? Est narrada en primera o en tercera persona?

La histria es presenta noms des del punt de vista dun dels personatges i saps
noms el que ell o ella sap o la narraci et mostra des del punt de vista de diferents
personatges?

Has descobert una nova manera de narrar una histria, de descriure un paisatge o
dexposar un punt de vista que no havies trobat en altres narracions?

...

D. Procs migratori
Hem fet els canvis quan hem identificat lerror .
1. Pas dorigen
-

Quin s el pas dorigen dels personatges?

Amb qui viuen? On viuen? Com s casa seva?

Tenen famlia al pas dorigen? Com s la seva famlia?

Hi tenen amics? Qui eren?

Anaven a lescola? Com era lescola?

A qu es dedicaven? Quin ofici tenien?

Explica alguns dels trets caracterstics de la cultura i lloc dorigen dels personatges
que siguin molt diferents dels del pas on arriba (creences, costums, roba, menjar,
clima...)

Escull la llengua dorigen dalgun dels personatges, buscan informaci a Internet i

mira didentificar alguna paraula. Marca en un mapa les zones on es parla aquest
idioma1.

...

2. Comiat i viatge
-

Quina situaci ha fet que els personatges deixin la seva llar per emigrar?

Qui pren la decisi demigrar? Sn els personatges principals que emigren? s

alg de la seva famlia?

Quines eren les preocupacions i els neguits dels personatges abans demigrar?

Quines expectatives tenen respecte del pas darribada? Tenen somnis o

temences?

Quines persones estimades es queden en el pas dorigen?

Hi ha comiat? Si s aix, explica qui sacomiada de qui i quins sn els sentiments

dels personatges? Quins sentiments o emocions manifesten els personatges en les
situacions de comiat?

A quin pas arriben els personatges que emigren i amb quin mitj de transport es
traslladen?

Amb qui viatgen els personatges? Fan el viatge sols? Els espera alg al pas
darribada?

...

Per fer aquesta activitat es pot utilitzar el recurs Mapes Vius [consulta febrer 2014].
7

3. Larribada
-

Com se senten els personatges que emigren en arribar al nou pas? Quines sn
les seves primeres impressions (llengua, persones amb qui tenen contacte,
vivncies...)?

Com s el lloc on van a viure? Amb qui van a viure?

Qu enyoren ms del seu pas?

Mantenen contacte amb el pas dorigen?

Quines creus que sn les diferncies ms grans que troben els personatges entre
el seu pas dorigen i el pas darribada?

En quins aspectes tenen ms problemes per adaptar-se? Per qu?

La gent del pas darribada els acull? Els tracta b? Creus que se senten
acceptats?

Creus que els personatges que emigren canvien la seva identitat? De quina
manera?

Quins sentiments o emocions et produeix la situaci darribada al nou pas dels

personatges de la novella?

...

4. Preguntes de reflexi
-

Amb quin personatge o personatges thas identificat ms? Com creus que et
sentiries en aquesta situaci?

Quina situaci ha fet o podria fer que emigressis?

Creus que les emocions que sexperimenten sn les mateixes quan una persona
sen va per gust de casa seva o quan sen va cercant unes condicions de vida
millors?

Quines sn aquelles coses que enyores o enyoraries ms del teu lloc dorigen si
haguessis danar-ten?

Qu entenem per integraci? Creus que cal canviar completament la identitat per
integrar-se o poden mantenir-se diferents identitats alhora?

Qu has aprs de les persones que coneixes que provenen dorgens culturals
diferents? Quins avantatges creus que t una persona que viu en una societat amb
diversitat de llenges i de cultures?

Qu valores o valoraries ms en el procs dacollida a la societat dun nou pas?

Creus que, normalment, sestableix un dileg per comprendre laltre, tant des del
punt de vista del que acull com del que arriba?

Qu has descobert de la histria i de la cultura daltres pasos?

...

E. Club de lectura2
Un cop llegit el llibre, es poden plantejar tasques ms globalitzades com ara debats,
una entrevista imaginria a alguns dels personatges, elaboraci de pster digitals
sobre el contingut de lobra...
Com a exemple duna daquestes activitats, us proposem lactivitat dorganitzar un club
de lectura a laula sobre el llibre que shagi llegit.
1. Qu s un club de lectura?
Segons Joan Portell,
Un club de lectura es pot definir com un grup de persones que es posen dacord a llegir
el mateix llibre i desprs reunir-se per parlar-ne. Aquesta trobada pot ser presencial o
virtual, ja sigui en el marc duna biblioteca pblica o dun institut, o en una hora o dia
concret, per expressar les prpies opinions en les xarxes socials dinternet o un bloc.
[...] El club de lectura obre les portes a la participaci de tothom, anima a que cas
cadasc aporti la seva visi sense restriccions [...] sempre en els marges del respecte
pels altres. [...]

2. Organitzaci dun club de lectura

Els passos per organitzar un club de lectura sn els segents:
-

Fer campanya per aconseguir participants.

Trobar espai on es vol desenvolupar el club.
Definir el temps i la periodicitat de trobada.
Trobar un dinamitzador

Pel que fa als elements que conformen un club de lectura sha de tenir en compte:
-

Lectors: es considera que lideal s un grup dunes 15 persones, per es poden

formar grups dentre 8 i 20 persones.

Dinamitzador: les seves funcions principals sn generar i gestionar la conversa,

facilitar la comprensi de la lectura i ajudar a compartir experincies i a resoldre
dubtes. Per tant, ha de fer el seguiment dels participants, motivar-los i valorar-ne la
participaci.

Llibres: els pot triar el dinamitzador o es poden triar entre els membres del club.

3. Desenvolupament dun club de lectura

-

El primer dia es pot fer la presentaci dels participants i obrir un dileg sobre la
lectura a partir de preguntes. Per exemple:

Amb quina freqncia llegeixes?

On llegeixes?
Quin tipus de llibres llegeixes habitualment i quins no llegeixes mai?

Podeu trobar orientacions, propostes i instruments per a lorganitzaci de clubs de lectura en centres
educatius a Portell, Joan (2010).: El club de lectura. El gust per la lectura 2010-2011. Generalitat de
Catalunya, Departament dEnsenyament[consulta febrer 2014].

Quins gneres tagraden ms?

Quin llibre temportaries a una illa deserta?
Quin llibre llenaries a les escombraries?
s lcit no acabar un llibre?
...

Sessions de conversa literria

Les sessions tenen dues parts:

Part principal: el dinamitzador guia la conversa provocant la
interacci dels participants, a partir de preguntes sobre qu s el
que els ha enganxat a la lectura, amb quin personatge shan
identificat ms, qu els ha agradat ms del llibre, quin ha estat el
millor moment de la lectura, el ms avorrit... Una opci per a
aquesta part de la conversa s que els participants puntun de
l1 al 10 el llibre o el fragment que han llegit i que justifiquin la
seva puntuaci. Tamb s pot incentivar els participants a
marcar en el llibre els fragments que ms els agradin per
comentar-los durant les sessions de conversa.
Es poden fer altres activitats, com, per exemple, llegir fragments
del llibre, buscar informaci sobre lautor, presentar la part del
llibre que es comentar en la sessi segent..., per provocar
linters dels lectors i generar expectatives al voltant de la
lectura.

Es poden utilitzar les xarxes socials per mantenir linters i animar la lectura entre
trobada i trobada.
-

Sessi de tancament

Lltima sessi s un bon moment per fer activitats complementries a

la lectura, com ara contactar amb lautor, mirar la versi cinematogrfica
de la novella o un altre un vdeo que shi relacioni,fer una ruta
literria....

s important reservar un temps per avaluar amb els participants

lexperincia del club de lectura i plantejar possibles millores cara al
futur.

4. Normes bsiques per al bon funcionament dun club de lectura

Les normes shan de fixar a linici del club de lectura i respectar-les. El dinamitzador
ser lencarregat de vetllar pel seu compliment.
Es pot participar en el club de lectura encara que no shagi acabat de llegir el
llibre. Potser, a partir dels comentaris dels altres, el lector trobi els incentius per
acabar de llegir el llibre.
Es pot opinar lliurement, sempre que es respectin les opinions dels altres i no
satempti contra la dignitat de les persones. El club s un espai dexpressi
personal didees i sentiments generades a partir de la lectura i, per tant, sha de
saber crear un clima de sinceritat i confiana.
10

En aquest sentit, el paper del dinamitzador s fonamental i haur de vetllar per tal que:
Tots els membres del grup participin en la conversa.
No hi hagi persones que centralitzin lopini, que vulguin imposar el seu punt de
vista, monopolitzin el debat o no respectin les opinions dels altres.

11

F. Bibliografia
-

Chambers, Aidan (2008): Dime: Los nios, la lectura y la conversacin. Fondo de

Cultura Econmica.

Generalitat de Catalunya, Departament dEnsenyament (2013): La lectura en un

centre educatiu. Saber llegir, llegir per aprendre, gust per llegir [consulta febrer
2014].

Subdirecci General de Llengua i Cohesi Social, Departament dEnsenyament,

Generalitat de Catalunya (2007): Dossier El meu procs migratori dins del
material de formaci Laula dacollida. Seminari del PFZ 2006-2007.

Portell, Joan (2010): El club de lectura. El gust per la lectura 2010-2011 [consulta
febrer 2014].

12