Cohesiondiscursiva GemmaBarbera

Treball de recerca de programa de doctorat
La cohesi discursiva i lespai en la llengua

de signes catalana
Gemma Barber Altimira
Doctorat: Cincia Cognitiva i Llenguatge

Bienni: 2003-2005
Any de defensa: 2007
Collecci: Treballs de recerca de programes de doctorat

Departament de Traducci i Filologia
Universitat Pompeu Fabra
Director/ora: Josep Quer
Abstract:
Winston (1995) i Morgan (1999) sn els dos estudis pioners que descriuen els
mecanismes per a lestabliment de la referncia espacial, en lASL i la BSL,
respectivament. Prenent com a punt de partida els fenmens descrits per a aquestes
llenges, en aquest treball proposem una anlisi descriptiva dels mecanismes de cohesi
en llengua de signes catalana que deriven de la seva modalitat gestovisual. Els elements
que aqu descrivim permeten lenlla entre les oracions a partir de les caracterstiques
articulatries i perceptuals de la llengua, aix com de ls de lespai que envolta i
conforma la llengua. Veurem com la realitzaci espacial i la simultanetat s una part
fonamental de lestructura de les llenges de signes i una pea fonamental per a la
creaci de la textura discursiva.
Keywords:
Discourse cohesion; Spatial mapping; Catalan Sign Language; Anaphora; Deixis; Locus
Role Shift; Weak hand; Classifiers; Spatial reference
_______________________________________________
La cohesi discursiva i lespai

en la llengua de signes catalana
_______________________________________________
Gemma Barber Altimira
Treball de recerca
Director: Josep Quer
Doctorat en Cincia Cognitiva i Llenguatge

Bienni 2003-2005
Universitat Pompeu Fabra
Barcelona, setembre del 2007
______________________________________________________________________
Agraments
______________________________________________________________________
Quan vaig introduir-me al mn de la llengua de signes, no mimaginava pas on podia

arribar. Una de les persones que ms ha contribut a la meva admiraci cap aquestes
llenges i que ms ha influt en la meva feina s en Josep Quer. Vull donar-li les
grcies, no noms per la pacincia, lajuda i les encertades correccions daquest treball,
sin per haver-me introdut al mn de la lingstica de les LS i per haver-me obert
tantes portes.
Vull agrair al Santi Frigola totes les discussions lingstiques, les dades proporcionades
i la valuosa ajuda en la transcripci del corpus; aix com tamb a lEva Mari Rondoni,
haver confiat tant en mi en el moment oport.
Als companys del Ceir (Pilar Iglesias, Joan Gil, Josep Boronat, Josep Maria Iglesias,
Roco Navas i Maria Engracia Palomo), del DOMAD i de la FESOCA. Al Yannick Garcia,
per les correccions i els nims. I sobretot als alumnes del Cicle dInterpretaci de
llengua de signes, i dels postgraus de la UPF i de la UdG, per les intucions lingstiques
i els comentaris plantejats.
Aquesta tesina la dedico als meus pares, Jaume i Teresa, per tot all que mhan donat
i per tot all que no saben que mhan donat. Vull donar les grcies a la meva famlia
pel suport i sobretot a la iaia Elisa pels bons dinars i les dolces converses. Al Josep
Maria i la Maria Rosa, pel caliu i la companyia a Cal Tranquil. A lAnna i la Laia, per les
svies paraules. I al Cesc, per ser-hi.
ii
_____________________________________________________________________
Llistat de continguts
______________________________________________________________________
Agraments ...........................................................................................................................ii
Llistat de continguts .............................................................................................................iii
Llistat de figures .................................................................................................................. v
0. Introducci ........................................................................................ 1
1. Llengua de signes i corpus ................................................................ 3
1.1 Llengua de signes i lLSC ...................................................................... 3
1.2 Corpus lingstic .................................................................................. 4
1.3 Transcripci ........................................................................................ 5
2. Estat de la qesti ............................................................................. 7
2.1 Cohesi en LO ..................................................................................... 7
2.2 Cohesi i espai en LS ........................................................................... 9
3. El marc de referncia....................................................................... 12
3.1 Caracterstiques i limitacions formals................................................... 12
3.2 Mecanismes semntics dubicaci en lespai......................................... 14
3.2.1 Convenci dafinitat semntica .............................................................. 14
3.2.2. Convenci de la comparaci................................................................. 15
3.2.3. Convenci icnica ............................................................................... 16
3.2.3.1. Localitzacions geogrfiques .........................................................................16
3.2.3.2. Espai sgnic superior ...................................................................................17
3.2.4. Convenci de la ubicaci cannica........................................................ 20
3.3 Capes discursives .............................................................................. 21

4. La dixi .............................................................................................. 24
4.1 Dixi personal ..................................................................................... 24
4.2 Dixi espacial ...................................................................................... 24
4.3 Dixi temporal..................................................................................... 26
4.4 Dixi discursiva ................................................................................... 29
4.5 Dixi social.......................................................................................... 31
5. Mecanismes morfosintctics ........................................................... 32
5.1 ndexs i pronoms............................................................................... 32
iii
5.1.1 Pronoms i determinants........................................................................ 35

5.1.2 Pronoms i ndexs adverbials.................................................................. 37
5.1.3 El signe PERSONA................................................................................ 38
5.1.4 Pronoms possessius ............................................................................. 41
5.1.5 Tret prosdic dels pronoms................................................................... 43
5.2 Concordana verbal ........................................................................... 45

5.2.1 Inclinaci del cos ................................................................................. 46
5.2.1.1 Inclinaci del cos i tpics..............................................................................48
5.2.1.2 Inclinaci del cos com a marca de tpics contrastius......................................50
5.2.2 Articulaci marcada del signe................................................................ 52

5.2.3 La comparaci ..................................................................................... 53
5.3 Manteniment de la m passiva ........................................................... 55

5.3.1 Boies .................................................................................................. 55
5.3.2 Anticipaci i perseverana..................................................................... 56
5.3.3 Manteniment del referent ..................................................................... 58
5.4 El canvi de rol ................................................................................... 60

5.5 Els classificadors................................................................................ 63
5.5.1 Estructures verbals en srie .................................................................. 64
5.5.2 Combinaci destructures...................................................................... 67
6. Conclusions...................................................................................... 72
7. Bibliografia ...................................................................................... 75
Annex 1. Convencions de transcripci ................................................ 83
Annex 2. Narraci Anna Frank............................................................ 85
Annex 3. Notcia Reuni Coordinadors............................................. 107
Annex 4. Entrevista Compareixena................................................. 115
Annex 5. Conte Aneguet Lleig.......................................................... 123
Annex 6. CD-Rom.............................................................................. 141
iv
______________________________________________________________________
Llistat de figures
______________________________________________________________________
Figura
Figura
Figura
Figura
Figura
Figura
Figura
Figura
Figura
Figura
Figura
Figura
Figura
Figura
Figura
Figura
Figura
Figura
Figura
Figura
Figura
Figura
Figura
Figura
Figura
Figura
Figura
Figura
Figura
Figura
Figura
Figura
Figura
Figura
1. Fotografia interfcie ELAN ........................................................................ 5

2. Convenci de la comparaci .................................................................. 15
3. Localitzacions geogrfiques ................................................................... 17
4. s de lespai sgnic superior................................................................... 18
5. s de lespai compartit (TRASLLADAR referit de Catalunya a Madrid) ........ 19
6. Prioritzaci de lespai sgnic superior....................................................... 19
7. ndex locatiu dirigit al locus Madrid ........................................................ 26
8. Eixos temporals (Engberg-Pedersen 1993).............................................. 27
9. Representaci de la referncia pronominal (McBurney2002) ..................... 33
10. Pronoms personals de tercera persona del plural en LSC ........................ 34
11. Formes pronominals de tercera persona ............................................... 37
12. Formes locatives adverbials ................................................................. 38
13. Signe PERSONA en LSC ....................................................................... 39
14. Configuraci B .................................................................................... 40
15. Forma pronominal PRO[bc] concordada amb la primera persona ............ 40
16. Signes possessius en LSC .................................................................... 42
17. Signe de parentiu en LSC .................................................................... 43
18. Exemple de coalescncia en LSC .......................................................... 44
19. Verbs de concordana en LSC .............................................................. 46
20. Concordana manual i no manual del verb CASTIGAR............................ 47
21. Inclinaci del cos cap a lobjecte del verb OBJECTIU .............................. 48
22. Inclinaci del cos amb marca de tpic .................................................. 49
23. Inclinaci del cos com a marca de tpics contrastius.............................. 50
24. Inversi de la dominncia manual com a marca de tpics contrastius...... 51
25. Articulaci marcada del signe DESAPARIXER ....................................... 52
26. Signe comparatiu en LSC..................................................................... 53
27. Signe LLISTA...................................................................................... 56
28. Exemples de perseverana .................................................................. 57
29. Manteniment del referent en estructures de rol ..................................... 59
30. Estructura verbal en srie de dos constituents....................................... 66
31. Estructura verbal en srie de tres constituents ...................................... 67
32. Combinaci destructures simple .......................................................... 68
33. Combinaci destructures complexa ...................................................... 70
34. Elements que intervenen en la combinaci destructures complexa ......... 70
0. Introducci
0. Introducci
Hi ha molts motius per estudiar la cohesi dun discurs signat. En primer lloc, perqu
un dels fenmens ms important del discurs s el fet que les oracions estiguin
relacionades entre elles i, fins a la data, pocs estudis shan centrat en una anlisi
exhaustiva dels mecanismes que contribueixen a dotar de cohesi un text signat. En
segon lloc, perqu una descripci daquesta mena representar un pas ms cap a
lestudi de les llenges de signes (LS) des duna perspectiva discursiva, mbit en qu la
recerca s encara en un estat molt incipient. I, en tercer lloc, perqu s interessant
veure fins a quin punt sassemblen o difereixen els mecanismes cohesius de dues
llenges de modalitat diferent.
Tot i que trobem argumentacions per demostrar que les propietats formals de
la sintaxi de les LS no estan determinades per lespai (Sandler i Lillo-Martin 2006), la
realitzaci espacial daquestes llenges s una part important de la seva estructura.
Les LS sarticulen en un espai tridimensional i aquest fet s crucial a lhora dentendre
les similituds i diferncies entre les llenges signades i les parlades. Un altre tret de la
modalitat que t un impacte important en lestructura lingstica s la simultanetat.
Les caracterstiques articulatries i perceptuals de les LS, s a dir les dues mans com a
articuladors independents i ls dels marcadors no manuals simultanis, fan possible que
la llengua pugui expressar diferents continguts al mateix temps. Per tant, davant
daquestes diferncies les preguntes que ens plantegem sn: quins mecanismes
cohesius comparteixen i en quins difereixen dues llenges de modalitat diferent? Fins a
quin punt la modalitat de la llengua determina la cohesi discursiva?
En aquest treball ens proposem fer un estudi descriptiu daquells lligams que tenen la
seva manifestaci a linterior del discurs i que permeten lenlla entre les oracions.
Aquesta recerca es basa en la llengua de signes catalana (LSC), per la teoria se
centra i pren exemples daltres llenges de signes, com ara lamericana (ASL), la
danesa (DSL) o la britnica (BSL), ats que als pasos respectius la investigaci es
troba en un estat ms avanat. Esperem que les dades que aqu extraiem serveixin de
punt de partida per a futurs estudis contrastius i per a una millor comprensi de
lestructura i el funcionament de les llenges de signes i les llenges en general.
0. Introducci
Aquest treball sestructura de la manera segent:
. Lapartat 1 cont una descripci dels trets de la llengua objecte danlisi, de la

metodologia i de les dades en qu ens hem basat.
. Lapartat 2 consisteix en una breu descripci de lestat de la qesti dels estudis

sobre cohesi discursiva en LO i en LS.
. Lapartat 3 exposa les caracterstiques definitries de lorganitzaci del marc de

referncia i dels diferents elements en lespai.
. Lapartat 4 mostra les particularitats dels elements dctics dels discursos signats.
. Lapartat 5 presenta els mecanismes morfosintctics que doten de cohesi els

discursos signats.
. Finalment, lapartat 6 presenta les conclusions daquest treball.
__
1. Llengua de signes i corpus

1.1 Llengua de signes i lLSC
Les LS sn llenges naturals que shan desenvolupat com el mitj de comunicaci de
les persones sordes i que han evolucionat al llarg dels anys. Com altres llenges
minoritries, conviuen amb llenges orals (LO) majoritries dominants amb qui
comparteixen el territori. En aquest cas, la situaci s especialment interessant perqu
les llenges difereixen en la seva modalitat: mentre que la LS s gestovisual (es
produeix amb el gest i es percep per la vista), la LO majoritria s de naturalesa
oroauditiva (es produeix oralment i es percep auditivament), fet que la fa inaccessible
per a la comunitat sorda del lloc.
Les persones sordes sn una comunitat interessant des del punt de vista
lingstic perqu noms entre el 5% i el 10% neixen en famlies sordes en qu el mitj
dexpressi s la LS. Aquest petit percentatge dinfants afortunats que seduquen en un
entorn on reben un input signat natural poden adquirir naturalment la LS, de manera
parallela a qualsevol altra llengua natural. De totes maneres, per motius histrics,
metodologies educatives, prejudicis o, si ms no, malentesos lingstics i socials, els
infants no reben un input del tot nadiu. Com que ms del 90% de Sords1 sn signants
no nadius i tenen historials lingstics diferents, els nadius estan acostumats a
comunicar-se amb gent que t un nivell de competncia lingstica molt diferent i
allunyat del seu. A aix cal afegir-hi tamb que cada cop ms persones oients entren a
formar part de la Comunitat Sorda i aprenen la LS com una segona llengua. Per
aquests motius, els signants nadius sn molt tolerants amb les diferents formes
dexpressar-se per signes i estan molt acostumats a entendre maneres de signar
diferents de la seva i a ajustar el seu nivell de llengua als estmuls que reben, a
linterlocutor i a la situaci comunicativa.
Aquest estudi es basa en la llengua de signes catalana (LSC), la llengua natural
de les persones sordes signants de Catalunya. Es calcula que hi ha unes 25.000
persones signants dLSC, dada que inclou persones sordes i amb problemes auditius
signants, i totes aquelles persones oients que per motius laborals, familiars i/o per
Dacord amb les convencions utilitzades a la literatura, escrivim Sord amb majscula per referir-nos a la
persona que pertany a la Comunitat Sorda i que t una identitat cultural i lingstica clara, per diferenciarlo del mot sord amb minscula, que es refereix a la persona amb una discapacitat auditiva.
__
afinitat tamb utilitzen aquesta llengua com a mitj de comunicaci en la seva vida
quotidiana.
1.2 Corpus lingstic

El corpus lingstic utilitzat en aquest treball consisteix en 4 discursos signats gravats:
una narraci, una notcia, una entrevista i un conte per a infants. Excepte lentrevista,
que t un carcter espontani, els altres tres vdeos tenen una certa preparaci prvia,
tot i que els discursos no han estat escrits anteriorment. Aquesta preparaci es deu al
fet que dos dels vdeos shan ems pel canal de TV via Internet que presenta notcies
signades per a la Comunitat Sorda catalana (Webvisual TV), i laltre vdeo s un
enregistrament dun conte que es comercialitza amb finalitat ldica i pedaggica, editat
per la Federaci de persones sordes de Catalunya. Per tant, considerarem que les
dades que analitzem sn un registre formal i especialitzat de la llengua2.
Hem intentat, en la mesura del possible i per no caure en trets idiolectals, que
els discursos fossin emesos per tres signants diferents. Dues de les persones sordes
sn signants nadius educats en famlies nadiues i tots tres utilitzen lLSC en la seva
vida quotidiana. Hem intentat tamb que el corpus fos representatiu, tot i que no
exhaustiu, dels principals tipus discursius (narraci, explicaci i dileg).
Aquesta anlisi es basa, principalment, en el corpus objecte destudi. Tanmateix,

tamb hi fem constar comentaris i observacions dexemples de discursos trobats al
llarg de lelaboraci del treball. Som conscients que noms quatre discursos sn una
mostra de llengua molt reduda (sobretot tenint en compte lheterogenetat de la LS),
per tant, lanlisi que aqu presentem s una descripci i cal veure-la com un
suggeriment. En qualsevol cas, esperem que aquesta descripci serveixi dimpuls per a
estudis i investigacions posteriors.
Neidle et al. (2000:12) comenten que la presncia de la cmera influencia qualsevol interacci. Fins i tot
una cmera al davant de converses quotidianes far que el signant pari ms atenci a la gramtica que
utilitza i que, per tant, la mostra de llengua representi una forma ms controlada que no pas la que es
pugui trobar en una conversa lliure.
__
1.3 Transcripci
A lhora de treballar amb les dades hem utilitzat leina danotaci ELAN (EUDICO
Linguistic Annotator), un producte desenvolupat pel Max Planck Institute for
Psycholinguistics. Aquesta interfcie, creada inicialment per a la transcripci i lanlisi de
les LO, permet manipular les dades a partir de la transcripci de les glosses juntament
amb la pantalla del vdeo signat. Com que lanotaci sestructura a partir de lnies, per
a la nostra anlisi hem cregut convenient destriar les segent parts de la llengua:
signes manuals articulats per la m activa i la m passiva; expressi facial, on incloem
mirada, parpelleig, vocalitzaci, moviment de les celles i dels ulls, i totes aquelles
expressions facials que aportin un significat concret (marcadors); moviment del cap i
del tors; estructures de rol; espai sgnic cap on es dirigeixen els signes i pauses en el
ritme de signar.
La Figura 1 mostra la pantalla de treball de lELAN. Al marge esquerre es
visualitza el vdeo signat. A la meitat inferior, apareixen per separat cada una de les
lnies dinformaci lingstica que hem destriat, on transcrivim les glosses o b fem una
descripci en el cas del component no manual. Al costat dret superior del vdeo,
podem escollir quina lnia volem visualitzar.
Figura 1. Fotografia interfcie ELAN
__
A continuaci detallem la informaci que es pot trobar als annexos del treball.
. Annex 1: Convencions de transcripci
La transcripci de les glosses amb les lnies analitzades en format .pdf de cada
discurs signat:
. Annex 2: Narraci sobre la histria de lAnna Frank
. Annex 3: Notcia sobre una reuni de coordinadors dLSC i LSE a Madrid
. Annex 4: Entrevista a la presidenta de la Federaci de persones sordes de Catalunya
desprs de la compareixena al Congrs dels Diputats
. Annex 5: Conte Laneguet lleig
. Annex 6: Vdeos analitzats, arxius en format .eaf amb lanlisi de les dades i larxiu
per installar la versi 2.6.3 de lELAN
2. Estat de la qesti
2.1 Cohesi en LO
Inicialment els treballs sobre cohesi en llengua oral es van centrar en el plantejament
de com una srie doracions formaven i constituen un text. El focus dinters de molts
autors consistia a establir de manera formal els trets que identificaven un text com a
tal, a partir de principis de connectivitat que creaven lligams en el text i que implicaven
una cointerpretaci (Van Dijk 1977, De Beaugrande i Dressler 1981, Halliday i Hasan
1976). El tractament ms exhaustiu s el de Halliday i Hasan (1976), que sha acabat
convertint en lestudi estndard en aquesta rea (Brown i Yule 1983:190). Anlisis
posteriors han ampliat o modificat lleugerament aquest tractament (Calsamiglia i Tusn
1999, Renkema 2004).
Halliday i Hasan manifesten que la determinaci primera per demostrar que un
seguit doracions constitueixen un text depn de les relacions cohesives que shi
donen. El text3 est dotat de textura, que ve donada per les relacions cohesives, i aix
s el que el diferencia del que no s un text. Aquestes relacions cohesives sestableixen
quan la interpretaci dalgun dels elements del discurs depn dun altre: un pressuposa
laltre en el sentit que pot ser descodificat a partir de la remissi cap a laltre (1976:4).
Lexemple paradigmtic daquesta relaci cohesiva el trobem a (1), en qu
lelement them es refereix (s, per tant, anafric) a six cooking apples.
(1) Wash and core six cooking apples. Put them into a fireproof dish.
(Brown i Yule 1983)
Aquesta funci anafrica de them cohesiona les dues oracions i fa que les interpretem
com un tot; per tant, totes dues juntes formen un text.
En aquest estudi estndard, Halliday i Hasan elaboren una taxonomia de cinc tipus
cohesius que permeten lenlla entre els elements textuals. A continuaci descrivim
aquests cinc grups, a partir de ladaptaci feta per Renkema (2004:103).
Tot i que generalment sassoci text al producte escrit i discurs al procs oral (Calsamiglia i Tusn
1999), en aquest treball utilitzem aquests dos termes indistintament i en el sentit ms ampli per inclourehi tamb la LS.
(i) La substituci s un intercanvi duna paraula (o un segment) per una paraula buida i
que t un sentit general, que remet a lelement precedent.
(ii) Lellipsi s lomissi duna paraula o duna part de loraci, ja sigui del nom, del
verb o duna oraci.
(iii) La referncia es basa en la relaci entre els elements del discurs i lelement
precedent. Mentre que la referncia tracta la relaci semntica, la substituci i lellipsi
tracten la relaci entre les unitats gramaticals. En el cas de la referncia, el significat
de la paraula buida ve determinat pel que apareix abans o desprs de lelement buit,
que generalment acostuma a ser un pronom.
(iv) La conjunci s la relaci que indica com les oracions suneixen entre elles, ja sigui
hipotctica o paratctica.
(v) Finalment, la cohesi lxica sn aquells lligams establerts que mantenen el referent
a partir del contingut de les paraules. Aqu hi trobem mecanismes de reiteraci
(repetici, sinonmia, hiponmia/hiperonmia, metonmia, antonmia) i de camp
semntic, que formen un univers de significat amb laparici del conjunt delements.
A part de la possibilitat de mantenir el referent amb procediments lxics, una altra

estratgia s recrrer a procediments gramaticals. En aquest cas, la dixi textual pren
una rellevncia important. Es tracta de formes dctiques que actuen amb una funci
endofrica, s a dir, orientada a linterior del text. Sn elements breus, conceptualment
buits i que recuperen el significat en un altre lloc del text. Els trobem en les categories
gramaticals nominals amb funci substantiva o adjectiva (demostratius, personals,
possessius, quantificadors, etc.), en les adverbials (modals, temporals, locatius) i en les
marques verbals de temps i persona (Calsamiglia i Tusn 1999).
Les LO basen principalment les seves estratgies cohesives a partir del lxic, tot i que
les marques de concordana verbal i les categories gramaticals tamb funcionen
denlla entre els elements textuals. A continuaci veurem que les caracterstiques
inherents a la modalitat de les LS fan que els enllaos intratextuals es basin en
mecanismes especfics relacionats amb la modalitat de la llengua.
2.2 Cohesi i espai en LS

En les LS, a diferncia de les orals, lespai que envolta el signant juga un paper
fonamental en la llengua. Lespai sgnic, o espai neutre, consisteix en la zona
hemisfrica que sestn des del cos del signant en totes les possibles direccions fins on
arriben els braos estirats horitzontalment i sexplota en diferents nivells. Primer, s un
dels parmetres de qu es componen i es diferencien els signes. Desprs, la
concordana verbal es marca a travs de les posicions espacials i, a ms, els referents
discursius es distingeixen els uns dels altres segons la seva ubicaci (Padden 1990). En
aquest treball ens centrarem en aquestes dues ltimes caracterstiques, que estan
relacionades amb la presentaci i posterior represa dels referents discursius.
Els discursos signats mostren dos mecanismes per a representar la informaci espacial.
(i) Duna banda, la localitzaci descriptiva indica la ubicaci real de les entitats
utilitzant lespai a mode de mapa, tant si els elements hi sn presents com si no hi sn.
En aquest tipus de descripcions espacials, les relacions entre els referents espacials
esdevenen significatives perqu representen les ubicacions reals. Podem dirigir ndexs
adverbials cap aquests referents, que en aquest treball anomenem locatius.
(ii) De laltra, la localitzaci no descriptiva fa un s abstracte de lespai i colloca els

referents per poder establir les concordances i les relacions coreferencials. Aquestes
representacions en lespai establertes per a la sintaxi i el discurs tenen una naturalesa
abstracta. Ambds mecanismes reben el nom de referncia espacial, que consisteix
en lassociaci duna rea de lespai sgnic amb un element de la representaci mental
del signant. Aquesta referncia espacial es dna en el nivell morfosintctic a partir dels
verbs de concordana, dels classificadors, dels ndexs i de larticulaci del signe en el
punt concret associat a aquella entitat (Winston 1995:90) i s un tret lingstic que
serveix per identificar i per referir-se a una entitat al llarg del discurs. s el que alguns
investigadors tamb anomenen locus anafric, que consisteix en la projecci del
referent en lespai donada la seva absncia en el context situacional (EngbergPedersen 1993:53).
Aquests dos tipus de representaci espacial han rebut diferents noms en la
literatura: marc referencial fix / marc referencial desplaat (Bellugi i Klima 1990,
Morgan 1999), espai observador / espai diagramtic (Emmorey i Falgier 1999,
Emmorey 2002b, Emmorey i Tversky 2002) i espai substitutiu / espai simblic (Liddell
2003)4.
Winston (1995) fa la primera anlisi descriptiva de la referncia espacial en un marc

discursiu comparatiu, on presenta els mecanismes utilitzats per a lestabliment de la
referncia espacial que permeten dotar de cohesi el text. Aquests inclouen:
(i) articular el signe del referent cap un lloc concret de lespai sgnic
(ii) fer un pas cap a un costat concret i articular-hi els signes
(iii) assenyalar cap a un punt concret i desprs realitzar el signe ja sigui en un punt
neutre o b en el lloc concret
(iv) rotar el tors i/o el cap vers lespai i dirigir-hi la mirada
(v) que la m passiva5 adopti un rol actiu, per tal de signar ms a prop de lespai
establert
(vi) utilitzar verbs de concordana que es moguin cap aquell punt concret
(vii) combinar aquestes diferents estratgies
En aquest estudi pioner, lautora noms menciona aquests mecanismes sense

descriuren les caracterstiques ni el funcionament. Winston comenta que la referncia
en ASL no requereix un s de lespai, sin que aquesta ubicaci a lespai s ms aviat
una tria feta pel signant per reflectir significats importants. Quan es tracta de punts
poc rellevants lespai no sutilitza i els verbs de concordana poden realitzar-se sense
fer s de lespai, noms anomenant el subjecte i/o objecte sense ubicar-los a lespai
(Winston 1995:91).
En el treball que presentem, en canvi, veurem que la referncia espacial de
lLSC s un element clau per a la cohesi discursiva i que la recuperaci dels referents
discursius es basa en ls de lespai sgnic com a pea fonamental per a la creaci de la
textura discursiva.
En un altre estudi sobre la BSL (llengua de signes britnica), Morgan (1999) descriu un
sistema de formes referencials utilitzat pels signants en diferents marcs referencials.
Lorganitzaci de la referncia per a la construcci del discurs sestableix amb els
segents mecanismes:
4
Hem optat per traduir al catal la terminologia en angls.

Els signants tenen una m preferent per als signes, que coincideix amb la dreta per a les persones
dretanes. Per evitar confusions, utilitzem els termes m activa o dominant segons sigui la m preferent, i
m passiva o no dominant, per a la no preferent.
5
10
(i) ls de sintagmes nominals

(ii) els ndexs pronominals referits a persones o objectes
(iii) les proformes, que indiquen la mida i la forma del referent
(iv) la concordana verbal, a partir del marc referencial fix, que presenta lespai
topogrfic, i el marc referencial desplaat, per representar els dilegs, les accions i els
pensaments dels protagonistes.
Prenent com a punt de partida els fenmens descrits per a lASL i la BSL, en aquest
treball veurem com lLSC utilitza un gran ventall de mecanismes per a la cohesi
discursiva, que en gran part es basa en la utilitzaci de lespai. Ens centrarem en
aquells recursos basats en lespai que sutilitzen per recuperar referents discursius i
deixarem de banda descripcions sobre els connectors doracions.
Tanmateix cal fer un apunt important i s que lLSC tamb t recursos lxics per
recuperar referents apareguts anteriorment. Els signes que glossem com MATEIX i
ESMENTAT sn dues formes que indiquen identitat amb un referent discursiu que ja ha
estat presentat. Aquests adjectius reprenen els SN apareguts prviament i duen a
terme una cohesi distant, s a dir, lenlla entre el SN que es presenta per primera
vegada i aquest signe lxic anafric apareixen a una distncia considerable. Per
aquesta ra, els signes MATEIX i ESMENTAT apareixen seguits del SN referencial, com
a mecanisme dactivaci. La diferncia entre aquest mecanisme lxic i els que es basen
en lespai s que aquests darrers funcionen amb ms freqncia en contextos de
cohesi immediata. Centrem-nos, doncs, en lanlisi morfosintctica i en els
mecanismes basats en lespai.
Els estudis comparatius entre LS mostren un gran nombre de diferncies entre els
mecanismes morfolgics que utilitzen. Al mateix temps, per, tamb shan trobat
similituds destacables en les ubicacions i el moviment a lespai sgnic per indicar la
concordana gramatical (Newport i Suppalla 2000). La majoria de terics defensen
larbitrarietat de criteri en la distribuci espacial daquestes ubicacions. A continuaci,
per, veurem un llistat de mecanismes que relativitzen aquesta arbitrarietat, i s que
sovint les localitzacions a lespai imposades per la sintaxi i el discurs segueixen unes
convencions de tipus semntic/pragmtic.
11
3. El marc de referncia
En LS quan volem parlar desdeveniments, estats i processos inserim els referents
discursius en un marc de referncia basat en lespai. Aquest marc consisteix en un
grup dentitats ubicades a lespai sgnic que conformen un conjunt de loci referencials
que podem recuperar al llarg del discurs (vg. apartat 5.1). Aquest marc de referncia
no es limita al nivell oracional (en aquest cas no podria indicar coreferncia), ni tampoc
sestn durant llargs fragments, sin que es tracta ms aviat duna estructura dinmica
oberta a canvis constants. Com que els discursos sn dinmics, les representacions
tamb ho sn i a mesura que parlem o signem afegim nova informaci, nous elements
i canvis de situacions. Per tant, la representaci sactualitza a mesura que el discurs
avana.
El marc de referncia pot ser dctic o anafric. En el primer cas, el signant
assenyala cap a la direcci de lentitat o la ubicaci en el context denunciaci i, per
tant, el marc de referncia ve determinat per les ubicacions reals dels interlocutors i
dels referents. En el segon cas, la referncia anafrica s independent del context i no
depn de les posicions reals. En aquest estudi ens centrarem en aquest segon cas i
comentarem els factors formals i semntics que influeixen en lorganitzaci de lespai.
En la DSL (llengua de signes danesa) shan descrit les convencions que
segueixen els signants a lhora de determinar els loci. Dacord amb Engberg-Pedersen
(1993:69), la tria duna ubicaci en lespai per a un referent concret no s arbitrria,
sin que ve determinada per relacions pragmtiques i semntiques. Aquestes
convencions, que no sn exhaustives ni tampoc tenen un carcter obligatori, tamb les
trobem presents en els discursos en LSC. A continuaci veurem quins trets t el marc
de referncia en aquesta llengua.
3.1 Caracterstiques i limitacions formals

Lespai sgnic constitueix la zona on sarticula la llengua. Com que la llengua de signes
no es pot articular fora daquest mbit, una de les limitacions formals del marc de
referncia s que els loci no es poden collocar a lesquena del signant, sin que
sordenen seguint un arc al davant del cos. Si algun dels referents de qui tracta el
12
discurs representa que est collocat darrere del signant, aquest assenyala endarrere i
reprn el referent a un dels costats de lespai sgnic ms prxim al seu cos.
Generalment, els signants dLSC ordenen els referents del costat actiu al passiu en
ordre daparici. Aquest ordre sembla respondre a un criteri de comoditat, ja que
establir un locus al costat actiu per desprs reprendrel s ms econmic que fer-ho al
costat contrari6. De totes maneres, hem trobat un nic cas que contradiu aquesta
premissa. En el vdeo de la notcia, el signant presenta dos referents en moments
diferents que no diferencia de cap altre. Com que es tracta dentitats discursives que
apareixen soles, les ubica primer una i desprs laltra al seu costat actiu. Ms
endavant, apareixen unes entitats que oposa entre elles. Per marcar aquesta oposici
les presenta en punts diferents de lespai sgnic i comena collocant el primer referent
al costat passiu per desprs collocar laltre a lactiu. Per tant, tot i que generalment els
signants ordenen els loci de costat actiu al passiu, aquest no s un criteri rgid.
Els discursos o fragments on noms apareix un sol referent amb alt valor discursiu,
aquest es colloca al costat dret o esquerre indiferentment. En aquest cas, lespai
sutilitza per collocar-hi els referents importants, sense cap criteri ni sistematicitat i per
aix no s important a quin lloc de lespai lubiquem. En canvi, a partir del moment que
en el discurs hi intervenen dos o ms referents, trobem unes convencions dubicaci en
lespai que responen a uns criteris sistemtics. Aquests quatre factors han estat
descrits per Engberg-Pedersen (1993:71) per a la DSL i en aquest treball els ampliat
amb els exemples identificats en LSC. El que definim a continuaci s noms una
descripci de lactuaci del signant, i no sha de veure com unes regles estrictes que
shan de seguir.
En el corpus en ASL de Winston (1995) referit a marcs comparatius, els signants colloquen al costat
dominant el referent principal o b desconegut, i al costat no dominant, els referents secundaris o
coneguts. En lestudi descriptiu sobre la DSL, Engberg Pedersen (1993) diu que els signants dretans
distribueixen els locus desquerra a dreta, tot i que les formes plurals que impliquen una reduplicaci del
signe poden influir en aquesta disposici.
13
3.2 Mecanismes semntics dubicaci en lespai
3.2.1 Convenci dafinitat semntica

En primer lloc, trobem que tots aquells referents que tinguin afinitat semntica es
trobaran inserits en un locus determinat. Aqu hi trobem relacions familiars i de
possessi dels referents, llocs de residncia o de treball, com a criteris ms usuals que
se segueixen a lhora de collocar els referents en un mateix costat de lespai sgnic. En
certa manera, ens trobem davant dun s metonmic dels loci, ja que hi associem
referents que estan estretament relacionats, com ara persones i llocs de residncia7.
Lestabliment daquests loci pot variar i fins i tot oposar-se, tot collocant un dels
referents al costat oposat de lespai sgnic quan volem fer una diferenciaci
remarcable. En aquest cas ens trobem davant una nova capa de significat, motivada
generalment per una digressi del signant. Un cop acabada la digressi, el signant
torna a recuperar el marc de referncia establert en un principi. Ms endavant
ampliarem i ens estendrem en el concepte de capes del discurs (vg. apartat 3.3).
En el corpus analitzat trobem que les relacions dafinitat inclouen parentius familiars,
com ara lAnna Frank i la seva famlia collocats al mateix locus, aix com tamb grups
de minories tniques o discriminades, com jueus, gitanos, homosexuals, negres i
minusvlids en un mateix costat de lespai sgnic. Aquestes agrupacions en lespai fan
que el camp semntic del discurs estigui directament relacionat amb ls de lespai que
en fan els signants i que, per tant, la cohesi discursiva depengui daquesta
organitzaci dels referents en lespai. De la mateixa manera que en un discurs oral, els
elements dun mateix camp semntic el doten de cohesi, en LS els elements que
tenen una relaci semntica tamb creen aquests lligams cohesius entre els elements
del discurs. La diferncia fonamental rau en el fet que aquesta cohesi semntica
signada sexpressa a partir de la presentaci dels referents en lespai. La distribuci
dels referents en lespai la podem explicar, per tant, a travs de la semntica i hi
trobem tamb mostres de lligams cohesius.
Sembla que lassociaci persona-lloc de residncia al mateix locus s comuna en diferents LS. EngbergPedersen (1993:71) presenta un exemple en qu la signant danesa colloca duna banda la seva famlia i
el lloc de residncia dabans de la separaci dels seus pares i, de laltra, la mare i la nova ciutat on es
trasllada. Igualment, Emmorey (2002:56) presenta dades de signants nord-americans en qu identifiquen
els pares amb el lloc de residncia, o b els infants i el lloc on van a jugar.
14
3.2.2. Convenci de la comparaci

Quan es vol contrastar, oposar o b comparar els diferents referents utilitzem la
convenci de la comparaci. En LSC no noms ens limitem a la comparaci, sin que
moltes vegades ubiquem els referents en costats oposats per diferenciar-los. Aquesta
s la convenci ms freqent quan els referents discursius no tenen relaci dafinitat i
es presenten com entitats diferenciades.
En el corpus analitzat, el vdeo de la notcia presenta dos grups dintrprets en
llocs oposats: encara que es tracti del mateix grup de professionals, el signant vol
diferenciar els que han cursat el cicle formatiu i els que no tenen estudis reglats. Un
altre exemple s el cas dels professors sords. Duna banda, trobem el locus a referit a
aquells professors que han cursat un curs de 500 hores (Figura 2a) i, de laltra, el locus
b que representa els professors que posseeixen el ttol dassessor sord (Figura 2b).
Aquesta representaci en lespai serveix, doncs, per distingir els diferents grups de
professionals.
a. Locus que representa els professors

que han estudiat el curs de 500 h.
b. Locus que representa els professors

que tenen el ttol dassessor sord
Figura 2. Convenci de la comparaci
Un cas molt freqent es dna quan tenim en un mateix locus diversos referents
agrupats segons el criteri dafinitat semntica. Com hem comentat abans, en el
moment que es vol diferenciar els referents sutilitza el criteri de la comparaci i es
redistribueix lespai de manera que un dels referents passa a estar ubicat al costat
oposat de lespai sgnic. s el cas de referents que es traslladen de casa, de feina o
situacions que sesdevenen en llocs diferents. En el cas del vdeo narratiu analitzat,
durant tot el discurs els protagonistes (Anna Frank, pare, mare i germana) ocupen un
mateix locus. En lltim fragment del vdeo, com que els quatre protagonistes se
separen i envien a les filles a un altre camp de concentraci, lespai es redistribueix per
mostrar aquesta diferncia dubicacions reals. Aix, les filles passen a ocupar una banda
15
de lespai sgnic, oposada a la dels pares. Lespai no sorganitza, per tant, de manera
fixa sin que al llarg dels discurs pot variar i la convenci de la comparaci s el
mecanisme ms usual per redistribuir lorganitzaci dels referents.
3.2.3. Convenci icnica

En el cas que el marc de referncia reflecteixi les relacions locatives entre els referents,
lorganitzaci es basa en la convenci icnica. Aquesta consisteix en una relaci
espacial entre els loci A i B que sn el reflex de la ubicaci dA i B en la situaci que es
descriu a escala apropiada i de manera aproximada, deixant de banda detalls
irrellevants. Aqu trobem, duna banda, ls de lespai topogrfic, s a dir, totes
aquelles ubicacions geogrfiques que representem a escala aproximada en lespai
neutre i, de laltra, ls de lespai sgnic superior. Aquest darrer consisteix en un s
metafric de lespai en qu totes aquelles entitats o referents que sn ms amunt en
lescala jerrquica es colloquen a lespai sgnic superior, situat en un punt elevat
oposat al pla horitzontal. Vegem aquests dos aspectes amb ms detall.
3.2.3.1. Localitzacions geogrfiques

Les localitzacions geogrfiques sn un tipus de convenci icnica, segons la qual
utilitzem lespai com si es tracts dun mapa geogrfic i ubiquem els referents en el lloc
que els correspon dacord amb la seva localitzaci real. s a dir, el signant simagina
que t un mapa al davant i hi dirigeix els ndexs dacord amb la ubicaci real que
ocupen en aquest mapa. Aix, els pasos o ciutats ms occidentals es marcaran amb un
ndex dirigit a lesquerra de lespai sgnic i els ms orientals, cap el costat dret.
A la narraci de lAnna Frank, Alemanya queda representada amb un locus al
costat dret realitzat en el pla vertical (Figura 3a) i Holanda queda representada al locus
esquerre, en un punt inferior dacord amb la seva situaci real. En les diferents
ocurrncies del verb TRASLLADAR referides sempre al trasllat de la famlia dAlemanya
cap a Holanda, el signant articula aquest verb de dreta a esquerre de lespai sgnic, de
manera que queda representada la direcci del moviment segons un mapa real (Figura
3b). La concordana dels verbs, amb la direcci del signe i la mirada, depn i sarticula
a partir de la collocaci dels elements a lespai (vg. apartat 5.2).
16
a. Dctic locatiu referit a

Alemanya
b. Verb TRASLLADAR articulat

des del locus dHolanda a Alemanya
Figura 3. Localitzacions geogrfiques
3.2.3.2. Espai sgnic superior

En ls de lespai sgnic superior es donen relacions desiguals que corresponen a
referents que ocupen llocs diferents a lescala jerrquica. Exemples de relacions
daquest tipus sn les que sestableixen entre pares i fills, caps i treballadors,
professors i alumnes, entre daltres. Fins i tot, podem trobar-hi tamb conceptes
abstractes com ara la teoria (en un punt elevat) i la prctica (en un punt inferior).
En el vdeo de la notcia, el signant colloca el locus que representa la
universitat en un punt ms alt en contraposici a les associacions de persones sordes.
A la Figura 4a, veiem el signe UNIVERSITAT situat en un punt ms alt del pla
horitzontal. A ms, durant el discurs apareix precedit dun ndex que apunta cap
amunt. Un cas semblant s el que trobem a la narraci de lAnna Frank, on el signant
tamb marca en un locus ms alt els referents amb autoritat i en un locus ms baix els
que en tenen menys. Daqu que els pares ocupin un lloc ms alt que el personatge de
la nena i que cada vegada que articuli un signe dels pares cap a la nena, la direcci
sigui de dalt a baix.
En la IPSL (llengua de signes indopaquistanesa) Zeshan (1998 [apud McBurney

2002:339]) comenta que lespai sgnic superior sutilitza no noms per a referents amb
cert grau dautoritat, sin tamb per a aquells que sn fsicament remots per al signant
(per exemple, els participants en una conversa telefnica). De manera similar, trobem
que aquells referents llunyans que tenen una presncia vaga i poc clara tamb es
colloquen ms amunt. Aquest s el cas de larticulaci del signe ALGUNS en un
fragment de la narraci de lAnna Frank. En el moment que parla de qui ha denunciat
la famlia, com que sn un referent poc definit, ubica el locus en un punt superior de
lespai neutre (Figura 4b).
17
a. Signe UNIVERSITAT
b. Signe ALGUNS
Figura 4. s de lespai sgnic superior
Amb freqncia trobem una intersecci entre ls de lespai sgnic superior i les
localitzacions geogrfiques. Aquesta barreja apareix quan parlem de llocs, zones o
pasos que responen a una relaci de subordinaci. Els exemples ms comuns sn
aquells signes referits a capitals de pasos on trobem el govern i el poder, oposats a
ciutats del mateix pas. En aquest cas, la capital sempre ocupar un lloc superior de
lespai sgnic encara que se la compari amb una ciutat del nord, ja que el poder que t
la capital es prioritza per damunt de la ubicaci real.
En el vdeo de lentrevista, per exemple, el signant colloca en un primer
moment Catalunya i la comunitat madrilenya en dos loci diferents no alineats en
lespai, ja que Madrid, tot i estar fsicament ms al sud que Catalunya, lestableix en un
punt ms alt perqu s on hi trobem el govern i, per tant, el poder. La signant
entrevistada fa un s de lespai compartit8, s a dir, organitza el seu espai sgnic
dacord amb els punts que ha collocat lentrevistador i utilitza tamb aquesta no
alineaci dels referents per dirigir-hi els signes (Figura 5). Al llarg de tot el discurs
ambds signants utilitzen els punts dreta-avall per referir-se a Catalunya, esquerraamunt per a Madrid, a lhora de recuperar les dues localitzacions. En aquests casos, els
signants fan prevaldre el criteri jerrquic per sobre de licnic.
Segons que diuen Emmorey i Tversky (2002), per a les descripcions dentorns no presents, els signants
utilitzen els mateixos punts tot fent una mena de transformaci mental per entendre la collocaci dels
objectes en relaci amb el punt de vista del signant; s lanomenat espai compartit. Tot i aix, segons
Emmorey, no fan una rotaci de 180 sin que interpreten intutivament i instantnia les ubicacions. Pot
ser que els interlocutors entenguin les descripcions espacials com si ells mateixos les estiguessin signant.
Les autores conclouen que la modalitat de la llengua interv en la interpretaci i la naturalesa de les
perspectives del signant i de linterlocutor per a les descripcions espacials.
18
Figura 5. s de lespai compartit (TRASLLADAR referit de Catalunya a Madrid)
La ubicaci icnica tamb la trobem en la variaci en larticulaci dels signes. El signe

INCLOURE consisteix en la configuraci dit ndex i amb un moviment de rotaci del
canell, i la m passiva amb configuraci plana. Segons el context, aquest signe pot
adoptar una forma diferent en cas que el signant especifiqui la inclusi de dos
elements. En aquest cas, ambdues mans es configuren amb lndex. A lexemple de la
Figura 6 el signant identifica la m activa amb Catalunya, ja que sacosta a la banda on
lha collocada, i la m passiva amb Madrid, que correspon amb la ubicaci espacial
daquesta ciutat dacord amb el mapa imaginari del pla vertical de davant del signant.
Com veiem a les illustracions, Catalunya ocupa un lloc inferior del pla (Figura 6a), i no
est alineada amb Madrid, que subica en un lloc superior (Figura 6b). Aquest s
diferenciat de les dues mans s tamb una marca de tpics contrastius (vg. apartat
5.2.1.2)
a. Signe INCLOURE referit a Catalunya
b. Signe INCLOURE referit a Espanya (Madrid)
Figura 6. Prioritzaci de lespai sgnic superior
19
Com podem veure a la Figura 6, la concordana de la realitzaci del signe INCLOURE

en les rees on ha establert els locatius tamb lapreciem en el component no manual9
del signant, ja que tant la mirada com el moviment del cap sarticulen i es dirigeixen
dacord amb aquestes ubicacions.
En el cas dels pasos i ciutats, els signants tenen una preferncia per lespai
sgnic superior enfront de la localitzaci geogrfica real. Vegem a continuaci, la ltima
convenci i altres possibles casos dinterseccions de criteris.
3.2.4. Convenci de la ubicaci cannica

Amb freqncia trobem que els signants estableixen el locus del referent en el lloc que
la persona o entitat ocupa normalment, encara que no sigui present en el context
denunciaci. Els signants assenyalen, per exemple, cap a la taula o loficina del
referent i hi dirigeixen els signes. Lespai, per tant, sutilitza de manera metonmica ja
que el lloc habitual serveix per designar la persona. En certa manera, aqu trobem un
parallelisme amb la gestualitat dels oients, que sovint miren o assenyalen cap a una
ubicaci que es correspon amb un referent determinat, perqu s el lloc que ocupa
generalment.
En els casos en qu es pot donar una intersecci de convencions, com per
exemple tenir una conversa que tracti duna persona que es troba en una posici alta
de lescala jerrquica, per que el seu despatx estigui ubicat al pis inferior del context
on t lloc la conversa, els signants poden recrrer a dues estratgies diferents segons
la informaci que prioritzin. Si el que volen destacar s la superioritat de la persona per
sobre de les altres, aquesta ocupar un locus en un punt elevat de lespai. Si, en canvi,
saben amb seguretat que linterlocutor coneix lorganitzaci de ledifici i que, per tant,
sap que el despatx del superior s al pis de sota, utilitzaran la convenci de la ubicaci
cannica i assenyalaran cap avall quan vulguin referir-shi10. Els signants, per tant,
presenten la informaci dacord amb el que volen prioritzar i intenten intuir qu sap i
qu no sap linterlocutor, quin s el seu estat epistmic, i donen la informaci de la
manera ms adequada.
El component no manual consisteix en tota aquella informaci gramatical expressada a travs de

lexpressi facial, el moviment del tronc i la posici i moviment del cap.
10
Santi Frigola i Josep Maria Boronat, signants nadius, afegeixen una tercera estratgia que consisteix a
assenyalar cap a la porta, per referir-se a la persona que no s present per que pot aparixer en
qualsevol moment. Deixem aquesta estratgia per a una anlisi posterior, ja que no hem trobat mostres
en altres signants.
20
En aquest apartat hem vist com el camp semntic del discurs est directament
relacionat amb ls de lespai que en fan els signants i que la cohesi discursiva depn
daquesta organitzaci dels referents en lespai. A continuaci veurem els canvis que es
donen en lorganitzaci de lespai i com es recuperen al llarg del discurs.
3.3 Capes discursives

Abans hem comentat que els marcs de referncia no sn fixos, sin que sn entitats
dinmiques que varien en funci del discurs. Engberg-Pedersen (1993) utilitza el terme
capes de significat per referir-se als diferents moments en qu lunivers del discurs
varia i aquest canvi afecta la presentaci dels elements i la distribuci dels loci a
lespai. Quan sanalitza la cohesi discursiva a partir de la ubicaci espacial dels
referents, alguns elements que generalment tenen un pes especfic apareixen en llocs
diferents de lespai sgnic (sempre en la dimensi dreta-esquerra). Aquests canvis en
els marcs de referncia venen donats per les diferents organitzacions espacials que
contribueixen a indicar diferents capes discursives o diferents seccions del discurs
(ibid. 1993:73).
Una caracterstica del corpus que analitzem s que el discurs dels vdeos narratiu i
informatiu no apareixen sencers sin que tenen unes petites interrupcions de pocs
segons que els divideixen en diferents parts. Aquestes pauses influeixen en els canvis
dorganitzaci del marc de referncia i sn, per tant, un punt dinflexi que implica
canvis en el marc discursiu. Deixant de banda aquest tret, en aquest treball ens hem
centrat en les possibles marques de canvi de marc de referncia en els fragments
sense interrupcions.
La principal motivaci dels diferents marcs de referncia que es poden donar en un

discurs sn els canvis de tpics discursius. Aquests canvis poden ser fragments afegits
que introdueixin nous elements, digressions, explicacions o descripcions que
esdevenen episodis secundaris de la narraci principal. Aquesta jerarquia en lesquelet
de la narraci influencia la presentaci dels referents a lespai i cada esgla daquesta
jerarquia correspon a una capa discursiva diferent. Aquestes capes discursives tamb
21
es diferencien per canvis en les referncies temporals i canvis dubicaci espacial, que
poden presentar nous universos del discurs que comporten una reestructuraci de les
entitats a lespai. Segons el cas, la distribuci inicial de lespai es pot recuperar tal com
era abans de la introducci de la nova capa o b prosseguir amb els canvis espacials
establerts.
Generalment, com que les narracions es caracteritzen per una unitat temtica
determinada per almenys un subjecte protagonista, ja sigui animat o inanimat,
individual o collectiu (Calsamiglia i Tusn 1999), la LS mant una rea a lespai
establerta per aquesta entitat protagonista i s el locus que es mant ms estable fins
al final de la narraci. Aquest s el cas del vdeo narratiu de lAnna Frank, en qu tant
la protagonista com la seva famlia sestableixen al costat actiu del signant i shi
mantenen fins el final. Noms en el moment en qu el narrador vol diferenciar els dos
camps de concentraci on deporten els pares, duna banda, i les filles, de laltra, el
referent de la protagonista queda establert a la banda oposada de lespai sgnic,
dacord amb la convenci de la comparaci. La resta del discurs, per, mant un locus
fix al mateix costat de lespai.
Tanmateix, a mesura que el discurs avana aquest costat de lespai tamb
queda establert per a daltres referents que sintrodueixen, per un cop sha acabat la
digressi, lespai sgnic recupera la distribuci en lespai inicial. Per exemple, a linici el
signant colloca a lAnna Frank i a la famlia al seu costat dret. Ms endavant apareix
un nou tpic discursiu: la pujada de Hitler al poder i el signant tamb ubica el dictador
a la seva dreta. Un cop ha acabat aquest fragment, recupera el locus de la famlia
jueva en aquest mateix costat. El resultat sn dues capes discursives que diferenciem
a la glossa amb una separaci de pargraf. Lexemple (2) s el fragment de la narraci
on podem veure que dos referents discursius diferents ocupen el mateix locus dret11.
11
Per als exemples glossats, seguim les convencions usuals utilitzades en la recerca de les LS, segons les
quals els signes manuals es representen amb la paraula en majscules que equival a la traducci del
signe. La durada del component no manual es marca amb una lnia que sestn al llarg dels signes amb
qu coapareix. Les abreviacions principals sn dr per aquells signes que subiquen al costat dret de
lespai del signant i esq, per als que sarticulen al costat esquerre (vist des de la perspectiva del signant).
Hem optat per utilitzar els ndexs indicats amb lletres (i, j, k) noms per a aquells exemples en qu
ens interessa analitzar les relacions de coreferncia (vg. apartat 5.4). Quan el signe es realitza cap al
centre de lespai utilitzem neu. Si el signe es dirigeix amunt, ho marquem amb am, i si la direcci s cap
avall, -av. Per a una informaci ms detallada de les convencions de transcripci, remetem al lector a
lAnnex 1.
22
(2)
ANY 1933 HITLER PERSONA-3-dr COMENAR
1-ATORGAR-3-dr IGUAL RESPONSABLE MXIM
ALEMANYA ZONA-mapa-vert
IX-neu NOVETAT LLEI DET-m ESPECFIC CONTRA CARCTER JUEU
DET-neu MATEIX POCA
DET-dr A-N-A
3-POSS-3-am PARE NOM O-T-T-O DET-dr
___?
COMENAR PENSAR QU
Lany 1933 Hitler va ser nomenat canceller dAlemanya i va redactar una nova llei en contra
dels jueus. En aquella mateixa poca, el pare de lAnna comenava a plantejar-se...
(Annex 6, vdeo AF 321)
Lexemple (2) mostra la ubicaci del locus de Hitler al costat dret, a partir del signe
PERSONA i del verb direccional ATORGAR dirigits cap aquest mateix costat. La
realitzaci daquests signes cap al costat dret hi estableix el referent. El segon pargraf
representa una nova capa discursiva, ja que els elements dctics dirigits cap a aquest
costat, en aquest cas els determinants (vg. apartat 5.1.1), es refereixen a uns altres
referents discursius, com sn la nena i el pare. A mesura que la narraci avana, la
distribuci dels referents varia amb laparici depisodis secundaris, per el lloc del
referent protagonista es mant, tot conservant aquesta jerarquia narrativa.
En aquest apartat hem vist com lordenaci dels loci no s del tot arbitrria i que en el
moment que el signant inicia un discurs, lespai sgnic rep una crrega semntica que
condiciona la presentaci i la ubicaci dels referents. La tria dun locus per a un
referent no s predictible, per la freqncia daquestes convencions mostra que en els
discursos signats lespai pren un significat semntic que mostra les relacions entre els
referents o lactitud del signant cap aquests. Les convencions aqu descrites no sn un
llistat exhaustiu i per tant una anlisi ms profunda permetr detectar altres possibles
convencions que se segueixin i fins i tot quines es prioritzen en els casos de possibles
interseccions. Quant als passatges discursius, hem esbossat una primera manera de
destriar les diferents capes en qu es divideix un discurs per a trobar els llaos
cohesius dels moviments dels referents en lespai. En el segent apartat ens centrarem
en els elements contextuals de la llengua, com sn els dctics.
23
______
4. La dixi
4. La dixi
Quan sestudia la llengua des duna perspectiva discursiva el fenomen de la dixi pren
un protagonisme central. Els elements dctics sn peces especialment relacionades
amb el context en el sentit que el seu significat concret depn de la situaci
denunciaci. En la LS aquestes peces prenen la forma dun ndex i adquireixen
significat a partir de les coordenades de cada acte concret. En un estudi pioner sobre
la referncia personal, temporal i espacial en lASL, Friedman (1975) afirma que s en
aquesta rea on lefecte de la modalitat apareix ms clarament en la transmissi
dinformaci. En aquest apartat veurem el funcionament derivat dels efectes de la
modalitat dalguns dels elements dctics en lLSC.
4.1 Dixi personal

La dixi de persona fa referncia a les persones del discurs, presents o absents en el
moment denunciaci. Aquesta forma sexpressa a partir dels pronoms personals, que
tractarem amb deteniment a lapartat 5.1.
4.2 Dixi espacial

La dixi espacial consisteix a indicar la situaci dall referit en lespai. Com hem vist a
lapartat 3.2.3, els signants utilitzen la convenci icnica per situar els referents i fan
servir un mapa topogrfic imaginari on hi dirigeixen els signes dacord amb la ubicaci
real dels elements (vg. tamb lapartat 5.1).
Quer i Frigola (2005) han descrit el comportament dels dctics en les estructures de
canvi de rol. Aquests elements no remeten obligatriament al context real denunciaci
o al context narrat, sin que en funci de criteris lxics i pragmtics la referncia pot
variar. Dacord amb aquests autors, els dctics o els verbs espacials (vg. apartat 5.2)
que hem trobat a lanlisi del corpus tamb tenen un comportament particular.
Generalment, si a loraci no apareix un nom referencial en aposici, el dctic
sinterpreta segons el context denunciaci. Si, en canvi, va precedit o seguit duna
aposici que especifica el lloc, aquest dctic adquireix el significat del context narrat. De
fet, el significat per defecte de verbs espacials com ANAR, ARRIBAR, VENIR o
24
______
4. La dixi
TRASLLADAR-SE s sempre el context denunciaci, encara que sutilitzin en contextos

de discurs indirecte, i en cas que es vulgui especificar un lloc diferent al context de
parla sutilitza un nom que especifiqui la ubicaci referida.
Aquests autor proposen que els signants introdueixen juntament amb el dctic
un nom referencial en aposici que especifiqui la referncia locativa daquests
elements. Aix, per exemple, a (3) el signant afegeix Madrid al dctic espacial AQU.
En cas que no ho fes, loraci sentendria a partir del context real i el signe AQU
adquiriria el significat de Barcelona. A (3) els subndexs i indiquen la coreferencialitat
dels elements i a un locatiu determinat.
(3) __________ t
____________________________________ rol-i
IXa MADRID JOANi PENSAR IX-1i ESTUDIS ACABAR AQU MADRID

Quan el Joan era a Madrid, pensava que hi acabaria els seus estudis
(Quer i Frigola 2005)
En lanlisi del corpus hem observat que els signants utilitzen tamb una altra
estratgia per concretar el significat dels dctics12. Es tracta dutilitzar lespai en format
diagramtic a mode de mapa topogrfic, com hem explicat a lapartat 3.2.3. Els
signants dirigeixen els dctics locatius cap aquest mapa imaginari que comparteixen a
lespai neutre, per tal devitar possibles confusions dinterpretaci.
La conversa del vdeo de lentrevista t lloc a Madrid i es basa en aquesta

representaci topogrfica de lespai. Sense fer s dels signes AQU o ALL (Madrid o
Barcelona, respectivament), els signants es basen en ls dels dctics espacials dirigits
al mapa imaginari, aix com tamb la mirada i les formes verbals. A ms, ambds
juguen tamb amb la posici del cos, i fins i tot arriben a fer un pas cap a la dreta per
referir-se a Catalunya i cap a lesquerra per referir-se a Madrid, per tal de collocar-se
ms a prop daquestes entitats marcades al mapa. Ens trobem, doncs, davant
daquesta entitat conceptual de lespai sgnic compartida entre els dos signants i lligada
al mapa topogrfic.
A la Figura 7, veiem com la signant dirigeix lndex locatiu cap a lrea
establerta per a la ciutat de Madrid, en comptes de fer el signe AQU (que consisteix
en un ndex horitzontal que assenyala avall), que s on la conversa est tenint lloc en
aquells moments.
12
Val a dir que els mateixos signants admeten ls complex dels dctics temporals i espacials, i la dificultat
que tenen per entendrels correctament si no es fa un s daquestes estratgies.
25
______
4. La dixi
Figura 7. ndex locatiu dirigit al locus Madrid
A partir daquests exemples veiem que la representaci topogrfica de lespai t una

predominana per sobre dels dctics espacials. s a dir, se sobreposa ls del mapa
topogrfic enlloc de fer servir els signes AQU i ALL. Davant daquest comportament
dels dctics espacials que pot resultar ambigu, sembla que ls de lespai topogrfic
predomina per sobre dels dctics per evitar confusions dinterpretaci.
4.3 Dixi temporal

El temps s una categoria dctica quan lassociaci dun esdeveniment amb un moment
concret es fa recorrent a lacte de parla. En el cas de les LS, el signant utilitza lespai
real per crear referncies temporals a travs de lassociaci metafrica entre punts a
lespai i esdeveniments (Cabeza i Fernndez-Soneira 2004). En LS la informaci
temporal sexpressa a partir de quatre eixos que sestenen en el pla horitzontal de
lespai sgnic i que representem a la Figura 8 (Engberg-Pedersen 1993). Aquesta figura
representa el cap, les espatlles i el nas del signant, des duna perspectiva de vol
docell.
En primer lloc, tenim leix bsic13, que expressa la informaci de passat, present i futur
en una lnia que va des del darrere de lespatlla del signant, per a esdeveniments
passats, fins a lespai del davant, per als que siguin futurs. A ms, es pot remetre a un
passat i a un futur recent o lluny, segons la mida del moviment i la intensitat de
lexpressi facial. Aquest eix pren el temps denunciaci com a punt de referncia per
defecte, tot i que el seu significat tamb pot establir-se en el discurs.
13
Per als noms dels eixos, utilitzem la terminologia en catal establerta a Quer et al. (2005)
26
______
4. La dixi
En segon lloc, leix anafric serveix per situar esdeveniments en relaci a un punt de
referncia marcat. Les relacions danterioritat sexpressen cap a lesquerra (des de la
perspectiva del signant) i les relacions de posterioritat, cap a la dreta, en relaci al
punt de referncia. Aquest punt de referncia sempre sestableix en el context del
discurs i, a diferncia de leix bsic, no t un valor per defecte. Es marca amb la
diagonal del bra passiu amb lorientaci del palmell cap a la dreta, i aquest bra
serveix de punt de referncia anafric.
Mixt
Bsic
Seqencial
Anafric
Figura 8. Eixos temporals (Engberg-Pedersen 1993)
A lexemple (4) trobem el signe ABANS articulat en aquest eix anafric, per
anteriorment a la realitzaci del signe, cal explicitar el punt de referncia a partir del
qual la marca temporal adquireix sentit. Per tant, aquesta marca temporal sempre es
menciona abans de la realitzaci dels signes articulats en leix anafric.
(4) AGAFAR-esq+++ DEIXAR/ABANDONAR-dr NO ABANS IGUAL HAVER-HI SELECCI-esq

Abans de posar-los [al lloc on els exterminaven] feien una selecci
14
En tercer lloc, leix seqencial es mou en la lnia del costat passiu a lactiu per marcar
seqncies dunitats temporals, com ara hores, dies, mesos i daltres perodes. En el
sentit estricte de la definici, no es tracta dun eix temporal sin que estableix punts de
14
A la traducci escrivim entre claudtors aquella informaci que no apareix en aquest fragment glossat.
27
______
4. La dixi
referncia a partir de la representaci de referents temporals. Per aquesta ra, el marc

de referncia que pren s el que sha establert en el discurs15.
Finalment, leix mixt s una barreja dels tres eixos anteriors. El punt de referncia pot
ser anafric o dctic, s a dir, marcat pel discurs o b pel context. En aquest eix shi
marquen
signes
lxics
temporals,
com
ara
FINS-ARA,
A-PARTIR-DARA,
ANTERIORMENT, etc. Per fer ms clara la referncia temporal, aquests signes poden
anar acompanyats del que Vogt-Svendsen i Bergman (2007) anomenen POINT-G
buoy, s a dir, la boia de punt (vg. apartat 5.3.1). Es tracta dun signe que sarticula
amb la m passiva i que mant la configuraci ndex, orientada al costat actiu,
perpendicularment a leix mixt. Aquest ndex representa un punt concret en el temps
de qu sest parlant, que tant pot referir-se a un passat com a un futur.
Aix, signes monomanuals16 com ara DESPRS poden anar acompanyats
daquest ndex que funciona com una fita temporal daquell discurs. A (5) el signe
DESPRS es realitza amb la configuraci ndex a la m passiva, de manera que la
marca de referncia temporal queda ben marcada a lany 1945, moment en qu
alliberen el pare.
(5) FINS ANY 1945 RSSIA PRO3-dr-darr(polze) OCUPAR FI

IGUAL PERSONA-3-dr PARE LLIURE-dr EMPRESONAR FI PORTES-OBERTES-dr
MES-QUATRE DESPRS...
Lany 1945, els russos van envair [Alemanya] i el pare va acabar sent alliberat. Quatre
mesos desprs daix...
A banda daquests quatre eixos espacials que hem esbossat fins aqu, la LS tamb pot
expressar la temporalitat a travs de diferents tipus dunitats lxiques (Cabeza i
Fernndez-Soneira 2004):
(i) Signes lxics independents: MAT, TARDA, NIT
(ii) Signes lxics independents que sarticulen en leix bsic: DEM, AVUI, PASSAT, ARA
15
Quer et al. (2005) presenten un altre eix establert en el pla vertical. Es tracta del rellotge virtual que
marca les seqncies horries i que tamb pren com marc de referncia el que sha establert en el context
discursiu.
16
Els signes es poden classificar en monomanuals (una sola m articula el signe) i bimanuals (dues mans).
Al mateix temps, aquests darrers es poden dividir en bimanuals simtrics (ambdues mans adopten la
mateixa configuraci i executen el mateix moviment) i els asimtrics (la m passiva resta immbil, amb la
mateixa configuraci o diferent de la m activa).
28
______
4. La dixi
(iii) Signes modificadors temporals precisos: DIA-TOT (tot el dia), NIT-MATINADA

(tota la nit)
(iv) Signes amb incorporaci del nombre: SETMANA-DOS (dues setmanes), MESQUATRE (quatre mesos), HORA-TRES (tres hores)
En cas que no aparegui cap dctic temporal al discurs, la interpretaci per defecte s a
partir del temps present, a menys que hi hagi algun indici evident que all a qu sest
referint forma part dun temps diferent. Els signes lxics que sarticulen en leix (ii) sn
elements dctics en el sentit que es mouen endavant o endarrere a partir de leix bsic.
Sovint tamb trobem un s dctic dels signes amb incorporaci del nombre en aquest
eix (iv), amb un moviment dacord amb el temps que es vol expressar. Per exemple, el
signe ANY-TRES-PASSAT es realitza amb el signe ANY amb el nmero tres incorporat
(s a dir, tres dits estirats) i amb un moviment endarrere per denotar passat.
Un fet destacable s que en les LS els fets sempre sordenen en relaci a la
seqncia temporal en qu han tingut lloc. s a dir, la informaci sestructura a partir
de lordre cronolgic dels esdeveniments, que s interpretat de manera implcita com
una relaci de causalitat.
4.4 Dixi discursiva

Quan parlem de la dixi discursiva ens referim a aquells elements que remeten a
fragments del discurs. Aquestes referncies a parts del discurs noms poden
interpretar-se a partir del punt de lectura, escolta o visionat daquell moment, daqu
que tinguin un carcter dctic (Levinson 2004).
En LSC la dixi discursiva es representa tamb a partir del dctic, per a diferncia dels
que hem vist fins ara no sexpressa a partir de ls de lespai. Aquest element dctic
consisteix en un ndex que assenyala de forma laxa i neutra cap al centre de lespai
sgnic. No apareix modificat pels loci, ja que no remet a cap referent discursiu, sin
que fa referncia a un fragment que ha aparegut en el discurs previ. Ens trobem, per
tant, davant dun cas de mecanisme anafric que no es basa en lespai, ja que aquest
ndex no es relaciona amb cap locus establert.
29
______
4. La dixi
La dixi discursiva la trobem en casos de cohesi immediata, s a dir, contextos

en qu entre lelement a qu es fa referncia i el dctic hi ha una distncia mxima
duna frase. Aquest ndex lax remet a fragments del context immediatament precedent.
En cas que el que es vulgui remetre sigui un element que ha aparegut anteriorment i a
una distncia considerable, el mecanisme ms utilitzat s el signe MATEIX amb la
repetici del SN, que s lestratgia tpica de la cohesi distant (vg. apartat 2.2).
Aquest ndex neutre que funciona de dixi discursiva el glossem com IX-neu i a (6)
veiem com aquesta configuraci remet a un fragment discursiu immediatament
anterior.
(6) PERSONA-3-esq++ CARCTER ALEMANY

COMENAR 1-ATRAURE-3dr-am
MATEIX DET-dr-am GRUP POLTIC CONDICIONS MINUCIS DUR
1-ATRAURE-3dr-am
PER HAVER-HI ALTRE/ALTERNATIU GRUP DET-esq DE COMUNISTA
IX-neu COMENAR QU
ALGUNES VEGADES IX-loc CARRER ZONA-horit REVOLTA BARALLA
Els alemanys van comenar a sentir-se atrets per aquell grup poltic que tenia una normativa
tan dura, tot i que tamb existien els comunistes. Aix va comportar que de tant en tant hi
haguessin revoltes i baralles al carrer
A (6) la configuraci ndex que apareix ressaltada en negreta remet a la problemtica

que ve provocada per una situaci de dos grups oposats i a (7) fa referncia a un
esdeveniment ocorregut, que es menciona a la frase anterior.
(7) ANY 1933 HITLER PERSONA-3-dr COMENAR 1-ATORGAR-3-dr
IGUAL RESPONSABLE MXIM ALEMANYA ZONA-mapa-vert
IX-neu NOVETAT LLEI
Lany 1933 Hitler va ser nomenat canceller dAlemanya. Aquest fet va comportar laparici
duna nova llei
Aquests dos exemples ens serveixen per veure com sovint la dixi discursiva expressada
a partir dels dctics laxos en LSC poden interpretar-se per proformes lxiques en LO
(Calsamiglia i Tusn 1999), s a dir, paraules molt generals com ara cosa, tema,
qesti, fet, etc.
30
______
4. La dixi
4.5 Dixi social

La dixi social sn aquelles marques que permeten entreveure la relaci entre els
parlants a partir del tractament que es donin entre ells. Sn aquells aspectes de les
oracions que reflecteixen, estableixen o fins i tot estan determinats per certes realitats
de la situaci social en qu t lloc lacte de parla. Aquesta relaci no recproca que
produeix un augment de la distncia social i que es plasma a la llengua a travs de les
frmules de tractament no la trobem representada de la mateixa manera en la LO i en
la LS.
Com hem comentat a lapartat 1.1, la realitat social i lingstica de la comunitat
sorda s molt diferent de loient i aquest fet apareix representat a la llengua. Les
persones sordes shan de comunicar en la vida quotidiana amb persones que
desconeixen la seva llengua gestovisual i aquesta necessitat comunicativa ha provocat
el desenvolupament duns sistemes signats que utilitzen lordre de les paraules de la
LO amb el lxic de la LS. Sn modalitats que utilitzen el vocabulari de la LS per que
mostren un alt grau dinfluncia de la sintaxi de la LO17. En la LS, en lloc de frmules
de tractament diferenciades, trobem el que Lucas i Valli (1992) han anomenat variant
signada de contacte, terme que designa les diferents varietats utilitzades en el
contacte lingstic entre persones sordes i oients, que no corresponen a la LS pura,
sin que presenten un major s de la dactilologia, calcs i components parlats.
Els elements de la dixi social en la LS requereixen una anlisi de les peces
discursives que sallunya dels trets tradicionals que es tenen en compte a la literatura
en LO. Aquesta dimensi queda fora de labast daquest treball; tanmateix hem volgut
fer esment daquesta diferncia de caracteritzaci de la dixi social.
Fins aqu hem descrit els quatre grans grups delements dctics i nhem esbossat el
comportament en lLSC. Lapartat que ve a continuaci se centra en els diferents
mecanismes de carcter morfolgic i sintctic que contribueixen a dotar de cohesi la
LS. Veurem que aquests mecanismes estan directament relacionats amb lespai i que,
per tant, la modalitat de la llengua juga un paper prou important en la cohesi
discursiva. La primera secci descriu el funcionament dels pronoms que, com en LO, es
caracteritzen per la recuperaci anafrica dels elements.
17
En el cas de lASL, rep el nom de Pidgin Signed English.
31
_______
5.1 ndexs i pronoms
5. Mecanismes morfosintctics
5.1 ndexs i pronoms
Una propietat essencial del sistema pronominal de les LS s que fan un important s
de lespai per a la referncia anafrica (vg. Bos 1990, per a la llengua de signes
holandesa; Ahlgren 1991 i Nilsson 2004, per a la llengua de signes sueca; EngbergPedersen 1993, per a la llengua de signes danesa; Berenz 2002, per a la llengua de
signes brasilera; Friedman 1975, Meier 1991, Lillo-Martin i Klima 1991, Liddell 2000b,
McBurney 2002, Neidle et al. 2000, Rathmann i Mathur 2002, per a la llengua de
signes americana, i Quer 2004, per a la llengua de signes catalana). En un discurs
signat els referents sassocien a un lloc concret de lespai sgnic, que es mant durant
tot el discurs o b durant un fragment (vg. apartat 3). Si el referent s present,
sassocia amb el lloc real que ocupa. En cas que no hi sigui, lassociaci es fa amb la
realitzaci del signe i dirigint la mirada o un ndex cap un lloc concret de lespai. Les
referncies posteriors cap aquell lloc a partir de signes que shi dirigeixin, mirades i
altres ndexs adquiriran un valor coreferencial.
La forma pronominal ms usual s el signe que consisteix en un dit ndex estirat. Aix,
lndex que assenyala el pit del signant s el pronom de primera persona del singular
JO, i el de segona persona singular TU consisteix en aquest mateix ndex orientat vers
el receptor, independentment don estigui ubicat. Si es vol fer referncia a una tercera
persona present al context de parla, lndex assenyala aquest referent amb el significat
ELL/ELLA. Per a referents que no sn fsicament presents en el discurs, lndex es
dirigeix cap a un punt del pla sagital horitzontal del davant que prviament ha estat
associat a un referent (representats a la Figura X amb a, b, c, d, e...). Aquesta
associaci dun punt a lespai amb un referent no present rep el nom destabliment
nominal o localitzaci i serveix per recuperar entitats sense necessitat dhaver de
repetir el signe.
Per reproduir, per exemple, loraci "El president catal i el president basc shan
trucat", el signant colloca cada referent a un lloc de lespai sgnic (locus) i des dall
articula el verb TRUCAR. Ms endavant en el discurs, per recuperar un dels dos
referents, ser suficient amb assenyalar cap el punt concret de lespai neutre.
Tericament, podem localitzar un nombre illimitat de punts a lespai sgnic per
32
_______
5.1 ndexs i pronoms
designar referents no presents; tanmateix, restriccions de processament i de memria

limiten el nombre de localitzacions que sutilitzen en el discurs. Les investigacions
dhabilitats cognitives i de capacitat de memria a curt termini suggereixen que el lmit
es troba entre cinc i set unitats dinformaci (McBurney 2002:334).
Interlocutor
...
a
1
Signant
Figura 9. Representaci de la referncia pronominal (McBurney2002)
Els pronoms personals en LS han estat un focus important danlisi per part dels
estudiosos per diversos motius. Duna banda, tenen la mateixa forma que els gestos
dctics que utilitzen els parlants i histricament sels ha relacionat amb aquest tipus de
gestos. Si b s cert que els parlants acompanyen sovint el seu discurs amb gestos
que assenyalen entitats presents en el context de parla, els pronoms en LS, tot i tenir
la mateixa forma, sn elements gramaticals que formen part del lexic del signant.
Petitto (1987) va demostrar que durant el procs dadquisici de les formes
pronominals, els infants sords que adquirien la LS passaven per les mateixes etapes
que els seus companys oients, i que fins i tot passaven per una etapa de
desaprenentatge en qu invertien els pronoms de primera i segona persona. Amb
aquest estudi, Petitto demostrava que els infants no es basen en la transparncia entre
forma i significat per adquirir els pronoms de la LS i que en el procs dadquisici de la
llengua es dna un fenomen de discontinutat entre el gest prelingstic i les formes
lingstiques que deuen adquirir-se a partir de dos sistemes diferents.
A ms, a diferncia dels gestos, els pronoms no sn entitats holstiques, sin
que es componen de diferents parts que aporten distincions gramaticals. Emmorey
(2002a:52) descompon els pronoms en tres parts: configuraci, moviment i orientaci.
La configuraci s un ndex per al singular i per a la forma genrica del plural. En els
plurals en qu tenim una quantitat concreta dentre 2 i 10 entitats sincorpora a la
33
_______
5.1 ndexs i pronoms
configuraci el nmero cardinal de la quantitat dentitats que es vol designar. La

segent illustraci mostra tres exemples de formes pronominals de tercera persona en
LSC. Les figures 10a i 10b corresponen al pronom de tercera persona amb el nombre
incorporat (2 i 4, respectivament). La Figura 10c s un exemple dun plural genric.
a. PRO-2 ells dos
b. PRO-4 ells quatre
c. PRO-pl ells
Figura 10. Pronoms personals de tercera persona del plural en LSC
El moviment i lorientaci dels pronoms estan relacionats tamb amb el nombre: en la

forma singular sassenyala la persona amb lorientaci dels dits (cap al pit del signant,
per a la primera persona, o enfora del pit del signant, per a la resta de persones). En
el cas del moviment, es realitza un petit moviment lateral quan tenim dos referents
(Figura 10a) i un petit cercle amb lorientaci del palmell de la m cap amunt per a les
formes en plural incorporades (Figura 10b), o b una rotaci del canell en sentit
contrari a les agulles del rellotge i amb lorientaci del palmell cap avall, per a la forma
plural genrica (Figura 10c).
Gran part de la recerca sobre els pronoms sha basat en lanlisi de quines sn les
categories que inclou el sistema pronominal duna llengua que basa les localitzacions
en lespai, ja que no hi ha acord sobre les distincions reals de persona que
sestableixen en aquest sistema gestovisual. Com que la realitzaci de segona i tercera
persona amb referents presents varia en funci de la posici de linterlocutor i dels
altres subjectes en funci del signant, Meier (1991) proposa una distinci entre
primera persona i totes les altres. Meier, amb un ampli suport daltres investigadors,
argumenta que els pronoms de primera persona presenten formes idiosincrtiques no
componencials, a diferncia de la resta que sn sempre componencials. Lillo-Martin i
Klima (1991) van ms enll i postulen lexistncia dun nic pronom sense marca de
persona, que adopta la realitzaci de lndex referencial abstracte que tenen els
pronoms. Els pronoms estableixen una relaci de coreferncia amb el referent discursiu
34
_______
5.1 ndexs i pronoms
assignat per aquell lloc i els signes referencials sinterpreten, per tant, com parelles de
signes amb el referent discursiu (Lillo-Martin i Klima 1991:199).
Com ja hem comentat abans, els ndexs han rebut una atenci especial en la literatura,
sobretot perqu sovint aquesta mateixa forma pot tenir diferents funcions. Si fins aqu
hem vist la funci pronominal dels ndexs, a continuaci veurem que aquesta forma
tamb pot actuar de determinant o dndex adverbial.
5.1.1 Pronoms i determinants

La literatura en les LS cont arguments conflictius sobre si aquestes llenges
gestovisuals tenen determinants. Alguns estudis defensen la manca dexistncia duna
marca clara de les nocions semntiques associades als determinants, com ara
definitud, especificitat o genericitat (De Vriendt i Rasquinet 1990). Daltres, mostren
com els assenyalament prenominals i postnominals poden funcionar com determinants
definits (Wilbur 1979, [apud Bahan et al. 1995]), tot i que no impliquin definitud
(Zimmer i Patschke 1990).
En aquest treball, distingim lndex que funciona de pronom del que funciona de
determinant, perqu aquest darrer apareix acompanyat dun SN (Neidle et al.
2000:92). Per fer ms clara aquesta distinci utilitzem la glossa DET per identificar
aquells ndexs que tenen la funci de determinant i PRO, per als que actuen de
pronom (Engberg-Pedersen 1993:121). Quant al funcionament daquestes formes,
lndex que acompanya el nom pot ser prenominal i postnominal, sense trobar una
separaci clara de diferncies dusos o significats entre aquestes dues posicions. De
totes maneres, la posici ms freqent daquest ndex s la prenominal (8), tot i que
tamb trobem exemples dndexs determinants postnominals (9).
(8) DET-dr DONA PERSONA-3-dr CARCTER S JUEU FAMLIA TAMB JUEU

Aquesta noia era jueva i la seva famlia tamb ho era
________________t
(9) FAMLIA DET-plu-dr IGUAL DINER B
Aquesta famlia anaven b de diners
35
_______
5.1 ndexs i pronoms
Pel que fa als components no manuals, Bahan et al. (1995) descriuen el

comportament de la mirada amb relaci als dominis dextensi de la frase. La mirada
associada als ndexs ocorre durant la realitzaci daquest signe, en el cas dels pronoms,
o al llarg de tot el sintagma, per als determinants, per mai en una part daquest (9).
Engberg-Pedersen (1993) tamb diferencia el component no manual daquestes dues
formes. Els pronoms es realitzen amb els ulls mig tancats i poden ser ells sols
lextensi de la marca no manual. En canvi, els determinants van acompanyats de les
celles aixecades i els ulls mig tancats i, com que no ocorren sols, el component no
manual sestn fins el nom que els acompanya. Aix, a lexemple (10) veiem que lndex
de la primera lnia s un determinant postnominal que forma part del sintagma
[PERSONA DONA NOM A-N-A F-R-A-N-K DET] ja que mant el component no manual
iniciat durant el lletreig del nom de la noia. A ms, immediatament desprs daquest
signe hi ha una baixada del cap que indica final de sintagma.
______________ t
(10) act. PERSONA-3-dr DONA NOM A-N-A F-R-A-N-K DET-dr
act. 3-POSS-3-am PARE PERSONA-3-dr NOM O-T-T-O F-R-A-N-K
pass. 3-POSS-3___________________
El pare de lAnna Frank es deia Otto Frank
18
Sovint, per, la definitud ve marcada per la ubicaci en lespai dels referents sense
necessitat dexplicitar el determinant (Wilbur en premsa, DeVriendt i Rasquinet 1990),
ja que el mateix punt en lespai implica una descripci definida del referent. Aix fa
que els signants elideixin els ndexs determinants per als noms que ubiquen
directament en lespai, sobretot per aquells referents que ja han aparegut prviament
en el discurs.
Un cop establertes unes bases mnimes per diferenciar el funcionament dels pronoms i
els determinants expressats en forma dndex, ens centrarem a continuaci en
identificar la diferncia de comportament entre els pronoms i els ndexs adverbials.
18
En aquest exemple la glossa mostra el comportament de la m passiva i ho marquem amb una lnia
separada. Aquesta informaci s rellevant per a lapartat 5.3.
36
_______
5.1 ndexs i pronoms
5.1.2 Pronoms i ndexs adverbials

Lillo-Martin i Klima (1991), McBurney (2002) i molts altres autors defensen la no
ambigitat dels pronoms com un aspecte fonamental del sistema pronominal de les LS:
com que els referents es localitzen individualment als diferents loci, la referncia cap a
individus o conceptes no pot ser ambigua. De totes maneres, Emmorey (2002a:56)
presenta exemples dndexs que tant poden especificar el referent com la seva ubicaci
fsica. De fet, com hem comentat a lapartat 3.2.1, a partir de la convenci dafinitat
semntica podem establir en una mateixa rea de lespai sgnic un referent i un lloc
relacionat amb aquest (on viu, lloc on va nixer, lloc que ocupa normalment, etc.), de
manera que un ndex dirigit cap a un costat de lespai sgnic pot referir-se tant a la
persona com al lloc. A partir del corpus analitzat hem establert unes diferncies
formals entre pronoms i ndexs adverbials que, tot i que no pretenen ser un llistat
exhaustiu, s que sn una primera guia que ens pot ajudar a diferenciar-los.
Els pronoms sovint apareixen acompanyats de la mirada, tot i que aix no s una
caracterstica indispensable (Figura 11). La forma plural es caracteritza per una rotaci
del canell i la orientaci del palmell s cap avall (reprenem per comoditat la Figura 10c,
aqu anomenada Figura 11b). Generalment, ocupen un lloc que es limita al pla sagital
de davant del signant (excepte en els casos que es dna una relaci jerrquica en qu
alguns referents determinats ocupen un lloc de lespai sgnic superior). Tamb podem
trobar formes pronominals allomrfiques, com s la utilitzaci del puny amb el polze
estirat, en lloc de fer-ho amb el dit ndex.
a. Pronom de tercera persona

acompanyat de la mirada
b. Pronom de tercera persona del

plural genric
Figura 11. Formes pronominals de tercera persona
Els ndexs adverbials, en canvi, no van acompanyats de la mirada i la forma plural es

marca amb la repetici del signe dassenyalar, marcant punts allats en lespai (Figura
37
_______
5.1 ndexs i pronoms
12b). Al tractar-se de locatius, lndex es pot concordar amb el referent que indiqui i
dirigir-se cap aquell locus. Aquells que acompanyen signes de ciutats o pasos es
marquen en un punt de lespai vertical que sovint concorda amb el mapa topogrfic
(Figura 12a), dacord amb la ubicaci real que els pertoca (vg. apartat 3.2.4). A ms,
en el cas de mencionar localitzacions com ara barris o zones dalgun lloc, la
concordana del locatiu es far en el pla horitzontal de davant del signant (Figura 12b).
Finalment, una particularitat que diferencia lndex adverbial del pronom, s que el
primer no t cap forma allomrfica del signe. Per en canvi, s que es pot substituir
per un altre signe lxic com s el glossat com a ZONA (Figura 12c).
a. ndex locatiu corresponent

a una ciutat, dirigit a un
punt del pla vertical
b. Locatiu plural, dirigit al

pla horitzontal
c. Signe ZONA articulat en el

pla vertical
Figura 12. Formes locatives adverbials
Fins aqu hem esbossat el funcionament dels pronoms en forma dndex que, com
diem, sn la forma ms comuna, i tamb daquells altres ndexs que no tenen aquesta
funci. A continuaci veurem altres signes que funcionen pronominalment i que tenen
una altra realitzaci.
5.1.3 El signe PERSONA

A part dels ndexs, els pronoms en LSC tamb es poden expressar amb el signe que
consisteix en la forma derivada del nom lxic PERSONA. Aquest signe sarticula amb la
configuraci C petita i amb un moviment vertical descendent (Figura 13).
Aquest pronom expressat pel signe homnim PERSONA funciona com un ndex
pronominal i sovint podem substituir ambdues formes sense que el significat sen vegi
afectat. Una diferncia prou rellevant, per, s que la variant pronominal del signe
PERSONA noms pot ser coreferencial amb els SN que denotin referents humans, a
diferncia del pronom en forma dndex, que pot indicar qualsevol tipus de referent.
38
_______
5.1 ndexs i pronoms
Figura 13. Signe PERSONA en LSC
Meir (2003) ha estudiat levoluci del signe PERSONA com a forma pronominal de
marca de cas en la ISL (llengua de signes israeliana) i estableix les diferncies entre la
variant lxica del signe i la gramatical. LLSC comparteix gran part dels trets descrits
per Meir entre aquestes formes, tot i que hi ha alguns aspectes en qu la nostra anlisi
difereix. Per a la transcripci de les dades diferenciem, dacord amb lautora, entre la
glossa PRO[bc] per al pronom i PERSONA per al signe lxic.
En primer lloc, PRO[bc] t certes restriccions gramaticals, ja que no pot ser
modificat per numerals, noms, ni adjectius. A ms, mentre que el signe interpretat com
a persona t forma dual i plural (11), quan el signe PRO[bc] sarticula ms duna
vegada t un significat distributiu (12).
(11) PERSONA++ MILI++ PERSONA++ (reduplicaci)

Milions i milions de persones
(12) DIRECTOR PRO3 VOLER SIGNAR PRO[bc]++

El director vol parlar amb cada un de vosaltres
Tal com descriu Meir per a lISL, PRO[bc] tamb t distincions pronominals en lLSC:
pot referir-se a la primera persona, o b a les altres, a diferncia del signe PERSONA
que noms es refereix a terceres persones. A ms, el signe lxic PERSONA introdueix
nous referents al discurs, que sovint van acompanyats tamb de lndex i es crea aix
un locus referencial. En canvi, PRO[bc] funciona anafricament i no pot introduir nous
referents.
39
_______
5.1 ndexs i pronoms
Una caracterstica afegida que trobem per a lLSC s que aquest pronom pot adoptar
una forma emftica. s a dir, en els contextos en qu volem emfasitzar lelement a qu
ens estem referint, el pronom canvia la seva realitzaci i es converteix en un signe
bimanual, amb la configuraci B (palmell de la m), els palmells cap endins i
lorientaci dels dits enfora, amb un moviment descendent.
Figura 14. Configuraci B
Malgrat lanlisi de Meir pugui ser tamb aplicable a lLSC, hem trobat casos que
difereixen del seu estudi. La principal caracterstica que lautora estableix entre les
dues formes s que mentre el signe lxic PERSONA pot funcionar com a subjecte i com
a objecte de loraci, la forma gramatical PRO[bc] presenta una restricci sintctica ja
que noms pot funcionar com a objecte verbal. Aquest s un tret que sallunya de
lLSC, ja que en aquesta llengua s que podem utilitzar aquesta forma en la categoria
de subjecte, com veiem a (13).
(13) PRO[bc]-1 HAVER-HI SET

Jo [en] tinc set
(Annex 6, vdeo ALL 257)
A ms, hem trobat exemples de coaparici (14) amb el pronom de primera persona del
singular. En aquests casos la forma gramatical PRO[bc] est concordada amb la
primera persona ja que el palmell de la m est encarat cap el cos del signant (Figura
15). I, tot i presentar aquesta concordana de persona, hi trobem tamb el pronom de
marca de primera persona (PRO1).
Figura 15. Forma pronominal PRO[bc] concordada amb la primera persona
40
_______
5.1 ndexs i pronoms
(14) PRO1 PRO[bc]-1 CIGNE

NEC LLEIG FI
Sc un cigne; ja no sc laneguet lleig
Aquestes diferncies ds i aquests contraexemples fan pensar que potser cal revisar
lanlisi del signe PERSONA en funci de pronom. De fet, Quer i Frigola (2006a, 2006b)
presenten una proposta danlisi daquesta forma com un predicat auxiliar, s a dir
com una forma ms de concordana amb arguments de primera i segona persona en
lLSC. Els autors descriuen aquest signe com un auxiliar que apareix amb verbs
invariables, i rares vegades amb verbs de concordana, amb una forma plural per
sense marca daspecte. Creiem, doncs, que seria interessant perfilar lanlisi de
PRO[bc] com a pronom i establir les caracterstiques formals que el diferencien de la
forma auxiliar.
En el segent subapartat veurem com els pronoms possessius en lLSC tamb sn un

mecanisme de represa del referent.
5.1.4 Pronoms possessius

LLSC t diferents maneres dexpressar la possessi. Una manera s utilitzar el pronom
personal en forma dndex en sentit possessiu, com tamb fan altres LS. En aquest cas,
un ndex abans (15) o desprs (16) de lelement que es posseeixi adquireix un
significat possessiu.
(15) PRO3-dr-am ESPS

El seu marit
(16) AMIC PRO

El seu amic
Una altra manera s articulant el signe que glossem com SEU, que s un pronom
possessiu que concorda amb segona i tercera persona. T un comportament similar als
pronoms personals, en el sentit que els dits i el palmell de la m prenen una direcci
cap el locus referencial marcat a lespai sgnic. La Figura 16a concorda amb un referent
41
_______
5.1 ndexs i pronoms
prviament establert al costat dret del signant. El signe SEU sovint apareix acompanyat
de la partcula DE (Figura 16b), o del pronom personal. Tant el DE com el PRO poden
donar-se abans i desprs de la forma SEU. A lexemple (17) la partcula DE apareix
abans de la forma SEU concordada a lrea de la dreta de lespai sgnic.
(17) DE SEU-dr AMIC DET-4

Els seus quatre amics
a. Signe SEU
b. Signe DE
c. Signe PROPI
Figura 16. Signes possessius en LSC
La forma possessiva emftica consisteix en el signe de la Figura 16c, que es tradueix

com PROPI. Sarticula amb dos cops al pit del signant i s una forma que pot concordar
amb qualsevol de les persones.
Una altra manera de marcar la possessi s amb la juxtaposici dels signes. La cadena
dels elements respon a un ordre fix, en qu en un primer lloc apareix el possedor i
seguidament lelement o persona que posseeix.
Finalment, en LSC trobem un signe especfic que marca la possessi i que glossem com
3-POSS-3. Aquest signe de parentiu est restringit lxicament perqu noms expressa
relacions de parentiu o vincle molt proper entre humans. Lordre dels elements tamb
s fix i es caracteritza per mencionar primer el possedor, a continuaci apareix el signe
de parentiu i al final la persona relacionada. El signe de parentiu es pot modificar i
dirigir-lo cap amunt o cap avall, dacord amb la relaci jerrquica que sestableixi entre
els referents. s a dir, el signe es dirigeix cap amunt per marcar la relaci fills-pares,
per es dirigeix cap avall per marcar la relaci avis-nts, per exemple. A la Figura 17,
42
_______
5.1 ndexs i pronoms
veiem com el signe es dirigeix cap a un punt superior per marcar la relaci superior
del pare de la protagonista.
Figura 17. Signe de parentiu en LSC
En aquest signe la m passiva t una configuraci ndex amb orientaci vertical i es

mant quieta. La m activa tamb adopta la configuraci ndex i fa un arc en direcci
vertical i enfora del signant. Com que aquest signe expressa relacions o vincles
familiars, la seva realitzaci subica en el mateix locus on hem establert el referent
(possedor), ja que per la convenci dafinitat trobarem els referents ubicats en el
mateix costat de lespai sgnic.
Fins aqu hem descrit els mecanismes pronominals que utilitza lLSC per a mantenir la
referncia, com sn els ndexs, el signe PERSONA, els possessius i el signe de parentiu.
En el darrer punt daquest apartat farem una breu descripci sobre un tret prosdic
que trobem ens els pronoms en forma dndex.
5.1.5 Tret prosdic dels pronoms

Les formes pronominals en LSC es caracteritzen per tenir una entitat sillbica. Tot i
aix, no s estrany trobar certs casos en qu els pronoms cliticitzen en un signe
bimanual i queden reduts a una nica paraula sillbica. Aquest tipus de cliticitzaci
pronominal rep el nom de coalescncia i ha estat descrit en la ISL per Sandler (1999).
La coalescncia s un cas especial en qu lhoste s un signe bimanual que
cliticitza un pronom que es realitza amb la m activa. El procs es caracteritza perqu
la m passiva completa el signe lxic i en el mateix moment, la m activa noms signa
la meitat del signe bimanual i articula el pronom cltic. Aix la seqncia de dos
43
_______
5.1 ndexs i pronoms
moviments de la m activa s simultani a lnic moviment de la m passiva de manera

que el resultat s una nova paraula prosdica.
En LSC hem trobat un exemple similar al descrit per a la ISL, tot i que no compleix els
mateixos trets descrits per lautora. En el nostre cas lhoste del pronom s un signe
monomanual i ambds es produeixen simultniament. Aix, mentre la m activa
articula el signe MORIR, la m passiva realitza el pronom de manera que el resultat s
una nica sllaba articulada per dos signes diferents al mateix temps (Figura 18).
Figura 18. Exemple de coalescncia en LSC
Ho considerem un cas de coalescncia, similar al descrit per a lISL, amb la diferncia

que lhoste s un signe monomanual que cliticitza un pronom realitzat amb la m
passiva. La seqncia, per, t el mateix efecte de dos moviments simultanis que
resulten en una nova paraula prosdica.
En aquest apartat hem descrit el principal mecanisme anafric que s dut a terme per
les formes pronominals. A la secci segent veurem una altra caracterstica important
que contribueix a la represa dels referents en lespai relacionada amb les formes
verbals.
44
__________
5.2 Concordana verbal

La representaci de la concordana en la LS s similar al comportament dels pronoms
que acabem de veure, ja que les formes verbals tamb fan un s referencial de lespai.
Un verb que concorda amb el subjecte i amb lobjecte es dirigeix cap als loci
referencials amb aquestes funcions sintctiques i estableix com a punt inicial del verb
lrea associada al subjecte i com a punt final, lassociada a lobjecte. Les marques de
concordana consisteixen en la direcci del moviment del verb i lorientaci del palmell,
que est encarada cap a lobjecte. Les direccions dels moviments, les orientacions i,
com veurem ms endavant, el component no manual, indiquen per tant un lligam de
coreferencialitat amb els arguments de loraci.
Les tres classes verbals identificades per Padden (1988 [apud 1990]) sn els verbs
invariables, els direccionals i els espacials, que es diferencien entre ells pels afixos que
duen, com veurem a continuaci.
(i) Els verbs invariables no presenten flexi de persona o nombre, ni tampoc flexionen
per als loci. La concordana daquests verbs la trobem expressada per mitj dels
pronoms personals o pels signes auxiliars de concordana.
(ii) Els verbs direccionals o de concordana sintctica flexionen per a la persona i el

nombre, i la realitzaci del verb es mou entre dos punts de lespai sgnic per indicar els
arguments del verb. Al mateix temps, aquests es divideixen en dos grups principals: els
normals, on el recorregut s de subjecte a objecte (Figura 19a), i els de concordana
inversa, que van dobjecte a subjecte (Figura 19b). La morfologia dels verbs
direccionals mostra, per tant, una funci anafrica de concordana semblant a la de les
LO (Emmorey 2002a:62).
(iii) Els espacials tamb concorden amb ubicacions en lespai, per en aquest cas la
flexi indica el locatiu, s a dir, la ubicaci concreta del referent en aquell mapa
espacial topogrfic. En aquest darrer grup shi inclouen els verbs dubicaci i moviment,
i els classificadors.
45
__________
objecte
subjecte
a. 3-RECOLZAR-1 (concordana normal)
subjecte
b. 3-ATRAURE-3 (concordana inversa)
Figura 19. Verbs de concordana en LSC
El moviment en lespai no s lnic indicador de concordana verbal. En lestudi sobre

la realitzaci no manual de la concordana en ASL, Bahan (1996) argumenta que els
tres tipus de verbs de lASL (invariables, de concordana i espacials) presenten una
concordana sintctica amb el subjecte i lobjecte, que es manifesta manualment, com
hem descrit al pargraf anterior, i no manualment. En aquest darrer cas, la mirada i/o
la inclinaci del cos es dirigeixen a lobjecte, i el cap sinclina cap el subjecte. Aix, en el
verb de concordana ATRAURE (Figura 19b), la mirada es dirigeix cap al locus establert
per a lobjecte i el cap sinclina cap a lrea establerta pel subjecte. Com veurem a
lapartat segent la inclinaci del cos tamb s una marca no manual de concordana
amb lobjecte.
5.2.1 Inclinaci del cos

La inclinaci del cos (body lean) consisteix en el moviment del cos endavant i
endarrere de manera lleu o exagerada, on tamb hi participen les espatlles o el cap, i
que contrasta amb la posici mantinguda al llarg del fragment (Wilbur i Patschke,
1998:279).
Wilbur i Patschke (1998) per a lASL i van der Kooij et al. (2006a) per a lNGT
(llengua de signes holandesa) sn els principals investigadors que han estudiat el
fenomen de la inclinaci del cos. Els estudis fets amb lASL mostren que la funci
principal daquest gest s expressar contrast i denotar la idea dinclusi/exclusi i
afirmaci/negaci. I els estudis fets amb lNGT se centren en analitzar les inclinacions
del cos en les oracions de focus correctiu, on el cos del signant sinclina a banda i
banda de lespai sgnic.
46
__________
A nivell lxic podem apreciar que en LSC el contingut semntic dalguns verbs i
adverbis tamb determina la direcci de la inclinaci, amb un moviment endavant per
indicar inclusi i un moviment endarrere per expressar exclusi. Aquest moviment, per
tant, sassocia generalment a nocions semntiques: signes com RES o GRUP-A-PART,
que denoten exclusi, els trobem acompanyats duna inclinaci del tors endarrere; en
canvi, altres signes que porten implcit el significat dinclusi, com ara AJUNTAR, DINS,
TAMB o AFEGIR sarticulen amb una inclinaci cap endavant. La distinci de la
inclinaci del cos endavant/endarrere sembla, doncs, respondre a criteris semntics en
el nivell lxic.
En aquest treball ens hem centrat en la inclinaci del cos com a mecanisme relacionat
amb la concordana verbal. Com hem esmentat abans, Bahan (1996) estudia la
concordana no manual dels verbs, expressada a partir de la inclinaci del cap, la
mirada i la inclinaci del cos. Aquest darrer component no manual s una marca de
concordana amb lobjecte19. Aquesta inclinaci del cos es dna en els casos en qu el
cap no sinclina per marcar la concordana amb el subjecte, com illustra la Figura 20.
En aquestes fotografies la concordana manual del verb sexpressa a partir de
lorientaci dels dits i la direcci del moviment. A ms, a la Figura 20a veiem com la
mirada es dirigeix cap a lobjecte just abans de lacabament del signe. A la Figura 20b,
el signant inclina lleugerament el cap per dirigir-lo cap el subjecte. En aquest cas, per
tant, no trobem una inclinaci del cos cap a lobjecte.
a. Mirada dirigida a lobjecte
b. Inclinaci del cap dirigida al subjecte
Figura 20. Concordana manual i no manual del verb CASTIGAR
La inclinaci del cos que marca lobjecte pot ocrrer juntament (tot i que no s
necessari) amb la mirada. Si es donen al mateix temps, la mirada precedeix larticulaci
19
Tot i aix, Neidle et al. 2000 no comenten aquesta inclinaci, i a Thompson et al. 2006 no apareixen
inclinacions del cos cap al costat associat a lobjecte en les frases estudiades.
47
__________
del verb, mentre que la inclinaci del cos apareix durant larticulaci del signe verbal20.
A la Figura 21 trobem que la concordana manual del verb OBJECTIU sexpressa amb
lorientaci del dit ndex de la m activa, al mateix temps que el component no manual
consisteix en una inclinaci del cos cap a lobjecte.
Figura 21. Inclinaci del cos cap a lobjecte del verb OBJECTIU
Aqu volem fer un petit excurs sobre els usos de la inclinaci del cos, ja que a banda de
contribuir a la concordana verbal, tamb participa en alguns contextos de tpics
oracionals.
5.2.1.1 Inclinaci del cos i tpics

La inclinaci del cos tamb pot informar del tpic de loraci. Per remarcar aquesta
informaci, es realitza un moviment contrari al descrit fins ara, ja que el signant inclina
el tors cap a la banda oposada don colloca el locus. Aquesta disposici espacial
permet tamb expressar distncia o proximitat cap a lelement de qu se signa. Aix, la
inclinaci del cos endavant fa que la distncia entre el signant i el locus disminueixi
(mostrant, per tant, afinitat i empatia) i que la inclinaci endarrere reflecteixi un
augment de la distncia (Wilbur i Patschke 1998:300). En LSC, aquest moviment no es
produeix en la dimensi endarrere/endavant, sin que es realitza en leix
dreta/esquerra. Aquest moviment cap el costat contrari del que sest signant expressa
distncia, llunyania i importncia cap a lentitat que es presenta. Sovint ho trobem en
les presentacions dels personatges la primera vegada que apareixen al discurs i que,
per tant, necessiten rebre un mfasi especial, o b en moments en qu ens tornem a
20
Els resultats de lexperiment dut a terme per Thompson et al. (2006) amb leye-tracking mostren que en
la concordana verbal, la mirada apareix abans de linici del verb, normalment uns 160 ms abans que es
comenci a signar. En canvi, la concordana manual es dna al mateix temps que el verb. Aquests autors
ho analitzen com un nic morfema que es caracteritza per una naturalesa no lineal de la mirada, el verb i
la concordana manual.
48
__________
referir a personatges prviament introduts, per que sn referents discursius que

tenen un paper protagonista. En aquest darrer cas, el discurs va acompanyat duna
elevaci de les celles, com a marca de tpic de loraci.
A la Figura 22 veiem com els dos signes que formen part del tpic discursiu
(DONA i PERSONA), apareixen acompanyats duna inclinaci del cos en direcci
oposada al locus del referent, que s al costat dret del signant. Aquesta distncia fa
que aquell referent adquireixi una rellevncia al discurs. La inclinaci cap el costat
contrari indica un mfasi cap aquell referent i per tant es realitza en les presentacions
dels referents en el discurs o b en els tpics discursius.
a. DONA
b. PERSONA
Figura 22. Inclinaci del cos amb marca de tpic
A (18) tenim la glossa sencera dels signes illustrats a la Figura 22. Com mostra la lnia
vertical del sintagma [DET-dr DONA PERSONA-3-dr] el component no manual de
marca de tpic, caracteritzat per un aixecament de les celles, sestn al llarg daquest
fragment i en els darrers signes (PERSONA i DONA) coincideixen amb una inclinaci del
cos de marca de tpic.
_________________________t
(18) DET-dr DONA PERSONA-3-dr CARCTER S JUEU

Quant a aquesta noia, era jueva
Aquesta inclinaci del cos pot tenir daltres funcions en relaci al component
informatiu. Vegem el segent apartat.
49
__________
5.2.1.2 Inclinaci del cos com a marca de tpics contrastius

La inclinaci del cos tamb permet interpretar dos referents contrastats en punts
oposats de lespai sgnic com a tpics contrastius. El cos sinclina en leix dretaesquerra, cap als costats on shan establert els referents, per denotar una funci
contrastiva entre aquests referents. De la mateixa manera que en LO els dos elements
que es volen contrastar reben un accent prosdic (Lambrecht 1994), amb LS trobem
aquest comportament no manual com a marca de contrast.
A la Figura 23 veiem que el cos del signant sinclina cap a bandes diferents en
les dues illustracions. En aquest fragment del vdeo de la notcia, el signant oposa
duna banda les federacions de persones sordes darreu dEspanya constitudes com a
grup de treball per a tractar els problemes amb qu es troben. I de laltra, les
universitats on es fa recerca en LS que porten a debat, per la seva banda, els
principals temes amb qu estan interessades. Aix, el signant colloca en costats
diferents aquests dos referents oposats i hi inclina el cos per marcar el contrast entre
els dos tpics. A la Figura 23a el signe AGRUPAR apareix articulat cap a locus establert
per a les federacions, juntament amb la inclinaci del cos del signant. A la Figura 23b
el signe DEBATRE sarticula cap el locus de les universitats, amb la marca no manual
dinclinaci del cos. Aquestes oracions estan formades pel tpic i el comentari
expressats amb els signes manuals i que van acompanyats daquest component no
manual.
a. AGRUPAR referit a les federacions
b. DEBATRE referit a les universitats
Figura 23. Inclinaci del cos com a marca de tpics contrastius
Sovint la inclinaci del cos tamb pot anar acompanyada duna inversi de la
dominncia manual. En aquests casos, com que un referent s al costat passiu,
sutilitza la m passiva com a dominant per expressar el tpic i el comentari. El canvi
50
__________
de m dactiva a passiva s un mecanisme per expressar contrast, que relaciona all

que sest dient amb el locus que tenim ms a prop de la m que articula la
informaci. A la segona lnia de lexemple (19) veiem que el signant articula el signe
HAVER-HI-NO al locus de Madrid i ho fa amb la m passiva, que s larticulador manual
ms proper a aquest locus (Figura 24a). Desprs, amb la m activa fa el signe HAVERHI i el realitza al locus Catalunya (Figura 24b). Aquesta marca de contrast expressada
per la inversi de la dominncia lhem representat a la traducci en LO amb el
connector en canvi.
(19) PRO-2-dr PENSAR RELACI

pass. HAVER-HI-NO-m
act. HAVER-HI-c
____?
RELACI ADEQUAT CONTRARI/DESACORD PENSAR CONSEQNCIA FATAL
Creus que s compatible que a Madrid no saprovi i en canvi a Catalunya, s. Quines
conseqncies creus que tindria?
(Annex 6, vdeo EC 158)
a. pass. HAVER-HI-NO-m
b. act. HAVER-HI-c
Figura 24. Inversi de la dominncia manual com a marca de tpics contrastius
Segons el registre i lentorn contextual, el tpic discursiu es pot marcar tamb amb un
pas fsic cap el costat establert per al referent. En moments en qu lentorn fsic ho
permet o contextos informals el signant es refereix a aquell locus a partir dun pas
lateral dirigit cap aquell costat, per oposar-lo al referent contrari (vg. apartat 4.2).
51
__________
5.2.2 Articulaci marcada del signe

Com hem comentat a linici daquest apartat, la concordana serveix per establir la
coreferncia amb els arguments verbals i t les mateixes propietats referencials que els
pronoms, quant a ls de lespai. Aix, els verbs de concordana i els espacials reprenen
els referents amb la direcci en lespai i per tant funcionen anafricament, condicionats
per la modalitat de la llengua. Sovint, per, alguns verbs invariables sarticulen de
manera marcada al lloc de lespai sgnic on hem collocat prviament el referent.
Padden (1990) analitza casos de verbs invariables en qu el signe verbal sexecuta en
una localitzaci que no s la neutra. En
LSC
tamb
hem
trobat
exemples
de
modificacions dels signes en lespai dirigits cap aquelles rees establertes per als
referents. Els verbs invariables, que no presenten flexi, poden realitzar-se als loci
concrets, de manera que el seu significat es concreta i sestableix per aquell referent. A
la Figura 25, el signe DESAPARIXER sarticula al costat marcat per al locus que es
refereix als jueus. En aquest fragment, el signant no realitza cap pronom, ni tampoc
dirigeix la mirada al locus, sin que hi articula el verb directament. El signe verbal
adopta el significat de la desaparici dels jueus. Altres exemples que trobem sn els
verbs invariables PROMOURE, SIGNAR, COMPLIR, VOLER, entre molts daltres, que
concorden amb el locus referencial.
Figura 25. Articulaci marcada del signe DESAPARIXER
La realitzaci dun signe cap a un lloc marcat de lespai sgnic, diferent a lespai neutre
de davant del signant, no representa simplement una variant lliure de la forma de
citaci. De fet, aquesta realitzaci marcada estableix una relaci que afectar els altres
signes que tamb es produeixin en aquest punt concret. Aquesta relaci tamb es pot
establir amb la realitzaci del signe precedida o seguida dun ndex cap aquell lloc
concret21, dirigint-hi la mirada durant lexecuci del signe o inclinant lleugerament el
21
Sovint aquests ndexs sn imperceptibles a una velocitat normal del vdeo.
52
__________
cos cap aquell costat concret. Tot i que la coaparici daquests tres elements no s
obligatria, la ms freqent s la relativa al component no manual, semblant a la
descrita en els verbs de concordana. A ms, la mirada apareix abans de linici del verb
i el signe desplaat a lespai hi apareix desprs (vg. nota al peu 20).
5.2.3 La comparaci
Lespai sgnic tamb sutilitza per expressar relacions comparatives. Com que els
referents els tenim ubicats a lespai neutre, la comparaci sindica a partir del signe
comparatiu que uneix aquests referents. Generalment, el signe comparatiu sarticula
des de lelement major fins a lelement menor22. Aquesta direcci de ms a menys
resulta de la relaci de superioritat X s ms que Y, ja que en LS no existeixen les
estructures dinferioritat.
A la Figura 26 veiem com el signe comparatiu es dirigeix del costat de lespai
sgnic on t collocat lelement major, cap a lrea on ha establert el locus per a
lelement menor. El moviment del signe comparatiu recupera els referents que es
comparen i estableix aquest lligam basat en lespai.
Figura 26. Signe comparatiu en LSC
En aquest apartat hem descrit els mecanismes relacionats amb la concordana verbal.
A linici del treball hem comentat que un tret derivat de la modalitat de la llengua que
t un impacte important en lestructura lingstica s la simultanetat. El fet que els
articuladors principals de la llengua siguin independents fa possible que la llengua
22
Tamb podem trobar ordres destructura diferents depenent de la puresa de la llengua de signes. Els
altres ordres sacosten ms a una variant signada amb influncies de la LO que lenvolta (vg. Quer et al.
2005).
53
__________
pugui expressar diferents continguts al mateix temps. En els segents apartats

descriurem els mecanismes cohesius derivats de la caracterstica de la simultanetat i
veurem com, en diferents tipus de construccions, la m passiva juga un paper
important en el manteniment dels referents i altres elements discursius.
54
__
5.3 Manteniment de la m passiva

Quan estudiem el discurs en la seva globalitat la m passiva t un paper molt destacat,
ja que sovint mant configuracions de signes mentre el discurs avana i aquest fet
implica que referents o parts del discurs conservin la seva presncia durant un
fragment. Aquest manteniment de la m passiva el podem dividir en tres grups: les
anomenades boies, els fenmens danticipaci i perseverana, i el manteniment del
referent.
5.3.1 Boies
Liddell (2003) ha batejat com a boies aquells signes que es mantenen a la m
passiva mentre lactiva continua signant i que ajuden a guiar el discurs perqu fan de
fites conceptuals. Les boies mantenen una presncia fsica que guia els referents al
llarg del discurs i sn, per tant, un mecanisme de cohesi. Liddell estableix diferents
tipus de boies23, de les quals noms nhem trobat una en el corpus analitzat en LSC. Es
tracta del signe LLISTA, que serveix per enumerar referents que es recuperen al llarg
del discurs.
El signe LLISTA es realitza amb lorientaci de la m passiva cap el cos del
signant i amb la direcci dels dits horitzontal. Aquesta forma pot designar fins a un
mxim de deu entitats (a partir de 6, sutilitza la m dominant) i cada vegada que es
menciona un dels referents, la m activa assenyala el dit corresponent a la posici que
li pertoca a lenumeraci. Es tracta dun element anafric perqu mant els referents
que descriu al mateix temps que els enumera i els pot tornar a recuperar ms
endavant. A vegades, es mant la configuraci daquest signe en els signes bimanuals
asimtrics, tot utilitzant aquesta boia de m base dels signes on la m activa s la
dominant.
En la descripci daquest signe en lSSL (llengua de signes sueca), Nilsson
(2007) diferencia el funcionament de la boia esttica i la boia que es construeix
seqencialment. En el primer cas, el signant estableix des dun principi el signe LLISTA
amb el mateix nmero de dits estirats que la quantitat delements que vol enumerar
(Figura 27a). En el cas de la boia construda seqencialment, la LLISTA es construeix
23
Liddell (2003) identifica en ASL els segents signes: la boia LLISTA, la boia TEMA, la boia fragment i la
boia que assenyala. Aquestes quatre categories de boies tamb han estat identificades en la llengua de
signes sueca i en la noruega (Liddell et al. 2007).
55
__
gradualment i els dits es van estirant a mesura que sinclouen referents a lenumeraci.
Aquests referents apareixen en ordre cronolgic o sintrodueixen en lordre que al
signant li venen a la ment. A la Figura 27b les fotografies corresponen als signes
LLISTA-2 i LLISTA-3. Aquesta boia es construeix a mesura que lenumeraci augmenta,
en aquest cas fins a un mxim de 5 referents. A les tres fotografies de la Figura 27
podem apreciar com el fet que la m conservi aquesta configuraci durant
lenumeraci s un mecanisme de reaparici dels elements previs, ja que els mant
presents en el discurs mentre menciona i descriu la resta.
a. Boia esttica (LLISTA-5)
b. Boia construda seqencialment (LLISTA-2 i LLISTA-3)
Figura 27. Signe LLISTA
5.3.2 Anticipaci i perseverana

En els signes bimanuals que es donen en frases fonolgiques, la m passiva pot
anticipar o perseverar el signe en qesti tot articulant-ne la configuraci de manera
ms o menys laxa. Aquesta configuraci sestn a linici o fins al final de la frase
fonolgica, mentre la m activa realitza altres signes (Sandler i Lillo-Martin 2006)24.
Com que els articuladors de la llengua sn independents lun de laltre, sovint el
signant anticipa o mant la configuraci dun signe durant no ms de dos signes. En el
cas de la perseverana, aquesta desapareix quan sarriba al lmit de la frase fonolgica,
caracteritzat per trets fontics, com una congelaci del signe al final de la realitzaci,
una pausa (relaxaci de les mans) o una reiteraci del darrer signe, o b quan sarriba
al lmit de la frase entonacional, marcat per canvis en la posici del cap, del cos o de
lexpressi facial i pels parpelleigs (ibid 2006:252-254).
24
Liddell i Johnson (1989) i Liddell (2003) tamb comenten molt breument aquest manteniment de la m
passiva. s el que Liddell (2003:248) anomena la boia fragment (vg. nota al peu 23).
56
__
El manteniment de la m passiva s simultani a la realitzaci daltres paraules

expressades amb la m activa i s un fet derivat de les caracterstiques articulatries
especfiques de la LS. Encara que la m passiva no tingui una funci semntica
concreta, a nivell discursiu s un manteniment que fa que lelement estigui present en
aquella part del discurs.
A lexemple (20) trobem una oraci composta de dues frases entonacionals. Duna
banda, hem dividit la glossa en dues lnies que indiquen el comportament de la m
activa i de la passiva. De laltra, les frases fonolgiques i entonacionals apareixen
separades amb claudtors.
(20) act. [[ALTRE] [GRUP PERSONA++ SORD]]

pass.
GRUP________________
act. [[IGUAL] [TENIR TTOL] [DEPT ASSESSOR SORD]]
pass.
ASSESSOR_____
Laltre grup de persones sordes tenien el ttol dassessor sord
(Annex 6, vdeo RC 0059)
La Figura 28 illustra la glossa anterior. La primera part de (20) es divideix en dues

frases fonolgiques, la segona de les quals mant la configuraci del signe bimanual
GRUP durant els dos signes monomanuals segents (Figura 28a), fins que apareix el
signe bimanual IGUAL. A la tercera frase fonolgica de la segona frase entonacional, el
signe ASSESSOR es mant a la configuraci de la m passiva fins que es converteix en
una configuraci neutra al final de la frase (Figura 28b).
a. act. PERSONA
pass. GRUP
act. SORD
pass. GRUP
b. act. SORD
pass. ASSESSOR
Figura 28. Exemples de perseverana
57
__
A continuaci veurem un altre manteniment de la m passiva que t ms rellevncia a

nivell discursiu. Si a lexemple anterior diem que la m passiva no t cap funci
semntica concreta, en el cas que veurem a continuaci el manteniment correspon a
un referent discursiu i es tracta, per tant, dun allargament del referent.
5.3.3 Manteniment del referent

En les estructures de canvi rol (vg. apartat 5.4) el signant reprodueix les paraules o
pensaments del referent. s un tipus de desdoblament en qu el cos del signant es
converteix per uns instants en un altre personatge i la informaci lingstica que
reprodueix satribueix a pensaments o paraules dalg altre. En aquests casos, mentre
la m activa reprodueix les paraules, la m passiva pot mantenir una configuraci
manual que sassocia al personatge de qui est prenent el rol. Aquest fenomen fa que
aquell element continu present en aquella part del discurs i per aquesta ra ho
tractem com un manteniment del referent. Aquest manteniment el trobem amb ms
freqncia en estructures de canvi de rol, tot i que tamb hem trobat exemples en
contextos de discurs narrat des de la veu del narrador.
La caracterstica formal daquest tipus de manteniment s que mentre la m activa

articula els signes relatius als pensaments o al dileg del personatge de qui pren el rol,
la m passiva conserva la configuraci del classificador de part del cos (vg. apartat 5.5)
del personatge que ha estat introdut prviament.
Com veiem a (21), el signant primer introdueix el referent amb el signe lxic i a
continuaci articula el classificador de part del cos que el representa. Mentre la m
passiva mant aquest classificador, la m activa reprodueix els pensaments o les
paraules daquell referent (Figura 29). La congelaci de la m passiva en el
classificador semntic de part del cos es presenta en una perspectiva del personatge i
es produeix a escala real, tot establint una relaci directa entre el cos del signant i el
referent (vg. apartat 5.5.1). Aquest classificador de part del cos de la m passiva es
mant fins al lmit de la frase entonacional.
58
__
(21) act. NEC MARE CL.SEM.3-potes-nec

pass.
CL.SEM. pota______
act. PAREU BONIC NO S/VERITAT PER...
pass. CL.SEM. pota____________
La mare nega va dir: Ep! s cert que no s bonic. Per...
CL.SEM. 3-potes-nec
act. PAREU
pass. CL.SEM. pota
act. BONIC
pass. CL.SEM. pota
act. NO
pass. CL.SEM. pota
act. S/VERITAT
pass. CL.SEM. pota
PER
Figura 29. Manteniment del referent en estructures de rol
En els estudis sobre simultanetat en la llengua de signes del Quebec (LSQ), Miller
(1994 [apud Nyst 2007]) proposa que aquesta construcci simultnia contribueix a la
cohesi textual a travs de ls de la m passiva per indicar la informaci coneguda,
mentre la m activa articula el comentari. Els signants utilitzen aquesta estratgia
discursiva per mantenir el tpic sobretot en moments en qu el focus discursiu
representa un canvi en el rerefons discursiu. Com que la informaci coneguda s
aquella que continua al mateix temps que apareix la informaci nova, la m passiva
sencarrega de transmetre aquesta informaci i ho fa sense articular cap moviment. El
moviment de la m activa presenta aquell enunciat que aporta noves explicacions al
discurs i ho fa de manera simultnia. Aquest aspecte el reprendrem ms endavant a
lapartat 5.5.1.
59
__
5.4 El canvi de rol
5.4 El canvi de rol

El canvi de rol s un fenomen especfic de les llenges de signes en qu les accions del
cos del signant representen icnicament les accions del cos del referent (Taub
2001:88). Aquest recurs serveix per referir els enunciats, ja siguin paraules o
pensaments, que satribueixen a daltres persones i que han tingut lloc en un moment
diferent del context real denunciaci. El signant utilitza la forma de la primera persona
per referir enunciats que provenen duna tercera persona o b duna primera persona
en un context denunciaci diferent.
La majoria dautors utilitzen el terme canvi de rol com a genric per
denominar aquest mecanisme i com a punt de partida per a la seva anlisi, encara que
laproximaci terica i els trets descrits comportin una varietat terminolgica. Aix, LilloMartin (1995) utilitza el terme predicat de punt de vista, Metzger (1994) distingeix
entre acci construda i dileg construt, Engberg-Pedersen (1993, 1995) diferencia
entre referncia desplaada, desplaament de locus i atribuci desplaada dels
elements expressius, Cuxac (2000) parla de transferncia personal i distingeix una
srie de subclasses en aquest procs i Meurant (2004) utilitza la denominaci
neutralitzaci personal25. En el seu estudi sobre les propietats formals i
interpretatives del canvi de rol en LSC, Quer i Frigola (2005) utilitzen el terme canvi
de rol, que s el que adoptem en aquest treball.
Fins ara hem vist la importncia dels loci i de les marques en lespai per a la
recuperaci de la referncia i en aquest apartat veurem que moltes vegades la
referncia anafrica tamb s expressable a partir destructures de canvi de rol.
Aquestes estructures permeten que no sigui necessari establir tots els referents a
lespai, ja que tamb els podem reprendre sota la forma referida.
A partir del corpus analitzat hem observat que en la narraci, que s el tipus de
discurs ms procliu a adoptar aquest tipus destructures, la referncia anafrica no
sempre es realitza amb lassenyalament cap als punts establerts per a cada entitat o
amb els moviments del cap i la direcci de la mirada per indicar el referent. En aquests
tipus de discursos els referents sintrodueixen amb el seu signe, per no a tots sels
atribueix un punt concret de lespai sgnic sin que un dells sexpressa a partir del rol.
Ahlgren i Bergman (1990:258), en la seva anlisi de revisi sobre la realitzaci de la
25
La traducci s nostra.
60
__
5.4 El canvi de rol
referncia en lSSL (llengua de signes sueca), afirmen que la marca de referncia de

les narracions es fa segons el nmero de referents menys 1, ja que un dells apareix
representat amb el rol. s a dir, als referents sels estableix un punt en lespai, per
sempre nhi ha un que es recupera a partir del canvi de referncia, utilitzant el cos del
signant, a travs dels verbs de concordana i els pronoms, com a element de represa
dun dells.
Aquesta estratgia es fa palesa quan sutilitzen verbs de concordana que
conjuguen els loci a lespai amb el discurs referit del signant. Els verbs de concordana
es conjuguen amb dos arguments i prenen una marca de locus per a cada un dells. Al
llarg duna narraci, poques vegades trobem la doble marca de concordana amb els
arguments de persona que no corresponen a la primera persona, sin que el verb
adopta la marca de locus de la primera persona per a un dels arguments, que sovint s
el que pren el rol ms actiu de lacci, com ara lagent o lexperimentador (EngbergPedersen 1993, 1995). Per exemple, el verb RESPONDRE concordat amb dos
arguments diferents al de primera persona, sovint sexpressa com 1-RESPONDRE-dr,
en lloc de fer esq-RESPONDRE-dr. s a dir, el signant concorda la forma verbal amb la
primera persona, enlloc de concordar el verb amb les terceres persones, que
coincideixen amb dues rees externes establertes a lespai. El cos del signant
reprodueix el dileg o el pensament dun dels personatges i sestableix per tant una
identificaci entre el personatge a qu es fa referncia i el signant. Dacord amb aix,
els verbs de concordana i els pronoms dirigits cap el cos del signant sinterpreten en
relaci a aquest desplaament de la referncia.
A (22) mostrem un fragment del conte de Laneguet lleig, on apareixen tres

personatges: laneguet, el gat i el gall. El signant utilitza el canvi de rol per reproduir el
dileg de cada un dells i mant els loci dels altres per dirigir-hi la mirada i els
pronoms. Cada canvi de referent es marca amb la introducci dun sintagma nominal
que designa el referent, acompanyat amb un canvi en la mirada cap amunt, quan pren
el rol de lnec, i cap avall, quan pren el rol del gat i el gall (les estructures de rol
tamb es veuen condicionades per la diferncia jerrquica, ja que la mirada es dirigeix
amunt o avall segons linterlocutor imaginari (vg. apartat 3.2.3)). Aix, cada referent es
reprn a partir del nom que el designa, els pronoms que shi dirigeixen (en aquest cas
61
__
5.4 El canvi de rol
els de primera persona) i els verbs direccionals que estableixen el signant com el
subjecte de lacci.
(22)
GALL-i RBIA MIRAR-esq 1-PREGUNTAR-3-esq
___________________________________rol-i
PRO2-esq OU OU-PONDRE PRO2-esq SABER-JA?
_________________________________rol-j
NEC-j LLEIG MIRAR-dr-am NO PER PRO1 SABER-JA NEDAR-POTES BO
______________________________rol-k
GAT-k 1-AVISAR-2-esq PRO2-esq MIOLAR++ PRO2-esq SABER-JA
__________________________________ rol-j
NEC LLEIG CL.SEM.3-potes NO PER PRO1 SABER-JA CL.SEM.capbussar BO
_________________________________
DET2-dr GAT GALL 1-DIR-3-esqAv PRO2 CL.SEM.potes neden
__________________________________________rol-i-k
CL.SEM.capbussar-se PER-A-QU FALTAR-NO 1-DA-3 AVI
El gall, molest, va mirar-sel i li va preguntar: Tu saps pondre ous?
Laneguet lleig, li torn la mirada, i digu: No. Per s nedar molt b!
El gat li pregunt: I de miolar, que en saps?
No. Per em capbusso molt b!
Tant el gat com el gall sel miraren: I de qu et serveix nedar i capbussar-te, si no dnes res a
lvia?
En aquest fragment veiem que el cos del signant serveix per referir-se als tres
personatges que es descriuen en escena i els verbs direccionals i els pronoms adopten
diferents significats a cada lnia. Pel que fa a les formes verbal, a la primera lnia de la
glossa el subjecte de 1-PREGUNTAR-3-esq s el gall, tot i que la forma verbal surti del
cos del signant. En canvi, a la quarta lnia, 1-AVISAR-2-esq es refereix al gat. I quant
als pronoms, la primera persona del singular (PRO1) de la tercera i la cinquena lnia es
refereixen a lnec, tot i que lndex sorienti cap el pit del signant. Lestructura de canvi
de rol s, per tant, un mecanisme de represa dels referents que apareixen al discurs
que evita collocar a lespai tot el conjunt de referents de qu parlem. El cos del
signant sidentifica amb el referent a qui sest referint i els verbs de concordana i els
pronoms enllacen el predicat amb el referent a travs de les formes de primera
persona.
A lapartat segent, detallarem lltim mecanisme cohesiu referent a les
estructures de classificador.
62
__
5.5 Els classificadors

Els classificadors sn predicats complexos que expressen el moviment, la ubicaci i la
descripci dels referents en lespai, aix com tamb indiquen la manipulaci que en
fem. La investigaci sobre els classificadors de les llenges de signes sha centrat en la
semntica i lestructura morfolgica daquestes formes, tot i que cada vegada hi ha
ms treballs centrats en el seu paper en lmbit de la coherncia i la cohesi discursiva
(Liddell 2000a, Perniss 2007, Perniss i zyrek en premsa).
En les estructures de classificador la configuraci de la m dna informaci sobre la

mida, la forma del referent i com hi interactuem. La posici i el moviment de les mans
en lespai indiquen la posici i la forma i/o trajectria del desplaament del referent
(Engberg-Pedersen 1993, Emmorey 2002a).
Existeixen diferents tipus de configuracions de classificadors:
(i) entitat, on la m representa el referent en la seva totalitat
(ii) part del cos, on la configuraci representa les extremitats dun referent animat
(iii) manipuladors o instrumentals, on la m representa la manipulaci del referent o
pren el referent com un instrument
(iv) extensi o contorn, on el moviment de les mans descriu la forma del referent
Per a la nostra anlisi ens centrarem en els dos primers (entitat i part del cos)
que sn aquells que recuperen un referent aparegut prviament.
Els classificadors dentitat i de part del cos sn proformes, ja que adquireixen el seu
significat ple perqu abans hem articulat el signe lxic del referent amb el qual estan
relacionats. Un dit ndex, per exemple, pot ser el classificador dentitat que representa
una persona o un llapis. Amb el signe lxic prviament efectuat, el classificador adopta
un significat concret i ens permet recuperar aquest referent i expressar el moviment o
el lloc que ocupa.
Sovint, els classificadors sn estructures encara ms complexes perqu les
trobem acompanyades amb ms dun verb. Aquest s el cas de les anomenades
estructures verbals en srie (de langls serial verb constructions (SVC)), que sn
construccions que inclouen diversos verbs referits a un mateix esdeveniment i que
comparteixen com a mnim un argument.
63
__
5.5.1 Estructures verbals en srie

Les estructures verbals en srie combinen diferents verbs per codificar estructures
conceptuals complexes, on lobjecte temtic del primer verb apareix com a subjecte del
segon verb (Kegl et al. 1999). El significat principal sexpressa amb el primer verb,
mentre que el segon verb expressa el resultat o acabament de lacci i queda una
estructura que correspon a SN V SN V. En certa manera, s com si es tracts duna
repetici de lacci vista des de dues perspectives diferents.
Benedicto et al. (en premsa) fan una anlisi comparativa de les SVC en
moviment entre lLSC, lASL i lLSA (lengua de seas argentina), i estableixen que, tot i
que no existeix un mateix conjunt de caracterstiques definitries establert per a tots
els investigadors, les propietats bsiques que permeten identificar les construccions de
SVC es poden agrupar en quatre punts. En primer lloc, aquesta estructura expressa un
nic esdeveniment, malgrat laparici de ms dun verb. En segon lloc, no apareix cap
element que coordini o subordini els verbs i tampoc es tracta dun cas de parataxi.
Tercer, els predicats mostren un nic temps verbal. I finalment, comparteixen un
argument.
Les
SVC
integren
dos
constituents
verbals
de
concordana
signats
successivament. Es tracta duna relaci simtrica on el cos del signant en constitueix el

punt central. Ambdues unitats verbals tenen la mateixa arrel i comporten una
estructura de rol (Meurant 2004)27. Els arguments queden invertits de la segent
manera: mentre que en la primera part, el verb es dirigeix cap un locus determinat,
aquest punt es converteix en loposat a la segona part de loraci. Es tracta de casos
de polifonia on trobem dues veus enunciadores oposades: en un primer moment veiem
lacci des del punt de vista de lagent i desprs des de la perspectiva recproca del
pacient que rep lacci. Segons el context discursiu, cada enunciador es pot associar a
un o altre personatge a partir de la informaci donada amb lexpressi facial, la
direcci de la mirada i la posici del tors.
Les caracterstiques formals daquesta construcci sn, en primer lloc, loposici de la

direcci de la mirada entre els dos constituents, generalment acompanyats dun
27
Meurant (2004) tamb ha analitzat aquestes construccions en la llengua de signes francfona de

Blgica. Lautora utilitza el terme constructions en champ et contrechamp, que, tot i que s un terme
adoptat del vocabulari de la imatge, el creu adequat en el sentit que expressa les especificitats formals de
la construcci, s a dir, la integraci complementria de dos constituents que sorienten de manera inversa
en lespai i que sn convergents estructuralment.
64
__
tancament dels ulls que ajuda a canviar el marc de referncia. Aix, si en el primer
verb, per exemple, la mirada es dirigeix cap a baix a lesquerra, en el segon
constituent, mirar cap a dalt a la dreta. En segon lloc, la repetici del verb es realitza
amb una inversi dels loci, ja sigui amb la inversi de la direcci del moviment i/o amb
lorientaci dels dits i del palmell de la m. En darrer lloc, els parmetres no manuals,
com lexpressi de la cara i la postura del tors, contribueixen tamb en la diferenciaci
dels dos loci.
A (23) trobem un exemple destructura verbal en srie. A la primera lnia de la glossa

veiem com el signant articula el signe DONAR cap al costat on t ubicat el personatge
a qui dna el llibre, en aquest cas el pare. La traducci de la primera lnia de la glossa
ja s lamiga va donar el llibre al pare, per la complexitat daquesta estructura fa
que el signant afegeixi la segona part, en qu mostra la mateixa acci des de la
perspectiva del pare que agafa el llibre, on el pare, que s el darrer argument de la
primera oraci, es converteix en el subjecte de la segona.
(23) DET-esq DONA AMIC dr-AGAFAR-LLIBRE-1 1-DONAR-LLIBRE-esq

DET-esq PARE AGAFAR-LLIBRE-1
Lamiga va donar [el diari] al pare
A (23) el segon verb no mostra una morfologia de construcci passiva (Kegl et al.
1999), ja que la segona forma verbal (dr-AGAFAR-LLIBRE-1) es marca amb un punt de
vista de primera persona. El verb 1-DONAR-LLIBRE-esq sarticula des de la perspectiva
del donador i es dirigeix cap al locus del pare ubicat a lesquerra de lespai sgnic,
mentre que a la segona lnia, la forma AGAFAR-LLIBRE-1 es fa des de la del receptor.
Aquestes variacions marquen diferncies en els arguments temtics: en el primer cas
t el rol dagent i en el segon cas, el de receptor.
Dins de les estructures verbals en srie trobem un subgrup que sn aquelles que
descriuen esdeveniments que impliquen moviment. En aquestes construccions que
tamb inclouen ms dun predicat, un dels verbs indica la trajectria del moviment,
mentre que laltre, la manera (Benedicto et al. en premsa). En la clssica anlisi sobre
els verbs de moviment i localitzaci de lASL, Suppalla considera que el moviment de la
m s larrel verbal (Suppalla 1986 [apud Benedicto et al. en premsa]). Els morfemes
65
__
de classificadors referits a lentitat que es mou o s ubicada estan lligats a larrel, i

tamb shi poden combinar altres afixos que indiquin direcci o tipus de moviment. El
resultat s una construcci complexa de classificadors que inclou diversos continguts
expressats simultniament. Generalment, per, un classificador de part del cos no es
pot donar amb un afix que descrigui el moviment. Per aquesta ra, quan volem
expressar trajectria i tipus de moviment, calen dos verbs separats (Benedicto et al. en
premsa).
Aquest subgrup comprn un verb de moviment amb un classificador semntic i
un classificador de part del cos. La particularitat semntica daquesta estructura s que
els dos verbs es refereixen al mateix agent i sinterpreten com dues parts constitutives
de la mateixa acci. Un dels constituents indica la trajectria del moviment i laltre, el
moviment dels membres amb qu es desplaa. El personatge, per tant, apareix a talla
real a travs del cos del signant durant la realitzaci del canvi de rol (Figura 30a) i a
escala a travs de la configuraci de la m (Figura 30b).
a. CL.SEM(part del cos)-3

potes-nec-nedant
b. CL.SEM(entitat)-nec-donant-voltes
Figura 30. Estructura verbal en srie de dos constituents
En el fragment don hem extret la Figura 30, el signant articula primer el signe lxic del
referent (NEC LLEIG) i tot seguit el recupera amb el classificador de part del cos
(Figura 30a), on pren el rol de lnec mentre neda. Immediatament desprs reprn el
referent a partir del classificador dentitat (Figura 30b) per expressar el tipus de
moviment, que en aquest cas s circular. Els dos classificadors sidentifiquen amb el
mateix referent i expressen una acci complementria de la mateixa acci.
Aquesta estructura tamb pot estar formada per tres constituents verbals, on el tercer
s una cpia del primer, ja sigui un morfema de trajectria o de tipus de moviment
(Benedicto et al. en premsa). A lexemple (24) el referent es presenta amb el signe
66
__
lxic (NEC LLEIG) i es reprn desprs amb un classificador semntic que indica la
trajectria del moviment (Figura 31a). Tot seguit, el signant articula el classificador
semntic de part del cos (Figura 31b) i realitza el rol de lanimal, i desprs torna a
reprendre el classificador semntic dentitat que continua la trajectria (Figura 31c).
(24) NEC LLEIG CL.SEM.6-necs-avancen-en-fila
CL.SEM.3-potes-caminen
CL.SEM.6-necs-avancen-en-fila
ARRIBAR RIU
Laneguet lleig seguia [els seus germans] que avanaven en fila, fins arribar al riu
a. CL.SEM(entitat)-6
necs-avancen-en-fila
b. CL.SEM(part del cos)-3

potes-caminen
c. CL.SEM(entitat)-6
necs-avancen-en-fila
Figura 31. Estructura verbal en srie de tres constituents
5.5.2 Combinaci destructures

En aquest apartat analitzarem la combinaci destructures de classificadors i de rol,
com a ltima estratgia per reprendre els referents. Diferenciem entre una combinaci
ms simple i una altra de ms complexa, segons el nombre delements barrejats que hi
apareixen.
La combinaci simple fusiona la llengua a partir dels classificadors amb lexpressi

facial per representar un mateix referent. Aqu, trobem les configuracions de
classificadors que representen entitats al mateix temps que lexpressi facial adopta
unes caracterstiques que satribueixen a lelement representat pels articuladors
manuals. Daquesta manera el component manual i el component no manual mostren
una coherncia discursiva relativa al mateix referent (vg. Liddell 2000a).
67
__
A la Figura 32, la m activa adopta la configuraci del classificador semntic

que representa un nec (en aquest cas el bec) i la m passiva representa el lloc on es
recolza. Al mateix temps que les mans expressen aquesta informaci, lexpressi facial
del signant adopta unes caracterstiques que satribueixen a lanimal que mira amb
expectaci i es crea aix una relaci directa entre la informaci manual i la no manual.
En aquest sentit, el component no manual s un aspecte ms que contribueix a lanlisi
coherent daquests tipus docurrncies.
Figura 32. Combinaci destructures simple
La combinaci destructures complexa fusiona classificadors i rol, al mateix temps que

presenta una interacci dels dos tipus despai. Duna banda, trobem lespai sgnic on
ubiquem els referents, ja siguin animats o inanimats, a travs dels classificadors que
expressen moviment i/o ubicaci. En aquest cas, el signant utilitza lespai des de la
perspectiva del narrador i es mant fora de la narraci, mirant lescena des de
lexterior. s com si fos un titellaire que manipula els personatges que apareixen en
escena i reprodueix els fets a una escala reduda. El segon tipus despai inclou el cos
del mateix signant a travs duna estructura de canvi de rol. Aquesta segona opci
permet descriure les interaccions dels personatges i els esdeveniments de la narraci a
travs del canvi de referncia, de manera que el signant mostra una visi ms interna
dels esdeveniments i lacci es conceptualitza a escala real en lespai que lenvolta.
Dacord amb la terminologia utilitzada per Perniss i zyrek (en premsa) i Perniss
(2007), anomenem el primer tipus despai perspectiva de lobservador i el segon,
perspectiva del personatge. Generalment, els classificadors que representen la
ubicaci i el moviment dels referents (verbs intransitius) ocorren en la perspectiva de
lobservador, a diferncia dels classificadors que representen la manipulaci dun
objecte (verbs transitius), que es representen a una escala real i es donen, per tant, en
la perspectiva del personatge (Perniss 2007).
68
__
Els discursos narratius sn els ms proclius a contenir classificadors predicatius i en

lanlisi del conte de laneguet hem trobat molts fragments que presenten una
combinaci de les dues perspectives a partir de ls dels classificadors. En els discursos
signats la simultanetat dels articuladors s parallela a la simultanetat dels
esdeveniments i aquest fet permet al signant fer aparixer ms dun referent al mateix
temps a travs dels dos articuladors. Mentre que en la combinaci simple, que hem
exemplificat abans, el component manual i el no manual es referien a la mateixa
entitat, en aquest cas trobem dos referents que apareixen en escena representats a
travs dels dos articuladors manuals.
A (25) el signant articula el signe del personatge (NEC MARE) i tot seguit recupera
aquest referent a partir del classificador de part del cos (CL.SEM-3-potes-que-neden) i
en reprodueix el moviment a partir del rol. Desprs, tot conservant la configuraci de
classificador de part del cos amb la m passiva, la m activa adopta la configuraci del
classificador semntic que representa lentitat de laltre personatge en la seva totalitat i
en reprodueix el moviment (CL.SEM-1-nec-que-passa-pel-costat).
(25)
act. NEC MARE CL.SEM-3-potes-neden CL.SEM-1-nec-avana
pass.
CL.SEM. pota________
act. DET-dr NEC LLEIG CL.SEM-1-nec-avana
pass. CL.SEM. pota________________________
La mare nec anava nedant i va veure com laneguet lleig lavanava pel costat
La Figura 33 illustra amb imatges el primer fragment de la glossa (25). A la Figura 33a
apreciem el classificador de part del cos representat a partir del rol i, per tant, des
duna perspectiva del personatge. A la Figura 33b veiem com els dos personatges
apareixen al discurs simultniament, s a dir, la m passiva mant la presncia del
primer personatge que ha aparegut, mentre la m activa mostra un nou referent i en
descriu el moviment.
69
__
a. CL.SEM-3-potes-neden
b. act. CL.SEM-1-nec-avana
pass. CL.SEM-3-pota
Figura 33. Combinaci destructures complexa
En el cas de la representaci de la m activa, es tracta duna perspectiva dobservador,

ja que el signant es mant allunyat dels continguts que narra, a travs dun
classificador dentitat. En el cas de la m passiva, el signant utilitza el seu cos per
representar lanimal a travs duna estructura de rol expressada per un classificador de
part del cos que resulta en una perspectiva de personatge. La Figura 34 resumeix la
combinaci dels elements que intervenen en aquest tipus destructures.
Perspectiva del personatge
Perspectiva de lobservador
Configuraci del classificador
Part del cos
Entitat
Estructura de rol
Present
(absent)
Articulador
M passiva
M activa
Figura 34. Elements que intervenen en la combinaci destructures complexa28
En la combinaci destructures complexa es fa pals com la simultanetat dels

articuladors va relacionada amb la presentaci de la informaci. Tal com comentvem
a lapartat 5.3.3, els termes informaci nova i informaci coneguda estan
relacionats amb el que pot expressar cada articulador (Morgan 1999). Com que la
informaci coneguda s aquella que continua al mateix temps que apareix la nova, la
m passiva sencarrega de mantenir-la present en el discurs. I la m activa presenta
aquell enunciat que aporta noves explicacions al discurs. De fet, Leeson i Saeed (2007)
relacionen el focus oracional amb els trets danimat i dactivitat que al mateix temps
estan vinculats a la m activa; i el tpic amb propietats dinanimat i dinactivitat,
caracterstiques ms vinculades a la m passiva.
28
Adaptat de Perniss (2007:1319) on es presenten les manifestacions de les perspectives en els discursos
signats.
70
__
A lapartat 5.3.3 hem descrit les caracterstiques del manteniment del referent que
poden confondres amb el que acabem de descriure. En aquell apartat la m activa
articulava els signes relatius als pensaments o al dileg del personatge de qui prenia el
rol, mentre la m passiva conservava la configuraci del classificador de part del cos
del personatge que havia estat introdut prviament i sestablia aix una relaci directa
entre la informaci expressada a partir dels dos articuladors, perqu ambds remetien
al mateix referent. Ara, en canvi, hi ha una fusi de perspectives, i cada una delles
enfoca els dos personatges diferents que intervenen simultniament en el discurs.
71
__
6. Conclusions
6. Conclusions
En aquest treball hem descrit els mecanismes de cohesi en LSC. En lanlisi de cada
apartat hem pogut observar que la realitzaci espacial daquesta llengua s una part
essencial de la seva estructura, ja que el funcionament de la cohesi discursiva es
dna sobretot a travs de ls de lespai. La simultanetat manual s un altre tret
derivat de la modalitat que tamb interv en la construcci de la textura discursiva. El
fet que els articuladors siguin independents permet que la llengua pugui expressar
diferents continguts al mateix temps i que els referents discursius es mantinguin
presents durant alguns fragments.
A lapartat 3 hem vist com la presentaci dels referents a lespai sgnic fa que el camp
semntic del discurs estigui directament relacionat amb ls de lespai que en fan els
signants i que, per tant, la cohesi discursiva depengui de lorganitzaci espacial dels
referents. Hem analitzat les quatre convencions de naturalesa semntica i pragmtica
que els signants segueixen per ordenar el marc discursiu i hem esbossat una primera
manera de destriar les capes discursives per trobar els llaos cohesius dels moviments
dels referents en lespai.
Alguns elements contextuals de la llengua tamb tenen un funcionament derivat dels

efectes de la modalitat. La dixi espacial utilitza dues estratgies per a la resoluci
denunciats ambigus, una delles basada en lespai topogrfic, i la dixi temporal es basa
en els quatre eixos espacials. La dixi discursiva, en canvi, sexpressa a partir dels
dctics laxos en LSC i remet a fragments anteriors. Com que no fa referncia a entitats
discursives, ls de lespai no shi veu representat.
A lapartat 5 hem analitzat els mecanismes morfosintctics que contribueixen a dotar

de cohesi el discurs. El sistema pronominal basa les seves estratgies en la
recuperaci dels referents establerts a lespai. Com que la configuraci ndex ha estat
el focus danlisi en gran part de la literatura, hem esbossat unes diferncies formals i
funcionals entre els dctics que funcionen com a pronoms i els ndexs adverbials.
Els pronoms sn lnic mecanisme que tamb trobem com a element
cohesionador en els discursos orals. Tot i que el funcionament del sistema pronominal
entre la LO i la LS sallunya molt, podem trobar parallelismes en la naturalesa
72
__
6. Conclusions
anafrica daquestes llenges. En canvi, la resta de mecanismes morfosintctics que

hem descrit sn especfics de la LS i, per tant, s evident que el seu funcionament
dependr de les caracterstiques derivades de la modalitat.
La representaci de la concordana verbal s similar al comportament dels pronoms, ja

que les formes verbals tamb fan un s referencial de lespai. A ms, la simultanetat
dels articuladors no manuals contribueix en aquesta concordana, ja sigui amb la
inclinaci del cos, amb la mirada o amb larticulaci del signe en lrea de lespai
establerta per al referent.
La
simultanetat
dels
articuladors
manuals
un
altre
mecanisme
de
recuperaci/represa de referents. Ls de la m passiva t un paper molt destacat, ja

que pot mantenir configuracions de signes mentre el discurs avana, fet que implica la
presncia de referents o parts del discurs durant enunciats posteriors.
La referncia anafrica tamb s expressable a partir destructures de canvi de rol.

Aquestes estructures permeten que el cos del signant sidentifiqui amb el referent
sense necessitat dubicar-lo a lespai. Tot i aix, seguim trobant present ls de lespai a
travs dels verbs de concordana i els pronoms.
Quant als classificadors, ens hem centrat en els dentitat i els de part del cos, que sn
aquells que recuperen un referent aparegut prviament. Hem vist les estructures
verbals en srie, que sn construccions que inclouen diversos verbs referits a un
mateix esdeveniment i que comparteixen com a mnim un argument.
Finalment, hem observat la combinaci destructures. Hem trobat que aquestes

fusionen, en un primer nivell, classificadors i expressi facial que remeten a un mateix
referent. I en un segon nivell, combinen classificadors, rol i perspectives, per
representar enunciats on intervenen dos referents discursius al mateix temps. A ms,
hem associat la realitzaci simultnia dels articuladors al component informatiu, tot
equiparant la m passiva a lexpressi dinformaci coneguda i al manteniment del
tpic discursiu, i la m activa, a lexpressi dinformaci nova. En aquest aspecte, seria
interessant observar si les marques no manuals tamb intervenen en el component
informatiu.
73
__
6. Conclusions
Certament, en aquest treball hem deixat unes quantes qestions al tinter, en

part a causa de la feblesa del marc teric i de la jovenesa de la recerca en les LS. Per
exemple, no hi ha cap descripci satisfactria sobre els connectors oracionals en LS.
Encara que trobem alguns signes que funcionin com a conjuncions entre dues
oracions, seria interessant trobar un criteri sistemtic per associar un determinat
component no manual als diferents tipus de connectors.
De fet, queden moltes vies danlisi per desenvolupar. En aquest treball ens
hem centrat en la simultanetat del component no manual, a partir de lestudi del
moviment i la posici del cap i del cos. En treballs futurs podrem observar tamb el
comportament del component bucal des duna perspectiva discursiva i analitzar la seva
possible relaci amb la represa dels elements. Pel que fa al marc de referncia,
podrem aprofundir en les marques que separen les capes discursives per tal de poder
establir les bases per a futurs estudis sobre el funcionament de lanfora en lLSC.
Tot i aix, esperem haver establert en aquest treball les bases per a lestudi
dalgunes de les moltes qestions vinculades al paper de lespai en la cohesi
discursiva en LS.
74
__
7. Bibliografia
7. Bibliografia
Ahlgren, I. 1991. Deictic Pronouns in Swedish and Swedish Sign Language. A Theoretical
Issues in Sign Language Research, Vol. 1: Linguistics, ed. S.D. Fischer i P. Siple,
167-174. Chicago: University Chicago Press
Ahlgren, I. i B. Bergman. 1990. Preliminaries on Narrative Discourse in Swedish Sign
Language. A Current Trends in European Sign Language Research: Proceedings of
the 3rd European Congress on Sign Language Research, ed. S. Prillwitz i T.
Volhaber, 257-263. Hamburg: Signum Verlag
Bahan, B. 1996. Non-manual realization of agreement in American Sign Language. Doctoral
dissertation. Boston University
Bahan et al. 1995. Convergent Evidence for the Structure of Determiner Phrases in
American Sign Language. A FLSM VI. Proceedings of the Sixth Annual Meeting of
the Formal Linguistics Society of Mid-America, vol. 2, 1-12. Bloomington: Indiana
University Linguistics Club
Behrens, L. 2005. Genericity from a cross-linguistic perspective. A Linguistics 43-2: 275-344
Benedicto et al. (en premsa) The Morphosyntax of Verbs of Motion in Serial Constructions:
A Crosslinguistic Study in Three Signed Languages. A Signs of the time. Selected
papers from TISLR 8, ed. J. Quer. Hamburg: Signum Verlag
Berenz, N. 2002. Insights into person deixis. A Sign Language and Linguistics 5-2: 203-227
Bellugi, U. i E. Klima. 1990. Properties of visual spacial languages. A Sign Language
Research and Application, ed. S. Prillwitz i T. Vollhaber. Washington D.C.: Gallaudet
University Press
Bos, H. 1990. Person and Location Marking in Sign Language of the Netherlands: Some
Implications of a Spatially Expressed Syntactic System. A Current Trends in
European Sign Language Research: Proceedings of the 3rd European Congress on

Sign Language Research, ed. S. Prillwitz i T. Volhaber, 231-246. Hamburg: Signum
Verlag
Brentari, D. i L. Crossley. 2002. Prosody on the hands and the face. A Sign Language and
Linguistics 5-2: 105-130
Briz, A. 2000. Cmo se comenta un texto coloquial? Barcelona: Ariel Practicum
Brown, G. i Yule, G. 1983. Discourse analysis. Cambridge: Cambridge Textbooks in
Linguistics
Cabeza, C. i A. Fernndez-Soneira. 2004. The expression of time in Spanish Sign Language
(LSE). A Sign Language and Linguistics 7-1: 63-82
Calsamiglia, H. i A. Tusn. 1999. Las cosas del decir. Manual de anlisis del discurso.
Barcelona: Ariel Lingstica
75
__
7. Bibliografia
Celo, P. 1996. Linguistic and Pragmatic Aspects of the Interrogative Form in Italian Sign
Language. A Multicultural Aspects of Sociolinguistics in Deaf Communities, ed. C.
Lucas, 132-151. Washington D.C.: Gallaudet University Press
Chapa, C. 2001. La variacin del registro en LSE. Valncia: Fundacin Fesord CV.
Corblin, F. 1995. Les formes de reprise dans le discours. Anaphores et chanes de
rfrence. Rennes: Presses Universitaires de Rennes
Costello, B. 2006. Language and Modality: possible effects from the use of space in
Spanish sign language. 7 Congrs de Lingstica General. Barcelona: UB
Cuxac, C. 2000. La langue des signes franaise. Les voies de liconicit. A Faits de langue 1516
De Beaugrande, R. i Dressler, W. 1981. Introduction to text linguistics. London: Longman
De Vriendt, S. i M. Rasquinet. 1990. The Expression of Genericity in Sign Language. A
Current Trends in European Sign Language Research: Proceedings of the 3rd

European Congress on Sign Language Research, ed. S. Prillwitz i T. Volhaber, 249255. Hamburg: Signum Verlag
Emmorey, K. 2001. Space on Hand: The Exploitation of Signing Space to Illustrate Abstract
Thought. A Spatial Schemas and Abstract Thought, ed. M. Gattis, 147-174.
Cambridge, MA: The MIT Press
2002a. Language, Cognition and the Brain. Insights from Sign Language Research.
Mahwah, NJ: Lawrence Erlbaum Associates
2002b. The effects of modality on spatial language: How signers and speakers talk
about space. A Modality and structure in signed and spoken languages, eds. R.
Meier et al., 405-421. Cambridge: Cambridge University Press
Emmorey, K. i B. Falgier. 1999. Describing Environments in ASL. A Storytelling and
Conversation. Discourse in Deaf Communities, ed. E. Winston, 3-26. Washington,
D.C.: Gallaudet University Press
2004. Conceptual Locations and Pronominal Reference in American Sign Language.
A Journal of Psycholinguistic Research 33-4: 321-331
Emmorey, K. i B. Tversky. 2002. Spatial Perspective Choice in ASL. A Sign Language and
Linguistics 5-1: 3-26
Engberg-Pedersen, E. 1987. Pragmatics of Nonmanual Behaviour in Danish Sign Language.
A SLR87. Papers from the Fourth International Symposium on Sign Language
Research, ed. W.H. Edmonson i F. Karlsson, 121-128. Hamburg: Signum-Press
1993. Space in Danish Sign Language. The Semantics and Morphosyntax of the Use
of Space in a Visual Language. Hamburg: Signum-Verlag
1995. Point of View Expressed Through Shifters. A Language, gesture and space,
eds. K. Emmorey i J. Reilly, 113-154. Mahwah, NJ: Lawrence Erlbaum Associates
76
__
7. Bibliografia
2003. The functions of a Pointing Gesture. A Pointing: Where Language, Culture,

and Cognition Meet, ed. S. Kita, 269-292. Mahwah, NJ: Lawrence Erlbaum
Associates
Friedman, L. 1975. Space, Time, and Person Reference in American Sign Language. A
Language 51-4: 940-961
1976. The Manifestation of Subject, Object and Topic in American Sign Language. A
Subject and Topic, ed. C.N. Li, 127-148. New Cork: Academia Press
Givn, T. 2005. Context as Other Minds. John Benjamins Publishing Company
Gundel, J. i T. Fretheim. 2004. Topic and Focus. A The Handbook of Pragmatics, ed. L.
Horn i G. Ward, 175-194. Oxford: Blackwell
Halliday, M.A.K., i R. Hasan 1976. Cohesion in English. London: Longman
Hernanz, M. Ll. i J. M. Brucart. 1987. La sintaxis. Barcelona: Crtica
Horn, L. i G. Ward. 2004. The Handbook of Pragmatics. Oxford: Blackwell
Huang, Y. 1994. The Syntax and Pragmatics of Anaphora. Cambridge University Press
2004. Anaphora and the Pragmatics-Syntax Interface. A The Handbook of
Pragmatics, ed. L. Horn i G. Ward, 288-313. Oxford: Blackwell

Ingram, R. 1978. Theme, rheme, topic, and comment in the syntax of American Sign
Language. A Sign Language Studies 20: 193-218
Janzen, T. 1997. Pragmatic and Syntactic Features of Topics in American Sign Language. A
Meta XLII, 3: 502-513
1999. The Grammacization of Topics in American Sign Language. A Studies in
Language 23: 271-306

Kegl, J. et al. 1999. Creation through Contact: Sign Language Emergence and Sign Language
Change in Nicaragua. A Language Creation and Language Change: Creolization,
Diachrony, and Development, ed. M. DeGraff, 179-237. Cambridge, Mass.: MIT Press
Lambrecht, K. 1994 Information Structure and Sentence Form. Tepic, focus and mental
representations of discourse referents. Cambridge: Cambridge University Press
Lesson, L. I J. Saeed. 2007. Conceptual Blending and the Windowing of Attention in

Simultaneous Constructions in Irish Sign Language. A Simultaneity in Signed
Languages: Form and Function, ed. M. Vermeerbergen et al., 55-72. Amsterdam /
Philadelphia: John Benjamins
Levinson, S. 2004. Deixis. A The Handbook of Pragmatics, ed. L. Horn i G. Ward, 97-121.
Oxford: Blackwell
Liddell, S. 1990. Four Functions of a Locus: Reexamining the Structure of Space in ASL. A
Sign Language Research: Theoretical Issues, ed. C. Lucas, 176-198. Washington
77
__
7. Bibliografia
1996. Spatial representations in discourse: Comparing spoken and signed language.

A Lingua 98: 145-167
2000a. Blended spaces and deixis in sign language discourse. A Language and
Gesture, ed. D. McNeill, 331-357. Cambridge: Cambridge University Press
2000b. Indicating Verbs and Pronouns: Pointing Away From Agreement. A The
Signs of Language Revisited, ed. K. Emmorey i H. Lane, 303-320. Mahwah, NJ:
Lawrence Erlbaum Associates
2003. Grammar, Gesture and Meaning in American Sign Language. Cambridge:
Cambridge University Press
Liddell, S. i R. Johnson. 1989. American Sign Language: The Phonological Base. A Sign
Language Studies, 64, 195-277
Liddell, S. i M. Metzger. 1998. Gesture in sign language discourse. A Journal of Pragmatics
30: 657-697
Liddell, S. et al. 2007. A Crosslinguistic Comparison of Buoys. A Simultaneity in Signed
Languages: Form and Function, ed. M. Vermeerbergen et al., 187-215. Amsterdam
/ Philadelphia: John Benjamins
Lillo-Martin, D. 2002. Syntax in sign: Few or no effects of modality. A Modality and
structure in signed and spoken languages, eds. R.P. Meier et al., 237-262.
Cambridge: Cambridge University Press
Lillo-Martin, D. i E. Klima. 1991. Pointing Out Differences: ASL Pronouns in Syntactic
Theory. A Theoretical Issues in Sign Language Research, Vol. 1: Linguistics, eds.
S.D. Fischer i P. Siple, 191-210. Chicago: University Chicago Press
Lucas, C. i C. Valli. 1992. Language Contact in the American Deaf Community. San Diego
CA: Academic Press
Martin, J. R. 2003. Cohesion and Texture. A Handbook of Discourse Analysis, ed. D.
Schiffrin et al., 35-53. Oxford: Blackwell
Mc Burney, S. 2002. Pronominal reference in signed and spoken language: Are
grammatical categories modality-dependent? A Modality and structure in signed
and spoken languages, eds. R.P. Meier et al.,329-369. Cambridge: Cambridge
University Press
Meier, R. 1991. Person Deixis in American Sign Language. A Theoretical Issues in Sign
Language Research, Vol. 1: Linguistics, eds. S.D. Fischer i P. Siple, 175-190.
Chicago: University Chicago Press
2002. Why different, why the same? Explaining effects and non-effects of modality
upon linguistic structure in sign and speech. A Modality and structure in signed and
spoken languages, eds. R.P. Meier et al., 1-25. Cambridge: Cambridge University
Press
Meir, I. 2003. Grammaticalization and modality: the emergence of a case-marked pronoun
in Israeli Sign Language. A Journal of Linguistics 39. 109-140
78
__
7. Bibliografia
Metzger, M. 1995. Constructed Dialogue and Constructed Action in American Sign

Language. A Sociolinguistics in Deaf Communities, ed. C. Lucas, 255-271.
Washington, D.C.: Gallaudet University Press
Metzger, M. i B. Bahan. 2001. Discourse analysis. A The sociolinguistics of Sign Languages,
ed. C. Lucas, 112-143. Cambridge: Cambridge University Press
Meurant, L. 2004. Lanaphore syntaxique redfinie au regard dune langue des signes.
Silexicales (Linguistique de la LSF. Recherches actuelles) 4: 231-244
2006. De la deixis en langues des signes: le regard du locuteur. Studia Romanica
Tartuensia Iva: 49-66
2007. The Speakers eye gaze. Creating deictic, anaphoric and pseudo-deictic
spaces of reference. Poster presentat al TISLR9. Florianpolis, desembre 2006
(en premsa). Role Shift, Anaphora and Discourse Polyphony in Sign Language of
Southern Belgium (LSFB). A Signs of the time. Selected papers from TISLR 8, ed. J.
Quer. Hamburg: Signum Verlag.
Morgan, G. 1996. Spatial Anaphoric Mechanisms in British Sign Language. A Approaches to
Discourse Anaphora: Proceedings of DAARC96, ed. S. Botley et al., 500-506
1999. Event packaging in British Sign Language Discourse. A Storytelling and
Conversation. Discourse in Deaf Communities, ed. E. Winston, 27-58. Washington,
2000. Discourse cohesion in sign and speech. A The International Journal of
Bilingualism 4-3: 279-300
2002. Childrens encoding of simultaneity in British Sign Language narratives. Sign
Language and Linguistics 5-2: 131-165
2005. Transcription of child sign language. A focus on narrative. A Sign Language
and Linguistics 8: 1/2 , 117-128
Neidle, C. et al. 2000. The syntax of American Sign Language. Cambridge: The MIT Press
Newport, E. i T. Supalla. 2000. Sign Language Research at the millennium. A The signs of
Language Revisited, ed. K. Emmorey i H. Lane, 103-114. Mahwah, NJ: Lawrence
Erlbaum Associates
Nilsson, A. 2004. Form and discourse function of the pointing toward the chest in Swedish
Sign Language. A Sign Language and Linguistics 7-1: 3-30
2007. The Non-Dominant Hand in a Swedish Sign Language Discourse. A
Simultaneity in Signed Languages: Form and Function, ed. M. Vermeerbergen et
al., 163-185. Amsterdam / Philadelphia: John Benjamins
Nyst, V. 2007. Simultaneous Constructions in Adamorobe Sign Language (Ghana). A
Simultaneity in Signed Languages: Form and Function, ed. M. Vermeerbergen et
al., 127-145. Amsterdam / Philadelphia: John Benjamins
79
__
7. Bibliografia
Padden, C. 1990. The Relation Between Space and Grammar in ASL Verb Morphology. A
Sign Language Research: Theoretical Issues, ed. C. Lucas, 118-132. Washington
Perniss, P. 2007. Achieving spatial coherence in German Sign Language narratives: The use
of classifiers and perspective. A Lingua 117: 1315-1338
Perniss, P. i A. zyrek (en premsa). Representation of action, motion, and location in sign
space: A comparison of German (DGS) and Turkish (TID) Sign Language narratives.
A Signs of the time. Selected papers from TISLR 8, ed. J. Quer. Hamburg: Signum
Verlag
Petitto, L. 1987. On the autonomy of language and gesture: Evidence from the acquistion
of personal pronouns in American Sign Language. A Cognition 27, 1-52
Polanyi, L. 2003. The Linguistic Structure of Discourse. A Handbook of Discourse Analysis,
ed. D. Schiffrin et al., 265-281. Oxford: Blackwell
Portner, P. 2005. Complexities of Referring Expressions. A What is meaning? Blackwell
Publishing
Quer, J. 2003. Ladquisici infantil de les llenges de signes. Caplletra 35: 79-92
2004. Efectes de la modalitat de les llenges en la teoria sintctics: problemes i
perspectives. Ponncia invitada a la Xarxa Temtica de Gramtica Terica,
Universitat Autnoma de Barcelona. 21 novembre 2003
Quer, J. et al. 2005. Gramtica bsica LSC. CD-ROM. Barcelona: Federaci de persones
sordes de Catalunya
Quer, J. i S. Frigola. 2005. Discurso (In)directo y decticos en estructuras de
de rol en lengua de signos catalana. 7 congrs de Lingstica General,
Universitat de Barcelona
cambio
2006a. Crosslinguistic Research and Particular Grammars: A Case Study on

Auxiliary Predicates in Catalan Sign Language (LSC). Ponncia al taller "Crosslinguistic sign language research", Sign Language Typology Group - Max Planck
Institute for Psycholinguistics, Nijmegen, Holanda. Gener 2006
2006b. Los predicados auxiliares en LSC: estudio desde una perspectiva
comparatista. Ponncia invitada a la Segunda Semana de las LS. Universidad del
Pas Vasco/EHU, Vitoria-Gasteiz. Maig 2006
Rathmann, C. i G. Mathur. 2002. Is verb agreement the same crossmodally? A Modality
and structure in signed and spoken languages, eds. R.P. Meier et al.,370-404.
Cambridge: Cambridge University Press
Renkema, J. 2004. Introduction to Discourse Studies. Amsterdam: John Benjamins
Rigau, G. 1981. Gramtica del discurs. Universitat Autnoma de Barcelona: Bellaterra
Roy, C. 1989. Features of Discourse in an American Sign Language Lecture. A The
sociolinguistics of the Deaf Community, ed. C. Lucas, 231-251. San Diego:
Academic Press
80
__
7. Bibliografia
Sandler, W. 1999. The Medium and the Message. Prosodic Interpretation of Linguistic
Content in Israeli Sign Language. A Sign Language and Linguistics 2-2: 187-215
Sandler, W. i D. Lillo-Martin. 2006. Sign Language and Linguistic Universals. Cambridge
University Press
Schiffrin, D. 2001. Discourse Markers: Language, Meaning and Context. A The Handbook of
Discourse Analysis. Blackwell
Smith, C. 2003. Modes of discourse. The Local Structure of Texts. Cambridge Studies in
Linguistics
Taub, S. 2001. Language from the body. Iconicity and Metaphor in American Sign
Language. Cambridge: Cambridge University Press
Thompson, R. et al. 2006. The relationship between eye gaze and verb agreement in
American Sign Language: an Eye-Tracking Study. A Natural Language and
Linguistic Theory 24: 571-604
Vallduv, E. 2002. Loraci com a unitat informativa. A Gramtica del catal contemporani,
ed. Joan Sol et al., 1221-1230. Barcelona: Empries
Van der Hulst, H. 1996. On the other hand. A Lingua 98: 121-143
Van der Kooij, E. et al. 2006a. Explaining prosodic body leans in Sign language of the
Netherlands: Pragmatics required. A Journal of Pragmatics 38: 1598-1614
Van der Kooij, E. et al. 2006b. Manual prosodic cues: Palm-up and Pointing signs. Poster
presentat al TISLR9. Florianpolis, desembre 2006
Van Dijk, T. 1977.(ed.) Text and context: Explorations in the semantics and pragmatics of
discourse. London / New York: Longman
Vandelanotte, L. 2004. Deixis and grounding in speech and thought representation. A
Journal of Pragmatics 36: 489-520
Vogt-Svendsen, M. i B. Bergman. 2007. Point Buoys: The Weak Hand as a Point of
Reference for Time and Space. A Simultaneity in Signed Languages: Form and
Function, ed. M. Vermeerbergen et al., 217-235. Amsterdam / Philadelphia: John
Benjamins
Ward, G. i B. Birner. 2001. Discourse and Information Structure. The Handbook of
Discourse Analysis. Blackwell
Wilbur, R. 1994a. Eyeblinks and ASL Phrase Structure. A Sign Language Studies 84: 221240
1994b. Foregrounding Structures in American Sign Language. Journal of Pragmatics
22: 647-672
1995. Why so-called Rhetorical Questions are neither Rhetorical nor Questions. A
Sign Language Research 1994: Proceedings of the 4th European Congress on Sign
Language Research, eds. H. Bos i T. Schermer. Hamburg: Signum
81
__
7. Bibliografia
1997. A Prosodic / Pragmatic Explanation for Word Order Variation in ASL with
Typological Implications. A Lexical and syntactical constructions and the
construction of meaning, eds. M. Verspoor et al., 89-104. Amsterdam /
Philadelphia: John Benjamins
2000. Phonological and Prosodic Layering of Nonmanuals in American Sign
Language. A The Signs of Language Revisited, ed. K. Emmorey i H. Lane, 213-241.
Mahwah, NJ: Lawrence Erlbaum Associates
(en premsa). Complex predicates involving events, time and aspect: Is this why
sign languages look so similar? A Signs of the time. Selected papers from TISLR 8,
ed. J. Quer. Hamburg: Signum Verlag
Wilbur, R. i C. Patschke. 1998. Body leans and the marking of contrast in American Sign
Language. A Journal of Pragmatics 30: 275-303
1999. Syntactic Correlates of Brow Rase in ASL. A Sign Language and Linguistics 21: 3-41
Wilson, J. 1996. The Tobacco Story: Narrative Structure in an American Sign Language
Story. A Multicultural Aspects of Sociolinguistics in Deaf Communities, ed. C. Lucas,
152-180. Washington D.C.: Gallaudet University Press
Winston, E. 1995. Spatial Mapping in Comparative Discourse Frames. A Language, gesture
and space, eds. K. Emmorey i J. Reilly, 87-114. Mahwah, NJ: Lawrence Erlbaum
Associates
Zimmer, J. i C. Patschke. 1990. A Class of Determiners in ASL. A Sign Language Research:
Theoretical Issues, ed. C. Lucas, 201-210. Washington DC: Gallaudet
UniversityPress
82
Annex 1. Convencions de transcripci

EXPLICAR
Paraula que equival a la traducci del signe
PER-EXEMPLE
Equivalncia a un sol signe
PERSONA+++
Repetici del signe
A-N-N-A
Lletreig a partir de la dactilologia
S/VERITAT
Signes en qu una sola paraula en LO no s prou precisa
IX
Configuraci ndex
DET
Signe determinant
PRO3
Pronom de tercera persona (ell)
IX-loc
ndex locatiu
IX-mapa-vert
ndex dirigit que el mapa vertical
IX-mapa-horit
ndex dirigit que el mapa horitzontal
QUATRE-PRO-3
Pronom amb incorporaci del nombre (ells quatre)
1-EXPLICAR-2
Verb direccional concordat amb la primera i la segona persona

(Jo texplico)
DESAPARIXER-dr
Articulaci del signe al costat dret de lespai sgnic des de la

perspectiva del signant
DEBATRE-esq
Articulaci del signe al costat esquerre
MIRAR-am
Direcci del signe cap amunt
COMPTAR-av
Direcci del signe cap avall
IX-neu
Articulaci de lndex cap el centre de lespai sgnic
ANAR-dav
Articulaci marcada del signe endavant
PRO3-darr
Articulaci del signe cap endarrere
PRO-plu
Forma plural del signe
RECONIXER(2m)
Signe monomanual realitzat amb dues mans
DISCUTIR(1m)
Signe bimanual realitzat amb una m
NEC-i
Subndex que indica coreferncia
3-POSS-3
Signe de parentiu (expressa relacions de possessi)
CL.SEM.1-nec-avana Classificador semntic amb configuraci 1 i la descripci

corresponent
CL.DESC.sostre-esbotzat Classificador descriptiu
CL.MANIP.agafar-nec Classificador manipulador
83
El component no manual de les glosses del treball apareix indicat amb una lnia que
sestn al llarg dels signes amb qu coapareix
t
Marca de tpic
Interrogaci
Per al component no manual de les glosses de lELAN, hem utilitzat les segents
convencions:
ppllg
Parpelleig
^^
Celles amunt
--
Ulls mig tancats
Celles arrugades
Interrogaci
mir dr
Mirada cap el costat dret
voc igual
Vocalitzaci de la paraula igual
Comportament manual de les glosses de lELAN:

mc
Mans creuades (pausa)
m av
Mans avall (pausa)
PU
Palmells amunt29
29
PU prov de Palm up, una marca manual prosdica que consisteix en collocar els palmells dambdues
mans en orientaci cap amunt (vg. Van der Kooij et al. 2006b).
84

Cohesiondiscursiva GemmaBarbera

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Cohesiondiscursiva GemmaBarbera

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Treball de recerca de programa de doctorat

La cohesi discursiva i lespai en la llengua

Gemma Barber Altimira

Doctorat: Cincia Cognitiva i Llenguatge

Collecci: Treballs de recerca de programes de doctorat

Director/ora: Josep Quer

La cohesi discursiva i lespai

Gemma Barber Altimira

Doctorat en Cincia Cognitiva i Llenguatge

Quan vaig introduir-me al mn de la llengua de signes, no mimaginava pas on podia

3.2.4. Convenci de la ubicaci cannica........................................................ 20

3.3 Capes discursives .............................................................................. 21

5.1.1 Pronoms i determinants........................................................................ 35

5.2 Concordana verbal ........................................................................... 45

5.2.2 Articulaci marcada del signe................................................................ 52

5.3 Manteniment de la m passiva ........................................................... 55

5.4 El canvi de rol ................................................................................... 60

1. Fotografia interfcie ELAN ........................................................................ 5

Aquest treball sestructura de la manera segent:

. Lapartat 1 cont una descripci dels trets de la llengua objecte danlisi, de la

. Lapartat 2 consisteix en una breu descripci de lestat de la qesti dels estudis

. Lapartat 3 exposa les caracterstiques definitries de lorganitzaci del marc de

. Lapartat 5 presenta els mecanismes morfosintctics que doten de cohesi els

. Finalment, lapartat 6 presenta les conclusions daquest treball.

1. Llengua de signes i corpus

1. Llengua de signes i corpus

1. Llengua de signes i corpus

1.2 Corpus lingstic

Aquesta anlisi es basa, principalment, en el corpus objecte destudi. Tanmateix,

1. Llengua de signes i corpus

Figura 1. Fotografia interfcie ELAN

1. Llengua de signes i corpus

. Annex 1: Convencions de transcripci

A part de la possibilitat de mantenir el referent amb procediments lxics, una altra

2.2 Cohesi i espai en LS

(ii) De laltra, la localitzaci no descriptiva fa un s abstracte de lespai i colloca els

Winston (1995) fa la primera anlisi descriptiva de la referncia espacial en un marc

En aquest estudi pioner, lautora noms menciona aquests mecanismes sense

Hem optat per traduir al catal la terminologia en angls.

(i) ls de sintagmes nominals

3.1 Caracterstiques i limitacions formals

3.2 Mecanismes semntics dubicaci en lespai

3.2.1 Convenci dafinitat semntica

3.2.2. Convenci de la comparaci

a. Locus que representa els professors

b. Locus que representa els professors

Figura 2. Convenci de la comparaci

3.2.3. Convenci icnica

3.2.3.1. Localitzacions geogrfiques

a. Dctic locatiu referit a

b. Verb TRASLLADAR articulat

Figura 3. Localitzacions geogrfiques

3.2.3.2. Espai sgnic superior

En la IPSL (llengua de signes indopaquistanesa) Zeshan (1998 [apud McBurney

Figura 4. s de lespai sgnic superior

Figura 5. s de lespai compartit (TRASLLADAR referit de Catalunya a Madrid)

La ubicaci icnica tamb la trobem en la variaci en larticulaci dels signes. El signe

a. Signe INCLOURE referit a Catalunya

b. Signe INCLOURE referit a Espanya (Madrid)

Figura 6. Prioritzaci de lespai sgnic superior

Com podem veure a la Figura 6, la concordana de la realitzaci del signe INCLOURE

3.2.4. Convenci de la ubicaci cannica

El component no manual consisteix en tota aquella informaci gramatical expressada a travs de