CARTOGRAFIA MEDIEVAL

Centre de Recursos Educatius del Mar

MAPES TO
Al llarg de tots els segles pels que sestn
lEdat Mitjana, varen conviure diferents
concepcions de la Terra. La caracterstica
bsica daquesta poca s que cap idea
no s descartada, sin que totes
conviuen, malgrat siguin contradictries.
Determinades teories argumentaven que
el mn era pla, daltres el concebien pla i
rod, quadrat, triangular, en forma de pera,
en forma desfera
Una de les concepcions geogrfiques ms
acceptades argumentaven que hi ha havia
tres continents i que aquests estaven
distributs en forma de T: sia dalt, Europa
a lesquerra i Lbia el nom que durant
La Terre repartida entre els tres fills de No
molts segles va tenir lfrica- a la dreta. Illuminaci atribuda a Simon Marmion
Es tracta dels mapes anomenats de TO. Ca 1459-1463.
Bibliothque royale Albert I er , Bruselles
LO representava loce circular que
envolta el mn conegut que es dividia en
tres parts per dos rius (El Don i el Nil) i el Mar Mediterrani (la cama de la T). Al centre shi
disposava Jerusalem. Es tracta duna representaci basada en criteris religiosos en
comptes de geogrfics. Collocar Jerusalem Terra Santa en el centre del mn convenia
a les idees religioses dels homes de ledat mitjana, per constitua tamb un criteri
geogrfic raonable, ja que Terra Santa es troba en el punt on ms propers estan els tres
continents. Un altre fet destacable era associar cadascun dels continents de lantic mn
a un dels fills de No (Sem a lsia, Cam a lfrica i Jafet a Europa).
Evidentment en aquest mapa no surt ni el continent americ ni laustrali, perqu van ser
descoberts posteriorment.

ELS PORTOLANS
No s difcil dentendre que per a navegar calguessin un altre tipus de representaci del
mn ms basat en la realitat.
Al segle XIII, moment en qu les ciutats italianes i el
regne catal dominaven la Mediterrnia, va aparixer
una nova forma de plasmaci de lespai mar: la del
portol, cartes nutiques que tenien la pretensi de
representar i descriure duna banda els ports i els
accidents costaners (illes, abrics i altres elements
que permeten reconixer la riba) i, de laltra, els
itineraris a seguir a partir duna xarxa de lnies
geomtriques, sorgides de roses de vents, que es Fulls de lAtles de Joan Oliva. 1592. MMB.
En els portolans els noms dels ports estan
caracteritzava per un sistema de rumbs, representaci escrits en negre i en vermell aquells ms
importants
grfica de les zones de vents. Fins aquest moment, bona
part de la navegaci es feia vorejant la costa, sense perdre-la massa de vista.
A diferncia dels mapes dibuixats a partir de les concepcions de caire religis, els portolans
varen suposar una nova imatge del mn, realitzada a partir del resseguiment de les costes,
de la voluntat de precisi en les distncies entre terres i de la concepci eminentment martima
que permetia tant la navegaci de cabotatge (costanera) com la daltura.

Carta de Gabriel de Vallseca que va pertnyer a Americo Vespuci. Datada lany 1439. MMB.

Pere Rossell, 1466. Biblioteca James Ford Bell, Minneapolis.

Els portolans sn la representaci del mn conegut pels mediterranis que plasmen la

concepci de la imatge que els medievals tenien del mn, amb una gran tendncia a
barrejar all real amb all imaginari (que prov de diferents fonts, especialment de la
tradici clssica i de la teologia Cristiana). El mn que es representa dibuixa molt b el
Mediterrani, especialment conegut pels mariners catalans. El nord dEuropa t una
representaci fora distorsionada. De lfrica noms sen representa el nord, perqu el
continent no va ser explorat fins els darrers anys del S. XIV pels portuguesos. Amrica no
es coneixia i lsia era la terra on shi ubicaven totes les llegendes de terres llunyanes
Centres de producci
Donat que lelaboraci de les cartes nutiques estava lligada als interessos comercials,
varen ser els italians (Gnova i Vencia) i els catalans (Barcelona i Mallorca, que aleshores
pertanyia a la Corona dArag) els que varen portar a terme la producci daquesta
cartografia del segle XIII.
De portolans nhi havia de dos tipus, aquells destinats als marins, que contenien la
informaci imprescindible per a la navegaci: els ports i els rumbs, i aquells, destinats a
reis i notables, profusament decorats i que recullen tot el saber del mn a partir
dilluminacions (illustracions) i llegendes. Els primers eren relativament econmics mentre
que com ms decoraci tinguessin, ms pujava el preu.
Els especialistes en realitzar aquestes cartes de luxe eren els mallorquins. Lescola
mallorquina es caracteritza per la fabricaci de cartes nutico geogrfiques que recullen,

a ms de les informacions tils per a la navegaci, tots els

coneixements geogrfics de les zones representades dels quals es
tenia coneixement. A linterior de les terres representades apareixien
detalls alusius a la hidrografia, fauna, flora, costums, llegendes
explicatives sobre els monarques, etc.
En els darrers anys de ledat Mitjana a Mallorca convivien de manera
pacfica les tres cultures de lpoca:
- La jueva: la comunitat hebrea a lilla era, en aquells moments,
molt important
- La musulmana, hereva dun saber geogrfic i cartogrfic que havia
florit durant els segles anteriors en el sud i el llevant peninsular.
- La Cristina, amb una gran avidesa informativa i amb grans desitjos
dexpansi.
A ms lIlla era un punt de crulla de les diferents rutes comercials
que creuaven el mar Mediterrani i aix portava notcies continuades
sobre indrets geogrfics visitats pels mariners, les quals contribuent
especialment a lenriquiment cultural dels cartgrafs, que resumien
i sintetitzaven de manera admirable el saber geogrfic dOccident
en un conjunt de cartes de navegaci escrites en catal i signades
a Mallorca.
Les cartes nutiques mallorquines tenen un gran atractiu esttic
que es basa en una important profusi iconogrfica, desplegada en
forma de miniatures de gran bellesa. De totes elles cal destacar
lAtles Catal de Cresques, que es troba a la Biblioteca Nacional de
Pars i la Carta de Vallseca, al Museu Martim i que ens servir per
analitzar un portol.
Rumbs i vents
Per a ser tils a la navegaci les cartes contenien un sistema de lnies que cobrien tota la
superfcie cartografiada. Aquestes lnies, que tenien com a objectiu facilitar la determinaci
duna derrota sobre mltiples punts repartits per la carta i que marquen els rumbs, naixien
des duna Rosa dels Vents.

Sanomena rosa dels vents al cercle dividit en cert nmero dangles o parts iguals per
radis denominats rumbs o vents. La determinaci de la rosa dels vents pressuposa la
divisi de lhoritz, considerat com un cercle de 360, en parts iguals mitjanant dimetres
equidistants. Aquest mtode prov de lAntiguitat i senyala a lhoritz els quatre punts
cardinals amb els seus noms propis. Els quatre vents cardinals sn nord, sud, est i oest
segons la terminologia moderna dorigen atlntic.
Imaginem-nos un mariner dalt de la cofa que domina lhoritz. Per a aquest navegant no
podria buscar-se referncia ms real que el vent que sent; aix segons procedeixi del
nord, sud, est o oest rebr una impressi de fred, calor, humitat, sequera... Aquestes
impressions li quedaran profundament gravades desprs, encara que laire quedi reposat;
si busca una ruta, cam o direcci, duna manera inconscient ho relacionar amb igual
trajectria del vent. Aix s el qu devia passar
als navegants quan
la circumferncia representativa de lhoritz no
es dividia com ara en graus, i devien intentar
buscar la soluci dins la naturalesa.
La primera carta nutica en
dibuixar la Rosa dels Vents
s lAtles Catal de
Cresques. Hi ha altres
cartes, com la de Vallseca,
que representen els vents Smbol dun vent
Carta de Vallseca,
Rosa dels vents
amb la illustraci dunes 1439. MMB.
Facsmil de lAtles Catal de Cresques
cares de galtes inflades, de
Abraham Cresques 1375
MMB
bufadors, que originaven els diversos vents. I s
que, com ja hem dit, el vent a ledat mitjana era el factor ms important de la navegaci
per poder arribar al dest.
Els vents principals sn 8: Llevant; Xaloc; Mitjorn; Llebeix; Ponent; Mestral; Tramontana
Gregal. Cada rumb daquest vent es representa amb una lnia negra.Desprs hi ha els
mitjos-vents, que es troben entre dos vents principals i es representen amb lnies verdes.
I entre aquests els quarts de vents, dibuixats en taronja.
Els portolans estaven elaborats sense tenir en compte lesfericitat de la Terra (va ser
Mercator que lany 1569 va concebre una nova projecci per a la seva aplicaci en les
cartes que facilitava la plasmaci del globus en un pla), pel que no utilitzaven projeccions
cartogrfiques i no incloen indicacions de parallels o meridians.

Altres caracterstiques
Els portolans mallorquins representen determinats elements de manera fora similar.
Per exemple, la serralada de lAtles, al nord dfrica, es dibuixa en forma de pota de gall.

Atles Catal de Cresques

El Mar Roig de color vermell

Carta de Vallseca

LIlla de Mallorca amb les quatre barres

Mapamundi Catal
Annim
Biblioteca Estense, Mdena
ca 1450
Aquest mapamundi s lnic que es
coneix realitzat a lescola
mallorquina amb aquest format rod

LATLES CATAL DE CRESQUES

Una de les obres ms importants de la cartografia medieval s lAtles catal, realitzat,
entre el 1375 -data que apareix sovint a lAtles-, i el 1380 -data extrema en la qual va
entrar a formar part de les colleccions reials franceses, en ser regalat pel rei de Catalunya
a Carles V de Frana-. Actualment es conserva a la Biblioteca Nacional de Pars, si b
lMMB en conserva un facsmil. Lautor daquesta obra fou Cresques Abraham ajudat pel
seu fill Jafud, pertanyents a una famlia mallorquina jueva del segle XIV.
Amb un disseny cartogrfic que surt dels lmits del mediterrani, lAtles Catal descriu un
mn que, en bona part, encara sha de descobrir. Aquesta obra s, a la vegada, una carta
nutica amb rosa dels vents, lnies de rumbs, i una representaci imaginada de les regions
habitades del globus amb les seves particularitats histriques, geogrfiques, comercials
i les seves divisions poltiques.
Latles est constitut per 6 fulls de pergam encolats sobre suports de fusta relligats
entre ells.

Els dos primers fulls

La Cosmografia, escrita en catal, cont una compilaci de textos cosmogrfics,

astronmics i astrolgics extrets de diversos autors, dels quals destaca Isidor de Sevilla
i Honorius Augustodunesis que tracten de lesfericitat de la Terra i de lestat del mn
conegut, a la vegada que donen informacions tils als marins sobre les marees o el
clcul de lhora durant la nit.
Els textos sillustren amb mltiples figures com ara taules de marees, calendari perpetu,
un home sobre el qual sn mencionats els signes del zodac enquadrat en un dibuix
circular dividit per les quatre estacions que donen la informaci sobre el zodac, els set
planetes coneguts i que forneixen lesquema de les constatacions.
Les quatre fulles segents
Les altres quatre fulles formen prpiament latles, amb la representaci de mar, costes i
ciutats. Els mars i oceans sn simbolitzats per ondulacions verticals blaves. Com es feia
habitualment a les cartes nutiques, la toponmia dels ports es transcriu en roig pels
ms importants i negre pels altres ports. Les ciutats es distingeixen o b amb una bandera
o amb un signe (una creu o una cpula), segons la seva adscripci religiosa.
El tercer i el quart full, que dibuixen la part oriental de latles, contenen nombroses
referncies religioses i la sntesi dels mapamundis medievals, (on Jerusalem s
prcticament al centre del document) i referncies de viatges anteriors, com el que
sexplica al llibre de les Meravelles de Marco Polo o el que va fer Jean de Mandeville.
A la carta queden representades, doncs, la ciutat del Gran Kha a la Xina, que no s altre
que Pequin, Sumatra (Illa Trapobana) i una costa formada per multitud dilles multicolors
que evoca loce circular de lOrbis Terrarum. A lest de la Mar Cspia, la carta est
construda sobre una srie de referncies bbliques, mitolgiques o de viatges llegendaris,
com ara el passatge de Moiss travessant el mar roig, el mont Sina, la torre de Babel,
els reis dOrient seguint lestrella, la Meca, Babilnia, la reina de Saba, lilla Jana dins la
qual es troba el mtic reialment de les Amazones, una sirena, el regne de Gog i de Magog,
una figura dAlexandre el Gran , el combat dels pigmeus contra les grues (citat per Plini
el vell i ratificat per Marco Polo), etc.
Els dos darrers fulls, que transcriuen la part occidental, constitueixen una representaci
molt ms clssica, similar a la utilitzada en la seva carta per Angelino Dulcert (1339). A
lextrem oest, prop de la primera rosa dels vents dibuixada en un portella, shi pot llegir
una llegenda sobre els mites de les illes afortunades descrites per Plini el vell i Isidor de
Sevilla, aix com una representaci de la no menys mtica illa de Brasil. A lfrica es

detallen molts sobirans. Prop de Tenbuch (Tumbuct) shi representa la nau del mallorqu
Jaume Ferrer que lany 1346 va navegar pel Riu de lOr intentant vorejar per mar la
serralada de lAtlas en busca divori.
Daltra banda representa un mn mediterrani molt ben dibuixat i dimensionat.

Anlisi dalgunes illuminacions

Aqu transcrivim les anotacions que fan referncia a algunes de les illuminacions de
lAtles Catal, el qual dona molta informaci sobre el coneixement i la concepci que es
tenia de determinades zones -sobretot aquelles ms llunyanes al Mediterrani-.

Mar de les illes de les ndies: El mar de les illes de

les ndies, on es troben les espcies. Per aquest mar
naveguen un gran nombre de vaixells de diferents
nacions. Aqu shi troben tres classes de peixos que
es diuen sirenes: una s meitat peix i meitat dona,
laltra s meitat dona i meitat ocell.
Mar ndic: On hi ha pescadors i illes molt riques,
els pescadors abans de baixar, diuen un seguit
dencanteris amb els quals els peixos fugen, per si
els pescadors davallen sense haver-los dit, els peixos
els devoren, i aix est molt demostrat
Grues atacant pigmeus: Aqu neixen uns homes tan
petits que no fan ms de cinc pams dalada i encara
que siguin petits i no aptes per fer treballs pesats,
sn hbils per teixir i guardar el ramat. Sapigueu
que quan aquests homes tenen dotze anys ja
procreen. Generalment viuen fins als quaranta anys
per sense prosperitat; es defensen valentament de
les grues, les cacen i se les mengen. Aqu acaba el
territori de Catai.
Els buscadors de diamants: Situats al peu del mont
Baldasia, on neix el Ganges. Aquests homes han
anat a cercar diamants, per com que no poden
arribar a les muntanyes on es troben, llencen
destrament trossos de carn all on hi ha pedres
precioses, i les pedres senganxen als trossos de carn
i els ocells les treuen dall. Desprs, les pedres
enganxades a la carn es poden recuperar dels ocells,
i daquesta manera sn recollides.
Alexandre va veure que es feia daquesta manera.

Cremaci de cadvers: Sapigueu que els homes i

les dones daquesta regi, quan sn morts els porten
a cremar i els hi acompanyen amb instruments i
festa, tot i que els parents del difunt ploren. Esdev
algunes vegades, si b noms de tant en tant, les
dones dels difunts es llencen al foc amb els seus
marits, per, en canvi, els marits mai no shi llencen
amb les seves dones.
Hi ha tamb un espai inaccessible a causa de les
serralades, que representa la fi del temps, dins el
qual shi troba:
Crist: amb la palma immortal.
Lanticrist: Aquest ser criat a Goraim de Galilea i
quan tingui trenta anys comenar a predicar a
Jerusalem; contrriament a la veritat, proclamar que
s Crist, fill de Du viu, i es diu que reedificar el
Temple.

Lanticrist.

Lanticrist.

Regne de Gog i Magog.

Gog i Magog: Muntanyes de Caspis on Alexandre

va veure arbres tan alts que les seves copes tocaven
els nvols. Aqu va estar a punt de morir si no hagus
estat per Satans, que len va treure amb el seu
poder, i per les seves arts va tancar aqu els trtars
Gog i Magog, i per a ells va manar fer dues imatges
de metall a dalt pintades. Tamb va tancar aqu
persones molt diverses que no dubten a menjar tota
classe de carn crua. Daquest grup procedir
lAnticrist i la seva fi ser causada pel foc que caur
del cel i els confondr.
(La llegenda dels inclusi o pobles brbars tancats
per Alexandre el Magne darrera duna cadena de
muntanyes amb unes portes metlliques representa
la condensaci de diversos elements mtics i
llegendaris.Gog i Magog figuren com a noms de
pobles i terres brbars en diversos passatges de la
Bblia i en lAlcora).

Illa Tropobana: La llegenda diu que aquesta s

lltima illa dorient. En aquesta illa habiten ssers
molt diferents dels altres; en algunes muntanyes
hi ha homes de gran corpulncia, s a dir, de dotze
colzes, com gegants; sn molt negres i no estan
dotats de ra; mengen homes blancs i estrangers
si poden aconseguir-los. En aquesta illa durant lany
hi ha tres hiverns i dos estius, i dos cops lany
floreixen els arbres i les herbes. s la darrera illa
de les ndies i s molt abundant en or, plata i pedres
precioses. (Sembla que es refereix a Sumatra).
Illa dels falcons: que sn capturats pel gran Khan.
En aquestes illes neixen molt bons grifalts i
falcons, que els habitants no gosen prendre sin
per a s del gran Khan, senyor i emperador de
Catai (Xina).

Illa de Jana: A lilla de Jana hi ha molts arbres

daloe, cmfora, sndal, espcies fines, nou
moscada i arbre de canyella, que s lespcie ms
preuada que qualsevol altra de lndia.
(Es pot referir a Ceilan o Java).

Taula IV: Golf prsic i Mar Cspia

La Meca: En aquesta ciutat es troba larca de
Mahoma, profeta dels sarrans, els quals vnen aqu
en pelegrinatge des de totes les regions. I diuen
que desprs dhaver vist cosa tan preciosa ja no
sn dignes de veure res ms i es buiden els ulls en
honor a Mahoma.
(Larca de Mahoma aludeix probablement a la
Kaaba, centre universal de la devoci islmica).

Reina de Saba: LArbia de Saba s la provncia que

possea la Reina de Saba. Actualment est habitada
pels sarrans rabs. Shi troben moltes plantes
aromtiques, com la mirra i lencens. T molt dor,
molta plata i moltes pedres precioses. Hom assegura
que tamb shi troba un ocell que sanomena fnix.

Buscadors de perles: Davant la desembocadura del

riu Baldach hi ha el mar de les ndies i de Prsia.
Aqu es pesquen perles que es porten a la ciutat de
Baldach. Els pescadors, abans de baixar al fons del
mar, diuen encanteris per tal que els peixos fugin.
(Informaci extreta del llibre de Marco Polo).

Rei de Delhi: Aqu regna un sold gran, poders i

molt ric. Aquest sold t set-cents elefants i cent
mil soldats a cavall sota el seu comandament, a ms
dinnombrables peons. Per aquestes regions es troba
abundant or i moltes pedres precioses.
(LAtles presenta els dominis de Delhi correctament
senyalats, amb bandera de pal negre, abans que
sinicis el procs de decadncia i de desintegraci
daquesta dinastia. A meitats del segle XIV, com a
conseqncia de la fragmentaci i la decadncia dels
dominis dels descendents de Gingiz Khan, el trfic
sanava desviant cap a les rutes de la perifria).
Reis dOrient: Aquesta provncia es diu Trsia i della
varen partir tres reis, molt savis, que varen arribar a
Betlem de Judea amb els seus presents i adoraren
Jesucrist. Estan enterrats a la ciutat de Colnia, a
dos dies de cam de Bruixes.
(Tarsia est a laltipl dIran. Efectivament les
reliquies tradicionals dels reis es troben a la catedral
de Colnia).

Taula V: Grcia
Serralada de lAtles: Tota aquesta llarga muntanya
s anomenada Carena pels sarrans i Mont Claris
pels cristians. Sapigueu que en aquesta muntanya
hi ha ciutats molt boniques i castells que guerregen
els uns amb els altres, i tamb que en aquesta
muntanya hi abunda el pa, el vi, loli i molts bons
fruits.
Mar Roig: Aquest mar s anomenat roig; per aqu
van passar les dotze tribus dIsrael. Cal que
sapigueu que la seva aigua no s vermella, sin
que s el fons que s daquest color. La major part
de les espcies que vnen de les ndies cap a
Alexandria passa per aquest mar.

Mont Sina: On Du don la llei a Moiss.

Mar Bltic: Aquest mar s anomenat de la Manxa,
Mar de Gotilnida (Gotland) i de Susia (Sucia). I
sapigueu que aquest mar est gelat durant sis
mesos lany, des de mitjan octubre fins a mitjan
mar, i est tan fort que shi pot passar amb carros
de bous. El mal temps t lorigen en la fredor de la
tramuntana.
Detall duna caravana que parteix de limperi de
Sarra per anar a Catai (Xina): Sapigueu que aquells
que volen passar aquest desert saturen a descansar
durant una setmana en una ciutat anomenada Lop.
Aqu els expedicionaris i les seves bsties es
recreen. Desprs prenen el necessari per a set
mesos de viatge, ja que en el desert es camina un
dia i una nit sencers abans que es pugui trobar aigua
bona per beure; desprs cada dia i mig pot trobarsen tanta que abasteix 50 o 100 persones o ms.

Taula VI: Pennsula Ibrica

Illes benaventurades: Les illes Benaventurades
es troben en el mar gran, cap a lesquerra i prop
del terme doccident. Isidor diu, en el seu quinz
llibre, que aquestes illes es diuen Benaventurades
perqu estan plenes de tota classe de bns,
cereals, fruits, herbes i arbres. Els pagans creuen
que s el parads pel seu clima temperat i la riquesa
de la terra. Aqu hi ha mel i llet, especialment en
lilla de Caprria, anomenada aix per la quantitat
de cabres que hi ha. Hi ha tamb lilla anomenada
Canria, per la gran quantitat de gossos grans i
forts que hi ha.

Hivrnia: A Hivrnia hi ha moltes illes

meravelloses que sn crebles entre les quals nhi
ha una, petita, on els homes mai no moren, ja que
quan sn molt vells i estan a punt de morir sn
portats fora de lilla. No hi ha serps, granotes ni
aranyes verinoses, ja que la terra repelleix tota
bstia verinosa, ja que aqu hi ha la Lencerie insulla.
Encara ms, hi ha arbres que produeixen ocells com
figues madures. Tamb hi ha una altra illa on les
dones mai no infanten, sin que quan estan en el
moment del part sn portades fora de lilla, segons
s costum.

Cap de Finisterre occidental de lfrica: Aqu

comena lfrica i acaba a Alexandria i a Babilnia,
la qual comena aqu i comprn tota la costa de
Barberia cap a Alexandria, cap a Migdia i Etipia. En
aquestes regions es troba molt ivori per la gran
quantitat delefants que hi ha.

Noruega: Aquesta regi de Noruega s molt aspra,

molt freda i molt muntanyosa, salvatge i plena de
boscos. Els seus habitants salimenten ms de peix
i de carn que de pa. No hi ha gaire civada a causa
del fred. Tamb hi ha moltes feres, com ara crvols,
ossos blancs i grifalts.

Musse Melly: Aquest senyor negre es diu Musse

Melly i s sobir dels negres de Gineva (Guinea).
Aquest rei s el ms ric i el ms noble sobir de tota
aquesta regi per labundncia dor que sextreu del
seu pas.

Tuaregs: Poblen tota aquesta regi gent que van

enbossats de manera que no sels veu ms que els
ulls. Viuen en tendes i cavalquen en camell.

Vaixell de Jaume Ferrer que va partir el 10 dagost

de 1346, dia de Sant Lloren, cap al Riu dOr.