El rei tenia tres filles

Totes tres com una plata.

El rei s'enamor d'una
Margalida la que em mata.
Quan sa mare sent aix,
la tanca dins una cambra
i li dava per menjar
tonyina i carn molt salada.
I un poc d'aigua de la mar
per beure sols li donava,
Passa un dia, passen dos,
passa tota la setmana.
Ella de set que tenia
per la finestra guaitava
i va veure la seva mare
que amb un fuset d'or filava.
-Ai mare, la mare mia,
en tothora us deman grcia!
me voleu dar un tass d'aigua
i la glria us ser dada!
-No la beurs, tradora,
no la beurs, no, malvada,
no hagessis volguda esser
de ton pare s'estimada.
Ella se n'entra molt trista,
llgrimes de sang plorava,
Passa un dia, passen dos
passa tota la setmana.
Ella, de set que tenia,
per la finestra guaitava
i va veure ses germanes
que amb agulleta d'or filaven.
-Germanes, germanes mies,
en tothora us deman grcia!
me voleu dar un tass d'aigua
i la glria us ser dada!
-No la beurs, tradora,
no la beurs, no, malvada,
no haguessis volguda esser
de ton pare s'estimada.
Ella se n'entra molt trista,
llgrimes de sang plorava.

Passa un dia, passen dos

pasa tota la setmana.
Ella, de set que tenia,
per la finestra guaitava
i va veure los seus germans
que amb bolletes d'or jugaven.
-Oh germans, los meus germans,
en tothora us deman grcia!
me voleu dar un tass d'aigua
i la glria us ser dada!
-No la beurs, tradora,
no la beurs, no, malvada,
no haguessis volguda esser
de ton pare s'estimada.
Ella se n'entra molt trista,
llgrimes de sang plorava.
Passa un dia, passen dos
Passa tota la setmana.
Ella, de set que tenia,
per la finestra guaitava
i va veure lo seu pare
que amb los seus comtes anava.
-Oh pare, lo meu bon pare,
en tothora us deman grcia!
me voleu dar un tass d'aigua
i la glria us ser dada!
-Correu comtes, correu patges
aigua a ma filla estimada,
que el primer qui ser dalt
ma corona haur guanyada.
Quan foren a dalt los comtes
la veren que badallava;
los ngels li feien llum
la Verge la coronava.
Son pare en morir fou sant,
sa mare fou condemnada
i ella a los cels se'n puj
dels ngels acompanyada.
Lletra i msica: Popular - Massot

Fes-te enfora becadeta

que no s hora de dormir.
Ara me pega soneta
qui ho havia de dir.
Fes-te enfora becadeta
que no s hora de dormir
Vou veri veta, Vou veri vou
ten vas soneta i no fas renou
Vou veri veta soneta fuig
per lescaleta direm arruix
No veus que la nostra terra
te demana deixondit
I que al fons de nostra entranya
ja comena a pegar crits
Aix que en diuen Espanya
ja fa temps que est podrit.
Sa podridura ens escanya
ja no s hora de dormir.
Dels ulls la nostra estrelleta
no la deixeu apagar,
mentre Mallorca est estreta
ning els ulls no ha daclucar
Mallorca volen eixorca
li volen esvair els fills
per els bons fills de Mallorca
amb canons no els fan dormir
Carnetes deixondidetes,
aix magrades a mi,
ni jo dormir avui vespre
ni a tu et deixar dormir.
Vetllarem fins que el nou dia
repiqui en el finestral,
la son peresa congria
i gens no en necessitam.
Lletra: Guillem dEfak
Msica: Biel Majoral.