Material de Pendents I Quadern Estiu 3er ESO PDF

QUADERN DESTIU
Cincies Naturals
Institut Mart i Franqus

Nom de lalumne:.................................................
Grup:......................................................................
Professor:............................................................
833954 _ 0028-0065.qxd
20/7/07
14:52
Pgina 41
RECURSOS PER A LAULA
ESQUEMA MUT 1
ELS NIVELLS DORGANITZACI
Aigua
na
ote
Pr
BIOLOGIA I GEOLOGIA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
41
833954 _ 0028-0065.qxd
20/7/07
14:52
Pgina 42
ESQUEMA MUT 2
LESTRUCTURA DUNA MEMBRANA PLASMTICA
EL NUCLI I EL MATERIAL GENTIC
42
833954 _ 0028-0065.qxd
20/7/07
14:52
Pgina 43
ESQUEMA MUT 3
ELS ORGNULS CELLULARS
43
833954 _ 0028-0065.qxd
20/7/07
14:52
Pgina 44
ESQUEMA MUT 4
ELS APARELLS DEL COS HUM
44
833954 _ 0028-0065.qxd
20/7/07
14:52
Pgina 45
ESQUEMA MUT 5
ELS TEIXITS DEL COR
ELS SISTEMES DEL COS HUM
45
833954 _ 0028-0065.qxd
20/7/07
14:52
Pgina 49
ATENCI A LA DIVERSITAT
AMPLIACI
1 Completa el quadre segent.

Nivells dorganitzaci
Exemples de cada nivell en el cos hum
2 Qu sn els principis immediats orgnics i inorgnics i quins sn els ms importants?

3 Quantes cllules hi ha, aproximadament, en el cos hum? En qu es diferencien les unes de les altres?
Posan exemples.
4 La membrana cellular i la membrana nuclear sn el mateix?
5 Qu s un mitocondri? En quina part de la cllula hi ha els mitocondris? Quina funci exerceixen?
6 Respon les preguntes segents sobre la cllula.
a) Qu s la cromatina i en quina part de la cllula es troba?

b) Qu s un ribosoma? On es localitza?
c) Qu s el nuclol? On es troba? Quina funci t?
d) Qu signifiquen les sigles ARN?
e) Qu signifiquen les sigles ADN?
7 Descriu els tres tipus de teixit muscular i esmentan algun exemple.
8 Quins tipus cellulars sn els propis del sistema nervis? Quina s la funci de cada tipus de cllula?
9 Explica en qu consisteix el sistema esqueltic.
10 Quin orgnul de la cllula sencarrega demmagatzemar i transportar les protenes que se sintetitzen
en els ribosomes? Descriu-ho.

11 Quins tipus de glndules hi ha i de quin teixit estan formades? Posa exemples de cada tipus.
12 Escriu a quins teixits del cos hum pertanyen les cllules segents.
a) Adipcits.
d) Ostecits.
b) Neurones.
e) Cllules de la glia.
c) Condrcits.
f) Fibres musculars.
13 En qu es diferencia un sistema dun aparell? Posa un exemple de cadascun, i esmenta els rgans
que els formen.

49
833954 _ 0028-0065.qxd
20/7/07
14:52
Pgina 50
REFOR
1 Completa el quadre segent sobre els nivells dorganitzaci.

Nivells dorganitzaci
Exemples
Subatmic
Atmic
Molcula
Cllula
Teixit
rgan
Sistema
Aparell
2 Respon les preguntes segents sobre la cllula.
a) Qu s una cllula?
b) De quin tipus sn les cllules humanes: eucariotes o procariotes?
c) Quines sn les tres parts ms importants duna cllula humana?
Parts de la cllula
Qu s i com s?
Membrana plasmtica
Citoplasma
Nucli
4 Explica com sn i quina funci fan el complex de Golgi i els lisosomes.
5 Esmenta tres elements del nucli i explican la funci.
6 Respon les preguntes segents sobre els teixits.
a)
b)
c)
d)
Quins sn els quatre tipus fonamentals de teixits?

Quins dos tipus de teixit epitelial coneixes?
Quines varietats de teixit connectiu hi ha?
Com sanomenen les tres varietats de teixit muscular?
7 Respon les preguntes segents sobre el teixit nervis.
a) Quina funci fa el teixit nervis?

b) Quines cllules daquest teixit compleixen la funci anterior, i quines altres les acompanyen,
protegeixen i alimenten?
8 En quin teixit sacumulen els lpids? Explica altres funcions daquest teixit i descriu les cllules que el formen.
9 Respon les preguntes segents sobre els rgans.
a) Qu s un rgan?
b) De qu formen part els rgans?
c) Com sanomena la cincia que estudia el desenvolupament, lestructura i la morfologia dels rgans?
10 Explica les diferncies que hi ha entre els elements segents.
a) Una cllula i un teixit.
b) Un teixit i un rgan.
c) Un rgan i un sistema.
11 Elabora una llista amb els sistemes ms importants i una altra amb els aparells fonamentals del cos hum,
i esmenta la funci que compleix cadascun.
50
833954 _ 0028-0065.qxd
20/7/07
14:52
Pgina 51
PROPOSTES DADAPTACI CURRICULAR
FITXA 1: LA MATRIA VIVA
Recorda que...
Els ssers vius sn molt complexos i tenen linterior molt ben ordenat. Gaireb no hi ha res disposat a latzar:
tot s al lloc corresponent. Tamb sorganitzen entre si i sagrupen de maneres molt definides.
Des dels elements ms petits, toms i molcules, fins als ms grans, ecosistemes i biomes, tot respon
a un ordre magnfic. Pel contrari, els materials de les roques, per exemple, tenen una organitzaci inferior.
1 Completa amb dibuixos i noms els requadres segents. Per fer-ho, fixat en lesquema del llibre (pg. 8).
(Nivell subatmic)
menys d1 A
(toms)
15A
(Organismes)
NIVELL
PLURICELLULAR
(rgans i sistemes drgans)

uns quants cm
(Molcules)
1 nm 10 nm
(Teixits) uns quants mm
(Orgnuls, virus, bacteris)

10 nm 3 m
(Cllules)
3 m 100 m
2 En lesquema de lactivitat anterior, on situaries la frontera entre el que s viu i el que no s viu?
Indica quins altres nivells dorganitzaci superiors hi falten.
Un virus s un sser viu? Per qu?
51
833954 _ 0066-0097.qxd
20/7/07
14:56
Pgina 80
ESQUEMA MUT 1
NUTRIENTS ORGNICS
Glcids o hidrats de carboni
Lpids o greixos
Sn els nutrients ms abundants

en els aliments dorigen vegetal.
Tenen com a funci principal
aportar energia de manera
immediata a lorganisme.
s un grup molt divers de

nutrients insolubles en aigua.
Proporcionen energia, formen
part dalgunes estructures,
actuen com a allants i sn la
reserva energtica en els animals.
Els ms senzills tenen un gust

dol; entre aquests destaquen
la glucosa i la sacarosa, que
es troba en la remolatxa. Els ms
complexos sn grans molcules,
com la cellulosa, que aporta
fibra, i el mid, format per la uni
de moltes glucoses i present
en la patata, els llegums
i els cereals.
Els dorigen vegetal sn lquids

i es coneixen com a olis (oliva,
gira-sol, etc.). Els dorigen animal
sn slids i es coneixen com a
greixos o sus (cansalada, llard,
etc.).
Els greixos es poden
descompondre en cids grassos
i glicerol.
Protenes
Sn macromolcules formades
per unitats ms petites,
anomenades aminocids.
Proporcionen la matria amb
la qual es formen les cllules,
transporten loxigen per la sang,
intervenen en la defensa contra
les infeccions, etc.
Es troben tant en els aliments
dorigen animal (carn, peixos,
ous, llet) com en els dorigen
vegetal (cereals i llegums),
tot i que els aliments vegetals
en contenen menys quantitat.
ELABORACI DEL PA
80
833954 _ 0066-0097.qxd
20/7/07
14:56
Pgina 81
ESQUEMA MUT 2
ELS DIFERENTS TIPUS DALIMENTS
81
833954 _ 0066-0097.qxd
20/7/07
14:56
Pgina 85
AMPLIACI
1 Completa el quadre segent sobre els nutrients.

Tipus
Nutrients
Caracterstiques
Funcions
2 Indica per a qu necessitem els tipus daliments segents i esmenta exemples de cadascun.
a) Un aliment ric en energia.

b) Un aliment plstic.
c) Un aliment regulador.
3 Explica qu s la nutrici i qu s lalimentaci. En qu es diferencien?
4 Qu sn els nutrients? On es troben? Quins sn els nutrients inorgnics? Qu li passaria al teu organisme
si deixessis de prendre aliments que continguin calci?

5 Per qu s important incloure glcids a la dieta?
6 Com obt lorganisme lenergia dels aliments? Com es mesura aquesta energia?
7 Quina informaci ens facilita la taxa de metabolisme basal (TMB)? De quins factors depn? Fes el clcul
de la teva taxa de metabolisme basal.

8 Explica qu s una dieta completa, equilibrada i variada.
9 Quins tipus dadditius sn els ms comuns en els aliments? Quins tipus sn gaireb imprescindibles
i quins serveixen exclusivament per realar-ne o millorar-ne el gust?

10 Defineix els termes segents.
a) Liofilitzaci.
b) Anorxia.
c) Aliments plstics.
d) Caloria.
e) Vitamina.
11 Quines sn les malalties relacionades amb lalimentaci? Descriu-les breument.
12 Qu significa que els aliments sn peribles? Explica les tcniques de conservaci que utilitzen la temperatura
com a agent de conservaci.
85
833954 _ 0066-0097.qxd
20/7/07
14:56
Pgina 86
REFOR
a) Alimentaci.
b) Nutrici.
c) Aliments.
d) Nutrients.
2 Identifica els nutrients que es troben en els aliments segents, classificals i explica quina funci compleixen
en lorganisme.
A
3 Per qu s imprescindible incloure les vitamines en una dieta equilibrada?

4 Per qu lorganisme necessita energia? Don lobt i de quina manera? Qu s una caloria?
5 Qu s el valor energtic dels aliments? Quins tipus de nutrients aporten ms energia?
Posan exemples.
6 En quines condicions el nostre cos requereix ms energia i oxigen? Quins factors intervenen
en els requeriments energtics? Posan un exemple.

7 Explica quin tipus daliments sn el iogurt, la carn i el formatge, i quina funci compleixen en lorganisme.
8 Qu s la dieta mediterrnia? En qu consisteix i per qu es considera que aquest tipus de dieta
s bo per a la salut?
9 Quines malalties estan relacionades amb una alimentaci insuficient i amb un excs dingesti de greixos
i dolos? Explica en qu consisteixen i quina relaci tenen amb el desenvolupament dun pas.
10 Respon les preguntes segents sobre la conservaci i la manipulaci dels aliments.
a) En qu es basa la congelaci com a mtode de conservaci?

b) Esmenta una tcnica de conservaci que destrueixi els grmens que hi ha en els aliments.
c) En qu consisteix la conservaci daliments per deshidrataci?
11 Qu sn els aliments transgnics? Per qu han de passar controls molt estrictes abans de lautoritzaci
per consumir-los?
86
833954 _ 0066-0097.qxd
20/7/07
14:56
Pgina 88
FITXA 2: OBTENCI I CONSERVACI DALIMENTS
Recorda que...
Els microorganismes, com els fongs (floridures) i els bacteris, alteren, podreixen i descomponen els aliments,
de manera que els inutilitzen i, de vegades, els transformen en txics. Les putrefaccions sn processos qumics
que modifiquen els nutrients i produeixen substncies pudents que avisen del perill. Algunes putrefaccions
sn molt perjudicials, com quan el vi es fa agre o la llet es fa cida.
Hi ha tcniques que impedeixen el desenvolupament daquests microbis, i aix faciliten la conservaci
dels aliments: assecatge, sala, fumatge, refrigeraci, congelaci i esterilitzaci (pasteuritzaci).
No es poden destruir tots els microorganismes sense destruir tamb laliment o sense alterar-ne per complet
el valor nutritiu. Per aix, els aliments tampoc no es poden conservar indefinidament, motiu pel qual figuren
les dates de consum preferent i de caducitat als envasos.
1 En qu consisteixen les tcniques segents?
a) Lesterilitzaci.
b) La pasteuritzaci.
c) El fumatge.
d) La sala.
e) Lassecatge.
Anota dos exemples daliments de casa teva que shagin sotms a cadascuna de les tcniques
de conservaci esmentades.
2 Busca al rebost o a la nevera uns quants aliments i escriu el temps que els queda des davui fins a la data
de consum preferent i de caducitat.

Producte
Consum preferent
Caducitat
Llet
Macarrons
Sardines en conserva
Tomquet fregit
Cigrons
3 Explica tres precaucions que shan de prendre a la cuina dun restaurant per poder manipular els aliments.
a)
b)
c)
Anota tres errors comuns i perillosos que hagis observat als bars i que poden provocar alteracions
de laliment.
a)
b)
c)
88
833954 _ 0098-0125.qxd
20/7/07
14:59
Pgina 100
FITXA 1
RGANS QUE INTERVENEN EN LA NUTRICI (I)
Observa la silueta humana que es representa en aquesta fitxa. Colloca cada rgan i estructura
que hi ha a la pgina segent en el lloc adequat, tenint en compte quins van al davant i quins van al darrere.
100
833954 _ 0098-0125.qxd
20/7/07
14:59
Pgina 101
FITXA 2
RGANS QUE INTERVENEN EN LA NUTRICI (II)
APARELLS RESPIRATORI I DIGESTIU

Retalla els rgans, les glndules i els tubs dels aparells digestiu i respiratori, i enganxals sobre el dibuix
de la pgina anterior.
Fetge i vescula biliar
Pulmons
Esfag
Pncrees
Estmac
Cavitat bucal amb

les estructures
corresponents:
llengua, dents
Trquea i bronquis
Intest gros
Intest prim
Glndules
salivals
Fosses nasals
101
833954 _ 0098-0125.qxd
20/7/07
14:59
Pgina 102
FITXA 3
RGANS QUE INTERVENEN EN LA NUTRICI (III)

LA NUTRICI implica molts rgans diferents. Observals en els dibuixos segents i retolals.
ELS DIVERSOS RGANS
EL DUOD
Si sha de destacar una part de laparell digestiu,
aquesta ha de ser la corresponent al duod
i a la zona de confluncia dels fluids procedents
del fetge i del pncrees, ja que tots aquests sucs
digestius tenen una funci fonamental en la digesti
final dels aliments, per a labsorci posterior al tram
de lili i el jej.
EL PULM
s lrgan essencial en lintercanvi de gasos amb
lexterior de lorganisme i amb els circuits interns
daquest. La seva missi s fonamental per
mantenir una vida sana. Per fer-ho, cada vegada
que lomplim de substncies contaminants (com
el fum del tabac o la contaminaci de la ciutat)
lestem agredint.
EL COR
s lrgan que bomba la sang cada minut, dunes
seixanta a cent vegades, perqu tot el cos sirrigui i
pugui rebre la quantitat de nutrients que necessita
i perqu sen retiri el material de rebuig o catablit
que expulsa. Lexercici fsic moderat determina que
lacci de bombeig sigui ms efica i mantingui
la salut en el punt adequat; per tant, recorda
que has de fer esport de manera regular.
EL RONY
s lrgan ms caracterstic
del sistema excretor, ja que sencarrega de filtrar
i depurar la sang. Per, qu passa quan un rgan
falla? Es pot substituir per un altre, i aix es fa amb
un trasplantament drgans, o b es pot reemplaar
per una mquina que faci la funci corresponent,
en aquest cas, un dialitzador.
102
833954 _ 0098-0125.qxd
20/7/07
14:59
Pgina 106
ESQUEMA MUT 1
ELS APARELLS IMPLICATS EN LA NUTRICI
106
833954 _ 0098-0125.qxd
20/7/07
14:59
Pgina 107
ESQUEMA MUT 2
LA INGESTI I LA DIGESTI
107
833954 _ 0098-0125.qxd
20/7/07
14:59
Pgina 108
ESQUEMA MUT 3
LABSORCI I LEGESTI
108
833954 _ 0098-0125.qxd
20/7/07
14:59
Pgina 109
ESQUEMA MUT 4
LA RESPIRACI I LINTERCANVI DE GASOS
LINTERCANVI DE GASOS ALS ALVOLS I ALS TEIXITS
109
833954 _ 0098-0125.qxd
20/7/07
14:59
Pgina 113
AMPLIACI
1 Completa el quadre segent sobre la nutrici humana.

La nutrici humana
Quines substncies entren a lorganisme?
Qu es transporta pel cos?
Quines substncies sexpulsen del cos?
2 En qu podem diferenciar els rgans que formen el tub digestiu dels altres rgans que componen
laparell digestiu? Per qu anomenem aparell el conjunt de tots aquests rgans i no sistema?
3 Defineix els quatre processos bsics que duu a terme laparell digestiu. Especifica en qu consisteixen
aquests processos, i quin rgan o rgans sencarreguen de cadascun.

4 Descriu els processos segents.
a) La funci digestiva de la boca.

b) El transport daliments per lesfag cap a lestmac.
c) Lacci qumica i mecnica a lestmac.
5 Defineix els conceptes segents.
a) Sucs intestinals.
b) Sucs gstrics.
c) Bilis.
d) Saliva.
rgan
Funci
Boca
Esfag
Estmac
Fetge
Pncrees
Intest prim
Intest gros
7 Per qu lorganisme necessita captar loxigen de laire? Quins rgans, conductes i cavitats formen
laparell respiratori?
8 Quina s la funci de laparell circulatori i de laparell excretor en la nutrici?
9 Descriu el recorregut de loxigen des que s captat de lexterior fins que es produeix lintercanvi gass,
i esmenta els diferents rgans que intervenen en aquest procs.

10 On es produeix lintercanvi gass? Explica el procs.
11 Per qu moltes malalties infeccioses estan relacionades amb el tracte respiratori? Quines altres causes
tenen les malalties respiratries? Explican una.
113
833954 _ 0098-0125.qxd
20/7/07
14:59
Pgina 114
REFOR
1 Quins dos conjunts drgans formen laparell digestiu? Esmentan els elements.
2 Respon les preguntes segents sobre les funcions digestives.
a) En qu consisteix la digesti mecnica?

b) Quins moviments dels rgans del tub digestiu estan associats a la digesti mecnica? Explicals.
c) En qu consisteix la digesti qumica i en quins rgans es duu a terme?
3 Respon les preguntes segents sobre la digesti qumica.
a) Quin rgan produeix els sucs gstrics?

b) En quina zona de lintest es produeixen els sucs intestinals?
c) Quin rgan produeix la bilis?
4 Respon les preguntes segents sobre labsorci dels nutrients.
a) Quines substncies sn les que sabsorbeixen?

b) On es produeix labsorci?
c) Qu succeeix amb el que no sabsorbeix?
d) On sacumula la femta?
5 Descriu els rgans segents.
a) Fetge.
b) Pncrees.
c) Pulmons.
6 Qu s lestrenyiment? Com es pot corregir?
7 Retola el dibuix segent.
Aparell
8 Qu s i com es duu a terme la ventilaci pulmonar? Quins msculs hi intervenen?

9 Explica breument en qu consisteixen lasma i la tuberculosi.
114
833954 _ 0126-0155.qxd
20/7/07
15:05
Pgina 128
FITXA 1
RGANS IMPLICATS EN LA NUTRICI

LA NUTRICI implica molts rgans diferents. Observan dos en els dibuixos segents
i retolals.
EL COR
s lrgan que bomba la sang cada minut, dunes seixanta a cent vegades, perqu tot el cos sirrigui i pugui
rebre la quantitat de nutrients que necessita i perqu sen retiri el material de rebuig o catablit que expulsa.
Lexercici fsic moderat determina que lacci de bombeig sigui ms efica i mantingui la salut en el punt
adequat; per tant, recorda que has de fer esport de manera regular.
EL RONY
s lrgan ms caracterstic del sistema excretor, ja que sencarrega de filtrar i depurar la sang. Per,
qu passa quan un rgan falla? Es pot substituir per un altre, i aix es fa amb un trasplantament drgans,
o b es pot reemplaar per una mquina que faci la funci corresponent, en aquest cas, un dialitzador.
128
833954 _ 0126-0155.qxd
20/7/07
15:05
Pgina 129
FITXA 2
RUTA DE LES MOLCULES (I)

SI HAS ENTS B els processos de la nutrici i el funcionament dels aparells que hi intervenen,
podrs completar les segents rutes de les molcules ms representatives del procs de la nutrici,
tant les que ingerim com a aliment com les que expulsem desprs de metabolitzar-les.
RECORREGUT DE LES MOLCULES PEL NOSTRE ORGANISME

1
RUTA DE LA GLUCOSA:
FES SERVIR ELS TERMES SEGENTS:

CLLULA
APARELL CIRCULATORI
RESPIRACI CELLULAR
BOCA
INTEST PRIM
ESFAG
ESTMAC
ALIMENT
INDICA ELS ALIMENTS RICS EN GLUCOSA
.........................
.........................
.........................
.........................
.........................
.........................
.........................
.........................
.........................
.........................
.........................
.........................
RUTA DE LA CELLULOSA:

BOCA
INTEST PRIM
FEMTA
ESFAG
ANUS
ESTMAC
ALIMENT
INTEST GROS
INDICA ELS ALIMENTS RICS EN GLUCOSA

.........................
.........................
.........................
.........................
.........................
.........................
.........................
.........................
.........................
.........................
.........................
.........................
129
833954 _ 0126-0155.qxd
4
3
20/7/07
15:05
Pgina 130
FITXA 3
RUTA DE LES MOLCULES (II)
RUTA DE LAMONAC:

RONY
CLLULA
URETRA
ORINA
URTER
APARELL CIRCULATORI
BUFETA URINRIA
RUTA DEL O2:

CLLULA
FOSSES NASALS
APARELL CIRCULATORI
BRONQUOLS
BRONQUIS
LARINGE
TRQUEA
ALVOLS
FARINGE
RUTA DEL CO2:

CLLULA
FOSSES NASALS
APARELL CIRCULATORI
BRONQUOLS
BRONQUIS
130
LARINGE
TRQUEA
ALVOLS
FARINGE
833954 _ 0126-0155.qxd
20/7/07
15:05
Pgina 132
ESQUEMA MUT 1
EL COR
132
833954 _ 0126-0155.qxd
20/7/07
15:05
Pgina 133
ESQUEMA MUT 2
EL SISTEMA ARTERIAL I VENS
133
833954 _ 0126-0155.qxd
20/7/07
15:05
Pgina 134
ESQUEMA MUT 3
LAPARELL EXCRETOR
134
833954 _ 0126-0155.qxd
20/7/07
15:05
Pgina 135
ESQUEMA MUT 4
EL SISTEMA LIMFTIC
135
833954 _ 0126-0155.qxd
20/7/07
15:05
Pgina 139
AMPLIACI
1 Quina s la funci de laparell circulatori? Quins sn els rgans excretors que reben els productes de rebuig
que transporta la sang?

2 Per qu cal que hi hagi un sistema de filtraci de la sang? On es duu a terme i quin s el resultat daquesta
filtraci?
3 Explica les funcions dels sistemes que formen laparell circulatori. Quina relaci hi ha entre tots dos?
Per qu se separen en dos sistemes diferents?

4 Com circula la sang pel cos? Explica-ho.
5 Quins sn els components de la sang? Descriu-los i explican les funcions.
6 Respon les preguntes segents sobre el cor.
a) Qu sn les vlvules auriculoventriculars? Quines sn?

b) En qu consisteix la distole auricular?
c) Quins moviments fa el cor?
d) En quin moment deixa dhaver-hi sang al cor?
7 Explica com circula la sang oxigenada pel cos, tant en el circuit pulmonar com en el general,
i tamb els moviments del cor que la impulsen.

8 Quins sn els factors que augmenten la incidncia de malalties cardiovasculars?
9 Quins sn els rgans dexcreci? A quins aparells o sistemes pertanyen?
10 Explica com t lloc la filtraci de la sang al rony. Defineix la cpsula de Bowman i el glomrul de Malpighi.
11 Quines sn les malalties ms comunes relacionades amb laparell excretor? Explica-les.
12 Defineix els conceptes segents.
a) Plasma intersticial.
b) Homestasi.
c) Capillars.
d) Vlvules sigmoides.
e) Sstole ventricular.
f) Nefr.
139
833954 _ 0126-0155.qxd
20/7/07
15:05
Pgina 140
REFOR
Interior del
2 Explica quin sistema formen el cor, els vasos sanguinis i la sang. Quina funci exerceixen en lorganisme?
Components de la sang
Descripci
Funci
Plasma
Transporten loxigen i el dixid
de carboni.
Cllules ms grans i amb nucli.
Intervenen en els processos
de coagulaci de la sang.
4 Explica qu s el cor i descriu-ne lestructura.

5 Enumera els vasos sanguinis que es comuniquen amb les aurcules i els ventricles, i indica el sentit
de la circulaci sangunia en cadascun.

6 Qu s el cicle cardac i quins moviments shi donen?
7 Respon les preguntes segents sobre el circuit general de la circulaci.
a) Qu transporta la sang des del cor fins als rgans del cos?
b) Des de quina part del cor s bombada la sang cap al cos?
c) Qu succeeix en els capillars?
d) Quin vas sanguini transporta la sang des dels rgans del cos de tornada al cor?
8 Quina funci t el sistema limftic? Quins rgans el formen?
9 Menciona les malalties cardiovasculars ms comunes.
140
833954 _ 0126-0155.qxd
20/7/07
15:05
Pgina 141
FITXA 1: QU S I COM FUNCIONA LAPARELL CIRCULATORI? (I)
Recorda que...
Laparell circulatori sanguini exerceix el transport doxigen, dixid de carboni, nutrients i residus
per linterior del cos. Hi ha un segon sistema circulatori, el limftic, que interv en altres missions,
com la defensa immunitria.
El primer consta dun cor doble amb quatre cambres (aurcules i ventricles), del qual surten vasos grans
(les artries) i en el qual entren daltres (les venes). Hi ha altres vasos de gruix mitj o petit (els capillars).
El cor es contreu (sstole) i es relaxa (distole) rtmicament durant tota la vida; alhora, la sang flueix a borbolls
pels vasos. Tan sols les artries poden eixamplar-se i fer-se ms estretes per facilitar-li el pas.
Les velocitats del ritme cardac i del pols poden variar segons lactivitat de lorganisme.
1 Fixant-te en aquest model de la circulaci sangunia doble i completa, descriu quin tipus de sang passa
per aquests punts:
Les venes pulmonars

Lartria aorta
Les artries pulmonars
Les venes caves
La part dreta del cor
Entrant al fetge
Amb molt oxigen

Amb molt dixid
de carboni
Sortint dels msculs

del bra
Sortint dels msculs
de la cama
Explica en cada cas per qu ho has dedut.
141
833954 _ 0156-0191.qxd
20/7/07
15:09
Pgina 169
ESQUEMA MUT 1
LESTRUCTURA DE LES NEURONES
169
833954 _ 0156-0191.qxd
20/7/07
15:09
Pgina 170
ESQUEMA MUT 2
EL SISTEMA NERVIS
LA MEDULLA ESPINAL
F
170
833954 _ 0156-0191.qxd
20/7/07
15:09
Pgina 171
ESQUEMA MUT 3
LENCFAL
ELS ELEMENTS DUN ARC REFLEX
EL SISTEMA ENDOCR
171
833954 _ 0156-0191.qxd
20/7/07
15:09
Pgina 175
AMPLIACI
1 Respon les preguntes segents sobre la relaci i la coordinaci.
a) Quins organismes intervenen en la relaci i la coordinaci?

b) Qu s un efector?
c) El sistema endocr s efector, coordinador o les dues coses? Per qu?
2 Quina s la funci del sistema nervis central? Quins components t? Descriu-los.
3 Retola lesquema segent duna sinapsi entre dues neurones.
4 Retola lesquema segent. Especifica si es tracta dun acte reflex o dun acte voluntari.
1.
2.
3.
4.
5.
5 Completa el quadre segent sobre el sistema nervis perifric.

Sistemes i subsistemes nerviosos
Funci
6 Respon les preguntes segents sobre el sistema endocr.
a) Qu s una glndula? Descriu breument els dos tipus de glndules endocrines que hi ha.
b) Qu sn les hormones? Quines hormones regulen el metabolisme de lorganisme? On es produeixen?
c) Com es mant lequilibri hormonal en lorganisme?
7 Respon les preguntes segents sobre les malalties del sistema endocr.
a) Qu s la diabetis? Menciona els tipus de diabetis i la caracterstica principal que t cadascun.

b) Qu s lhipertirodisme?
c) Quin efecte t la secreci dun excs dhormona de creixement en el desenvolupament?
175
833954 _ 0156-0191.qxd
20/7/07
15:09
Pgina 176
REFOR
1 Retola lesquema segent de lencfal.
2 De quines funcions sencarrega el cervell?

3 Completa lesquema segent corresponent
a la divisi del sistema nervis.
SISTEMA
NERVIS
Medulla espinal
Somtic
4 Defineix, amb paraules senzilles, els conceptes i els fets segents.
a) Neurona motora i neurona sensitiva.

b) Acte reflex.
c) Acte voluntari.
5 Completa el quadre segent sobre les hormones.
Hormones
Funci
Glndula
Estrgens
Adrenalina
Calcitonina
Prolactina
Oxitocina
Insulina
6 Respon les preguntes segents sobre lequilibri hormonal.
a) Qu passa amb la secreci de lhormona insulina quan augmenta la concentraci de glucosa

a la sang?
b) Qu passa amb la mateixa hormona, en canvi, si la concentraci de glucosa a la sang disminueix?
7 Descriu les caracterstiques dels trastorns segents.
a) Alzheimer.
b) Depressi.
c) Trastorn obsessivocompulsiu.
176
833954 _ 0156-0191.qxd
20/7/07
15:09
Pgina 177
FITXA 1: QU S I COM FUNCIONA EL TEIXIT NERVIS? (I)
Recorda que...
Santiago Ramn y Cajal va ser un gran cientfic
del principi del segle XX. Va descobrir que lencfal,
la medulla espinal i els nervis estan formats
per milers de milions de cllules especialitzades,
les neurones, interconnectades entre si, per
separades per petits espais sinptics, a travs
dels quals es transmeten els senyals, segons
el que es va saber desprs.
Una neurona s una cllula ramificada.
Les prolongacions ms petites i abundants
sn les dendrites, i la ms gran, lax.
Cada senyal o impuls nervis s un corrent
elctric de molt poca intensitat que es trasllada
per la membrana plasmtica de les neurones.
Alhora tenen lloc uns processos qumics a linterior
daquestes cllules.
Un impuls es pot moure tan sols en un sentit,
des de les dendrites fins al final de lax. Quan
arriba a aquest punt, salliberen de lax unes
substncies, els neurotransmissors, que salten
lespai sinptic fins a les dendrites de la neurona
segent, i aix sorgeix un segon corrent
delectrons que repeteix el mateix moviment
per aquesta.
1 Completa els requadres del dibuix.
Indica amb tres fletxes ms gruixudes:

a) El moviment de limpuls nervis a les dues neurones.
b) Lalliberaci de neurotransmissors i on es reben.
177
833954 _ 0156-0191.qxd
20/7/07
15:09
Pgina 179
FITXA 3: COM S EL SISTEMA NERVIS?
Recorda que...
El sistema nervis es troba per tot lorganisme. No hi ha cap part (tret de les zones ms externes dels cabells,
els pls, les ungles, les dents i la pell) que no estigui dotada de neurones, les quals ho tenen tot ben controlat.
Per estudiar-lo, sen consideren dues regions:
a) El sistema nervis central, constitut per lencfal i la medulla espinal.
b) El sistema nervis perifric, s a dir, els nervis i les seves ramificacions. Hi ha nervis principals, connectats
a lencfal (dotze parells de nervis cranials) i a la medulla espinal (trenta-un parells de nervis raquidis),
i nervis secundaris, menors.
Els centres nerviosos analitzen les informacions que arriben dels receptors i ordenen les respostes. Els nervis
tan sols transmeten informaci entre receptors, centres nerviosos i efectors.
1 Omple els requadres del dibuix.
Llegeix el llibre i respon les preguntes segents.

a) Quina s la missi del cerebel?
I la del bulb raquidi?
b) Quin rgan controla les conductes

instintives de lagressi, lalimentaci
i la sexualitat?
2 En qu consisteix un acte voluntari? Quina part del sistema nervis el controla?
Enretirar la m si sentim un dolor s un acte voluntari? Necessitem pensar per fer-lo? Quin rgan
el controla?
Esmenta uns altres quatre exemples dactes involuntaris.

a)
b)
c)
d)
3 Tots podem observar alguna vegada que respirem i, fins i tot, podem notar canvis en el ritme
de la ventilaci pulmonar desprs de fer esport, per exemple. Passa el mateix amb el pas de laliment
al llarg de lintest (sorolls i moviments). Aleshores, per qu diem que el control del ritme respiratori
o digestiu s inconscient i involuntari?
Quina diferncia hi ha entre els actes conscients i els voluntaris?
Esmenta uns altres quatre exemples dactes conscients.

a)
c)
b)
d)
179
833954 _ 0192-0223.qxd
20/7/07
15:12
Pgina 207
ESQUEMA MUT 1
EL GLOBUS OCULAR
LRGAN DE LAUDICI
207
833954 _ 0192-0223.qxd
20/7/07
15:12
Pgina 208
ESQUEMA MUT 2
LRGAN DEL TACTE
LRGAN DE LOLFACTE
LRGAN DEL GUST
208
833954 _ 0192-0223.qxd
20/7/07
15:12
Pgina 213
AMPLIACI
1 Completa el quadre segent sobre els receptors.

Tipus de receptors
Quines sensacions capten i on es troben
Fotoreceptors
Termoreceptors
Mecanoreceptors
Quimioreceptors
Nociceptors
2 Quines sn les funcions de laparell locomotor? Inclou-hi les que no estan directament relacionades
amb el moviment.
4 Qu s lossificaci?
a) Articulaci mbil.
b) Sutura.
c) Lquid sinovial.
d) Disc intervertebral.
6 Qu sn les fractures i com es produeix la reparaci dun os fracturat?
213
833954 _ 0192-0223.qxd
20/7/07
15:12
Pgina 214
REFOR
1 Escriu els tipus de receptors que podries trobar en els punts segents.
a) La retina de lull.
b) La llengua.
c) La pell dun dit.
2 Retola el dibuix segent de lull.
3 Retola la imatge segent de lesquelet.
214
833954 _ 0224-0259.qxd
20/7/07
15:18
Pgina 235
ESQUEMA MUT 1
LAPARELL REPRODUCTOR FEMEN
235
833954 _ 0224-0259.qxd
20/7/07
15:18
Pgina 236
ESQUEMA MUT 2
LAPARELL REPRODUCTOR MASCUL
236
833954 _ 0224-0259.qxd
20/7/07
15:18
Pgina 237
ESQUEMA MUT 3
ELS CICLES DE LAPARELL REPRODUCTOR FEMEN
LA FECUNDACI
LEMBRI
237
833954 _ 0224-0259.qxd
20/7/07
15:18
Pgina 238
ESQUEMA MUT 4
LEMBARS I EL PART
LA FECUNDACI IN VITRO
238
833954 _ 0224-0259.qxd
20/7/07
15:18
Pgina 242
AMPLIACI
1 Fes una llista dels carcters sexuals secundaris que es desenvolupen durant la pubertat. Indica tan sols
els que sn diferents en noies i nois.

a) Gmetes.
b) Gnada.
c) Zigot.
d) Pubertat.
e) Menstruaci.
3 Completa el quadre segent sobre els rgans de la reproducci.

rgans de la
reproducci
Aparell reproductor
Funci que exerceix
Testicles
Vulva
ter
Prstata
Penis
Vagina
Trompes de Fallopi
4 Enumera els rgans de laparell reproductor mascul que contribueixen a la fabricaci del semen i especifica
la substncia que produeixen.

5 Respon les preguntes segents sobre els gmetes i la fecundaci.
a) Quina s la vida mitjana dun vul desprs de separar-se de lovari?

b) Quina s la vida mitjana que pot assolir un espermatozoide a linterior de laparell reproductor femen?
c) Si es produeix un coit quaranta-vuit hores abans de lovulaci, lembars s possible? Per qu?
6 Respon les preguntes segents sobre els cicles de laparell reproductor femen.
a) Cada quant de temps es produeix lalliberament dun vul?

b) Com est la paret de lter en el moment de lovulaci?
c) Qu passa immediatament desprs si lvul no s fecundat?
7 Defineix els termes segents amb paraules senzilles.
a) Embri.
b) Fetus.
c) Nidaci.
d) Bossa amnitica.
e) Cord umbilical.
8 En qu consisteix la inseminaci artificial? En qu es diferencia de la fecundaci in vitro?

9 Explica els fets segents.
a) En els processos de fecundaci in vitro s bastant com que es produeixin embarassos mltiples.
b) Una obstrucci en una trompa de Fallopi redueix considerablement la fertilitat de la dona afectada.
c) Les alteracions en la morfologia dels espermatozoides redueixen considerablement la fertilitat
de lhome afectat.
10 Explica en qu consisteixen els mtodes anticonceptius qumics.
242
833954 _ 0224-0259.qxd
20/7/07
15:18
Pgina 243
REFOR
1 Retola els dibuixos dels aparells reproductors femen i mascul.
2 Respon les preguntes segents sobre els aparells reproductors mascul i femen.
a) En quina part de laparell reproductor mascul es produeixen els gmetes?

b) En quina part de laparell reproductor femen es produeixen els gmetes?
c) En quina part de laparell reproductor femen es produeix la fecundaci de lvul? I la implantaci
de lembri?
3 Identifica les imatges segents i retola les parts indicades.
Estructura dun
Estructura dun
4 Explica els canvis del fetus durant lembars. Completal amb alguns canvis que puguis observar en el cos
de la mare.
5 Explica qu sn i per a qu serveixen el cord umbilical i la placenta.
6 Explica els processos ms importants que tenen lloc durant el part, en lordre correcte.
7 Esmenta dues causes desterilitat.
243
833954 _ 0224-0259.qxd
20/7/07
15:18
Pgina 244
FITXA 1: ELS APARELLS REPRODUCTORS MASCUL I FEMEN
Recorda que...
Lsser hum s un sser sexuat: la nostra naturalesa dhomes i dones s un mecanisme per assegurar
una bona descendncia i procurar-nos la felicitat personal.
Els dos aparells reproductors estan molt ben organitzats, per tal daconseguir la mxima eficcia reproductiva
possible. Cada sexe est dotat duns rgans reproductors propis, que produeixen unes cllules especials
anomenades gmetes: un vul cada mes en la dona i uns quants milions despermatozoides cada dia
en lhome. La fecundaci s la uni de dos gmetes per formar un zigot o ou, que es transforma en embri
i, desprs de nou mesos dembars, en un infant.
1 Identifica cada part marcada amb fletxes en lesquema. Per qu laparell reproductor femen s dins
de labdomen de la dona? Per qu el mascul s ms extern?

1
2
6
2
3
5
3
4
4
5
2 Busca en les pgines 118 i 119 del llibre de lalumne les funcions ms importants de cada rgan i escriu-les:
a) Ovaris:
b) Prstata:
c) Matriu o ter:
d) Vescula seminal:
e) Testicles:
f) Vagina:
g) Penis:
244
833954 _ 0224-0259.qxd
20/7/07
15:18
Pgina 245
FITXA 2: ELS CANVIS DURANT LA PUBERTAT I LADOLESCNCIA
Recorda que...
Infantesa, pubertat, adolescncia, maduresa i senectut: tots els ssers humans canviem al llarg de la nostra vida
seguint aquestes cinc etapes, entre les quals no hi ha uns lmits clars; variem tant fsicament com en la manera
de pensar i de comportar-nos.
Tu ara comences ladolescncia i deixes enrere la infantesa i la pubertat. El teu cos continuar canviant fins
que tinguis entre disset i vint-i-un anys, quan assolir la maduraci definitiva de totes les funcions, incloent-hi
la reproductora. Tamb la teva ment i el comportament van canviant i aquestes variacions sn la causa de molts
malestars i malentesos amb tu mateix.
1 Defineix qu entens per carcter sexual primari i secundari. Fes una classificaci dels carcters sexuals
segents:
Creixement del pl a les axilles i el pubis, canvi del to de veu, menstruaci, ejaculacions de semen,
desenvolupament de la musculatura, creixement de les glndules mamries, inters per laltre sexe,
desenvolupament de laparell genital, necessitat dindependncia i rebellia personal.
Carcters sexuals primaris:
Qu sn?
Quins sn?
Carcters sexuals secundaris:

Qu sn?
Quins sn?
2 Anota per ordre dimportncia, segons el teu parer, els canvis de lactivitat anterior; desprs, comparals
amb els dun company o companya i, entre tots dos, ordeneu-los en la taula segent.
Carcters sexuals
Importncia personal (de ms a menys)
245

Material de Pendents I Quadern Estiu 3er ESO PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Material de Pendents I Quadern Estiu 3er ESO PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

QUADERN DESTIU

Institut Mart i Franqus

RECURSOS PER A LAULA

ELS NIVELLS DORGANITZACI

BIOLOGIA I GEOLOGIA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RECURSOS PER A LAULA

LESTRUCTURA DUNA MEMBRANA PLASMTICA

EL NUCLI I EL MATERIAL GENTIC

BIOLOGIA I GEOLOGIA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RECURSOS PER A LAULA

ELS ORGNULS CELLULARS

BIOLOGIA I GEOLOGIA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RECURSOS PER A LAULA

ELS APARELLS DEL COS HUM

BIOLOGIA I GEOLOGIA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RECURSOS PER A LAULA

ELS TEIXITS DEL COR

ELS SISTEMES DEL COS HUM

BIOLOGIA I GEOLOGIA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

1 Completa el quadre segent.

Exemples de cada nivell en el cos hum

2 Qu sn els principis immediats orgnics i inorgnics i quins sn els ms importants?

a) Qu s la cromatina i en quina part de la cllula es troba?

en els ribosomes? Descriu-ho.

que els formen.

1 Completa el quadre segent sobre els nivells dorganitzaci.

Quins sn els quatre tipus fonamentals de teixits?

7 Respon les preguntes segents sobre el teixit nervis.

a) Quina funci fa el teixit nervis?

a) Una cllula i un teixit.

i esmenta la funci que compleix cadascun.

BIOLOGIA I GEOLOGIA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

PROPOSTES DADAPTACI CURRICULAR

FITXA 1: LA MATRIA VIVA

(rgans i sistemes drgans)

(Teixits) uns quants mm

(Orgnuls, virus, bacteris)

Indica quins altres nivells dorganitzaci superiors hi falten.

Un virus s un sser viu? Per qu?

BIOLOGIA I GEOLOGIA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RECURSOS PER A LAULA

Sn els nutrients ms abundants

s un grup molt divers de

Els ms senzills tenen un gust

Els dorigen vegetal sn lquids

BIOLOGIA I GEOLOGIA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

RECURSOS PER A LAULA

ELS DIFERENTS TIPUS DALIMENTS

BIOLOGIA I GEOLOGIA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

1 Completa el quadre segent sobre els nutrients.

a) Un aliment ric en energia.

si deixessis de prendre aliments que continguin calci?

de la teva taxa de metabolisme basal.

i quins serveixen exclusivament per realar-ne o millorar-ne el gust?

com a agent de conservaci.

BIOLOGIA I GEOLOGIA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

1 Defineix els termes segents.

3 Per qu s imprescindible incloure les vitamines en una dieta equilibrada?

en els requeriments energtics? Posan un exemple.

a) En qu es basa la congelaci com a mtode de conservaci?

BIOLOGIA I GEOLOGIA 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

PROPOSTES DADAPTACI CURRICULAR

FITXA 2: OBTENCI I CONSERVACI DALIMENTS