<<EL FOC S UN MAL AMO PER UN EXCELLENT SERVENT>>

Des de temps immemorials, les activitats econmiques, socials i culturals de cada

moment histric han estat els principals factors de transformaci del paisatge que ens
envolta. Els nostres avantpassats utilitzaven els recursos naturals disponibles segons les
necessitats concretes de lpoca: les mines de ferro, les carboneres, la creaci de noves
feixes conreables en sn alguns dels exemples que tots coneixem. En canvi, altres
activitats com la ramaderia i lagricultura han dominat el paisatge tradicional andorr
fins a mitjans del s. XIX, moment en que es va comenar a entreveure un canvi en el
principal model econmic nacional que comport lexploraci i foment daltres sectors,
entre els que sobresurt el turisme. Aquest canvi ha provocat un increment de la
superfcie urbana en detriment dels conreus i parallelament un augment progressiu
del bosc sobre els prats i les pastures (vgis imatge 1 i 2). En aquest sentit, durant els
ltims set anys, el Departament de Producci Vegetal de la Universitat de Lleida
conjuntament amb el Govern dAndorra estan realitzant un estudi que comprn totes
les parrquies amb la finalitat destimar la cabana ramadera existent i la que fora
ptima de cada pastura. Tot aix en funci de la seva productivitat i qualitat
calculades.

Imatge 1 i 2: Comparaci multitemporal del l's del sl a la vila de Sant Juli de Lria . Font: extret de
http://metamorfosisandorranes.blogspot.com.es/

Els resultats obtinguts mostren que en general les pastures presenten un valor pastoral
acceptable i conserven valors de diversitat florstica entre alta i mitjana. No obstant,
per tal de mantenir les bones caracterstiques actuals, caldr gestionar aquelles zones
en procs dabandonament, en concret les pastures de gespet (Festuka eskia). En
aquest hbitat, el creixement incontrolat daquesta espcie frena el desenvolupament
daltres plantes de millor qualitat, com serien les lleguminoses. Aquesta tendncia pot
conduir al llarg del temps a una rpida prdua de la qualitat farratgera. Tanmateix, cal
tenir en compte que aquest tipus de pastures sn caracterstiques de zones alpines
mancades de bones comunicacions viries, fet que obstaculitza qualsevol tipus
dactuaci mecanitzada. En contrapartida, aquestes pastures ofereixen una excellent

oportunitat per tal dimplementar actuacions experimentals que cerquin una soluci al
problema, com s el cas del foc tcnic o cremes controlades.
Histricament, el foc ha estat un factor ambiental present arreu del Pirineu, modelant
la vegetaci i afavorint-ne la seva diversitat i estabilitat. Des daquesta perspectiva, el
foc ha estat emprat de manera sistemtica al llarg de la histria de la ramaderia
andorrana per eliminar la vegetaci no consumida pel bestiar durant lestiu i/o per
rejovenir la pastura i augmentar aix la seva productivitat.
En lactualitat, ls del foc com una eina domesticada (foc bo), amb el coneixement
tcnic necessari, ens permet gaudir daquests beneficis tradicionals i explorar noves
aplicacions que afavoreixin les espcies de millor qualitat i palatabilitat pel bestiar. En
contraposici a aquesta actuaci, trobem el foc dolent (crema descontrolada) que
contrav les nostres necessitats i objectius; es per aix que els padrins ja deien que
el foc es un mal amo per un excellent servent.
Lactuaci que es persegueix de forma puntual i controlada consisteix en la prctica
dunes cremes controlades que eliminin lexcs de vegetaci morta no consumida i
alhora sigui capa dobrir nous espais que potencin la presncia daltres especies de
millor qualitat, com per exemple, la regalssia de muntanya (Trifolium alpinum). De fet,
aquesta prctica ja gaudeix de una slida tradici arreu dels Pirineus francesos.

Imatge 3: Realitzaci d'una crema controlada en pastures alpines del Pirineu orientals francessos. Font:
Pere Pons (Universitat de Girona).

Aquestes cremes controlades, sn executades per personal tcnic competent, amb una
llarga experincia en el maneig del foc i en determinar les condicions meteorolgiques
adients per tal de garantint la mxima seguretat de la crema i complir amb els objectius
establerts.

Un cop executada la crema controlada, caldr avaluar el recobriment del sl en base a

la presncia de noves espcies de millor qualitat en relaci a la prvia dominant
(gespet); tamb caldr analitzar en darrer terme, el tipus i seqncia del bestiar que
entrar a pasturar.
Els resultats de lestudi, en definitiva, contribuiran a determinar la utilitat del foc
controlat (en mans de personal acreditat) com a eina de gesti per afrontar la prdua
de la qualitat i diversitat de les pastures alpines andorranes, i alhora contribuir al
manteniment del paisatge i a la millora de les activitats ramaderes.
Marc Font Bernet
Enginyer de Forests i especialista en incendis forestals i protecci civil.
e-mail: mfontbernet@hotmail.com / info@eforestland.com
Joaquim Garcia Codina
Enginyer de Forests i especialista en incendis forestals.
Rosario Fanlo Dominguez
Doctora en cincies biolgiques i experta en pastures alpines.