ndex

1.INTRODUCCI-JUSTIFICACI .................................................................................2
2.CONTEXTUALITZACI..............................................................................................5
3.EIXOS,CAPACITATS I OBJECTIUS DE LETAPA....................................................9
4.REES DE CONEIXEMENT......................................................................................10
5.METODOLOGIA........................................................................................................16

5.1 Organitzaci de lespai i el temps.................................................................17

5.2 Rutines i hbits...............................................................................................17
5.3 Racons.............................................................................................................18

5.4 s de les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC) per a

laprenentatge i el coneixement (TAC)...............................................................19

6.AVALUACI:CRITERIS I TIPUS..............................................................................20
7.ATENCI A LA DIVERSITAT I A LES NECESSITATS EDUCATIVES DE
LALUMNAT.................................................................................................................22
8. ALTRES ASPECTES A DESTACAR.......................................................................23
9. TEMPORALITZACI................................................................................................24
10. UNITATS DIDCTIQUES.......................................................................................25
BON DIA................................................................................................................................................25
SOM ELS CONILLS..............................................................................................................................28
LA CASTANYADA.................................................................................................................................31
LES JOGUINES.....................................................................................................................................35
COM ESTEM?......................................................................................................................................39
ARA ARRIBA CARNESTOLTES...........................................................................................................43
MUNTEM EL RAC DE LA CUINETA..................................................................................................47
SANT JORDI.........................................................................................................................................51
DE LA CAPSA EN SURTEN JOCS.......................................................................................................55

11.BIBLIOGRAFIA.......................................................................................................59

1.INTRODUCCI-JUSTIFICACI
Podem dir, duna manera molt general, que programar s anticipar uns objectius
mnims a assolir amb un grup dalumnes i amb cada alumne en particular, i uns
continguts que cal donar a conixer a travs dunes activitats ben elaborades.
1

Entenem per Currculum el conjunt dobjectius, continguts, mtodes pedaggics i

criteris davaluaci de cada un dels nivells, etapes, cicles, graus i modalitats del sistema
educatiu que regulen la prctica docent. Per tal de garantir la seva funcionalitat,
proporciona tamb informaci sobre qu, com i quan cal ensenyar i avaluar. Per tant, la
nostra atenci sempre es basar en els principis psicolgics i didctics que es
determinen a la legislaci vigent.
s per aix que, a lhora de presentar aquesta proposta de programaci partir del
fet que la finalitat de leducaci sassoleix a partir del treball que es realitza pel que fa als
continguts del currculum, adaptat a un context concret, sense dubtar que lanlisi i la
presa de decisions sobre la planificaci constitueix un element important per assegurar la
coherncia entre el que es pretn i el que succeeix a laula.
La meva programaci ha estat guiada i orientada en funci de dos aspectes bsics.
Per una banda, aspectes cientfics, s a dir, per idees teriques que nombrosos
autors/es ens aporten sobre el procs densenyament i aprenentatge dels nens/es en
leducaci infantil. I per laltra, en coherncia a les referncies legislatives a Catalunya,
les quals orienten el desenvolupament de la prctica educativa. Per tant, em fonamento
en el Decret 181/2008 , del 9 de setembre pel qual sestableix el currculum del
segon cicle de leducaci infantil (DOGC n 5216). s a partir daquest que es recullen
les capacitats i eixos al voltant dels quals giren,que els infants hauran danar
desenvolupant durant letapa del segon cicle dinfantil.
Un altre aspecte que tamb contemplo en el meu treball sn les instruccions
dOrganitzaci i funcionament dels centres del Curs 2009-2010, les quals aporten
cada curs elements despecial importncia tot atenent a les necessitats socials i culturals
del moment. Actualment i a la nostra comunitat autnoma aquestes instruccions fan
referncia a la necessitat de fomentar en els nostres alumnes un treball per
competncies bsiques,el treball dun projecte plurilinge en el qual el catal, com a eix
vertebrador, s'articuli de manera coherent amb l'ensenyament de les altres llenges i la
resta del currculum, tot establint la necessria relaci entre les diferents estratgies
didctiques diferents reflexions sobre latenci a la diversitat, i la inclusi de les
Tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC) dins el procs dEnsenyament
aprenentatge convertint-les en les TAC (tecnologies de laprenentatge del coneixement),
la inclusi del Pla Catal de lEsport a les Escoles .
No descuidarem tampoc els criteris davaluaci que sorgeixen de lOrdre 484/2009 del 2
de Novembre pel qual sestableix que els criteris davaluaci a tenir en compte durant el
segon cicle dEducaci Infantil sn inclosos dins el Decret curricular 181/2008 .

Tamb es basa en el Projecte Educatiu de Centre, punt de referncia en relaci als

objectius que es pretenen aconseguir en consonncia a la contextualitzaci de les
propostes legislatives al nostre cicle.
Cal tenir present que leducaci infantil s el primer tram del sistema educatiu. El seu
objectiu primordial s estimular el desenvolupament integral de totes les capacitats tant a
nivell fsic com afectiu, intellectual i social.
Els nens i nenes aprenen comportaments, destreses, hbits, coneixements, de
maneres molt variades, per exemple, seguint Palacios (1991) a travs de lexperincia
amb objectes, amb situacions de premis i cstigs, per imitaci o laprenentatge a travs
de la formaci de bastides per part de la persona adulta.
He tingut en compte que durant els primers anys de vida, el nen realitza laproximaci
al mn i als seus primers aprenentatges. Va construint el seu desenvolupament en
contnua interacci amb el medi, en un marc social que li permet anar assimilant les
normes que determinen les seves relacions amb els altres.
Aquesta proposta de programaci va dirigida a uns alumnes de P3 que presenten
unes caracterstiques i necessitats concretes . En coherncia amb la prctica educativa
sadopta un enfocament globalitzador en el que es treballen de manera interdisciplinar
les tres rees del Currculum del Segon Cicle dEducaci Infantil (Descoberta dun mateix
i dels altres, Descoberta de lentorn i Comunicaci i llenguatges). En tot moment es
partir de la realitat i de lexperincia del/la nen/a per ajudar-lo a construir els seus
aprenentatges, ampliar els coneixements, aix com tamb a conixer-se i construir-se a si
mateix a travs de la seva relaci amb el medi.
s un treball que sinsereix dins de les concepcions globalitzadores i
constructivistes del procs densenyament i aprenentatge , entenent que aprendre
significa saber donar un sentit i significativitat a lentorn i comprendre el mn i la realitat
que ens envolta. I la realitat que ens envolta s diversa i intercultural, donat que
constantment arriben persones que, fugint dels seus pasos busquen un nou projecte de
futur aqu, i els seus descendents sn acollits pel nostre sistema educatiu, amb les seves
peculiaritats. s per aix que la meva programaci far especial incidncia sobre la
interculturalitat, tenint en compte la inclusi dins les nostres tradicions i formes de fer.
Les nou unitats didctiques que presento, les quals com ja he dit estan dirigides a un
grup de P3, giren entorn de rutines i tradicions que sn constants i que vertebren el
nostre curs escolar.

Per comenar, proposo una programaci de la primera estona del dia. La unitat Bon
dia, plasma com amb aquesta rutina iniciarem la jornada al llarg de tot el curs a la nostra
aula, aix com tamb ser un recurs per tal de donar seguretat i autonomia als alumnes.
Aquest cam cap a la seguretat i autonomia es veur reforat amb la unitat Som la
Classe dels Conills, aix com tamb servir per anar adquirint un sentiment de pertinena
dins del grup i desenvolupament de la prpia identitat.
La Castanyada, Carnestoltes i Sant Jordi sn festes que contemplo i programo
complint amb la capacitat del currculum referida al folklore i festivitats catalanes, fent
servir aquestes com a motiu dinclusi en els ritmes de la nostra societat davui en dia
unint les tradicions catalanes de sempre amb les aportacions que ens puguin oferir ens
infants que provenen daltres pasos.
Donant molta importncia a la vessant ldica de laprenentatge i continuant amb
referncia intercultural i dinclusi ofereixo dues propostes: la unitat dels Jocs
Tradicionals i Joguines, en la qual fem partcips a tots els infants de les diverses
tradicions de jocs, tan daqu com darreu del mn, i la unitat de la Capsa en surten Jocs ,
la qual ens apropar a les cantarelles i jocs a laire lliure, com sn en Joan Petit o 1 , 2 , 3
Picaparet, sense oblidar-nos del nivell al que ens estem referint i incloent alguna
proposta moderna com s la coreografia dels pollets , de Mdest Mussorgski , fent servir
la versi dIsao Tomita.
Tamb he deixat espai als sentiments, entenent que formen part dun
desenvolupament integral i equilibrat dels nens. s per aix que anirem veient el valor
dels sentiments i emocions i lexpressi daquests, a travs de la unitat Com estem, la
qual ens introduir en el mn de les prpies emocions i les dels altres, les quals ens
ajudaran a aconseguir objectius referents a lautocontrol i autoconcepte i a expressar els
sentiments propis siguem don siguem i vinguem don vinguem.
I per acabar tinc una mostra de com es treballa avui en dia, colze a colze amb els
mateixos alumnes, deixant que siguin ells els protagonistes i essent jo noms un simple
mitjancer a travs del Muntem el Rac de la cuineta. Veient daquesta manera com totes
les aportacions dels alumnes (amb les seves peculiaritats i singularitats), es porten a
debat, conversa, negociacions...per acabar confegint un espai deducaci propi i til dins
el procs educatiu que es duu a terme des de lescola.
Per tant, seguidament presento la meva programaci didctica i les seves
corresponents unitats, tal i com requereix la Resoluci EDU/6/2010 per a la convocatria
de proves per a la provisi de places de funcionaris docents.

2.CONTEXTUALITZACI
Pel que fa a les caracterstiques de lentorn de lescola, aquesta es troba en una
ciutat situada a l'rea Metropolitana de Barcelona, la qual t uns 75000 habitants. El barri
al qual pertany el centre compta amb un nivell sociocultural i econmic mitj. Tot i que la
poblaci immigrant s dun 20% dels total, la llengua vehicular i de comunicaci
daquesta zona s el catal, mostrant daquesta manera, tant la solidaritat i respecte dels
vens catalans pels que arriben com la sensibilitat dels immigrants respecte a la seva
necessitat dintegrar-se en tots els aspectes (cultura, llengua...).
Parlem dun barri que disposa d'un gran parc central, el qual est a prop de l'escola
(uns 5 minuts) i disposa delements per a que tothom hi pugui gaudir: zona infantil, grans
camins per passejar, zona verda amb tot tipus de plantes, arbres i flors, zones
ombrejades per poder seure a llegir, conversar o descansar... Tamb compta amb un
CAP (Centre dAtenci Primria) que cobreix la poblaci de la zona, aix com tamb dun
Centre Cvic, el qual contempla les necessitats dels seus vens i els hi ofereix tot tipus
d'activitats que, entre daltres, conviden a la integraci, com sn els esplais o petits
cursets (especialment tenen gran demanda els de catal per a gent adulta). Al Centre
Cvic tamb podem trobar una petita biblioteca, on es fan trobades setmanals
anomenades Hi havia una vegada.... Aquests sn moments destinats als ms petits
per que afavoreixen la convivncia de les famlies al barri. Tamb compta amb una sala
dexposicions (o polivalent).
Com veiem s un barri sensibilitzat per la seva situaci multilinge i multicultural, el
qual treballa contnuament per una bona integraci a la zona de tots els seus habitants.
El Mercat Municipal i els petits comeros familiars donen abastiment al barri de tot
tipus de productes i serveis, proporcionant, per tant als vens que no tinguin la necessitat
de desplaar-se al centre de la ciutat.
La zona disposa tamb dun bus urb amb sis parades en ambds sentits a les
zones ms cntriques i concurrents, entre elles enfront lescola.
En quant a les caracterstiques del centre cal dir que l'escola fa cantonada i t
l'entrada principal a travs d'un gran carrer, on es troba la parada de bus escolar (una
mica ms endavant est la parada del servei regular). L'horari de lescola per a educaci
infantil s de 9 a 12 i de 15 a 17, posant a disposici lhora dacollida al mat (de 8 a 9), el
monitoratge dacollida (de 12 a 13 h.) i les activitats extraescolars a la tarda (de 17:15 a
18:15).
s una escola pblica, de dues lnies, fundada als anys 80. Composta per dos grans
edificis, en un podem trobar el gimns, que tamb fa de teatre i sala per a grans
esdeveniments i en laltre l'edifici d'aules i administraci, el qual t dues plantes. Dins
5

aquest segon edifici a la planta baixa trobem la part administrativa, amb la secretaria de
l'escola, la biblioteca, la sala de reprografia, el menjador i cuina i la secci d'educaci
infantil (on est tamb el quartet de material-tutoria del cicle i laula de racons). A la
planta superior est la sala d'audiovisuals, l'aula de msica, l'aula d'acollida, l'aula
d'informtica i la resta daules per a primria, incloses tres tutories (una per a cada cicle),
una sala per als especialistes, i una altra per a l'educaci especial. L'edifici est totalment
adaptat tal i com marca la normativa vigent.
Pel que fa a l'exterior del centre tenim un gran pati format per dues fileres d'arbres i
entre mig una pista de futbol sala. La zona dEducaci Infantil t el seu propi pati, de
dimensions ms redudes i sortida independent des de cada aula. Aquest disposa de
diverses estructures que potencien el moviment i el joc a laire lliure, aix com un sorral.
Als dos laterals de l'edifici hi ha dues zones de terra i pas sense aprofitar, amb els quals
sha iniciat un projecte per construir un petit hort.
L'escola compta amb l'equip directiu (director, cap d'estudis, secretari), personal no
docent (administrativa), conserge, monitors d'acollida i de servei de menjador, el claustre
de mestres format per una trentena de mestres de primria (on tamb compto els i les
mestres dinfantil de l'escola, especialistes i la TEI).
Durant els anys i entre tots shan anat perfilant els trets didentitat de lescola, la qual
es declara:

Catalana: la llengua vehicular de l'educaci, comunicaci i convivncia s la

llengua prpia de Catalunya.

Intercultural: oberta a la riquesa cultural que ens ofereix la poblaci de l'escola,

aprenent i respectant els trets caracterstics d'aquestes sempre i quan no suposin un

perjudici de cap tipus per a la resta de comunitat escolar.

Coeducativa: advocant per l'equitat entre totes les persones, per tant tots els

infants reben la mateixa educaci, independentment del seu gnere.

Laica: no pren partit per cap cultura religiosa en concret, i no defensa la

preeminncia de cap d'elles a la vida escolar.

Solidria: l'escola com una entitat ms, collabora amb diversos projectes d'ajuda

als ms desfavorits.

Ecolgica: procurant ser el mxim de respectuosa amb el medi, i desenvolupant

iniciatives i hbit en els seus alumnes a fi i efecte de cuidar-ho.

Inclusiva: oberta a tothom i treballant per a la integraci a les aules de tots els

seus alumnes, tinguin o no Necessitats Educatives Especfiques.

Sobre la lnia pedaggica del centre escric que s un centre de caire constructivista,
de pedagogia activa, el qual aplica com a una de les seves mximes laprendre a
6

aprendre no noms per al seu alumnat sin tamb per als professionals, a travs de
projectes educatius varis que a ms doten a lescola de recursos i ms personal i el
confereixen una personalitat prpia ats lelevat nombre de poblaci immigrant per
tamb dels projectes que shi duen a terme. Leducaci que dna als seus alumnes es
basa en 5 pilars fonamentals: aprendre a conixer, aprendre a fer, aprendre a viure i
aprendre a ser i lesmentat aprendre a aprendre.
Pel que fa al projecte lingstic la llengua catalana s la llengua vehicular de
l'educaci i de comunicaci de l'escola. La llengua castellana sintrodueix a 1r de Cicle
Inicial. Els nostres alumnes tenen un primer contacte amb la llengua anglesa a partir de
P5 i a nivell curricular es comena a 1r de Cicle Inicial.
Lescola aposta fortament per les noves idees dins de leducaci, la qual cosa es
mostra a travs dels seus Projectes dinnovaci, els quals permeten dur a terme certa
renovaci pedaggica dels professionals. Actualment es duen a terme dos projectes, un
referent a les noves tecnologies, el qual ha donat formaci per a tot el professorat i la
reestructuraci de lanomenada sala dinformtica permetent lentrada de nou
equipament i laprofitament de maquinari vell per tal de dotar cada aula dun ordinador
propi, connectat en xarxa i que des de P3 a 6 permet un aprofitament dels recursos
adaptat a les necessitats dels diversos nivells.
Tamb lescola ha presentat un projecte relacionat amb les cincies grcies al qual
disposa ara dun espai destinat a aquest s i descrit a lapartat de TIC-TAC.
La participaci de les famlies la trobem contnuament i la podem diferenciar en dos
nivells: la participaci a un nivell ms informal i quotidi que es dna a cada aula, nivell o
cicle a travs de la collaboraci en tallers o diverses activitats espordiques, i la
participaci en L'AMPA, a un nivell molt ms formalitzat, formant part del Consell Escolar
i gestionant el servei de menjador i activitats extraescolars.
En referncia a les caracterstiques del cicle est format per 6 grups, 2 de P-3 , 2 de
P-4 i 2 de P-5, tots amb 25 alumnes excepte un grup de P-4 , que en t 24, tanmateix
per, es preveu que durant el curs aquesta plaa quedi coberta.
Tal i com ja he esmentat, tot el cicle est situat a la mateixa planta de ledifici la qual
cosa permet una interacci i coordinaci entre els diversos nivells a lhora de
desenvolupar activitats internivell, com poden ser tallers i/o daltres celebracions que fem
de forma transversal al llarg de tot el curs.
El grup classe al qual dirigeixo la meva proposta, s un P3 (La Classe dels Conills) el
qual t 25 alumnes. La procedncia daquests alumnes en majoria s del barri o ciutat,
llevat de tres alumnes que han arribat fa poc, un del Marroc, un dArgentina i una de la
Xina (de pares xinesos, no adoptada). Els infants estan distributs per 6 taules de 4
7

alumnes (1 delles amb 7 alumnes).Tenim un nen amb una petita sordesa de naixement
que li ha produt a la vegada un lleu retard de parla ,per des que va nixer ha tingut tots
els suports necessaris i en lactualitat el fet de portar un petit audifon li permet seguir les
classes i la resta dactivitats dins duna certa normalitat, com un ms.
s un grup que, ats les seves caracterstiques, no tindr greus problemes a lhora
dadaptar-se a la vida escolar, ja que tots ells, exceptuant els tres nou vinguts, provenen
de Llar dInfants. Tot i aix contemplo el perode dadaptaci i la seva necessitat de
treballar-lo el millor possible per tal daconseguir una bona integraci i cohesi del grup
classe.
Dins el grup establim una mecnica de rotaci que cada cert temps permet als
alumnes canviar de taula per tal de continuar desenvolupant els seus aprenentatges junt
amb un conjunt de dinfants relativament canviant i que els fa descobrir a tots els
companys i companyes de classe.
Pel que fa a la llengua materna, cal esmentar que estem davant uns alumnes els quals
un 40% no parla catal a casa, per tant el treball referent al desenvolupament del
llenguatge oral tindr molta ms importncia que en un altre context, la qual cosa queda
plasmada en totes les meves unitats didctiques, les quals animen a la conversa, al
raonament en veu alta, al debat...en definitiva, a aprendre a viure en la societat actual.
Referent a la relaci amb les famlies, sempre intentar que sigui el ms cordial
possible i sabent escoltar tota aquella informaci del/la nen/a que em puguin oferir, ja
que moltes vegades la meva intervenci educativa es veur recolzada daquestes
aportacions individuals de cadascun dels meus alumnes. s per aix, que a banda de les
reunions dinici de curs i de les que puguin esdevenir al llarg daquest, disposo destones
de tutoria (una hora setmanal) per tal de poder trobar-me individualment, i ms dun cop
al llarg del curs si fa falta, amb els pares i mares del meu alumnat per tal dinformar-los
de la seva evoluci a lescola, de compartir opinions respecte el seu
desenvolupament...en definitiva, que el vincle casa-escola esdevingui un pilar en la vida
escolar de cada nen/a.

3.EIXOS,CAPACITATS I OBJECTIUS DE LETAPA

Durant aquesta etapa els infants hauran de desenvolupar les capacitats i la seva
interrelaci que els permetr crixer com a persones en el mn actual. Aquestes
capacitats estan dividides en els eixos segents:
EIX1:

EIXOS DEL DESENVOLUPAMENT DE CAPACITATS

L'autoconeixement, la construcci i l'acceptaci de la prpia identitat, l'autoestima,

Aprendre a ser i
actuar duna manera
cada vegada ms
autnoma

l'educaci de les emocions, l'autoexigncia i el desenvolupament d'estratgies

d'aprenentatge, del pensament crtic i d'hbits responsables sn essencials per
aprendre a ser i actuar de manera autnoma.
Organitzar i exposar les prpies vivncies; cercar i gestionar informaci provinent de
diferents fonts i suports; emprar diferents tipus de llenguatges (verbal, escrit, visual,

EIX 2:
Aprendre a pensar i
a comunicar

corporal, matemtic, digital), en la comunicaci d'informacions, sentiments i

coneixements; treballar de manera cooperativa i ser conscients dels aprenentatges
propis, avanar en la construcci del coneixement i el desenvolupament del
pensament propi.
Explorar, experimentar, formular preguntes i verificar hiptesis, planificar i

EIX 3:

Aprendre a descobrir desenvolupar projectes i cercar alternatives esdevenen elements clau en els
i tenir iniciativa

processos de formaci de l'alumnat.

La conscienciaci de la pertinena social i comunitria, el respecte per la diversitat,

EIX 4:

el desenvolupament d'habilitats socials, el funcionament participatiu de la instituci

Aprendre a conviure

escolar, el treball en equip, l'empatia vers els altres, la gesti positiva dels conflictes,

i habitar el mn

el desenvolupament de projectes en com, etc., afavoreixen la cohesi social i la

formaci de persones compromeses i solidries.

EIXOS CAPACITATS
1. Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinaci, tot adonantse de les seves possibilitats.
EIX1

2.Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva dell
mateix i dels altres.
3.Adquirir progressivament hbits bsics dautonomia en accions quotidianes per actuar amb
seguretat i eficcia.
4.Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemtiques bsiques.

EIX 2

5.Progressar en la comunicaci i expressi ajustada als diferents contextos i situacions de

comunicaci habituals per mitj de diversos llenguatges.
6.Observar i explorar lentorn immediat, natural i fsic, amb una actitud de curiositat i respecte i

EIX 3

participar,gradualment en activitats socials i culturals.

7.Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills i aprendre
a actuar-hi en conseqncia.
8.Conviure en la diversitat, avanant en la relaci amb els altres i en la resoluci pacfica de

EIX 4

conflictes.
9.Comportar-se dacord amb unes pautes de convivncia que el portin cap a una autonomia
personal, cap a la collaboraci amb el grup i cap a la integraci social.

Aquestes capacitats es concreten en els objectius generals detapa:

1. Identificar-se com a persona tot sentint seguretat i benestar emocional coneixent
el propi cos, les seves necessitats i possibilitats, els hbits de salut, i guanyar
confiana en la regulaci dun mateix
2. Ser i actuar duna manera cada vegada ms autnoma, resolent situacions
quotidianes amb actitud positiva i superant les dificultats.

3. Sentir que pertany a grups socials diversos, participant-hi activament i utilitzant els
hbits, actituds, rutines i normes prpies.
4. Aprendre amb i a travs dels altres, gaudir de la relaci i integrar-se en el grup tot
establint relacions afectives positives amb actituds dempatia i collaboraci i
intentant resoldre conflictes de manera pacfica
5. Observar i experimentar en lentorn proper amb curiositat i inters, interpretant-lo i
fent-se preguntes que impulsin la comprensi del mn natural, social, fsic i
material.
6. Conixer experincies, histries i smbols de la cultura prpia del pas i de la
daltres companys i companyes, generant actituds de confiana i respecte per les
diferncies i valorant les relacions socials i afectives que shi estableixin
7. Representar i evocar aspectes de la realitat viscuda, coneguda o imaginada i
expressar-los mitjanant les possibilitats simbliques que els ofereix el joc i altres
formes de representaci.
8. Comprendre les intencions comunicatives daltres infants i persones adultes i
expressar-se mitjanant la paraula, el gest i el joc.
9. Desenvolupar habilitats de comunicaci, expressi, comprensi, i representaci
per mitj dels llenguatges corporal, verbal,grfic, musical, audiovisual i plstic;
iniciar el procs daprenentatge de la lectura i de lescriptura, de les habilitats
matemtiques bsiques i de ls de les tecnologies de la informaci i la
comunicaci.
10. Aprendre i gaudir de laprenentatge,pensar i crear, qestionar-se coses,fer-les ben
fetes, plantejar i acceptar la crtica i fer crixer el coneixement duna manera cada
vegada ms estructurada.
4.REES DE CONEIXEMENT
Aquestes sn les rees en les que linfant trobar els coneixements i experincies
bsiques per al seu desenvolupament al llarg de letapa deducaci infantil, aix com el
seus continguts.
DESCOBERTA DUN MATEIX I DELS ALTRES

10

Autoconeixement i gesti de les emocions

- Exploraci i reconeixement de caracterstiques bsiques del propi cos: parts, canvis fsics,
creixement, necessitats bsiques. Integraci de les descobertes en un esquema i imatge corporals
de base slides i flexibles.
- Exploraci i reconeixement de les prpies possibilitats a travs del cos: emocionals,sensorials, i
perceptives, motrius, afectives i relacionals,expressives i cognoscitives
-Acceptaci positiva de les prpies caracterstiques, tant capacitats com limitacions personals.
-Actitud optimista, esfor i iniciativa per anar resolent situacions de dificultat:fsiques,
emocionals,relacionals,intellectuals; comptant amb lajut de les persones adultes o els iguals.
-Identificaci de les emocions bsiques:amor,alegria,tristesa,enuig i por a partir de les prpies
vivncies. Associaci amb causes i conseqncies. Relaci entre coneixement i acci.
-Expressi de les prpies emocions mitjanant els diversos llenguatges:corporal, plstic,musical i
verbal. Adquisici progressiva del vocabulari referit a les emocions.
-Confiana i seguretat en els progressos propis. Autoregulaci progressiva democions per

Joc i Moviment

aconseguir un creixement personal i relacional satisfactori.

-Gust i valoraci del joc, lexploraci sensorial i psicomotriu com a mitj de gaudi personal i de relaci
amb si mateix, amb els altres i amb els objectes.
-Exploraci de moviments en relaci a un mateix, els altres , els objectes , i la situaci
espaciotemporal, tot avanant en les possibilitats expressives del propi cos.
-Expressi, a partir de lactivitat espontnia, de la vida afectiva i relacional mitjanant els llenguatge
corporal.
-Domini progressiu de les habilitats motrius bsiques: coordinaci, to muscular, equilibri, postures
diverses i respiraci.
-Organitzaci progressiva de la lateralitat.
-Experimentaci i interpretaci de sensacions i significats referits a lespai:dintre-fora,davantdarrere,segur-perills,entre daltres i referits al temps: ritme, ordre, durada, simultanetat, espera.
-Creixement personal en el desenvolupament de diversos jocs: de maternitat,de
contrastos,exploratoris,sensoriomotors,simblics.
-Comprensi i valoraci progressiva de la necessitats de normes en alguns jocs.

Relacions afectives i comunicatives

-Prudncia davant algunes situacions de risc o perill.

-Exploraci, acceptaci, respecte i valoraci positiva dels trets caracterstics dels altres,sense
prejudicis ni estereotipis que dificulten la convivncia
-Inters i confiana per acostar-se afectivament a les emocions de les altres persones. Sensibilitats i
percepci de les necessitats i els desitjos dels altres amb progressiva actitud dajuda i de
collaboraci.
-Sentiment de pertnyer al grup i comproms de participar en projectes compartits.
-Reflexi sobre les relacions que sestableixen en els grups i participaci en la concreci de normes
per afavorir la convivncia.
-Disposici a la resoluci de conflictes mitjanant el dileg, a lassumpci de responsabilitats i a la
flexibilitzaci dactituds personals per trobar punts de coincidncia amb els altres i arribar a acords.

11

Autonomia personal i relacional

-Autoregulaci progressiva dhbits dautonomia i rutines referits a la cura del

cos:higiene,descans,alimentaci i seguretat.
-Aplicaci dhbits dautonomia i rutines en la vida escolar, mostrant iniciativa i esfor per trobar
personalment solucions a situacions i dificultats superables, sabent demanar ajuda quan faci falta i
acceptar-la quan calgui.
-Exercitaci progressiva dhbits que afavoreixin la relaci amb els altres: cura, atenci, escolta,
dileg i respecte.
-Participaci en la cura i manteniment dels objectes i espais collectius.
-Incorporaci progressiva dhbits beneficiosos per a la salut com a benestar personal i
interpersonal.
-Iniciativa per fer propostes,comunicar experincies i participar activament en la presa de decisions.
-Desig dautonomia i iniciativa prpia.
-Seguretat i confiana en les prpies possibilitats daprenentatge i satisfacci pels progressos

Exploraci de lentorn

assolits.

DESCOBERTA DE LENTORN
-Observaci i identificaci de diferents elements de lentorn: materials,objectes,animals,plantes i
paisatges.
-Observaci i identificaci de qualitats delements de lentorn.
-Observaci i identificaci de fenmens naturals: dia,nit,sol,pluja,nvols,vent entre daltres i valoraci
de la seva incidncia en la vida quotidiana.
-Identificaci de figures tridimensionals: esfera,cilindre i prisma; i planes: triangle,quadrilter i cercle,
que formen part de lentorn.
-Observaci i identificaci de lentorn social: lescola, el carrer, el barri, el poble o ciutat.
Reconeixement de pertinena a la famlia, a lescola, al grup classe, i les relacions que shi
estableixen.
-Observaci de la diversitat de costums,maneres dinterpretar la realitat,procedncies,llenges
familiars,entre un mateix i els companys i companyes de classe i acceptaci daquesta realitat com
una manera daprendre.
-Identificaci de festes, tradicions, histries i llegendes de lentorn proper i de Catalunya. inters per
participar en activitats socials i culturals i per conixer manifestacions prpies de les cultures de
companys i companyes de classe.
-Identificaci de diferents ocupacions i serveis que desenvolupen les persones adultes de lentorn.
-s de diferents recursos grfics per recollir i comunicar les observacions com el dibuix o la cmera
fotogrfica,entre daltres.
-Valoraci de les normes que regeixen la convivncia en els grups socials,tot establint relacions de
respecte i collaboraci amb les persones de lentorn proper.

Experimentac

-Respecte pels elements de lentorn natural socials i participaci en actuacions per a la conservaci
del medi.
-Observaci i reconeixement de semblances i diferncies en organismes,objectes i
materials:color,grandria,mida,plasticitat,utilitat ,sensacions i altres propietats.
-Experimentaci daccions que provoquen canvis en objectes i materials,fent anticipacions i
comparant els resultats.

12

i i interpretaci

-s dinstruments dobservaci directa i indirecta per a la realitzaci dexploracions i

dexperincies,tant analgics com digitals: lupes, balances i sensors per a la recollida i posterior
anlisi de dades.
-Iniciaci en ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci.
-Mesurament dobjectes manipulables per conixer les seves caracterstiques i comparar-los. s
destratgies de mesurament de longitud,capacitat,massa,temps,temperatura,fent estimacions i
prediccions i usant unitats no convencionals.
-Observaci de caracterstiques i comportaments dalguns animals i plantes en contextos diversos:
com sn, com salimenten, on viuen, com es relacionen.
-Reconeixement dels canvis que es produeixen en animals i plantes en el decurs del seu
desenvolupament, interpretant les primeres nocions dsser viu i cicle.
-Curiositat i iniciativa per la descoberta, per fer-se preguntes,cercar informaci de diferents
fonts,compartir-la amb els companys i companyes de classe, i organitzar-la en els diferents models.
-Verbalitzaci dels processos i dels resultats,evocant lexperincia realitzada i valorant les
aportacions dels altres.

Raonament i representaci

-Representaci grfica del procs seguit en lexperimentaci i de la interpretaci dels resultats.

-Reconeixement i interpretaci de diferents rols observables en entorns propers i quotidians.
-Comparaci,ordenaci i classificaci dobjectes i material,establint relacions qualitatives i
quantitatives,per reconixer patrons,verbalitzar regularitats i fer anticipacions.
-Construcci de la noci de quantitat i inici de la seva representaci.
-Reconeixement i representaci de nombres en situacions diverses,adonant-se que sn presents en
situacions quotidianes i per a qu es fan servir: quantitat,identificaci, ordre i situaci.
-Reconeixement de seqncies i ordenaci temporal de fets i activitats de la vida quotidiana.
Identificaci de sries i predicci de la seva continutat.
-aplicaci destratgies de clcul ,per afegir, treure,repartir i agrupar reconeixent la modificaci de les
quantitats i fent estimacions de resultats.
-Situaci dels objectes en lespai, reconeixent la posici que ocupen i la distncia respecte dun punt
determinat. Orientaci en espais habituals de lhabitatge, lescola i dentorns coneguts, fent s de la
memria espacial.
-s destratgies per resoldre situacions que requereixin els coneixements matemtics. Verbalitzaci
dels processos i valoraci dels resultats.
-Adquisici progressiva de lautonomia cognitiva que genera el treball basat en lexperimentaci i el
raonament,amb la comprovaci,el contrast i la justificaci com a manera habitual de conixer i
delaborar explicacions.
-Identificaci dalguns canvis en la vida quotidiana i els costums en el pas del temps i en situacions
properes. Conscincia del pas del temps,els dies, les setmanes, els mesos i les estacions. s del
Calendari.
-Identificaci de canvis que es produeixen en lentorn i en el temps, establint relacions causa-efecte.
-s del dibuix com a mitj de representaci :observaci de la realitat,processos,canvis.
-Elaboraci i interpretaci de representacions grfiques senzilles sobre dades de la vida quotidiana.
-Identificaci dinformacions proporcionades pels diferents mitjans de comunicaci , i expressi de la
prpia opini.
COMUNICACI I LLENGUATGES

13

Observar,escoltar i experimentar

-Sensibilitat i inters per lescolta,lobservaci i lexploraci de les possibilitats sonores,

simbliques,cintiques i plstiques delements de lentorn.
-Participaci i escolta activa en situacions habituals de comunicaci,com ara converses,contextos de
joc,activitats de la vida quotidiana i activitats relacionades amb la cultura.
-s destratgies per comprendre els altres quan sexpressen verbalment,adoptant una actitud
positiva i de respecte envers les llenges.
-Comprensi del llenguatge no verbal com a expressi de les emocions.
-Curiositat,inters i gaudi davant les creacions
musicals,visuals,literries,audiovisuals,plstiques,obres escniques,usant estratgies per
escoltar,mirar i llegir.
-Escolta i comprensi de narracions,contes,canons,llegendes,poesies,endevinalles i dites
tradicionals i contempornies,com a font de plaer i daprenentatge.
-Escolta activa de creacions musicals per a la discriminaci,identificaci i captaci de la pulsaci i
ritmes,estructures, qualitats dels sons, melodies i harmonies.
-Experimentaci amb tcniques plstiques i audiovisuals bsiques:
dibuix,pintura,collage,modelatge,estampaci,edici grfica amb ordinador i imatge,treballant lalfabet
visual; punt,lnia,taca,color,textura,volum,enquadrament,punt de vista i llum.
Exercitaci de destreses manuals: retallar,esquinar,arrugar,punxar i plegar, adquirint coordinaci
oculomanual.
-Exploraci de diferents instruments; llapis,retoladors,pinzells,ratol i teclat dordinador, i tampons,
per produir missatges escrits o grfics.
-Experimentaci amb el gest i el moviment,dansant,jugant a crear diferents moviments amb el cos,
per saber trobar la prpia capacitat expressiva i les emocions que comporta.
-Progressi en el domini i ls de la veu, a partir de jocs i de la can,aix com en les habilitats i
actituds necessries per a ls dels instruments musicals.
-iniciaci als usos socials de la lectura i lescriptura. Exploraci de materials de lentorn,com
etiquetes,cartells,llibres i revistes, en suport de paper o digital, que contenen text escrit.
-Satisfacci per les descobertes i els progressos individuals i de grup en les habilitats lingstiques i
expressives.

14

Parlar,expressar i comunicar

- Inters per compartir interpretacions, sensacions i emocions provocades per les produccions
artstiques: literries, musicals, teatrals, plstiques i audiovisuals.
-s i valoraci progressiva de la llengua oral per evocar i relatar fets,per expressar i comunicar
idees,desitjos i sentiments,com a forma daclarir,organitzar i accedir al propi pensament,per regular
la prpia conducta i la dels altres.
-s de recursos expressius del propi cos i de suports visuals en la comunicaci oral.
-Expressi i comunicaci de fets, sentiments i emocions,vivncies o fantasies a travs del dibuix i de
produccions artstiques: musicals,plstiques,escniques i audiovisuals.
-Utilitzaci destratgies per fer-se comprendre i per comprendre els altres, amb imitaci de models i
amb un s de la llengua cada vegada ms acurat: pronunciaci clara, estructura gramatical
correcta,lxic precs i variat,entonaci i to de veu apropiats.
-Gust per participar en les converses amb ls progressiu de les normes que regeixen els intercanvis
lingstics: torns de parla, atenci , manteniment i canvi de tema, adequaci al context, i de les
formes establertes socialment per iniciar,mantenir i finalitzar les converses.
-Participaci en converses sobre diferents temes,tot compartint les
descobertes,hiptesis,desitjos,sentiments i emocions,aprenent a contrastar i a incorporar les
aportacions dels altres.
-s de la llengua per mostrar acords i desacords i resoldre conflictes de manera apropiada i
assertiva.
Utilitzaci dinstruments tecnolgics (TIC) i del llenguatge audiovisual com a mitj de

Interpretar,representar i crear

comunicaci,per enregistrar,escoltar i parlar.

-Comunicaci a travs del codi matemtic en situacions de la vida quotidiana.
-s dels llenguatges verbal,musical,plstic,matemtic,audiovisual i corporal com a objectes de
diversi, de creaci i daprenentatge a travs de jocs lingstics i expressius. Apreciaci de lesttica
de les formes literries ritme i rima- i artstiques, i de les sensacions i emocions que provoquen.
-Descoberta i coneixement progressiu de les relacions entre el text oral i lescrit.
-s destratgies per aproximar-se a la lectura,com sn ara identificaci de paraules significatives i
usuals,s del context i de la forma de lescrit, reconeixement de lletres, s de les il3lustracions grfics
i altres imatges que acompanyen els textos.
-Iniciativa i inters per produir textos escrits en contextos significatius amb diferents funcions i amb
aproximaci progressiva a lescriptura convencional.
-Utilitzaci de la intuci,la improvisaci,la fantasia,i la creativitat tant en lobservaci i lescolta com
en els processos creatius artstics.
-s de materials i tcniques plstiques per fer representacions de manera creativa.
-Creaci individual i collectiva de diferents tipus de textos,com sn ara contes, relats, rodolins i
endevinalles, gaudint del plaer de la creaci de mns imaginaris a travs de les paraules i les
imatges.
-Interpretaci de canons i danses tradicionals catalanes i darreu del mn i representaci de
personatges,fets i jocs dexpressi corporal.
-Adq1uisici dactituds i habilitats necessries per posicionar-se com a intrpret,oient,compositor o
director:escoltar,observar, interpretar i crear.

15

-s de llibres tamb en format multimdia, per imaginar, informar-se divertir-se, estar b.

Interpretar,representar i crear

-Utilitzaci dinstruments tecnolgics en els processos creatius per al treball amb la fotografia, el
vdeo, lordinador a travs dels programes oberts dedici de textos, grfics, presentacions.
Expressi audiovisual per crear histries, dibuixar i pintar amb editors grfics i multimdia.
-Iniciaci en les habilitats per a lanlisi de la llengua, correspondncia so-grafia, segmentaci
sillbica, amb s de vocabulari especfic per referir-se a alguns dels seus elements bsics: paraula,
so lletra,ttol. Gust per provar, reformular i reflexionar sobre la llengua.
-Reconeixement i s de llenguatge matemtic amb nombres,smbols i codis que poden ser llegits
pels altres i que tenen significats compartits per la societat en contextos reals i situacions
progressivament ms complexes.
-s de procediments, com ara preguntar,negociar,predir,planificar,raonar,simular.
-Construcci de la noci de quantitat i nici de la seva representaci.
-Valoraci i respecte per les produccions orals, grfiques i escrites prpies i dels companys i
companyes.

5.METODOLOGIA
Al Cicle d'Educaci Infantil apliquem una metodologia constructivista, la qual passa
per entendre a linfant com el constructor del seu cam d'ensenyament i
aprenentatge, en la que nosaltres com a docents fem el paper de mediadors entre els
diversos continguts i els nostres infants, convertint-nos en els seus guies i entenent que
cada alumne/a t un paper molt actiu.
s una metodologia de caire globalitzador basant-se en la significativitat dels
diversos aprenentatges a travs d'experincies i vivncies d'observaci, manipulaci
i experimentaci convertint les nostres activitats en part activa i motivadora d'aquests
aprenentatges.
Per a iniciar aquest procs partim dels coneixements previs que puguin tenir els
nostres infants i dun clima clid de seguretat, respecte i confiana que permeti
lexpressi democions, opinions, dubtes, xits i frustracions.
Es valoren tamb les diverses formes d'agrupament que, en cada cas, responen a
les millors condicions de les activitats per a desenvolupar tot el potencial que ens
puguin oferir els nostres infants, donant als nostres alumnes una atenci a la diversitat
ms constant i diversificada, inclosa dintre dels seus propis processos d'ensenyament i
aprenentatge, afavorint la seva autonomia en totes aquestes activitats, engegant un
procs creatiu que parteixi dels seus propis interessos per a arribar a les seves
prpies fites.
No ens oblidem tampoc el paper que faran les famlies, continuadors d'aquests
processos d'ensenyament i aprenentatge amb els quals ens coordinarem a travs de
notes i moments comuns del dia per tal de poder mantenir les directrius bsiques
d'aquests aprenentatges, ja sigui demanant la seva collaboraci i cooperaci en la
16

resoluci de dubtes, ja sigui per escrit i/o de forma oral, o b a travs de les diverses
accions voluntries que puguin dur a terme durant el curs escolar, establint lligams
entre casa i escola que els acompanyar al llarg de tota la seva vida escolar.
5.1 Organitzaci de lespai i el temps.
En quant a lorganitzaci de laula, aquesta pretn afavorir lautonomia i lordre
(material a labast i amb una classificaci per zones o racons) i permet, daquesta
manera, dur a terme, en nombroses ocasions, diferents activitats simultnies en un espai
com. Fem s, sempre que ho necessitem, daltres espais o installacions amb que
compta el centre i la ciutat.
Treballem bsicament amb el grup-classe, per en propostes de racons, algun taller
en concret, organitzaci de festes, pati...es refora el coneixement i treball entre els
alumnes del nivell i del cicle.
En les diferents unitats que presento, proposo activitats de tot tipus dagrupaments: hi
ha activitats en gran grup, mig grup, en petit grup, per parelles o individuals, en funci del
contingut a treballar i de les necessitats i caracterstiques dels alumnes.
En lorganitzaci temporal tinc en compte en tot moment, dintre de les possibilitats
que ofereix lambient i activitat escolar, els diferents ritmes biolgics dels alumnes.
Procuro alternar les activitats de major moviment, implicaci o concentraci amb daltres
ms tranquilles que ajudin a la relaxaci i/o al descans, tenint present en quins moments
de la jornada els infants sn ms receptius i actius o requereixen ms tranquillitat.
5.2 Rutines i hbits
Lhorari del curs est organitzant tenint en compte, entre altres aspectes organitzatius,
les rutines diries. Aquestes rutines tenen un valor important ja que ajuden els nens a
interioritzar ritmes, els permeten anticipar el que passar, alhora que els proporcionen
seguretat i confiana. Una de les rutines que ms treballem s lassemblea (com a punt
de trobada, davant dalgun conflicte, per organitzar o motivar alguna activitat o joc...)
Amb aquest treball afavorim la utilitzaci de les normes, lexpressi lliure, lescolta, el
respecte per les idees dels altres....
Tamb constitueixen un eix important en Educaci Infantil les rutines relacionades
amb la higiene corporal (neteja de les mans i cara, adquisici de la conscincia i
autonomia de les accions que ens ajuden a estar nets, utilitzaci correcta dels estris de
neteja com el sab, la tovallola, el paper higinic...).i lalimentaci (conscincia de la
necessitat duna alimentaci variada i saludable, hbits relacionats amb lalimentaci (s

17

destris, acabar-sho tot, no aixecar-se de la taula, postura adequada...), i les normes de

convivncia relacionades amb el menjar).
5.3 Racons
Organitzarem la classe en racons de treball, que igual que les rutines, es treballaran
de manera transversal al llarg de tot el curs. Les normes de funcionament i ordre sn
molt importants i estan pactades entre tots. El nen adquireix aqu un paper protagonista,
essent ell qui escull el rac al que vol anar, quina activitat vol fer i registra la seva visita
en una graella especfica pels racons...
Abans de linici dun nou rac, o davant dalgun canvi organitzatiu o de material, hi ha
una trobada, per presentar el contingut del rac i algunes de les seves possibilitats.
Rac de joc simblic (cuineta): En aquest rac afavorim en linfant lexpressi de
sentiments, emocions, frustracions, inseguretats, plaers,... a travs de la interpretaci de
diferents rols i professions sense discriminaci de sexe, cultura, raa... Fem s de
materials diversos com disfresses, mocadors, maquillatge, fireta, nines... Aquest rac ens
permet reforar i treballar altres aspectes com la mesura, numeraci, classificaci,
diversos discursos expressius...
El rac de la cuineta s una de les unitats didctiques que presento, la qual
prviament al propi joc simblic, es dedica al procs de muntatge daquest rac per part
de lalumnat.
Rac del panell imantat: s un espai interactiu i destinat, sobretot, a la iniciaci en el
llenguatge escrit, en el qual els alumnes hi trobaran jocs de paraules, relacions de
paraules amb imatges...es dur a terme en petit grup per tal de poder avaluar molt millor
els progressos de cada infant.
Rac temporal (observaci): la finalitat daquest rac s la danar recollint tot all
que anem treballant i descobrint, per tal que els infants tinguin un espai que els hi
permeti recordar all viscut en cada poca del curs. Seran ells mateixos els qui el vagin
confeccionant a partir dimatges, objectes o altres materials.
Rac de la biblioteca: En aquest espai volem reforar els hbits lectors, millorar el
vocabulari i lexpressi oral, desvetllar el sentit crtic, fomentar la imaginaci...
Interpretem imatges, cartells, enregistraments, fotografies, contes, que acompanyen a
textos escrits...., escrivim, comentem, fem prediccions, canviem, inventem i interactuem
amb diferents textos escrits, juguem a jocs que impliquen la utilitzaci de labecedari...
Rac de plstica: En aquest rac pretenem que lalumnat gaudeixi amb lexpressi
plstica tot proposant-li un espai per experimentar, manipular, utilitzar diversos estris i
18

tcniques, en un ambient de respecte i llibertat. Utilitzem materials com fang, plastilina,

materials de rebuig, cartolines, plstics, tints, fruites, hortalisses i objectes no habituals.
Reforcem tamb aspectes de motricitat fina (control del gest, moviment...) i expressius,
aix com el respecte per les prpies produccions i les dels altres.
Rac de lordinador: aquest espai pretn un primer acostament dels infants a les
noves tecnologies, mitjanant la interacci entre linfant i lordinador de laula.
Rac dexperimentaci: En aquest rac la nostra intenci primera s observar i
experimentar diferents situacions, objectes i fenmens que ajuden els nens i nenes a
millorar la seva percepci i a anar superant les limitacions prpies del seu pensament.
Ens plantegem petites hiptesis, les desenvolupem, analitzem les conclusions a que hem
arribat, classifiquem objectes, observem diferncies entre animals i plantes, explorem les
qualitats de diferents materials...
Un recurs que tindr gran importncia al llarg de totes les unitats ser La Capsa de
les Sorpreses. Grcies a ella dotarem de gran motivaci i expectaci moltes de les
activitats proposades. Hi haur vegades que hi apareixeran titelles, daltres contes o,
tamb, servir com a vincle entre casa i escola donant loportunitat a cada infant de
poder compartir amb els companys i les companyes tot tipus dobjectes, imatges o
records especials que tingui a casa.
5.4 s de les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC) per a
laprenentatge i el coneixement (TAC)
Podem trobar varis tipus dimplementacions tecnolgiques a lescola.
-Tenim una sala dordinadors, amb 26 aparells (la majoria sorgits de donacions
dempreses per revisats per la comissi dinformtica de lescola per al seu ptim s),
una segona aula dotada amb 13 ordinadors i el programari corresponent, i una aula del
projecte de cincies dotada amb 6 ordinadors, un microscopi informtic i una pantalla
amb can projector i DVD tot interconnectat .
La participaci en aquest projecte de cincies i en el de noves tecnologies i TIC ha
perms reestructurar els recursos informtics i el maquinari ms antic per til igualment
sha passat a les diverses aules, aconseguint un ordinador per aula i tot connectat en
xarxa.Aquesta circumstncia ens ha procurat usos freqents de lordinador dins les
aules, ja sigui al rac de lordinador o en fets ms puntuals , per exemple, tal i com ,es
descriu a la unitat Ara arriba Carnestoltes, per tal de facilitar les diverses consignes
diries.

19

Tamb shan establert vries pissarres digitals, una per cicle, les qual estan ubicades
en espais ds com, ja sigui la Biblioteca, la sala de psicomotricitat, la sala
daudiovisuals i laula de racons.
Per poder fer servir tota aquesta tecnologia es fa una iniciaci des de p3 en la
interacci entre teclat, ratol i pantalla fets a travs dactivitats clic adequades per a cada
nivell per continuar desprs amb la introducci al nostre alumnat en la visi dexposicions
sobre treballs fets per ells mateixos i daltres moments reproduts en presentacions
interactives que desprs es distribueixen entre les famlies, per tal de que vegin de forma
ms mplia com treballem dins laula.
6.AVALUACI:CRITERIS I TIPUS
Dintre del cicle lavaluaci s un procs continu i global que acompanya a linfant al
mateix ritme que els mateixos aprenentatges a travs de varis tipus davaluaci.
Larticle 52 de la Llei 12/2009, de 10 Juliol ,dEducaci especifica que el currculum
comprn els criteris davaluaci del desenvolupament personal i del grau dassoliment
dels objectius educatius.
Aquests criteris davaluaci sn:
1. Saber explorar i reconixer les parts, les possibilitats i caracterstiques del seu propi
cos. Expressar-se amb les prpies emocions i iniciar-se en la seva identificaci.
2. Participar en el joc, a travs del moviment, assimilant sensacions referides a l'espai i
al temps i amb una comprensi progressiva de la necessitat d'unes normes.
3. Tenir inters i confiana en els altres i sentir-se part del grup, establint relacions
afectives positives mtues.
4. Fer de manera autnoma, progressivament, activitats habituals referents a la prpia
cura, a les tasques escolars i en la relaci amb els altres.
5. Identificar caracterstiques i regularitats en l'entorn natural, social i cultural, i utilitzar
els recursos grfics per recollir i comunicar les observacions.
6. Fer anticipacions i comparacions dels resultats de les experimentacions, emprant
les mesures adequades i la seva representaci grfica.
7. Aplicar estratgies de clcul, comparar, ordenar, classificar, reconixer patrons i
verbalitzar-ho.
8. Usar la llengua oral, el gest i les imatges per expressar idees, desitjos, sentiments i
emocions; escoltar i participar de manera activa en situacions habituals de conversa
i d'aprenentatge amb l's d'un llenguatge no discriminatori, i amb actitud de respecte
vers altres cultures i diferents llenges.
9. Mostrar inters per la descoberta progressiva de les relacions entre el text oral i
20

l'escrit, iniciar-se en l's funcional de la lectura i l'escriptura. Crear de manera

individual i collectiva petits textos i dibuixos.
10. Manifestar les habilitats necessries per poder escoltar, observar, interpretar i crear
en els diferents llenguatges: verbal, corporal, plstic, musical, matemtic i
audiovisual, i incorporar la iniciaci als instruments tecnolgics (TIC).
Aquests criteris sapliquen durant tot el procs davaluaci. Sempre al principi es fa
una avaluaci inicial,amb finalitat diagnstica, dels coneixements previs que es tenen
sobre la situaci o lobjecte. Tenim en compte la Zona de Desenvolupament Proper dels
nostres infants aix com les seves potencialitats i entorns que ens aportaran contingut
interessant i original. A ms daquesta avaluaci, aquest registre ens serveix per
comparar finalment amb lavaluaci final i aix conformar levoluci per escrit dels
aprenentatges que ha fet linfant durant aquell curs.
A continuaci i segons van succeint els diversos aprenentatges per part de lalumnat
sestableix una avaluaci continua ,amb finalitat formativa, consistent en varis processos
de recollida de dades, principalment amb graelles de doble entrada on trobem alguns
tems avaluats vries vegades i amb una escala de tres graus simple (adquirit, a mitges,
no adquirit) i sobretot a travs de lobservaci directa i sistemtica.
Tota aquesta informaci desprs es compara amb lavaluaci inicial i en funci de
levoluci daquesta i de lassoliment dels objectius bsics del curs es redacta un informe
de lavaluaci final, amb finalitat sumativa, que desprs es lliura a les famlies, una cpia
del qual roman a lescola per a completar la totalitat dinformes de tot lalumnat durant tot
el perode escolar.
Tinc en compte des de linici de curs lopini dels infants respecte all que creuen que
han aprs, si podrien haver aprs ms...s a dir, sinicia una implicaci per la seva part
en la seva prpia avaluaci a partir de lautoavaluaci, fent-los aix partcips no noms
del seu aprenentatge sin tamb de la valoraci dels resultats.
Finalment, es desenvolupa una coavaluaci amb les aportacions de tots els i les
mestres que intervenen en els processos daprenentatge de laula, per tal que aquesta
sigui molt ms rica.
Un cop finalitzada cada unitat didctica es realitzar una avaluaci per part nostra
respecte la metodologia emprada, lactitud dels i les mestres, els materials utilitzats, les
activitats proposades...per tal de poder millorar la prctica docent.

21

7.ATENCI A LA DIVERSITAT I A LES NECESSITATS EDUCATIVES DE

LALUMNAT
La meva programaci contempla latenci a la diversitat de necessitats educatives que
presenten els i les alumnes i lassoliment per tots ells de les competncies que els hi
permetin el seu desenvolupament personal i escolar, s per aix que en tot moment
organitzo la meva activitat docent tenint en compte les caracterstiques dels meus
alumnes, la diversitat de necessitats i ritmes daprenentatge.
Per tant, latenci a la diversitat anir encaminada en tres aspectes fonamentals: la
correcta adaptaci dels tres nens immigrants, latenci del nen amb sordesa i lleu
retard de la parla i la diversitat que trobem en la globalitat del grup classe, tant pel que
fa a les diferents edats com ritmes daprenentatge.
Pel que fa als nens immigrants, cal dir que inicien el curs en el seu inici per sn de
nova incorporaci, ja que tot just fa entre 3-4 mesos que van arribar. s per aix que
prenc determinades actuacions transversals al llarg del curs escolar . Una delles va
encaminada per qu se sentin, el ms aviat possible, segurs, tranquils i amb confiana
dins del grup-classe, en un clima clid i proper, per tal de promoure una bona integraci
social. Desprs el meu treball ser el de guiar-los cap a la immersi lingstica, s a dir, a
facilitar-los laprenentatge (comprensi i expressi) del Catal. Aquest fet es veu reflectit
en totes les meves unitats didctiques, donat que el llenguatge oral t un gran paper com
a eix vertebrador en totes elles, i per aix, contemplo la necessitat daquests alumnes pel
que fa la llengua.
Aquest refor del desenvolupament de la llengua oral anir dirigit a tot lalumnat, ja
que s de gran rellevncia en el seu procs daprenentatge global.
Referent a lalumne amb lleugera sordesa i retard de la parla, cal dir que porta un
audifon el qual el possibilita escoltar el millor possible, tot i aix la meva atenci ser la
de atendre que en tot moment escolti tot el que es diu i es parla a laula, motivar-lo per
qu intervingui sense por i donar-li confiana, seguretat i lautoestima necessria per tal
que vagi assolint tots els aprenentatges.
Cal dir que el centre disposa dels serveis de lEAP i, en els casos necessaris, del
CREDA, tot i que cap dels alumnes de la Classe del Conills requereix, de moment la
seva atenci.
Finalment, en tot moment tinc en compte els diferents ritmes daprenentatges i les
diverses capacitats dels alumnes, com ja hem vist a lapartat de metodologia.

22

8. ALTRES ASPECTES A DESTACAR

Tal i com hem vist, el tarann vertebrador de la meva programaci s la
interculturalitat, la qual porta implcita tot un treball de valors en totes i cadascuna de
les unitats didctiques que presento, els quals podem resumir de la segent manera.
UD
BON DIA
ELS CONILLS
LA CASTANYADA
LES JOGUINES
COM ESTEM?
CARNESTOLTES
MUNTEM EL

VALORS
Cohesi social, hbits de convivncia, autonomia personal.
Respecte pel medi ambient i els animals, reconeixement dins del grup.
Respecte pel folklore i les tradicions, tant de la prpia cultura com la dels altres.
La cooperaci i el saber compartir.
Educaci emocional.
Respecte pel folklore i les tradicions, tant de la prpia cultura com la dels altres.
Cooperaci, respecte per les opinions dels altres, convivncia, iniciaci duna

RAC DE LA

conscincia per una alimentaci sana.

CUINETA
SANT JORDI
DE LA CAPSA EN

Respecte pel folklore i les tradicions, tant de la prpia cultura com la dels altres.
Cooperaci, saber compartir, acceptaci de les regles del joc (convivncia)

SURTEN JOCS

Tal i com he esmentat un altre aspecte en el que faig incidncia amb totes les meves
propostes s el llenguatge oral. Lexpressi oral forma part indispensable de la
comunicaci de linfant amb el mn exterior i s en aquestes primeres etapes en les
quals hem dassegurar-nos que sestableixen les bases daquesta comunicaci.
La meva programaci tamb t un component ldic important, fent efectiva aquelles
mximes daprendre jugant o de que aprendre s un joc, especialment en aquesta etapa.

23

9.TEMPORALITZACI

MES
UD
1
2
3
4
5
6

SETEMBRE

1r

TRIMESTRE

OCTUBRE

NOVEMBRE

DESEMBRE

2n

TRIMESTRE

GENER

FEBRER

MAR

3r

TRIMESTRE

ABRIL

MAIG

JUNY

DE

LA

CAPSA

SURTEN

JOCS

BON DIA
SOM
ELS

CONILLS
LA
CASTANYADA
LES
JOGUINES
COM
ESTEM?
ARA ARRIBA
CARNESTOLTES
MUNTEM

EL RAC
DE LA
CUINETA

8
9

SANT
JORDI

24

10.UNITATS DIDCTIQUES
1-BON DIA! (Rutines)
DURADA: anual.
TEMPORALITZACI: 45 minuts cada dia.
JUSTIFICACI: El Bon dia s la rutina que sestableix cada dia a primera hora del mat. Aquest plantejament afavoreix, per una banda que els infants es vagin
adaptant al ritme quotidi i, per laltra permet la cohesi del grup ja que s un temps i espai de participaci conjunta. Seguint a Bruner, les rutines potencien la
comunicaci perqu sestructuren com a contextos dinteracci estables, regulars i limitats. Aquesta unitat ofereix als infants un entorn estable que ben segur els
dna seguretat i afavoreix la seva participaci. Establir una srie de rutines significatives i funcionals ajuda a que els infants, a partir de les prpies vivncies, vagin
elaborant una representaci mental del temps alhora que afavoreix el desenvolupament de la llengua oral.
ACTIVITATS CAPACITATS
CRITERIS AVALUACI
1
3
5
6
9
2
4
8
2
3
5
6
9
3
7
8
3
3
4
5
6
9
2
4
8
4
3
5
6
9
2
3
4
5
8
5
4
5
7
9
3
4
8

10
10
10
10
10

OBJECTIUS GENERALS
3
4
2
3
3
1 2
3
5
3
4

7
8
7
7
7

8
8

9
9
9
9
9

10
10

ACTIVITATS
MOTIVACI:
CONTINGUTS

1.- Sona la msica mentre els/les nens/es entren a laula i per poder anticipar la situaci. Un cop tots asseguts a la rotllana es canta la can Cada dia al demat.
DESCOBERTA DUN MATEIX I DELS
DESCOBERTA DE LENTORN
COMUNICACI I LLENGUATGES
OBJECTIUS DIDCTICS
ALTRES
- Adaptaci a les rutines de la classe.
- Observaci directa del temps
- Memoritzaci dels noms dels infants - Participar de forma activa en les
- Realitzaci de les activitats prpies de

atmosfric, identificaci de les

i les mestres.

rutines diries.

les rutines.

imatges corresponents.

- Iniciaci al llenguatge escrit: lectura

- Actuar seguint les normes

- Autonomia en la realitzaci de les

Identificaci dels plats del men de

dels noms dels infants.

establertes.

tasques.

lescola.

Llenguatge musical:

- Identificar el noms dels infants i les

- Inters per la relaci afectiva amb els

- Vocabulari: mat/ tarda, fred/calor,

- Memoritzaci de les canons.

educadores.

infants i les educadores.

pluja/sol, nom dels plats del men de - Comparaci de quantitats.

- Reconixer el seu nom per escrit.

- Confiana i seguretat progressiva en les

lescola.

- Noms dels infants i mestres.

- Esforar-se per fer-se entendre.

seves possibilitats.

- Participaci activa en les rutines

- Els quantificadors: molts, pocs, tots,

- Escoltar als altres amb respecte,

diries.

cap.

inters i atenci.

- Respecte pels gustos i preferncies - Mostrar inters per fer-se entendre i

dels altres.

comunicar-se amb els altres.

25

DESENVOLUPAMENT:
2.- Estem tots? Identificaci dels noms dels infants amb el suport de la fotografia. De dins duna bossa en va treien cada nom, es pregunta de qui s i si ha vingut i
si est, se li diu bon dia. La parella encarregada colloca el nom en un suport que hi ha penjat a laula . El nom dels infants que no han vingut es pengen en un altre
suport mostrant inters per la seva absncia, es compta quants sn els que no han vingut i es posa el nmero corresponent.
3.- Avui s...? Avui farem...? Es mira quin dia s avui i cantem la can Si la barqueta es tomba. Mirem quina s lactivitat ms significativa prevista per aquest dia
(psicomotricitat, msica, racons...). Al final del dia es recorda el que sha fet.
4.- Quin temps fa? La parella encarregada observa el temps que fa, tria la imatge corresponent, ho explica a la resta dels infants i enganxa la imatge en un plaf.
Mentre els altres canten la can Quin temps fa.
5.- Qu dinarem avui a lescola? Cada dia es llegeix el men i la parella dencarregats enganxa les imatges corresponents al plaf.
METODOLOGIA
Les rutines del mat impliquen una srie dactivitats sistemtiques on interv tot el grup classe. Per facilitar la participaci i latenci estan asseguts en semicercle
sempre en el mateix espai de laula. Cada una de les diferents activitats les porten a terme dos encarregats que varien cada setmana. Es dna prioritat a la
participaci de tots els infants afavorint i potenciant la seva autonomia. Les rutines sn estables per amb variacions per tal devitar la monotonia; per exemple a
mesura que avanci el curs es pot tapar la fotografia i fer que es fitxin noms en el nom observant quin nom s llarg o curt o ensenyar noms la primera lletra i fer
hiptesis... Aix com tamb cal dir que lactivitat que fa referncia a mirar el men de lescola, la iniciarem a partir del segon trimestre.
A laula a ms a ms de viure les rutines quotidianes hi ha diferents suports o punts de referncia que ajuden als infants a orientar-se temporalment:
- El calendari mensual on cada principi de ms sanoten els esdeveniments ms significatius (i es posar una imatge) com les sortides, les festes tradicionals o els
aniversaris.
- Imatges, penjades a laula, de les festes tradicionals que viurem, segons lordre de successi (La castanya, Nadal, Carnestoltes, Pasqua, Sant Jordi) .
Per afavorir que els familiars puguin conixer el grup i potenciar la comunicaci i relaci amb el seu fill o filla a linici de curs es dna a cada infant un full, per portar
a casa, amb les fotografies i els noms dels infants i les mestres del grup classe.

RECURSOS ,TAC ,I MATERIALS

Fungibles:
- Per passar llista: targeta plastificada amb la fotografia i el nom de cada infant, cartolines enganxades a la paret (escola i casa), nmeros plastificats.
- Avui s...?: Set cartolines (A4)plastificades, una per cada dia de la setmana, fotografies o imatges representatives de les activitats que es realitzen al llarg de la
setmana.

26

- Quin temps fa: Imatges o dibuixos fets pels mateixos infants: sol, nvols, pluja, cartolina enganxada a la paret per posar-ho.
- Que dinarem avui?: Llista del men de lescola, imatges o fotografies dels diferents plats, suport enganxat a la paret.
- Imatges de les festes tradicionals que es celebren a lescola i un calendari mensual.
No fungibles: Aparell de musica.
Humans: Mestre tutor.
ATENCI A LA DIVERSITAT/NEE
Per tal dafavorir la participaci activa de tots els infants les activitats es realitzen per parelles. Aix permet que collaborin conjuntament sentint-se ms segurs en la
realitzaci de les tasques. Latenci a la diversitat, en aquesta unitat, es basa en aquest ajut i suport que es donen entre els infants. El mestre fa de guia i dna el
model a seguir, sobretot en la utilitzaci dunes frases determinades (per exemple: qui ha vingut...?). Donat que s un moment de trobada de tot el grup es
procurar crear un ambient que afavoreixi la conversa, el dileg, sobretot lexpressi i el llenguatge oral, treballant tamb aix, els hbits de respecte pel torn de
paraula, el saber escoltar en silenci... Tindrem en compte que lalumne amb lleu sordesa necessitar collocar-se al davant, a prop del mestre (o companys
encarregats de la setmana) per tal de seguir la rutina sense problemes, tot i que ben segur que a mesura que avanci el curs, aquest coneixer el seu procediment
perfectament, haur guanyant en seguretat i autonomia i, possiblement, no requereixi cap altra atenci en especial. Massegurar de que tots els alumnes vagin
entenent tot el que es diu i es parla durant aquesta estona, tot fent servir molt suport visual (sobretot a linici del curs).
AVALUACI
Lavaluaci es basa en lobservaci sistemtica, continua i directa dels infants. Observant com sadapten a la dinmica i lactitud que mostren. Valorant positivament
els progressos de cadasc i no tant les dificultats que poden mostrar. Es segueixen lassoliment de les diverses capacitats com a criteris davaluaci.

27

2-SOM LA CLASSE DELS CONILLS (Projecte de treball)

DURADA: un mes i mig.
TEMPORALITZACI: 15 sessions dentre 30-45 min.
JUSTIFICACI: iniciarem el curs amb aquesta proposta de treball amb la intenci de reforar encara ms les relacions i interaccions dins el grup classe. Tot aix
sense oblidar-nos de que un dels principals objectius daquesta metodologia s el dafavorir la globalitzaci, s a dir, engegar un procs actiu daprenentatges
significatius per als alumnes donant sentit a les activitats, trobant motivaci per a lacci i utilitat i funcionalitat als seus aprenentatges i afavorint lautonomia. El fet que
el tema escollit sigui el nom de la classe far que saprofundeixi en el sentiment de pertinena dins el grup aix com la identitat dins aquest. Finalment, es comenar
a veure reflectida la importncia i necessitat que es dna a la relaci i participaci de les famlies.
ACTIVITATS CAPACITATS
CRITERIS AVALUACI
1
5
6
9
3
4
2
2
3
4
5
6
8
9
3
4
5
3
2
3
5
6
9
3
4
5
4
4
5
7
9
3
4
5
5
2
3
5
9
3
4
5
6
1
3
5
6
8
9
1
2
3
4
7
6
9
3
8
1
5
6
8
9
1
3
9
3
4
6
9
4
5
6
7
10
5
6
9
5
11
5
6
5
7
12
1
3
5
6
9
1
2
3
5
13
3
5
6
7
9
3
14
1
2
3
4
5
6
7
8
9
4
5
15
1
2
3
5
6
7
8
9
1
3
5
16
2
3
4
5
6
9
3
4
5
7

DESCOBERTA DUN MATEIX I DELS

ALTRES

DESCOBERTA DE LENTORN

8
8
8
8
8
8
8
8
8
8
8
8
8
8
8

9
9
9

9
9

OBJECTIUS GENERALS
10
2
3
4
5
10 1
3
4
5
10 1
3
4
5
10
3
4
5
10 1
2
3
4
5
1
2
3
10
3
10
3
4
5
10
2
3
4
5
10
5
10
4
5
10 1
2
3
5
10
2
4
5
10
2
4
5
10
3
4
5
10 1
2
3
4
5

COMUNICACI I LLENGUATGES

6
6
6
6

7
7
7
7
7
7
7
7
7

6
6

7
7

8
8
8
8
8
8
8
8
8
8
8
8
8
8
8
8

9
9
9
9
9
9
9
9
9
9
9
9
9
9
9
9

10
10
10
10
10
10
10
10
10
10
10
10
10
10
10
10

OBJECTIUS DIDCTICS

28

CONTINGUTS

- Expressi de les prpies idees i

- Observaci directa i indirecta

- Interpretaci i selecci de la

- Identificar el conill i les seves

opinions.

de les caracterstiques i qualitats

informaci.

caracterstiques.

-Aplicaci dhbits dautonomia personal. del conill.

- Memoritzaci i expressi de la dita i

- Expressar les prpies idees i

- Autonomia en el treball.

- Creaci dhbits de

el poema.

opinions envers el tema.

- Reconeixement de les prpies

collaboraci.

- Utilitzaci del vocabulari treballat.

- Respectar i tolerar les opinions dels

possibilitats cognoscitives.

- Els conills.

- Conte : El Tabalet.

altres.

- Importncia del treball en grup.

- Estimaci, respecte i inters

- Poema: Tinc un conill.

- Gaudir amb el treball en grup.

- Noci didentitat, tant individual com

envers el marc natural.

-Can-joc: Conillets a amagar.

- Identificar-se com a un ms dins del

grupal.

- Actitud despera, atenci, inters i

grup.

- Motivaci i satisfacci per les activitats

iniciativa davant les situacions de

- Adonar-se que all que inicialment

realitzades.

comunicaci i expressi.

creiem es pot contrastar a partir de la

- Confiana en un mateix.

realitat.

- Respecte envers les opinions dels

- Actuar seguint les normes del treball

altres.

en grup.

ACTIVITATS
MOTIVACI:
1.- Elecci del tema: es planteja als alumnes la pregunta Qu voleu treballar? o Qu voleu aprendre?. Es fa una llista amb tots els temes esmentats i, desprs
duna votaci i posades en com totes les idees sorgides, sarriba a la conclusi que: volem treballar el nom de la classe, ELS CONILLS.
DESENVOLUPAMENT:
2.- Qu sabem dels conills? Conversa i pluja didees de tot all que els/les nens/es saben respecte el tema (qu mengen, on viuen, com es desplacen...) sense
plantejar-nos, en aquest moment, si aquesta informaci es correcte o no.
3.- Qu volem saber? Elecci per part dels alumnes dall que ms els interessa saber sobre els conills.
4.- Recerca de materials i recursos: es proposa als nens i nenes la idea de com i/o on podem trobar la informaci que necessitem i sels hi planteja la idea de
portar-la de casa, amb lajuda del pare i la mare.Es recorda a les famlies que tamb es poden aportar enllaos a vdeos, fotos i altre material multimdia que
desprs pugui ser mostrat des de lordinador de classe o la pissarra digital de la sala de psicomotricitat.
5.- Recopilaci i selecci del material portat a classe. Els alumnes expliquen quina informaci han trobat, qu han portat i per qu creuen que ens pot ajudar en
el nostre estudi. Seguidament fem una selecci de la informaci ms important.
6.- Can-joc: Conillets a amagar.
7.- Conte: El Tabalet.

29

8.- Poema: Tinc un conill.

9.- Mira, mira!!! Observem diferents imatges de conills (grans, petits, blancs, marrons, negres...) per tal de saber com s fsicament. Cadasc dibuixar el seu
conill.
10.- s lhora de menjar... mirem com salimenten els conills, si mengen de tot o no.
11.- Al bosc o a la granja: descobrirem que hi ha conills que viuen en llibertat al bosc i ells mateixos es fan el seu propi cau i que hi ha daltres que es crien en
granges.
12.- Aix es mouen! Imitaci del desplaament dels conills, tant corporalment com grficament.
13.- El panell imantat: espai on anirem posant de manera grfica i molt visual tota la informaci que anem contrastant.
14.- Utilitzem lordinador per mirar fotografies de conillets.
15.- Tenim una visita!! Un pare t la possibilitat de portar-nos un conill a laula, fet que aprofitem per contrastar tota la informaci i reafirmar els aprenentatges que
hem anat adquirint. s un moment dobservaci directa on farem servir tot els sentits ( el toquem, el mirem, lolorem, el comparem amb els que hem vist en
imatges...).
CONCLUSI:
16.- Qu hem aprs? Es fa una recapitulaci de tot all vist, treballat i conegut durant el projecte tot fent conclusions respecte els coneixements previs. Es
confeccionar un lbum on quedi plasmat tot all aprs a base de fotografies, dibuixos, transcripcions de les converses...
METODOLOGIA
El fet de presentar aquesta proposta ja implica que la seva metodologia estigui basada en lactivitat dels alumnes, en els seus interessos i en la seva motivaci.
Donat el seu enfocament globalitzador la programaci daquesta ser sempre provisional, oberta i susceptible als interessos i propostes que vagin sorgint durant el
dia a dia a laula. Es plantegen les activitats des del punt de vista constructivista i significatiu del procs densenyament-aprenentatge.
RECURSOS ,TAC ,I MATERIALS
Fungibles: colors, fitxes de la can i el poema, lmines del conte de El Tabalet.
No fungibles: Aparell de musica, ordinador, cmera de fotos.
Humans: Mestre tutor, pare/mare que porta el conilla laula.
ATENCI A LA DIVERSITAT/NEE
La dinmica daquest projecte de treball afavoreix, entre daltres, el reconeixement de la diversitat de ritmes dins el grup, el desenvolupament gradual de totes les
seves capacitats, aix com tamb el fet danar potenciant lautonomia. Daltra banda, el fet que el tema escollit sigui tan familiar per a tots els alumnes assegurar
que els alumnes vagin interioritzant tots els conceptes treballats. Tot i aix tindr en compte, al llarg de tot el desenvolupament del projecte, que tant els alumnes
nou vinguts com el que presenta una lleu sordesa, van entenent i assimilat tot el vocabulari treballat.
AVALUACI

30

es basa en lobservaci sistemtica, continua i directa dels infants, tot valorant positivament els progressos de cadasc. Lactivitat Qu sabem dels conills? em
servir per poder fer una avaluaci inicial respecte els coneixements previs que tenen els alumnes, oferint-me, a ms, una primera informaci per tal de poder anar
orientant la meva prctica educativa. Daltra banda, amb lactivitat Qu hem aprs? els nens/es podran donar a conixer tot all que han anat descobrint i aprenent,
mentre que jo podr contrastar si shan assolit els objectius plantejats inicialment. Lavaluaci formativa la podr dur a terme amb lobservaci de totes les activitats.

3-LA CASTANYADA
DURADA: 1er trimestre (Octubre)
TEMPORALITZACI: 12 sessions de 30/40 minuts
JUSTIFICACI: Apropar als infants a la festa tradicional de la Castanyada per tal que en descobreixin els elements ms caracterstics.
Amb larribada de la tardor es proposa una unitat amb la qual els infants puguin anar coneixent lentorn a partir duna festa tan cultural i internacional com s la
Castanyada, ja que una de les dates festives ms internacional s l1 de novembre i a quasi tot arreu se celebren festes tradicionals, tot i que de temtiques
diverses. Es tracta dun treball ntimament lligat a lentorn ms proper de cada infant amb la intenci de promoure i dajudar a viure la cultura catalana per tal
daconseguir que els nens/es esdevinguin elements actius de les manifestacions daquesta cultura i el seu folklore mentre, alhora, descobreixen altres expressions
culturals.
ACTIVITATS
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13

CAPACITATS
2
3
1
2
2
1
1

2
2

3
3
3
3
3
3

4
4

3
3
4

5
5
5
5
5
5
5
5
5
5
5
5
5

6
6
6
6
6
6
6
6
6
6

8
7
7

7
7
7

8
8

9
9
9
9
9
9
9
9
9
9
9
9
9

CRITERIS AVALUACI
3
4
5
4
1
2
3
4
4
5
4
5
4
2
4
4
6
1
3
4
5
6
3
4
5
4
2
3
4
5
3
4
5

7
7
7
7
7
7
7
7

8
8
8
8
8
8
8
8
8
8
8
8
8

9
9
9
9
9
9

10
10
10
10
10
10
10
10
10
10
10
10
10

OBJECTIUS GENERALS
4
5
6
6
1
2
3
4
6
1
2
3
5
6
3
4
5
2
3
4
5
2
3
4
6
3
4
1
2
3
4
5
4
5
6
1

4
4

7
7
7
7
7
7
7
7
7
7

6
7

8
8
8
8
8
8
8
8
8
8
8

9
9
9
9
9
9
9
9
9
9
9
9

10
10
10
10
10
10
10
10
10
10

31

CONTINGUTS

DESCOBERTA DUN MATEIX

DESCOBERTA DE LENTORN

COMUNICACI I LLENGUATGES

OBJECTIUS DIDCTICS

- Identificaci dels elements ms caracterstics

- Utilitzaci de diferents material en les

- Identificar la festa de la

perceptibles dels panellets:

de la Tardor: castanyes, fulles seques, pinyes

activitats plstiques.

castanyada com festa tradicional

colors, olors, textures, sabors...

pinyons, bolets, cargols, esquirols...

- Interpretaci de la can de La Maria

catalana.

- Experimentaci i manipulaci

- Reconeixement de la Castanyada com a

la Castanyera.

- Participar en celebracions

amb la massa de panellets.

folklore catal.

- Ampliaci del vocabulari.

tpiques catalanes.

- Controlar la coordinaci dels

- Exploraci dels materials caracterstics de la

- El conte de La Maria la Castanyera.

- Observar directament,

diferents moviments que

Tardor.

- Can de la Castanyada.

elements propis de la Tardor

requereix la dansa de la can

- Identificaci del personatge de Maria la

- Sensibilitat davant lexpressi musical.

- Comparar els diferents pats

de la Maria Castanyera.

Castanyera.

- Esfor per la correcte utilitzaci del

daquesta festa amb els daltres

- Identificaci dun mateix dins

- Els panellets.

llenguatge oral.

llocs.

del grup pel fet de compartir

- La Tardor.

- Gaudir amb la reproducci de textos

- Interpretar la dansa de Maria la

una tradici cultural.

- Respecte per lentorn ms immediat.

orals.

Castanyera.

- Satisfacci per les activitats

- Estimaci per diferents manifestacions

- Respecte per escoltar textos

- Reforar el seu sentiment de

realitzades.

culturals que conviuen a laula.

tradicionals.

pertinena al grup-classe.

I DELS ALTRES
- Observaci de les qualitats

- Inters per la participaci en festes culturals.

32

ACTIVITATS
MOTIVACI:
1.- Ens visita Maria la Castanyera amb el seu cistell ple de castanyes, fulles seques, bolets...que va regalant per les aules. Daquesta manera recordem als nens
que molt aviat celebrarem la festa de La Castanyada i iniciem una conversa sobre aquesta festivitat, el personatge de Maria la Castanyera i tots els elements que
lenvolten.
DESENVOLUPAMENT:
2.- Narraci del conte de Maria la Castanyera.
3.- A la Maria Castanyera li agrada ballar: aprenem la can i la dansa de la Castanyera, un cop finalitzada aquesta sessi cada infant pintar el dibuix de la
partitura.
4.- Anem al parc! fem una sortida al parc del barri. All es torna a narrar el conte de Maria la Castanyera, fent participar als nens/es donat que ja sel saben.
Observem directament els elements de la Tardor i recollim fulles seques del terra, entre daltres, per decorar laula. Com hi haur coses que no podrem agafar
(cargolets, castanyes dels arbres, etc) per tal de no fer malb la natura, els hi farem fotografies.
5.- Panell imantat: hi posarem les diferents paraules BOLET, CARGOL, PANELLET, TARDOR, CASTANYA i, per separat, les fotografies referents a
aquestes per tal que els alumnes les relacionin.
6.-Rac de la Tardor: inicialment hi posem all que ens va regalar la Maria Castanyera en la seva visita i el que vrem recollir al parc. Els alumnes aniran portant
diferents elements caracterstics de la Tardor i fotografies per anar estructurant el Rac. Tamb es posar imatges de les diferents activitats que anem fent per tal
de poder recordar all treballat.
7.- Hola cuinera! la cuinera de lescola ens visita per explicar-nos qu sn els panellets, com es fan. Ens regala una recepta per poder fer-la nosaltres. Ens
convida a anar un dia a la cuina a fer-ne.
8.-Aix s una recepta! Entre tots fem hiptesis sobre qu s una recepta, per qu du servir, ens fixem que a ms de lletres tamb hi apareixen
nmeros...finalment la llegim i concretem tot all que necessitem per fer els nostres panellets.
9.- Tothom cap a la cuina a fer panellets seguint les instruccions de la recepta i els consells de la cuinera.

33

10.-Pares, necessitem receptes: es redacta entre tots el text de la circular per als pares per que alumnes puguin portar a lescola diferents receptes de menjars
tpics daquestes dies. Aix veurem que a tots els llocs es celebra aquesta festa de diferents maneres i amb diferents pats.
11.-Fem un titella pintant la imatge dun cargol i una castanya (que prviament entre tots hauran escollit com a elements ms caracterstics o que ms els hi
agrada de la Castanyada), punxant-les amb un punx i enganxant-les en un pal de gelat gran. A cada pal hi escrivim en lletres de pal les paraules CARGOL i
CASTANYA.
CONCLUSI :
12.-Festa de la Castanyada: Ser una festa oberta i a nivell de tot el centre, en la que es demanar la collaboraci dels pares. Els nens de nostra classe amb
els de laltre classe de P3, prepararan La Dansa de Maria La Castanyera. En aquesta festa es menjaran castanyes rostides, panellets, etc.
13.- Tot aix hem fet? Mirem un power point amb totes les fotografies que hem anat fent al llarg daquesta unitat. s un moment de recordar tot all treballat, en
el qual es crea una conversa i intercanvi dopinions, idees i sentiments viscuts per part dels infants.
METODOLOGIA
Es proposa una unitat basada en lobservaci i experimentaci directa de tots els elements treballats, per tal dassegurar laprenentatge i assoliment dels
objectius i continguts proposats, tot respectant els ritmes individuals de tots els infants.
Tenint en compte que es tracta duna manifestaci cultural amb la qual intentem fer partcips a tot lalumnat la gran majoria dactivitats es presenten per dur-se a
terme en grup, afavorint tamb les relacions interpersonals dins laula i el desenvolupament del llenguatge.
Utilitzarem el conte de La Maria la castanyera com eix central daquesta unitat i aquest lexplicarem al Rac de la Biblioteca per tal de trobar un clima tranquil que
afavoreixi latenci del grup.
Respecte el Panell imantat i el Rac de la tardor, cal dir que es duran a terme de la mateixa manera que a la resta dunitats (explicats a la metodologia general).
Pel que fa a la dansa de la Castanyera, ser un treball que es proposa a fer al llarg de tota la unitat donada la seva importncia en relaci al treball corporal i de
coordinaci de moviments. s per aix que un cop presentada la can i dansa, aquestes saniran repetint amb certa regularitat (2-3 cops a la setmana) per tal
dassegurar el seu aprenentatge.
RECURSOS ,TAC ,I MATERIALS
Fungibles: ingredients per fer els panellets, colors.
No fungibles: rdio-cassette, cd amb la can de la Castanyera, partitura de la can, cmara de fotos, ordinador, pals de gelat grans, recepta dels panellets,
imatges delements de la Tardor.
Humans: mestre tutor, mestra de suport, cuinera.
ATENCI A LA DIVERSITAT/NEE
Donat la metodologia daquesta unitat, latenci a la diversitat anir encaminada a facilitar i promoure la participaci activa de tot el grup en les diferents activitats.
Per tal dassegurar una correcte comprensi oral ens ajudarem de suports visuals sempre que fem referncia a paraules noves o durant la narraci del conte. Aix
com tamb procurar sempre que les explicacions siguin enteses, fent-los-hi repetir o preguntant-los-hi directament.

34

Pel que fa a les activitats de la can i la dansa de la Castanyera tindr sempre present que linfant amb lleugera sordesa es colloqui a prop del rdio-cassette
per tal que pugui seguir laudici amb la mxima claredat i, aix realitzar amb seguretat i confiana lactivitat.
AVALUACI
: Ens basarem en una observaci sistemtica, directa i continuada de tots els infants i de lenregistrament daquesta en una graella dobservacions. A travs de
cadascuna de les activitats podrem anar observant com esdevenen les adaptacions dels infants al grup-classe, sent-nos de gran ajuda per saber si cal alguna
aportaci per part de ladult.
Amb la primera activitat, la visita de la Maria Castanyera, es pretn fer una valoraci o avaluaci inicial respecte els coneixements previs dels infants i, daquesta
manera poder confirma si lenfocament de la unitat s el correcte o caldria fer alguna modificaci.
4-ELS JOCS DEL MN/LES JOGUINES
DURADA: 1er trimestre (Desembre)
TEMPORALITZACI: 15 sessions dentre 20-40 minuts.
JUSTIFICACI: Avanant-nos al moment del Nadal en el que els nostres alumnes rebran tot tipus de regals i, de ben segur, no ser de forma equitativa ni en
quantitat ni qualitat dins el grup classe, utilitzar el joc com a mitj per a que assimilin conceptes, integrin normes, desenvolupin capacitats comunicatives i estimulin
la seva creativitat. No es tracta nicament de jugar, sin de fomentar a travs daquest, actituds, hbits i valors com el consum responsable, cooperaci, noviolncia, respecte per la igualtat, importncia del reciclatge, el respecte a si mateixos i per a la resta del companys.
ACTIVITATS
1
2
3
4
5
6
7
8
9

CAPACITATS
3
3
3
2
3
2
3
1
3
2
3
1
2
3
1
2
3

5
5
5
5
5
5
5
5
5

6
8
6
6
6
6
6
6

8
8
7
7
7

8
8
8

9
9
9
9
9
9
9
9
9

CRITERIS AVALUACI
2
4
2
4
5
4
5
3
4
2
3
4
6
3
4
1
2
1
2

7
7
7

8
8
8
8
8
8
8
8
8

10
10
10
10
10
10
10
10
10

OBJECTIUS GENERALS
2
5
6
3
4
5
6
3
4
2
3
4
5
2
3
4
3
4
5
4
6
1
2
3
4
6
1
2
3
4
6

8
8
7
7
7
7
7
7

8
8
8
8
8
8

9
9
9
9
9

10
10
10

Les activitats referent a lelaboraci de panellets i la confecci dels titelles ens serviran per anar fent una avaluaci formativa de cada infant.
Podrem fer una avaluaci final respecte el desenvolupament del llenguatge, i si han assolit el vocabulari correcte, a partir del Panell imantat i el Rac de la tardor,
la qual es far mitjanant graelles on quedar registrat si el nen reconeix la paraula i la relaciona amb la fotografia correcte i si la seva pronunciaci s ladequada
per a la seva edat. Tot i que tamb podrem recollir moltes dades de cada infant a travs de la conversa final (ltima activitat).

35

DESCOBERTA DUN MATEIX I DELS

CONTINGUTS

COMUNICACI I

- Utilitzaci correcta de les joguines.

OBJECTIUS DIDCTICS
LLENGUATGES
-Utilitzaci de la srie numrica -Experimentar amb jocs desconeguts.

cursa, arrossegament...

- Realitzaci de jocs variats.

- Discriminaci de silenci/son.

-Compartir joguines prpies.

- Accions que afavoreixen la salut:

- Pautes de comportament i normes dels

-El triangle.

-Utilitzar objectes quotidians per jugar.

exercici fsic.

jocs realitzats.

- davant/darrera.

- Utilitzar objectes comuns per

- Acceptaci de les regles que regeixen - Compartir i respectar les joguines i els

-Srie numrica 1,2,3.

reproduir sons.

els jocs

jocs de cada zona.

- Qualitats perceptives:

- Buscar alternatives de jocs pal temps

- Gust per conixer jocs i joguines daltres

so/silenci.

lliure.

llocs.

- Respecte i sensibilitat per

- Desenvolupar la creativitat.

ALTRES
- Exercitaci del moviment bsic: salt,

DESCOBERTA DE LENTORN

lexpressi musical.
ACTIVITATS
MOTIVACI:
1.- De la Capsa de Sorpreses aniran sortint uns objectes que desconeguts per als alumnes: Els jocs del mn. Els observaran, els manipularan, jugaran a la seva
manera...Es crear un ambient de curiositat, fent hiptesis de qu deu ser tot aix, com shi du jugar...
DESENVOLUPAMENT:
2.- Rac dels Jocs del Mn: al Rac Temporal es van collocant els jocs que es van descobrint a la capsa de Sorpreses:EL TAMGRAN, AUAL I LA TORRE D
HANOI.
3.- La meva Caixa de joguines: confecci duna caixa de joguines amb una capsa de formatgets. Amb paper de seda la decorarem i la vernissarem i escriurem el
nom del nen. Desprs la portarem a casa i cada nen posar dins una joguina que li agrada molt i que ha de compartir amb els seus companys.
4.- Comparteixo la meva joguina: explicaci als companys de la joguina portada de casa i el motiu.
5.- Juguem tots junts amb les nostres joguines: joc en petits grups amb les joguines dels companys.
6.- Joguines casolanes: Els nens portaran de casa objectes comuns de metall i de fusta. Tots aquest objectes es posaran dins duna capsa, per tal que els nens
experimentin amb ells i se nadonin de que es pot jugar amb moltes coses de lentorn. Sexperimenta amb volum, mida, textures, temperatura, so i silenci... Ens
centrarem ms en el concepte de so/silenci. A partir del descobriment que fan els nen sobre el so i el silenci, plantegem hiptesis i preguntes per aprofundir ms en
aquest aspecte.

36

7.-Jocs dels pares: es demana als pares, per escrit, que ens expliquin un joc al que jugaven quan eren petits. Ms endavant donarem loportunitat a aquells que
els interessi, de venir a explicar-nos-ho.
8.- Jocs de pati: sortim al pati per jugar a jocs de diferents llocs: LA RATLLA, EL FLNDIT, LA CURSA DE XAPES I EL CARGOL.
CONCLUSI:
9.- Jornada de jocs: es finalitza aquesta unitat, realitzant una jornada de jocs. Sortim al pati per jugar amb els Jocs del Mn que tenim al rac,als de pati i als jocs
que ens van explicar els pares.
METODOLOGIA
Rac del jocs del mon: estar ubicat a la zona de laula reservada per al Rac Temporal. Aquest, funcionar com qualsevol altre rac i tindr les mateixes normes
ds. Els jocs dels quals disposarem sn:
EL TAMGRAN: Aquest joc est format per triangles. Pels nostres alumnes noms utilitzarem quatre. Sha daconseguir figures amb aquest triangles. En un principi
els deixarem la imatge de la figura amb la posici del triangles ben visible i ells els hauran de superposar, collocant les peces tapant el model visual. Ms endavant
ho hauran de fer amb el model apart.
AUAL: En una taula de fusta tindrem un dibuix on hi haur 9 cercles units per lnies . Els nens hauran de posar 3 fitxes de tal manera que aconsegueixen 3 en
ratlla.
LA TORRE DE HANOI: Tindrem tres pals vertical, el de lesquerra t dos discos. El joc consisteix en aconseguir que els dos discos estn collocats de la mateixa
manera que estaven al inici del joc. Noms hem de tenir en compte que mai ha de estar el disc gran sobre el petit.
Joguines casolanes: Demanarem als pares que portin de cas diferents objectes amb unes qualitats concretes: de fusta, de metall, de plstic... Nosaltres tindrem
preparat una capsa on estaran tots aquest objectes dues vegades per setmana traurem els objectes que ms ens interessin per que els nens experimentin.
Jocs de pati: Cada sortida al pati, explicarem un joc diferent i jugarem durant un temps determinat. Tots son jocs sense lmits de participants. Quant estn tots
explicats, dedicarem una ltima sessi a jugar a tots ells.
LA RATLLA: El joc consisteix en dibuixar dues ratlles al terra i llenar uns suros (dampolles de vi o de cava) el ms lluny possible sense passar-se de laltre.
Guanya qui ms a prop hi es queda.
EL FLNDIT: Hem de tenir un canut posat al terra i dibuixar un cercle al seu voltant. Els nens disposaran de tres pilotes per llanar-les el ms a prop del canut
sense sortit del cercle. Guanya qui ms a prop es queda.
CURSA DE XAPES: Consisteix en dibuixar un circuit a terra amb una sortida i una arribada. El joc consisteix en arribar a la meta llanant la xapa amb els dits.
EL CARGOL: tindrem un dau noms amb els nmeros 1,2 i 3. Dibuixarem un cargol el centre del qual sigui el cel. El joc consisteix en llanar el dau i arribar al cel.
Per tal de poder treure el mxim de profit als jocs al pati, aquests els farem amb la meitat del grup. La resta dalumnes es quedaran a laula amb la mestra de suport
fent tamb jocs.
En aquesta unitat volem implicar a les famlies, que ens ajudaran a descobrir molts jocs que pels nostres alumnes son desconeguts. La collaboraci famlia- escola
es molt important en el desenvolupament daquesta unitat i la implicaci es primordial.

37

La majoria de les activitats daquesta unitats, sn jocs. Els agrupaments dels nens es realitzaran en petits i grans grups permetent-nos aix reforar un dels
objectius proposats : compartir jocs i joguines.
RECURSOS ,TAC ,I MATERIALS
Fungibles: paper de seda de diversos colors, cola, capsa de formatgets que portaran de casa seva, enquesta de pares, guix per dibuixar al pati, suros, xapes.
No fungibles: joc del tamgram, joc de laual, joc de la torre de hanoi, joguines, objectes que portaran de casa (fusta i metall), daus amb els nmeros 1,2 i 3.
Humans: mestre/a tutor/a i mestre/a de suport.
ATENCI A LA DIVERSITAT/NEE
Es realitzar una atenci individualitzada i adequada a cadascun dels alumnes que tenim al grup. Vigilar que l alumne amb sordesa estigui el ms a prop
possible de mi i em pugui veure b a lhora dexplicar els jocs.
Quasi totes les activitats i les propostes que plantejo en aquesta unitat es realitzen en grup de manera cooperativa afavorint la diversitat dels meus alumnes.
AVALUACI
Lavaluaci inicial es dur a terme a travs de la capsa de les sorpreses, la qual ens donar informaci respecte els coneixements previs dels alumnes envers els
jocs. Pel que fa lavaluaci formativa ens basarem en lobservaci directa i sistemtica dels infants a lhora de desenvolupar les diverses activitats i jocs proposats,
tenint en compte aspectes com el respecte al company, la collaboraci entre ells, el inters que mostren en els jocs...Sobservar tamb el progrs que fan a lhora
de jugar i el desenvolupament i la destresa que van adquirint amb la manipulaci del diferents objectes que utilitzen.
Lavaluaci final ser global continua, tenint en compte el desenvolupament complet de tota la unitat. Es comprovar lassimilaci dels coneixements i objectius
proposats inicialment.

5-COM ESTEM?
DURADA: 1er mes del segon trimestre

TEMPORALITZACI: dues sessions cada setmana

38

JUSTIFICACI: Aquesta unitat fa referncia a la importncia de leducaci emocional des de la primera infncia, per tal dajudar als nostres alumnes a arribar a un
correcte nivell dafecte, autoestima i desenvolupar amb harmonia la seva personalitat. s un treball a partir de sis emocions tan bsiques i humanes com sn lalegria,
la tristesa, lenuig, la por, la vergonya i la sorpresa a partir del conte Els sentiments dEn Flix, amb el qual tamb els iniciarem al desenvolupament de lempatia i el
respecte pels sentiments dels altres.
Es fa servir el conte com a recurs de motivaci i eina engrescadora i ldica, dels qual el seu personatge estimular un ambient de conversa, observaci, escolta i
confiana i unes graelles per tal de veure com evoluciona lestat anmic del nen.
ACTIVITATS CAPACITATS
CRITERIS AVALUACI
1
3
5
6
9
4
2
2
3
5
7
8
9
3
4
3
2
3
5
8
9
2
3
4
5
4
2
3
5
8
9
2
3
4
5
5
2
3
5
8
9
2
3
4
5
6
2
3
5
8
9
2
3
4
5
7
2
3
5
8
9
2
3
4
5
8
2
3
5
8
9
2
3
4
5
9
1
2
5
6
8
9
1
2
3
4
5
10
2
3
5
6
9
4
5
11
2
3
5
6
8
9
1
2
3
4
5
6
12
2
3
5
8
9
1
2
3
4
5
6

8
7

7
7
7

8
8
8
8
8
8
8
8
8
8

9
9
9

10
10
10
10
10
10
10
10
10
10
10
10

OBJECTIUS GENERALS
4
5
1
2
3
4
1
2
3
4
5
1
2
3
4
5
1
2
3
4
5
1
2
3
4
5
1
2
3
4
5
1
2
3
4
5
1
2
3
4
5
2
3
4
2
3
4
5
1
2
3
4

7
7
7
7
7
7
7
7
7
7
7

8
8
8
8
8
8
8
8
8
8
8

9
9
9
9
9
9
9
9
9
9
9

10

39

40

CONTINGUTS

DESCOBERTA DUN MATEIX I DELS

ALTRES
- Expressi i manifestaci de les prpies

DESCOBERTA DE LENTORN

COMUNICACI I LLENGUATGES

OBJECTIUS DIDCTICS

- Observaci directa i indirecta

- Comprensi oral dun conte i del

- Reconixer les diverses emocions

emocions i sentiments.

de qualitats perceptibles amb els seu missatge.

prpies i en els altres.

- Anlisi de diverses emocions a partir de

sentiments de les manifestacions - Ampliaci del vocabulari entorn les

- Manifestar i verbalitzar els propis

largument del conte.

de les diferents emocions.

emocions.

sentiments.

- Representaci corporal de les emocions

- Recordatori de les sensacions

- Manifestaci democions mitjanant - Iniciar el saber posar-se en el lloc

treballades.

viscudes.

el llenguatge oral, corporal, musical i dun altre per comprendre els seus

- Representaci simblica de les emocions

- Les emocions humanes.

plstic.

sentiments en un moment donat

treballades.

- Inters i respecte per les

- s de diverses tcniques

(empatia).

- Les emocions: lalegria, la tristesa, lenuig, la emocions prpies i dels

plstiques per representar les

- Adquirir nou vocabulari entorn les

por, la vergonya i la sorpresa.

emocions.

emocions.

- Noci didentitat: manifestaci de sentiments - Participaci i collaboraci en

- Relacions quantitatives de les

- Associar largument dun conte a la

damistat i tendresa envers els altres.

emocions: tant com, ms que...

realitat quotidiana.

- Valoraci positiva dun mateix.

- Ampliaci del vocabulari.

- Utilitzar la plstica per representar les

- Constncia en les activitats proposades.

- La msica com a mitj dexpressi.

diferents emocions mitjanant diverses

- Confiana en un mateix.

- El llenguatge plstic com a mitj de tcniques.

companys/es.
les activitats proposades.

representaci de les emocions.

- Actitud despera, atenci, inters i
iniciativa en lexpressi.
- Esfor en les activitats proposades.
- Inters per les produccions
artstiques.
- Valoraci del propi esfor.

41

ACTIVITATS
MOTIVACI:
1.En Flix apareix a la Caixa de les Sorpreses:Dins de la capsa de les sorpreses ens trobem un nino al qual anomenarem Flix. Aquest nino vindr acompanyat
dun conte, per ens concentrarem en lexplicaci primerenca de qui s aquest personatge.
2.En Flix sent / Nosaltres sentim: En un moment donat , treiem el nino de la capsa on dormia i expliquem als nanos que en Flix sent coses, que s com quan
obrim les orelles i els ulls per sense que es vegi. Presentarem les graelles de sentiments i el seu funcionament.
DESENVOLUPAMENT:
3.En Flix est content:En lespai de rotllana traurem en Flix de la capsa on dorm i li demanarem que ens expliqui com est avui. Ell ens explicar que est content
i una histria del per qu. En acabat farem conversa per veure qui est content i per qu.
4.En Flix est trist:En aquesta sessi traurem en Flix i ens explicar que est trist, i la seva corresponent histria. A banda de consolar-lo preguntarem si algun
alumne est trist i que, en la mesura del possible ens expliqui el per qu.
5.En Flix est enfadat:Avui , quan despertem el Flix sortir enfadat, desprs de negociar amb ell, sortir i ens explicar el per qu .Entre tots buscarem
estratgies per calmar en Flix i a la conversa de la rotllana preguntarem si alg est enfadat i que ens pregunti el per qu.
6.En Flix t por:A en Flix en aquesta sessi li costar molt de sortir fora, tindr por i ens explicar el motiu. En acabat descoltar la seva histria esbrinarem les
pors que tenen els nostres alumnes.
7.En Flix t vergonya:En Flix avui sentir vergonya i explicar a tots els nens quines estratgies fa ell per superar-la. Dins la conversa alguns voluntaris/es ens
explicaran les situacions que els provoquen vergonya .
8.En Flix est sorprs:Avui, com a dia darrer de les sortides oficials den Flix li farem un regal i ell es sorprendr. En acabat els nostres infants explicaran quines
coses els sorprenen. Acomiadarem en Flix que marxa de viatge.
CONCLUSI
9.Endevina com se sent:Recordant les visites den Flix jugarem a ser ell fent mmica de forma molt expressiva amb les sis emocions que hem treballat. Els
alumnes hauran dencertar lexpressi que facin els companys i les companyes. Savaluar qui ho fa i qui ho endevina.
10.Com et sentiries si...:Portarem vries imatges de moments importants per als nostres infants: larribada dun germanet, un regal, un menjar que agradi/desagradi,
un monstre... i farem conversa collectiva sobre el que sentim al veure aquestes imatges.
11.Sentim com en Flix:Farem tornar en Flix del seu viatge i tornarem a fer conversa sobre el que sentim. En Flix assistir a les explicacions que donin els
nostres alumnes sobre els seus sentiments
12.Podem canviar el que sentim?:Mirarem les nostres graelles dels sentiments i preguntarem per les estratgies que havem donat per mantenir algunes i per
superar daltres i ho compararem amb les emocions que shan donat desprs.
METODOLOGIA

42

Es proposa una unitat basada en lobservaci i experimentaci directa de sis emocions universals: alegria, tristesa, por, enuig, sorpresa, per tal dassegurar
laprenentatge i assoliment dels objectius i continguts proposats, tot respectant els ritmes individuals de tots els infants aix com els seus propis sentiments.
Tenint en compte que el que volem s que linfant expressi les seves emocions a lexterior la conversa en grup complet ser el moment ideal per tal dafavorir
aquesta compartici de sentiments i emocions .
A banda de les histries i contes den Flix farem servir tamb una graella democions que ens permetr registrar amb el simple dibuix duna cara (ja estaran
dibuixades prviament en un gomet) com se sent lalumne en acabar el dia a lestil de les emoticones per collocats en vertical :) (alegria) , :( (enuig) , : ( (tristor) ,
0_0 (sorpresa) , :$ (Vergonya) , :S (Por) .En finalitzar el trimestre podem pretendre que algunes de les emocions ja no colloquin el gomet sin que ells mateixos
dibuixin la seva icona, aix com remarcar-ho en determinades activitats que hagin realitzat i que els hi suggereixi aquella emoci.
RECURSOS ,TAC ,I MATERIALS
Fungibles:, colors.
No fungibles: Capsa de les Sorpreses,Titella Flix,Contes emocions bsiques,Graelles, Gomets
Humans: mestre tutor/a
ATENCI A LA DIVERSITAT/NEE
Tindr en compte utilitzar suport visual tant pels immigrants com pel nen que porta audifon .Ats que sn emocions universal potenciar lexpressivitat individual i
collectiva provocant la reciprocitat entre alumnes per les seves expressions, que ajudaran als infants a comprendre de quina emoci es tracta.
Far que tots els infants es sentin segurs i amb confiana per poder expressar-se en qualsevol moment.
AVALUACI
En aquest cas no avaluarem com es sent el nostre alumnat sin si han adquirit la definici correcta de lemoci per tal de poder definir el que senten. Aix es far
mitjanant graella de doble entrada per registrar si saben imitar lexpressivitat que denoten les emocions aix com la seva definici un cop expressada per un altre
infant.

43

6-ARA ARRIBA CARNESTOLTES

DURADA: 3 Setmanes
TEMPORALITZACI: 11 Sessions de 30-45 minuts.
JUSTIFICACI::El Carnestoltes s una festa integrada en la cultura i folclores catalans , especialment a la zona determinada de l'escola. Despullada del seu contingut
religis, s una forma ideal de divertir a tota l'escola, i d'integrar-se en el que fa la resta de la ciutat.
ACTIVITATS CAPACITATS
CRITERIS AVALUACI
1
3
5
6
9
4
5
2
3
5
6
9
4
5
3
1
3
5
7
9
1
4
5
7
4
1
3
5
6
7
9
1
4
5
7
5
1
2
4
5
6
9
1
2
3
4
6
3
5
6
9
1
2
4
5
7
7
1
3
5
6
9
1
4
5
7
8
1
3
5
6
9
1
4
5
7
9
1
2
4
5
6
8
9
1
2
3
4
10
1
3
5
6
7
9
1
4
5
7
11
1
2
3
5
6
7
9
1
2
3
4

8
8
8
8
8
8
8
8
8
8
8

10
10
10
10
10
10
10
10
10
10
10

OBJECTIUS GENERALS
2
3
4
5
2
3
4
5
2
3
4
2
3
4
1
2
3
4
6
2
3
6
2
3
4
2
3
4
1
2
3
4
6
2
3
4
1
2
3
4
6

7
7

7
7

8
8
8
8
8
8
8
8
8
8
8

9
9
9
9
9
9
9
9
9
9
9

10

10
10

44

CONTINGUTS

DESCOBERTA DUN MATEIX I

OBJECTIUS

DESCOBERTA DE LENTORN

COMUNICACI I LLENGUATGES

-Saber cantar i fer els gestos de la can Dins

-Comprendre i seguir el seguit dactivitats en les

DIDCTICS
-Desenvolupar una

moviments per tal de seguir la

el Bosc i Ara arriba Carnestoltes

seves explicacions posteriors durant les -dues

disfressa a partir de la

coreografia.

-Mostrar opini prpia amb assertivitat o

setmanes

representaci

-Habilitat de punxar

disconformitat sobre els actes de la festa.

Conversa collectiva sobre les activitats a

simblica dun sser

-Habilitat per a enganxar gomets

-Observaci de les fotografies de conills

desenvolupar

viu

-Habilitat per a enganxar amb

-Veure la consigna a travs dun aparell

-Comprensi oral:instruccions per a desenvolupar

-Adquirir les nocions

pinzell

-Elements del marc natural:caracterstiques

les diverses activitats(Totes)

bsiques sobre la

-Orientar-se en els espais

dels conills

-Tcniques plstiques:vernissar amb pinzell

seqnciaci de la

distributs per a la festa

-Identificar les diverses activitats com a parts

-Canons: Dins el bosc i Ara arriba Carnestoltes

Festa de Carnestoltes.

-El color gris

de la celebraci del Carnestoltes, aix com els

-Llista de coses que necessitem: Nas, orelles, ulls,

-Gaudir de la festa

-El color blanc

espectacles.

cua

com a prpia de tota

-Participar amb ganes i de forma

-La tradici:Carnestoltes

-Consignes del Carnestoltes

la comunitat

activa a la festa del

-La textura i aparena del cot.

-Dansa del Carnestoltes

-Adquirir i consolidar

Carnestoltes.

-Tenir un s responsable dels espais i aules

-Mostrar una actitud positiva i activa envers els

habilitats motrius

-Estar atent a les explicacions

on es desenvoluparan les activitats i la festa

actes de la Festa de Carnestoltes.

bsiques:

de les consignes mitjanant

-Participar activament del Carnestoltes de

-Atenci a lhora descoltar les instruccions del

punxar,enganxar...

lordinador

lescola

mestre/a .

-Mostrar confiana i opini

-Valoraci positiva de les aportacions dels

-Valoraci dels propis avenos en el coneixement.

prpia respecte a lelaboraci de

altres

-Hbit de mantenir latenci per escoltar

la disfressa.

-s acurat i responsable dels materials

Reflexi per tal de no donar respostes precipitades

-Satisfacci per la prpia feina

escolars

DELS ALTRES
-Controlar la coordinaci dels

45

ACTIVITATS
MOTIVACI:
1 -Fer tria disfressa:Es fa una conversa per proposar els temes que es poden triar. La conversa es condueix cap als animals i ms concretament cap al nom de la
classe: els conills.
2 -Demanar informaci:Demanem informaci a les famlies per saber com sn els conills i aix poder dissenyar la disfressa. Arribem a la conclusi de que
necessitem unes orelles, un nas i una cua en forma de pomp com a trets ms destacats del conill.
DESENVOLUPAMENT:
3 -Punxar orelles:Punxarem dues orelles llargues en cartolina, ja que de la tisora noms hem fet una introducci que ens servir per fer la forma de lorella.
4 -Retallar i Enganxar paperets orelles:agafarem paper de seda de color gris clar (aix hem decidit que sigui el nostre conill) i retallarem papers de color gris clar,
que en dues sessions ms procedirem a enganxar i vernissar a les orelles de cartolina que hem punxat.
5-Fer canons Carnestoltes:Hem decidit que ens aprendrem una can (la que saprn tota lescola) i la ballarem .Es tractar dAra arriba Carnestoltes: Ara arriba
Carnestoltes/s el temps de passejar/ens posem una disfressa/per saltar, cantar i ballar/tiroliro-tiroliro/tiroliro lirol/Quan arriba Carnestoltes s el temps de passejar
/tiroliro-tiroliro/tiroliro lirol
6-Consignes:Aprofitant lordinador de laula, cada dia els infants es trobaran amb un nou missatge amb pantalla que els indicar qu han de fer o portar. El primer dia
haurem de venir tots (mestres i alumnes per suposat) en pijama, el segon dia portar un barret, el tercer dia un nas de pallasso, i el quart dia unes ulleres, el cinqu s
la gran festa. Aquest missatge romandr a lordinador durant tot el dia de forma visual i clara per a tots els infants.
CONCLUSI:
7 -Fer nas: El nas ser fet amb un pot de iogurt que fa forma de minibol i uns bigotis fets de tires de paper de seda recargolades que vernissarem i enganxarem a
cada nas
8-Fer ulls: per als ulls un cop haguem punxat la forma , enganxarem un gomet (blau o verd , es deixa triar) i desprs un gomet negre a mode de nina dels ulls.
9 -Dansa Carnestoltes: la nostra can anir acompanyada d'una dansa que assajarem durant vries sessions i que practicarem davant de la comunitat educativa el
dia de l'exhibici final
10 -Enganxar a la corona:Durant dues sessions amb mig ens dedicarem a enganxar tots els elements a la corona, ho farem amb brotxa i cola i ho deixarem assecar
per a que no hi hagi vapors de cap estil durant el dia de l'exhibici
11 -Exhibici final:Ens posarem la corona, enganxarem amb un clip el pomp de cot fluix i sortirem al lloc acordat per tota l'escola on rebrem el Carnestoltes.

METODOLOGIA

46

-Seguirem una metodologia activa , amb l'objectiu d'implicar a l'infant en la festa i en aconseguir que l'alumnat visqui la festa com a prpia , essent concreci de la
festa que viu la resta de ciutat.
RECURSOS ,TAC ,I MATERIALS
Fungibles: cartolines,paper de seda,verns
No fungibles: Aparell de musica, ordinador, cmera de fotos.
Humans: Necessitarem la collaboraci de la Mestra de Suport per tal de poder desenvolupar activitats en parallel a aquestes per tal de que la gran necessitat de fer la
disfressa no acabi avorrint els infants.
ATENCI A LA DIVERSITAT/NEE
En principi al ser activitats que requereixen una implicaci per part de lalumnat es reforaran les intervencions dels alumnes amb Necessitats Educatives Especfiques,
remarcant el respecte que han de tenir els companys de classe envers aquelles persones que sexpressen lentament i amb dificultat, les seves intervencions seran
reforades amb gestos, i aclarides pel mestre/a en cas de ser necessari.
AVALUACI
-En la conversa inicial veurem qu saben de Carnestoltes i sintuir quins aspectes caldr reforar.
-Durant el procs delaboraci de les disfreses podrem observar quin s el desenvolupament delles, en les activitats diverses: punxar, esquinar...Tamb veurem les
evolucions sobre les canons i dances de Carnestoltes, quedant tot registrat
I com que la disfressa s feta ntegrament pels alumnes, la seva aparena final ser la prova davaluaci final.
- Una vegada passi Carnestoltes preguntarem als infants qu ha agradat ms i qu ha agradat menys.

7-MUNTEM EL RAC DE LA CUINETA

DURADA: Tot el 3er trimestre

TEMPORALITZACI: 13 Sessions de 30-45 minuts.

47

JUSTIFICACI: Aquesta unitat est pensada per poder compartir, a partir dun fet tan quotidi com el menjar, la diversitat de gustos i preferncies. A partir del
coneixement mutu es pot aprendre que la diferncia s un fet que existeix i ens enriqueix. Tot jugant al rac de la cuineta linfant aprendre a valorar i respectar els altres,
objectiu bsic per inculcar uns valors per conviure en una societat democrtica.
Seguint a Bassedes, el rac de la cuineta respon a una situaci de joc planificada per tal de promoure el desenvolupament global dels infants. Sentn aquestes
situacions de joc com situacions educatives privilegiades.
El joc simblic permet a linfant adaptar-se i resituar-se activament enfront del seu mn real i les exigncies que la vida quotidiana li imposa, a ms de permetre-li fer un

CONT

treball intellectual i dinvestigaci del material.

ACTIVITATS CAPACITATS
1
3
4
5
6
2
3
5
6
3
3
5
6
4
3
4
5
6
5
2
3
4
5
6
6
3
4
5
6
7
1
3
4
5
6
8
2
3
5
6
9
2
3
5
6
10
2
3
5
6
11
3
5
6
12
2
3
5
6
13
1
2
3
4
5
6

7
7
7
7
7
7
7
7
7

8
8
8
8
8

8
8

9
9
9
9
9
9
9
9
9
9
9
9
9

DESCOBERTA DUN MATEIX I

DESCOBERTA DE

DELS ALTRES

LENTORN

CRITERIS AVALUACI
3
4
5
4
5
2
3
4
5
3
4
5
3
4
5
3
4
1
4
5
3
4
3
4
2
3
4
5
2
3
4
5
2
3
4
5
1
2
3
4
5

6
6

6
6

7
7

8
8
8
8
8
8
8
8
8
8
8
8
8

9
9
9

COMUNICACI I LLENGUATGES

10
10
10
10
10
10
10
10
10
10
10
10
10

OBJECTIUS GENERALS
1
2
3
4
2
3
5
1
2
3
4
5
2
3
4
5
1
2
3
4
5
2
3
4
5
1
2
5
1
3
1
3
1
3
4
5
2
4
5
1
2
3
4
5
1
2
3
4
5

6
6

7
7

7
7

6
6
6
6
6

7
7
7
7

8
8
8
8
8
8
8
8
8
8
8
8
8

9
9
9
9
9
9
9
9
9
9
9
9
9

10
10
10
10
10
10
10
10
10
10
10
10
10

OBJECTIUS DIDCTICS

48

INGUTS

- Observaci de qualitats

- Observaci directa de la

- Explicaci de vivncies personals al voltant - Orientar-se en els diferents espais de lescola i

perceptibles: colors, formes,

cuina de lescola.

dels menjars i de la cuina.

de la classe.

olors....

- Identificaci delements

- Utilitzaci del vocabulari adequat referent

- Reconixer i diferenciar lespai de la cuina i

- Representaci de diferents rols

caracterstics duna cuina

als elements de la cuina de lentorn proper i

alguns dels objectes que hi ha tot utilitzant el

(mare, pare, cuiner, cuinera,

- Diferenciaci daliments

als aliments quotidians.

vocabulari adequat.

convidat.....)

daltres que no ho sn.

- Classificaci delements de lentorn proper

- Respectar i tolerar les preferncies de gustos

- Aplicaci dhbits dautonomia

- Experimentaci amb la

(envasos daliments) segons un criteri donat

en els diferents menjars.

personal.

farina, elaboraci dun panet - Observaci i dibuix del natural (una fruita).

- Identificar algunes

- Imitaci, imaginaci i simulaci

La cuina: elements

Pintura amb ceres.

caracterstiques dels aliments (jugar amb la

(joc simblic)

caracterstics.

Quantificadors: molt, poc, bastant.

fireta)

Autonomia personal: normes de

Els aliments: menjars i

Participaci en les converses respectant les

- Collaborar activament en la realitzaci de les

salut i higiene.

begudes quotidianes

normes establertes (torn de paraula...)

activitats proposades.
- Interactuar i relacionar-se amb els altres infants

Seguiment de normes de salut

tot jugant al rac de la cuineta.

bsiques (no tot es pot menjar)

- Representar rols diferents a travs del joc

simblic.

ACTIVITATS
MOTIVACI:
1.Conversa collectiva: Explicaci del rac que es vol crear. Activaci dels coneixements previs , es fan preguntes del tipus: Qui ajuda a casa a cuinar i el que?
Qui fa el dinar de lescola i on? Que hi ha en una cuina?Senvia una carta a les famlies per explicar el rac que es vol fer. Es demana la seva collaboraci (si poden
portar algun estri o utensili que no utilitzin que pogus anar b) A casa juntament amb els infants, han de fer una llista / dibuix de les coses bsiques que tenen a la
cuina de casa seva.
DESENVOLUPAMENT:
2. Visita a la cuina de lescola. Es fa la visita en petits grups. Sobserva i es valora el treball de la cuinera. Posteriorment es fa una conversa collectiva comparant el
que han vist amb el que tenen a casa.
3.Observaci dimatges delements duna casa. En petit grup, els infants, trien entre diferents imatges delements duna casa aquelles que corresponen a la cuina i
les enganxen en un full. Es parla de les coses que han trobat.

49

4.Observaci de catlegs de supermercats. En petit grup, els infants classifiquen els aliments del que no ho sn.
5.El menjar que ms magrada. Conversa collectiva sobre els menjars que ms agraden i els plats que mengem a casa. Sanota en un paper dembalar,
posteriorment es busquen imatges. Sobserva que no a tothom li agrada el mateix. Es parla de la importncia de menjar de tot. Els plats que no sn coneguts es
demana a la famlia que expliqui que s i com es fa.
6.Els envasos. Els infants porten de casa envasos buits de menjars i begudes quotidianes amb els que es realitzen diferents activitats: observaci de lenvs,
reconeixement dalguna lletra o paraula. Classificaci segons si es per beure o menjar o segons la seva forma...(Els envasos es posaran al rac de la cuineta)
7.Elaboraci dun panet: La cuinera de lescola ens porta un bol amb farina i llevat perqu cadasc pugui fer el seu panet! Tamb ens regala un poema que li agrada
molt: Un bon tros de xocolata i un boc petit de pa, sn la soluci ms bona per berenar (Marti Pol). Fem els panets ,es porten a caure a la cuina de lescola. Es mengen
per berenar amb un tros de xocolata.
8. Lectura, comprensi i memoritzaci del poema.
9.Dibuix del panet elaborat i dun tros de xocolata.
10.Construcci del rac amb totes les coses que han anat portant.
11.Decoraci del rac. Observaci directa de diverses fruites: pltan, poma, taronja. Cadasc fa el dibuix duna pea i la pinta amb ceres. Es penja al rac com si
fossin rajoles.
CONCLUSI:
12. Conversa collectiva: Que sha fet, que es pot fer! Entre tots es recorda que sha fet per construir el rac i a partir dara les coses que es poden fer.
13.Joc al rac:
- Joc lliure de simulaci de situacions de la vida quotidiana. Distribuci de rols: pare, mare, convidats, el que cuina, el que serveix...
- Parar la taula: posar tovalles, repartir tants plats, gots, coberts... com infants hi ha.
- Demanar els aliments que es vol, quina quantitat....
- Experimentaci amb materials diversos: portar diferents aliments per poder manipular, omplir, buidar, repartir (cigrons, cus-cus, farina, llenties, pasta etc)
- Aplicaci dalgunes de les principals normes socials (demanar si us plau, donar les grcies...)
- Recollida i neteja: endrear les coses, netejar, escombrar...
- Conversa collectiva del que sha fet als diferents racons. Alguns dies desprs de jugar els infants asseguts en rotllana parlen del que han fet i com a anat.
METODOLOGIA
- Lelement motivador ser la prpia construcci del rac de joc. Per tal dadequar els continguts al nivell dels infants es parteix dels seus coneixements previs i de les
experincies viscudes a casa. Aquesta unitat apropa i uneix dos contextos fonamentals per linfant com sn casa seva i lescola. Linfant troba un espai per parlar i ser
escoltar de coses properes i significatives per ell. Tot compartint saprecien i es valoren les diferncies. La metodologia es basa en lobservaci, manipulaci i
experimentaci, on els infants sn els protagonistes de les seves accions. Sinculca la necessitat de seguir uns hbits de salut i higiene.
Un cop muntat el rac de la cuineta aquest queda fix, incls dins del mateix tractament dels racons de laula (junt amb el rac de la caseta).

50

La rutina del mat, on sexplica el men del dia utilitzant imatges, afavoreix tamb lampliaci del vocabulari i la identificaci de diferents plats.
Les famlies estan informades i a ms a ms se les motiva per tal que potencin la participaci del seu fill o filla en petites tasques a la cuina, com per exemple pelar
psols, batre un ou, ajudar a fer un pastis...
La prpia metodologia dels racons s prou oberta i flexible com per que cada alumne pugui seguir el seu ritme daprenentatge.
RECURSOS ,TAC ,I MATERIALS
Material bsic: (elements de la cuina) pots, olles, coberts, plats, gots, escuradents, envasos de diferents productes, aliments naturals (cigrons, pasta, cus-cus etc),
estovalles, davantal, escombra i recollidor, baieta. Fotografies de plats cuinats.
Humans: Mestre tutor i mestra de suport
ATENCI A LA DIVERSITAT/NEE
Abans de cada activitat sexplica que sha de fer, utilitzant un llenguatge ben estructurat per senzill (amb el suport de imatges si es necessari) per facilitar la
comprensi. Saprofita altres moments dins la jornada escolar per tenir converses en petit grup o dilegs individualment amb un infant (per exemple per extreure els
coneixements previs).
Si es creu convenient es demana amb antelaci informaci a les famlies per tal dafavorir la participaci dels infants, per exemple per saber quin s el menjar preferit.
A laula, per facilitar la posterior intervenci, es pot donar a triar entre dos imatges.
En tot moment es promou la interacci entre iguals com motor daprenentatge, oferint possibles models a imitar.
AVALUACI
Lavaluaci ser continua i sistemtica al llarg de tot el procs:
Primer a partir de la conversa inicial (activitat 1), es fa una avaluaci dels coneixements que tenen els infants sobre el tema i si participen o ajuden en casa en la
preparaci dalgun menjar.
Lactivitat 3 i 4, al ser en petit grup, permet avaluar lexpressi oral de linfant. Sanota en una graella ls del vocabulari. Aquestes activitats es tornen a repetir passat un
temps per analitzar si ha hagut canvis.
Un cop muntat el rac sobserva directament les actituds que mostren els infants, tant envers a si mateixos com amb els altres. Valorant la iniciativa, la interrelaci i
collaboraci que hi ha entre ells, els tipus de jocs que es dna, aix com tamb els hbits dordre i seguiment de les normes establertes.

51

8-SANT JORDI, INTERCANVI LITERARI I CULTURAL

DURADA: 2 setmanes del 3er trimestre
TEMPORALITZACI: 12 sessions dentre 30-45 minuts.
JUSTIFICACI: La festivitat de Sant Jordi s lelement clau que sutilitza per a la integraci de tot lalumnat, que conviu en una tradici i cultura comunes.
Es parteix del conte com a recurs principal donat el seu potencial per a ajudar als infants a desenvolupar la seva fantasia i a reforar la seva capacitat dimaginaci, aix
com tamb afavoreix el seu desenvolupament global (creativitat, llenguatge, afectiu, psicolgic i social). A ms, a travs daquesta llegenda sacosta als infants a mn de
la Literatura Infantil que s, entre daltres, un element primordial de transmissi cultural.
Amb aquesta unitat didctica es fa un treball directe sobre la capacitat Conixer, mitjanant la participaci en manifestacions culturals, tradicionals i folklriques, signes

CONT

didentitat propis de Catalunya.

ACTIVITATS CAPACITATS
1
2
2
2
3
3
3
4
3
5
3
6
2
3
7
1
2
3
8
3
9
2
3
10
2
3

DESCOBERTA DUN MATEIX I

DELS ALTRES

5
5
5
5
5
5
5
5
5
5

6
6
6

8
8

8
8
8

9
9
9
9
9
9
9
9
9
9

DESCOBERTA DE LENTORN

CRITERIS AVALUACI
4 5
1
3 4 5 6
2 3 4 5
3 4 5
2
4
3 4 5
3 4
6 7
3 4 5
7
3 4
3 4 5

COMUNICACI I

8
8
8
8
8
8
8
8
8
8

9
9

9
9
9

10
10
10
10
10
10
10
10
10
10

OBJECTIUS GENERALS
3
4
5
6
1
2
4
5
6
5
6
2
6
4
5
2
4
5
6
1
2
3
4
1
2
4
5
6
1
6
1
2
3
4
5
6

7
7
7

8
8
8
8
8

7
7
7

9
9

10

9
9
9
9
9
9
9

10
10
10
10
10

OBJECTIUS DIDCTICS

LLENGUATGES

52

INGUTS

- Manifestaci de les opinions o

- Reconeixement del folklore que

- Adquisici del nou

- Identificar la llegenda de Sant Jordi com a element i

sentiments respecte la llegenda.

envolta la festivitat de Sant Jordi.

vocabulari: rosa, drac, Sant

festa tradicional de Catalunya.

- Seguretat i autoconcepte en

- Identificaci de les manifestacions

Jordi, cavaller, llegenda.

- Millorar lexpressi oral (construcci correcte de la

lexplicaci duna narraci.

culturals ms representatives de les

- Reconeixement visual dels

frase S+V+O).

- Identificaci dins del grup pel fet de cultures que conviuen a laula.

fragments ms caracterstics

- Descriure la llegenda partint dun suport dimatges.

compartir una tradici cultural.

- Sant Jordi com a festa i tradici de

de la llegenda.

- Aprendre frmules dinici i acabament dels contes

- Inters per expressar els

Catalunya.

- Can: Surt Sol solet.

(Hi havia una vegada..., conte explicat, conte

sentiments propis provocats per la

- Estimaci, respecte i inters per les

- Esfor per parlar de forma

acabat...).

llegenda de Sant Jordi.

diferents tnies i cultures que conviuen

correcte.

- Escoltar amb atenci les diverses narracions.

a laula.

- Inters pel text escrit.

- Mostrar inters per conixer una tradici catalana.

- Collaborar amb motivaci i activament en la
preparaci de les activitats de grup.

ACTIVITATS
MOTIVACI:
1.- La Caixa De Les Sorpreses ens presenta un convidat: a la caixa trobem la titella dun drac, de sobte, ens explica que ve dun poble de Catalunya per explicar-nos
una histria que li va passar fa molts anys per com que el viatge que ha fet ha sigut tan llarg no sen recorda ben b del tot. Per tant, demana la collaboraci dels infants,
els quals hauran de portar objectes, fotografies i qualsevol tipus dinformaci que facin referncia a les paraules clau segents: rosa, prncep, princesa i Sant Jordi.
DESENVOLUPAMENT:
2.- Quantes coses hem portat!: agrupem tot el que hem portat per tal dintentar ajudar al drac a recuperar la memria. Mirem tot el material tot parlant dell amb la
intenci de que cada nen/a ens expliqui per qu lha portat, com ha fet per trobar-lho...Ser el moment en el qual els nens/es podran explicar si saben alguna cosa
referent al tema, crearem hiptesis de qu podria haver passat fa tants anys. Amb tot aquest material es confecciona el Rac de Sant Jordi.
3.- El drac recupera la memria: el drac ens representa la histria de Sant Jordi. Far servir com a suport visual el material que han portat els nens. Ens explica el
significat de la llegenda de Sant Jordi i la importncia per a la cultura catalana i la literatura que t aquesta festa.
4.- Can Surt sol solet: el drac es despedeix de nosaltres ensenyant-nos a cantar la can de Surt sol solet i regalant-nos el cd i la partitura.
5.- Panell imantat: colloquem tres imatges de la llegenda per tal que els infants facin la seqenciaci. Tamb hi introdum les paraules SANT JORDI de manera que
seguint el model donat hagin de posar-les en lordre correcte. Durant tota aquesta unitat, aquest ser un rac ms de treball.
6.- No tots els dracs sn iguals! Com la figura del drac motiva tant als infants els hi proposem que portin de casa imatges daquest personatge per tal dobservar
diferncies i semblances entre ells: color, mides, si tots tenen ales... Posteriorment confeccionem un mural amb tots els nostres dracs.

53

7.- Fem el nostre drac: ens assentem tots davant de la pissarra per dibuixar un drac entre tots. Cada infant, dun en un surt a la pissarra, agafa un guix del color que
vulgui i hi dibuixa una part del drac (el cap, la boca, els ulls...) fins que tots hagin dibuixat i entre tots creiem que els nostre drac ja est complert. Seguidament el mestre fa
una fotografia del resultat del dibuix per tal de poder imprimir una per cada nen/a i puguin pinta-ho amb pintures.
8.- Carta als pares: donat que el drac ens va explicar que Sant Jordi s tamb un intercanvi literari i cultural, proposem als infants celebrar la diada tot fent un intercanvi
de llibres. Per tant, necessitarem informar als pares, aix que entre tots decidim qu els hi volem dir. Un cop consensuat el text el mestre el transcriur a la en lletra de pal
en una circular, en la que els infants podran dibuixar un llibre, una rosa, un drac...
CONCLUSI:
DIADA DE SANT JORDI:
9.- Punt de llibre: confecci un punt de llibre utilitzant ptals de roses que hem assecat durant la primavera i, a laltra banda, copiant el nom amb lletra de pal.
10.- Intercanvi de llibres: cada infant posa el seu llibre (haurem acordat que sigui el ms especial) al lloc que haurem habilitat al passads i durant la podrem anar mirantlos tots. Al final del dia posem en com lexperincia viscuda.
11- A partir del treball daquesta unitat, la qual fa referncia a elements culturals, tradicionals i folklrics de Catalunya, i donat les diferents nacionalitats que conviuen a
laula iniciarem una rutina setmanal (concretarem el dia i lestona) que anomenarem LLEGENDES DEL MN. Ser un moment dedicat a que els familiars de tots els
infants puguin venir a visitar-nos i explicar-nos les seves llegendes preferides, els contes dels pasos dorigen o tradicions culturals...amb la finalitat de donar loportunitat a
que totes les cultures i formes de literatura puguin entrar a laula.
METODOLOGIA
El personatge del drac, que apareix de la Caixa de les sorpreses, ser lelement motivador per tal de comenar aquesta unitat didctica per, tot i aix seran els propis
nens/es els qui a partir de les seves aportacions (tant materials com explicacions orals) qui aniran construint i donant sentit i significat a la globalitat dactivitats.
En tot moment es procura que linfant sigui el protagonista del seu propi aprenentatge, s per aix que en algunes activitats (2, 6, 10) es proposa portar material de casa,
aix com tamb oferint loportunitat de que siguin ells qui prenguin les decisions (activitats 7 i 8). Per tant, la meva postura com a mestre ser la de guiar-los en el procs i
desenvolupament de la unitat, mentre els transmeto motivaci i confiana.
Els moments de conversa, dinteractuar amb els altres, de debatre decisions, de tenir loportunitat dexpressar les prpies opinions i sentiments seran moments despecial
importncia, els quals intentarem que siguin estones on predomini lharmonia, el respecte pels altres i la confiana en un mateix per expressar-se oralment.
Cal dir que el Rac de Sant Jordi estar ubicat a lespai de laula destinat als racons temporals, donat que aquest traur un cop finalitzada la unitat.
Pel que fa al Panell Imantat, tindr el mateix funcionament de sempre; ser un Rac de Treball ms destinat al treball en petit grup i els infants hi podran accedir a ell
seguint la metodologia que utilitzem en el treball per racons. Com sempre, durant lestona de treball per racons tindrem lajut de la mestra de suport.
En general, ser un treball ldic i significatiu que finalitzar amb una gran festa el dia de la Diada de Sant Jordi.
Finalment, dir que els paper de les famlies ser clau en el desenvolupament daquesta unitat didctica, en un principi per que els infants necessitaran la seva
collaboraci per portar material de casa i, ms tard (un cop finalitzada la unitat) per que seran els familiars qui, grcies a les seves aportacions els infants coneixeran
llegendes, contes i tot tipus de narracions darreu del mn. Proposarem que sigui els divendres a la tarda quan vinguin a fer-nos les visites.

54

RECURSOS ,TAC ,I MATERIALS

Espais: aula de P3 (els conills), passads contigu a laula i diferents Racons de Treball.
No Fungibles: la Caixa de les sorpreses, titella del drac, cd amb la can Surt sol solet, radiocasset, tres imatges de la llegenda per al panell imantat, un rtol on hi
posi SANT JORDI i uns altres dos; un per a la paraula SANT i laltre per a JORDI(tamb imantats), pissarra, cmera de fotos, ordinador i impressora.
Fungibles: material que porten els infants de casa (fotografies, retalls de revistes...), fitxes amb la partitura de la can Surt sol soles, guixos de colors, fitxes del drac
que van pintar a la pissarra, pintures de colors, llapis de colors, rectangles de cartolina de color groc, ptals de roses assecats i aeronfix.
Humans: mestre tutor, mestra de refor i familiars voluntaris.
ATENCI A LA DIVERSITAT/NEE
Donat que la gran majoria dactivitats requereixen molta participaci dels infants podrem adonar-nos des del primer moment quins alumnes necessiten ms atenci que
daltres.
En les estones de conversa, de la narraci de la llegenda o de qualsevol explicaci far seure a linfant amb lleugera sordera en un lloc on em pugui sentir b, sense
interferncies i on tamb pugui veure, per tal dajudar-lo a entendre tot el que sexplica.
El suport dimatges ser de gran ajut per tal que els infants, tant els immigrants com la resta del grup, puguin ampliar el seu vocabulari. Tamb far servir, amb la mateixa
finalitat, la repetici de les paraules o expressions importants (llegenda, Sant Jordi, rosa, llibre...).
Es posa tamb molta atenci a que tots tinguin loportunitat dexpressar-se oralment i danar millorant tant el vocabulari com la construcci doracions.
AVALUACI
Ser a travs de lobservaci continua, directa i sistemtica dels infants durant totes les activitats proposades. Tot i que, concretament, es far servir el Rac del Panell
Imantat per avaluar els objectius referents al llenguatge oral i a la narraci de la llegenda de Sant Jordi, donat que s una activitat en grup redut i permet una avaluaci
individualitzada.
Les dues primeres activitats serveixen per poder fer una avaluaci inicial, en la qual amb les hiptesis i explicacions dels infants dall que saben sobre el tema es podr
conduir la globalitat de la unitat.

55

9-DE LA CAPSA EN SURTEN JOCS

DURADA: 1 Trimestre
TEMPORALITZACI: 12 sessions dentre 30-45 minuts.
JUSTIFICACI:Els jocs populars catalans sn unes rutines setmanals que ens ajudaran mitjanant canons, danses i d'altres coreografies a potenciar la nostra llengua,
el nostre folclore i a integrar a tots els infants en una activitat conjunta. Amb aquests jocs potenciem la capacitat de conixer , mitjanant la participaci en manifestacions
culturals, tradicionals i folklriques , signes d'identitat propis de Catalunya, per tamb donem elements als nostres infants per tal de que els seus jocs al pati siguin rics i

CONT

amb una vessant ldica i didctica demostrada.

ACTIVITATS CAPACITATS
1
1
2
3
4
5
2
1
2
3
4
5
3
1
2
3
4
5
4
1
2
3
4
5
5
1
2
3
4
5
6
1
2
3
4
5
7
1
2
3
4
5
8
1
2
3
4
5
9
1
2
3
4
5
10
1
2
3
4
5
11
1
2
3
4
5
12
1
2
3
4
5
13
1
2
3
4
5

DESCOBERTA DUN MATEIX I DELS

ALTRES

CRITERIS AVALUACI
6
6
6
6
6
6
6
6
6
6
6
6
6

8
8
8
8
8
8
8
8
8
8
8
8
8

9
9
9
9
9
9
9
9
9
9
9
9
9

1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1

DESCOBERTA DE LENTORN

2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2

3
3
3
3
3
3
3
3
3
3
3
3
3

4
4
4
4
4
4
4
4
4
4
4
4
4

8
8
8
8
8
8
8
8
8
8
8
8
8

10
10
10
10
10
10
10
10
10
10
10
10
10

OBJECTIUS GENERALS
1
2 3
4 5
6
1
2 3
4 5
6
1
2 3
4 5
6
1
2 3
4 5
6
1
2 3
4 5
6
1
2 3
4 5
6
1
2 3
4 5
6
1
2 3
4 5
6
1
2 3
4 5
6
1
2 3
4 5
6
1
2 3
4 5
6
1
2 3
4 5
6
1
2 3
4 5
6

7
7
7
7
7
7
7
7
7
7
7
7
7

8
8
8
8
8
8
8
8
8
8
8
8
8

COMUNICACI I

OBJECTIUS

LLENGUATGES

DIDCTICS

9
9
9
9
9
9
9
9
9
9
9
9
9

10
10
10
10
10
10
10
10
10
10
10
10
10

56

INGUTS

-Aplicar aquests jocs durant el seu joc lliure

-Saber expresar les opinions prpies respecte al joc i la

-Identificar lobjecte a cercar per

-Descobrir els jocs

quotidi al llarg del que queda de curs

seva vivncia.

lespai triat mitjanant

tradicionals

-Gust per la prpia expressi

-Expressar una valoraci subjectiva sobre lactivitat

consignes equivalents a

-Respectar les

-Mostrar control sobre el propi cos

realitzada, si li ha agradat molt, bastant, o poc.

aprop/lluny.

normes establertes

Habilitat de crrer

-Collaborar en el desenvolupament dels diversos jocs,

-Descobrir la diversi que

-Aprendre a perdre i

-Seguir correctament les instruccions

des de jugar en el torn que toca a respectar lespera de

provoca lescenificaci de les

acceptar la derrota

donades dacord a lexplicaci dexemple

torn.

canons dels diversos jocs...

com a part del joc

donada.

-Fer la reflexi i saber com caminen les oques, i com es

-Saber fer lexplicaci de les

-Participar en les

-Adoptar rol doient

mouen els pollets i les gallines (moure ales)

normes del joc al qual sest

activitats

-Adoptar rol de protagonista

-Recordar els noms dels companys i les companyes de

jugant.

proposades de

-Autoconcepte positiu tant si es perd com si

la classe amb els quals estan jugant.

-Habituar-se a escoltar

forma activa

es guanya

-Conixer els jocs que es proposen en aquesta unitat.

atentament els altres quan no

-Mostrar inters per lexpressi prpia amb

-Participar, de forma positiva en tots els jocs, ja sigui com

ens toqui intervindre al joc,

el cos

a subjecte actiu o passiu

respectant el torn i esperant el

-Esfor per vncer dificultats superables

-Valorar de forma constructiva els altres companys de

moment oport per jugar.

-Satisfacci sobre lactuaci dins el joc

joc.

-Imitar i reproduir les canons

-s acurat i responsable de les installacions.

dels diversos jocs.

ACTIVITATS
MOTIVACI:
1-Descobrim els jocs:Aprofitant la cistella que fem servir per introduir continguts ens apareixeran unes targetes amb dibuixos pintats amb colors vius,atractius i text, que
aixecaran la curiositat entre els alumnes, i els explicarem que es basen en jocs populars als quals jugaven els seus pares, mares i daltres persones properes.I tot seguit,
pasta un torn de pregunta i conversa dels alumnes. Els diversos jocs saniran repetint i consolidant al llarg de les sessions.
2 -Una plata d'enciam:Per tal d'iniciar el procs aprendrem la can de selecci o de tria , que farem servir per desenvolupar les activitats i ho comenarem amb una
activitat bsica.Al nen/a que li toqui , s'aixecar i cantar la can amb la lletra Una plata denciam/ben amanida, ben amanida/Una plata denciam/ben amanida amb oli i
sal/Sucarem un tros de pa/per qui toqui, per qui toqui/Sucarem un tros de pa/per qui toqui per sopar.
3-Un tren petit:Farem un tren i ens desplaarem per tot lespai on ens situem cantant la can que diu Un tren petit/que corria, que corria/Un tren petit/ que corria
sense por/Si voleu pujar/afanyeu-vos, afanyeu-vos/ Si voleu pujar/ afanyeu-vos que sen va. Es pot fer servir per tal de marcar desplaaments curts de tot el grup.
DESENVOLUPAMENT:

57

4-123 Picaparet:Es tria un nen que pari, es marca una lnia recta enfront duna paret i es posen a sobre della la resta dalumnes.A partir daqu qui para es gira i diu ben
alt: Un,dos,tres, Picaparet!! , es tornar a girar.Mentrestant els alumnes saniran apropant a la paret del que para.Qui arribi primer ser a qui li tocar parar.
5-Peu Pulidor:Els nens es posen per parelles (en cas que lassistncia faci que siguin imparells el mestres shi posar com a parelles.Asseguts, amb els genios
semiflexionats en creu, i amb un lleu balanceig saniran tocant el peu, les cames, el cabell, el nas, les mans,etc. Al ritme de Peu Pulidor (Panxa contenta, Nas nironet,)
de la Margarideta/Peu Pulidor de la Margarid , llavors a la segona part de la can li acariciaran a linfant amb el que fan parella tot cantant Toqueu-li el peu a la
Margarideta, toqueu-li el peu a la Margarid.
6-Coreografia dels pollets:Fem dos grups: les gallines i els pollets (triem voluntriament o ms o menys dirigidament) mitjanant la can Balls dels pollets a la seva
closca , de Mussorgsky en la seva versi d'I. Tomita), llavors fem veure que som pollets i gallines seguint les veus del sintonitzador pujant i baixant els braos flexionant i
estirant les cames.
7-En Joan Petit:Fem una rotllana al ritme de la can En Joan Petit quan balla/balla,balla,balla/En Joan petit quan balla/balla amb el dit (m, peu, colze, cul, cap,) amb
el dit, dit, dit, /ara balla Joan Petit movent aquesta part del cos.
8-Les oques van descalces:Fem dos grups un a cada banda duna lnia, i fent dnec i doca anem uns canten amb veu aguda Les oques van descalces, descalces,
descalces/Les oques van descalces i llavors laltre greu, amb veu greu contesta i els necs tamb/i els necs tamb, llavors els grups intercanvien les seves posicions i
tornen a cantar els que fan doques amb veu aguda Els posarem sabates/sabates, sabates/Els posarem sabates i amb veu greu contestar laltre grup i mitjons tamb/i
mitjons tamb
9-Els cavallers:Posem a tots els alumnes en lnia recta i fem que vagin fent pasos aixecant les cames al ritme duna can que diu Som, som som els cavallers,llers,llers/
i el que no digui res no t re a la fiambrera/i el que no digui res no t res al seu porr, atenci cavallers aquesta m (aixecant una de les mans) (m, peu, el cap, el genoll)
llavors repetim la can movent la part del cos esmentada
10-La coqueta amb sucre: Fem una rotllana mentre cantem: Qui la ballar/la coqueta amb sucre/qui la ballar eixerit ser llavors deixem de girar i donem palmes a un
nen que haguem posat al mig que ballar mentre tots cantem balli-la vost, senyoret/a XXX, balli-la vost que la balla b.I aix succesivament.
11-Campaneta la ning ning:Triem un infant que tancar els ulls i es posar en un rac, mentre la resta de nens amaguen per tot el pati un objecte determinat (a ms
gran lespai triat ms gran lobjecte a amagar).Un cop amagat lobjecte tornem a on est el nen amb els ulls tapats/tancats i tots cantem Campaneta la ning-ning,/jo
lamago, jo lamago/ Campaneta la ning-ning/jo lamago i no la tinc., llavors el nen anir buscant lobjecte portant al darrera els seus companys que li diran fred o calent ,
augmentant la temperatura segons saproximen a lobjecte amagat
12-Pim Pam conillam:triem dos nens, un es posa de genolls i de cara a terra mentre la resta canten Pim pam, conillam/de la terra de laram/cistellera, ballestera/quantes
banyes t al darrera.
CONCLUSI:
13-Tu tries (autogesti): en les darreres sessions, mitjanant una plata denciam triarem un infant que ser el que tri el joc al qual jugarem.
METODOLOGIA

58

Per tal de desenvolupar els jocs aprofitarem sessions de l'horari en el que grup s'hagi desdoblat, formant dos grups estables (formats per 12/13 alumnes) que al llarg del
trimestre aniran treballant aquests jocs, dues vegades per setmana (per tal de que passi tot el grup)
RECURSOS ,TAC ,I MATERIALS:
Espai:Com el seu nom indica sn jocs de pati, tot i que el terreny no sigui el ms adequat, s que ser el ms familiar a l'hora de practicar-los en la seva estona
d'esbarjo.En cas de males condicions meteorolgiques disposarem de la sala de psicomotricitat.
Recursos Humans:Com que ser grup meitat de grup necessitarem una activitat en parallel completa, incls el/la mestra que la controli.
ATENCI A LA DIVERSITAT/NEE:
A aquells alumnes que es mostrin amb dificultat per expressar-se se'ls hi donar l'obligaci d'expressar-se i es vetllar per tal de que tots els companys i companyes
respectin la seva intervenci com ho fan amb la resta
AVALUACI
Inicial:Esbrinarem quins sn els coneixements previs que tenen els nostres infants sobre els jocs de pati concrets que tractarem, si els hi sonen,etc., que registrarem en
una graella d'avaluaci en tres graus.Durant el pati tamb comprovarem si aquest joc es produeix o no.
Formativa: A travs de les observacions sistemtiques de les sessions de joc avaluarem l'activitat dels nens i nenes, si aquesta millora o disminueix
Sumativa: Farem una observaci al final de trimestre en que repetirem l'operaci de l'avaluaci inicial amb l'afegiment de si en saben jugar o no, convertint a cada nen en
director/a d'un dels jocs.
Coavaluaci:En un gran panell al costat de la pissarra , amb la seva foto,els nens tindran tres colors de gomets per identificar la sessi: gomet verd si els ha agradat,
gomet vermell si no els ha agradat i gomet groc si no estan molt segurs o si ha hagut una part que s i una altra que no.

59

11.BIBLIOGRAFIA

-(2006):Llei Orgnica 2/2006,del 3 de Maig dEducaci, BOE n 106 ,p. 17158

-(2008): Decret 181/2008 ,de 9 de setembre, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments
del segon cicle dinfantil, DOGC n 5216, p. 68256.
-(2009): Llei 12/2009, de 10 Juliol ,dEducaci,DOGC n5422 ,p.56589
-(2009):Instruccions dOrganitzaci i funcionament dels centres del Curs 2009-2010.Generalitat
de Catalunya,Departament dEducaci
-(2009): Ordre 484/2009, del 2 de Novembre, pel qual sestableixen els diversos criteris
davaluaci del segon cicle dinfantil, DOGC n 5505, p. 85239.
-(2010):Ressoluci EDU/6/2010, de 4 de gener, de convocatria de concurs oposici per a
l'ingrs a la funci pblica docent,DOGC n 5543, p. 1171 .
-Marchesi, A., Coll, C., i Palacios, J. (1991). Desarrollo psicolgico y educacin. Vol.
I, II. Madrid: Alianza.
-Bassedas,E.,Huguet,T i Sol,I. (2000):Aprendre i ensenyar a leducaci infantil.Barcelona:Gra
-http://socmestre.blogspot.com
-http://baulesdecolor.blogspot.com

60