LOGOPDIA

La logopdia s la professi especialitzada en els

processos de la comunicaci humana i de la degluci.
El logopeda s el professional especialitzat en l'estudi,
la prevenci, l'avaluaci, el diagnstic i el tractament
de les dificultats de la comunicaci i de la degluci en
adults i en nens. Les dificultats comunicatives inclouen
problemes de veu i de parla, de llenguatge verbal, oral
i escrit, de llenguatge no verbal i de pragmtica, s a
dir, de l's de llenguatge.[1][2]
El mot logopdia prov del grec logos, que
etimolgicament significa logo (paraula)
i paideia (educaci). La logopdia socupa no noms
de la paraula dita i escoltada, sin tamb del
llenguatge. Tracta de larticulaci dels sons i la veu
que fa possible la parla, i socupa de la recepci dels
sons i la seva audibilitat. Del llenguatge, nestudia el
processament, la comprensi i lexpressi oral i
escrita. La comunicaci no verbal tamb s matria
destudi dels logopedes.
La logopdia s un mbit de coneixement que es
dedica a lestudi cientfic dels trastorns del llenguatge
i de la comunicaci per a la seva prevenci, la seva
avaluaci diagnstica i el seu tractament. El
professional logopeda analitza el domini del
llenguatge, la seva adquisici, els comportaments
lingstics fora de la norma i la competncia
comunicativa del parlant. Analitza i actua sobre
lexpressi i la comprensi del llenguatge.
Orgens de la logopdia[modifica | modifica el codi]
Des de lmbit de la filosofia, s necessari que es
remeti al mot logos, que refereix a all que lhome
parla. s a dir, la veu que emetem els humans i amb
la qual expressem les nostres experincies, desigs,
pensaments, per fer-nos entendre pels altres. Per al
filsof Descartes, la ra, el pensament i el llenguatge
sn el que diferencia els homes dels animals, i el
cervell hum t la facultat dimpulsar energia i vitalitat
al cos.
Des de lmbit cientfic han hagut de passar molts
anys perqu la medicina hagi pogut relacionar
lhemisferi esquerre i el llenguatge. Aix va succeir al
llarg del segle XIX. El metge francs Marc Dax (1836)
estableix lhemisferi esquerre com a responsable de la
prdua del llenguatge. Sn els metges Broca i
Wernicke els qui van delimitar dues rees cerebrals
que estan implicades en lexpressi i la comprensi
del llenguatge.

Des de lmbit de la psicologia shan de considerar les

aportacions de Piaget i Vigotsky. Els dos psiclegs
perceben la relaci entre pensament i llenguatge de
diferent manera. Piaget (1896-1980) se centra
bsicament en la psicologia evolutiva, en el
desenvolupament de les persones des de la infncia
fins a ledat adulta. Creu que el pensament s anterior
al llenguatge, s a dir, que el llenguatge s
conseqncia del pensament. Per a Vigotsky (19861934), pensament i llenguatge tenen orgens
diferents. Pensa que primer hi ha intelligncia sense
llenguatge, i desprs el llenguatge i la intelligncia es
troben i el pensament es pot verbalitzar a travs del
llenguatge. Finalment sha de citar Lacan (1901-1980),
que s un psicoanalista que planteja que linconscient
est estructurat com un llenguatge.
Perfil del logopeda[modifica | modifica el codi]
Formaci bsica[modifica | modifica el codi]
Al llarg dels anys, la capacitaci del logopeda ha
passat de ser una formaci complementria per a
psiclegs, pedagogs, mestres o foniatres a ser una
disciplina que t entitat per ella mateixa i t un
reconeixement de grau.
El logopeda ha de tenir formaci en diverses cincies
biomdiques per conixer les bases biolgiques de la
parla i el llenguatge. Ha de disposar dinformaci
sobre lanatomia i la fisiologia de laparell auditiu i
bucofonador i tenir coneixements
sobre neurologia, pediatria, psiquiatria, ortodncia i
geriatria. Tamb s important que conegui les
diverses cincies del llenguatge, s a dir, de la
lingstica: fontica, fonologia, semntica, lexicologia,
morfosintaxi i pragmtica. Tot plegat li donar la base
per poder intervenir en diverses patologies de la
parla, el llenguatge i la comunicaci, com poden ser
els trastorns evolutius de la parla i el llenguatge, els
trastorns de la veu, lafsia, la disrtria, els trastorns
que tenen origen en patologies de laudici, aquells
que vnen donats per problemes relacionats amb la
parlisi cerebral o aquelles dificultats que impedeixen
els infants tenir un accs fluid a la lectura i a
lescriptura.
Funci i objectius[modifica | modifica el codi]
Les funcions ms evidents sn les
davaluar, diagnosticar, pronosticar i rehabilitar els
trastorns de la parla, el llenguatge i la comunicaci.
Per, a la vegada, tamb t una tasca molt important
de prevenci. El ms important s que el logopeda,
per poder fer una bona avaluaci del llenguatge,

necessita poder fer una exploraci clnica exhaustiva i

poder disposar dels resultats de diversos exmens
complementaris per valorar aspectes auditius,
neurolgics, psicolgics i pedaggics.

El logopeda diagnostica i orienta a partir de consells

genrics. El primer que cal fer s una avaluaci
inicial per poder arribar a un diagnstic, que ajudar
a definir el pronstic i concretar els objectius a curt i

mbits d'actuaci[modifica | modifica el codi]

El logopeda pot atendre pacients amb diverses
patologies i tamb les seves famlies durant les
diferents etapes evolutives, des dinfants fins a
persones dedat avanada. s imprescindible que
tingui en compte, no noms els factors tcnics, sin
tamb el vessant personal i social de la persona atesa.
Com a terapeuta estableix una relaci
dacompanyament i ajuda al seu pacient, i s per aix
que cal considerar la persona atesa en tota la seva
totalitat, anant ms enll de la simptomatologia. Els
logopedes poden dur a terme la seva feina
individualment o formant part dequips
multidisciplinaris. s imprescindible, tamb, que el
logopeda pugui collaborar amb altres professionals
de diverses rees cientfiques, com la psicologia, la
medicina, la lingstica o la pedagogia. La relaci entre
diverses disciplines permetr una millor i ms
completa comprensi de la dificultat de la parla,
llenguatge o comunicaci de la persona a qui atn
el logopeda.

Intervenci
logopdica[modifica | modifica el codi]
Existeixen molts indicadors pels quals un nen o
nena ha de ser sotms a tractaments logopdics, i
aquests en sn alguns exemples:

Que no sentengui quan el nen parla.

Que amb freqncia el nen o la nena es mengi

sons o nagregui daltres.

Que respiri amb la boca oberta.

Que tingui dificultats per pronunciar algun so.

Que es trobi afnic amb freqncia.

Que manifesti que no escolta b.

Que no parli o parli molt poc.

Que presenti canvis molt drstics en la veu.

Que presenta un endarreriment general en el

desenvolupament del llenguatge.

Que es descentra amb facilitat davant de

qualsevol situaci de la vida diria.

Que presenti dificultats a lhora descriure o

llegir correctament.

mitj termini. La intervenci del logopeda pot ser

pertinent quan hi ha un retard, una alteraci o un
trastorn en lrea de comunicaci, el llenguatge o
parla, per no s fcil posar la lnia divisria entre
aquests tres termes.
Cal que estableixin una bona relaci, una relaci
dempatia, s necessari que el pacient entengui i
confi que el treball que duran a terme junts donar
resultat. La durada de les reeducacions varien, per
la reeducaci necessita temps, en el sentit que no
es pot pretendre resoldre el problema dun dia per
laltre.