La publicitat durant la Segona Guerra Mundial

Durant el perode entreguerres, diferents estudis es van desenvolupar per tal

de entendre millor tot el concepte propagandstic que shavia donar durant la
primera guerra mundial. Molts experts van reflexionar sobre aquest aspecte i
van formar la teoria de la propaganda.
Lazarsfeld al 1940 va desenvolupar un estudi anomenat Research in
Communication, que va canviar la manera de comprendre levoluci
comunicativa fins aquell moment, aquest estudi es centrava en una qesti
dominant: Qui diu que a qui i amb quin efecte?
Van ser tres els principals models que van estudiar aquest moviment
propagandstic tenint en compte els diferents perfils: El model occidental o
Anglosax, que va ser un dels mes elaborats per menys funcionals, el model
Sovitic, basat en la propaganda leninista i el model de les dictadures feixistes
Tenint en compte aquests estudis elaborats en les ultimes dcades i els nous
mitjans de comunicaci com ara la radio i el cine, un nou sistema
propagandstic va desenvolupar-se durant aquesta Segona Guerra Mundial.
En aquesta Segona Guerra Mundial, tot i que el cartell va seguir tenint la seva
rellevncia i importncia com a suport per el llanament dels missatges
persuasius sobre el ciutadans, la onada propagandstica derivada de la
premsa, la radio, les fulletes i el cine tamb van tenir un gran significat i pes.
Gracies a lexperincia donada en la primera Guerra Mundial en aquest mbit,
es van comenar a aprofitar actes com ara les conferencies o els concerts per
tal de recolzar el conflicte i transmetre aquest missatges. Tot i aix hem de
veure la similitud amb la propaganda de la primera Guerra Mundial, la
intoxicaci informativa per obtenir el suport ciutad, el odi al enemic, el silenci i
la discreci... A ms, no podem oblidar el paper dels anunciants, el quals van
utilitzar el recurs del patriotisme per tal de seguir venent el seus productes
Encara que en la primera part daquest treball ens hem bolcat en la propaganda
del bloc dels Aliats, aquesta segona Guerra Mundial va destacar per la
publicitat en el segon bloc de pasos, les potencies de lEix. Per tant, cal

destacar aquest nou sistema de propaganda en la Alemanya nacionalsocialista,

per comenar, un dels temes importants daquest apartat es saber que pretenia
la publicitat Alemanya:
1. Primer de tot es important entendre la influencia que va tenir la
propaganda sobre la identitat racial del poble alemany i el sentiment de
nacionalisme i superioritat que va implementar el regim Nazi tenia un
gran pes.
2. A ms, els beneficis de la publicitat van impulsar la unificaci moral i la
companyonia alemanya.
3. Per una altra banda, la impressi que van tenir els medis de
comunicaci visual per a la creaci de ideologies va ser tamb
destacable, molta de la qual es va dedicar a justificar aquest odi intrnsec
als jueus.
Histricament parlant, fins la conclusi de la Batalla de Stalingrat, el 4 de
febrer de 1943, la propaganda alemanya es centrava en la capacitat de les
armes alemanyes i en la humanitat que els soldats alemanys havien demostrat
amb la poblaci dels territoris ocupats, per tal de fer aix protagonitzaven
aquesta publicitat amb pilots covards i assassins que els aliats enviaven a
bombardejar els territoris o tamb als nord-americans, els quals eren vists com
a gngsters.
Desprs de Stalingrat, la direcci de la seva publicitat va canviar creant una
imatge de Alemanya com a nica defensora de la cultura europea occidental
contra la multitud de bolxevics. Pretenien crear una imatge en front del aliats
com a potencia invencible.
En aquesta poca un dels principals personatges en la
Alemanya Nazi va ser Paul Joseph Goebbels (19871945) que va ser un poltic alemany ministre de la
Illustraci Publica i Propaganda de lAlemanya Nazi, a
ms dun dels principals oradors del Tercer Reich.

Quan Goebbels va ser lencarregat de la propaganda nazi abans de que el seu

partit estigues en el govern alemany, va organitzar manifestacions i cremes de
llibres, per les seves funcions un cop en el poder eren les de controlar tots el
medis de comunicaci com ara la radio, la televisi, el cine, la literatura... A
ms, tenia que evitar que certa informaci surtis al exterior, sencarregava de
promocionar o fer pblics avisos del govern, tot aix ho va fer utilitzant el
mrqueting social, el qual tracta de utilitzar els sentiments dorgull per
promoure odis i convncer a les persones per tal de tenir-les controlades i
alienes a la realitat.
Una de les seves grans dites fou: Pensa en la premsa com un gran instrument
amb el que el govern pot jugar.
El missatge Nazi que pretenia mostrar-nos aquest poltic estava basat en tres
idees: en primer lloc el anticomunisme, acusant-les de corruptes i que
esdevindrien en un desordre i una prdua de tradicions, el anti-capitalisme el
qual era el causant de la crisi econmica del moment i el antisemitisme que
afirmava que la raa ria era superior.
La comunicaci amb fins persuasius va jugar un gran paper en la historia de la
humanitat i sha utilitzat amb el propsit de transmetre ideologies o creences de
organitzacions i religions, degut ha aix han sorgit diferents tipus de
Propaganda, en centrarem doncs en la Propaganda de Guerra.
La Propaganda de Guerra, tamb anomenada Psychological Warfare en els
Estats Units, transmet majorment informaci falsa, ja que el seu propsit es
evitar que els ciutadans coneguin la veritat, tot i aix no sempre utilitza
mentides ja que un dels recursos que aquesta propaganda utilitza es el
llenguatge acuradament persuasiu per aconseguir que el ciutad senti que el
enemic nomes comet injustcies i aleshores la necessitat de amagar a veritat no
es necessria. (Curros i Leite)
Tamb, llavors, haurem de parlar de la Propaganda Blanca i Negra. La
Propaganda blanca es originaria de una font oberta i identificada mentre que la
propaganda negra pretn mostrar-nos un origen afable i amigable per que en
realitat es adversria. Durant una guerra ja sigui del caire que sigui, la

propaganda majoritria es la propaganda negra que utilitza mtodes com la

divulgaci dinformaci falsa amb lobjectiu de mantenir les tropes unides i
intimidar al enemic.
Durant aquest Segona Guerra Mundial, aquesta propaganda va utilitzar mitjans
com ara: Desfilades al aire lliure, llargs mtings poltics, canons, saluts (Sieg
Heil), banderes... per tal de complir el seus objectius: crear situacions on les
minories alemanyes semblessin les vctimes, per tal de que qualsevol invasi
sembles justificada...

Mitjans Propagandistics
Cartells: Tal com a la primera Guerra Mundial, els cartells van esdevenir un
gran recurs per a la publicitat en aquesta segona guerra. Aquest recurs estava
dirigit tant per a la prpia Alemanya com per als territoris annexionats durant les
seves invasions. Els cartells nazis es caracteritzaven per contenir un missatge
clar i directe en forma de frase curta i senzilla, a ms, estticament era atractiu i
impactant per tal de convncer de la maldat dels jueus o la grandiositat del lder
o el valor del treball dels soldats... Alguns exemples daquests cartells sn:

Alemanya es lliure

El Jueu, el instigador de la
guerra, el prolongador de la
guerra

Pellcules: Un altre mitja de publicitat daquella poca eren les pellcules, les
pellcules van ser utilitzades per tal de promoure la visi dels governants de la
dictadura, com a temes principals daquestes produccions es podia trobar les
virtuts de lhome ari o nrdic, la fora militar alemanya, la maldat del jueus...

El 22 de setembre de 1933, Joseph Goebbels va incorporar un Departament de

Cine a la Camara de Cultura del govern Alemany per tal de controlar totes
aquestes

produccions

cinematogrfiques,

la

industria

cinematogrfica

alemanys es va nacionalitzar totalment. Alguns exemples de les pellcules del

moment sn:
1. El triomf de la voluntat, per la cineasta Leni
Riefenstahl, aquesta pellcula contenia parts de
discursos donats per certs lders nazis o per el
propi Adolf Hitler.
2. El Jueu Etern (o errant), per el cineasta Fritz
Hippler, aquest film esta fet amb motiu
documental que pretn mostrar com la raa
jueva es en realitat i per que son considerats
parsits que nomes estan interessats en el
diner.
Llibres: Durant aquest perode els nazis i els simpatitzants del nazis van
escriure molts llibres dedicats al seu culte. Un dels
llibres mes famosos va ser Mein Kampf (La meva
lluita) escrit per el propi Adolf Hitler, en el qual el
dictador parla de les seves creences i pensaments que
posteriorment derivarien en la Segona Guerra Mundial.
Un dels llibres en el quals es va influenciar el dictador
per escriurel va ser La multitud: un estudi de la ment
popular (1895) de Gustave Le Bon, en el qual es parla
de la propaganda com a mtode per controlar masses.
Hi van haver altres llibres com ara Rassenkunde des deutschen Volkes
(Etnologia del poble alemany) per Hans F.K. Gnther i Rasse und Seele
(Raa i Alma) per Ludwig Ferdinand on intentaven classificar les diferents races
comparant-les amb la superior raa ria.
Revistes: Un altre mitj propagandstic de aquella poca van ser les revistes,
aquestes revistes eren controlades pel govern del dictador per tal de controlar

tot all que es deia en elles, el nombre de revistes durant aquesta poca va
decaure degut a aquest control i adquisici.
Per una altra banda tamb hi havia diferents revistes encarades als programes
radiofnics que tamb estaven agrupades a la Camara de Premsa i per tant
controlades per el govern nacionalsocialista.
La funci poltica daquest tipus de mitj va ser de conducci i guia poltica, es
a dir, utilitzaven les revistes per transportar aquesta ideologia nacionalsocialista
a traves de la poblaci.

Temes de la propaganda durant la Segona Guerra Mundial:

La publicitat de la poca plantejava el problema dels enemics que eren tant els
Jueus, comunistes, capitalistes i intellectuals i els mostrava com a dimonis, per
tal de fer aix van enfortir els valors nazis, incloent la mort heroica, el principi
del lder, el sentiment de poble i el orgull de la raa ria.

BIBLIOGRAFIA:

www.ati.es/spip.php?article161

http://fido.palermo.edu/servicios_dyc/publicacionesdc/vista/detalle_articul
o.php?id_libro=138&id_articulo=4638

Cano Alexis. El Manejo de Propaganda Blica en la Segunda Guerra

Mundial

Tomas Simal, Pablo. La publicidad comercial como discurso patritico

en la Segunda Guerra Mundial

Wikipedia

http://jadonceld.blogspot.com.es/2012/11/la-propaganda-nazi-y-losmedios-de.html

http://www.ushmm.org/wlc/es/article.php?ModuleId=10007439