El cinema mut

El cinema mut s el tipus de cinema que no t so pregravat i

sincronitzat, especialment pel que fa als dilegs parlats, que s poden
aparixer en forma de subttols. Fa especialment referncia al cinema
de les tres primeres dcades. Es parla tamb de cinema silencis.
Les projeccions a les sales anaven acompanyades de la msica
tocada per un pianista o una petita orquestra i a ms comentada per
la veu d'un explicador, imprescindible figura que feia possible que
multituds analfabetes o immigrants desconeixedors de l'idioma
entenguessin la pellcula. A ms, les productores s'encarregaven
partitures originals per a les seves pellcules ms prestigioses, de
manera que al cinema ja noms li faltava parlar, per es tenia ja la
concepci d'una obra creada entre la imatge i el so. Per tant, el
cinema mut, en realitat, mut del tot, en certa manera no era.
Des de les primeres pellcules de Louis Le Prince (1888) i
dels Germans Lumire (1895) fins a The Jazz Singer, el 1927, el
cinema va ser majoritriament mut.

Com va comenar el cinema mut?

La primera pellcula de cinema mut va ser "El jard de Roundhay", de
Louis Le Prince (1888). La seva durada era dos segons i mostrava a
dues persones caminant al voltant del jard Oakwood Grange.
El 28 de desembre de 1895, a Pars, al subsl del Sal indi, s
efectuada la primera projecci pblica del cinematgraf. El pblic
assisteix a la projecci de deu pellcules molt curtes (17 metres de
longitud), entre les quals La sortida dels obrers de la fbrica (una de
les primeres pellcules al mn), i El Jardiner (ms tard
reanomenada El regador regat.
Durant una desena d'anys, les vistes Lumire sn coronades d'xit i
imitades arreu al mn. A Frana, a Amrica, a Anglaterra, a Alemanya,
a Itlia i a tot arreu, persones destres i esperits estrambtics es posen
a rodar milers de curtmetratges, projectant-los a la vora dels cafs o
en barraques. Entre ells destaca Alice Guy, pionera amb La Fe aux
choux el 1896, primera d'una llarga llista de llargmetratges.

Els principals actors del cinema mut

Wallace
Beery

John
Barrymore

Lionel
Barrymore

Charles
Bowers

Louise
Brooks

Lon Chaney
Charlie
Chaplin

John Gilbert

Lillian Gish

Joe Hamman

Laurel i
Hardy

Emil Jannings

Joan
Crawford

Maxime
Desjardin

Max Linder

Harold Lloyd

Jean Murat

Douglas
Fairbanks
Claude
France

Buster
Keaton

Gaston
Modot

Greta Garbo

Alla
Nazimova

Pola Negri
Ramn
Novarro

Mary Pickford

Suzy Pierson

Max Schreck

Gloria
Swanson

Malcolm Tod

Rudolph
Valentino

Suzanne
Grandais

Els principals directors del cinema mut

Ievgueni
Bauer
Clarence
Brown

Louis Feuillade

Abel Gance

H.C
GranthamHayes

Tod Browning

Charlie
Chaplin

David Wark
Griffith

Cecil B.
DeMille

Alice Guy

Buster Keaton

Jean Kemm

Germaine
Dulac
Serguei
Eisenstein

John Ford

Fred LeroyGranville

Ernst Lubitsch

Leo McCarey

Georges
Mlies

F. W. Murnau

Fred Niblo

Lonce Perret

Gaston Ravel

Alexandre
Ryder

Fritz Lang
Paul Leni

Mack Sennett

Erich von
Stroheim

Victor
Sjstrm

King Vidor

Robert Wiene

 Les principals pellcules del cinema mut

Aelita de Yakov Protazanov (1924)

Andr Cornlis de Jean Kemm ( 1928)

L'Argent de Marcel L'Herbier (1928)

L'Arrive d'un train en gare de La Ciotat dels Germans

Lumire (1896), considerada per error la primera pellcula de la
histria.

L'Assassinat du duc de Guise de Calmettes i Le Bargy (1908)

Way Down East de David Wark Griffith (1920)

Sunrise: A Song of Two Humans de Friedrich Wilhelm Murnau (1927)

Ben Hur de Fred Niblo (1925)

Le Bonheur du jour- de Gaston Ravel (1927) amb Henry Krauss i

Elmire Vautier

Le Bossu - de Jean Kemm (1925) amb Gaston Jacquet i Claude France.

Cabiria de Giovanni Pastrone (1914)

El gabinet del Dr. Caligari (Das Cabinet des Dr. Caligari) de Robert
Wiene (1920)

Flesh and the Devil de Clarence Brown (1926)

Krkarlen de Victor Sjstrm (1921)

The Sheik de George Melford (1921)

La Chute de la maison Usher de Jean Epstein (1928)

The Circus de Charles Chaplin (1928)

The Navigator de Buster Keaton (1924)

El cuirassat Potiomkin (Bronenosets Potyomkin) de Serguei

Eisenstein (1925)

L'ltim home (Der Letzte Mann) de F.W.Murnau (1924)

The Ten Commandments de Cecil B. DeMille (1923), primera versi.

Dr. Mabuse, der Spieler de Fritz Lang (1922)

Entr'acte de Ren Clair (1924)

The Three Must-Get-There de Max Linder (1922)

Fantasmagorie d'mile Courtet (1908), primer dibuix animat.

Fantmas de Louis Feuillade (1913)

Faust - Eine deutsche Volkssage de F.W.Murnau (1926)

Foolish Wives d'Erich von Stroheim (1922)

Forfaiture de Cecil B. DeMille (1915)

The Crowd' de King Vidor (1928)

La Grande preuve (1927) d'Alexandre Ryder amb Jean Murat,

Michle Verly.

The Big Parade de King Vidor (1925)

Seventh Heaven de Frank Borzage (1927)

Histoire d'un crime de Ferdinand Zecca (1901)

Chelovek s kino-apparatom de Dziga Vertov (1929)

The Unknown de Tod Browning (1927)

Intolerance de D.W.Griffith (1916)

L'Inhumaine de Marcel L'Herbier (1924)

La Jeune Fille au Carton a Chapeau de Boris Barnet (1927)

Le Kid de Charles Chaplin (1921)

Knigsmark de Lonce Perret (1923)

La Lgende de Gsta Berling de Mauritz Stiller (1924)

The Scarlet Letter de Victor Sjstrm (1926)

Die Bchse der Pandora de Georg Wilhelm Pabst (1929)

El maquinista de la General (The General) de Buster Keaton (1927)

Metropolis de Fritz Lang (1927)

Safety Last ! de Fred C. Newmeyer i Sam Taylor (1923)

El naixement d'una naci (Birth of a Nation) de D.W.Griffith (1915)

Napolon d'Abel Gance (1927)

Nosferatu, eine Symphonie des Grauens de F.W.Murnau (1922)

La Passion de Jeanne d'Arc de Carl Theodor Dreyer (1927)

The Penalty de Wallace Worsley (1920)

Queen Kelly d'Erich von Stroheim (1929)

Greed d'Erich von Stroheim (1924)

La quimera de l'or (The Gold Rush) de Charles Chaplin (1925),

pellcula originalment muda.

Son Premier Film de Jean Kemm (1926), amb Grock.

Hxan de Benjamin Christensen (1922)

Sous le ciel d'orient de Fred Leroy-Granville i H.C .Grantham-Hayes

( 1927) amb Gaston Modot, Joe Hamman.

Zemlya d'Alexandre Dovjenko (1930)

Herr Arnes pengar de Mauritz Stiller (1919)

Un chien andalou de Luis Buuel (1929)

Les Vampires de Louis Feuillade (1915)

The Wind de Victor Sjstrm (1928)

The Great Train Robbery d'Edwin S. Porter (1903), considerat com el

primer western en el cinema.

El lladre de Bagdad (The Thief of Bagdad) de Raoul Walsh (1924)

Viatge a la lluna de Georges Mlis (1902)

 Pellcula muda: Una mujer

de Pars
Argument

Un home i una dona pretenen fogar-se junts cap a Pars per

casar-se, per abans de que puguin partir, el pare del Jean mor i
han daplaar el viatge. La Marie, que creu que el seu proms
lha abandonada, decideix emprendre el viatge a Pars tota sola.

Un any desprs, la Marie s lamant del Pierre Revel, un home

molt ric i important, tot i que ella no ha pogut oblidar-se del
Jean. Un dia, la Marie es perd de cam a una festa i es retroba
amb el seu antic proms, que ara s pintor. Aquest li confessa a
la Marie que lestima i que no va poder emprendre el viatge
perqu el seu pare va morir. Per tant, la Marie t un gran
dilema: ha de triar entre lamor i la seguretat. Per desprs, la
Marie escolta una conversa entre el Jean i la seva mare, en la
que el Jean afirma no voler casar-se amb ella. Desprs daix, la
Marie torna amb el Pierre, i el Jean, en assabentar-sen, es
sucida.

Finalment la Marie retorna al camp, a on ella havia viscut abans,

i comena una nova vida criant orfes, amb la mare del Jean. El
Pierre passar amb el seu carro davant della, sense ser vista, i
ella podr escoltar com li diu a la seva acompanyant que no ha
tornat a saber res ms de la Marie.

Caracterstiques

s la primera pellcula en la que Charlie Chaplin no actua. La

pellcula est dirigida per ell, per aquesta vegada no apareix
com a actor. Aix va fer que no tingus molt dxit en
comparaci amb les altres pellcules en les que Chaplin s que
actuava.

La protagonista, doncs, s la Edna Purviance, una jove actriu

que va fer una trentena de pellcules amb Chaplin, entre elles,
A woman of Paris, al 1923.

Aquesta pellcula t com a missatge entrelnies la hipocresia i

els prejudicis morals de la societat.