El saber teric

Tema 3: La racionalitat terica: veritat i realitat

Epistemologia
s la branca de la filosofia que sencarrega danalitzar en qu consisteix el
coneixement, el mtode que seguim per obtenir-lo i els lmits del que podem
conixer.
A partir del s. XVII el problema del coneixement adquireix importncia i els
estudis epistemolgics passen a ocupar el centre de la reflexi filosfica. Hi
ha dues raons que expliquen aquest fet:

La importncia creixent de les cincies naturals, ja que els xits

i els avenos de les cincies (per exemple, la maduresa de la fsica
desprs de les lleis de Newton) animaven lanlisi epistemolgic
daquest tipus de coneixement, per tal de poder determinar qu
possibilitava leficcia i la infallibilitat de les cincies.
La conscincia de la seva dimensi bsica, ja que lepistemologia
sencarrega de determinar si podem arribar a conixer el que
pretenem. Si no fssim s della, moltes vegades realitzarem
investigacions intils. Per aix, lepistemologia s la base de les
cincies.

El concepte de coneixement com a saber

Opini: Apreciaci subjectiva de la qual ni estem segurs ni la podem

provar davant els altres.
Creena:
o s dubitatiu: Quan no estem realment segurs de la veritat del
que afirmem.
o s assertiu: Quan estem segurs duna cosa encara que no
tinguem prou proves per demostrar-ho. Aquesta incapacitat per
a justificar les nostres creences s el que les distingeix del
autntic coneixement.
Coneixement: Creena de la qual estem segurs i la qual podem
comprovar amb proves que ho afirmin. Els coneixements sn
objectivament verdaders (sn vlids per a tothom, no noms per a
mi, a diferncia duna creena o una opini).
o Coneixement teric: Constitut per totes les informacions que
descriuen i expliquen el mn natural i social que ens envolta.
Sorgeix pel simple desig de coneixement, i no per garantir la
nostra supervivncia.
Aristtil: Contemplaci desinteressada i agradable de la
natura.
Ha de descriure i explicar la veritat (s a dir, el com s i
el per qu s aix).
1

El reconeixement de les causes ajudar a respondre una

altra de les preguntes formulades: qu passar en el
futur.
Coneixement prctic: No s una explicaci o descripci del
mn, s un saber fer en tots els mbits: artstic, tcnic, moral...

Llenguatge i coneixement
Lalt grau de saber teric que ha assolit la humanitat seria impensable
sense el llenguatge, ja que ens permet adquirir, emmagatzemar i
transmetre el nostre saber.

Adquisici: El llenguatge participa de manera decisiva en la

comprensi de la realitat. A travs del llenguatge rebem la majoria de
les informacions que configuren el nostre saber.
Emmagatzematge i transmissi: Mecanismes com Internet o els
llibres han perms que el saber es traspassi dun individu a un altre
sense necessitat de que cadasc comenci de zero. Aquest fet s
fonamental per garantir laven de les cincies.

Llenguatge segons la lingstica Facultat humana de comunicar-se

mitjanant un sistema de signes. T les caracterstiques segents:

Carcter arbitrari: A una taula li diem taula perqu la llengua

estableix que li hem de dir aix, per no hi ha cap factor en el mot
taula que ens faci relacionar-lo amb una taula, per tant, s arbitrari.
s articulat, i per tant, creatiu: Formem tots els missatges a partir de
la uni de fonemes, garantint aix la originalitat i la creativitat de la
llengua.

Signes:

Smbols: No hi ha relaci amb el que representa.

Icones: Hi ha una referncia de similitud.
Senyals: Hi ha una relaci natural de causa-efecte.

Relaci entre llenguatge, pensament i realitat:

Significant: Successi de fonemes, pertanyent a lmbit lingstic. Per

exemple, el mot taula.
Significat: Concepte associat a aquest significant, propi de lmbit del
pensament. Per exemple, Moble de fusta....
Referent: Objecte, qualitat, procs, etc., al qual ens referim. Per
exemple,

Funcions lingstiques:

Missatge: F. Potica Laire s ple damor.

2

Codi: F. Metalingstica Els diftongs sn formats per dues vocals

seguides.
Emissor: F. Emotiva Et trobo a faltar.
Canal: F. Ftica Em sents?
Receptor: F. Conativa Tanca la porta.
Context: F. Informativa Sn tres quarts de tres.

Proposici: Oraci declarativa que afirma o nega alguna cosa (poden ser
verdaderes o falses). FAN LA FUNCI INFORMATIVA

Empriques: Es refereixen a alguna cosa sobre el mn extern, i poden

ser contrastades amb lexperincia (s a dir, que necessiten
comprovaci). Ex: El tabac produeix cncer, LEbre passa per
Saragossa.
Formals: No tenen contingut empric i no contenen res sobre el mn,
sin que parlen de relacions entre smbols (s a dir, de relacions
mentals). No poden ser contrastades amb lexperincia perqu
comprovar-les s intil. Ex: 2+2=4, 3 elevat al quadrat s 9, En
el pla, la recta s la distncia ms curta entre dos punts.
EX:
o Emprica: Si s dilluns anirem al cine.
o Formal: Si p aleshores q.
Perqu s igual qu sigui p o q, sempre es complir, i per
tant, no pot ser contrastat amb lexperincia ni ser
comprovada.

Veritat i realitat

Veritat de fets o dobjectes: Quan parlem dautenticitat. Ex: En Santi

buscava la seva veritable mare, Aquestes perles sn de veritat.
VERITAT AUTNTICA
Veritat de proposicions: Quan parlem del llenguatge o de la realitat.
Ex: s veritat que 3 al quadrat s 9, s veritat que ahir vaig anar al
cinema. VERITAT APARENT
o Empriques (realitat material), tres maneres de definir-les:
Aristtil: veritat com a correspondncia (que el
llenguatge expressi el que est passant).
Hegel: veritat com a coherncia (que la veritat mai entri
en contradiccions).
James: Veritat com a xit (a ms a ms de lo altre, que
les veritats generin conseqncies positives).
o Formals (realitat mental)
Veritat com a coherncia. Ex: No puc afirmar que 2+2=4
i que 2+2=5 alhora.

Criteris per a reconixer la veritat

Evidncia: Quan la veritat es presenta duna manera directa i

irrefutable. Ex: A s A, o El tot s ms gran que les parts. No
3

podem demostrar-ho, per tenim la certesa i la seguretat de que sn

certes.
o Insuficincia daquest criteri: Aquest sentiment de certesa i
seguretat que acompanya les evidncies i que ens impedeix
dubtar de les proposicions que ho sn s un estat mental o un
sentiment, i per tant, s propi del subjecte que coneix i no
dall que coneix, s a dir, s subjectiu.
Intersubjectivitat: Consisteix en que les nostres creences, per tal de
ser admeses com a veritables, han de ser objectives, s a dir, vlides
per a tothom.
o Insuficincia daquest criteri: Que una afirmaci sigui
admesa per a tothom, no converteix aquesta afirmaci en una
veritat irrefutable. Per exemple, en una poca tot un collectiu
creia en el geocentrisme, per aquest fet no transforma tal
teoria en veritable.

Actituds davant la possibilitat de coneixement

Dogmatisme
o Posici oposada a lescepticisme
o Creuen en la veritat absoluta i inqestionable, arribada a
conixer a travs de la ra. A ms, creuen que amb un bon
mtode, aquesta ra s capa dampliar els coneixements i per
tant, de fer-nos progressar.
o Pensador ms important: Descartes
Escepticisme
o Posici oposada al dogmatisme.
o Neguen lexistncia de la veritat absoluta, i creuen que la
voluntat de tenir-la s un objectiu inabastable.
o Pensador ms important: Pirr, qui creia que la base de les
nostres creences sobre la realitat sn les sensacions, i com que
aquestes canvien, no ens poden portar fins a la veritat
absoluta.
Criticisme
o Terme mig entre dogmatisme i escepticisme
o Sostenen que la veritat absoluta no existeix, perqu tot pot ser
qestionable, per s que creuen en la possibilitat dadquirir
coneixements i danar millorant-los si van sent criticats i
revisats contnuament per tal de detectar errors.
o Pensador ms important: Kant
Relativisme:
o Nega lexistncia duna veritat absoluta, s a dir, vlida per a
tothom, perqu consideren que les veritats poden ser
declarades vlides en un determinat context social, cultural i
histric. Per tant, pensen que s intil posar-se dacord
(cadasc t la seva veritat, s intil discutir) individualisme
o Pensadors ms importants: els sofistes
Perspectivisme

Creuen que s que existeix una veritat absoluta, la qual s la

suma de tots els punts de vista. Creuen que cadasc veu la
veritat des duna perspectiva que pot contenir part della, i per
tant, tots els punts de vista sn en cert aspecte, verdaders. Si
la suma de tots ells fos possible, formaria la veritat absoluta
(per no ho s, i per tant, s inassolible).
Pensadors ms importants: Ortega i Gasset

Tema 4: El saber cientfic

Introducci
La cincia i la filosofia van sorgir duna actitud crtica i indagadora davant
de la realitat, i en un principi, eren indistingibles. A partir de la Revoluci
Cientfica, la cincia es va separar de la filosofia i va comenar a
desenvolupar els seus mtodes. Els protagonistes van ser Coprnic, Kepler,
Newton i Galileu.
La filosofia es va separar del saber religis i acrtic, i va comenar a utilitzar
la ra per relacionar coneixements i formar un sistema criticable.
Segons Galileu, la cincia t dues caracterstiques especfiques:

Matematitzaci: Galileu afirmava que la naturalesa respon a unes

regularitats expressables mitjanant funcions matemtiques.
Experimentaci: Galileu va observar que moltes de les seves
hiptesis no podien ser demostrades en escenaris de la vida
quotidiana, i per tant shavien de crear situacions ideals on els
element pertorbadors fossin eliminats i poder aix testar la hiptesi.

El llenguatge cientfic

Llenguatge natural
Llenguatge cientfic o artificial
o Com ms especialitzada s una cincia, ms distncia hi ha
entre aquest llenguatge i el natural.
o Va ser creat per a garantir lobjectivitat i la precisi dels
conceptes, de les lleis i de les teories. s ms rigors i ms
exacte que el natural.
Conceptes: Termes especfics de cada cincia. Tres tipus:
Classificatoris: Que permeten organitzar la realitat
en conjunts o grups.
EX: Cllules eucariotes o procariotes
Comparatius: Que permeten ordenar gradualment
els objectes dun conjunt.
EX: Duresa dels minerals
Mtrics: Que fan possible mesurar numricament
propietats dels objectes.
5

EX: Metre, quilogram.

Lleis: Sn els enunciats bsics de la cincia. Dos
caracterstiques:
Empren
conceptes
prviament
definits
i
relacionar-los entre ells. EX: la pressi dun gas s
inversament proporcional al volum que ocupa.
Determinen universalment una regularitat de la
natura. EX: v=x/t
Teories: Sn conjunts de lleis relacionades entre elles
que formen sistemes compactes, coherents i sistemtics.
EX: Teoria atmica: tota la matria est formada per
toms.

Explicacions cientfiques
s una resposta a un perqu que sha plantejat a partir dun esdeveniment
en particular. Per tal de que la resposta sigui cientfica, ha de ser
comprensible i clarificadora de la realitat.
Ernest Nagel va classificar les explicacions cientfiques en 4 classes:

Deductiva: s de les lleis per explicar els fenmens (de lo general a

lo concret). s propi de les cincies naturals i formals.
Probabilstica: Els fenmens tenen ms duna causa (multicasuals),
i totes elles influeixen en el perqu del fenomen. Propi de les cincies
humanes i de la medicina.
Teleolgica: Estudiar les finalitats de les accions o dels fenmens,
per tal de poder esbrinar-ne la causa i el perqu. Permeten aclarir fets
histrics i comportaments humans.
Gentica o genealgica: Estudiar lorigen dels fets estudiats. Propi
de la histria, i a vegades de les cincies naturals.

Mtode cientfic

Mtode deductiu: Extreure, a partir de dades o principis generals,

una conclusi particular i concreta. Problema: Noms s factible en
les cincies formals.
Mtode inductiu: Extreure, a partir de dades concretes, una
conclusi general i concreta: Desprs dhaver observat el que passa
en un gran nombre de casos, considerem que passar el mateix en
tots els casos del mateix tipus. Avantatge: Proporciona principis o lleis
aplicables a tots els esdeveniments similars. Problema: Per molts
casos en que shagi testat, res no et garanteix que passar el que ha
passat en els altres casos en un cas concret.
Mtode hipoteticodeductiu: Combina la deducci i la inducci. T
els passos segents:
o Definici del problema
o Formulaci duna hiptesi
o Predicci del que passar a lexperiment
6

o
o

Realitzaci de lexperiment
Resultats de lexperiment (contrastaci de les hiptesis)
Confirmaci de la hiptesi
Refutaci de la hiptesi (tornem al principi)

Per a Freyerabend la idea de que els descobriments cientfics sn el

resultat dalgun mtode en especial s noms una illusi.
Hiptesi: Suposici a lentorn dall que passa en el mn i les seves
causes.
Les formulacions dhiptesis moltes vegades requereixen imaginaci,
inventiva, sort, casualitat...
El problema de les contrastacions dhiptesis s el mateix que el del
mtode inductiu: No sabem quants casos hem de testar per tal de
comprovar que funciona en tots els casos existents.
Karl Popper va proposar la falsaci i la verificaci de les hiptesis.
Quan una hiptesi sexamina i no es troben fets que demostrin que no
s certa, es considera verdadera, provisionalment (i passa a ser una
llei cientfica, ja que ha estat aprovada). Quan es troba un sol cas que
shi oposi, la hiptesi queda refusada.
Per tant, per al falsacionisme, les lleis cientfiques no es caracteritzen
per ser irrefutables i inqestionables, sin pel fet de ser falsables i
refutables.

Progrs i lmits de la cincia

Queda rebutjat el cientisme ingenu que pronostica un progrs illimitat de la
cincia.

Karl Popper (falsacionistes): el progrs continu de la cincia

o Cap teoria pot ser considerada veritable, ja que en un futur
podria ser falsada. Tot i aix, la cincia progressa perqu cada
cop les teories es va aproximant ms a la veritat, ja que
aprenem dels nostres errors i els utilitzem per formular una
teoria que sacosti ms a la veritat.
Thomas Kuhn: les revolucions cientfiques
o Aquest filsof era un gran coneixedor de la histria de la
cincia, i sempre criticava la visi progressista dels
falsacionsistes. Ell sostenia que en el paradigma cientfic dun
moment concret poden tenir lloc diverses anomalies que no
tenen perqu fer que la teoria sabandoni. Daltra banda, quan
es donen unes determinades condicions especials (cientfiques
i sociolgiques, com ara interessos, prejudicis, etc.), aquestes
anomalies poden causar una crisi que condueixi cap a una
revoluci cientfica, la qual obligui a canviar el paradigma del
moment per un altre dactualitzat. No obstant, no hi ha raons
7

lgiques que indiquin que el nou paradigma ser millor que

lanterior, i per tant, no sha dinterpretar en canvi com un
progrs.

La dimensi social de la cincia

Institucionalitzaci de la cincia: La majoria de coneixements ens venen
de fora, i els acceptem de forma acrtica. Aquest conjunt de coneixements
s el coneixement collectiu: all que una societat determinada entn com a
veritable en un moment concret. Aquest tipus de coneixement s ms
decisiu que el coneixement personal, perqu permet que hi hagi un
desenvolupament constant del saber, en alliberar-nos de la necessitat de
comprovar-ho tot personalment.
Aquest aspecte social de coneixement ens sembla til per al coneixement
intutiu, per ens neguem a acceptar-lo dins la cincia. Aquesta s una de
les raons per les que a vegades considerem la cincia com un saber
infallible. No obstant aix, hi ha fets que ens obliguen a abandonar aquesta
visi ingnua:

La investigaci cientfica depn dinstitucions poltiques i

econmiques. Una persona no pot comenar a investigar sobre un
fenomen si no t el finanament necessari o lautoritzaci de la
comunitat cientfica internacional. s a dir, que els cientfics davui en
dia ja no sn els bohemis dabans que anaven en contra de les
normes.
Lexistncia duna comunitat cientfica internacional que regula i
controla totes les investigacions i que est al corrent de tot el que
sest investigant al mn. Com ja hem comentat, aix fa que els
cientfics hagin deixat de ser vistos amb la figura mtica de genial i
solitari dels temps passats.
Les prioritats econmiques i socials determinen els objectius
cientfics. EX: La recerca daltres fonts denergia no s factible perqu
la indstria del petroli t interessos econmics en que no es dugui a
terme.
La publicitat de la recerca i els descobriments cientfics, els quals
provoquen que un cientfic que hagi realitzat un descobriment tingui
reconeixement social que li garanteixi les ajudes necessries per a
poder realitzar investigacions.

Tot aix ens indica que la cincia ha deixat de ser noms una forma de
saber i sha convertit en una de les institucions amb ms pes social.

La tecnocincia i les seves repercussions

Tradicionalment, la cincia i la tcnica anaven separades: la cincia en
lmbit teric i la tcnica en lmbit prctic, ja que la tcnica era
considerada laplicaci de la cincia.

Aquesta concepci, per, s molt fcil de rebatre: histricament, va sorgir

abans la tcnica que la cincia (els primers ssers humans, estimulats per la
necessitat de sobreviure, primer van fer i desprs van reflexionar).
De totes maneres, el gran salt de la tcnica fins a la tecnologia (de la destral
fins a la motoserra) va tenir lloc en el moment en que la tcnica va recrrer
a la cincia.
En lactualitat, cal entendre la relaci entre la cincia i la tcnica de manera
bidireccional: els avenos cientfics sn aprofitats per la tcnica, per no
podrien ser duts a terme si no fos pels recursos que la tcnica els hi aporta.
EX: un accelerador de partcules.
Com que la relaci entre cincia i tcnica s tan estreta (una no pot existir
sense laltre), sha denominat tecnocincia.
Malgrat que la tecnocincia va ser pensada per a proporcionar a lsser
hum ms comoditat i seguretat, tamb ha causat algunes repercussions:

tiques. EX: lenginyeria gentica ens permetr escollir els trets dels
nostres fills. Pot ser aix acceptat per la moral?
Socials: EX: els telfons mbils, a part de fer que la gent estigui ms
connectada, tamb han fet que dalguna manera vagin desapareixent
les converses naturals cara a cara.
Econmiques. EX: els pasos desenvolupats tecnolgicament sn els
ms rics, mentre que els que estan en vies de desenvolupament sn
ms pobres.
Ambientals. EX: la combusti del petroli per als vehicles perjudiquen
considerablement la capa doz.