Proves daccs a cicles formatius de grau superior de formaci professional inicial,

densenyaments darts plstiques i disseny, i densenyaments esportius 2012

Biologia
Srie 1

SOLUCIONS,
CRITERIS DE CORRECCI
I PUNTUACI

Instruccions

Trieu i resoleu CINC dels set exercicis que es proposen.

Indiqueu clarament quins heu triat. Noms se navaluaran cinc.
Cada exercici val 2 punts.
Contesteu totes les qestions en el mateix full denunciats.

S1 21 3 BIOLOGIA GS SOLUCIONS 12

Exercici 1
1.1.Observeu el dibuix segent:

Cllula
Cromosoma

Cromatina

DNA

Gen
Colloqueu en les caselles corresponents de la figura anterior les paraules segents:
[1 punt: 0,2 punts per cada paraula ben collocada]

Gen Cromosoma Cllula DNA Cromatina

1.2.Johannes Friedrich Miescher (s.xix) fou un bileg i metge sus que va allar, dels nuclis
dels glbuls blancs, una substncia cida i molt rica en fsfor i nitrogen que no shavia
allat ni descrit mai anteriorment. Posteriorment, la va poder separar en dues fraccions:
la nuclena (cida i rica en fsfor i nitrogen) i la protamina (bsica).
Responeu a les qestions segents:
[1 punt]

a) Quina era la substncia que va allar J. Friedrich Miescher dels nuclis cellulars en
primer lloc, i que posteriorment va separar en dues fraccions?
[0,25 punts]

Cromatina.
b) Com anomenem actualment la nuclena?
[0,25 punts]

DNA o ADN.
2

c) Quines molcules es corresponen amb la protamina?

[0,25 punts]

Les histones (protenes bsiques).

d) La nuclena cont una gran quantitat de fsfor, a ms de carboni, hidrogen, nitrogen
i oxigen. Expliqueu per qu s tan rica en fsfor.
[0,25 punts]

Perqu el DNA est format per la uni de nucletids, i cada nucletid t una
molcula dcid fosfric en la seva composici.

Exercici 2
Per tal de conixer la importncia de la composici de laire en el creixement duna planta es
va dur a terme lexperiment segent:
1.Es van plantar llavors de psol en dos hivernacles diferents que tenien les mateixes condicions de temperatura, humitat, tipus de sl
2.Es va afegir dixid de carboni a laire dun dels hivernacles.
La taula segent mostra la concentraci de CO2 i els resultats que es van obtenir:
Hivernacle 1

Hivernacle 2

Taxa de CO2 de laire

0,03%

0,1%

Massa de la matria seca de la planta

3,5%

6,2%

Responeu a les qestions segents:

[2 punts]

a) Amb quina concentraci de CO2 creixen ms les plantes? Expliqueu la diferncia entre els
dos grups de pesoleres.
[0,5 punts]

Les plantes creixen ms amb una taxa del 0,1% de CO2.

Com ms alt s el percentatge de CO2 en laire, ms augmenta la quantitat de CO2
fixat en el cicle de Calvin-Benson i, per tant, es produeixen ms glcids (carbohidrats).
b) Obtindrem els mateixos resultats si a lhivernacle 2 augmentssim la quantitat doxigen,
en lloc daugmentar la quantitat de CO2? Justifiqueu la resposta.
[0,5 punts]

No. Si elevem la concentraci doxigen el rendiment de la fotosntesi disminuir a

causa dels processos de fotorespiraci.
c) Qu passaria si les pesoleres es cultivessin en una atmosfera sense dixid de carboni?
[0,5 punts]

Si no hi ha CO2 no es pot donar la fase de sntesi i, per tant, les plantes no creixen.
3

d) Esmenteu dos factors ms que es podrien modificar per tal daugmentar el rendiment de
les plantes.
[0,5 punts]

Augmentar lleugerament la temperatura.

Augmentar la intensitat lumnica.
Augmentar les hores de llum.
Exercici 3
3.1.En la fotografia segent, feta amb un microscopi ptic, observem unes cllules de larrel
duna ceba que sestan dividint per mitosi:

F ont: http://biol2c201.blogspot.com.

a) Indiqueu el nom de les fases senyalades en la imatge.

[1 punt: 0,25 punts per cada resposta correcta]

Lletra

Nom de la fase

Metafase

Telofase

Anafase

Profase

b) Digueu lordre que segueixen aquestes fases al llarg de la mitosi (podeu indicar les
lletres o els noms de les fases).
[0,25 punts]

Profase (D) metafase (A) anafase (C) telofase (B)

3.2.Les cllules de la ceba tenen setze cromosomes i sn organismes en fase diploide.
a) Quants cromosomes tenen els gmetes de les cebes?
[0,25 punts]

Vuit cromosomes.
4

b) Mitjanant quin tipus de divisi cellular sobtenen els gmetes?

[0,25 punts]

Mitjanant la meiosi.
c) Abans que es produeixi la divisi cellular, cal que el material gentic es dupliqui.
En quina fase del cicle cellular es dna aquesta duplicaci?
[0,25 punts]

La duplicaci del material gentic es produeix en la interfase, concretament

en la fase S.

Exercici 4
4.1.Digueu el nom que correspon a cadascun dels conceptes segents:
[1 punt]

a) Grup de biomolcules que inclou el sucre de taula i la cellulosa:

[0,25 punts]

Glcids o carbohidrats (espanyol, glcidos).

b) Nom dels monmers que formen els cids nucleics:
[0,25 punts]

Nucletids.
c) Grup de biomolcules al qual pertanyen els greixos, els olis
[0,25 punts]

Lpids.
d) Nom dels monmers que formen les protenes:
[0,25 punts]

Aminocids.

4.2. Les imatges segents mostren algunes de les estructures de les protenes.
[1 punt: 0,2 punts per cada resposta correcta]

Indiqueu a quin nivell estructural corresponen:

Lletra

Nivell estructural

Estructura primria

Estructura quaternria

Estructura secundria

Estructura terciria

Estructura secundria

Exercici 5
Una espcie invasora s una espcie no nativa que ha colonitzat un ecosistema. Si b s cert
que les invasions biolgiques constitueixen un fenomen natural, tamb ho s que lexpansi
humana nha accelerat el procs a un ritme exponencial. La taula segent mostra les caracterstiques dalgunes de les espcies invasores del nostre territori:
Espcie

Origen

Introducci

Caracterstiques biolgiques

Musclo zebrat
(Dreissena
polymorpha)

Mar Negra, mar

Cspia

La navegaci
interfluvial.

Gran expansi que cobreix tot tipus de

substrats. Salimenta de fitoplncton,
per s un consumidor selectiu
(noms menja determinades espcies).

Cranc de riu
americ
(Procambarus
clarkii)

Nord-est de Mxic
i zona central
i sud dels EUA.

Per a consum hum.

Viu en rius i basses de fons tous,

on fa tnels per refugiar-shi. s
una espcie omnvora (menja cucs,
larves dinsectes, ous de peixos i
amfibis) i pot ser tamb saprfita. s
portadora sana dun fong que afecta
negativament altres espcies de cranc.

Vis americ
(Mustela vison)

Canad i part del

nord dels EUA.

Per a lexplotaci en
el sector de la pell.

Mamfer semiaqutic carnvor, solitari

i territorial. s una espcie molt
agressiva. T ms descendents que
lespcie autctona i s ms grossa.
Tamb s portadora de diverses
malalties, que transmet a les espcies
autctones.

5.1. E
 xpliqueu, dacord amb les dades de la taula, com modifiquen aquestes espcies lequilibri ecolgic de lhbitat que envaeixen. Digueu dos mecanismes de modificaci de cada
una, com a mnim.
[1 punt]

Musclo zebrat: com que salimenta de fitoplncton, competeix amb les espcies
autctones pels recursos alimentaris, fins al punt que les arriba a desplaar.
Envaeix substrats, per la qual cosa tamb competeix amb les altres espcies i les
desplaa. Modifica la qualitat de lecosistema per diversos motius: consumeix
una gran quantitat doxigen, elimina fitoplncton, provoca una acumulaci de
closques, modifica les poblacions dalgues a causa de lalimentaci selectiva,
etctera.
Cranc de riu americ: per mitj del fong del qual s portador, transmet malalties
mortals a les espcies autctones. Modifica el medi a causa del seu hbit de fer
tnels. Salimenta, entre daltres animals, de peixos i amfibis, i aquesta depredaci causa efectes directes sobre les poblacions daquestes espcies. Pot alterar
les cadenes trfiques dels ecosistemes.
Vis americ: s ms gros, ms agressiu i forma camades ms grans que el vis
autcton; per tant, hi competeix i en provoca el desplaament. s portador de
diverses malalties que causen mortaldat en espcies europees.
7

5.2. C
 om afecta la introducci daquestes espcies a la biodiversitat dels ecosistemes?
Justifiqueu la resposta.
[0,5 punts]

Es produeix una reducci de la biodiversitat dels ecosistemes per desaparici despcies autctones, causada per tots els mecanismes explicats en lapartat anterior.
5.3. El vis americ entra en zel abans que lespcie autctona (Mustela lutreola) i es pot encreuar
amb les femelles de vis europeu, de manera que es genera un embri inviable. Es pot
considerar que aquests dos tipus de vis sn de la mateixa espcie, o sn despcies
diferents? Justifiqueu la resposta.
[0,5 punts]

Sn despcies diferents perqu la seva uni no els permet de reproduir-se. Tenen

un allament post-zigtic; s a dir, poden aparellar-se, es dna la fecundaci i es
forma lembri, per aquest no s viable.
Exercici 6
La imatge segent mostra una part del metabolisme duna cllula eucariota animal.

6.1. Indiqueu el nom de les vies B i C:

[0,5 punts: 0,25 punts per cada resposta correcta]

Via

Nom

Gluclisi

Fermentaci lctica

6.2. Sn vies anabliques o catabliques? Justifiqueu la resposta.

[0,5 punts]

Sn vies catabliques, perqu el substrat s una molcula complexa i el producte

que se nobt sn molcules ms simples. Es dna un trencament del substrat.
8

6.3. En quin lloc de la cllula es donen les vies B i C?

[0,25 punts]

Es donen a lhialoplasma (citosol).

6.4. Les vies B i C sn aerbiques o anaerbiques? Justifiqueu la resposta.
[0,5 punts]

Sn vies anaerbiques, perqu no necessiten oxigen per a esdevenir-se.

6.5. Com sanomena la via metablica que degrada totalment la glucosa en CO2 i aigua?
[0,25 punts]

Respiraci cellular.

Exercici 7
Els tres dibuixos segents mostren diferents tipus de cllules (no sn fets a escala):

Font: http://recursos.cnice.mec.es.

7.1. I ndiqueu de quin tipus s cadascuna i esmenteu una caracterstica a partir de la qual lheu
identificada.
[1,2 punts: 0,2 punts per cada resposta correcta]

Lletra

Tipus de cllula

Caracterstica

Procariota

Eucariota animal

T forma esfrica, el nucli en posici central, no t paret

cellular, no t cloroplast, no shi veuen vacols grans

Eucariota vegetal

T forma geomtrica, nucli lateral, paret cellular,

cloroplast, un gran vacol

No t nucli ni orgnuls membranosos.

7.2. Indiqueu quin tipus de cllules (especificant al mxim) caracteritzen els regnes segents:
[0,8 punts: 0,2 punts per cada resposta correcta]

a)
b)
c)
d)

Regne
Regne
Regne
Regne

de les moneres: cllula procariota.

dels fongs: cllula eucariota animal.
protoctista: cllules eucariotes animals i vegetals.
de les plantes: cllula eucariota vegetal.
9

10

11

LInstitut dEstudis Catalans ha tingut cura de la correcci lingstica i de ledici daquesta prova daccs