Qui s ms intelligent: Stephen Hawking o Messi? Mozart o el Dalai Lama?

Jacques Cousteau o Pablo Picasso? Nelson Mandela o Shakespeare?

Tots ells tenen intelligncies excepcionals, per que pertanyen a camps
diferents que shan desenvolupat en zones diferents del cervell.
Fins fa poc temps, la intelligncia era considerada quelcom innat, nic i
inamovible, i es mesurava mitjanant un test. Actualment, se sap que hi ha ms
duna intelligncia i que s el resultat tant de factors gentics com de factors
ambientals.
La intelligncia es pot definir com la capacitat de percebre, relacionar,
organitzar i gestionar el coneixement per saber escollir la millor opci entre
moltes per resoldre un problema.

Aquesta teoria va ser proposada pel nord-americ Howard Gardner lany 1983, i
va revolucionar el mn educatiu, ja que trencava amb la visi tradicional de la
intelligncia. Segons Gardner, la intelligncia s una capacitat, i definir-la aix
la converteix automticament en una destresa que es pot desenvolupar. No
nega el component gentic, ja que tots naixem amb unes potencialitats
marcades per la gentica, per aquestes potencialitats es desenvolupen duna
manera o duna altra depenent de lentorn, les experincies i leducaci rebuda.
Gardner presenta actualment fins a vuit intelligncies.
Per tant, les persones podem ser intelligents de maneres diferents, i la majoria
de nosaltres podem desenvolupar cada intelligncia fins a nivells adequats de
competncia.
Segons Gardner, podem distingir les segents intelligncies mltiples:

Intelligncia lgica-matemtica
s la capacitat per raonar correctament, i comporta ser hbil en quantificar,
calcular, resoldre problemes, fer servir el mtode cientfic i utilitzar el
raonament. Les habilitats ms destacables daquesta intelligncia, per tant,
sn lenumeraci, ls de sries, la utilitzaci del raonament inductiu i deductiu,
la relaci, ls de la mesura, la classificaci, la comparaci, la verificaci i la
generalitzaci.
A les persones amb un desenvolupament alt daquesta intelligncia els agrada
calcular, raonar, preguntar, resoldre enigmes, experimentar, fer estimacions,
utilitzar tecnologia per resoldre problemes, etc. Les sortides professionals ms
relacionades amb aquesta intelligncia sn les de caire cientfic, matemtic,
informtic i econmic, entre daltres. Un personatge clebre amb aquesta
intelligncia elevada seria Albert Einstein.
Intelligncia lingstica
s la capacitat dutilitzar el llenguatge eficament, sigui oral o escrit, i de saber
formular correctament el pensament en paraules. Podem desglossar aquesta
intelligncia en cinc parts: la fonologia (estructura dels sons), la morfologia
(estructura de les paraules), la sintaxi (estructura de loraci), la semntica
(significat) i la pragmtica (s), i entre les habilitats ms relacionades amb
aquesta intelligncia cal destacar la descripci, la narraci, lobservaci, la
comprensi del significat de noves paraules, la comparaci, el relat, la
valoraci, el resum, saber treure conclusions, ls de lhumor lingstic, la
retrica i la memoritzaci.

A les persones amb un alt nivell de desenvolupament daquesta intelligncia

els agrada llegir, escriure, escoltar, explicar i els jocs de paraules. Les
professions ms directament relacionades amb aquesta intelligncia sn
periodistes, escriptors, fillegs, bibliotecaris, locutors, oradors, etc. Un
personatge clebre amb aquesta intelligncia elevada seria Miquel Mart Pol,
Josep Pla.
Intelligncia visual-espacial
s la capacitat de pensar en tres dimensions, de percebre amb precisi all
que ens envolta, de transformar les percepcions, dimaginar moviments, de
distingir objectes i dorientar-se. Aix doncs, les habilitats ms relacionades amb
aquesta intelligncia fan referncia a la percepci, lorientaci, la comparaci,
lobservaci, la deducci, la imaginaci, el relat, la interpretaci i la
transferncia.
Les persones amb un desenvolupament important daquesta intelligncia
aprenen mitjanant imatges, i els agrada dibuixar, dissenyar, visualitzar. Podem
citar escultors, pintors, arquitectes, pilots, enginyers, decoradors, cirurgians i
fotgrafs com a professionals que utilitzen millor aquest tipus dintelligncia. Un
personatge clebre amb aquesta intelligncia elevada seria Antoni Gaud
Intelligncia cintica-corporal
s la capacitat de controlar amb precisi els moviments corporals, de moures
harmnicament, dutilitzar el cos per expressar (motricitat gruixuda) i de
manipular i transformar hbilment objectes (motricitat fina). Les habilitats
relacionades amb aquesta intelligncia sn la interpretaci, la demostraci, la
interacci, el relat, la classificaci, la comparaci i el resum.

A les persones hbils en aquesta intelligncia els agrada fer esport, utilitzar el
llenguatge corporal per expressar, tocar, construir, etc. Esportistes, ballarins,
professors deducaci fsica, artesans, fisioterapeutes, cirurgians, joiers, actors,
mims sn els professionals que ms hi estan relacionats. Un personatge
clebre amb aquesta intelligncia elevada seria Josep Guardiola.
Intelligncia musical
s la capacitat per distingir entre ritmes, tons, timbres, freqncia dels sons i
melodia. Inclou la facilitat per reconixer, reproduir i crear msica amb la veu i/o
amb instruments. Per tant, implica uns processos en el camp visual (llegir la
msica), auditiu (sentir, escoltar i apreciar la msica), cinestsic (executar la
msica amb els instruments) i imaginatiu (crear msica). Suposa utilitzar
habilitats com lobservaci, la identificaci, el relat, la reproducci, la
conceptualitzaci i la combinaci.
A les persones amb un alt nivell de desenvolupament daquesta intelligncia
els agrada expressar-se amb ritmes i melodies, cantar, xiular, entonar canons,
escoltar, seguir el ritme, etc., i solen dedicar-se al mn de la msica, com ara
compositors, msics, crtics musicals, directors de corals i orquestres, cantants i
professors de msica. Tamb encaixen en aquest mbit els especialistes en
fontica. Un personatge clebre amb aquesta intelligncia elevada seria Pau
Casals, Llus Llach, Serrat.
Intelligncia interpersonal
s la capacitat dentendre les altres persones i interactuar-hi tenint en compte
els seus estats dnim i temperament. Com a habilitats relacionades amb
aquesta intelligncia cal destacar la interacci, la percepci, lempatia i ltica.

A les persones amb gran intelligncia interpersonal els agrada relacionar-se

amb els altres, intercanviar idees, organitzar, dirigir, fer de mediadors i, per
tant, solen dedicar-se a la poltica, la sociologia, la venda, ladministraci, la
direcci, el periodisme o lensenyament. Un personatge clebre amb aquesta
intelligncia elevada seria la Mare Teresa de Calcuta.
Intelligncia intrapersonal
s la capacitat dautoestima i automotivaci. s el coneixement de si mateix.
Cal distingir principalment la mostra dautoestima i autoconeixement com a
habilitats ms destacables.
A les persones amb un desenvolupament destacable de la intelligncia
intrapersonal els agrada meditar, planificar, autoreflexionar i com a sortides
professionals ms relacionades podem citar els psiclegs, terapeutes,
consellers, empresaris, filsofs, telegs i sacerdots. Un personatge clebre amb
aquesta intelligncia elevada seria Mahatma Gandhi.
Intelligncia naturalista
s la capacitat de comprendre el medi ambient i latracci i la sensibilitat vers
aquest. Implica habilitats com el relat, la demostraci, la selecci, el
plantejament dhiptesis, la classificaci i la revisi.

Les persones amb un alt grau de desenvolupament daquesta intelligncia

gaudeixen experimentant, manipulant, investigant, utilitzant el raonament i

cuidant plantes i animals. Les sortides professionals ms relacionades sn

bilegs, antroplegs, jardiners, grangers i cuidadors danimals. Un personatge
clebre amb aquesta intelligncia elevada seria Charles Darwin, Pius Font i
Quer.