Nom:

Data:

EL RELLEU DE CATALUNYA
Hem aprs durant aquest dies que el Baix Llobregat s una de
les 30 comarques de Catalunya i forma part de la provncia de
Barcelona.
Forma part tamb de les comarques del litoral de Catalunya,
per tant t un clima i un relleu propi de les comarques que
estan a prop del mar.
1- Aqu tens el mapa de Catalunya, situa les principals
serralades i muntanyes.

2- Quines sn les muntanyes que estan ms a prop del Baix

Llobregat?

ELS RIUS DE CATALUNYA

Pel Baix Llobregat passa el riu Llobregat, per a Catalunya hem
vist que hi han molts rius.
Alguns desemboquen al mar i altres no.
1- Escriu el nom dels principals rius de Catalunya.

Nom:
Data:

2- A quin mar desemboca el riu Llobregat?

3- A on desemboquen els rius que no ho fan al mar?

4- Qu s un afluent?

5- Quins sn els afluents del riu Llobregat?

6- Sabries dir quants Km t el riu Llobregat?

7- Qu creu que s el cabal d'un riu?

Nom:
Data:

COM SN ELS RIUS

Hem aprs quines sn les parts dun riu i tamb que la part del
riu Llobregat que passa per la nostra comarca pertany al curs
baix del riu.
1- Recordes quines sn les caracterstiques del curs baix dun
riu? Explica-les breument.

2- Explica les definicions de les segents paraules. Si hi ha

alguna que no coneixes pots buscar-la a Internet.

CABAL

CONCA

Busca tamb alguna imatge, i si s dalguna part del riu

Llobregat molt millor!

AQFER

EMBASSAMENT
O PANTANS

DESEMBOCADURA
O DELTA

MEANDRES

PRESA

VALL

EROSI

1- Qu creus que s aix?

66680 l/sg

43390 l/sg

Nom:

35030 l/sg

Data:

26830 l/sg
21420 l/sg

19200 l/sg
6950
l/sg
7790
l/sg

Oct

10600 l/sg
8660
l/sg

7330
l/sg

Nov

14260 l/sg

Des

Gen

Feb

2- Com ho interpretes?

Mar

Abr

Mai

Juny

Jul

Ago

Set

Hem vist les parts que tenen tots els rius i tamb el riu
Llobregat.
El nostre riu t un gran recorregut, i com has pogut veure, amb
un gran cabal.
3- Sabries buscar per quins pobles passa des del seu
naixement fins a la seva desembocadura?

4- Quins d'aquests pobles formen part del Baix Llobregat?

Nom:
Data:

1- Observa aquest tres clomogrames:

2- Compara aquest tres climogrames de poblacions situades en cada curs

(alt, mig i baix) i contesta:
a) Quines sn els mesos ms plujosos de l'any de cada poblaci?

b) En quines estacions de l'any portar ms aigua el Llobregat?

c) Quina poblaci t els hiverns ms freds? i quina t l'estiu ms calors?

d) Quina poblaci t l'amplitud trmica ms acusada? (diferncia entre la temp.

ms alta i la ms baixa)

e) Quina poblaci s ms probable que tingui precipitacions en forma de neu?

f) En quin curs del riu et sembla que hi ha ms precipitacions, i perqu?

g) En quines poblacions la lnia de temperatures queda per sobre de la de

precipitacions? Saps qu indica?

Nom:
Data:

Perfil del riu Llobregat

El perfil del riu s el grfic del seu recorregut vist de costat. S'hi observa
perfectament el pendent i es pot diferenciar el curs alt, el curs mig, i el
curs baix.
Sabent aix, podem deduir quin ser l'efecte daquest riu sobre el
paisatge. Per aix ens s molt til aprendre a dibuixar el perfil dun riu.

Municipis
Altitud (m)
Km des del naixement
Castellar de NHug Fonts
1295
0
La Pobla de Lillet
860
7
Guardiola de Bergued
700
19
Gironella
480
45
Sallent
260
70
El Pont de Vilomara
202
88
Olesa de Montserrat
80
111
Martorell
60
123
Sant Boi de Llobregat
15
144
El Prat de Llobregat - Delta
0
156
1- Dibuixa el perfil del riu Llobregat a partir d'aquesta grfica:

Nom:
Data:

Xarxa hidrogrfica
s el conjunt de rius i afluents que neixen en una mateixa serralada i
desemboquen en un mateix riu o mar. Diferents xarxes hidrogrfiques
poden desembocar en un mateix mar, s el que anomenem vessant. Dit
duna altre manera, un vessant s el territori les aiges del qual van a
desembocar a un mateix mar.
A Catalunya hi ha dos vessants:
-

Vessant Atlntic: s format pels territoris que recullen les aiges del
riu que va a desembocar a loce Atlntic.

Vessant Mediterrani: el formen els territoris que recullen les aiges

de la resta de rius catalans. Sn els que van a desembocar a la mar
Mediterrnia.

Al vessant mediterrani de Catalunya trobem tres xarxes hidrogrfiques:

- Xarxa Pirineu-Ebre: la formen els rius que neixen als Pirineus i aboquen les
seves aiges al riu Ebre (el Segre, la Noguera Pallaresa i la Noguera
Ribagorana). Els rius daquesta xarxa porten fora aigua durant tot lany
grcies a les nevades i pluges.

Xarxa Pirineu-Mediterrnia: la
formen els rius que neixen als
Pirineus i aboquen les seves
aiges a la Mar Mediterrnia (la
Muga, el Fluvi, el Ter i el
Llobregat) Els rius daquesta
xarxa sn cabalosos per
pateixen
el
fenmen
de
lestiatge (reducci del cabal en
poca destiu)

- Xarxa mediterrnia: la formen els rius que neixen a la serralada Prelitoral i

desemboquen a la Mar Mediterrnia (la Tordera, el Bess, el Foix, el
Gai i el Francol). Els rius daquesta xarxa sn curts ja que neixen molt
a prop de la desembocadura, els seus cabals pateixen fortes sequeres a
lestiu (estiatge). En poca de pluges, per, solen produir-se fortes i
perilloses avingudes.

El vessant atlntic
Noms hi ha un riu que neix a
Catalunya i desemboca a l'oce
Atlntic: la Garona.

Nom:
Data:

Desprs de tot el que has aprs, respon les segents preguntes, pots
consultar aquesta pgina web:
http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/riuscat/imatges/riuscat.html
1. Elimina els rius que no pertanyen a la xarxa Pirineu-Ebre:
la Tordera

el Francol

la Noguera Ribagorana

el Segre

la Noguera Pallaresa

el Llobregat

2. Identifica l'nic riu que no desemboca a la mar Mediterrnia:

El Foix

la Garona

el Cardener

el Bess

el Fluvi

el Gaia

3. Senyala al mapa els rius de la xarxa Pirineu-Mediterrnia:

4. Marca les afirmacions correctes

- Un riu s un corrent natural d'aigua.
- El naixement d'un riu s el lloc on acaba el riu.
- Un afluent s un riu que acaba en un llac.
- El cabal d'un riu s la quantitat d'aigua que porta el riu.
- El Llobregat, el Segre i el Ter sn rius de Catalunya.
- Una presa s una construcci feta pels homes per regular el cabal del
rius.
- Una central hidroelctrica s una fbrica d'electricitat.

Nom:
Data:

1- Llegeix individualment larticle.

2- Subratlla una frase que resumeixi larticle.
3- En grups de 4 o 5, posa en com les frases subratllades i trieu-ne
una.
4- Poseu en com amb tota la classe el que heu parlat.
5- Ara fes un resum de les teves conclusions.

Nom:
Data:

Nom:
Data:

Respon les segents preguntes:

1. Escriu la definici de riu:
2. A quina part del riu es produeix lerosi?
- Curs baix
- Curs mitj
- Curs alt
3. Quina feina fan els rius en el curs mitj?
- Erosi
- Transport
- Sedimentaci
4. Per qu saprofiten normalment les terres dels deltes?
- Per a lagricultura
- Per a la ramaderia
- Per al comer
5. La sedimentaci dels materials arrosegats pels rius es produeix al:
- Curs alt
- Curs mitj
- Curs baix
6. La conca dun riu s:
7. Digues si s cert o fals:
- Un afluent s un riu que desemboca al mar.
- Un embassament s un element natural del paisatge.
- La desembocadura d'un riu s el lloc on acaba el riu.
- Al curs alt, l'aigua baixa amb molta fora i provoca l'erosi del terreny.
- El naixament d'un riu s el lloc on comena el riu.
- El cabal s la quantitat d'aigua que porta un riu.
- El delta d'un riu es forma com a conseqncia de la sedimentaci dels
materials arrossegats pel riu.

Nom:
Data:

CABAL DEL RIU LLOBREGAT

66680
l/sg

43390
l/sg
35030
l/sg
26830
l/sg

6950
l/sg
7790
l/sg

Oct

21420
l/sg

19200
l/sg

10600
8660 l/sg
l/sg

7330
l/sg

Nov

Des

Gen

14260
l/sg

Feb

Mar

Abr

Mai Juny

Jul

Ago

Set

Contesta les segents preguntes:

1. Quin s el mes que presenta ms cabal? Per qu creus que s aix?
2. Per qu disminueix tant el cabal als mesos d'estiu?
- perqu no plou gens
- Perqu ens banyem als rius
- perqu gastem molta aigua
3. Quin s el cabal del mes de gener?
4. Tria la opci correcta:
Hi ha rius amb un cabal molt regular (riu Segre/ riu Llobregat), ja que
s'alimenten de les pluges a la tardor i l'hivern i del desgla de la neu a la
primavera i l'estiu.

Altres rius, com el Llobregat/ Segre, veuen disminuir molt el seu cabal a
l'estiu, ja que depenen exclusivament de la pluja.

Nom:
Data:

1. Colloca els nmeros del nom corresponent al mapa (2 punts):

1. Serralada Litoral
2. Pirineu
3. Plana Litoral
4. Depressi Central
5. Pre-Pirineu
6. Serralada Pre-litoral
7. Riu Llobregat
8. Riu Ebre
9. Riu Segre
10.Riu Ter

2. Contesta les preguntes segents (2 punt):

a)

A on neix el riu Llobregat?

b)

A on desemboca el riu Llobregat?

c)

Dins de quina comarca est el riu Llobregat?

d)

Quantes comarques t Catalunya?

3. Contesta les preguntes segents (2 punts):
a) Qu s un afluent?

b) Qu s el cabal dun riu?

c) Com s el cabal del riu Llobregat?

d) Qu pot fer que el cabal dun riu canvii?

4. Defineix breument aquestes paraules (2 punt):

a) Presa:
b) Serralada:

c) Meandres:
d) Aqifer
e) Erosi
5. Quines sn les propietats de laigua, explica-les (1punt):

6. Qu saps de la contaminaci del riu Llobregat? (1 punts)

7. Enumera diverses formes d'aprofitar les aiges dels rius. (1 punts)