TEMA 2: EL DINERO

Els mitjans de pagament seguent no serveixen exactament pel mateix:

El dinero legal bitllets i monedes ( hay una ley que da el Estado que
permite pagar en dinero legal) Este es el primer medio de pago. Nomes una
part de les compres es fan amb aquest tipus de pagament (pagament A).
Normalment, aquest pagament es fa amb una transferencia .
PAGAMENT B
Laltre mitja de pagament(pagament B) sutilitza per el diner bancari. El
mitja de pagament B, per exemple, els diners duna conte corrent. Es el
valor que ens dona els diners (que el banc t i que deu) i el dret que
nosaltres tenim, es un dret que podem utilitzar de dues maneres:
-

Normalment, aquests drets sutilitzen transferint-los a una altre

persona.(Per exemple, deixar o ingressar diners en un banc)
Excepcionalment, podem aprofitar aquells drets per anar al banc i
comprar amb el pagament B, el pagament A. ( Per exemple, retirar
diners del compte)

Per exemple, demanar un prestec a un banc, el banc et fa firmar un

CONTRACTE on et compromets a tornar els diners ms endavant. A travs
de la firma del contracte es reconeix el dret del banc i el meu, i el banc cap
a mi crea una obligaci. La obligaci de tornar-los en un temps determinat.
Els diners mels ingresen al compte que tinc en aquell banc. Un cop firmat el
contracte el banc te reconegut el meu dret. Els mitjans de pagament B
provenen dun trmit. El paper dun banc o el mecanisme del crdit sha de
compendre no com a que el banc perque reb diposits dona crdits, sino
absolutament al revs. Com el banc dona crdits crea diposits.
-

Si demano un credit de 600, al final lhaure de tornar al banc 600+ els

interesos = 650.
Li compro un coche a la empresa, li pagu amb targeta. El dret que
tenia amb el banc pasa a ser de lempresa.

Sovint pagem mitjants de pagament A amb pagament B. Nosaltres retirem

diners en efectiu del banc. Darrere dels bancs hi ha credits (balan), no hi
ha pagaments A. Normalment, els pagaments es fan amb pagaments B que
estn atomitzats respecte els pagaments A.
El banc central es el que crea diner legal.
Dipsit Reconeixement dels deutes del banc que han sigut engendrats en
contrapartida del deute corrent nostre.
IMPORTANT!
Nosaltres confonem en el mon de les finances tres tipus doperacions i tres
tipus dactors que son diferents:

Actor pot ser totes les persones fisiques i juridiques. La pot fer
tothom. Aquesta primera operacio es pot fer amb diners de pagament
A o B, comprar actius financers (comprar papers).

La segona operacio es que alguns actors que normalment son

empreses( no persones fisiques) i empreses molt altament regulades
desde el punt de vista juridic, poden moure els diners dels altres. Per
exemple, un fons dinversio o de pensions o una compaa
daseguranses. Aquests actors reben diners duna banda i els
coloquen a un altre banda, en el marc de la legislacio que els
permeti Mouen els diners.
El tercer tipus dactor mes regulat, son els bancs comercials, que
donen crdit. Aquests creen diners. El mecanisme del credit, crea
diners (no mou diners).

(A Argentina el coeficient de reserva era molt mes alt que el 10%. Aixo no
serveix de res perque hauria de ser del 100%).
EXEMPLE CLASE: El deute de telefnica es 50 mil millons deuros. Cuan
anava be abans de la crisis, els beneficis que tenia era en un any de 10 mil
millons deuros. El deute de la Generalitat de Catalunya es el mateix que el
de Telefonica. Una empresa com telefnica te tot el deute de la G. de
Catalunya. les grans empreses incluits els bancs, sendeuten, diners que
tenen i que han obtingut endeutanse, que no tenen re a veure amb els
nostres diposits.
Un banc en el mon de les finances, com cualsevol empresa fa tres coses:
1. Colocar els seus diners ( a diferencia del concepte Invertir= comprar
mitjans produccio + invertir) i demanar diners, es a dir, endeutarse
ell.
2. Moure diners dels altres, a travs de fons de pensions o dinversions
3. Crea diners concedint credits i engendran diposits
La feina tpica dun banc comercial es la de donar crdits i engendrar
diposits.
ACTIU
NOU CREDIT

PASIU
NOU DIPOSIT

Desde el punt d vista temporal, la nocio de rendibilitat es referida al

temps. Com el benefici te una dimensio temporal, en leconomia capitalista
aquest punt d vista es molt important. Els dos conceptes tenen la mateixa
magnitud. El numero de NOU CREDIT es igual al de NOU DIPOSIT.
El banc rebra una cantitat superior a la que ha deixat al NOU CREDIT. El NOU
DIPOSIT pel banc es una obligacio inmediata, perque el particular els pugui
utlitzar. En canvi, els drets que el banc obte en intercanvi daquesta obligacio
son projectats al futur. Aquest es el problema especific dels bancs. UN

BANC, es un mecanismo dadquirir obligacions inmediates per projectar drets

en un futur. Aquestes obligacions inmediates es important que el banc no
les hagi donorar mai. Si shagesin donorar, el banc petaria pq els seus
drets estn projectats al futur.

Cuan parlem i utilitzem lexpresio de tenir un ingres al compte,

normalment, no hem tingut cap ingres. Cuan he tingut lingres de la nomina,
el que tinc o el que mingresen es un dret pq tinc un diposit. Pero el que he
rebut son altres drets. Una part dels drets q tenia lempresa contra un banc,
mels ha ingresat a mi. Normalment, no hi han ingresos en efectiu en el
conjunt dels contes bancaris. El que son ingresos en un conte son
tranferencia de diners en un altre.

TEMA 3: OPERACIONS BANC CENTRAL

El banc despanya no es un banc central. Ara es un supervisor bancari. El
BCE, que tracta amb els bancs i amb lEstat, tracta amb els bancs que li
demanen diners perque vol tenir diners o be, perque _____. El mecanismo de
credit del BCE deixa diners al S , i aquest promet que els hi tornara i un cop
el S, ha asumit la obligacio de que toranara els diners, el BCE el que fa es
tacat al conte del S. `
Cuan els bancs necesiten efectiu i els bancs nomes necesiten efectiu perque
hi ha una corrida contra algn dells, els bancs van al BC i els hi diu que els
doni diners dels que te en diposits.
(Els diners son els mitjans daccedir a la riquesa)
El BC tambe pot operar amb lEstat perque lEstat pot anar al BC i dirli jo li
demano diners. Si el BC demana un credit al Estat, tacat a la conte de
lEstat que despres lEstat son diners que utlitza per carreteres, etc. Cuan
lEstat utilitza aquests diners, van a parar als bancs perque lEstat no paga
amb metalic. Aquells diners encara que siguin creats per lEstat, acaben
anant als bancs, i una part ser filtrada en mans del pblic.
Aixo ho pot fer excepte si la llei lhi prohibeix. Els Estats no poden demanar
diners al BC.
CREACIO DE DINERS PER PART DEL BC
La lgica dexportar no es tenir diners, sino poder importar.
Si el BC compra moneda estrangera, crea moneda nacional.
-Donar credits al estat

-Crea diners intervenint en mercats de divises

Cuan els bancs compren divises creen diners, cuan les ven, destrueix diner
nacional.
Amb els credits apareixen els diposits.

Hi ha productes que son metabolitzats pel proces de produccio.

Diferenciaci entre:
Productes intermitgos y Productes finals
Productes destinats al consum y Productes destinats a ser utilitzats
com a mitj de producci (Consum y acumulacio destinada a
incrementar lestoc de productes productius)
EXEMPLE CLASE: Els aliments bsics, per exemple, son de primera
necesitat. La gent que produeix treballant, necesita produir per guanyarse la
vida. /Egipte
Treball Necessari
Treball Excedent (la resta)
Una part dels recursos productius han de ser utilitzats duna manera pq son
necesaris pel proces de produccio, i altres que no ho son tant.
Taula imput-output (Vasili Leontiel) : Eina necesaria en leconomia
Un sistema economic en el seu conjunt que ha de resoldre problemes com
es el de produir ha de intenta per mitja dels recursos naturals o dedicar mes
recursos a les instalacions o be a aumentar el nivell de consum de la
poblacio.
-

Consum a partir del salari

Consum a partir del benefici

Assalariats es gasten els diners en bens de consum . Els no salaris no

sinverteixen, nomes una part molt petita, i en leconomia espaola gairbe
cap part que tambe es destinen per els bens de consum.
La cistella de productes finals es pot analitzar desde dos punts de vista
interesants amb logica:

Distingir entre consum i acumulacio o inversio en instalacions

productives

Que va destinat a la reproduccio del sistema, que es necesari?

Una part dels productes finals va destinat al consum dels
treballadors i la reposicio de les instalacions productives
Una altre part, es excedent. No es necesita. Aquest excedent es pot
utilitzar consumintlo o ampliant les nostres instalacions productives.

En una economa capitalista, a cada empresa es veuen els COSTOS DE

PRODUCCIO AMB SALARIS TREBALLADORS i AMORTITZACIO INSTALACIONS
PRODUCTIVES i BENEFICIS FORA DEL COST (QUE SOBREN).
Por lo tanto, los beneficios son la forma del excedente en una
economa capitalista.
Una empresa amb els beneficis que ha de fer? RES, ja els ha fet. El
seu objectiu era fer coses per obtenir beneficis, i ja ho ha fet.
BLOC II APUNTS
Quan parlem doferta en el mercat, parlem de 3 tipus daccions:
P
Demanda

Q
-

La quantitat que hi ha s la que hi ha, no augmenta si el preu

augmenta.

Oferta

Demanda
Q
-

Si el preu es baix, comprar

Si el preu es alt, no comprar per ho vendria (quantitats negatives)
Hi hauran preus en que ni vendre ni comprar
En el mercat de roba vella (exemple classe) , els 3 elements
essencials son:
1. Tots som iguals (tenim diners i roba vella)
2. La roba vella no la produm, ja hi es, i els diners tamb. Sorganitza
el mercat amb els diners i roba que tenim

3. Que fem en el mercat de roba vella? Redistribum la nostra cartera

dactius, es a dir, el que tenim.
Exemple2: Les accions i en certa manera, el mercat de divises.
A la borsa espanyola dempresa que vendr accions, no hi ha cap admissi
de noves accions. Avui a la borsa espanyola el que passa es que operen els
compradors i els venedors:
-

Inversors institucionals (fons de pensions gestionats pels Bancs): Son

els que compren i venen. Si un fons de pensi ven, ven a un altre
operador institucional.
A la borsa sintercanvien accions.

Exemple3: Que es la producci capitalista pel mercat? (anuncis de cotxes

tv)
P
Demanda
Q
-

El tema es el benefici en la producci capitalista

Les empreses de cotxes sanuncien a la tv perqu pretenen vendre
ms, de tal manera que tamb puguin vendre ms
Des del punt de vista dels preus, per vendre mes, els anuncis ens
diuen que les empreses estan disposades a baixar els preus.
Els venedors volen baixar els preus (no hi ha una corba de oferta
ascendent)

Corba de costos deconomies descala, de la demanda:

La quantitat son diners per unitat

El mercat possible es lespai que queda entre la corba de la demanda

Exemple: Una empresa petita ha creat producte innovador que te molta

acceptaci en el mercat. La corba de demanda esta cap a la dreta i cap
amunt. De moment com es petita, nomes pot produir el triangle que queda
en el dibuix.

Ingressos per vendes (quantitats produdes x preus):

Si els preus shan produir es perqu shan produt, els compradors han
trobat els venedors i els mercats shan empassat aquestes quantitats. (La
oferta ha trobat la demanda posi les quantitats que posi)
-

Si els ingressos per vendes son de 10.000: una part (3.000)ha sigut
pels mitjans de producci a altres empreses, 4.000 salaris (son
salaris + seguretat social), i 3.500 dexcedent dexplotaci.
Lexcedent dexplotaci, que en fa lempresa? Lempresa pagar
impostos: 600 son impost sobre benefici . Queden 2.900 que son de
lempresa, que en fa lempresa? 900 interessos dobligacions i crdits.
Una part variable 1.400 va repartida com dividendus als accionistes,
als socis. Queda una altre part que serien 600 que quedarien com
beneficis no distributs, que es queda dins de lempresa.

Preu per una banda ha de cobrir els costos de producci que son:
-

Mitjans de producci
Salaris + SS
___________
La resta es excedent dexplotaci

Pel fet de tenir recursos naturals no redubles, el propietari daquest es

queda una part.

CLASE ABANS SETMANA SANTAPREGUNTA DEXAMEN

Els preus deriven de les condicions de producci i del salari, que son els
preus normals i naturals. Un cop un ha ents lexplicaci dels preus naturals,
ja es pot mirar amb mes calma els preus en general.
Resulta que el que es mes important per tots dentre el funcionament de
leconomia capitalista es la dinmica del conjunt daquesta economia
capitalista, i si funciona b o no.
Avui leconomia espanyola concentra un llarg perode de temps cap
endarrere i cap endavant, perqu mirem que leconomia espanyola davui
en que depn la seva producci. La producci davui depn de :
-

Capacitat de producci: Marca el lmit mxim. La producci davui,

depen de la inversi en el passat perqu en el que un sistema
econmic pot produir avui es el resultat de la inversi feta en el pasat
poder desde 30-50 anys en inversions productives. Avui estem
condicionats pel que va passar ahir. Ara aqu a Catalunya desde el
punt de vista poltic la gent es dona conte que estem pagant els erros
dels governs. Des del punt de vista econmic, sest fen el mateix
que fa 40 anys. Les installacions productives incorporen unes
tcniques de producci que ens permeten fer el que poden fer.
Leconomia alemanya avui es diferent que lespanyola perqu durant
40 anys ja ha sigut diferent i te una capacitat de producci mes
elevada.

Producci efectiva: Dins daquest lmit si sarriba al mxim de

capacitat de producci o no. La producci efectiva davui depn de la
inversi davui per produir es bsicament la inversi en treball (quan
treball apliquem en aquestes inversions productives, + inversi en
mitjans de producci no duraders necessaris per produir en el perode
que considerem)

La demanda davui, es un element fonamental en leconomia, ja que, es

essencialment la inversi davui. Quan dic que inverteixo avui estic
generant la demanda davui, perqu estic generant la demanda de bens i
serveis de consum a partir dels salaris i estic generant la demanda davui en
mitjans de producci no duraders. Un element essencial de la demanda que
avui existeix es:
-

Inversi davui amb vistes al futur: La inversi davui en nova

maquinaria de installacions productives davui per que utilitzarem
dem.
La demanda de consum a partir dels beneficis: Si els deixem de
banda, resulta que el que es el funcionament duna economia
capitalista no es altre cosa que la evoluci de la inversi al llarg del
temps, perqu mirant-ho des de la producci o la demanda trobem la
inversi al llarg del temps, dun temps molt llarg, perqu si volem
entendre el que passa avui amb leconomia espanyola em danar als
anys 60 on en el govern franquista van comenar a fer les primeres
obres publiques (pantans) que es tot el que va passar en el procs de
inversi daquells anys. Per tenim el que els empresaris inverteixen
avui amb vistes amb futur amb noves installacions productives en la
que avancem 20 anys de previsions endavant.

Vist que en 80 anys passen coses molt diferents no ens hauria destranyar
que aix no passes de manera coherent. I que per exemple la producci
davui no trobi acompanyament de la demanda davui que te un component
inestable que es la inversi davui amb vistes al futur Argument que en la
tradici del pensament econmic sanomena KEYNES va ser el que va
insistir en el paper motor i decisiu de la inversi en el funcionament duna
economia capitalista; i SMITH/MARX.
KEYNES: De que depn com han anat els 60 anys de inversi del passat i
com va avui la inversi de installacions productives? Miri, si vosts han
ents aix, ja en tenen prou. Essencialment no ho se ni mimporta, perqu
el meu problema jo constato que el procs de inversi esta frenat, la
demanda efectiva es insuficient i la producci___ esta per sota de la
capacitat de producci, per aix qualsevol mecanisme daugmentar la
demanda em semblar b. Aix de la inversi depn dels esperits
animals.
MARX: Amb una empresa individual la inversi en mitjans de producci es
una carrega que ella ha de suportar per funcionar (installacions productives

i mitjans d producci), es una carrega o no? Els interessa on han darribar i

que per arribar han dassumir uns costos que son en mitjans de producci.

Si aix es aix, i ens oblidem don arriben, si els mitjans de producci que
hauran dassumir augmenten de quantitat, els podran assumir? Si per una
empresa el cost q han dassumir en mitjans de producci aix per lempresa
es dolent perqu es la carrega que han dassumir que augmenta. Si, aix fos
aix totes ho farien. Per tant, els mitjans d producci son una carrega
indispensable perqu els han de tenir per produir bens i serveis, han
dacompanyar la inversi davui amb treball i mitjans d producci no
duraders que shan dassumir per arribar all on es vol per obtenir beneficis.
Per totes les empreses en el seu conjunt, en la compravenda de mitjans de
producci, troben beneficis? El que ingressen uns, gasten els altres.
Si mires el conjunt duna economia capitalista avui, si ens oblidem dels
mitjans de producci que es compren, es venen, es gasten i sutilitzen:
-

Que passa amb un procs de producci a part de la utilitzaci de

mitjans de producci? Que queda? Treball.
Si segueixo oblidant els mitjans de producci utilitzats, que surt del
procs de producci? Bens i serveis produts.

Per tant, si de tot aix, ha de quedar alguna cosa, que es la idea de benefici
com a residu. Si de tot aix hi ha una resta, que puc restar?
BENS I SERVEIS SALARI REAL
Si vull que els beneficis augmentin, com ho puc fer?
1) No puc augmentar la producci sense augmentar els mitjans de
producci, i aix vol dir, introduir progres tcnic (augmentar la
capacitat de producci i utilitzar-la).
2) Augmentar la quantitat de treball per augmentar els bens i serveis
que obtinc. (augment o reducci de la jornada de treball).
3) Variar el salari.
La taxa de guany es una relaci entre els beneficis (producte net + salari) i
el capital invertit (mitjans de producci + salari).
EXEMPLE: Quan la primera empresa va augmentar les seves installacions
productives mes que en proporci al treball que utilitzava, es adir, quan
substitueix treball per maquinaria, quines dues coses fa? Si ho fa, introdueix
progrs tcnic, per a mes a mes, el que fa es reduir salaris que paga i
consumir mes mitjans de producci. Podem pensar, que li sortir a compte,
perqu gracies aix, te una garantia de seguretat que es que quan aquest
procs sha generalitzat (que com que ha redut els costos de producci,
baixa els preus per robar mercat als seus competidors) el que ha passat es

que hi ha mes mitjans de producci, disminuci del treball, i bens i serveis

han augmentat.
Els mitjans de producci son una carrega que han dassumir per arribar a
bens i serveis salari real = beneficis. Hi ha alguna garantia a mes de la
carrega, que surti compensat pels mes en els beneficis?

Es produeix ms de 2 maneres:
a) Progres tcnic
b) Mes treball
EXEMPLE CERCLE DIVIDIT EN PARTS: Quan hi ha substituci de treball per
maquinaria introduint progres tcnic, que passa? Que el cercle es fa mes
gran perqu hi ha progres tcnic, augmenta el que queda, per el salari real
es mant igual, per tant, hi ha mes beneficis. Per passa una altre cosa,
augmenta els mitjans de producci utilitzats i la rendibilitat dels capitals es
la P (el que queda) dividit pels costos de producci. Gracies al progres tcnic
el cercle sha fet mes gran i millor pels assalariats espanyols sense posar en
perill la rendibilitat dels capitals que sha quedat en termes relatius, igual
que abans La tensi entre assalariats i capitalistes sha pogut
gestionar gracies al progres tcnic.
IMPORTANT: Que passa amb una economia capitalista que va be, i com que
va be passen les coses caracterstiques duna economia capitalista que va
be que es que hi ha molta inversi davui pel futur, els salaris reals
augmenten, hi ha poc atur, per com que leconomia va be, i les empreses
son relativament agressives i es pensen que la economia seguir anant be,
volen ocupar una posici de lideratge i com que van a un curs de m dobra
es tendeix a pujar els salaris reals per com no hi ha treball la nova inversi
es en maquinaria?
Que si aix segueix aix, aquella economia que anava tan be, es posar
malament perqu posar en perill la rendibilitat de la inversi i de les noves
inversions. Aix, es el que passa. Resulta que la aparent paradoxa, es que la
inversi de les empreses, dona lloc a una mena de sobre acumulaci, de
capacitat de producci excessiva per produir amb rendibilitat, perqu
sobrecarrega i fa que es pugui donar laugment de la part morta dels
mitjans de producci en relaci a la part viva del procs de producci que es
el treball creador de valor.
Que crea valor en el procs de producci? El Treball, perqu els
mitjans de producci traslladen el valor a la producci, es produeixen i
sutilitzen. Si aquest perd pes en relaci als mitjans de producci genera
perill que dependr del progres tcnic que es pugui introduir, que no sempre
ha de compensar els efectes de la substituci del treball per la maquinaria.
Quan una empresa augmenta les seves installacions productives introduint
progres tcnic ho fa sense saber ni poder saber, quines seran les

conseqncies pel procs econmic, lnic que pot saber es calcular be els
seus costos, saber que no tindr masses problemes en collocar la producci
incrementada a preus mes baixos que la resta, etc. Per, aquesta empresa
no podr controlar els preus dels seus productes quan la resta hagi fet el
mateix que ella, per tant, quina garantia hi ha un cop generalitzada les
altres empreses de seguir sent la primera? La competncia entre les
empreses, te una part molt bona que posa en perill els capitals en una fase
en que no hi ha molt progres tcnic porta a augmentar les installacions
productives amb relaci al treball. Cal destacar, que qu hi hagi progres
tcnic depn que alg el cre, que te un element extra econmic. Si agafem
el sector de la aviaci, no hi hagut molt progrs tcnic. Per tant, el
mecanisme que porta a fer economies descala, baixar els preus per
collocar les produccions mes grans, existeix sempre i te un perill mol gran,
de que els mitjans de producci produts i utilitzats augmenti
desproporcionadament en quantitat.
Linters de tots els capitalistes no es equivalen al de cada capitalista
individual.

TEMA 9:
Velocitat de circulaci dels diners El diner com a mitja dintercanvi.
En una economia capitalista el tema de que els diners quedin com a reserva
de valor, i que avui no generen cap demanda, cap despesa, es necessari
perqu engendra un problema molt general que es el de que passa amb
aquesta liquiditat que queda en alada?
Lorigen lgic daquest apareix necessriament en el funcionament duna
economia capitalista.

D= D + AD
El primer problema que es planteja es el de avanar el capital Tamb es
de dimensi. Si el projecte es molt llarg haurem davanar capital i
necessitarem molt capital inicial. Es defineix com a situacions dequilibri
instantnies en que el temps no juga. Aquest problema es mes complicat
del que sembla perqu ens lliga amb 2 problemes ms, que son:
-

Necessitat de fons de capital complementaris per salvar els

processos de circulaci de les mercaderies
Manca de ajust entre entrades i sortides de capital

TEMA DEL FINANAMENT Pot haver-hi una empresa molt rendible amb
problemes greus de finanament.