16 El plat de fusta Pobre avi! S'havia passat la vida treballant de sol a sol amb les seves mans; la faviga mai no havia vengut la voluntat de portar el sow a-casa perque hi hagués menjar @ taula i benesta a la familia, Perd tanta feina i tan prolongada s’havia cobrac un dolorés tribut: les mans del vell tremolaven com les fulles sota el vent de tardor. Tori els seus esforcos, sovint els objectes se li escabaven de les mans i a vegades es feien miques en caure a terva Durant els dpats, no aconseguia posar-se la cullera ala boca i el contingut s’escampava sobre les estoualles. Per evitar aquesta moléstia, procurava acostar-se el plat, i aquest solia acabar trencat a trossos sobre les rajoles del menjador. I aixt un dia i un altre El gendre, molt molest pels eremolors de l'avi, va prendre una decisié que va contrariar tota la familia: des d’aquell dia, Vavi menjaria apartat de la taula familiar i faria servir un plat de fusta; @'aquesta manera, ni tacaria les estovalles ni rencaria la vaixella Lavi movia suaument el cap amb resignaci6, i de tant en tant s’eixugava ies ldgrimes que li regalimaven per les galtes; era mole dur haver daccepear aquella humiliaci. Van passar wnes quamntes setmanes i una tarda, quan el gendre va tornar a casa, va trobar el sew fill de now anys embrancat en una misteriosa tasca: el noi treballava un tros de fusta amb un ganivet de cuina. El pare, ple de curiositat, liva dir = Que fas, tan seriosament? Es im treball manual que 'han fet fer al'escola? —No, papa —va respondre el nen. = Llavors, de qué es tracta? No m'ho pots explicar? — Es clar que st, papa. Estic fent un plat de fusta per quan tu siguis vell iles mans et rremolin I aixt fou com Phome va aprendre la llicé i, des de llavors, el vell va tomar a seure a taula com la vesta de la familia Hem d’estar plenament convenguts que eduquem en el 90% pel que fem, i en el 10% pel que diemLoca que ponia ous d’or (Isop) Hi havia una vegada un home mole pietés a qui els déus van atorgar com a premi wna oca que ponia ous d'or ‘Tanmateix, home no wa ser prou pacient per obtenir-ne profit a poc a poc, sind que, imaginant-se que Toca era tota d'or per dins, no s’hi va pensar ni un moment ila va matar. Perd no solamnent es va equtvocar en alld que havia imaginat, sind que també va perdre els ous: Uinterior de Poca eva de cam. De la mateixa manera, els ambiciosos i impacients, pel desig d'obtenir massa de pressa béns més grams, perden fins itt els que ja tenen a les mans. La guineu amb el ventre inflat (sop) Una guineu que tenia gama va veure al forat dna algina uns trossos de pa i de carn que hi havien deixat uns pastors; es va ficar a dins i se'ls va menjar. Perd després, amb el ventre inflat, no va poder sort i gemegava queixant-se. Una altra guineu va sentir-ne els gemecs i, acostant-se, va preguntar-li qué passava. Quan va saber el problema, li va dir: “Dones ara thas de quedar agut fins que tomis a estar com estaves quan hi vas entrar; nomeés llavors podkras sortit-ne ficilment.” La resposta de la segona guineu ens indica que, en molts casos, cal tenir paciéncia i esperar perqué es resolguin els nostres problemes— Papa, sovint em repeteixes que he de ser molt constant. Els fanatics també ho s6n molt, de constants; massa, no? — Si, fila; els fanatics, els obsessionas, sén molt constants, tens tota la ra6. —Llavors, aixd vol dir que la constincia pot se bona i dolenta, oi? —Exacte, com totes les coses de la vida. De la mateixa manera que el foc é bo i dolent, l'aigua & bona i dolenta, lenergia atdmica és bona i dolenta, 0 Valcohol és bo i dolent. Tot depen de Tis que en fem. Aixd mateix passa amb la tenacitat, perseverenca o constancia. Pot haver- hi persoverants en el crim, en Vodi, en la mentida, en la violencia, en la mandral... i perseverants en Pajuda als aleres, en amor, en la investigacis pacifica, en el teball, en Vhonradesa, en Poptimisme =I com podté distingir un fanatic, per exemple, d'un “bon perseverant”? = La distincié no és tan sensilla. Depen del que cadascti entengui per “bo” i “dolent” . Caldria estar dins el cor de cada persona per condixer les seves veritables intencions. De tota manera, hi hha persones que, al marge de les seves incencions, fan mal als altres i sn la causa de la seva infelictat. La societat, 65 a dir, totes les persones que convivim, hem de procurar que aquests “mals perseverants” obrin els ulls i contribueixin al bé de tots = Jo em puc tomar fanatica? Els fanatismes ~ Per desgratcia, sf. Perd et puc donar tres consells perqu? aixd no et passi. En primer loc, pregunta’t sempre per qu? faig aixd?; en segon loc, escolta amb atencié els qui critiquen allo que estas fent; i, en tercer lloc, pensa de veritat que no solament tu tens la rad. —Semblen formules magiques = Res de magiques! Oi que les vacunes no sén mégiques? Doncs aquestes tres preguntes sn com una vacuna contra el fanatisme. | et divé per qud: els fanatics mai no volen criticar alld que fan; tampoc no escolten de bon grat aquells qui els critiquen, ni meuen profit de les seves observacions; i sobretot crewen que tots els altres ‘van equivocats i que només ells posseeixen la veritat. Aixd siltim és l'arrel del fanatisme, t'ho pots ben creure.42 La guineu iel boc (sop) Una guineu va caure en un pou i, ineapag de sortir-ne, va haver de romandre-hi ala forca Ped heus aqui que va arvibar a la vora del pou un boc assedegat i, en veure la guinen, li va preguntar si Paigua era bona. La guineu, alegrant-se daquella ocasié, va fer un gram elogi de Paigua, dient que eva bonissima, i va animar-lo perqud baixés ell també. El boc, sense pensar-s’ho dues vegades, v1 baixar d'un salt, atenent només al seu desig. Després dPhaver satisft la set, va preguntar a la guineu com ho havia de fer per pujar, ila guineu va divli que se li havia acudit uma bona manera per salvar-se tots dos = Col-oca les potes del davent contra la paret i inclina les banyes; jo saltaré per damunt de la teva esquena i, un cop a dale, tajudaré a sort El boc, en sentir aquestes darreres al consell de la guineu \ Liawors aquesta, Bs encimbellant-se per Q sw les potes del boc, es ua enfilar sobre la seva esquena i, recolzant-se a les banyes, va arvibar ala boca del pou, ise’n va anar Quan el boe wa recriminea-li que es desentenia de lacord que havien pres, la guinen es va girar ili va dir — Amic meu, si tinguessis tant seny com pels tens ala barba, no hauries baixat sense pensar primer com sortiries del pow. De manera semblant, les persones assenyades també han de considevar, abans d’efectuar les accions, com les acaberan— Mama, la urbanitat té alguna cosa a veure amb la Gudwdia Urbana? No, filla. La urbanitat és una cosa que sembla passada de moda, i no ho hateria d’esta. — Com els vestits de la iaia? —No exactament. La urbanitat és tot alld que hem de tenir en compte quan ens relacionem amb els alires: com hem de combortar-nos per no molestar la resta de les persones, i com podem facilitar-nos a vida els uns als altres ino afegir-hi més dificueats. —No ho entenc, mama. Explica’t una mica més — Imagina’t que vas a dinar a casa de la teva amiga perqu® t'hi han convidat; avui é el sew aiversari. T’hi presentes amb un vestit brut i pudent; entres a la casa sense saludar ning; dines una empenta a la mama de la teva amiga; t'acostes al pastis d’aniversavi amb les mans brutes haver jugat a pilota, te’n talles un tros per a tu i comences a menjar-te'l sense esperar els alres; eixugues les mans amb les estovalles; beus un refresc directament de l'ampolla; crides i dius ximpleries com que el pastis tenia gust de ceba podrida Maia, si us plau, aixd no ho faria mai. Crec que séc una noia ben educada: — Molt bé. Doncs, de ser ben educat també se’n diu tenir urbanitat — Mira, jo hauria saludat el papa i la mama de la meva amiga amb 1m peté, hauria donat el regal ala meva amiga i m’hauria posat a jugar amb els altres procurant no molestar Ah, im’hauria posat aquell conjunt d'estiu que m'agrada tant! 1 aixd del pastis sembla mentida! Només d'imaginar-m’ho em fa fastic. Quina vergonya! Segur que m’haurien fet fora de casa i ningii no em convidaria mai més a una festa, no et sembla? —Ho veus? Sense adonar-te’n hatiries practicat moltes normes que la urbanitat ens indica per... no fer fst, com tu mateixa has dit. I no cal presumir de persona elegant per seguir les normes d'urbanitat; simplement fe falta ser correcte i agradable en el tracte amb la gent que ens envolta. Sén costums que hem de tenir en compte per conviuire millor. T’has fixat, per exemple, que a la porta de Vautobiis diu: “Abans entrar, deixeu sortir”? ~ Simama, sobre la porta. ~Dones és un costum de respecte cap als altres passatgers. No trobes que tenir-lo en compre és facilitar la pujada i la baixada dels viatgers? Aixi ens estalviem empentes i cops. Es uma norma d'urbanitat dels transports priblics ~ Explica’m més normes @’urbanitat, perqu jo no vull ser grollera ni fer fastic. Petacchi EEN.co Foaule i] | La cigala ila formiga (1s0p) Eva um dia deste i una formiga anave pel camp collie grans de blat i altres cereals per tenir alguna cosa per menjar a Phivern. Una cigala a va vewre i es va sorprendre que fos tan laboriosa i que treball8s mentre els altres animals, sense fatigar-se, es liuraven al descans La formiga, de moment, no va dir res; perd, quan va arvibar I’hivern i la pluja va desfer el fenc, la cigala, famolenca, va anar a trobar la formiga per demanar-li que li donés una part del seu menjar. Llavors, ella li va respondre: “Cigala, si haguessis treballat lavors, quan jo m'escarrassava i tw em criticaves, ara no et faliaria menjar” Aixt mateix, cadasctt ha d'aprendie a respondre de la seva propia conducta.sy per tenia voriosa i que esfer el fene| del sexe meng srassava i atger que havia recomregut un larg cam i estave rend de fatiga, va ajetere's al costat ow i es va quedar adormic. Quan estava a punt de caure dins del pou, se li va acostar essa Casualitat, va despertar-lo ili va dir: “Vés amb compte, amic meu! Si haguessis caigut, \@ hawres acvibute pas al teu escas seny, sind a mi, que s6c la Casualitat, i hauries dit que 1m accident” 4 mateixa manera, molta gent que és desafortunada per la seva propia culpa acusa els s de les seves desgracies.La motzxilla d’en Guillem Papa, vine, si us plate. La meva motwilla és massa petita; en necessito una altra de més gran —Perd, Guillem, fill meu, com és possible que la motuilla del teu germa gran et sigui massa petita? —Mira, papa, ja la tinc plena i encara hi he de posar la meitat de les coses que necessito per a aquests dies de colonies d’estiu. -A veure, Guillem, en quin ordre has comencat a omplir la motxilla? Qué dius, papa? En quin ordre? Cal posay-ho per ordre? El pare d’en Guillem va fer buidar la motxlla El que hi havia posat en Guillem eva um garbuix de roba sense plegar, objectes diversos de qualsevol manera; hi quedaven forats sense omplir, la llanterna feia de pal interior i el sac de dormir omplia migia motxilla perqu2 estava en posicié vertical! —Ara ho posarem de manera ordenada, Guillem No explicarem pas com ho van fer; tots ens ho podem imaginar jel resultat final és que va haver-hi lloc per a tori encara hi va sobrar una mica d’espai. El sac de dormir, ben enrotlat i atapeit, horitzontal, anava damit la motxila, agafat amb les corretges, que per a aixd hi sén! —Tan sols es tractava de posar-hi ordre, fll Aen Guillem li va semblar que, més que tna aiiestié d’ordre, eva wn mivacle Papa, ets um geni, de debo, un gen!El vestit nou de l’emperador (Hans C. Andersen) Enum pats molt Ihinya, hi vivia fa molts anys un emperador que només pensava a estrenar vestits. Es canviava de roba continuament i tenia wn model per a cada ocasis Els sastres de la ciutat es rllevaven dia i nit per cosir diferents models. Diariament tisitaven el palaw comerciants darren del man per oferiri els seus servis Un dia, dos bergants van ser rebuts per Pemperador, perqué van fer cOrrer la veu que posseien 1m teixit tan fii extraordinari, que només el podien veuire els qui eren dignes del carrec que ocupaven, i eva invisible als estvipids i ineptes. L’emperador va quedar meravellat, ja que va pensar que aif desemmascararia els necis del seu regne i els indignes d’ocupar lloes importants. Va woler que li confeccionessin un vestit amb aquella tela Els falsos teixidors, van demanar avancaments en or per comprar fils i telers diverses vegacles Lemperador s'impacientava, tot el regne coneixia la noticia i estewen ansiosos com ell de veure l'obra acabada. Un dia Pemperador va enviar el seu primer ministre, un home que gawdia de tota la seva confianga, a veure com anava la confeccid del vestit. No va veure res, perd es va abstenir de donar aquesta informacié a emperador per por que cregués que era neci i incapag d'ocupar el seu carrec. Uns dies més tard, Pemperador va presentar-se al taller dels teixidors i sastres Quan li ensenyaven els pantalons, la camisa, la casaca, V'armilla... ell no veia res. Perd va pensar: potser séc indigne de dirigir el poble que se m’ha encomanat. Per aixo va caller, es va mivar al mirall, va caminar amb gran elegincia com si portés el millor dels vestits, i va premiar novament els sastres. El dia escollit per a ’estrena de la meravellosa vestidura va ser el de Paniversari de la seva pujada al tron. I aixf va ser com a l'emperador, la vigiia de la desfitada i de la festa, li van fer veuire que van estar treballant cota la nit: fingien ereure teles, enfilar aguiles sense fil... ia rrenc d’alba van anunciar: —Majestat, el vestit é5 a la vostra disposici6. Quan l'emperador va entrar als tallers, els dos brivalls gesticulaven amb les mans, i parlaven sense parar de les virauts de la vestimenta:= Hew vise mai uns pantalons duna tela tam fina i preciosa com aquesta? I la casaca, Majestat, carregada d'or i pedres precioses perd llewgera com un ploma?... Quan us haureu vestit va afegir un d'ells— us sentirew com si no portéssiu res posat. — Majestat, us ajudlarem a vestir-vos! —van dir a Punison. Van despullar Vemperador i van anar posant-li el westie que ningii no veia. Iniciada la desfilada de Uemperador, els camarlenes, que feien com si portessin la cua una llega capa, pretenien que el poble no sospités que eren uns farsants. Perd també el poble, temorene, cridava: = Quin vestit can bonic que vesteix el nostre emperador! Que bé li escau! Perd, de sobte, entre la multitud, es va sentir um crit i umes rialles estrepitoses: = Sino porta res posat! Va despullat! Leemperador va despullat! Ha, ha, ha.. —cridava un nen La eviatiera no parava de cridar, i com un mal que s‘encomana, tots els ciutadans van repetir crits i sense por les paraudles del nen Lemperador es ua sentir engamyat pels dos brivalls, perd no va canviar el pas, ni es va immutar la seva cara; va continuar mole digne la desfilada mentre anava pensant la manera d’escarmenter tots els qui havien sepuit la farsa. 33,El cérvol 1, C , ala yont (Isop) Un cérvol assedegat es va acostar a una font i, després d’haver begue, va contemplar la seva bella imatge reflectida a Vaigua. Estava satisfet de les seves banyes berqud eren enormes i de formes variades; perd estava descontent de les seves pores, que even llargarudes i primes. Mentre es mirava, es va presentar un lle6 i va comengar a perseguir-lo. El cérvol va fugit coments i li va agafar molt davantarge. Menire la plana eva deserta, corvia més que el lle6 i se salvava; perd en entrar al bose les banyes se li van enredar a les branques i, com que ja no va poder cérrer, el lle el va atrapan Les deia: “Pobre de mi! Jo que creia que no podia confiar en les meves potes, ieren elles les que em salvaven; les banyes, en canvi, son les que m’han perdut, tant que hi confiava” Sovint, en els perils, els amics en qui no confiavem sén els que ens salven El cuidador d’ abelles (1sop) Un home va entrar a casa d’un pages quan aquest no he varobart lame del use. Gy El pages, en tomar a casa, va veure que els ruscos even buits ies va posar a examinar-los amb atencié, Van arribar les abelles, el vam sorprendre i, atacant-lo amb l'agulld, li van fer molt de mal. El camperol els va dir: “Animals miserables, hew deixat escapar el qui us ha robat le: mel i m’agullonew a mi, que em preocupo per vosaltres”. @ Hi ha persones que per ignorémcia no es refien dels amics i crewen que els volen mal. 9}El Vent 1 el Sol (Isop) oy a. El Vent i el Sol discutien sobre qui tenia més forca. Van acordar que guanyaria el qui aconseguis despullar un caminant. Va comengar el Vent i va bufar amb gran energia. Com que I'home s‘agafava amb forca el vestit, va atacar-lo amb més violencia encara. Llavors el caminant, més timentat pel fred, es va posar més roba al damime; iel Vent, defalit, va deixar-lo a mercé del Sol. Primerament, el Sol va brillar amb moderacié; per’, quan el caminant es va treure la voba sobrant, va deixar caure wns vajos més arddents, fins al pune que Uhome no va poder aguantar més, es va despullar i va anar a bemyar-se en sn rite proxi, Aquesta faula vol dir que sovint la persuasié és més eficac que la violencia.rf L autoritat raonable (Antoine de Saint-Exupéry) El rei volia essencialment que la seva autoritat fos respectada. No tolevava la desobedigncia de cap de les maneres, Era wn monarca absolut. Perd, com que era molt bo, donava ordres raonables: “Si jo manés ~deia sovint-, si jo manés a umn general gute es convertés en ocell mari, i el general no obeis, la culpa no seria del general; seria meva.” “Cal exigir a cadasctt alld que pot donar L'autoritat descansa per damunt de tot sobre la vad. Si manes al teu poble que es titi al mar, provocaras una revolta. Jo tinc el dret d’exigit obediéncia perqu? les meves ordres sén raonables. Jo ho exigiré. Per’ d’acord amb la meva ciéncia de govern esperaré fins que les condicions siguin favorables.” (A caccuassncnntnas esa een este.J Z dae Wolors Hi havia una vegada, ja fa mols i molts anys, set cavallers que vivien al Regne dels Colors: el Vermeil, el Taronja, el Groc, el Verd, el Blau, I'Indi i el Violeta. Tots eren valents i decidits, i estaven molt orgullosos del seu. color. El Cavaller Vermell deia molt satisfet: } — El meu color és el més bonic. Mireu el foc, les civeres i les maduixes, i aquelles roses vermelles que semblen tna flama viva. La vida é vermella com tns llavis per besar El Cavaller Taronja li replicava sempre: — Si, perd el vermell és el color de la sang, de la guerra. En canvi, el meu és el color de les taronges i les mandarines, i dels niivols quan es pon el sol i aire encara és tebi. Es un color suaat, que fins i tot sembla que faci bona olor De seguida hi ficava cullerada el Cavaller Groc: — Aneu ben equivocats! Jo st que séc bonic: mireu el sol, U'or, les llimones, la mel i moltes de les flors del camp, Fins i tot les fulles, a la tardor, es tomen grogues, com si tinguessin enveja de les flors Llavors, el Cavaller Verd esclafia a riure: — Au, vinga! Les fulles, a la tardor, s'esgrogueeixen perque estan a punt de morir-se. Quan les plantes i els arbres sén forts i joves, tenen les fulles verdes. Mireu les muntanyes, les prades i els boscos. El mén és verd quan té vida. Peré el Cavaller Blau cridava: = Quin disbarat que acabo de sentir! Si el mén té algun color, aquest és el blau Mirew la immensitat del mar,i els llacs i els rius. I el cel: una enorme volta blava,107 un espai infinit de color blau. Blau mari per al mar i blau celeste per al cel. El Cavaller Indi, callat fins llavors, deia ple de presumpcié: = Us hew adonat mai de quin color sén totes les muntanyes del mén quan les mirem ala Iunyania al capvespre, quan el sol hi toca de costat? Sén de color indi; com el vii com el raim madur. I aquelles prunes, iaquelles mores i aquelles figues més dolces que la mel. El color indi és serids, solemne, magnific. Per acabar, deia el Cavaller Violeta: —A vewre, quina és la flor més perfumada i més delicada del bosc, sind justament la que s'anomena violeta? Que porser no heu vist el color de les pedtes precioses del cor de la terra? El violeta és un color ple de sentiment, d'emocié; & el cel del crepuscle; és aquell so vellutat que produeixen els violins. Elnom de violeta, per si mateix, ja és pura poesia cada un d’ells es passava hores davant del mirall contemplant els reflexos del seu color; cada tm es considerava el millor i només veia els defectes dels alives108 nN rot ais [ Un dia, el Rei Blanc i Negre, que era el = Aquests cavallers tan presumits i senyor dels Set Cavallers, acompanyat de la orguillosos, agafew-los i envieu-los on no Reina Rosa, els va cridar i els va dir: pugui vewre'ls mai més —Estimats i valents Cavallers de Colors, Obeint les ordres del Rei, els criats van comengo a estar una mica fart de les vostres _agafar els Set Cavallers de Colors, i van baralles i vanitats. Jo, el Rei Blanc i Negre, engegar-los més lluny que els niivols us mano i ordeno que d’ara endavant aneu sempre junts i no discutiu més. Es cert que tots som diferents, perd... Quin avorriment i| si tot fos igual! I va continuar: = Mireu: sabeu que la meva filla, la princesa Rosa-Blanca, es casara ben aviat i vull decorar la portalada del meu pala amb Padorn més bonic que hagi vist mai ningri. Ho deixo ales vostres mans, Cavallers de Colors Cada cavaller va comencar a rumiar pel seu compte; perd només se'ls acudia fer- i ho amb el seu color. La vigitia del casament, es van reunir i, quan cadascri va exposar la seva idea, va comengar la mateixa discussi6 de sempre Aleshores, el Rei Blanc i Negre va sortir de la cambra i va dir als seus criatsOh, quina meravella! Ho heu endevinat, oi? Alla, més Iluny que els niivols, van aconseguir formar l'arc més bonic i més esplendords que hagi vist mai ningri: arc de Sant Martt, Toss els Cavallers, cada un amb el seu color, perd al costat dels altres. Arreu del pais, els ulls embaladits de tothom miraven cap al cel: Oh, quin are de colors! I quins colors tan diferents i que bonics tots junts! Sembla, alhora, una flama viva i un cistell de taronges i un raig de sol i un retall de bose iun glop de mar i una panera de raim madur i el cel al capvespre; tot alhora. Es fantastic!ne | | Trenquem motllos! — Anna i Mare, us proposo ie joc que estic segur que ws agradara i) ~ Quin, papa? Els teus jocs sempre ens agradlen mole; tens molta imaginaci. ~ A eure qui sap unir amb quatre rectes fetes d'un sol trac, és a di, sense algar el lapis, i sense repassar la linia, les now X que us he assenyalat en aquest paper En Marc il’Anna van estar molt estona tragant lines initilment; no podien solucionar el problema El pare somvreia i els animava a tober la solucid 40/4 2 3 4 — Aixd és impossible, papa. No dew ser una trampa, oi? ~ Res de trampes. Cal fixar-s'hi bé —va dir el pare rmentre agafava el lapis. Només sera possible trobar la solucié si sorcim del queadte que ens hem constr 4 rmentalment. Hem de trencar els limits que la nostra imaginacié ha estabert. Si seguim amb un llapis Pordre dels nombres, haurem resolt el problema: calia sortr 8 a del quadre! — Hem tocat dues vegades el punt 1, perd no hem | repassat cap linia ni her alga el laps8 = Unaltre joc, papa! Ja veuras com aquesta vegada el resolem — Bé, ara es acta de dividir aquest quadrat en quatre parts iguals de tantes maneres com sigui possible. Marc, segur que en trobes més de cinc Potser deu o més! L’Anna i en Mare ho troben facil: tracen dues linies que s'encreuen al centre, després tracen les dues diagonals des dels quatre angles, tres linies verticals o horitzontals equidistant... i s'aturen aqui. De sobte, l'Anna exclama: — Qui ha dit que les linies hagin de ser rectes? La solucié consisteix de now a trencar V’esquema! Oi, papa? Si hi fem entrants i sortints, linies corbes i trencades, a les diagonals 0 a les altres nies, trobarem moltfsimes solucions — Molt bé, nois. Cal trencar moillos, intentar canviar el punt de vista, revisar les solucions de sempre, preguntar-nos si podria ser dna altra manera, fer Vesforg de sort del quadre que nosaltres mateis sens hem tragat i ens empresona, Cal anrevir-se a ser audac! 1 7124 ul Els fills d’un pagés que es barallaven (sop) Els fils d'un pages es barallaven. El pages, com que ja els havia renyats i no havia aconseguie de fer- los canviar d’actitud, va comprendre que calia passar als fers. Els va dir, dones, que li portessin un feix de vares i, quan van haver complert Pencarrec, els va donar primer les vares juntes i els wa ‘mana que les trenquessin. Com que per més que s'hi van esforcar no ho van aconseguir, va deslligar al feix i els wa anar donant les vares wna per wna. Llavors van trencar-les en un moment, i el pages els va dir: “Aixi, doncs, fills meus, si viviu en concdrdia, tampoc vosaltres no sereu dominats pels adversaris; perd si us barallew, us venceran facilment” Aquesta fala vol dir que tan forta é la uni com facil de véncer la discdrdia. El Iled i la rata agraida (Isop) |) Unille6 dormia, i wna rata es va posar a cérver per damamt del seu cos. El lle es va desperear ila © va atrapar disposat a devorarla; perd la rata va suplicarli que la deixés anar, i va div-li que, || siliperdonava la vida, sabria correspondre-li. El lleé es va riure della i va deixar-la anar. Poc temps després, el le6 es va salvar gracies a la gratitud de la rata. Uns cacadors URavien capturat iel tenien lligat a un arbre amb una corda. La rata, en sentir els seus gemecs, va cdrrer cap a ell, va |) rosegar la corda i el va alliberar. Llavors, la rata va dir: “No fa gaive et vas riure de mi perqu® no esperaves cap agraiment de part meva; berd ara ja saps que entre les rates també hi ha gratitud.” ‘Aquesta faula posa de manifest que en els canvis de sort els més poderosos tenen necessitat dels més febles.132, Ml | Elvell il estrella Hi havia una vegada un venerable ermita que vivia @ la cova d'tina mamtenya, Dunant tot el dia no tastava ni un glop d’aigua; tan sols al capwespre calmava la set. Quan arribava la nit veia una estrella al firmamene que resplendia amb 1m fulgor especial; eren els déus que aprovaven la seva moderaci6. Un dia un noi va demanar-ti si podia viure amb ell i seguir la seva mateixa vida. El vell va acceptar- ho. L'endema van baixar tots dos « buscar aigua al rierol que solcava el fons de la vall. El vell ermita no va tastar Paigua cristal lina; el noi tampoc: el volia imitar en tot | Van pujar el pendent costerut; la calor eva intensa i esbufegaven de cansament. El noi el mirava amb els llavis ressecs i els seus ulls li demanaven poder prendre almenys un glop de la gerva que duia a | Vespatlla. Van seuere en um replec del cami per descansar. El vell pensava: “Si jo no bec, el noi tampoc no beui; perd si jo bec, aquesta nit no veuré estrella”. El cor de lermitd estava fet un garbuix! Finalment, quan van descansar de nou, el vell, compadie de la set del noi, va agafar la gerva, se la va acostar als lavis iva bewre aigua. Els wlls del noi van brillar dalle més! — Puc beure’n, jo, també? ~ Si, noi. Jo n’he begut, beu-ne tu. Al capvespre, el vell no s'atrevia avalcar els ulls al cel perqué pensava que els déus li amagarien Pestrella. Tanmateix, quan, per fi, va algar la mirada a vewre que aquella nit, a la volta del firmament, brillaven dues estrelles.r 133 Caricies compartides (Rabindranath Tagore) Un dia vaig veure un nen nu que estava estirat a herba La seva germana estava asseguda al costat de Vaigua del viv, i fregava un gervo amb un grapat de sorra, fent-lo givay sense parar. Molt a prop, un xai de llana suau pasturava seguint el riv. El xai es va acostar al nen i, de sobte, va belar fortament. El nen es va estvemir i va comencar a cridar ‘ La germana va deixar la seva tasca i va cérrer » att cap a ell waz, Vacencerclar el seu germanet amb un brag iel Ay whe xai amb Palire, i dividint les seves caries, va ey, _ mir, amb un mateix lag de tendresa, fill de Uhome i el fill de la bestia. a Conéixer les propies emocions per poder reconéixer després les emocions alienesDale de la ciutats'algava, sobre im pedestal, Pescatua del Princep Felig. Estava completament recoberta de lamines dor fis els seus ulls eren dos safirs, i1m enorme robtescarlata brillava a Fempunyadlera de la seva espasa — Quina estattua més bonica! Semblae un angel! — dia la gent que hi passava a prop = Qui pogués ser com el Princep Felic! Un capuespre de tardor, una oveneta va emprendre wn llerg viatge cap a Egipte. Quan es va sentir esgotada el trajecte i el vent hosti, va buscar recer als peus de Pestana del Princep Felig. Tor just havia agafat el son, va sentir que li queia una gran gota deorume les ales —Es curids, el cel és ple d’estrelles i comenga a ploure - va pensar. Una aleva gota i uma alia i ima altva. Quan ja es disposava a buscar recer al vafec de la casa més propera, va mirar cap amunt i va veure que els ulls del Princep Felig even plens de lldigrimes. — Qui ets? I per qué plores? —Séc el Princep Felig. Quan vivia i tenia wn cor huma no coneixia el dolor, perque els murs del meu palaw no deixaven que hi entrés la miséria ni la desgritcia. Ara, m’han col-locat tan alt que puc contemplar totes les miséries de la ciutat. Encara que el meu cor plom, no tine alive remei que plorar cada nit de Darrere daquella finestra oberta, uma dona esti cosint afanryosament 1m vest per a una dama noble. El fill d'aquesta pobva dona esta malalt ila febre el consumeix. Voldties portal el robi del pry de la meva espasa? Tot i que havia de seguir el seu viatge, Voreneta va accetir a. quedar-se agquella nit per compli Pencamrec. Va arvencat el preciés robi amb el bec i va volar per damumt de la catedrel i del pala reial, ple de lum i de musica, fins a aribar al bari més humil de a cintat, Va entrar per la finestra oberta i va deixar el robi sobre el didal de la modista. Abans danar-se’n, va batre les ales sobre la cava del nen per donar-li frescon — Que és estrany, ja no tine temt de fred! — vad Voreneta en tomar al costat del Princep. — Aixd és perqud has fet una bona acci6 — va respondrecli De bon matt, el Princep Felic va tornar a adregar- se a oreneta: — Oreneta, petita oreneta, a Vara banda de la ciutat hi ha un jove escriptor que ha d’acabar una obra d’enciwrec abans del migdia i esta balb de fred perqud no té lenya per encendve el foc ‘Agafa un safir dels meus ull i portart hi; el jove e tuendrit.a un joie i pocra: comprar combustible i acabar !obra. Liendema, quan wa anar a acomiadar-se, va sentir la dolga vew del Princep que li xiuxiuvejava:eS CN ERIN NNR EN NT NE TC ARON =Oreneta, alla la placa hi ha una pobra vvenedora de ltumins; li han caigut tots al fang i no poche vendre'ls. Si us plan, agafa l'alve safir i porta-lhi perqué no es mori de gana Mentre sobrevolava la ciutat, Poreneta es va fixar en tota la miseria i dolor que poblave els carvers A la tomada, li ho va explicar tor al Princep, ~ Estic cobert de lamines d'or pur — adil el Princep Felic—. Si us plea, arrenca-me-les una per uma i dismbuei: les entre els necessitats. Loreneta va compl el desig del Princep Felig ies llars més huamils de la ciutat es van omplir @alegria. Tats dies va esmercar Voreneta en aquella generosa tasca, que les nevades i els gels van cavnre sobre la ciwtat, Balba de fred, es va acostar als peus del Princep Felig iva ditlien vet baixa: ~ Adéu, estimat Princep! —M’alegra saber que per fivas a Egipe Tagracixo aquest llarg teraps que has estat amb rile felictat que has repartic per la ciueat — va dir el Princep Felic. No waig a Egipte. Moriré doleament als teus peus. Lendemé al matt, quan Valealde de la cintat, acompanyat dels seus consellers, va passar per dewant de Pestdtua, va verere-la malmesa i ennegrida, sense pedves precioses ~ Sembla lestitua dun capeaire ~ va cridar Valealde-; la feré enderrocar i algaré al sen lloc una estétua en honor meu. ‘Quan els fonedons fonien V'estatua, el capatis va observar en veu ata — Que és estramy! No hi ha manera de fondre aquest cor de plom. Elva llengar a les escombraries i alla es van wobar el cor il'oreneta morta. Quan Déu va ordenen a un angel que li portés les dlues coses més precioses de la ciutat, aquest va Uira-li el cor i oreneta, i Déu va afirmer — Has elegit perfectament, pergue als jardins del meu paradis aquest ocelliel Princep viuwran felicos per sempre. 143is 0 7 eae Hie mis Els MUSICS ] de Bremen (G Un pag@s tenia um ase mole reballador, que durant anys havia portat, sense queixar-se, um mune de sacs de farina al molt. Va arvibar el dia en qué les potes ja no aguantaven i el lom li va dir prow, Llavors amo va pensar que Phavia de ‘matar. Liase se'n va adonar i va fugir cap ala ciutat de Bremen, pensant que alla podria treballar de miisic Pel cam va trobar wn gos perdliguer que, prostrat a tema, penteixavia com si hagués comegut molt —Sembles molt fatigat, amic meu — va dir Vase Pobre de mi! Com que séc vell ino serveixo per agar, el meu amo em volia matar. Encara sore que m’he pogut escapar! Perd, qué faré ara? —Saps? — va dir Pase-. Vine amb mi a Bremen, a veuire si trobem feina de musics. Jo tocaré els timbals i mu pots tocar la guitarra El gos s'hi va avenir i van seguir junts el cam‘. No havien caminat gaire, quan van trobar un pobre gat que feia cara d'estar afamat — Que et passa, Bigotis? — va preguntar lase, Em tomo vell, i profereixo estar a la vora del foc que empaitar ratolins. La mestressa em volia ofegar. He fugit, pero on anié? — Vine amb nosaltres. Exs am miisic fantastic, i segur que et voldran a la bemda ce Bremen Al gat li va agradar la idea i es va unit als altres dos. Un xic més tard, els tres fugitius van ermans Grimm) arribar a tuna granja, Encimbellat sobre el portal, un gall cridava a plena vew — Qué et passa, gall? = Demi és diumenge, la mestressa té convidats i ha dit a la cuinera que em tiri a Volla; aquesta nit em volen tallar el coll. —Mira, Cresta Vermella, valdrd més que vinguis amb nosaltres. Anem a Bremen, i amb la teva bona veu i la nostra banda ens farem ries — Em sembla molt bé — va dir el gall 1 tots quatre cap a Bremen! Perd aquell dia no van poder arribar-his els va caure la nic al damume i wan decidir passar-la al bose. L'ase i el gos es van ajeure sota un arbre mol alt, el gre va enfiler-se a les branques iel gall va pujar dale de la capgada. Abans d'adormir-se, va mirar pertot aren i va veure, ala llunyania, una lhemeta, Tot seguit va cridar els seus amics: Eh! No gaire thany d’aguut i dew haver wat casa El millor que podem fer ~ va dir 'ase &3 anay a.comprovar-ho D'aguesta manera, tors es van dirigir cap a la Ihometa. En arvibar-hi, van veunre que eva wn amagatall de ladres. L’ase, que era el més alt, va acostar a la finestra per fer-hi una ulleda. = Qué veus? — va preguntar el gall = Veig una taula amb molt de menjar i un mame de lladres que s'estan afartant3 = Caram! Aixd é el que ens convindvia a nosaleres — va dir el gall. Tels quatre animals van comencar a pensar la millor manera de fer fora els adres. A la fi, van rrobar la solucié: Vase va repenjar les potes a Tampit de la finestra, el gos se li va enfilar a Pesquena, el gat es vt posar daamuunt del gos i el gall va volar sobre el cap del gat. Llavors, van comengar a cridar tots alhova: ase bramava, el gos bordava, el gat miolava i el gall cantava. 1, de cop, es van llangar contra la finestra de la sala i van causay una enorme destrossa. D'un bor, es ladres, aterits, es vam aixecar i van fugir coments cap al bose, pensant-se que era un fantasma. Els quatre amics wan seure a la taula ies van afartar a rebentar, Quan van haver acabat, van apagar el llum icada un es va buscar un raed per dormir. Llase es va estirar sobre els fems, el gos damvere la porta, el gat sobre el cali de lalla iel gall damune d'tna biga A miigianit, el capita dels ladres, en veure que la casa eva a les fosques i en patt, va pensar que no S’havien d’haver espantat tant i va enviar-hi un Uadre de la banda per veure qué passava. Lenviat va entrar ala cuina per encendre la lar i, pensane que els ullsbrillants del gat even brases, va acostar-hi un lumi. El feli, que no estava per a romancos, va esgerrapar-ti la cara Espantat, va vecular cap a la porta, el gos es va aixecar i i va clavar els ullals a la cama. En fugir, va toper amb l'ase, que va propinar-li un parell de guirzes, mentre el gall, des de la biga, no parava de cridar “quiquiviquic”, Ellladre, desconcertat, sa cérrer cap al bose i va adlvertr el capita: ~ A la casa hi ha una bruixa que esgarrapa, wn homenas que m’ha clavat un ganivet a la cama, un monstre negre que m’ha estabornit a cops i 1m juige que vocifera: “Qui crida aqui?” En sentir aixd, els ladres, atemorits, no van tomar mai més a la casa j els misics de Bremen s'hi van trobar tan bé, que ja no van arvibar mai a Bremen. I quino s*ho vulgui creure que ho vagi aveure.A la placa de Uestacié del ferrocarvil, un autocar esperava els viatgers que havien d’arvibar amb el tren de les 9 del matt. Aquest va arvibar amb tota prmtualitat i, durant els minuts en que el tren esperava que li fessin el senyal de sortida iPautocer anava rebent els passatgers i els seus equipatges, tots dos van encetar aquesta conversa: = Estimat autocar, tu st que fas el que et ve de gust; pots circular amb plena libertat; vas per on et sembla; si et passa pel cap givar a Pesquerra o a la dreta, res ni ningii no t’ho impedeix; tw ets lliure de veritat. Quina sort que tens! Jo, en canvi, sempre estic subjecte a aquestes vies de ferro; quina desgrttcia la meva si intentés sortir d'aquests rails que marquen inexorablement el meu cam ~ Quanta raé que tens, vell amic ferrocarvil! Jo puc triar la meva ruta i canviar-la totes les vvegades que ho desitgl; puc descobrir llocs nous, horitgons insospitats; fins i tor, siem ve de gust, nVaturo en un prat verd i descanso uma estoneta, mentre els meus ocupants es mengen Vesmorzar. Es cert, pero no tot és tan bonic. Tu saps la quantitat cle perills a qué estic exposat a cada moment? He d’estar a l'aguait a cada passa que faig; els altves vehicles m’assetgen per totes bandes. Pobre de mi, si em distrec un segon! I si strto de la carretera? Laut OCAaY Tel ferrocarril I sim’acosto massa a la cuneta? I si m’enlluerna l’automodbil del davant? La catastrofe pot ser monumental —Es veritat, no se m’havia acudit, La meva submissié a la via redueix la meva llibertat, perd augmenta la meva seguretat. Puc circular quilémetres i quilometres amb els ulls tancats, com si diguéssim, i puc assolir velocitats de somni... sempre que no surti dels meus polies rails. No s6c amo de la meva direceié; el meu itinerari me'l marquen els altres; i els canis d'agulles em solucionen els encrewaments que em podrien fer dubtar. = Si, well tren. Ens passa com a les persones, saps? Com més libertat, més riscos, més perills, més responsabilitat davant les decisions. Es molt bonic ser lliure, perd també és mole dificil. El im, prew que cal pagar per la libertat és ales per® val la pena. El didleg va quedar interromput pel xiulee del cap d’estacié, que feia el senyal de sortida a Vexprés Madtid-Barcelona, Al mateix temps, algi, dins Vautocar, preguntava en veu alta: Per om passarem?El llenyataire i el déu Hermes (isop) Un home que tallava llenya prop d’um riu va pert la destral. El corvent se la va endur, i Thome, assegut ala vora, es lamensava, fins que el déw Hermes, mogue per la compassid, se i va acostar Quan va saber pel mateix lenyataire la raé per la qual plorava, el déu es va capbussar ili va portar, en primer lloc, una destrl d'or i va preguntar si era la seva, Elllenyataire a respondre que no. Llavors li wa portar una destral argent i, de nou, li va preguntar si era la que havia perdue. Com que el llenyataire va dir que no, li va presentar, en tercer lio, la seun destral i el lenyataire la vat reconéixer Hermes, satisfet per la seva honradesa, les hi va donar totes tres. El llenyataire les va agafar iva anar a trobar els seus companys per explicar-los el que li havia passat. Un d’ells, ple d’enveja, va voler tenit la mateixa sort; i, havent agofat la deswral, es va dlirigr ala viba a aquellriu i, entre colia lenya, la va lange intencionadament al fons d'un pou, va seure i es va posar a plorar Se li va apardixer Hermes ili va preguntar qué li havia passat. Ell va explicar-li que havia perdut la destral. Llavors el déw li'n va mostrar una d'or i, quan li va preguntar si era la que havia perdut, va respondre precipitadament, per cobdicia, que sf. Hermes, llavors, no solament no iva regalar la destral d'or, siné que tampoc no li va tomar la seva. Aquesta faula ensenya com la divinitat sap afavorir ls qui sn justos i mostrar-se adversa amb els injustos.187 Lava (1sop) Un avar que havia venue tots els seus béns va comprar wn lingot d’or i, havent-lo entervat al pew d'un mur, anava alla continuament a Pamagatall buie, es va posar a plorar ia estirar-se els cabells En veure'l tan afligit, em home li va preguntar qué li passava, ili va dir: —No et desesperis, amic! Agofa una pedra, posa-la en aquest forat i imagina’e que hi ha Por. Sera el mateix perqué quan hiera, noel}, feies servir per a ves! || Aquesta feud vol dir que la possessié de béns no és \ res, sino els fem servir | com cal. Nomeés demanar perdo no soluciona la injusticia—Tu saps qué és la pau? —Es clar, que no hi hagi guerres. Quan no hi ha guerra, hi ha pau? —Crec que si. Es a dir que pau significa que no hi ha baralles, que no hi ha Iluites =No ho sé, perd no se m’acut res més. —Recordo una frase d'un cabdill breté anomenat Calgac que deia, referint-se ala pau que portaven les legions romanes: “Fan un desert, i 'anomenen pau”; i encara uma altra de La veritable pau Claudia, que deia: “Sota la pau s'amaga wna guerra més grew” “Bé, bé. Llavors, digue’m en que consisteix la pau. A mi tan sols se m’acut que és la rranguil-licat, la quietud, Vordre...; que la gent no es mati, vaja. Cree que només amb aixd no n’hi ha prow. Caldra afegin-hi alguna cosa positiva; i no serét perqu® l'abséncia de baralles no sigui wna cosa positiva, i molt positiva. Vull dir que no sigui només “absoncia de”, sind també “presencia de"—Consultem um diccionari: “Publica sranguil-litat i quietud, en contraposici6 amb la guerra”. Dons no em serveix gaire, perque si busco “tranquil: lizae” em din “calma, pat, quietud’” . Vegem un altre diccionari: “Sieuacié en la qual no hi ha guerra”. Vaja, poca cosa hem ameglat. Espera, espera; una mica més aval, hi di: “Estat o sieuacié d’amistat i entesa entre els membres d'un grup” —Aixd ja m'agrada més. Aixd ja és positin. Segueix per aquest cami, a veure si millorem laidea Seria una cosa aixi com “l'abundancia de béns per a tothom, el progrés de la cultura, la sanitat, el benestay, la comunicaci6, Valegria, la seguretat del futur, el respecte a la dignitat de les persones i dels pobles” LLLP ENN PESTS IR ETSI varenennl 7S =M'agrada. Es a dir, la pan com Uacumuilacié de tot alld que és bo; la feliciat per a tots La pau no é3 solament no matar, siné fer viure; i vitere de veritat. Procurar la pau és treballar perqué tothom pugui dir: Aixd si que és viure! =Ja ho veiem més clar. Pau é abundancia de vida, no solament abséncia de lites —Hem progressat molt, moltissim. 7 7182 La camisa de Vhome felic x En un regne mole lmya vivia um rei poderés, estimat pels seus stibdits i respectat pels sobirans veins. Va arvibar un dia en que el rei es va posar rmalale i va cridar els metges de la cort perque posessin remei al seu mal. Tots els eminents doctors es van reumnir en consulta, perd no van poder esbrinar quina malaltia afligia el monarca. Passaven els dies i les setmanes, i el rei estava cada vegada més tist. ~Teé la malaltia de la tristesa ~ van concloure els metges reals. T van comengar a desenterrar vells pergamins i antics libres de Uart de la medicina per trobar-hi el remei que guaria la malaltia de la tristesa. Les apotecaries del regne van elaborar els més estranys beuratges i pocions. Tot va ser en va; el rei estava cada vegada més apesarat, més malenconiés, ila seva tristesa arribava a tots els racons del pala Un bon dia es va presentar un metge de larga barba blanca i es va oferir a visitar el sobira per buscar remei al sew terrible mal. El rei i els seus metges s'hi van avenir. El nowvingut el va examinar, el va auscultar durant una larga estona, va preguntar quins even els sémptomes i solemnement va sentenciar: = Sa Majestat només es curarai si es vesteix amb la camisa dun home feli. Immediatament van partir velogos els emissaris del rei per tots els camins del regne fins als racons més llunyans Qualsevol persona que a cop dull els semblava felic, després els desenganyava: St, perd la vista em falla...; Si, peré al meu fill va marxar de casa ino sabem 11 St, perd la collita d’aquest any...; Sf, perd de tant en tant el reurma. on és Fins que, per fi, van sentir un came que omplia mitja vall. Hi van acudlir de seguida i van trobar in home que cantava a plens pulmons, mentre preparava un apat frugal sota Pombra dun pont per resguardar-se del sol ~ Ets completament felig, bon home? — Ivan preguntar — Si, completamente felig el vila. —Dones, déna'ns ta teva camisa. El rei la necessita per recobrar la salut. els va respondre Lhome es va posar a riure, va obri la seva pobra jaqueta i els emissaris del rei van veure amb gran sorpresa que no duia camisa.Aquest conte no significa que la manera de ser felic és no dur camisa, ni que la pobresa déna automaticament la felicitat; siné que la felicieat no pot dependre d'una camisa, i que ha de sorgir essencialment de l interior ino de les circumstincies mudables A més, sicreiem que algina cosa conereta ens donatit la felicitac, correm el risc de no ser mai feligos