Catal nivell C, Suficincia.

Apostrofament EL, LA, DE + NOM

Si el nom es mascul, SEMPRE (l'home, l'elefant)
Si el nom es femen, GAIRAB SEMPRE
Excepte si primera sil.laba s i o u tona (p. ex. LA UNIVERSITAT, LA ILLETA)
Excepci La una (la 1.00 hores)

Contraccions:
Femen:

NO

Mascul:

SI

A LA TAULA

A + EL

>

AL

A LES TRES

A + ELS

>

ALS

DE L'ASSEMBLEA

DE + EL

>

DEL

DE + ELS

>

DELS

PER + EL

>

PEL

PER + ELS

>

PELS

Excepte si la paraula es masculina i comena amb vocal o h muda : Es la cartera de l'home,

Passa per l'aeroport.

Diferencia entre per (mitja o causa d'alguna cosa) i per a (destino que es dona a la cosa).

Paraules amb so similar i diferent significat:

EM / HEM / EN / AMB

Sistema voclic catal: 8 vocals

a tancada , a neutra, e neutra, e oberta, e tancada, i tancada, o oberta, o tancada, o neutra, u
tancada
Vocals (accentuaci)
Vocals fortes: a, e, o
Vocals febles: i,u

Us dels fonemes la SS i S
Ss s el so de s castellana, es una vocal sorda.
A principi de paraula:
S, C, . (sol, cel, Serp, Cendra..) (Es correspon amb les mateixes paraules en castell).

Abans de consonant: Pensament, Cincia, Entena

a/o/u, Ce/i, Sa/e/i/o/u

S sonora:
- A principi de paraula amb s sonora es posa z.
-Entre vocals es posa noms s'escriu una s (una sola lletra s), excepte: alzina, esbarzer,
benzina.

Entre vocals:
S'utilitza ss, sc (cassola, bracet, vacances, esperana

A final de paraula, s'utilitza s, : arrs, feli

Us de la c y
La c amb la e, i, >>> p. ex. merc.
La amb la a, o, u >>> p. ex. comena.

So castell j
So castell j Ja, jo, ji >>> ge, gi p.ex. esponja -> esponjes
qua, quo, quu >>> qe, qi. p. ex. ---> pasqua > pasqes.

Singular, plural
Femen:
Noia >>> noies
Nena >>> nenes.

Demostratius:
A prop

>>> aquest, aquesta, aquests, aquestes.

De lluny >>> Aquell, aquella, aquells, aquelles.

Preterit:
Quan passa ara/avui:

Verb haver + participi >>> Aquest mat he sortit de casa.

Quan fa un dia o mes que ha passat >>> Ahir jo vaig sortir de casa.

Diftongs en Catal: Ho fan la combinaci de dues vocals, una forta (F) iun altre vocal feble (f)
(Ff) , i dues vocals febles (ff)
El diftong funciona com una vocal.

Accentuaci
Accent tancat, vocal curta o boca petita () i accent obert () vocal llrga, boca mes oberta

Esdrixoles
Totes
Totes

Totes
Totes

Agudes

Planes

Paraules acabades en:

Agudes

No

-.Vocal,
-.Vocal+s,

S s'accentuen
acabades en:
-an, -on, -un.

-.Vocal+n

S les acabades en
-en, -in

-.Diftong
-.Diftong+s

No

S s'accentuen
acabades en:
-an, -on, -un.

-.Diftong+n

S les acabades en
-en, -in

E oberta

E tancada

Majoria

Excepcions:
Gentilicis
Numerals
Verbs:
Paraules acabades en BTV(BTV)
Excepci Vost, Vosts. (prov de
Vostra merc)

Desprs (participi del v. Despendre)

Desprs (indicatiu de temps)

Paraules acabades en -e, -es, -en
Paraules que fan plural amb -essos
com accs > accessos)

Planes

majoria

Excepcions
Infinitius (nixer)

verbs:Temps futurs (prengurem...)

prstec, ferstec, prssec, crvol

Esdrixoles

totes

Excepci:
Esglsia

O oberta

O tancada

Excepcions
-s
Agudes

Planes

Per
Aix
All
Deb
Arrs
Terrs

majoria

Majoria

Excepcions

descrrer
transcrre i derivats

Excepcions
Esdrixoles

totes

Tmbola
Plvora
Frmula

CONSONANTS
B, V
Davant l s'escriu b (p. ex. Blau)
Davant r s'escriu b (p. ex. Bra )

regla PeTaCa ->BoDeGa u>v

Llop>lloba (...)

Blau > Blava

B i V en catal es corresponen amb les B, V en castell AMB NOMBROSES EXCEPCIONS

ORACIONS CAUSALS (utilitzaci del doncs i el perqu)

Plou? Doncs agafa el paraiges (doncs es pot substituir per en conseqncia
He agafat el paraiges perqu plovia. (perqu es pot substituir per a causa de
ELS PRONOMS FORTS

Pronoms forts (o pronoms tnics): fan funci de subjecte (1.PERS: jo(N), mi(NN), nosaltres;
2.PERS: tu, vosaltres; 3.PERS: el, ella, ells, elles)
N: nominatiu
NN: no nominatiu
A ms dels pronoms delimitats en el quadre anterior, nhi ha daltres que tenen un s ms restringit.
Es tracta, duna banda, del pronom reflexiu (o recproc) si i, de laltra, de les formes de cortesia
vost(s) i vs, i del plural majesttic ns.
ELS PRONOMS FEBLES
Pronoms febles (o pronoms tons) Aquestes partcules van al costat (abans o desprs) del verb:
Complement Directe el, la, els, les
en (es posa quan no es posa l'article)
ho (substitueix a aix, all, perqu, si quan com.
Complement Indirecte

Li, les

Complement Circumstancial:

Hi, en

Referncia
No reflexiva
No reflexiva
Reflexiva
Reflexiva

Cas
Acusatiu
Datiu
Acusatiu
Datiu

Pronom neutre
Pronoms adverbials

Primera personSegona persona

Tercera persona del singular
Em coneixen Et coneixen El coneixen
Em donen aixEt donen aix Li donen aix
Em rento
Et rentes
Es renta
Em rento les Et rentes les Li renta les mans
ho
en

Oposicions morfolgiques dels pronoms febles

Primera persona
Segona persona
Tercera persona Acusatiu masc
Tercera persona Acusatiu fem
Tercera persona Datiu
Tercera persona Reflexiu
Neutre
Adverbial
Adverbial

hi

Singular
em
et
el
la
li
es
ho
en
hi

Plural
ens
us
els
les
els
es
ho
ens
hi

Els pronoms febles (seguint els apunts)

De CD (complement directe): el, la, els, les.

De CI (complement indirecte): lo, els
De CC complement circumstancial: hi, en.
De CP (complement proposicional, verb que va amb una mateixa proposici) hi, en,
"en, a, amb" substituir per "hi"
"Dedicar-se a": "dedicar-s'hi".
Me, te, se ... M'hi, t'hi, s'hi.
REGLA l'apostrofament el mes a la dreta possible.
"....., vaig cansar. (de correr). Me'n vaig cansar.
Farem un resumen. > En farem un
La coma fa de punt amb el pronom feble:
No noms en farem un, de resum.
De resums, en farem molts.

DIRESI I GUIONET
GUIONET
Noms s posa guinet quan la segona paraula de la p. composta comena amb -r, -s, -x: vila-seca,
para-sol.
Tamb per punts cardinals sud-est
Paraules de procedncia: Nord-americ.
Paraules repetitives Xino-xano, rau-rau.
La partcula No i nom: no-violncia.
DIRESI
Signe grfic que es posa a la i a la
Indica que s'ha de pronunciar la u als grups -que- -qui- -gue- -gui-

(al contrario als grups -gua-, guo-, -qua-, -quo- s que es pronuncia, aigua aiguota qualitat, aqus).
No es posa diresi en els temps verbals del vocal+ir INFINITIU / GERUNDI / FUTUR /
CONDICIONAL (conduir, agrair, ...)
ELS VERBS
L'IMPERATIU

Singular

Plural

1 -----

1 1 plural del pres subjuntiu

2 2 pers indicatiu Cantes tu

2 2 plural del pres indicatiu

3 1 pres subjuntiu Canti ell

3 3 plural del pres subjuntiu

Present d'indicatiu
CANTAR

Imperatiu
CANTAR

canto
cantes
canta
cantem
canteu
canten

----canta
canti
cantem
canteu
cantin

Present de subjuntiu
CANTAR
canti
cantis
canti
cantem
canteu
cantin

L'imperatiu
L'imperatiu noms es pot utilitzar en oracions afirmatives, per a la forma negativa s'ha de fer servir el present
de subjuntiu.
L'imperatiu no t primera persona del singular i presenta irregularitats; sobretot en les segones persones
d'alguns verbs.
Observa la conjugaci dels verbs: CANTAR (regular) i ANAR I FER (irregulars):
Imperatiu CANTAR

Imperatiu ANAR

Imperatiu FER

--canta
canti
cantem
canteu
cantin

--vs
vagi
anem
aneu
vagin

--fes
faci
fem
feu
facin