Scribd Logo
Upload

Welcome to Scribd!

  • La Voluntat Dels Déus

    Uploaded by

    ManuelJose2014
    7 views2 pages

    Original Title

    LaVoluntatDelsDéus

    Copyright

    © © All Rights Reserved

    Available Formats

    PDF or read online from Scribd

    Did you find this document useful?

    Is this content inappropriate?

    Report this Document

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    7 views2 pages

    La Voluntat Dels Déus

    Uploaded by

    ManuelJose2014

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    of 2
    Historia de la meteorologia ements atmos ren contol els bs, ago poneaven ale riers humans a supervivencia dels primers assentaments humans estables fa més de 5.500 anys, depenia fortament del temps atmosfeic. Quan les cond pesca i podien AA cions meteorologiques exen dptimes, hi havis cacers cobtenir-se bones collites, Un temps advers pellon apartixer una comunitat d’humans, per la fim ila prestncia de malalties, 0, ‘implement, el pas duna tempesta violenta podia fer malbé tot un poblat. Amb aquest influéncia tan directa de la metcorologia sobre la via de les pri meres comunitats humanes, no és destranyr que aquestes adoressin tunes di yen canvi, podia fer des- vinitars que controlaven els elements atmosferis, uns déus i unes deesses que controlaven el vent, la pluja i, sobretot, el Sol, El mal temps era aribuit ae rana mala accirealiteada nig d'aquestes divinita pels humans. Per tal d'aplacar Vira dels dé, exstia en les primeres comuni- tats humanes el sacerdot o xtman, el mediador entre els humans i els déus, com a consequncia d’ Tencareegat de fer tornar el bon temps. Ritus ancestrals arreu Pertaldtevtarenuig dels divintats, | axel rmaltemps, les dierent scietatsantigues inten taven mantenir bones relacions amb els déus mit Jancant pregires, tus, danssi, de vegades, el sacri o’animal fins itot humans, En pace de sequere, els nds de Nord-América dansaven, rmentre que els asteques de America central re altzavensaciels humans percomplaue el eu dela plu, Toc. quests asteques també ado- raven Quetzaleéatl, el déu que controlava els vents que portaven pla per tant el déu ceador de a vida. Al continent fia tambe hi hava so: cletats que rendien cult als déus meteocodsics com els Baulé de a Costa de Marfilque, amb smascares el cos pinta, dansaven per celebrar les pluges estacionals, fonamentals pera seva superivenca stra de a meteorologia Elterme huraca prové de les antigues civilitzacfons de America central. Els maies anomenaven Hunraken el déu de les tempestes, i per als indigenes det Carib, Juracan era el déu del mal, que els castigava enviant-los tempestes ‘molt virulentes i destructives. Cap ala cigncia meteorologica Les primeres cvltzacions tot atribulrels dite rents fendmens meteorolgcs ala voluntt de les Aivinitats, estaven en contacte ciecte amb e| ‘medi atmosfric. Tot que noes coneix en gun ‘moment de la humaritataparexen regles per al prondstic del temps atmosfvc I forma de vida dees primers cltzacions, eminentment agri Coles, recoblectoresicaradores en contacte amb la meteorologia adversa, va acumular molta expe ritncla per al conebement del compertament Io ‘calde atmostera. Vobservaclé dels cles cles ts els cars atmosteics van serla base dels primers calendars, apareguts 2 Mesopotamia Iigipt fa més de 3.500 anys. El prondstic a més cut termini, perd,es va convertren una necess tatpera aquestes socletats ls primers avancos en aquest seni es van produr en dlverses zones del planeta, sobretot a les vals del Tigris Eute tes, alavall del Ni ala de indo, ia diferents pars de a Xina, fen punts de es costs med terres. Aquestesprimeresintuieions per pro nosticar el temps a curt terminies basaven en Tobservacis de determinats fendmens meteorod sis (drecis del vent tipus de nwvolostat, fend: ‘mens dptics, etc) que es presentaven abans uns altres (puja, tempest, etc) La cultura po pula les va resumir en poems dites popular, textos altres expressions, Amb artibada de la cultura greg, amb a separacié dels expla Clons mitoldgiques de es observacions emp ques, aciéncia meteorolbgica va inciar un im puls important. is xamanstenien un paper mol important on ls primera comuntat humans intent comolare els us prqu presi un temps atmos eoabe Bl cute al déu més important, element coms en la majoria de civlitzacons antigues és aquelrelacionat amb el Sol. Peralsastques, per exemple, Tons- tiu era el dé del Sol el cingué So, que substitin els quatre anteriors, desa- pareguts. Era Pencarregat de mantenir el olla, el paradisasteca, al qual hi accedien només es guerrersiles dones que movien en el part. Aquestdéu dl Sol era també el responsable de sustentarIsnivers, i per enfortic-lo i eitar sisi laf del men, els asteques creien que era fonamental ofeir a Tonath sa~ crifis humans Per ala cultura Inca, una de les divinitats més important va ser Int el dé del Soli pare dels inques. Aquesta cultura era fonamentalment agricola, i aqui aque bi hagi motes dvinitatsassociades a elements atmosféies, com la divii- tat Pachamama, de la terra, o laps, dela pluja i el lamp. Els rituals eren nombrososifreqents, sempre al voltant de questions agircs, amb el sarifi-

    You might also like