Bon

dia.
Sc Josep Mria (el Coss, Ulleretes o Carioco de quan rem xiquets), fill del
Joaquin de la Creu del Coll i de la Carmeta de Tabola i de Talura.
Falta molt poc per al 27 de setembre i la sensaci dimpotncia de vore que no puc fer
prcticament res pel meu poble des daqu baix, a 250 kms., mimpulsa a engolir-me la
vergonya i a atrevir-me a dirigir-vos estes paraules a tots vatros, godallencs.
I us dic que puc fer molt poc perqu les circumstncies de la vida mhan portat a viure
quasi sempre lluny de Godall:
-
-
-
-

Des dels 10 als 16 anys, a Tamarit de Llitera, com a conseqncia duna

desafortunada situaci econmica de mon pare.
Dels 17 als 19, a Alzira, lnic lloc on jo podia continuar els estudis, segons els
capricis administratius del Rgimen de Su Excelencia.
Dels 20 als 25, a Madrid, on tamb- noms podia cursar la carrera de Cincies
Econmiques (la Universitat de Barcelona mestava vedada).
Un any de mili a Saragossa sempre recordar el meu juramento a la bandera
qu, de miracle, no em va fer acabar a Ma-. I, desprs, amb la campanya de
presentaci de lEnciclopdia Catalana, vaig estar viatjant per pobles i ciutats dels
Pasos Catalans, des dElx fins a Tremp, amb un 600 que treia fum per les pujades
del Pallars, per tamb per les baixades entre Banyeres i Alcoi amb la Guardia Civil
al darrera
I uns anys ms tard, ja definitivament embolicat en treballs ms professionals:
primer, com a fundador i co-director dun Institut dEstudis de Mercat i Opini,
pioner a Valncia. Desprs, com a director comercial dun Centre de Clcul a

Gandia amb clients per tota Europa. I ja lany 1984, i fins ara, fundador i director
duna empresa dedicada a la creaci i comercialitzaci de programari estadstic
per a enquestes amb oficines a Valncia, Estocolm, Lisboa, Mxic, Bogot, So
Paulo, i Santiago de Xile; compaginant amb activitats no regulars de professor
dEstadstica i Investigaci en diverses universitats i escoles de negocis.
Perdoneu-me per haver-vos castigat amb la immodstia daquesta aproximaci de
biografia. Per ho he fet per tal dintentar justificar les meues absncies de Godall. I,
principalment, per explicar, en part, per quins motius sc un ms dels milions
dindependentistes que el 27 de setembre votarem per la llibertat i el progrs de
Catalunya. Ja heu vist que he corregut molt, he conegut bastant a fons molts pasos i
molta gent (sempre orgullosos de sa terra), he viscut cinc anys a Madrid (on me nhe
sentit de molt grosses) I tot aix (encisat per la lectura inicitica de Nosaltres els
Valencians del meu mestre i amic Joan Fuster), tot aix, dic, mha fet vore ben clar que
lnica via per sobreviure com a catalans s deixar de ser colnia dissimulada duna naci
ms gran i potent que la nostra.
No sc militant de cap partit. s per aix que em prenc la llibertat de dirigir-me a tots
vatros, ciutadans de Godall, per parlar-vos de cinc o sis embusteries que ells ens volen
fer creure com si fssem uns ximplets:
1.- No s veritat que estem cridats a votar a unes eleccions autonmiques normals i
corrents per decidir quin o quins partits ens han de representar a Barcelona. Aix,
eleccions autonmiques, s la forma jurdica que li hem hagut de donar perqu lEstat
espaol no ens ha deixat convocar un referndum com cal. Pel que es veu, els catalans
encara no estem prou civilitzats per a poder decidir i expressar el nostre futur (cosa que s
que poden fer escocesos i quebequesos). Es que esos catalanes tienen cada cosa! No
ven que algo as la tendramos que votar todos los espaoles?; pero qu se han credo?
2.- Tampoc no s veritat que som una regin de Espaa i, per tant, pretenem una
operaci antinatural: desmembrarla. Aquest argument no s nou: com a bons
colonialistes sempre ho han dit a tots els seus pasos dominats. A Mxic li deien Nueva
Espaa; i, si voleu mirar ms a prop, als de la meua edat, a linstitut ens allionaven dient-
nos que Marruecos es una provincia espaola. s la vella tctica dels imperis: fer creure
als colonitzats que t eres de los nuestros; i, mentrestant, jo tanir buidant les
butxaques
3.- I parlant de buidar butxaques Sabeu la barbaritat de diners que cada any sen van
dels Pasos Catalans i no tornen? Concretament de Catalunya el 2014, 15.000 milions
deuros, s a dir, 2.251 euros de mitjana per persona i any!. Ben a propet daqu, a les

Cases dAlcanar hi tenim un dels millors economistes que he conegut: li diuen Germ Bel,
s professor de la Universitat de Barcelona i ha publicat estudis molt rigorosos amb
nmeros contrastats i verificats sobre lescandals espoli fiscal a qu estem sotmesos els
catalans i la gran presa de pl de lassignaci estatal de recursos a les infraestructures.
Per tant, tampoc no s veritat que la independncia comportar un desastre econmic
a Catalunya (baixada de pensions, ms impostos, pitjor sanitat i educaci publiques, etc.).
Ans tot al contrari: tindrem ms diners i els administrarem i controlarem millor.
4.- Aix sacabar a garrotades: tamb s fals. s cert que a Espanya sempre li ha
costat obrir la m i totes les independncies de les seues colnies shan aconseguit amb
una guerra o guerreta pel mig: mireu els estats actuals dAmrica, des de Mxic fins a
Xile, i Filipines. Segur que els nostres iaios encara recordaven la guerra de Cuba o la del
Marroc (alguns la van patir). Per no ha estat sempre igual a tots els pasos: Noruega i
Sucia al segle passat es van separar a les bones; lactual Repblica Txeca i Eslovquia fa
quatre dies que ho van fer, diuen que brindant amb xampany; i Esccia no tardar molt a
tindre la independncia sense intercanviar-se ni una bastonada amb els anglesos
Estem al segle XXI i a Europa i aix s molt important. S que s veritat que els espanyols
shi oposaran amb tots els mitjans, excepte la violncia militar. De guerra nhi haur per
ser guerra bruta; de fet, les forces vives espanyoles, els rajoys, el felipegonzlez, els
jorgefernndez i tants daltres, recolzats per La Razn, El Pas, la Sexta, la sptima i la
octava ja han comenat a intoxicar amb notcies falses o magnificades i amb descarats
rentats de cervell. Per acabaran acceptant la nova Repblica Catalana, entre altres
coses, perqu els interessa: qui es far crrec del deute que tenen amb Alemanya si van a
males? ells tot solets? No, no ho crec pas!
5.- Frontera a ponent, amb barreres, duanes, mossos i policies? I els familiars, amics,
clients i provedors que hi tenim all?. No passar res, continuarem relacionant-nos amb
ells com fins ara (o millor). No tenim res contra les persones dall, molts hi tenim amics i
no sn ni pitjors ni millors que natros, individualment considerats; s contra les
institucions espanyoles que tenim greuges a solucionar, s contra un estat que ja fa ms
de 300 anys que ens oprimeix , que ens explota i que t per objectiu final fer-nos
desaparixer com a naci, per a qu acabem en un parell de generacions ms- sent uns
espaolitos de bien, sumisos y calladitos. I aix no ho podem permetre. Tenim una
histria millenria com les oliveres del terme. Tenim una llengua y una cultura
desacomplexadament comparables amb les ms desenvolupades dEuropa. Tenim una
forma dentendre el mn a la qu no volem renunciar. I precisament per aix i perqu
hem intentat tantes vegades sense xit lencaix en Espanya, s per tot aix que veiem
que lnica sortida possible est en la independncia.

6.- No cal arriscar-nos amb una soluci tan radical com s independitzar-nos. Espanya
pot canviar, sobretot si canvia, com sembla, el color del seu govern. Esperem-nos un
temps ms. No!! Espanya, en la seua concepci de la naci, ni ha canviat temps ha
tingut!-- ni canviar mai. A ms dels cinc anys que vaig viure a la Franja (on, per cert,
aragonesos espanyolitzats ja volen que el seu magnfic catal passe a anomenar-se Lapao,
amb una mal dissimulada intenci de fer-lo desaparixer), a ms daquells cinc anys, dic,
porto mig segle vivint al Pas Valenci, primer a Alzira, desprs a Valncia i ara a Gandia.
Hi he vist manar poltics de tots els colors, des de lesquerra ms modernitzadora fins a
la dreta ms bstia. Per tots shan mantingut fidels a la consigna de per a ofrenar noves
glries a Espanya com diu el seu himno oficial. I heu vist com han deixat el Pas
Valenci?!: endeutat fins les orelles, amb la llengua absolutament desprestigiada,
minoritzada i despreciada sobre tot a les grans ciutats com Alacant i Valncia-, amb la
conscincia de ser valencians per terra i substituda progressivament per la de creures
espanyols (un amic meu diu: Valncia, venuda lnima farem de cos). I ja no parlo de la
conscincia nacional de catalanitat (Du men guard! que deia ma mare), quan, a Roma,
davant la irrupci dels papes Borja de Xtiva i Gandia, escandalitzats, sexclamaven Oh
Dio!, la chiesa romana nelle mani dei catalani; parlo noms de la conscincia de ser
valencians, ben viva fa quatre dies.
I mireu, amics godallencs, diuen que la gangrena entra pels peus Per res del mn voldria
que el que ja est entrant pels peus de la nostra naci la naci completa, com deia Pere
Quart de cam cap a lexili-, arribs aqu dalt, del Snia cap amunt.
Perdoneu-me, amics. No volia fer-ho tan llarg, i encara em quedarien uns quants punts
ms per comentar-vos (corrupci, situaci dels altres catalans, Europa, etc.). Per,
potser equivocadament (o no), he cregut que fent-vos arribar algunes de les meues
reflexions, podria contribuir a acabar-vos de convncer de qu, per favor:
El dia 27 aneu a votar: ens hi juguem molt.
Voteu per Junts pel S o per la CUP: per ara sn la nostra supervivncia.
Feu-ho pels godallencs davui, pels nostres fills i nts i els que vinguen: volem
lo millor per ells.
I feu-ho tamb pels nostres pares, iaios i avantpassats: els ho devem.

Moltes grcies per haver tingut la santa pacincia de llegir-me.
Per Godall! Per Catalunya!