Valenci

Quadres resum
de la e oberta i la o oberta
//
//

J. Giner

La e i la o obertes
El sistema voclic valenci el podem classificar en dos subsitemes:
a) Subsitema ton
b) Susbsitema tnic
a) Subsitema ton.- Est format per cinc vocals que es correspon amb les cinc grafies. Es
dna a les vocals que no porten el colp de veu. Coincideix amb el castell.
Fonema

/a/

/e/

/i/

/o/

/u/

poma

dones

tnic

com

cllula

Grafia
Exemple

La vocal en negreta s tona

b) Subsitema tnic.- Est format per set vocals que corresponen a les cinc grafies anteriors.
Es dna a les vocals que porten el colp de veu.
Fonema
/a/
/e/
/i/
/o/
/u/
//
//
Grafia

Graf. amb
titlla

desbarat,
germ

tebi,
fmur

finestra,
esglsia

cedir,
ping

absolta,
cmput

sota,
boirs

aljub,
alg

Exemple

La vocal en negreta s tnica

e oberta //

Perqu una e siga oberta ha de ser tnica, si no s tnica no podr ser oberta i ser
tancada. En paraules derivades si una e deixa de ser tnica deixar de ser oberta. Per

exemple: tela [](porta //) -> teler [](porta /e/)

A ms a ms de ser tnica ha de complir alguna de les segents regles:
a) Anar davant de sllaba en i. Per exemple: conveni, collegi
b) Anar davant de sllaba en u, o formant diftong eu. Per exemple: cllula, ingenu, peu,
fideu
c) Anar davant de l o r+consonat. Per exemple: mel, arrel, novella, cella, terra, ferro,
comer, cert. Excepcions: crvol, erm, ferm, herba, serp.
d) A les paraules esdrixoles. Per exemple: ancdota, Valncia Excepcions: esglsia, grmola,
llmena, smola, tmpora, trbola

e) A les terminacions -ecte, -ecta, -epte, -epta [], [a], [p], [pa].
concepte, objecte, correcta, concepte, recepta, Excepcions: repte
f) Als termes tcnics i cientfics. Per exemple: espectre, telgraf, telfon, ptal, vrtex
Excepcions: apotema, castrense, celeste, forense, lepra

g) Algunes paraules: gendre, tendre, Vicent, Josep

o oberta //

Perqu una o siga oberta ha de ser tnica, si no s tnica no podr ser oberta i ser
tancada. En paraules derivades si una o deixa de ser tnica deixar de ser oberta. Per
exemple: porta [] (porta //) -> porteta [] (porta /o/)
A ms a ms de ser tnica ha de complir alguna de les segents regles:
a) Anar davant de i o sllaba en i. Per exemple: boia, boina, dimoni, colnia.

Excepcions:

acabades en -oix, moix, toix.

b) Anar davant de u o sllaba en u. Per exemple: ou, bou, dijous, Corpus, mdul.
Excepcions. jou, pou, tou.

c) A les paraules esdrixoles. Per exemple: clera, dmino, econmiques.

Excepcions:

escrpora, frmula, plvora, tmbola, trtora.

d) Als termes tcnics i cientfics. Per exemple: esfag, quirofan, prleg, anmal,
quilmetre, trax, ciclop, amorf. Excepcions: acabades en -oma, carcinoma, lipoma, etc.; i forma.
e) Paraules acabades en:
a) -oc, -oca. Per exemple: albercoc, groc, lloca, oca, roca. Excepcions: boc, boca, joca.
b) -o. Per exemple: velo, fero. Excepcions: bo, arbo.
c) -of, -ofa. Per exemple: gallof, carxofa, garrofa.
d) -oig, -oja. Per exemple: roig, goig, boja. Excepcions: estoig
e) -ol, -ola. Per exemple: cresol, caragol, escola. Excepcions: braol, udol, cola.
f) -olt, -olta. Per exemple: solt, revolt, revolta, mlta (de moldre). Excepcions: molt, escolta.
g) -ort, -orta. Per exemple: fort, hort, horta, morta, (en castell porten diftong -ue,
fuerte, huerto, etc.)
h) -ossa. Per exemple: brossa, grossa. Excepcions: bossa, gossa.
i) -ost, -osta. Per exemple: cost, impost, costa. Excepcions: agost, congost, most, brosta
j) -ot, -ota (augmentatius). Per exemple: xicot, taulota.
k) -ot, -ota (no augmentatius). Per exemple: clot, pot, granota, pigota. Excepcions: bot,
brot, mot, nebot, tot, sanglot, xanglot, singlot, xinglot, bta, gota, sota..

Algunes paraules canvien el significat si porten la vocal oberta o tancada, molt (mucho), mlt
(molido); du (dios), deu (diez).

Procs a seguir

No

Tancada

s tnica?
No
S
Compleix alguna de les
regles?
S

Oberta