Llengua catalana per a lensenyament

Camino
Grup 4a

Clara de las Heras

Prova de diagnstic
EXPRESSI ESCRITA: Escriptura creativa i espontnia
Situaci 1: Heu pujat a un penya-segat per contemplar el mar. De
sobte, des de laigua, us arriba una veu que us crida pel vostre nom.
Avui, com cada mat, he anat a caminar per les verdes muntanyes
del meu petit poblet. He caminat una llarga estona fins a arribar al
penya-segat, un cop all mhe descalat i he sentit la frescor de
lherba als meus peus. Estava contemplant el mar i sentit que la
brisa fresca macaronava quan de sobte he sentit que
alg hem cridava des de dins del mar. He pensat que eren
imaginacions meves i he ignorat la crida. Uns instants desprs he
tornat a sentir aquella veu aguda que brollava de la mar i que em
cridava pel meu nom, ara s estava segura que ho havia sentit. He
mirat atentament la mar durant uns segons i no he vist ning, quan
he donat mitja volta per marxar aquella veu aguda que cada cop
em semblava ms familiar mha tornat a cridar pel meu nom, mhe
girat corrents cap a la mar i lhe vist, era Missie, nestava
segura, com no havia reconegut aquella veu aguda i dola que
mhavia acompanyat durant la meva infantesa. Missie, aquell petit
dof amb el que en els dies de la meva infncia havia rigut, jugat,
parlat i plorat, havia tornat desprs de tants anys, quan semblava
que el seu record ja shavia esvat de la meva memria. He baixat
corrents fins a la bora de la Mar i all he cridat el nom del meu
mgic company de jocs. Missie ha sortit de la mar, sapropat a la
meva orella i amb una veu dola i tendra mha dit que havia vingut
per a acomiadar-se de mi, perqu quan els ltims instants de la
meva infncia morissin, ell marxaria tamb i ja no tornaria mai
ms. Li he suplicat que es queds per rere dir-me que tot i que no
el veges ell sempre estaria amb mi, sha capbussat a laigua
i sallunyat lentament fins a desaparixer en la blavor i la calma de
la mar.